Post on 24-Mar-2016
description
MMagazzzini GGeneraTa
ali, Vealler d’Arquitec
Quadrimestre
erona,ctura i Projectee de Tardor / E
MEM
Itàlia e F 2011/2012
ETSAV / UPC
MÒRIES
NOU PARC LINEAL METROPOLITÀ DE VERONA.
UN MODEL DE CIUTAT SOSTENIBLE POSTINDUSTRIAL
____________________________________________________________________________________________
Grup A
Bosch Subirana, Albert
Calvo Torras, Marc
Rovira Ferrer, Enric
Verona és una ciutat turística, de gran patrimoni històric i industrial degut a
l’arquitectura i el paisatge que s’hi ha desenvolupat al llarg de la seva història. Avui
la ciutat resta fragmentada en dos parts, la ciutat turística on es desenvolupen la
major part de les activitats en contacte amb la via el Lavoro i la ciutat industrial
formada per una Fira de renom internacional i grans sectors d’oportunitat amb
restes d’arquitectura postindustrials.
QUÉ ha de ser el nou eix vertebrador de Verona? Es proposa la transformació d’aquest
eix rodat en el Parc Lineal Metropolita, com a centre servidor que uneix el nord i el
sud de Verona. PERQUÉ un parc lineal metropolità? Un parc lineal metropolita per afavorir el
desenvolupament de l’activitat i serveis, els espais verds i el transport públic en el
principal connector nord-sud de Verona.
PER A QUI? Per a que els vianants que actualment viuen lligats al cotxe.
ON? En el principal connector que uneix els dos centres de Verona, el nord i el sud
de manera lineal, amb una relació visual al nord amb les muntanyes Lessini i lligat
amb l’aeroport mitjançant el transport públic del people mover. COM? Un Parc Lineal Metropolita que segueix 4 ESTRATÈGIES VERDES:
- La renaturalització del connector principal de Verona i la transformació i
recuperació dels sectors post-industrials. - Una diversificació de usos i activitats al llarg del Parc Lineal, com a
principal centre lineal servidor de la ciutat. - MOBILITAT INTERNA: Prioritat del vianant amb una bona xarxa de
transport col·lectiu i una bona gestió de la mobilitat sostenible. - MOBILITAT EXTERNA: L’ús del People Mover com a nexe connector
de l’aeroport amb la fira. QUAN? Degut a la situació econòmica on la que ens trobem i les grans dimensions
del projecte, aquest es desenvoluparà en 4 fases. El fet de no tenir un temps curt i
limitat permet un millor control i per tant una millor sostenibilitat en el seu
desenvolupament.
LA SPINA DORSALE. IL CANALE CONAGRO
NOU EIX VERTEBRADOR DE VERONA SUD
____________________________________________________________________________________________
Grup B
Cámara Guisado, Belén
Emmenegger Brais
Ferreres López, Cristina
Verona és una ciutat dividida en dues parts: el centre històric que aglutina totes les
activitats terciàries i Verona sud que alberga un recinte firal internacional i edificis
industrials, alguns abandonats. Ambdues parts de la ciutat es connecten per una via
ràpida: la Via del Lavoro. Al llarg de la història de la ciutat el riu ha sigut molt
important usant-se des d’element de defensa en l’època medieval fins la producció
d’energia elèctrica en el desenvolupament industrial per mitjà de canals. Un
d’aquests canals, el Conagro, que segueix el seu curs per Verona Sud, es troba
soterrat. La idea del projecte parteix del descobriment i obertura del canal que
transcorre per la Via Carlo Alberto Dalla Chiesa, Stradone Santa Lucia i la Via
Giovanni Scopoli fins arribar als Magazzini Generali. Aquesta obertura permet:
La renaturalització consisteix en la connexió dels espais naturals de fora de la ciutat
mitjançant un parc al llarg del canal i a la zona de vies, actuant d’esponja, separant
la nova urbanització de les vies de tren i connectant l’estació i les muralles.
La incorporació d’espais amb potencial abandonats al llarg del canal. Entre els
punts d’interès que hi ha al canal trobem equipaments educatius, un passeig sobre
una antiga via de tren, parcs, un camp de futbol i la torre de telecomunicacions.
Tots aquest terrenys es poden incorporar al parc que acompanya el canal.
La connexió d’una nova ordenació urbanística amb el barri de Santa Lucia, la Fira i
els Magazzini Generali, plantejada a les antigues vies del tren. Per aquest
creixement s’utilitzen tipologies edificatòries que ja es troben als barris veïns. Es
proposa la continuació del passeig del barri de Santa Lucia pel traçat d’una de les
vies, la construcció de nous d’equipaments relacionats amb el passeig i els espais
lliures. Als Magazzini es recuperen els edificis de patrimoni industrial i se’ls donen
nous usos. Es projecta l’ampliació de la fira i la construcció d’un hotel com a punt
de referència visual. Tot sobre un gran espai lliure.
