Avui com fa cent anys:

avançar junts cap a la plenitud

i la igualtat de la llengua

Centre de Cultura “Sa Nostra”

Palma, 24 de febrer de 2012

Guió d’aquesta presentació

Celebram els cent anys de l’acadèmia de la

nostra llengua: la Secció Filològica de l’Institut

d’Estudis Catalans.

Vivim una situació complexa, igual que fa un

segle.

Ara fa cent anys van encertar el camí que s’ha

de seguir: treballar junts. Per això van tenir èxit.

Què fa avui la Secció Filològica?

Podem aconseguir el futur de plenitud i igualtat

que mereixem, si avançam junts.

La visió inicial i la clau de l’èxit

Fa cent anys, la comunitat de llengua

catalana vivia grans transformacions

Grans canvis econòmics i socials, iniciats el

segle XIX:

Revolució industrial: màquina de vapor, fàbriques,

trens i vaixells a vapor…

Formació d’una nova classe dirigent burgesa

Entusiasme romàntic per la llibertat creativa

individual

Redescobriment de l’esplendor medieval de la

cultura catalana…

La Renaixença: situar la cultura catalana en

igualtat amb les altres cultures modernes.

La clau de l’èxit:

la suma de tres grans iniciatives

1. La mobilització que va promoure Antoni

M. Alcover en tots els territoris de la llengua

catalana: I Congrés Internacional de la

Llengua Catalana (1906).

2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista

l’Avenç per una codificació normativa

sistemàtica i moderna del català.

3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com

Enric Prat de la Riba des de les institucions

–la Diputació de Barcelona (1907) i la

Mancomunitat de Catalunya (1914).

Creació de la Secció Filològica

14 de febrer de 1911

Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis

Catalans (1907), aprova la creació en el seu si de la Secció

de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la

llengua.

9 de maig de 1911

Es reuneix per primera vegada la nova Secció:

Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà,

Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.

Alcover i Fabra, les dues figures clau

Una normativa acceptada en 20 anys

1913: Normes

ortogràfiques

1918: Gramàtica

normativa

1932: Diccionari general

de la llengua catalana

Adhesió dels escriptors

illencs (La Nostra Terra) i

valencians (Normes de

Castelló)

Desaparició dels sectors

antinormativistes

La recuperació de la postguerra

Després de la

persecució franquista,

ara fa 50 anys ingressen

a la Secció Filològica

Francesc de B. Moll i

Manuel Sanchis Guarner

Els dos lingüistes més

importants de les

Balears i del País

Valencià

La Secció Filològica, avui

Una de les cinc seccions de l’IEC

Secció Històrico-

Arqueològica

Secció Filològica

Secció de Ciències i

Tecnologia

Secció de Ciències

Biològiques

Secció de Filosofia i

Ciències Socials

Consell de Govern (2010-

2014):

President:

Isidor Marí, eivissenc (UOC)

Vicepresidenta:

Gemma Rigau, de Banyoles

(UAB)

Secretari:

Ramon Sistac, de la Franja

d’Aragó (UdL)

Tresorer:

Vicent Pitarch, valencià de

Vila-real (UJI)

Una constant presència destacada d’illencs a

la Secció Filològica i a l’Institut

Entre els antics membres:

Antoni M. Alcover

Josep M. Llompart

Francesc de B. Moll

Miquel dels Sants Oliver

Josep Serra i Ràfols

Entre els numeraris i emèrits actuals de

la Filològica:

Joan Miralles

Isidor Marí

Aina Moll

Joan Veny

Entre els corresponents:

Damià Pons, Cosme Aguiló

Joan F. López Casasnovas

Enric Ribes

Membres baleàrics

actuals d’altres seccions

Gabriel Amengual

Bartomeu Barceló

Antoni J. Colom

Lluís Garcia Sevilla

Jesús A. Garcia Sevilla

Albert G. Hauf

Joan Mas

Josep Massot

Antoni Riera i Melis

Josep Vaquer

Una forta implantació territorial i

internacional

Seus i delegacions:

