Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual a l'era digitalInternet, Programari Lliure, Cultura Lliure

Santiago Benejam Torres

Sopars a la fresca del PSM

21 de juliol de 2011

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Index

1 Introducció.Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

2 Cultura lliure.Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

3 Conclusions.Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Propietat intel·lectual

La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es tésobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.

És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les cosesque s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència aquelcom intangible.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt dedrets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la sevaidea, i no sobre la idea en si mateixa.

Existeix a més un corrent, especialment el que prové del movimentde programari lliure, que considera que el terme "PropietatIntel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, elsdrets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Propietat intel·lectual

La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es tésobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.

És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les cosesque s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència aquelcom intangible.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt dedrets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la sevaidea, i no sobre la idea en si mateixa.

Existeix a més un corrent, especialment el que prové del movimentde programari lliure, que considera que el terme "PropietatIntel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, elsdrets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Propietat intel·lectual

La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es tésobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.

És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les cosesque s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència aquelcom intangible.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt dedrets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la sevaidea, i no sobre la idea en si mateixa.

Existeix a més un corrent, especialment el que prové del movimentde programari lliure, que considera que el terme "PropietatIntel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, elsdrets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Propietat intel·lectual

La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es tésobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.

És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les cosesque s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència aquelcom intangible.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt dedrets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la sevaidea, i no sobre la idea en si mateixa.

Existeix a més un corrent, especialment el que prové del movimentde programari lliure, que considera que el terme "PropietatIntel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, elsdrets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Marques.

Patents de programari.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Marques.

Patents de programari.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Marques.

Patents de programari.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Marques.

Patents de programari.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Marques.

Patents de programari.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model denegoci estar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Indignació social.

Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.Tracten de pirates i lladres als seus clients.Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts.Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantiesjudicials.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Conseqüències

Indignació social.

Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.Tracten de pirates i lladres als seus clients.Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts.Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantiesjudicials.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Drets d'autor ideals

Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegadavan servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc araja no. Més aviat tot el contrari.

Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però nocom bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor nohaurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, nitransferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa ivendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè aixòés engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar. No ésraonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "elteu trademark".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Drets d'autor ideals

Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegadavan servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc araja no. Més aviat tot el contrari.

Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però nocom bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor nohaurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, nitransferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa ivendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè aixòés engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar. No ésraonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "elteu trademark".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Drets d'autor ideals

Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegadavan servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc araja no. Més aviat tot el contrari.

Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però nocom bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor nohaurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, nitransferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa ivendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè aixòés engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar. No ésraonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "elteu trademark".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Propietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualEntitats de gestióIndustria del entreteniment.Conseqüències

Drets d'autor ideals

Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegadavan servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc araja no. Més aviat tot el contrari.

Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però nocom bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor nohaurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, nitransferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa ivendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè aixòés engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar. No ésraonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "elteu trademark".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Eines per la cultura lliure

Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.

Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostresordinadors i del que cream amb ells.

Creative Commons. Una alternativa al Copyright.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Eines per la cultura lliure

Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.

Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostresordinadors i del que cream amb ells.

Creative Commons. Una alternativa al Copyright.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Eines per la cultura lliure

Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.

Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostresordinadors i del que cream amb ells.

Creative Commons. Una alternativa al Copyright.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Eines per la cultura lliure

Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.

Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostresordinadors i del que cream amb ells.

Creative Commons. Una alternativa al Copyright.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable i Personalitzable.

Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programesde tota mena.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Programari Lliure - Programari privatiu.

Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse sonalternatives als sistemes operatius Windows.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Eines per la cultura lliure.InternetProgramari Lliure.Creative Commons

Llicències

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les

possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també estàpermesa sense cap restricció.

Reconeixement � NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obresderivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obraoriginal amb �nalitats comercials.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permetun ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribucióde les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no espermet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial del'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de feramb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial del'obra però no la generació d'obres derivades.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.

Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Per llegir.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà.De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i leslleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicènciaCreative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent depensament. http://www.lessig.org/

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla demolts dels temes tractats a la xerrada.http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

The Power of Open. Un llibre de Creative Commons.http://thepowerofopen.org/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Per llegir.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà.De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i leslleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicènciaCreative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent depensament. http://www.lessig.org/

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla demolts dels temes tractats a la xerrada.http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

The Power of Open. Un llibre de Creative Commons.http://thepowerofopen.org/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Per llegir.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà.De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i leslleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicènciaCreative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent depensament. http://www.lessig.org/

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla demolts dels temes tractats a la xerrada.http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

The Power of Open. Un llibre de Creative Commons.http://thepowerofopen.org/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Per llegir.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà.De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i leslleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicènciaCreative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent depensament. http://www.lessig.org/

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla demolts dels temes tractats a la xerrada.http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

The Power of Open. Un llibre de Creative Commons.http://thepowerofopen.org/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Enllaços

Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Internet Archive. http://www.archive.org/

Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/

Derecho Internet. http://derecho-internet.org/

Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/

Cory Doctorow. http://craphound.com/

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital

Introducció.Cultura lliure.Conclusions.

Re�exions i exemples.Recomanacions.Llicència

Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aquests documents s'han editat amb LYX i LATEX i altre programari lliure.

Santiago Benejam Torres Propietat intel·lectual a l'era digital