VIA AERIA ÚNICA(ONE AIRWAY)

Clara Padró CasasUnitat Al·lergologia

Rotació Servei Pneumologia Gener-Març 2013Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

CONCEPTEVia aeria única

Guia ARIA

DESENVOLUPAMENTSimilituds tisulars i fisiopatològiques

Associació epidemiològicaRinitis com a factor de risc d'asma

Rinitis com a factor de mal pronòstic d'asma

GUIA ARIA (actualització)Premises

Recomanacions: avaluacióRecomanacions: tractament

CONCLUSIONS

SUMARI

CONCEPTE

GUIA ARIA (Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma)J Bousquet, N Khaltaev, AA Cruz, J Denburg, et al.

1999

Grup de treball ARIA de la OMS

Exhaustiva revisió bibliogràfica

Compliment normes de la OMS i directrius Shekelle i cols.

Actualització 2008

Grup GALEN (Global Allergy and Asthma European Network)

I Annesi-Maesano, de bateman, A Ben Kheder, DA Boakye, J Bouchard, P Burney, WW Busse, M Chan-Yeung, NH Chavannes, A Chuchalin, WK Dolen, R Emuzyte, L Grouse, M Humbert, C Jakson, SL Johnston,

PK Keith, JP Kemp, JM Klossek, D Larenas-Linnemann, B Lipworth, JL Malo, GD Marshall, C Naspitz, K Nekam, B Niggerman, E Nizankowska-Mogilnicka, Y Okamoto, MP Orru, P Potter, D Price, SW Stoloff, O

Vandenplas, G Viegi, D Williams.

DESENVOLUPAMENT

DESENVOLUPAMENT

Similituds tissulars i fisiopatològiques

SIMILITUDS

Epiteli pseudoestratificat format per cel. cilíndriques ciliades

Membrana basal

Submucosa:vasos sanguinis

nervisglándules mucoses

cèl estructurals (fibroblastos)cèl. Inflamatòries (monòcits,

limfòcits i mastòcits)

DIFERÈNCIES

Mucosa nasal:Xarxa capil·lar i arterial submucosa

Sinusoids venosos.

Funció nasalCongestió = nasal

Via aèria inferior (a partir de la tràquea)Presència de capa muscular.

Broncoconstricció

Does rhinitis lead to asthma?Paul Van Cauwenberge, Jean-Baptiste Watelet, Thibaut VanZele, de al.

Rhinology, 45, 112-121, 2007

“Asthma and rhinitis are both manifestations of an inflammatory process within a continuous airway system”

Anatomia tissular comuna

RA Asma

Epiteli Bronquial Resposta al·lèrgica precoç/tardía

Resposta immune sistèmica

Inflamació eosinofílica

Hiper-resposta

Exacerbacions estacionals

Simons FER. J Allergy Clin Immunol 1999; 104:534-40Meltzer EO et al. Ann Allergy Asthma Immunol 2000; 84:176-87

Mecanismes fisiopatològics comuns

Alergens externs Pól·len Fongs

Alergens domèstics Àcars de la pols Epitelis d'animales Escarbat

AINEs (AAS)

Desencadenants comuns

National Institutes of Health Global Initiative for Asthma: Global Strategy for Asthma Management and Prevention: A Pocket Guide for Physicians and Nurses.

Publication No. 95-3659B. Bethesda, MD: National Institutes of Health, 1998; Workshop Expert Panel Management of Allergic Rhinitis and its Impact on Asthma (ARIA) Pocket Guide. A Pocket

Guide for Physicians and Nurses, 2001.

Hipotesis

Corren et al: la provocació nasal amb al·lergè produeix hiperresposta bronquial.

Kaufman et al: si es secciona el trigèmin aquesta resposta queda amputada.

Rosenberg et al, Schumacher et al.: No efectes sobre FEV1 després de la provocació nasal.

REFLEXE NEURAL NASO-BRONQUIAL

Inervació nasal: Aferent: nervi trigèmi Eferent: fibres parasimpàtiques

Inervació VA inferior aferent i eferent: nervi vague

Bardin et al: va marcar amb Tc radiactiu sins maxil·lars i no va trobar traçador a vía aéria inferior.

