Post on 11-Oct-2018
El bagul de saviesa Com un sol arbre 1
Font: www.otsiera.com
Com un sol arbre
Foto: Mark Requidan
Beneït és aquell que s'associa amb tot ésser humà amb un esperit de màxima bondat i amor. Consagreu-‐vos a la promoció del benestar i la pau dels fills dels homes. Dediqueu les vostres ments i la vostra voluntat a l'educació dels pobles i races de la terra, que les dissensions que els separen siguin esborrades de la seva faç. Sou els fruits d'un sol arbre i les fulles d'una sola branca. Tracteu els altres amb el màxim amor i harmonia, amb amistat i companyonia. Aquell Qui és el Sol de la Veritat em testifica. Tan potent és la llum de la unitat que pot il·∙luminar la Terra sencera. La veritable religió és font d'amor i harmonia entre els éssers humans i la causa principal del desenvolupament de qualitats elevades.
Paraules de Bahà'u'llàh (1817-‐1892), fundador de la Fe Bahà’i
Font: www.otsiera.com
Són paraules de Mizra Alí (1817-‐1892), conegut com a Bahà'u'llàh (o “glòria de Déu”) pels seus seguidors. Amb els seus ensenyaments va néixer la Fe Bahà’i. Pels bahà’is el Déu al qual s’adrecen els humans amb diferents noms és un sol Déu, que s’ha expressat en diferents temps i llocs a través de persones inspirades com Moisès, Jesús, Buda, Zoroastre, Krixna, Muhàmmad o el mateix Baha'u'llâh. Car... “cada època té els seus propis problemes, així doncs els remeis que puguin ser útils avui no són els mateixos que feien falta en el passat” –deia Baha'u'llâh. En sintonia amb això, en els moments de pregària els seus seguidors fan servir textos de les diverses religions i aquest mateix esperit queda simbolitzat en l’arquitectura dels temples: presidits per una cúpula central i envoltats per nou portes obertes en totes les direccions ja que -‐sigui la que sigui la tradició de la que es prové-‐, totes tenen acollida sota la cúpula de la Casa d’Adoració. Educació, igualtat, compromís amb la millora de les condicions de vida de la humanitat, ser instruments de pau i de diàleg... són alguns dels pilars de la vida dels seguidors de la Fe Bahà’í. Perseguit a la seva terra natal, Baha'u'llâh i la seva família es van refugiar primer a Bagdad i després a Acre (Israel) on va viure fins a la seva mort, i on hi ha la seu principal de la comunitat Bahà’i. Aquesta petita selecció de textos d’ell pot donar peu a iniciar una reflexió sobre l’aportació de les tradicions religioses i sobre la diversitat religiosa i la convivència entre elles. I es podria seguir estirant el fil d’aquest tema introduint altres veus i textos, com els que trobareu a continuació.
Suggeriments
-‐ Comentar els textos de Bahà'u'llàh. Individualment o per grups, es pot proposar triar el text que més els agradi i explicar el motiu de la tria. -‐ Les idees de Bahà'u'llàh, es poden dur a terme? Quins els semblen que són els obstacles per a l’entesa entre les persones? Què proposarien per a millorar les relacions? -‐ Buscar i reunir més informació sobre Bahà'u'llàh i la Fe Bahà’i. Compartir, comentar... -‐ Llegir els textos del conjunt “Una recerca, molts camins”. Situar-‐los en el seu àmbit cultural. Desxifrar el seu missatge, dialogar sobre el que aporten. -‐ Reflexió personal, diàleg, debat: quin pot ser el motiu de la vivència de comunió que transmeten aquests texts? I quina pot ser la causa dels enfrontaments entre posicionaments religiosos diferents? A la secció Petjades d’aquest web, a l’entrada Una recerca, molts camins trobareu més activitats i textos per a treballar la qüestió de la convivència interreligiosa.
El bagul de saviesa Com un sol arbre 3
Font: www.otsiera.com
Una recerca, molts camins
Per tot arreu veig la gent barallant-‐se en nom de les religions. No té cap sentit. A l’aigua de l’estany s’hi arriba gràcies als esglaons (gats) que el voregen. Des d’una de les zones d’accés, els hindús amb els seus càntirs recullen l’aigua i l’anomenen “jal”; des d’una altra zona, els musulmans recullen aigua amb els seus barrils i l’anomenen “pani”. Des d’una tercera banda, els cristians recullen aigua amb garrafes i l’anomenen “aigua” [water]. La substància és la mateixa sota diferents noms i formes. Tots desitgen i busquen la mateixa substància, l’aigua. Les diferències venen donades pels climes, el temperament, els costums, els noms... Tots els rius van a l’oceà, camineu cap a l’oceà i deixeu caminar als altres. (Ramakrishna, 1836-‐1886)
* El rei, a totes les comunitats religioses:
Modereu les vostres paraules. Elogieu les comunitats religioses diferents de la vostra sempre que hi hagi ocasió. Eviteu criticar les altres comunitats sempre que sigui possible. Si actueu així, la vostra comunitat se'n beneficiarà i també l'aliena. La concòrdia afavoreix l'escolta dels diversos dharmes. Que totes les comunitats religioses siguin molt instruïdes i tolerants. Que totes creixin. Aquest és el desig del rei. (Edicte de l’emperador budista Asoka. Índia, 274-‐232 a.C.)
* La religió dels qui es lliguen a una determinada forma de Déu, implica negar les creences dels altres. Si entenguessin el sentit de les paraules de Junayd: "l'aigua pren el color del seu recipient" reconeixerien Déu en totes les seves formes.
Ibn 'Arabí (mestre musulmà, nascut a Múrcia en el s.XII)
*
Quan arribes al cor de la teva religió, arribes al cor de les altres. (Mahatma Gandhi)
*
La veritable religió és font d'amor i harmonia entre els éssers humans i la causa principal del desenvolupament de qualitats elevades. (Bahà'u'llàh, 1817-‐1892. Escrits, CXXXIV)