Demografia i planificació local

PPlanificacilanificacióó locallocal

DD

Julián López Colás

Centre d’Estudis Demogràfics

7 de novembre de 2013

[email protected]

emografia iemografia i

ObjectiuObjectiu

� Les projeccions de població com a eina per a la planificació i ordenació del territori a escala local

Estructura Estructura

� Introducció: l’evolució de la població a Catalunya

� Reflexió sobre les projeccions de població

� Projecció de població i llars d’Argentona 2008-2018

� Preguntes

La poblaciLa poblacióó de Catalunya 1982de Catalunya 1982--2013 2013

Font: Idescat, Estimacions intercensal i postcensal.

ISF. Catalunya, 1981ISF. Catalunya, 1981--2012 2012

Font: Idescat.

75.247 naix

53.808 naix

77.098 naix

89.024 naix

EsperanEsperanççaa de vida. Catalunya 1982de vida. Catalunya 1982--2010 2010

Font: Departament de Salut i Idescat.

MigracionsMigracions. Catalunya, 1990. Catalunya, 1990--2012 2012

Font: EVR, INE.

Les projeccions de població

DefiniciDefinicióó

� Les projeccions de població poden definir-se com el conjunt numèric de resultats que il·lustren la dinàmica demogràfica futura de la població, en funció d’unes determinades hipòtesis sobre el comportament dels fenòmens demogràfics. A partir d’aquestes hipòtesis es produeixen resultats diversos sobre el creixement i l’estructura per edats de la població.

ObjectiuObjectiu

� Reduir el grau d’incertesa sobre el futur considerant un ventall d’escenaris possibles o que es consideren més probables.

� La previsió del volum i de l’estructura per edats de la població, i la seva distribució territorial, es converteixen en un aspecte cabdal, ja que determina en gran mesura la demanda futura de béns i serveis. A més, també hi ha un desig, una voluntat d’incidir sobre la pròpia realitat, d’intentar modificar-la d’acord amb uns objectius generals.

L L perquperquèè de les de les projeccionsprojeccionsEE


� Necessitat d’administracions i empreses de disposar de previsions de població a curt i mig termini. Els poders públics, els agents socials i econòmics han d’articular les seves polítiques i actuacions per anticipar-se davant situacions que sovint són incertes i canviants.

� Temes com l’evelliment demogràfic i els canvis en el nombre d’efectius en edat laboral han provocat una creixent demanda de projeccions de població a mitjà i llarg termini. Sovint, els resultats serveixen per posar de manifest o justificar la necessitat d’adoptar determinades mesures en l’àmbit social i econòmic.


Dues concepcions diferents de projeccions:

� Previsions de població, a partir de l’anàlisi i la interpretació de les tendències recents es formulen hipòtesis sobre el comportament futur dels fenòmens demogràfics. L’objectiu és reduir el grau d’incertesa que sobrevola el futur, escollint entre un ventall de situacions possibles, aquella o aquelles que es consideren més probables.

� Perspectives de població, a partir d’una combinaciód’hipòtesis, que no necessàriament han de ser les més probables, es construeixen diferents escenaris per analitzar quines serien les conseqüències de determinades tendències demogràfiques (exemple: Organismes internacionals, ONU).

inalitat, validesa i minalitat, validesa i mèètodes de projeccitodes de projeccióóFF

iabilitat i liabilitat i líímits de les projeccions mits de les projeccions FFQuina validesa té una projecció? Quin és el grau de fiabilitat dels seus resultats? Quins són els factors que la determinen?

La resposta a aquestes preguntes no és senzilla perquè en els resultats intervenen molts elements, alguns més fàcilment controlables que altres.

� Una part important de l’evolució futura d’una població estàcondicionada per la seva estructura per edats en el moment inicial de la projecció, el que denominen factor inèrcia, que és difícilment modificable.

� L’evolució a curt termini dels fenòmens demogràfics presenta una continuïtat respecte a les tendències més recents.

Elements que ens poden orientar sobre el grau de fiabilitat d’una projecció:

A) El seu abast temporal. La incertesa d’una projecció s’incrementa a mesura que creix el seu horitzó temporal.

� El comportament futur dels fenòmens demogràfics està més subjecte a error, ja que cada vegada depenen menys de les tendències i del context recent.

� Es produeix un efecte d’acumulació de errors que ja no afecta només el fenomen que es projecta sinó la resta de components del creixement. Per exemple, una infravaloració dels fluxos d’immigraciórepercuteix progressivament sobre el naixements, en haver més efectius de població femenina en edat fèrtil.

iabilitat i liabilitat i líímits de les projeccions mits de les projeccions FF

Es poden distingir tres grans horitzons temporals:

� Curt termini, màxim de 5 anys, permet basar la projecció en una extrapolació gairebé directa de les tendències recents.