Es planteja una nova trama viària, amb el canal com espina dorsal, gràcies a la
creació d’una nova ronda situada en el perímetre de la nova urbanització. Es
pacifica la Via del Lavoro en el seu tram de l’àrea dels Magazzini mitjançant l’accés
restringit i regulable només al transport públic.
CIUTAT – CAMPUS ____________________________________________________________________________________________
Grup C
Ferrando Costansa, Carla
Sanz Pina, Carla
Vilella Ribas, Maria
El principal problema que afecta aquesta zona és el Viale del Lavoro, ja que és un
carrer sense activitat la única funció del qual és comunicar la ciutat de manera
vertical i té molta densitat de tràfic. És una zona molt zonificada on la presència de
murs a cada illa accentua la separació entre indústria i barri. La presència de la via
del ferrocarril separa la ciutat. Per últim, la fira, un element molt potent a la zona
però que ni està integrada a l’àrea ni hi aporta activitat.
El primer objectiu és la millora del recorregut vertical i transversal de la Via del
Lavoro per millorar la comunicació entre les dues parts de la ciutat, augmentant
l’activitat en aquest eix i també. a tota l’àrea, per fomentar l’habitabilitat passant de
ser una zona industrial a una zona heterogènia on les activitats s’entrelliguin. Cal
potenciar la fira de manera que beneficiés la resta de la ciutat i formes part d’ella.
La introducció de zones verdes es planteja mitjançant una ameba que enllaçarà les
preexistents amb les noves dintre de la zona industrial. D’aquesta manera, es crea
un recorregut verd alternatiu al Viale. Es proposa introduir un programa potent a la
zona basat en el turisme industrial i de congressos, aportant activitat i habitabilitat
a la zona. Per últim, millorar el sistema viari per tal de fer més permeable tota l’àrea
i treure els murs, millorant la comunicació, la mobilitat i el transport públic.
Per aconseguir-ho proposem una ciutat-campus a la Verona sud, en 4 fases:
Fase 1: Creació d’una estació pont. Rehabilitació d’alguns dels edificis industrial.
Tot estarà connectat per un espai públic i verd creant un gran campus millorant
l’habitabilitat, l’activitat i la mobilitat de la zona.
Fase 2: Tocant al riu i a la via del tren es troba una gran àrea en desús que te un
gran potencial per a convertir-se en una zona universitària dins del mateix campus.
Fase 3: La gran superfície de vies en desús és un nou creixement de la ciutat
Fase 4: Una vegada tots els espais en desús hagin estat ocupats, la gran activitat de
la zona seguirà atraient a nous residents que poc a poc s’aniran instal·lant als
habitatges existents convertint aquesta part de Verona en una gran ciutat campus.
DECUMANUS VERDS vs CARDO BOULEVARD ____________________________________________________________________________________________
Grup D1
Dupont, Delphine
Masip, Mireia
La anàlisi ha mostrat que a Verona, al nord té una gran rellevància gràcies als
edificis singulars, sent el centre històric. El Sud és industrial, desorganitzat i
compost d'algunes zones abandonades, residuals. A l'oest i aquest es detecten zones
agrícoles. Es proposa reconnectar aquests espais diferents de Verona.
Decumanitzar és una manera de connectar l'est, oest i l’àmbit dels Magazzini,
posant activitats que s'interessessin tota Verona, creant un microcentre. A gran
escala són espais verds creant un corredor verd d'activitats per a diferents rangs
d'edat, usos, i horaris. Aprofitem d'espais no utilitzats canviant el seu caràcter per
afavorir l'activitat. Travessant l'àmbit d'actuació dels Magazzini creant un nexe
d'unió amb la permeabilitat entre la Rotonda, edificis de diversos usos i l'església
mitjançant plaça connectant el corredor verd.
El Cardo és un terme emprat en la planificació urbanística en l'imperi romà, denota un carrer amb orientació nord-sud, el Cardo Maximus creua perpendicularment el Decumanus. És a la confluència entre aquests zona destinada a activitats mercantils, polítiques i administratives, creant places d'intersecció.
