Post on 29-Jun-2015
description
Planificació lingüística
2n de BatxilleratIES Llorenç Garcias i FontAutor: Josep Arias
Tipologies de planificacióMonolingüisme
Protecció de les minories
Autonomia lingüística
Federalisme lingüístic
Bilingüisme institucional
Casos especials
MONOLINGÜISME Són estats que només tenen una llengua oficial (estigui establerta
per la constitució o no) i mantenen amb les altres llengües una actitud de passivitat o engeguen una estratègia de substitució.
Portugal
Alemanya
Grècia
Itàlia
França
PORTUGALLa llengua oficial és el portuguès (de
facto)
Miranda do Douro
Hi està reconegut el mirandès (única varietat de l’asturlleonès que té algun reconeixement oficial)
Llei 7/99, de 29 de gener de la República Portuguesa
Per ampliar: http://www.youtube.com/watch?v=3SIv2sF5jOM
ALEMANYA
La llengua oficial
de facto és l’alemany
Minories lingüístiques
Sòrab (100.000 parlants)
Danès (per veïnatge)
Frisó
GRÈCIALa República Hel·lènica es va dotar (1974) d’una
constitució, redactada de bell nou arran de la «dictadura dels coronels» (1967-1974)
El grec és llengua oficial de facto, més en concret la varietat anomenada «demòtic», establert per llei sotsconstitucional per a l’ús en l’ensenyament i en l’administració, més aviat per barrar l’ús de la «katharèvusa» que no pas un altre idioma estranger, atès que el 99% de la població grega és hel·lenòfona. (Arias 2011: 37)
Llengües de les minories ètniques: turc, pomac, macedoni
ITÀLIA
L’itàlia és la llengua oficial de la República Italiana.
L’italià estàndard es basa en la varietat toscana
Multitud de llengües regionals amb alguns drets
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell
d'esquema Cinquè
nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
ITÀLIA
CATALÀ ALEMANY A la comuna de l'Alguer, també
anomenat alguerès.
No és oficial, però rep un suport privat gens menyspreable i el govern municipal té alguns serveis disponibles en català.
http://www.comune.alghero.ss.it/
http://www.alguer.cat
Majoritari al Tirol del Sud, regió antigament austro-hongaresa i ocupada pels italians després del col·lapse. Capital: Bozen (Bolzano). També s'hi parla ladí.
http://www.provinz.bz.it/default_lang.htm
FRANÇAEl francès és la llengua oficial
de la República Francesa (des de 1992).
Multitud de llengües regionals amb drets testimonials
L’Estat francès no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Exemple paradigmàtic de marginació de les llengües no oficials.
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell d'esquema
Cinquè nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
França
OCCITÀHe pogut observar un cert orgull
d'identitat occitana, que, com passa a Catalunya Nord amb el català, no arriba a quallar en una presència pública de la llengua occitana, que, a voltes, no deixa de ser un element folklòric més...
Pere MAYANS
Presència escassa.
Queden pocs parlants d’una llengua un temps esplendorosa.
Plaça de la Daurada, a Tolosa
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell
d'esquema Cinquè
nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
FRANÇA
BRETÓ ALSACIÀLlengua cèltica de la
BretanyaLlengua d’Alsàcia,
territori conquerit als alemanys arran de la Guerra francoprussiana de 1870.
Ciutat més rellevant: Estrasburg
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell
d'esquema Cinquè
nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
FRANÇA
BASC CORS Parlat a Iparralde o País Basc del
Nord.
Ensenyat només a l’escola privades (ikastola)
Llengua de Còrsega, varietat provinent de l’itàlia, avui sota la influència del francès.
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell d'esquema
Cinquè nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
França
CATALÀFrança va aconseguir la sobirania de la Catalunya Nord arran del Tractat dels Pirineus (1659)
Francesització intensa, especialment després de la Segona Guerra Mundial
S'ensenya només a les Bressoles (escoles privades)
Autors nord-catalans actius
Joan Lluís LLUÍS. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos
Joan-Daniel BEZSONOFF. La guerra dels cornuts
PROTECCIÓ DE LES MINORIES Són estats que només tenen una llengua oficial. No obstant això,
els estats estableixen mecanismes de promoció dels drets de les minories lingüístiques
Podem incloure dos estats
Regne Unit
Països Baixos
REGNE UNITLa llengua oficial i majoritària
és l’anglès
Minories lingüístiques
A Escòcia: el gaèlic i l'scots
A Gal·les: el gal·lès
A l'Ulster: gaèlic
A Cornualla: el còrnic (residual)
A l'illa de Mann: el manx (residual)
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell
d'esquema Cinquè
nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
REGNE UNIT
ESCÒCIAGAÈLIC ESCOCÈS
Llengua cèltica
http://www.youtube.com/watch?v=7rcOrg6k630
SCOTS
Llengua germànica
Feu clic per editar el format del text de l'esquema Segon nivell
d'esquema Tercer nivell
d'esquema Quart nivell
d'esquema Cinquè
nivell d'esquema
Sisè nivell d'esquema
Setè nivell d'esquema
Vuitè nivell d'esquema
Novè nivell d'esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrón
Segundo nivel
Tercer nivel
Cuarto nivel
Quinto nivel
REGNE UNIT
GAL·LESGAL·LÈS
Llengua cèltica. Promoguda pel govern autònom del País de Gal·les
http://www.direct.gov.uk/en/index.htm
http://wales.gov.uk/?lang=en
PAÏSOS BAIXOSLa llengua
oficial i majoritària és el neerlandès
Minories lingüístiques
Frisó
AUTONOMIA LINGÜÍSTICA Encabim l'Estat espanyol dins aquesta categoria.
