INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Orgànuls cel·lulars delimitatsper membranes

ESQUEMA

RECURSOS

INTERNET

8

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Esquema de continguts Orgànuls delimitats

per membranes

El reticle endoplasmàtic

L’aparell de Golgi

Els lisosomes Els vacúols

Els peroxisomes i

els glioxisomes

Els mitocondris

Els cloroplasts El nucli cel·lular

Característiques del nucli

L’embocall nuclear

El nuclèol

Cromatina i cromosomesActivitats i laboratori

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Recursos per a l’explicació de la unitat

El reticle endoplasmàtic rugós

El reticle endoplasmàtic llis

Aparell de Golgi

Lisosomes Vacúols

Peroxisomes, activitat oxidativa

Mitocondris Cloroplasts

WEB

El nucli, característiques

L’embolcall nuclear

El nuclèol La cromatina Els cromosomes

Activitats i laboratori

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Marta Trenc El reticle endoplasmàtic

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Introducció (RE)• El reticle endolpasmàtic és un

sistema de membranes format per cisternes, vesícules i túbuls sinuosos.

• S’esten per tot el citoplasma i es comunica amb la membrana nuclear externa.

• Forma un únic compartiment amb un espai intern anomenat lumen.

• Hi ha dos tipus:– Reticle endoplasmàtic rugós (RER)– Reticle endoplàsmatic llis (REL)

El reticle endoplasmàtic rugós

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• El RER es caracteritza per tenir ribosomes a la cara citoplasmàtica (cara externa)

• Esta format per cisternes comunicades entre si.• Es comunica amb el REL i amb l’espai intermembranal.

• Les seves funcions bàsiques són:– Sintetizar les proteïnes i els fosfolípids que formen la membrana– Sintetitzar proteïnes de secreció (glicoproteïnes)

El reticle endoplasmàtic rugós

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Síntesi de proteïnes a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• El REL es caracteritza perquè no té ribosomes.• Esta format per una xarxa de túbuls units al RER.• La seva membrana té una gran quantitat d’enzims.• Esta molt desenvolupat a les cèl·lules intersticials, on sintetizen

molts esteroides.• Les seves funcions principals són:

– Sintetizar, transportar i emmagatzemar lípids– Destoxificació de les cèl·lules.– Participació en la contracció dels músculs estriats.

El reticle endoplasmàtic llis

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Esther ArnalL’aparell de Golgi

Forma part del sistema endomembranós cel·lular.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Està format per…Dictiosomes: 4-8 cisternes (sàculs discoïdals ) i vesícules de secreció.Està polaritzat perquè té dues cares:

• Cara cis/de formació: convex, petit i fi. Orientada al reticle endoplasmàtic rugós.

• Cara trans/de maduració: còncava, gran, gruixuda. Orientada a la membrana citoplasmàtica.

El reticle endoplasmàtic rugós

Vesícula desecreción

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Com funciona?La cara cis rep vesícules de trancisió de l’embolcall nuclear i del reticle endoplasmàtic. Avança pel dictiosoma fins la cara trans. El contingut molecular es concentra i s’acumula a els lisosomes i les vesícules de secreció.Les vesícules de secreció es fusionen amb la membrana plasmàtica, la fan crèixer i vessen el seu contingut al medi extern (exocitosi). Els lisosomes porten enzims digestius als vacúols digestius.

Funcionament de l’aparell de Golgi

Funcions • Maduració, acumulació, transport i secreció de proteïnes procendents del reticle endoplasmàtic.• Glicosilació de lípids i proteïnes.• Síntesi de polisacàrids

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Estructura del complex de Golgi

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Estructura del complex de Golgi

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els lisosomes

TORNA

Andrea Carrera

Membrana plasmàtica amb proteïnes glicosilades per la part interna.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Formació d’un lisosoma

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els lisosomes

SEGÜENT

Aporten els enzims necessaris per fer la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula.

L’enzim més important és la fosfatasa àcida.

Per al bon funcionament d’aquests enzims els lisosomes necessiten mantenir un pH= 3-6, per tant hi introdueixen protons a l’interior mitjançant el consum d’ATP.

