Post on 20-Mar-2017
HISTÒRIA/ Creadors:
Antigament era una fàbrica tèxtil anomenada Aymerich, Amat i Jover. Eren tres socis, per això el nom de la fàbrica té tres cognoms.
Com funcionaven les màquines?
Funcionava amb una maquina de vapor que amb unes fintes feia que totes les altres es movien, és a dir que si parava de funcionar totes les altres màquines deixaven de funcionar. Els treballadors la anomenaven la burra.
La màquina de vapor
James Wattt, va ser que va inventar la maquina de vapor. Consistia amb un pistó que s'anava movent gràcies a la força del vapor que la mateixa màquina creava. Feia moure una sèrie de molitjes, que aquestes feien moure unes altres, és a dir, les que feien funcionar cada màquina
El disseny
L'arquitecte va ser Lluís Monconill, que era un alumne de Gaudí. Va voler simular la natura, per exemple, el sostre feia unes ones que simulaven les del mar. Tenia un estil moderniste.
Com eren els despatxos?
Els despatxos est en fora de la fàbrica.
Vam tenir la oportunitat de veure el despatx de un dels socis, ho vam descobrir per tots els símbols de riquesa que hi contenia: caixa forta, escupidor, etc...
També vam veure el despatx del secretari o contable, aquest no era tan luxós.
El sou
Cobraven per setmanes, exactament els dissabtes. Si tu no venies el dissabte no cobraves, aproximadament cobraven 20 cèntims la setmana, tot i fer 61 hores a la setmana. Hi traballaven tan homes com dones i començaven a treballar entre els 7/8 anys.
Vestuari
Les dones anaven amb el cabell recollit, una camisa i una faldilla. Hi ha una fotografia on surten els treballadors i es pot veure com tots estan amb cares llargues.
COM ES FABRICAVEN ELS TEIXITS/ 1.Seleció
Anaven seleccionant la llana, ja sigui per el tipus, color, etc...
Carda obrirdora
La carda obrirdora el que feia era obrir la llana (ja que estava comprimida) i fer-ne lamines.
Gil i pentinadora
Treballaven la llana. La pentinaven fins quedar com cabells, però esclar, la llana encara era molt dèbil i quan s'estirava es trenquava.
Cuintinua de filar
Aquesta màquina el que feia era enfortir la llana. Tornava la metxa i l'estirava, formant fil.
Teler de garrot
Aquesta formava els texits. Per explicar com ho feia neseciteu saber que és la trama i el ordit:
Trama i ordit
El teixit està format per dues parts, una són els fils que van verticalment (l'ordit) i l'altre són els fils que van horitzontalment (la trama).
Teler de garrot
Primer de tot posava tots els fils en vertical després unes llença d'obres que anaven deixant fil eren empaitades per la maquina de manera que anava passant hoitzontalment per sobre i per sota de l'ordit. Formant el teixit.
Barca de tint
Aquesta màquina el que feia és tenyir la roba. Hi havia una mena de picina amb un líquid el color desitjat, aleshores posaves allà el teixit i al cap d'un temps havia cambiat el seu color.
Centrifugadora
Era una màquina que secava la roba. Era com una secadora com les d'ara però molt més vella.
Vetan de Cilindres
Feia que la roba estigues molt més suau, ja que sinó picava a la pell de la gent.
Taula de repassar
Allà hi habia una rodeta que feia que tots els teixits passesin per allà. Aleshores hi habien unes noies que miraven si hi habia alguna imperfeció, repasssaven que tot estigues correcte.
Venta
Finalment el que es feia era vendre es teixits. Però no venien sammarretes ni pantalons, sinó que els hi venien a altres empreses perque poguessin fer la roba, les catifes, etc...
APARTAT MATEMÀTIC: Cripografia
De que tracta?En aquest apartat es tracte de descobrir un missatge secret. Tens una sopa de lletres i quatre làmines, les poses a sobre de la sopa de lletres i et queden unes lletres decobertes. A partir d'aquí el que has de fer descobrir un missatge amb el merode Cèser.
Metode Cèser?Aquest metode consisteix en substituir les lletres de l'abecedari per unes altres, és a dir desplacant el seu ordre:
A B C D E F G
D E F G H I J...
Criptografia
Comprobació:Nosaltres per mala sort no ens en vam ensortir, no vam poder tenir prou temps com per resoldre-ho.
Durant els anya hi han hagut diferents tipus de calculadores, ja siguin electròniques, mecàniques, etc...
Màquina per calcular
També vam tenir l'oportunitat de veure una màquina per calcuar. Es va inventar enre el 1935 i el 1945.