La via del Lavoro, el nostre Cardo Maximus, actualment és la via de sortida de
Verona, utilitzada de mitjà de sortida des del centre històric cap a l'autopista, sense
aturades en el seu trajecte, el que la porta a una via de gran trànsit rodat, sense
possibilitat d'interacció en el seu pas. Es proposa la transformació d'aquesta via per
retroalimentar la zona dels Magazzini, unificar i eliminar la barrera existent,
soterrant el pas pels Magazzini, de manera que es creen connexions a cota 0 entre
els dos costats d'aquesta. En l'àmbit de la Fira es generen espais públics, relacionant
els edificis existents amb nous annexos. Es genera un bulevard seguint les antigues
vies de tren permetent la permeabilitat visual i física d'ambdós extrems dels
Magazzini com a punt d'unió la Rotonda i el corredor verd generat. Aquest ens
porta des de l'entrada monumental dels Magazzini Generali passant per la Rotonda
fins a la zona residencial existent.
EL CAMÍ DELS MAGAZZINI GENERALI
____________________________________________________________________________________________
Grup D2
Panagiotidou, Vasiliki
Sarantinoudi, Panagiota
L'objectiu del treball és el desenvolupament del sud de Verona com a nou centre
amb caràcter comercial i un incentiu en l'economia de la ciutat. El concepte és un
passeig que comença de l'estació de Porta Nuova, creua el lloc de Magazzini
Generali i es bifurca per trobar altres vies de vianants. Aquest sistema funciona com
un enllaç entre els usos variats que envolten el lloc, els regions residencials de Santa
Lucia i Borgo Roma. Al llarg del passeig hi ha punts d'estada que componen les
estratègies per al implementació de l'objecte.
- Creem un complex d'edificis d'indústria lleugera, centres de recerca de
l'agricultura i la indústria, sector terciari i també entreteniment en ordre de
la regeneració de la regió entre l'estació Porta Nuova i els Magazzini.
- Connectem els usos variats posant tan en el lloc com al parc industrial usos
relatius com a indústria lleugera, comerç, activitats culturals i també
residències. A més, per fer la regió més activa durant tot el dia proposem
centres d'entreteniment com restaurants, cafeteries, cinema, centres
comercials. Es crea un sistema de vies de vianants qual cosa connecta el
passeig principal amb zones d'estada com microcentres entre les zones
residencials. Aquestes zones, combinen equipaments i activitats amb espai
públic i espai verd. Així, podem dir que són microcentres dins els barris.
Cada 7-8 illes de residències es serveixen d'un centre d'aquest tipus.
- La majoria dels carrers que envolten les vies de vianants tenen caràcter
d'usos mixtos, on a part dels cotxes, hi ha connexions amb els mitjans de
transport i carrils especialment per a bicis.
- Per a la formació dels eixos de les vies de vianants influència fan també els
espais verds que ja existeixen. Afegim nous per crear un camí `verd 'a dins
de la ciutat. Els espais nous, són sobretot espais que ara no té ús i són buits.
Donant ús en aquestes àrees la ciutat és més accessible als residents.
COHESIÓ MITJANÇANT ACTIVITAT I UNIFICACIÓ
____________________________________________________________________________________________
Grup E1
Lanfranconi Salse, Maria
Villaseca Tort, Laura
Quan la distància és mínima i la relació no existeix, quan dues coses es toquen però
no hi ha el contacte, quan unes barreres són més que murs de maó i tot es redueix a
petits espais dotats d'una identitat pròpia. És llavors quan aquests murs s'han
d'eliminar i deixar que els espais es barregin, es fusionin, es complementin. En
aquest moment, és quan Verona Sud pren sentit, quan antic i nou es troben, quan
els Magazzini, la indústria i la residència es barregen i podem deixar de parlar de
zones per a entendre-ho com un tot.
La nostra intervenció va més enllà dels Magazzini Generali. Al superposar totes les
trames escollim 3 espais que convertim en pols d'activitat i intervenim als carrers
que els uneixen transformant-les en boulevards. L'objectiu és reactivar Verona sud a
partir d'activitat (pols) i connexió (boulevards). Els quatre pols es distribueixen per
tota Verona sud, un als Magazzini Generali, un altre al barri de Santa Lucia, un
altre al barri de Borgo-Roma i un últim a la zona industrial. Alhora, aquests quatre
espais queden connectats per la xarxa de transport públic que connecta amb
l'estació central de trens de Verona.
Els quatre espais s'organitzen amb una mateixa estratègia, els boulevards s'endinsen
en aquests espais creant una plaça i aquesta queda envoltada per l'edificació. Però
en cada un d'ells, l'edificació és diferent depenent de les necessitats de la zona.
