Post on 22-Mar-2016
description
LA TRANSICIÓ I ESPANYA
FINS LA ACTUALITAT
ÍNDEX
INICI DE LA DEMOCRÀCIA………………………...PÀG. 3
Els inicis de la transició, la cons�tució de la democracia… TOT EL QUE NECESSITES SABER
SOBRE EL PERÍODE!
Descobreix com va ocórrer el 23-f i quins van ser els primers polí�cs que van gobernar
Espanya!
SISTEMA POLÍTIC I EVOLUCIÓ………………...PÀG. 23
Et posam a l’actualitat del nostre sistema polí)c i el govern!
za Popular. Des del govern va
cons)tuir la Unión de Centro
Democrá)co (UCD), el lider de
la qual era Adolfo Suárez.
Les eleccions generals es van
celebrar el 15 de juny del 1977.
El triomf va ser per UCD.
La primavera del 1977, els
par)ts de l’esquerra que ha-
vien vertebrat l’oposició de
Franco es preparaven per la
celebració d’eleccions gene-
rals. A la dreta, el veterà po-
lí)c Manuel Fraga Iribarne
va crear un nou par)t, Alian-
LA CONSTRUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
“El futuro no está escrito, porque sólo el
pueblo puede escribirlo. “
“El futuro no está escrito, porque sólo el
Amb la crisi del franquisme, es va alinear
clarament amb els sectors reformistes i, un
cop nomenat president del govern l’any
1976, va liderar el procés de la transició de la
democràcia. En les eleccions del 1977 va ser
elegir el primer president de la nova demo-
cràcia espanyola..
Nascut a Cebreros (Àvila) l’any 1932, es va
llicenciar en dret, va ser procurador en Corts i
va exercir diversos càrrecs en l’administració
franquista, entre els quals destaca la
Secretaría General del
Movimiento.
Les Corts elegides el 15 de juny
del 1977 no tenien formalment
el caràcter de cons)tuents.
Però aviat es va imposar l’opi-
nió que la seva primera tasca
havia de ser l’elaboració d’una
cons)tució democrà)ca.
La redacció de la Cons)tució
LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ LA CONSTITUCIÓ
DEL 1978DEL 1978DEL 1978DEL 1978
va iniciar l’anomenada polí)ca de
consens, que va consis)r a resol-
dre les qües)ons cabdals per a la
construcció de la democràcia i els
problemes que es presentaven
per mitjà de la negociació i de l’a-
cord entre les forces polí)ques.
La cons)tució va adoptar un ca-
ràcter progressista. El text cons-
)tucional va ser publicat el 6 de
novembre de 1978 i va ser sot-
mès a referèndum popular el 6
de desembre del 1978.
Defineix Espanya com un “Estat
social i democrà)c de dret”, or-
ganitzat com una monarquia
parlamentària. El text fixa també
el caràcter no confessional de
l’Estat, aboleix la pena de mort i
desenvolupa una àmplia declara-
ció de drets fonamentals i lliber-
tats.
En la cons)tució s¡hi recullen
també els principis rectos de la
polí)ca social i econòmica. Així
mateix, la carta magna estableix
el dret a l’autonomia de les naci-
onalitats i regions.
La transició va coincidir amb l’inici d’una
crisi econòmica internacional desfermada
arran d’una gran puja del preu del petroli.
L’economia espanyola va pa)r amb extre-
mada gravetat la recessió a par)r del 1975,
quan als problemes econòmics s’hi van afe-
gir la incertesa polí)ca i el retard en l’adop-
ció de mesures contra la crisi.
Per poder fer front als problemes econò-
mics, era imprescindible una entesa entre
el govern i les principals forces de l’oposi-
ció. En aquest sen)t, els principals par)ts
van signar els Pactes de la Moncloa que
contenien un seguir d’acords per a la refor-
ma i el sanejament de l’economia i un pro-
grama d’actuació jurídica i polí)ca.
En el terreny polí)c, el govern es va com-
prometre a una regulació de la vida pública.
En el terreny econòmic, els objec)us fona-
mentals van ser la reducció de la infació i la
posada en pràc)ca d’un conjunt de refor-
mes. També es va procedir a una reforma
fiscal i una reforma tributària.
LA CRISI
ECONÒMICA
DEL 1975
El segon govern de la UCD
Una vegada aprovada la Cons)tució, es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions legisla-
)ves per al març del 1979. El triomf va ser novament per a la Unión de Centro Democrá)co, que
presidia Adolfo Suárez. Però Suàrez va dimi)r el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i
de l’oposició, la crisi econòmica i, sobretot, les divisions internes del seu par)t.
Durant la sessió d’inves)dura del seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un fracassar
cop d’estat.
El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent
fallit de cop d'estatmilitar contra el govern democrà)c i legí)m d'Espanya que es
va produir el 23 de febrer de 1981.