GOTEIG POST-NASAL

Cèl ciliades empenyen partícules atrapades en el moc cap la faringe i son deglutides/aspirades.

FUNCIONS VIA AÈRIA SUPERIOR

Humidificar i escalfar l’aire inhalat:

xarxa capil·lar i de sinusoids venosos

activació de glándules seromucoses submucoses

Filtratge de partícules

Partícules de 5-10 um es dipositen

Filtratge de gassos

gassos hidrosolubles son eliminats

gassos irritants estimules secreció nasal

Paper protector a la via aèria inferior de NO nasal

● Efecte antiviral + bacteriostàtic (Croen K.J Clin Invest 1993)

● Millora oxigenació (Lundber JO et al. Acta Physiol Scand 1995)

● Efecte broncodil·latador (Kacmare F et al. Am J Respir Crit Care Med 1996)

● Modula hiperresposta bronquial (Ricciardiolo et al. J Allergy Clin Immunol 2001)

Inhalació d'al·lergens

reacció inflamatoria local IgE mediada

Alliberació de factors quimitàctics a la circulació (IL5)

Activació mèdul·la òssea

Producció i maduració incrementada d'eosinòfils

Eosinòfils a via aèria superior i inferior

Resposta al·lèrgica local

Resposta al·lèrgica sistèmica

Paper de la mèdul·la óssea

Activació mèdul·la òssea

▼

Augment diferenciació

de progenitors cel·lulars.

▼

S'alliberen a sang perifèrica

eosinòfils, mastòcits i basòfils

▼

Reclutats a vía aèria

IL 5 (lligand de la resposta de la

MO a l'estímul de l'antígen)

Símptomes bifàsics (fase precoç i tardía)

AsmaRinitis al·lèrgica

Puntuació de

símptomes

Temps pot-provocació (hr)

1

Provocació amb al·lergè

3-4 8-12 24

Fase precoç Fase Tardía

FEV1

(% canvi)

Temps (hr)1 10 240 2 3 4 5 6 7 8 9

0

50

100

Varner AE, Lemanske RF Jr. In: Asthma and Rhinitis. 2nd ed. Oxford: Blackwell Science, 2000; 1172-85;

Togias A J Allergy Clin Immunol 2000; 105:S599-S604

Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Eosinòfils en la mucosa nasal en asmàtics

0

r=0,851, p<0,001

Eosinòfils en la mucosa bronquial en asmátics

5 10 15 20 25 30

(n=17)

Objectiu: determinar l'existència d'inflamació de la mucosa nasal en asmàtics amb independència de la presència de rinitis en

individus atòpics de 20 a 66 anys

Evidència bibliogràfica

La provocació

nasal

amb al·lergè

incrementa

la HRB

Variació de la PC* respecte el moment basal

PC=posterior a la provocación

*A menor valor de PC ► major hiperreactivitat

Basal

3

2

0

Mitjana gesomètrica

de la PC20

(metacolina,mg/ml)

Placebo (n=5)alergè (n=5)

0,5 h després de la provocació

4,5 h després de la provocació

p=0,011

p=0,0009

Changes in bronchial responsiveness following nasal provocation with allergen

Corren J et al. J Allergy Clin Immunol 1992;89:611–618.

Investigació al·leatorizada i creuada de dos dies de duració sobre la relació entre rinitis al·lèrgica i disfunció de les víes aérias en

pacients amb rinitis al·lèrgica i asma (promig d'adat 31,4 anys)

Prevalencia de la hiperrreactivitat bronquial*

Els pacients amb

rinitis al·lèrgica

experimenten un

augment de HRB

*DP20 <1 mg tras la provocación con carbacol

DP=dosis de provocación

60

50

40

30

20

10

0

% de pacientes amb DP < 1mg

(prov amb carbacol)

Fora de l'estació En l'estació

(n=27)

11

48

p<0,02

Seasonal increase of bronchial reactivity in allergic rhinitis.