El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat
No obstant això, les Comunitats Autònomes poden establir un segon idioma com a oficial. Segons els Estatuts d'Autonomia vigents, els idiomes cooficials són:
GALLEC: a Galícia
BASC: al País Basc i a Navarra
CATALÀ: a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears
FEDERALISME LINGÜÍSTIC Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de
territorialitat
A cada un dels territoris hi ha una única llengua oficial. Són els casos de:
SUÏSSA
BÈLGICA
SUÏSSALlengües oficials: alemany,
francès i italià
Les institucions federals usaran els tres idiomes, però cada cantó és lliure de triar els idiomes
Distribució desigual
Mitjans de comunicació territorials en cada idioma
www.parlament.ch
BÈLGICALlengües oficials: neerlandès
(60%), francès (40%) i alemany (0,7%)
Les institucions federals poden usar els tres idiomes, però a cada territori només és oficial un idioma.
Els belgues viuen d'esquena. El rei com a nexe.
Els mitjans públics i l'educació són competència de les comunitats lingüístiques
www.belgium.be
BILINGÜISME INSTITUCIONAL Estats amb més d'un idioma oficial. Es regeixen pel principi de
personalitat
Els diferents idiomes són oficials a tot el país. La persona és qui tria com vol rebre els serveis. Hi incloem:
FINLÀNDIA
REPÚBLICA D'IRLANDA
LUXEMBURG
FINLÀNDIA Llengües nacionals: finès i suec
El finès és majoritari, però hi ha una minoria (5,5%) de parla sueca
Els municipis poden ser monolingües en finès, bilingües o monolingües en suec. Hi ha una llei que ho regula
Els parlants de suec tenen el dret a rebre serveis en el seu idioma
Altres minories: careliana i lapona
www.government.fi
REPÚBLICA D'IRLANDA
Constitució 1937, Article 8:
1. L'idioma irlandès, com a llengua nacional és el primer idioma oficial.
2. L'idioma anglès és reconeguda com una segona llengua oficial.
www.gov.ie Llengües oficials: anglès i
gaèlic irlandès
El gaèlic atorga identitat, però el seu ús és cerimonial i minoritari
Indicacions bilingües a l'aeroport de Dublín
Percentatge de parlants de gaèlic irlandès per regió
LUXEMBURG Llengües oficials: alemany,
francès i luxemburguès (varietat local de l'alemany)
Com que no es pot dir que hi hagi zones de cada idioma, es regeixen pel principi de personalitat.
Art. 3. Llengües administratives i judicialsEn matèria administrativa, contenciosos i no contenciosos, i en matèria judicial, es pot fer ús del francès, alemany
o el luxemburguès, sense perjudici de les disposicions especials certs temes.
Art. 4. Les sol·licituds d'administracióQuan una sol·licitud està escrita en luxemburguès, francès o alemany, l'administració ha d'utilitzar, sempre que
sigui possible, per a la seva resposta la llengua escollida pel sol·licitant.
Llei de 24 de febrer de 1984 de règim de les llengües
Article 1. La llengua nacionalL'idioma nacional de Luxemburg és el luxemburguès.
Article 2. Llenguatge de la legislacióEls actes legislatius i reglaments d'aplicació s'escriuen en francès. Quan els actes legislatius i reglamentaris són
CASOS ESPECIALS En aquest apartat, tractarem uns països que tenen unes
particularitats que no caben en els apartats que hem tractat anteriorment.
Polònia i el polonès
Israel i l'hebreu
El francès al Canadà. El cas del Quebec
POLÒNIA Després de segles repartits entre molts estats, va aconseguir
constituir-se com a Estat l'any 1919. L'estat els permet recuperar llengua i cultura, elements unificadors de la nació polonesa.
“La nació és la suma dels parlants de l'idioma nacional”
ISRAEL Després de segles i segles de diàspora i repressió, la llengua dels
jueus, l'hebreu, només va substitir com a llengua de litúrgia, en el seu lloc, els jueus parlaven diverses llengües o sociolectes d'altres llengües (ex.: sefardí, yíddish...)