El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convo-
catòria d'eleccions generals an)cipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser
guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe
González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de
l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i an)ci-
padament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la
Cons)tució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució au-
tonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objec)u frenar la
descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de
les comunitats autònomes.
Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit
militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.
Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria absoluta del PSOE. Aquest va governar fins a
1996, sota la presidència de Felipe González.
ELS GOVERNS DEL PARTIT POPULAR (1996-2004)
Els governs del PP, presidits per José María Aznar,, van guanyar les eleccions del 1996.
L’ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (1982-1996)
ELSGOVERNSDELADEMOCRÀCIA
(1982-2008)
1) Mesures polí�ques : Espanya s’in-
corporà a la Comunitat Econòmi-
ca Europea el 1986; es va refor-
mar l’exèrcit per acabar el colpis-
me; es van subscriure acords amb
França contra el terrorisme; i es
van aprovar els diversos estatuts
d’autonomia.
3) Mesures socials : Es va
despenalitzar l’avorta-
ment en certs supòsits,
l’educació va ser obliga-
tòria fins als 16 anys, es
va implantar una assegu-
rança d’atur...
2) Mesures econòmiques :
Per a plantar cara a la crisi
econòmica, es va empren-
dre una reconversió indus-
trial. A més, es van millo-
rar els transports amb au-
tovies .
1) Mesures polítiques : Espanya es va integrar en
l’estructura militar d’OTAN, i es va intensificar l’a-
costament als Estats Units. En la política interior,
les actuacions principals van ser l’eliminació del ser-
vei militar obligatori i la creació d’un exèrcit profes-
sional.
2) Mesures econòmiques : Per a reactivar l’economia,
es va intensificar la política liberalitzadora, en reduir
el pes conòmic del sector públic mitjançant la privatit-
zació d’empreses estatals, i es va flexibilitzar el mer-
cat laboral.
3) Mesures socials : Es va aprovar la Llei
d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a
evitar la immigració il·legal.
LA NOVA ETAPA DE GOVERN SOCIALISTA (2004-2008)
1) Mesures polí�ques : A l’exterior, la mesura més
significa�va va ser la re�rada de les tropes espanyo-
les de l’Iraq. A l’interior, es van reformar els estatuts
d’autonomia d’algunes comunitats, entre 2006 i
2007, com Catalunya, la Comunitat Valenciana, An-
dalusia... A més, es va iniciar el diàleg polí�c amb la
banda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la
pau del País Basc.
La nova etapa del govern socialista, presidida per José Luis Rodríguez Zapatero.
2) Mesures econòmiques : Recullen la rebaixa de
l’IRPF en un 6% i la gradual reducció de l’impost de
societats, que es complementaran amb una llei de
frau fiscal
3) Mesures socials : Es van aprovar els matrimonis
entre persones del mateix sexe; la Llei d’Igualtat de
Gèneres; i la Llei de Dependència.
L’ECONOMIA ESPANYOLA
(1975-2008)
Des de 1975, l’economia espanyola va
entrar en l’anomenada etapa pos)n-
dustrial, caracteritzada pel predomini
de les ac)vitats del sector terciari.
1) Les ac)vitats agràries ocupen un
reduït nombre de persones i, des de
l’entrada d’Espanya en la Comunitat
Europea, es porten a terme dintre de
les normes de la Polí)ca Agrària Co-
muna.
la població i aporten els majors
ingressos al PIB. El seu creixe-
ment ha estat impulsat per l’in-
crement del nivell de vida; la
generalització de l’Estat de
benestar; el desenvolupament
de l’administració autonòmica; i
la demanda de serveis per certs
sectors com la indústria i el tu-
risme.
2) La indústria ha reduït el nombre
d’ocupacions. La majoria de les em-
preses són pimes amb reduïda in-
versió en inves)gació i desenvolu-
pament i en tecnologia, cosa que
els resta compe))vitat a l’exterior.
Per a superar aquests problemes,
es fomenta la cooperació entre em-
preses, la innovació i la tecnologia.
3) Els serveis ocupen la majoria de
LA SOCIETAT
El creixement demogràfic es va es-
tabilitzar des de 1975.
1) La natalitat va descendir molt
arran de la crisi econòmica
de 1975, i després a causa de
factors com el desenvolupa-
ment econòmic i social, la
despenalització i la difusió
dels an)concep)us, i la crei-
xent incorporació de les do-
nes al mercat laboral, amb
els problemes familiars que
suposa el treball femení fora
de la llar.
2) La mortalitat presenta valors
baixos, gràcies a l’alt nivell de
vida, encara que la taxa creix
lleugerament des de l’any
1981 a causa de l’envelliment
de la població espanyola.
3) Els moviments migratoris
massius van cessar després
de la crisi de 1975.
Les ciutats concentren la majoria
de la població i creixen en superU-
cie, a causa del trasllat als afores
de residències, indústries i serveis,
a la recerca de sòl més barat.