El els organismes la digestió pot ser:

- Extracel·lular: les vesícules de secreció expulsen els enzims a l’exterior

- Intracel·lular: els lisosomes s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que

s’ha de digerir

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els lisosomes

SEGÜENT

Lisosoma primari

A l’interior només té enzims digestius

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Lisosoma secundari

Conté substrats en via de digestió perquè l’ha unit a un vacúol amb matèria orgànica.

N’hi ha 2 tipus:

1. Vacúols digestius o heterofàgics El substrar procedeix de l’exterior de la cèl·lula: ha entrat per fagocitosi o pinocitosi.

2. Vacúols autofàgics El substrat procedeix de l’interior de la cèl·lula.

Els lisosomes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Lisosomes especials

L’acrosoma dels espermatozoides: és un lisosoma 1ari on s’emmagatzemen enzims que digeriran la membrana fol·licular de l’òvul perquè es doni la fecundació.

Els grans d’aleurona de les llavors: són lisosomes 2aris que emmagatzemen proteïnes. Quan es planta una llavor els grans d’aleurona absorbeixen l’aigua, els enzims s’activen i la llavor germina.

Els lisosomes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Alba DomenechEls vacúols

Són orgànuls construïts per una membrana.Tenen diferents orígens: -reticle endoplasmàtic -aparell de Golgi

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Funcions:

• Acumular gran quantitat d’aigua Augment de volum de la cèl·lula Turgència cel·lular

• Emmagatzemar substàncies específiques: reserves energètiques elaborades per la mateixa cèl·lula (proteïnes) i productes de rebuig (antocianòsids)

• Transportar substàncies entre orgànuls del sistema endomembranós

Els vacúols

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els vacúols

Diferències entre els vacúols de cèl·lules animals i vegetals:

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• Semblants als lisosomes però contenen enzims oxidatius.

• Pertanyen a la cèl·lula animal (ronyons i fetge).• Vesícules de 0,1 - 0,5µm de diàmetre.• Procedeixen de la membrana del RE.• Contenen molts tipus d’enzims.

Els peroxisomes Carla Domenech

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Activitat oxidativa dels peroxisomes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Hi ha al voltant de 26 tipus enzims oxidatius.

Els més importants són:

l’oxidasa: utilitza oxigen per reaccionar amb substàncies orgàniques perjudicials (àcid úric, àcid làctic,...) i produir aigua oxigenada.

la catalasa: elimina l’aigua oxigenada (tòxica) gràcies a les substàncies tòxiques oxidables (metanol, etanol , ...) que actuen com a substrat i així s’eliminen les dues Com a resultat s’alliberen molècules d’aigua i energia en forma de calor. Si s’uneixen dues molècules d’aigua oxigenada la catalasa les transforma en aigua i oxigen.

Activitat oxidativa dels peroxisomes: enzims implicats

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els peroxisomes

Funcions:

• Desintoxicació (per això els peroxisomes són abundants en hepatòcits i cèl·lules del ronyó).

• Degradació dels àcids grassos en molècules més petites. Aquest procés es dóna a l’interior dels peroxisomes, tot i que el procés final serà als mitocondris, on s'acabaran d’oxidar.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• Són un tipus de peroxisomes exclusius de les cèl·lules vegetals.

• Contenen els enzims responsables del cicle de l’àcid glioxílic, una variant del cicle de Krebs*, que permet sintetitzar glúcids a partir de lípids.

• Essencials en les llavors de germinació a partir de reserves lipídiques sintetitzen glucosa i es nodreix d’ella fins que germina, estén les fulles i pot fer la fotosíntesi.

*Cicle de Krebs explicat a la diapositiva núm.30

Els glioxisomes

Vídeo: peroxisomes i glioxisomes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els mitocondris

Són orgànuls de les cèl·lules eucariotes que s'encarreguen d'obtenir energia mitjançant la respiració cel·lular.

Gerard Fernández

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Activitat metabòlica del mitocondri:

Hi destaquen els següents procesos:

La respiració cel·lular, que té dues estapes: Cicle de Krebs, a la matriu mitocondrial. Cadena respiratòria, a la membrana interna.