Una biblioteca pública a Santa-Lucia ja que hi ha una manca d'equipaments
culturals en aquesta zona, una residència d'estudiants i un centre de recerca a
Borgo-Roma ja que a pocs metres es troba l'hospital universitari de Verona i un
centre R + D , una estació de transport públic i un park and ride a la zona
industrial, ja que és un punt d'entrada a la ciutat. Però en l'espai dels Magazzini no
es pot parlar d'un sol ús, ja que aquest es dota de diversos. El nou passeig central
(viale del lavoro) es dota de sector terciari, amb plantes baixes comercials que
proporcionen activitat constant al llarg del bulevard i de la fira. Mentre que les
zones residencials se situen en els extrems de l'espai dels Magazzini, relacionant-se
amb l'habitatge ja existent. Finalment es projecten una sèrie d'equipaments socials,
culturals i educatius, connectats tots ells a partir d'un parc que travessa els
Magazzini de nord a sud. Els quatre espais queden identificats visualment a partir
d'una torre de gran alçada en cada un d'ells les quals varien d'usos depenent del pol
que pertanyen. D'aquesta manera, la relació entre els quatre pols es basa en
activitat, connexió i visualització, entenent així Verona sud com un tot.
6 FIRES QUE FAN CIUTAT
____________________________________________________________________________________________
Grup E2
Espíndola, Flavia
Miralles, Silvia
1. Fira com a conjunt de dispositius independents. En dispersar, cada fira actua
com a punt inicial d'activitat.
2. Indústries en desús convertides en comerços, oci i tallers. Les utilitzem al nostre
favor: són memòria i espais flexibles que permeten altres activitats.
3. Automòbil conviu amb altres mitjans de transport. Es dilueixen els embuts de
trànsit, creem 'rotonda' vinculada a l'estació; ja no hi ha una única entrada rodada,
sinó diverses entrades (vianants, rodada, rampa estació, desviació cap al parc).
4. Les infraestructures són les nostres aliades. Permeten crear una entrada
compressió-descompressió a 'Nova Verona' tant pel túnel com per la rampa. El
cavalcavía permet un accés perpendicular més directe a la ribera amb menys trànsit,
el barri de les vies bolca al riu, les fàbriques reconvertides afavoreixen el pas.
5. La Ribera torna a ser ribera. Els carrers del nou barri porten a ella. Van de
naturalesa (2 parcs que connecten barris-estació) a naturalesa (parc lineal ribera). Es
converteix en un lloc de passeig, oci, esport. Es proposen activitats que valorin el
poc cabal, que la diferenciïn del canal principal del riu Adige. L'illa fuvial del riu
recupera el seu caràcter més salvatge.
6. Barris nous i tractament dels límits existents. Noves places compartides. Nous
equipaments que evitin els desplaçaments forçats. Rebutgem els espais
unidireccionals per espais de flux.
7. Naturalesa en sortir de casa. Petites places que pas i d'estada, horts
d'autoabastiment connectats per camins de vianants.
8. Patrimoni industrial posat en valor. Els Magazzini tornen a la memòria. Ara té
ús mixt: Plaça coberta per al barri. L'antic mercat de les naus, és el hall d'entrada.
9. Estació com a carrer d'anades i vingudes, d'arribades i sortides. Ja no és un
recinte tancat. És un camí més cap a la destinació del viatger. Una rampa a gran
escala enllaça una Verona amb l'altra i la dota de comerços en el recorregut. Una
altra rampa recull el trànsit de cotxes i autobusos i els ofereix apacamients coberts
per sota de les vies. Per arribar-hi, dos passeigs-parc que actuen de preludi i
desconnexió entre la destinació i Verona o entre Verona i Nova Verona.
Mètode:
Escampem els usos de la fira com llavors de nova activitat, ara creem un recorregut
d'enllaç per la via Lavoro amb espais lliures polivalents. Els habitatges els
converteixen en places, els equipaments en zones d'ús, els camins interiors, en
punts de trobada.
NEDANT EN LA CIUTAT ____________________________________________________________________________________________
Grup F
Cortijo Arribas, Georgina
Puente Castro, Octavio
"... un passeig pel bosc és tonificant i curatiu causa de la constant interacció de totes les modalitats sensorials. L'ull col · labora amb el cos i la resta dels sentits ... davant aquest tipus de situacions no podem aturar el flux de sensacions per a una observació analítica, sinó mes bé les sentim com un NEDADOR sent el flux del AIGUA ... " Els ulls de la pell_Juhani Pallasmaa
La relació que actualment té Verona amb el paisatge de la ribera és, gairebé en la
seva totalitat, totalment desvinculada, arribant en ocasions a perdre en la trama de
la ciutat, sense tenir presència d'ella. Les fronteres que generen el pas de les vies del
tren i la Via del Lavoro han aïllat l'activitat que es produeix al seu interior.