Barcelona, Lleida, Castelló,

València, Alacant

Perpinyà, Palma / Balears

Entitats vinculades i adscrites

Centres d’Estudis Locals /

Institut Ramon Muntaner:

Institut Menorquí d’Estudis,

Institut d’Estudis Eivissencs

Centre de Terminologia

TERMCAT

Convenis amb les universitats

UIB: Comissió Tècnica

d’Assessorament Lingüístic

(CTAL)

28 societats filials amb prop

de 10.000 socis

4 de la Secció Filològica:

Societat Catalana d’Estudis

Clàssics

Societat Catalana de

Llengua i Literatura

Societat Catalana de

Sociolingüística

Societat Catalana de

Terminologia

Internacionalment:

Membre de la Union

Académique Internationale

Membres corresponents

arreu del món

Tres grans missions estatutàries

Orientació normativa i estandardització

Recerca

Seguiment de la situació sociolingüística

Art. 3 dels Estatuts de l’IEC:

a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-

ne la normativa i vetllar perquè el procés de

normalització d'aquesta llengua sigui coherent

arreu del seu àmbit lingüístic

b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la

realització i la difusió de la recerca, en les diferents

àrees de la ciència i la tecnologia.

L’orientació normativa

Tasques normatives Comissió de gramàtica

Nova gramàtica gairebé llesta

(J. Solà, G. Rigau, M. Pérez

Saldanya)

Unes 1.200 pàg. + Base de

dades gramatical

Comissió de Lexicografia

Actualització del DIEC

Nou diccionari normatiu

Comissió d’Onomàstica

Nomenclàtors de Toponímia

Comissió d’Estàndard Oral

Propostes de fonètica i morfologia

Un nou projecte de recerca i codificació

La llengua de signes

catalana (LSC).

Llei de Catalunya sobre la

llengua de signes catalana

(26 maig 2010).

Reconeixement estatal.

Conveni amb FESOCA.

Projecte dirigit per Josep

Quer: corpus i gramàtica.

Terminologia i assessorament

Normalització terminològica:

implicació en la direcció del

Centre de Terminologia

TERMCAT, en el qual un dels

membres de la Secció

presideix el Consell Supervisor.

Vídeo 25 anys (1985-2010)

Intervenció en el sistema

integrat de consultes

OPTIMOT, promogut per la

Generalitat de Catalunya

Tres nivells:

Consulta automàtica

Consulta personalitzada

Consulta a les entitats de

segon nivell (Secció

Filològica, Termcat, Política

Lingüística)

Un estàndard unitari

respectuós amb la variació

Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat

especialment respectuosa amb la variació. Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia

valenciana i occidental.

Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).

Inclusió creixent de lèxic de tot el territori: centenars de mots

illencs en la darrera ampliació del diccionari.

Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les

opcions regionals i locals justificades.

Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més

adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter

més personal o més formal de la comunicació.

La recerca

Alguns dels projectes més rellevants

Atles Lingüístic del Domini

Català + Petit Atles (Dir.: J. Veny &

L. Pons).

Corpus Textual Informatitzat +

Diccionari Descriptiu del Català

Contemporani (Dir.: J. Rafel).

Corpus i gramàtica del català

antic (J. Martines & M. Pérez

Saldanya).

Observatori de Neologia (Dir.: M.

T. Cabré).

Refranyer de Marian Aguiló (Dir.:

G. Colón).

Revistes científiques

Vegeu en general:

Hemeroteca Científica Catalana

Estudis Romànics (Dir.: A. M.

Badia & J. Veny).

Ítaca: Quaderns Catalans de

Cultura Clàssica (Societat

Catalana d’Estudis Clàssics).

Llengua & Literatura

(Societat Catalana de Llengua

i Literatura).

Terminàlia (Societat Catalana

de Terminologia).

Treballs de Sociolingüística

Catalana (Societat Catalana

de Sociolingüística).

Foment de la recerca

Premis generals

Premi de Dialectologia F. de B.