Madonini E et al. J Allergy Clin Immunol 1987;79:358–363..

Estudi de hiperreactivitat bronquial en pacients amb rinitis polínica (promig d'edat 20a).

Analitzats a la tardor i 6 mesos després.

Asmàtics

presenten

inflamació

nasal

Recompte d'eosinòfils en la mucosa nasal

Gaga M et al. Clin Exp Allergy 2000;20:663–669.

18

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Eosinòfils/camp de biopsia

nasal

Amb rinitis Sense rinitis Control

(n=9) (n=8) (n=10)

p<0,001p<0,001

Asmátics

Estudi realizat per determinar l'existència d'inflamació nasal en l'asma amb independencia de la presència de rinitis al·lèrgica en individuos atòpics de 20 a 66 anys d'edat.

T0= abans de la provocació;

T24=24 horas després de la provocació;

*p<0,05; **p<0,01

dades en forma de mediana ± intèrval

Pacientes control (n=8) Pacientes alérgicos (n=8)

T0

600

500

400

300

200

100

0

Eosinòfils en sang perifèrica(106 células/l)

T24

*

**

La provocació

amb al·lergè

bronquial eleva els

marcadors

sistèmics

d'inflamació

Segmental bronchial provocation induces nasal inflammation in allergic rhinitis patients.

Braunstahl G-J et al. Am J Respir Crit Care Med 2000;161:2051–2057.

Evaluació de la inflamació al·lèrgica en les víes aèries superiors i inferiors després de la provocació bronquial

en pacients amb rinitis al·lèrgica no asmàtics en comparació amb controls (edat: 18–31 anys)

T0

100

80

60

40

20

0

Eo

sin

òfils

(cè

l·lule

s/m

m2)

Pacients control (n=8)

Pacients alèrgics (n=8)T24

T24 T0

1600

1200

800

400

0

Pulmó esq sense

provocació

Lóbul mig pulmón dret

provocat amb al·lergè

b

Teixit nasal (lámina propia)

Teixit bronquial (capa subepitelial)

a

c

ad

La provocació amb al·lergè bronquial

augmenta els eosinòfils en els teixits nasal i

bronquial

T0= abans de

la provocació T24=24 hores després

de la provocació ap<0,05 bp<0,01

cp=0,001 dp=0,002

Comparison of orally exhaled nitric oxide in allergic versus nonallergic rhinitis.A. Fusun Kalpaklioglu; Ilkay K. Kalkan.

American Journal of Rhinology & Allergy. IP 193.140.216.203 April 2012

Pacients dividits segons clínica. Mesura: FeNO130 dones / 41 homes; edat 32,6 +/- 13,2

AR 122 (78,2%); NAR 34 (21,8%); 15 controlsMesures: Prick-Test, Test asma, anàlisis sang, espirometria,qüestionaris qualitat de vida.

FeNO superior en AR

(no significatiu) en

comparació a NAR i

controls,

independent de asma

AR AR + ASMA NAR NAR + ASMA control0

5

10

15

20

25

30

35

40

45Comparasion of FeNO in study groups

DESENVOLUPAMENT

Associació epidemiològica

60-90% de pacients amb asma tenen rinitis

20-50% de pacients con rinitis tenen asma

Si la rinitis es al·lèrgica el risc d'asma és 3 vegades major que si la rinitis es no

al·lèrgica

Links between rhinitis and asthma. J. Bousquet et al. Allergy 2003

Asociació d'asma i rinitis en estudis internacionals

Asociació d'asma i rinitis en estudis nacionals

Estui ONEAIR

Estudi RINAIR

Estudi RINOASMAIR

Estudi AIR

Projecte IRIS-ASMA

Coexistence of Asthma and Allergic Rhinitis in Adult Patients Attending Allergy Clinics: ONEAIR Study

A Navarro, A Valero, B Juliá, S Quirce. J Investig Allergol Clin Immunol 2008; Vol. 18(4): 233-238

Estudi Prospectiu entre 2004-2005170 al·lergòlegs espanyols. 968 pacients al·lèrgics.

