Transcript of Taller fusta
- 1. Tecnologia 2n ESO Avell CapAquesta obra est subjecta a una
Llicncia de Creative CommonsTCNICA DE TREBALLAR LA FUSTATcniques de
tallQuan es treballa amb fusta, quasi contnuament sutilitzen
tcniques per tallar-la quepermetin separar una pea en dues o donar
a una pea les dimensions adequades.La serraduraLa serradura s la
tcnica utilitzada per tallar fusta,mitjanant la serra de vogir o el
xerrac.La serra de vogir es fa servir per tallar peces fines,
comara taulons contraplacats.El xerrac permet tallar peces ms
gruixudes.Quan sutilitzen aquestes eines s recomanable subjectar
les peces que shan de tallaramb un serjant.La serra de vogir permet
fer tant talls rectes com corbats en peces fines.1. Primer sha
descollir la fulla adequada: plana o rodona.2. Es colloca la fulla
a la serra subjectant-la b mitjanant unes femellesdorelles que
leina t als extrems de larc.3. Es marca a la fusta per on es vol
fer el tall amb un llapis i un escaire, unregle de fuster, etc.4.
Se subjecta la pea amb fermesa a una taula o a un banc de treball
fentservir un serjant.5. Es fa el tall movent la fulla en sentit
vertical i perpendicular a la pea.A causa de la fricci la fulla
sescalfa. Per evitar que es trenqui hem danarparant cada cert
temps.La llimadaLa llimada s una tcnica que sutilitza per ajustar o
per acabar el tall duna pea defusta. s un pas previ a lacabat de la
pea.Per llimar es fan servir dos tipus deines: les raspes i les
limes.Les raspes sutilitzen per rebaixar o allisar la fusta. Tenen
lesdents grans.Les llimes sutilitzen per acabar les peces un cap
rebaixades.Tenen les dents ms petites.Igual que quan se serra, per
rebaixar o llimar sha de subjectar b lapea.SEGURETATPrecaucions
quan es talla la fustaEn aquest tipus doperacions es tan servir
eines que tallen. Per aix cal extremar lesmesures de seguretat.No
posis les mans a prop del punt de tall.Evita bufar els reganyols
(encenalls) despresos ja que podries fer mal als ulls dalgque
estigui just davant teu.Per apartar els reganyols, pots inclinar
una mica la fusta o donar-hi copets.Fes servir leina o la maquina
adequada. 1
- 2. Tecnologia 2n ESO Avell CapFes servir ulleres de protecci
quan calgui. Per exemple, quan utilitzis el trepant.Les tcniques
duniClavament i cargolamentEl clavament s la tcnica ms utilitzada
per unir dues peces defusta. Per aplicar-la necessitem un martell i
claus, que poden variarde longitud, de mida, de tipus de cabota,
etc.El cargolament s una tcnica semblant al clavament per
tlavantatge que les unions es poden desmuntar, s a dir, que espoden
separar les peces fcilment desprs dhaver-les unit.Per cargolar
sutilitzen tornavisos i cargols, que, com els claus, varien de
longitud, demida, de tipus de cabota, etc.Hi ha bsicament dos tipus
de cargols: amb cabota normal i amb cabota destrella. Per acadascun
sha de fer servir un tipus diferent de tornavs.Per clavar o
cargolar:1. En primer lloc sha descollir el clau o el cargol
adequat: tenint en compte la longitud,la mida, el tipus de cabota,
etc.2. Desprs es colloquen els claus o els cargols perpendiculars a
lasuperfcie.3. Suneix la post ms fina a la ms gruixuda.Lacoblament
i lencoladaEls acoblaments permeten unir dues peces de fusta duna
manerasegura i duradora. Normalment, els acoblaments es combinen
ambaltres tcniques per assegurar-ne la uni (susen tamb cola, claus
ocargols). Per encolar dues peces de fusta sacostuma a fer
servircola blancaSEGURETATPrecaucions a lhora de clavar o
cargolarProcura no picar-te la ma que subjecta el clau el
cargol.Fes servir el tipus de tornavs que sadeqi a la cabota del
cargol.No posis les mans en la direcci en que actua el martell el
cargol; aixno et fars mal si leina rellisca.Tcniques dacabatEl
polimentPer fer llisa una superfcie de fusta shi passa paper de
vidre, quepot ser ms o menys fi amb lobjectiu de proporcionar
acabatsdiferents.Es pot comenar amb un paper de vidre de gra
gruixut i continuaramb un de ms fi.Sha de fer lliscar el paper de
vidre en la direcci de la veta de lafusta, i fer servir un tros de
fusta o de suro com a suport del paperde vidre.La pintada i
lenvernissament2
- 3. Tecnologia 2n ESOAvell CapPer millorar laparena de la fusta
es pot pintar o envernissar. En tots dos casosprviament cal polir
la fusta, i es fan servir brotxes, pinzells, corrons, etc., segons
lescaracterstiques de la superfcie. Al mercat hi ha diversos tipus
de vernissos, debrillantor diferent, i tamb diversos tipus de
pintures.Com ja hem dit, per acabar una pea de fusta,
abansdenvernissar-la o de pintar-la cal passar-hi el paper de
vidre.1. En primer lloc sha de polir la superfcie amb el paper de
vidreper eliminar-ne les irregularitats.2. Desprs shi aplica una
capa de tapaporus, una substncia quemodifica la textura del
material.3. Quan el tapaporus esta sec, es torna a polir la pea.
