ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA

Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).

Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus:- Paisatge atlàntic- Paisatge mediterrani- Paisatge d'interior- Paisatge de muntanya- Paisatge de les illes Canàries

EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC

Es donen en el nord de la Península, amb un relleu força accidental.

El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus. Hi ha prats i boscos caducifolis.

L'agricultura ocupa poca extensió, i el tradicional policonreu d'autoconsum es troba en clara regressió. Es planten prats i farratges per al bestiar. Destaca també la producció de blat de moro i patata.

En la ramaderia destaca la bovina, per aconseguir llet i carn. Darrerament s'han introduït noves races, com la vaca frisona.

Domina el minifundi, éssent l'hàbitat rural dispers (caseries o poblets).

EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI

Es donen en zones amb influència mediterrània. Les precipitacions són escasses i es doca la secada estival. Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils. L'explotació forestal és poc important.

L'agricultura predominant es basa en la trilogia mediterrània. Altres conreus són l'ametllers, l'avellaner i el garrofer. Allà on es pot es practiva l'agricultura de regadiu per produir hortalisses, cítrics, fruits tropicals....

La ramaderia ovina i caprina és extensiva en les zones de secà. La porcina és intensiva.

Depenent de les zones, les dimensions de les explotacions varien.

La població tendeix a concentrar-se en grans pobles, tot i que també hi ha hàbitat dispers.

Es dóna a l'interior de la Península Ibèrica. Hi predominen les zones planes i a amb una altitud elevada.

El clima és de tendència continental, amb marcades diferències entre l'estiu i l'hivern. Les precipitacions no són abundants.

Es conreen els cereals, donant-se la rotació de conreus. Es conreen el blat i l'ordi. En general es tracta d'explotacions molt mecanitzades.

EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR

Hi predomina el bestiar oví a les zones més seques. A les deveses salmantines i extremenyes es dóna una ramaderia extensiva industrial. Igualment, prop de les grans ciutats, es dóna una ramaderia industrial -aviram, porcí, vacum-.

La població és escassa i envellida, a causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix a ser concentrat en pobles i ciutats.

EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA

Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud acostuma a ser més càlid que el nord. Aquest paisatge darrerament s'està transformant per l'impacte del turisme.

Les activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació (conreus, pastures, boscos i prats alpins). Sovint hi ha feixes i la propietat acostuma a ser petita. .

L'explotació forestal es basa en l'explotació del faig i del castanyer. Darrerament els pins i eucaliptus. Els boscos sovint són de propietat municipal.

La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la transhumància local).

El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.

EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES

Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és subtropical i les precipitacions molt escasses.

Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la producció s'han instal·lat molts hivernacles.

La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el boví i el porcí es troben en regressió.

El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la població agrària es troba en regressió.

Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.