Dades demogràfiques, dades clíniques i antecedents familiares. Avaluació rinitis (ARIA) i avaluació asma (GINA)

Asma Asma + rinitis

89,5%

Gravetat asma Edat

RINAIR Study: Rhinitis and Asthma Comorbidity in SpainJosé Antonio Castillo Vizuetea,b and Joaquim Mullol Miretb

Arch Bronconeumol. 2008;44(11):593-9

Estudi Prospectiu.15% dels Pneumòlegs espanyols. 703 asmàtics majors de 16 anys.

Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar, proves al·lèrgiques i tractament.

Asma + Rinitis Asma

Edat 43,8 anys P<0,0001 55,4 anys

Atopia 81,00%OR:6,25

48,00%IC (95%) 4,3-9,1

FEV1 85,70% P<0,001 79,70%

El tractament de la rinitis es va associar a un increment de FEV1 amb independencia de sexe,

edat, gravetat d'asma o hàbit tabàquic.(P=0,057)

71%

RINOASMAIR study: Prevalence and characteristics of rhinitis in asthmatic patients attending primary care in Spain

José A. Castillo, Jesús Molina, Antonio Valero, Joaquim Mullol.Rhinology 2010;48:35-40

Estudi Propectiu1.027 Centres d'atenció Primaria

4.174 asmàticsDades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar,

atopia i tractament de la rinitis

Asma + Rinitis Asma

Edat 42,8 anys P<0,0001 50,2 anys

FEV1 80,20% P<0,002 76,10%

71%

Estudio AIR: Prevalencia y características de la rinitis en pacientes asmáticos de las consultas de Atención Primaria, Alergologia y Neumologia en España

José Antonio Castillo, Ana Navarro, de al. Med Clin 2011; doi: 10.1016/j.medcli.2010.07.007

Estudi Prospectiu. 1.369 metges. 5.616 asmàtics majors de 18 anys.

Dades demogràfiques, prevalencia de rinitis, funció pulmonar, proves al·lèrgiques, tractament i exacerbacions.

La rinitis es va associar a un major número de exarcerbacions de l'asma P<0,001.

Asma + Rinitis Asma

Edat 41,3 anys P<0,0001 50,4 anys

Atopia 81,00%OR:4,80

48,00%IC (95%) 4,2-5,5

FEV1 86,60% P<0,0001 79,30%

75%

Proyecto IRIS-ASMA: PRevalencia, gravedad e Impacto de la RInitis y de la rinoSinusitis según el nivel de gravedad y control del Asma.

Investigadores Principales: José Antonio Castillo Vizuete y Joaquim Mullol Miret

OBJECTIU:

Determinar la prevalènça i gravetat de la rinitis i rinosinusitis amb o sense pòlips en pacients asmàtics

estratificats segons gravetat.

MÈTODE:

Estudi pilot, prospectiu, descriptiu i multicèntric.

S'efectuarà en centres hospitalaris seleccionats de Llatinoamèrica i Espanya.

Cada investigador mèdic neumòleg incluirà 25 pacients estratificats segons la gravetat de l'asma,

d'acuerd amb els criteris de GINA/GEMA (6 amb asma intermitent, 6 amb asma persistent lleu, 6 amb

asma persistent moderada i 7 amb asma persistent greu).

La valoració objetiva de la patología nasosinusal (endoscopia nasal i TC) la realitzarà un especialista

ORL.

Tamany de la mostra total: 450 pacients.

CALENDARI:

Inici Gener 2010 – Final: Juny 2012

Rinitis inicial 33,7%Asma inicial 31,70%Simultani 26,70%

High prevalence and young onset of allergic rhinitis in children with bronchial asthma.Masuda S, Fujisawa T, Katsumata H, Atsuta J, Iguchi K.

Pediatr Allergy Immunol. 2008 Sep;19(6):517-22. doi: 10.1111/j.1399-3038.2007.00675.x

130 nens (2-10 anys) amb asma.