La β-oxidació dels àcids grassos…

Els mitocondris

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Respiració cel·ular i cicle de Krebs

A la respiració cel·lular s'uneixen l'hidrogen procedent de la matèria orgànica i l'oxigen de l'aire que respirem. S'allibera energia, que s'emmagatzema a les molècules d'ATP gràcies als enzims de ATPsintetasa.

El cicle de Krebs és una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules aeròbiques (que utilitzen oxigen). En els organismes aeròbics, el cicle de Krebs és part de la via catabòlica que realitza l'oxidació dels hidrats de carboni, àcids grassos i aminoàcids fins a produir CO2, alliberant energia en forma utilitzable.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Origen del mitocondri

Es considera que es van originar a partir de bacteris facogitats per cèl·lules, que no van ser digerits, sinó que es van quedar en simbiosi al citosol. En aquest medi es dipositava la suficient matèria orgànica i a canvi, cedien part del seu ATP a la cèl·lula.

Els mitocondris

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Cloroplasts: estructura

TORNA

Clàudia Giménez

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• Són orgànuls que tenen el pigment fotosintètic clorofil·la.• La clorofil·la és de color verd i per això els vegetals poden fer la

fotosíntesi. • La fotosíntesi és un proçés en què es transforma l'energia lumínica

en energia química, que s'emmagatzema a les molècules d'ATP i s'utilitza per sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

• Són orgànuls que produeixen energia.

Cloroplasts: estructura

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

• A l'estroma hi ha molts sàculs aplanats, es diuen tilacoides o lamel·les. • Tenen pigments fotosintètics a la membrana, que es diu membrana

tilacoïdal. • Els tilacoides poden estar a l'estroma i es diuen tilacoides d'estroma. Poden

ser petits , en forma de disc i estsar un sobre l'altre, i es diuen tilacoides de grànul, ja que cada pila es diu grànul.

• A la membrana dels grànuls estan els sistemes enzimàtics que perceben l'energia lluminosa, transporten electrons i fromen ATP.

Cloroplasts

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Cloroplasts: estructura

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Funcions

Realització de la fotosíntesi.

L'ATP s'utilitza a l'estroma per sintetitzar glúcids i precursors de lípids a partir de matèria inorgànica.

A l'estroma es fa la biosíntesi de les proteïnes.

Els cloroplasts són un tipus de plasts, que només estan a les parts verdes de les plantes. En canvi, els plasts estan a totes les cèl·lules vegetals.

Cloroplasts

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Tipus de plasts:

Els cloroplasts, que tenen pigmentsEls leucoplasts, són incolors i estan a les cèl·lules meristemàtiques. D'aquests deriven els cloroplasts, si la llum estimula la síntesi de la clorofil·la. Si després es converteixen en magatzems de midó es diuen amiloplasts. Si emmagatzemen proteïnes es diuen proteoplasts.

Cloroplasts

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Micrografia del nucli i el nuclèol d’una cèl·lula pancreàtica

SEGÜENT

NUCLI:

Amb embolcall nuclear (membrana doble)

Envolta el material genètic cel·lular (ADN) en forma de fibra + o - condensada: cromatina

Ple de líquid: nucleoplasma

Amb 1-2 corpuscles rics en ARN: nuclèols

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

NUCLI EN INTERFASE (= NUCLI EN REPÒS)

Coberta intactaFibres de cromatina esteses : transcripció d’ADN a ARNEs prepara per a duplicar l’ADN a la divisió cel·lular

NUCLI EN DIVISIÓ

Condensació de la cromatina cromosomes (forma de bastó)Desapareix l’embolcall nuclear cromosomes queden al citoplasma

La divisió pot ser

Micrografia del nucli i el nuclèol d’una cèl·lula pancreàtica

MITOSI (2 cèls filles clòniques)

MEIOSI (4 cèls filles amb ½ mat. genètic)

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Ultraestructura del nucli

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Característiques del nucli

Nombre: 1 (generalment) o més

Forma: En cèl·lules vegetals, discoïdal i lateral En cèl·lules animals, esfèric i central Altres

Mida: 5-25µm de diàmetre + gran en cèls + actives

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Embolcall nuclearParts:- Membr. ext: Amb ribosomes adossats Comunica amb el REr (i mtxes funcions) Espai perinuclear- Membr. int: Amb prot. de membrana (ancoren la làmina nuclear, fixen la cromatina i estan relacionades amb els porus)- Làmina nuclear: Consitució dels cromosomes