Daquestamanera, la superfcie esdev encara ms uniforme.4. Finalment
shi aplica una capa o ms de verns de pintura;cal anar amb compte
que no quedin gotes relliscant per la fusta.Per evitar-ho s bo
situar la pea sobre una superfcie plana.Neteja els estris quan
acabis la feina.SEGURETATPrecaucions durant lacabatEl verns i les
pintures que sutilitzen en lacabat de la fusta sn productes txics.
Unasimple inhalaci continuada pot produir alteracions en
lorganisme.No inhalis directament verns o pintura.Fes servir una
mascareta per envernissar o pintar.Tapa els pots de verns o de
pintura quan no els estiguis utilitzant. PROJECTEDivideix la
construcci del faristol en unitats de treball.Fes el diagrama de
programaci per a la construcci del faristol.Construeix el faristol
dividint tota la construcci en les unitats de treball que
creguisoportunes (es donen uns exemples).Unitat de treball 1:
construcci del marc del faristolPer a la construcci del marc cal
unir els quatre llistons segons les dimensions delcroquis. Les
unions han d estar encolades, per, si cal, es poden reforar amb
puntespetites.Unitat de treball 2: construcci i muntatge del suport
dels llibresPer a la construcci del suport ca1 unir dos llistons i
posteriorment unir-los amb la basemitjanant una uni encoberta. Les
unions han destar encolades per, si cal, tamb espoden reforar
puntes petites.Unitat de treball 3: construcci de la basePer
construir la base cal fer un encaix de mitja mossa en forma de T.
Tamb sha defer un encaixonat per poder graduar la inclinaci del
faristol.Unitat de treball 4: uni de la base amb el marcPer unir la
base amb el marc cal enginyar una frontissa, ja que ha de ser una
uni mbilper poder plegar faristol. Aquesta frontissa es fa amb dues
puntes ms llargues i dostrossos de fusta que sobrin dels
llistons.Unitat de treball 5: construcci del regulador de laltura
3
- 4. Tecnologia 2n ESO Avell CapCal tallar un llist quadrat i fer
una frontissa amb xapa metllica i cargols per unir-la ala part
interior del quadre.Unitat de treball 6: acabatsFinalment, noms
queda polir i envernissar tot el faristol.Linforme tecnolgicLa
informaci que es va recollint abans, durant i desprs de la
construcci de lobjectesha de presentar duna manera clara i ordenada
en un informe tecnolgic.Aquest document consta de diferents parts,
que es podrien resumir en les segents:ObjectiusDescriu el problema
que cal resoldre o lexperincia que es vol analitzar, les
diversessolucions que shan proposat i una justificaci de lelecci
final.Materials un inventari de les eines i dels materials
necessaris per construir lobjecte o per dur aterme la prctica. Pot
inclouren una valoraci econmica, s a dir, el pressupost.Mtode i
incidnciesDescriu el procediment seguit en la construcci de
lobjecte o en lassaig escollit,justificant les decisions que shan
pres en cada pas. Sha dacompanyar dels dibuixosdescriptius
necessaris per a la comprensi de tot el procs.Quan sorgeixen
problemes imprevistos, cal descriurels i explicar com shan
solucionat.Anlisi del resultat i manteniment de lobjecteEn aquest
apartat cal analitzar si lobjecte compleix la seva funci i resol
correctamentel problema plantejat o si lassaig ha complert les
expectatives.s una revisi general de tot el procs. Sha dindicar
quins elements ens han desviat delnostre objectiu o com es podria
millorar: que caldria canviar si hagussim de comenarde nou.Tamb sha
de parlar dels problemes de manteniment de lobjecte: quina vida til
t, lescauses del deteriorament, com sen pot millorar la conservaci,
com el construirem denou per esmenar aquests problemes, etc.
Linforme tecnolgic sempre acaba fent unaautocrtica, i esperona per
millorar lobjecte en el futur .Les possibilitats de millora
continuada generen un cicle que no sacaba mai.4