L'objectiu del projecte és integrar la ribera en la vida de la ciutat no només des d'un
punt de vista físic sinó també des de la reactivació de l'entorn amb la diversificació
de les activitats i la funcionalitat dels recursos mediambientals. El projecte és una
mirada atenta al lloc per trobar el seu Genius Locci. Després d'un minuciós estudi
del lloc, on hem valorat cadascuna de les preexistències, hem detectat diversos
condicionants de la situació actual, als que hem aplicat diferents estratègies
d'actuació traduïdes en actuacions concretes, dins d'un sistema com a parts d'un tot.
El riu. L'espai natural del riu i del canal de Verona, es troba degradat i fracturat. Es
planteja ampliar aquest entorn natural i vegetal. La volumetria dels arbres, la natura
en si, i l'agricultura, ha de formar part i ser la base del nou alçat de la ciutat.
Sistema agrícola. Perquè el riu i el canal tornin a formar part de la ciutat, una part
ha de ser pública, mantenint el seu caràcter agrícola, ha d'acollir activitats enfocades
directament al ciutadà i atorgar alguna cosa allà on el riu perd el seu interès.
Sistema de recorreguts. Sobre l'entramat principal de recorreguts, s’estableixen
circuits temàtics o funcions específiques per aconseguir infiltrar els fluxos de
vianants de la ciutat al riu i el canal.
Sistema d'accessos al riu i el canal. Les vies del tren i de la carretera són fronteres
que limiten i dificulten l'accés al riu, així com la falta de relació entre riberes. Es
proposa generar un sistema de ponts-plaça que salvin obstacles.
Sistema de revegetació. Les vores del riu són límits que no s'han vist ocupats a
causa de la exuberant vegetació, això ens permet reconèixer el curs fluvial.
Punts d'interès cultural. A les zones immediates trobem edificacions existents amb
valor a potenciar com a pols d'atracció per al desenvolupament de l'activitat al riu.
Sistema de miradors. Es proposa un sistema de miradors estratègics, ubicats al llarg
del riu, que permeten la visualització de la continuïtat de la trama.
LA CIUTAT CONREADA.
UN DISTRICTE AGRARI ENTRE VERONES
____________________________________________________________________________________________
Grup G1
Isern Garcia, Ana
Rubio Herranz, Marina
Verona és una ciutat sobre el territori agrari. La proximitat de l'entorn rural a la
ciutat és indiscutible. El camp té una forta presència en aquest model.
Històricament, l'elevada productivitat agrària del municipi té una influència directa
sobre la cultura dels seus habitants. En contraposició a aquest fet, Verona ha estat
alhora una ciutat amb un intens creixement urbà al llarg de la seva industrialització,
concentrant-se massivament en polígons al sud de la ciutat, i amb la conseqüent
aparició d'una certa quantitat d’habitatges obrers; avui consolidats com a barris
residencials perifèrics de poca inversió econòmica. El nostre projecte considera
important generar una proposta que canviï aquesta aversió cap a la Verona Sud,
realçant les seves possibilitats per a integrar un ambient rural al seu interior, i fer
rentable aquesta relació. Es troben les traces naturals que s'endinsen en l'urbà: el
canal i el parc de l'Adige Sud i una proporció disgregada però constant de camps
agraris immersos en programes periurbans. Els objectius es resumeixen en:
- Evitar l'expansió urbana en direccions del territori de valor paisatgístic.
- Generar un projecte per a la reprogramació global de Verona Sud.
- Dissenyar una ciutat que succeeix a un creuament de ciutat i camp.
Les primeres intervencions del projecte són les transformacions d'uns eixos verds
potencials i el desenvolupament de programes vinculats a aquests de manera que en
conjunt formen una pinta de connexions camp-ciutat. Es treballa un total de cinc
eixos: tres transversals en direcció Nord-Sud i dos longitudinals, que els lliguen
entre ells. Les interseccions amb els Magazzini Generali, la platja de ferrovies i el
polígon industrial enderrocat al Basso Aquar es reprogramen i reformen convertint-
se en un ecodistricte que funciona com a parc residencial vinculat als programes
rurals i alhora com a parc urbà d'arribada al camp, dissenyat en base a la gestió de
l’aigua, tancant els seu cicle natural, recollint i conduint les aigües pluvials en les
cobertes i l’espai públic cap a una riera central que travessa l’emplaçament i
desemboca en dues basses d’acumulació. És un generador de paisatge que defineix
la topografia d’un emplaçament on s’havien destruït totes les traces de la matriu
biofísica, recuperant i generant una imatge perduda.