1880: Elieyer BEN-YEHUDA > normativització de l'hebreu modern. És un procés artificial.
1922: Llengua oficial dels jueus de Palestina (protectorat britànic
1948: creació de l'Estat d'Israel > consolidació de la normalització de l'hebreu
CANADÀ Dues llengües oficials a nivell federal: anglès i francès
De les 10 províncies:
8 són anglòfones
1 és bilingüe (Nova Brunswick)
1 és francòfona (Quebec)
CANADÀ (nivell federal) Si hi ha una minoria de l'altra llengua que no és oficial a la
província, té dret a rebre uns serveis determinats (educació, justícia, etc.)
Els serveis públics solen oferir-se en dos idiomes. Per exemple:
Mitjans: La corporació pública (CBC/Radio-Canada) té dos canals disponibles arreu del Canadà: un en anglès i un en francès
QUEBEC País dels colons francesos del Canadà
La posterior dominació britànica portà al francès a ser una llengua minoritzada
Anys 60 > Revolució tranquil·la, canvis polítics que provocaren uns canvis legislatius en favor de la llengua francesa
1977: Charte de la langue française > Francès única llengua oficial a la província
Les empreses han de complir uns requisits lingüístics: certificat de francesització
La llengua francesa és la llengua hegemònica al Quebec (95% d'ús)
El francès al Canadà Enllaços d'interès
www.cbc.ca / www.radio-canada.ca
www.canada.gc.ca http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-
canada.ca/Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx
http://ves.cat/a0qK
El francès al Canadà Enllaços d'interès
www.cbc.ca / www.radio-canada.ca
www.canada.gc.ca http://www.radio-canada.ca/audio-video/pop.shtml#urlMedia=http://www.radio-
canada.ca/Medianet/2010/CBFT/Telejournal201006082200.asx
http://ves.cat/a0qK
El francès al Canadà (una petita broma)
Sèrie The Simpsons (Temp. 16, cap. 6)
Acció: Winnipeg (ciutat anglòfona)
Dos advocats d'ofici: un d'anglòfon i un de francòfon:
-Hem requisat el seu cotxe i tot allò el contenia
-Nous avons requisé votre voiture et ce contenu
-Teniu permís per deixar el Canadà, però no per tornar-hi a entrar
-Vous avez le permis de quitter le Canada, mais vous n'avez plus le droit de rééntrer
-Sóc un gras francès idiota
-Je suis un grand gros... Eh!
Fonts i bibliografia emprada
Mapa de Portugal http://commons.wikimedia.org/wiki/File:LocalMirandaDoDouro.svg
Llengües d'Alemanya http://freelanguage.org/files/german-speaking-world-map.png
Llengües d'Itàlia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Languages_spoken_in_Italy.svg
Llengües de França http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Langues_de_la_France.svg
Place de la Daurade http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Tolosa_senhalizacion_bilingue.jpg
Senyalització bretó http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Road_signs_bilingual_Breton_in_Quimper.jpg
Senyalització cors http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Corse_signalisation.jpg
Senyalització basc http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Saint-P%C3%A9e-sur-Nivelle_panneau_bilingue_2.jpg
Catalogne libre http://www.miquelsi.net/gallery3/index.php/altres/img_0147
Perpignan-Perpinyà http://www.iespuntadelverde.org/pv/index.php?option=com_content&task=view&id=258
Alguer-Unitat de la llengua http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Unitat_de_la_llengua_Alghero.jpg
Fonts i bibliografia emprada
Llengües UK-RI http://en.wikipedia.org/wiki/File:Selected_languages_and_accents_of_the_british_isles2_rjl.jpg
Welcome to Cornwall http://www.telegraph.co.uk/culture/culturenews/8189562/British-languages-in-danger-of-dying-out-a-short-glossary.html
Gaèlicescocès http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:ScotlandGaelic2001.gif
Llengües de Suïssa http://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Sprachen_CH_2000_fr.png
Llengües de Bèlgica http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Communities_of_Belgium.svg
Suec Finlàndia http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Svenskfinland_municipalities_2008.png
Percentatge parlants irlandès http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cainteoir%C3%AD_Gaeilge_-_Irish_Speakers.png
Aeroport de Dublín http://nineteenthirtyfour.org/?p=2086
Mapa del Canadà http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/98/Carte_administrative_du_Canada.png
Fonts i bibliografia emprada
ARIAS, Josep (2011) La qüestió lingüística en els textos constitucionals europeus [En línia]. Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears. <http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/curs/2011/joseparias.pdf> [Consulta: 21/03/12]
MAYANS, Pere. Occitània: una de freda i una de calenta [Blog Internet]. Catalunya: 25 d'abril de 2011 – [citat 21/03/12]. Disponible a:http://http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195393