LA CULTURA I L’ART EN L’ESPANYA
DEMOCRÀTICA
En el terreny educa)u, la situació espanyola és
similar a la d’altres països desenvolupats. L’es-
colarització és obligatòria fins als 16 anys, cosa
que ha reduït l’analfabe)sme.
En l’arquitectura sobresurten Ricard Bofill, San-
)ago Caltrava i Rafael Moneo.
En escultura, destaca l’obra d’Eduardo Chillida,
per les seves composicions abstractes en ferro,
en les quals es contraposen la massa i el buit,
les superUcies rugoses amb les polides, i l’esta-
)sme i el moviment.
En pintura, a par)r de la dècada de 1970 es van
adoptar els diversos corrents pictòrics, com el
minimalisme, d'hiperrealisme i el postmoder-
nisme.
El Regne d'Espanya està organitzat polí)-cament com a monarquia cons)tucional, parlamentària, representa)va i democrà)ca en què el rei és el cap d'Es-tat i el president del govern és el cap de govern en un sistema mul)par)dista. El president del govern exerceix elpoder exe-cu)u en representació del monarca que només ostenta poders limitats i cerimoni-als. El poder legisla)u recau sobre un par-lament bicameral, les Corts Generals, con-formades pel Senat i el Congrés de Dipu-tats. La judicatura és independent de l'exe-cu)u i del legisla)u.
GOVERN D’ESPANYA
El govern d'Espanya és la respresentació de la
prefectura de govern del cos execu)u d'estat
espanyol. És regulat per les disposicions de
la Cons)tució Espanyola de 1978, en els Títols
IV i V. El govern dirigeix la polí)ca exterior i
interior, l'administració civil i militar i la de-
fensa de l'Estat. Exerceix la funció execu)va i
la potestat reglamentària d'acord amb la
Cons)tució i les lleis de l'Estat.
El Govern és conformat pel President, d'un o
més vicepresidents, dels ministres i dels altres
membres que estableixi la llei. El President dirigeix
l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres
membres. Els membres del Govern no han de exer-
cir cap altra funció representa)va tret d'aquelles
establertes per mandat parlmamentari ni cap altra
funció pública que no sigui derivada del seu càrrec,
ni cap altra ac)vitat professional o mercan)l.
El President del Govern n'és elegit pel Congrés, proposat pel Rei. La resta dels membres del Govern
són elegits pel President mateix, i anomenats pel Rei. La funció del Rei en aquests casos és només sim-
bòlica i reglada.
ACTUALMENT...
Des del 2011 el president del govern espanyol
és Mariano Rajoy Brey, cap del Par)t Popular.
La residència oficial i seu del govern des
de 1977 és el Palau de la Moncloa a Madrid.
President del Govern Mariano Rajoy Brey
Càrrec
Titular
22 de desembre de 2011
Vicepresidenta del Go-vern Ministra de la Presidèn-cia
Soraya Sáenz de Santa-maría
Ministre d'Afers Exte-riors i Cooperació
José Manuel García-Margalló Marfil
Ministre de JusOcia Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez
Ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz
Ministre d'Economia i Compe��vitat
Luis de Guindos Jurado
Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Am-bient
Miguel Arias Cañete
Ministre d'Indústria, Energia i Turisme
José Manuel Soria López
Ministra de Sanitat, Ser-veis Socials i Igualtat
Ana Mato Adrover
Ministra de Foment Ana Pastor Julián
Ministre d'Hisenda i Ad-ministracions Públiques
Cristóbal Montoro Ro-mero
Ministre de Defensa Pedro Morenés Eulate
Ministre d'Educació, Cultura i Esport
José Ignacio Wert Orte-ga
Ministra de Treball i Se-guretat Social
Fá�ma Báñez García
WEBS
hXp://ca.wikipedia.org/wiki/President_del_Govern_d'Espanya (18/03/2011)
LLIBRES
- Varis autors: “Història d’Espanya”, Vicens Vives Batxillerat, Espanya, 2010.
- Burgos, M. i Muñoz Delgado M.C.: “Història, Ciències Socials 4” ed. Anaya,
Aquest treball m’ha parescut molt diUcil d’elaborar, encara que, d’altra banda, també ha estat
un dels més entretenguts i diver)ts que hem realitzat fins ara.
El tema en general m’ha agradat, tractar la polí)ca al llarg del temps prenent de punt inicial la
democràcia m’ha semblat molt interessant. Te n’adones dels canvis que hem sofert, com per
exemple, en les lleis que cada polí)c ha anat redactant, o, a cops, modelant; al cap i a la fi, ens
afecten a tots.
En podem aprendre molt d’aquestes línies , i la veritat és que no canviaria cap dels apartats.
La part més visual de la revista ( fotografia, anuncis...) és la que, per part meva, donen més ca-
ràcter al treball i ho transforma en el “projecte revista” que havia de ser.