NOVA PLAÇA, NUOVA PORTA ____________________________________________________________________________________________
Grup G2
Obiols Galí, Martí
El Projecte s’emplaça a la Plaça i entorn de l’estació principal de Verona, Porta
Nuova. Es basa en una intervenció integral en tot l’àmbit, englobant un total d’unes
18ha. Actualment no existeix la plaça com a tal, sinó que és un seguit d’element
disconformes entre si i que no estan conjuntats. Ara com ara tota la zona té els
vianants absolutament aparts mentre que la circulació rodada hi preval de forma
molt desequilibrada. A més a més les connexions entre l’estació i Verona són molt
dolentes, quasi inexistents. El projecte es basa en els següents punts: Connectar a
peu l’estació amb Verona, Crear una plaça d’us peatonal, Pacificar el trànsit,
Connectar l’estació amb el parc del Baluard.
L’estació actual està força allunyada de les connexions naturals urbanes. Es planteja
una estació lineal que acosta l’entrada principal a la porta Nuova, i ho fa convertint
l’estació en una galeria comercial, d’aquesta forma es fomenta el passeig i l’afluència
de gent. L’edifici de l’estació engloba també l’estació d’autobusos i un aparcament
centralitzat en alçada. D’aquesta forma en un sol edifici queden totes les necessitats
de la plaça centralitzada i ordenada, i creant una façana per la plaça.
Es crea una plataforma única de grans dimensions poc ocupada i que possibilita
l’aparició de diverses activitats o senzillament passeigs. Aquesta plataforma te traces
seguint les traces romanes que creen rectangles que són pavimentats, de terra
batuda o de gespa. La gran plataforma només té un gran jardí en alçada d’estructura
metàl·lica i amb plantes que genera un espai molt suggerent i generador d’activitat.
A més a més aquest gran jardí penjat de 100x100 metres, genera diferents espais i
àmbits al seu voltant. Aquest jardí també està acompanyat de 4 viaductes elevats
que serveixen per passejar, estar i salvar les vies rodades de forma elevada. El Canal
també es fa aflorar i es colonitza la riba perquè la gent se’n beneficiï. També es
posen de rellevància els baluards creant zones enjardinades al voltant i creant plaça
fins a la porta Nuova. Tot plegat es fa per tal de crear una nova gran plaça a Verona
que prengui protagonisme i es converteixi en una plaça de referència gràcies al gran
espai, la centralitat geogràfica, els comerços de l’estació, la bona comunicació i la
singularitat del Jardí en alçada
PARADA PER RECUPERAR ____________________________________________________________________________________________
Grup H
Guillén Capell, Alba
Pérez Huertas, Santiago
L’accentuada separació entre la Verona perifèrica i la històrica causada per les vies
del tren a limitat la ciutat fent que pràcticament tota la seva connexió depengui de
la via del Lavoro. Per tant aquest carrer ha esdevingut una via de servei rodat.
Per tal de modificar la morfologia d’aquest eix, s’ha dut a terme un anàlisi capaç de
descobrir activitats potencials adossades al Lavoro i identificar nuclis existents del
Borgo Roma i Santa Lucia. Finalment s’han reinterpretat les connexions entre
aquests dos pols de vida.
L’estratègia adoptada per recuperar el Lavoro com a eix vertebrador de Verona
consisteix en descongestionar aquest vial repartint el seu tràfic amb la via
Mantovana i així poder traçar una via metropolitana amb activitats capaces de
reestructurar els barris perifèrics.
Les actuacions claus són: en primer lloc fer de l’estació una nova connexió entre les
dues verones i adjudicar-li el rol de nova centralitat. En segon lloc, recuperar el
basso aquar tot atribuint noves activitats a l’arquitectura existent i així garantir
dinamisme a banda i banda del Lavoro. I en tercer lloc, reinterpretar la Fira fent-la
créixer fins a l’estació
NOVES RELACIONS A VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________
Grup I1
Arnan Peña, Marta
La gent associa Verona amb el recinte de la ciutat històrica, la Verona turística. A
l’actualitat la majoria de gent que va a la ciutat arriba a l’estació de tren (en avió-bus
i en tren) que dóna a una plaça totalment governada pels cotxes i que no ajuda a la
orientació dels visitants, sempre encarats al casc antic. Amb el simple fet de arribar
a l’altre costat de les vies, enfocant els Magazzini i creant una plaça de benvinguda
peatonal s’aconsegueix ampliar el camp de visió de la ciutat i posar en valor altres
espais de la ciutat. Per aconseguir aquest efecte cal crear la connexió de l’estació de
tren amb la Verona sud, potenciar els edificis o elements de reclam i aconseguir una
bona connexió de la nova plaça de l’estació amb la ciutat històrica i la fira.
Espais lliures: Els espais lliures existents es troben desconnectats, molts privatitzats,
tancats amb muret o ocupats pels cotxes. Es proposa ocupar els espais privatitzats
per crear una xarxa tancada d’espai lliure amb diferents espais de relació disposats
en punts claus de la xarxa. D’aquesta manera aconseguim que aquesta xarxa d’espais
lliures estigui formada per diferents sistemes de verds que conformen la ciutat.