� Mig termini, entre el 5 i els 15 anys, és necessari formular hipòtesis més refinades, amb supòsits de manteniment o inflexió de tendències. Aquest horitzórepresenta una espècie de compromís entre la fiabilitat i la utilitat de les projeccions.

� Llarg termini, més de 15 anys, el grau d’error se incrementa de forma considerable.


L’ àmbit territorial. En termes generals, el marge d’error d’una projecció és inversament proporcional a la seva escala territorial. En els àmbits locals i regionals les migracions es converteixen en l’aspecte clau de la dinàmica demogràfica, que és precisament el factor més difícil de preveure.


Projecció de Població i Llar d’Argentona

-Projecció de població. Mètode de components. Consisteix a aplicar a un població de partida una o diverses hipòtesis sobre el comportament futur dels fenòmens demogràfics que determinen el creixement i l’estructura per edat de la població. Avantatges:

-Diferents escenaris de dinàmica demogràfica futura

-Interrelació que es produeix entre estructura i dinàmica demogràfica

-Resultats per sexe i edat

MMèètodetode

Hipòtesis:

● Fecunditat: hipòtesis central o de referència IDESCAT per a Catalunya

Font: Catalunya, IDESCAT Projeccions Base = 2008

Any H. FECUNDITAT

2008 2020

Argentona 1.6 1.75

Catalunya 1.51 1.75

Hipòtesis:

● Mortalitat: hipòtesis central o de referencia IDESCAT para Catalunya

Any H. MORTALITAT

Hombre Mujer

2008 78 84

2020 81 86

Font: Catalunya, IDESCAT Projeccions Base = 2008

Hipòtesis alta: caiguda moderada del fluxos (25%)

Hipòtesi baixa: caiguda més pronunciada (40%)

Pob. Obs. H. Alta H. Moderada Sense Migracions

2008 11,604

2015 12,594 12,273 11,873

2018 13,149 12,180 11,991

Evolució de la població projectada. Argentona 1998-horitzó 2018

8,000

9,000

10,000

11,000

12,000

13,000

14,000

1998 2002 2006 2010 2014 2018

Població observada H. Alta H. Moderada Sens Migracions

-Projecció de llars. Aplicar a la projecció prèvia de població per edat i sexe unes proporcions que mesuren la propensió de la població a formar una llar (“proporció de persones principals”). Avantatges:

-Permet modular diferents escenaris de formació de llar

-Introdueix l’efecte de la dinàmica demogràfica en l’evolució de les llars

-Resultats desagregats en funció de la persona de referència de la llar

MMèètodetode

Hipòtesis i Escenaris:

Migracions

Sense Migracions H. Moderada H. Alta

H. Constante Escenari

Instrumental

Persona Escenari Escenari

Principal H. Moderada Moderat Intermedi

H. Alta

Escenari

Alt

Projecció de persones principal. Argentona 2008-2018

Escenari alt Escenari

intermedi

Escenari

moderat

Escenari

sense

migracions

2001 (real)

2008

(estimació)

2009 4,139 4,113 4,112 4,054

2010 4,265 4,213 4,207 4,095

2011 4,389 4,311 4,294 4,133

2012 4,509 4,404 4,368 4,166

2013 4,631 4,500 4,435 4,204

2014 4,751 4,592 4,491 4,238

2015 4,867 4,681 4,536 4,267

2016 4,983 4,769 4,572 4,293

2017 5,097 4,855 4,600 4,319

2018 5,212 4,942 4,626 4,340

Escenari alt: migracions altes, alta creació de llars

Escenari intermedi: migracions altres, creació de llars tendencial positiva

Escenari moderat: migracions moderades, creació de llars tendencial positiva

Escenari sense migracions: migracions nul.les, taxes llars constants

3,280

4,003

Evolució de la grandària mitjana de la llar. Argentona, 2008-2018

E. Alt E. Intermedi E. Moderat E. Instrumental2001 (obs) 3.02 3.02 3.02 3.02

2008* (est.) 2.90 2.90 2.90 2.90

2014 2.65 2.74 2.73 2.80

2018 2.52 2.66 2.63 2.76

2.30

2.40

2.50

2.60

2.70

2.80

2.90

3.00

3.10

3.20

2001 (obs) 2009 2011 2013 2015 2017

E. Alt E. Intermedi E. Moderat E. Instrumental

PPlanificacilanificacióó locallocal

DD

Julián López Colás

Centre d’Estudis Demogràfics

7 de novembre de 2013

[email protected]

emografia iemografia i

Demografia i planificació local

Documents

Transcript of Demografia i planificació local