Distribució de la cromatina al nou nucli Formació de l’embolcall nuclear de la cèl. filla- Porus nuclears: Complex del porus nuclear Regula l’intercanvi de substànciesFuncions:

Separa citoplasma de nucleoplasma Intercanvia substàncies pels porus

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

El nuclèol

SEGÜENT

Corpuscle esfèric sense membrana, a l’int. del nucli interfàsicDesapareix en la divisió cel·lularApareix quan els cromosomes es desespiralitzenFabrica l’ARN n (nucleolar), que es transformarà en ARNr (ribosòmic)

El nucleoplasma

Medi intern del nucli: dispersió col·loïdal en estat de gel.Format per proteïnes, nucleòtids d’ARN i ADN, aigua i ions.Conté una xarxa de prot. fibril·lars que manté fixos el nucleòl i les fibres de cromatina.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

La cromatina

Són filaments d’ADN condensat en ≠ graus Es forma per la descondensació dels cromosomes

Cromatina en repòs (fibra de 10nm)

Funcions de la cromatina:

- Conté la informació biològica de l’organisme:

Info sobre la seva estructura i funció. La cromatina duplica aq. informació abans

- Proporciona la informació genètica necessària per efectuar, mitjançant la transcripció, la síntesi dels diferents ARN:

L’ARN polimerasa transcriu l’eucromatina (10nm) però no l’heterocromatina (≥30nm) pq està més condensada.

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Estructura de la cromatina en collaret de perles

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

La cromatina

- Eucromatina Es descondensa durant la interfase, es transcriu, està activa.- Heterocromatina No es descondensa durant la interfase, roman inactiva. 2 tipus:

• H. constitutiva Sempre condensada, inactiva. Als centròmers i telòmers• H. facultativa En algunes cèls condensada, en altres no condensada (activa, es transcriu)

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Els cromosomes

TORNA

Estructura en forma de bastonet formada per la fibra de cromatina de 30 nm (ADN + histones) condensada.Núm. de cromosomes constant en totes les cèls somàtiques d’una mateixa espècie.Ex: Humans 2n=46 (cèls amb 46 cromosomes)Quan s’inicia la divisió cel·lular es duplica l’ADN 2 fibres d’ADN idèntiques

formant les cromàtides

2 cromàtidesCromosoma metafàsic

2 cromosomes d’1cromàtideCromosoma anafàsic

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Morfologia dels cromosomes anafàsic i metafàsic

= centròmerActua com a COM

S’hi fixen els microtúbuls, que formen part del

fus acromàtic

Constricció 2ària on es troben els gens q codifiquen l’ARNn

Funció bàsica dels cromosomes:

Repartiment de la informació genètica de la cèl mare en les cèls filles.

L’ADN de cromosomes es troba inactiu pq està massa empaquetat

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Estructura del cromosoma metafàsic

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Tipus de cromosomes

Cromosomes observats ambel microscopi electrònic.

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Diploïdia i cromosomes sexuals

SEGÜENT

Organismes diploïdes (2n): Tenen 2 exemplars de cada cromosoma en les cèls somàtiques. n = núm de cromosomes diferentsCada cèl. (excepte els gàmetes) té 2 jocs de cromosomes (un patern i un matern).Són homòlegs els que tenen informació (= o ≠) per al mateix caràcter.

Les cèl·lules haploides (n) són les cèls reproductores: òvul i espermatozoide. Tenen la meitat d’informació genètica

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

El cariotip

Cariotip: Conjunt de tots els cromosomesd’una cèl·lula, ben separats entre si.

Idiograma: Representació gràfica o fotogràfica de les parelles de cromosomes homòlegs, de més gran a més petit

Heterocromosomes:Cromosomes sexuals

Autosomes

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Activitats: estructures membranoses cel·lulars

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Activitat: el cariotip

SEGÜENT

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Laboratori: plasts i vacúols

TORNA

INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNETOrgànuls cel·lulars delimitats per

membranes

SURT ANTERIOR

Enllaços d’interès

Biostudio (animations)

PASSA AL WEB

Chromosome structure

PASSA AL WEB