Mobilitat: Es proposa l’aprofitament de les vies que arriben a l’aeroport per situar-
hi un tren-llançadora que l’uneixi amb l’estació. El Viale de Lavoro és l’única via
que connecta de forma directa Verona sud i el centre, i es troba saturat. Es proposa
una connexió directa amb transport públic col·lectiu (tramvia) amb park&ride a
punts estratègics i completant la xarxa de carrils bici, que també arriba al centre.
Activitats: Als Magazzini es proposa fer un mixed-use d’activitats on també hi hagi
la cultural per efecte mirall del centre però que aquesta no sobresurti de forma tan
evident. Es proposen usos com vivenda pública, privada, comerç, oficines, hotels,
residència universitària, investigació, equipaments socials, educatius, esportius,...
Habitabilitat: Amb l’espai restant es proposen tres creixements de barri. El primer
es col·loca a les ferrovies i completen el barri de Golosine, dotant-lo d’equipaments
i espais lliures. El segon es troba a l’illa creada pel canal, al costat dret del Viale del
Lavoro. Aquest barri vol ser la residència dels treballadors de les fàbriques existents
a la zona. El tercer es troba al límit entre el Borgo Roma i el nou parc de la Fiera.
Aquest nou barri ha de crear façana al nou parc de relació de la fira i els Magazzini.
FRANGES DE TRANSICIÓ ____________________________________________________________________________________________
Grup I2
Camprodon Rosanas, Maria
Macro-objectius
La ciutat de Verona es veu fraccionada i dividida. Aquest escenari s’ha produït
principalment com a resultat del creixement incontrolat del teixit urbà, la
sectorització industrial, la implantació de les infraestructures i l’apropiació per part
de la Fira dels seus voltants. Aquests factors han portat una desconnexió entre
Verona-Città i Verona Sud convertint els eixos principals de comunicació en
barreres entre aquestes dues. La ciutat ha crescut donant l’esquena al riu, canals i
espais públics. Per dur a terme aquesta unificació de les “Verones” es proposa la
creació del parc urbà des dels Magazzini Generali fins al parc de l’Adige i dels
Baluards. En la mobilitat es proposa la creació del tram, facilitant la connexió entre
Verona Sud, la Fira, l’estació i el centre de Verona. Pel que fa a l’estratègia dels
teixits urbans es basa en la generació de nous teixits amb usos mixtes (comerç,
residencial, oficines...) situats en els grans buits existents que són els Magazzini
Generali i les antigues vies de tren. La última estratègia es basa en la unió dels
espais públics a través del parc urbà que crearia nous fluxos en sentit Verona-Città i
Verona-Sud reconnectant els potencials espais verds. Des del parc del Baluardi,
passant pel parc de l’Estació (ara inexistent), connectant-se al parc de l’Adige i
finalment al parc Magazzini.
Micro-objectius
Verona Sud està formada per teixits molt diversos i sense una bona ordenació. Dins
d’aquest marc trobem una zona d’oportunitat, els Magazzini Generali, que farà de
nou centre de la Verona Sud solucionant les mancances dels barris adjacents i
cobrint les necessitats de la Fira. Aquest nou centre estarà format com un Ecobarri
que minimitzarà l’impacte en el medi ambient, ambautonomia energètica i
disminuint la petjada ecològica al mateix temps que aporta un nucli residencial,
d’activitats i equipaments. Està pensat pels vianants potenciant els transports i
l’espai públic. L’alta densitat permet obtenir grans espais pel parc urbà (format per
espais lúdics amb vegetació autòctona). L’ordenació de l’edificació respon a les
alineacions de carrer més importants i a la orientació solar. Entre els edificis es
creen unes places de barris. El nou teixit generarà nous fluxes d’unió amb la Fira,
Borgo Roma i Golosine, sent el nou centre de Verona sud.
EL NOU CENTRE DE VERONA SUD ____________________________________________________________________________________________
Grup J
Brablecová, Jitka
Pfeuffer, Natalia
Quast, Magdalena
Els Magazzini Generali es troben visualment molt aïllats del nord de la ciutat,
tallada per la frontera que marquen les vies del tren, el Viale del Lavoro, la Fira i la
zona industrial. El concepte és redefinir els límits entre ells per permetre un millor
rendiment i la integració entre els Magazzini Generali i a la ciutat, convertint-se en
el centre a disposició dels ciutadans. L’estratègia principal és connectar, ampliar i
formar. Crear una millor connexió entre Verona-sud i l'espai davant l’estació i el
centre històric,tant per a vianants com per a vehicles. Es proposa un enllaç a través
Magazzini Generali que allotjaran la part residencial de la Fira. Ampliar la Via
Lavoro, convertint-la en un carrer metropolità, amb aparcament continu i una
avinguda d'arbres, carril-bici i una vorera ampla i més passos de vianants. Hem
treballat amb tres diferents solucions per al territori:
Estació de mercaderies: A les vies abandonades de tren proposem un parc amb
moltes activitats, principalment esport i lleure. La zona al sud és residencial, amb el
mateix tipus d'habitatges del barri. La part que limita amb la Via del Lavoro,
ofereix les funcions comercial, administrativa, residencial i d'aparcament .
