Post on 02-Jun-2018
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
1/55
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
2/55
po
~~we
pOO
vU
VO
SW
v
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
3/55
Prohibidaa reproducci6o latransmissi6otal oparciald aquestlibresotacapformanipercap
mitj~, electronicni mec~nic fotocopia,enregistrament qualsevolmenad emmagatzematge
d informaci6osistemade reproducci6),senseel permisescrit deistitulars del
copyright
i de
I editorial.
Primeraedici
maig
de 1999
IUtVe1fn~aHl _E Batmot_r_:sttj::iI;l-..tJAil
@JoanBorja,M. JessFrancs,Leandrevorra,VicentJosepSantamaria,
CariesCorts coord.),1999
@HermesEditoraGeneral,SA- CastellnouEdicions,1999
Salavert,36 46018)Valencia
ISBN
84-8287-584-1
Dipositegal
B.26.589-99
Impressi
Indice,SL
Valenc} mitj
s un llibre diferent. El nostre objectiu s que l'a-
prenent puga obtenir un domini acceptable del valencia que li
permeta una comunicaci oral i escrita, de manera correcta i flui-
da, en el registre estandard de la llengua. Aquest objectiu coinci-
deix, fil per randa, amb el de les proves per a obtenir el nivell
Miga de laJunta Qualificadora de Coneixements de Valencia de
la Generalitat Valenciana.
En l'elaboraci d'aquest llibre hem pensat, per tant, en el perfil
de l 'alumnat que t inters a aprovar aquest nivell. Aquest perfil
s el d'una persona adulta, amb uns coneixements basics de
valencia, tant orals com escrits (cal pensar que ja ens trobem en
l'aprenentatge del tercer nivell de llengua), una persona que
assisteix a un curs o a una assignatura de valencia i utilitza aquest
llibre a classe, o usa elllibre com una eina d'autoaprenentatge a
casa. Perque lenci mitj serveix com a llibre de text en un curs
de llengua i tamb com a material de treball per a un aprenen-
tatge ms individualitzat.
Elllibre t present en tot moment els interessos del perfil de l'a-
lumne adult, de tal manera que hem intentat que les activitats
plantejades foren suficientment motivadores i atractives de mane-
ra que ell mateix puga trobar-hi els mecanismes per a realitzar
una comunicaci efectiva.
Els autors desitgem que elllibre puga ser profits per a totes i tots
els alumnes.
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
4/55
lantejamenfdldactlc
L entorn teoric delllibre sla lingstica textual; sa dir un tipus
de plantejament adre~at de manera directa i clara a la comuni-
caci. Les activitats intenten reflectir aquest aspecte comunicatiu
basat en l aprenentatge/actuaci. La idea s que l alumnat no
soIs es dedique a aprendre continguts per a superar una prova
sin tamb que desenvolupe les estrategies que li permetran usar
la llengua d una manera efectiva i efica~. sper aixo que elllibre
procura en tot moment que es produesca una veritable interac-
ci entre les quatre competencies comunicatives: escoltar parlar
llegir i escriure.
structUra
Elllibre t dotze unitats dividides en quatre blocs de tres unitats
cadascun. En aquestes dotze unitats es despleguen de manera
ntegra i aprofundida tots els continguts del nivell Miqa pero dis-
tribults progressivament a fi de garantir un aprenentatge ms
natural i ms comode. En aquest sentit hem intentat dividir
tamb cada unitat en parts i aix tractar especficament una com-
petencia concreta. Hem triat unes frases fetes que ens han servit
per a encap~alar cada apartat. Cada unitat t les parts segents:
rea 1. Comprensi oral i lectora. Llegirper a parlar:desenvolupa
l habilitat de llegir.
A cau d orella:
serveix per a compren-
dre els textos pero tamb s un pretext per a parlar
r
2. Expressi escrita.
El rac de l escriptura:
en aquesta part es
motiva a escriure i es donen consells per a redactar millor
rea 3. Domini practic del sistema lingstico Al peu de la lletra:
activitats d ortografia . A tocd oraci:activitats de morfolo-
gia i sintaxi. En poquesparaules:activitats de lexic
rea 4. Marc sociocultural. Una llengua una cultura:planteja des
d un punt de vista teoric i practic qestions referents a la
historia de la llengua i de la literatura sociolingstica
dialectologia i geografia. Aquests continguts no solen
eixir en les ltimes convocatories de la Junta pero els
autors hem considerat que s impossible estudiar una
llengua sense conixer mnimament el seu marc social i
historie.
L esquema que hem elegit s tamb el que desenvolupa la prova
final del nivell Miga. En elllibre hi ha quatre models d aquestes
proves finals marcats amb una tonalitat blavenca.
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
5/55
criteris
. ., de la JuntaQualificadorae
ConeixementselValencia
CertificatdelGrauMi~a
l.
efinicid objectius
La competencia lingstica que s haura d acreditar per a
l obtenci del Certificat de Grau Miga de Coneixements de
Valencia s la segent:
.
Domini oral i escrit del valencia
.
Coneixement de l estructura fonetica, morfosintactica i
lexica del valencia
2. Estructura
Valor de cada area amb relaci al total de la prova
La puntuaci mnima exigida per a obtenir el certificat s
d un 70 de la prova.