Símptomes nasals persistents en pacients amb asma

(Valoració subjectiva: qüestionari de símptomes)

Rinitis 83,8%

no rinitis 16,2%

Símptomes nasals persistents en pacients amb asma

(Valoració objectiva: rinoscopia, citologia, IgE específica)

Rinitis 77,70%

no rinitis 22,3%

DESENVOLUPAMENT

Rinitis com a factor de risc d'asma

Plaschke PP et al. Am Respir Crit Care Med 2000

Guerra S et al. J Allergy Clin Immunol 2002

Rinitis: OR 4,1 per asma

OR 3,2 ajustat per edat, sexe, atòpia, tabac

Rinitis: OR 5 per asma

OR 6 per asma en atòpics

OR 3,5 per asma en no atòpics

12

10

8

6

4

2

0

% de pacients que van

desenvolupar asma

10,5

Amb rinitis al·lérgica(n=162)

3,6

Sense rinitis al·lérgica (n=528)

p<0,002

Long-term risk factors for developing asthma and allergic rhinitis: a 23-year follow-up study of college students.

Settipane RJ, Hagy GW, Settipane GA. Allergy Proc. 1994 Jan-Feb;15(1):21-5.

Seguiment a 738 universitaris durant 23 anys.

Qüestionaris, presència d'asma, rinitis al·lèrgica i prick test.

0

5

10

15

20

25

% p

acie

nts

am

b a

sm

a

atòpics No atòpico

rinitis

controls

20% nens amb rinitis al·lèrgica desenvoluparan asma en 10 anys

Perennial rhinitis: An independent risk factor for asthma in nonatopic subjects: results from the European Community Respiratory Health Survey.

Leynaert B, Bousquet J, Neukirch C, Liard R, Neukirch F. J Allergy Clin Immunol. 1999 Aug;104(2 Pt 1):301-4.

Rhinitis and onset of asthma: a longitudinal population-based studyRafea Shaaban, Mahmoud Zureik, David Soussan de al. The Lancet 2008. DOI 10.1016/S0140-6736(08)61446-4

26 centre; 14 països est Europa.6461 participants, 20-44 anys.

No asmàtics en el moments d'inclusió.Seguiment durant 8 anys

4 Grups: No atopia-No rinitis (n:3163)

Atopia-No rinitis (n:704) No atopia-Rinitis (n:1377)

Atopia-Rinitis (n:1217)N

o atopia-No rinitis

Atopia-No rinitis

No atopia-R

initis

Atopia-Rinitis

0.00%

1.00%

2.00%

3.00%

4.00%

Incidència d'asma

Atopia-No rinitis (CI 0,82-3,24)

No atopia-Rinitis (CI 1,64-4,46)

Atopia-Rinitis (CI 2,11-5,91)

0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4

Risc Relatiu d'asma(ajustat a país, sexe, edat, IMC, FEV1, IgE, historia familiar

d'asma i tabac)

DESENVOLUPAMENT

Rinitis com a factor de mal pronòstic d'asma

Impacte sobre la severitat de l'asmaAssociation of chronic rhinosinusitis with nasal polyps and asthma: clinical and

radiological features, allergy and inflammation markersJūratė Staikūnienė, Saulius Vaitkus. Medicina (Kaunas) 2008; 44(4)

121 pacients amb rinosinusitis crònica i asma. Avaluació amb TC i endoscopia nasal.

Classificació d'asma segons GINA.

Rhinosinusitis in severe asthmaMegon Bresciani, Louis Paradis, Anne Des Roches,ed al.

Journal of Allergy and Clinical Immunology. Volume 107, Issue 1, January 2001

Avaluació de presència de rinitis en asmàtics:35 pacients amb asma severa que requeireixen dosi diària de corticoides orals

34 pacients amb asma lleu-moderada.

asma severa (corticodepenent)

Rinitis No rinitis

asma lleu-moderada

Rinitis No rinitis

70%

74%

La rinitis al·lèrgica va duplicar el risc de visites a urgències en pacients amb asma

Bousquet J et al. Póster presentat en la European Academy of Allergology and Clinical Immunology (EAACI), 12–16 de junio, 2004, Amsterdam. Póster 141.