Magazzini Generali: Aquesta part es vol reutilitzar com a centre amb funcions
culturals i d’educació. Deixarem gairebé tots els edificis, reconstruirem i inventarem
funcions com a teatre, centre per joves, escola de l'art, diferents tallers i zones per a
exhibicions. Hi ha un nou edifici per formar la plaça davant de teatre, que és oberta
a la planta baixa per sentir millor l'espai de plaça i connectar-lo amb la Fira.
Espai al voltant del Mercato ortofrutticolo: Aquí proposem una zona comercial,
residencial i per a oci, des de la Fira fins a la zona residencial, barrejant-se.
Canviem la filosofia dels edificis i els patis interiors són públics amb petits espais
verds que continuen fluidament en un parc lineal que connecta la nova part
residencial amb la part a l'oest. A l'altra banda es proposa una superilla, amb dues
plantes a baix i una torre dins, que reaccionen amb la Fira, amb la seva forma, i la
seva funció, hi ha habitatges temporals, zones administratives, restaurants,
comerços, centres esportius i aparcament subterrani.
Amb la nostra proposta volíem proposar un centre viu, compacte i obert, amb una
arquitectura interessant i visible, que reflecteix la importància de la ciutat.
EL CURS DEL RIU: NOU PAISATGE PER UNA NOVA
VERONA ____________________________________________________________________________________________
Grup K
Amato, Sibilla
Caffari, Cecilia
D’Aquilio, Antonio
Verdolino, Alessio S.
Aquest projecte neix de l'estudi en l'àmbit social i urbà de la ciutat de Verona. En
una paraula el concepte emergent és: discontinuïtat. Una discontinuïtat en les dues
parts de Verona Nord i Sud deguda a l'estació i les discontinuïtats en l'interior de
Verona Sud degudes a buits urbans generats per velles àrees industrials. La
memòria industrial és un altre element important. Tot i que encara se sent el seu
passat industrial, Verona Sud no s’hi reconeix, fallant la seva identitat. Serà
necessari reconstruir aquesta identitat des dels elements de la memòria
arqueològica-industrial, recuperant la continuïtat amb la ciutat històrica.
Per assolir aquests objectius hem l’estratègia del River Continuum Concept, la
revalorització dels punts identificadors de la comunitat per connectar-los al Riu,
fent de la "Piazza de la Rotonda" el centre del nou barri, així com un pol d'atracció
per a tota la ciutat, connectat físicament i visiblement a l'estació pont. Un cop
identificats els llocs dels projectes, hem estimat el "programa de vida" de cada plaça,
amb zona esportiva, una altra d'esbarjo, de relax i també de treball. Una peculiaritat
és el jardí orgànic del barri, cada plaça té el seu, on la gent es reuneix, i té el seu
propi hort, vinculat a una àrea especial de reciclatge, connectats en xarxa per a la
producció d 'energia. Al final, cada plaça del Sistem Park, es connecta amb la nova
idea de "carril peatonal" que connectarà aquest sistema amb els llocs d'identitat dels
barris. La Rotonda identifica el nou barri; l'objectiu és, doncs, connectar-la al Riu a
través de la peatonalització de Via Molinara. Alhora crear un nou eix de vianants,
que connecta la nova plaça de l'estació pont a la plaça de la Rotonda, també dotat
de tramvia. Així obtindrem un sistema de vianants de tres places que troba el
boulevard i busca el Riu i genera un altre sitema de places menors. Hem identificat
en l'àrea sud de l'estació i al sud de la Rotonda noves àrees de projecte d'ús mixt. La
presència de verd ajuda a donar forma a l'estructura creant façanes irregulars. Hem
pensat en els nous edificis com llocs que generin obertures, accessos, espais de
relació i passatges coberts que connecten els edificis entre ells. Com a testimoni de
la memòria històrica de l'àrea i per permetre que la nova comunitat es reconegui en
aquesta, hem decidit conservar una gran part de les existències de l'àrea dels
Magazzini assignant-los noves activitats, enfocant sobretot a l'art, cultura, comerç i
el temps lliure.