Moll

Premi de Gramàtica P. Fabra

Premi d’Història Literària M. Milà i

Fontanals

Premis per a estudiants

Borses d’estudi

Ajuts Fundació M. Rodoreda

Borses d’Estudi Generalitat de

Catalunya

Estades de 3 mesos d’estudiants

estrangers

El seguiment de la situació

sociolingüística

Una exigència creixent

Amb dues col·laboracions destacades

La Societat Catalana de Sociolingüística

Fundada el 1974 com a Grup Català de Sociolingüística

Jornades, Premis, Publicacions.

La Xarxa CRUSCAT

Recerca sobre Coneixements, Representacions i

Usos del Català.

Implica el conjunt de les seccions de l’IEC.

I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de

la llengua catalana” (gener 2011).

Voluntat de projecció pública Informes periòdics de seguiment:

Presentació recent dels Informes 2008-2010, en col·laboració

amb l’Observatori de la Llengua Catalana.

Actuacions i preses de posició immediates quan és

necessari:

Declaració sobre la Sentència del Tribunal Constitucional

contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a

llengua vehicular, a tots els territoris de llengua catalana:

100.000 famílies valencianes no poden educar els fills en

valencià!

Suport a les al·legacions de la UIB sobre el projecte de llei de

funció pública de les Balears.

Un centenari obert a la societat i

projectat al futur

Logo de Mariscal

2011l’any de la paraula viva Coincidència amb el centenari de Joan Maragall –

membre de la primera Secció Filològica– i poeta de

la paraula viva, que va exaltar a l’Elogi de la

paraula la potència creativa del llenguatge –”la cosa

més meravellosa d’aquest món”.

Hem llançat una àmplia convocatòria a promoure

tota mena d'activitats que contribueixin a descobrir,

compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la

creativitat expressiva i el dinamisme innovador

de la nostra llengua.

Culminació la primavera de 2012: Festes de la

Paraula Viva.

Una àmplia resposta

Mitjans de comunicació: DiccionARA ,

microespais TV3 Català a l’atac.

Els creadors: POP LLETRAT. Lletres sentides. DVD

sobre llengua i creativitat en les cançons amb comentaris

de Màrius Serra, difós amb la revista Enderrock.

Ensenyament: Concurs de microrelats al Twitter

entre estudiants de català a l’exterior (Institut Ramon

Llull).

El món associatiu i xarxes socials: Activitats de

participació creativa: tallers musicals, blocs a Internet,

concurs Sigues viu: tingues paraula (DGPL + CpNL).

Podem tenir una confiança plena en la

capacitat il·limitada de la nostra llengua

La nostra llengua creix malgrat els obstacles:

Creix en parlants i en noves capacitats expressives.

Prop de 10 milions parlen català (500.000 més, en 7

anys): 14a llengua més parlada de la UE i entre les

100 més parlades del món.

8a llengua més activa a Internet. 22a llengua més

traduïda del món. Creix el 140% en la telefonia

mòbil.

Subordinació jurídica a Espanya i la UE. ILP TV

sense fronteres. Per què no un plurilingüisme oficial

com a Suïssa?

Interpretar el present mirant cap al

futur, ara com fa cent anys

En el marc de les transformacions ràpides i

profundes d’avui, és l’hora de reclamar un

reconeixement igualitari:

En el context estatal –enfront dels intents previsibles de

recentralització i subordinació

En el marc de la Unió Europea

En el context mundial –el nostre objectiu és la

sostenibilitat equitativa de la diversitat lingüística

universal

Promoure des de la societat civil una acció conjunta

Entre els territoris de llengua catalana

Entre iniciatives polítiques, econòmiques i culturals

Un objectiu comú irrenunciable

Podem aconseguir junts la igualtat, en un model de

plurilingüisme equitatiu universalment vàlid

(Declaració Universal de Drets Lingüístics).

Un marc de convivència plurilingüe i intercultural

àmpliament assumible, en què el català sigui llengua

comuna d’ús públic.

El català, llengua vehicular preeminent en el

sistema educatiu a totes les terres de llengua

catalana –com passa amb totes les llengües no

subordinades del món.

Moltes gràcies a tots!