% de pacients

Pacientes asma + rinitis al·lèrgica

(n=893)

Pacientsasma

(n=597)

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0

p=0,029

1,7

3,6

Impacte sobre les exacerbacions

Anàlisi post-hoc de l'ús de recursos mèdics/crisis d'asma en pacients asmàtics amb i sense rinitis

al·lèrgica durant 52 setmanes

Effect of a concomitant diagnosis of allergic rhinitis on asthma-related health care use by adults

Price D et al. Clin Exp Allergy 2005. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2005.02182.x

Pacients amb asma+ rinitis al·lèrgica

(n=4.611)

Pacients amb asma(n=22.692)

3,33,2

3,1

3,0

2,92,82,72,62,52,4

0

Prescripcions anuals de

tractament de rescat per

pacient

3,2

2,7

p<0,0001

Estudi retrospectiu de cohorts de la base de dades britànica Mediplus. Anàlisi de l'ús de recursos sanitaris per adults de 16 a 55 anys amb asma i

rinitis al·lèrgica durant 1 any.27 303 adults amb astma (4611 amb RA)

Risk factors for ER visits due to asthma exacerbations in patients enrolled in a program for the control of asthma and allergic rhinitis in Feira de Santana, Brazil

Heli Vieira Brandão, Constança Sampaio Cruz de al.J Bras Pneumol. 2009;35(12):1168-1173

Prospective cohort study of 253 outpatients (children and adults) with asthma who were monitored for 12 months.

Impacte sobre els símptomesMeasuring Asthma Gina Control (The MAGIC study).

S. Quirce et al. Póster presentado en: 29º Congreso europeo de la EAACI (European Academy of Allergy and Clinical Immunology) ; Junio 2010, Londres (Reino Unido). Póster 531

Leynaert B. Am J Respir Crit Care Med 2000

Impacte sobre la qualitat de vida

Lack of control of severe asthma is associated with co-existence of moderate-to-severe rhinitis

E. V. Ponte,et al; DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01624.x; 2008

Table 4.  Cost of asthma according to severity of rhinitis in a subgroup analysis

No rhinitis Mild rhinitis Mod/severe rhinitis P-value(n = 21) (n = 84) (n = 50)

Cost for the family 6 (1–15) 6 (3–13) 9 (4–26) >0.05

Cost for the healthcare system 398 (315–457) 472 (328–575) 559 (392–670) <0.01

Annual cost of asthma 398 (315–457) 478 (352–579 568 (426–697) <0.01

557 pacientsSeguiment durant 1 any – evaluació cada 3 mesos.

Impacte sobre els costos de l'asma

GUIA ARIA

GUIA ARIA

Premises

GUIA ARIA

Recomanacions:

ASMA - RINITISAvaluació combinada

Les directrius del ARIA recomanen l'estudi combinat de l'asma i la rinitis

En els pacients amb rinitis al·lèrgica s'ha d'avaluar la presència d'asma

En els pacients amb asma s'ha d'avaluar la presència de rinitis al·lèrgica

Bousquet J et al. J Allergy Clin Immunol 2001;108(suppl 5):S147–S334.

GUIA ARIA

Recomanacions:

ASMA - RINITISTractament combinat

intermitenteleve

persistenteleve

intermitente moderada

grave

persistente moderada

grave

valorar inmunoterapia

cromona tópica

antihistamínico H1 no sedante, oral o tópico

evitación de alérgenos e irritantesdescongestionante tópico nasal (<10 días) u oral

corticoide tópico nasal

antagonista receptor cis-LT1 oral

TRACTAMENT DE LA RINITIS AL·LÈRGICA(ARIA)

TRACTAMENT DE L'ASMA(GEMA)

intermitenteleve

persistenteleve

intermitente moderada

grave

persistente moderada

grave

immunoterapia

cromona tópica

antihistamínico H1 no sedante, oral o tópico

evitación de alérgenos e irritantes

descongestionante tópico nasal (<10 días) u oral

corticoide tópico nasal

antagonista receptor cis-LT1 oral

Fàrmacs amb efecte sobre VAS + VAI

Antihistamínics

Glucocorticoides orals

Antileucotriens

Immunoteràpia

Omalizumab

Does rhinitis lead to asthma?Paul Van Cauwenberge, ed al.Rhinology, 45, 112-121, 2007

Resultats:

Els CI van tendir a millorar la simptomatologia del asma i el FEV1 però sense significació estadística.

La combinació de corticoides intranasals y inhalats seguirà sent la pràctica clínica actual fins que es realitzin nous assajos.

Corticosteroides intranasales para el control del asma en pacientes con asma y rinitis coexistentes (Revisión Cochrane traducida). Taramarcaz P, Gibson PG. En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 2. Oxford: Update Software Ltd. Disponible en: http://www.update-software.com. (Traducida de The Cochrane

Library, 2008 Issue 2. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd.).

Glucocorticoides Intranasals en asma

Anàlisi post-hoc: revisió de 14 assajos clínics.

Objectiu: avaluar l’eficàcia dels corticoides intranasals en la clínica asmàtica en pacients amb asma i rinitis.

Resultats:Els corticoides nasals milloren

símptomes d'asma, funció pulmonar i la HRB en rinitis al·lèrgica amb asma.

Pedersen et al, Foresi et al

Effect of montelukast on lung function in asthma patients with allergic rhinitis: analysis from the COMPACT trial

D. B. Price1, A. Swern2, C. A. Tozzi2, G. Philip2, P. Polos2Montelukast as a Partner Agent to Corticosteroid Therapy (COMPACT) International Study Group*

ALLERGY DOI: 10.1111/j.1398-9995.2006.01007.x

Budesonida 400 µg/12

Montelukast 10mg/24

+ Budesonida400µg/12h

(n=448)

Budesonida 800µg/12h

+ Placebo (n=441)

Setm 1

Setm 4

Setm 16

216 patients with asthma and allergic rhinitis

Glucocorticoides inhalats + Antileucotriens

CONCLUSIONS

ASMA – RINITIS

Trastorns inflamatoris relacionats des del punt de vista espidemiològic, fisiopatològic i clínic: “una mateixa

malaltia de la via aèria”

A major gravetat de l'asma (GINA) major gravetat de la rinitis (ARIA)

Rinitis incrementa la morbilitat, les necessitats terapèutiques i els recursos sanitaris ens els pacients

asmàtics

La rinitis tractada resulta en un millor control de l'asma i millora de la funció pulmonar.

Guia ARIA recomana...

RINITIS ASMA

AL·LERGIA

GRACIES !!!!!!

Rinitis alérgica

Patrons de prevalència similars

International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC) Steering Committee Lancet 1998;351:1225–1232.

RU

Australia

Canadà

Brasil

EE.UU.

Sudàfrica

Alemanya

França

Argentina

Argelia

Xina

Russia

0 5 10 15 20 25 30 35 40

% de prevalencia

RU

Australia

Canadà

Brasil

EE.UU.

Sudàfrica

Alemanya

França

Argentina

Argelia

Xina

Russia

0 5 10 15 20 25 30 35 40

% de prevalencia

Asma

Estudi sobre la prevalença mundial de les malalties atòpiques en 463.801 nens de 13-14 anys d'edat.

Any emergency room visit in the follow-up period

No rhinitis –

Mild rhinitis 1.90 (1.02–3.54)

Moderate-to-severe rhinitis 3.83 (2.00–7.35)

Uncontrolled asthma

No rhinitis –

Mild rhinitis 1.23 (0.17–8.69)

Moderate-to-severe rhinitis 12.68 (1.73–92.85)

<10% improvement in FEV1 No rhinitis –

Mild rhinitis 1.84 (0.98–3.44) Moderate-to-severe rhinitis 2.94 (1.48–5.85)

OR (95% CI)