3. rient cionspr ctiques
~
rea 1. Comprensioral i lectora
1. Habilitats. Escoltar i llegir textos en la varietat estandard i en
els diversos registres.
a) Entendre textos orals en els diferents registres, en funci de la
situaci d s o el context situacional: exposicions de debats,
conferencies, discursos poltics, llenguatge cientfic, llenguat-
ge administratiu, artic1es d opini...
b) Entendre textos escrits a un nivell ms formal deIs diferents
registres de la llengua: llenguatge periodstic, poltic, cientfic,
dministratiu...
2. Suggeriments i activitats recomanades:
a) Escoltar textos orals d un nivell formal: programes de radio i
televisi, exposicions de debats, descripcions, narracions,
explicacions, comunicats dirigits al pblic en general...
b) Llegir textos d un nivell formal: notcies, entrevistes, artic1es
d opini, discursos parlamentaris, treballs d exposici...
c) Entendre i ordenar correctament els diferents fragments d un
ext.
Area2. Expressiescrit~
1.
Habilitats. Comprendre, analitzar i escriure diversos tipus de
textos escrits en la varietat estandard.
a) Conixer els diferents tipus de discursos o seqencies: narra-
ci, descripci, exposici, instrucci, argumentaci.
b) Escriure textos en la varietat estandard.
AREA1
Comprensirali comprensiectora
15
AREA2
Expressiscrita
25
AREA3
Dominipracticdelsistemaingstic
35
coneixementsramaticalslexics)
AREA4 Expressiral 25
TOTAL
100
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
6/55
I
c) Redactar textos de forma coherent, cohesionada, adequats i
correctes gramaticalment, i adequar els textos en forma, con-
tingut i registre.
d) Usar correctament els signes de puntuaci aix com les majs-
cules, minscules, guionet, parentesi i cometes.
2. Suggeriments i activitats recomanades:
a) Practicar els processos lingstics de composici:
. generar idees
. formular els objectius
. organitzar les idees
. redactar
.revisar
b) Escriure notcies, reportatges, editorials sobre temes d actuali-
tat...
c) Escriure cartes personals, notes i avisos.
d) Escriure cartes comercials i comandes dirigides a una empre-
sa.
e) Enviar anuncis als diaris i a les revistes locals.
Area3.
ominipracticdelsistema ingilistic
1. Habilitats. Aconseguir un domini practic del sistema lingstic
a nivell ortografic, morfosintactic i lexic, tenint en compte els
continguts segents:
a) Del sistema fonetic i ortografic:
~
I
I
11
I
. L alfabet. Fonema, so i grafia. Lletres i dgrafs.
. Les grafies glj tgltj
. La neutralitzaci de les vocals ela eli ulo
. Les reIacions entre els sons ocIusius: Ibl i IPI; Idl i Itl; Igl i
Ik/ i la seua representaci ortografica.
.
L ortografia de les consonants blv
. Les grafies xlix
.
Les grafies igi tx
.Les grafies s ss , c i z
.Les grafies cc sci xc
. Les grafies m i n
.
Les grafies 1 II i 1 1
. La grafia h Els sons geminats.
.Els diftongs, el hiato
. L accentuaci grafica i la dieresi.
b) Del sistema morfosintactic:
. El substantiu i l adjectiu. Genere i nombre.
.
L ar ticIe. L anomenat articIe neutre.
.Determinants: demostratius, possessius, quantitatius i indefi-
its.
.
Els pronoms personals.
.
Elspronoms febles. La combinaci de dos pronoms. Neutre i
dverbials.
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
7/55
.EIs pronoms relatius. Diferenciaci entre que conjunci i que
relatiu.
. La flexi verbal. EIs v erbs irregulars de la la, 2a i 3a conjuga-
cions.
. Les formes no personals del verb i el seu s. L infinitiu, el
gerundi i el participio
. Les perfrasis verbals d obligaci i de probabilitat.
. L s adequat deIs verbs transitius i intransitius.
.EIsverbs pronominals.
. La preposici. L s de les preposicions alen perlper a finslfins
a i comlcoma.
. La conjunci. L s de les conjuncions i ni o pero que si per
que...
c Del sistema lexicosemantic:
.La derivaci i la composici.
.
El concepte de sinonmia.
. La monosemia i la polisemia.
. L homonmia i l antonmia.
. EIs refranys: coneixement i s.
.
La utilitzaci de locucions i frases fetes.
. Les interferencies lexiques: estrangerismes adaptats, prstecs
i barbarismes.
.EIs reculls lexics: diccionaris i vocabularis.
~
2. Suggeriments i activitats recomanades:
a Completar els buits de grafies de les paraules d un texto
b Posar accent grafic o dieresi a les paraules d un text quan
corresponga.
c Completar textos buidats, sense les preposicions, nexes i con-
traccions adequades.
d Completar frases co~ugant el verb proposat en el mode,
temps i persona corresponents.
e Fer exercicis de combinaci i substituci binaria deIs pronoms
personals, neutre i adverbials en un discurs escrit definit.
1 Usar i distingir en un text els pronoms relatius acompanyant-
los, si cal, d altres elements.
g Corregir les formes d obligaci i probabilitat incorrectes expo-
sades en un texto
h Detectar i corregir els errors lexics en un texto
i Elaborar paraules compostes a partir de la seua definici.
Derivar verbs a partir del substantiu.
j Llegir i escoltar textos diversos que continguen locucions i fra-
ses fetes, procurant comprendre el seu significat.
s molt important assenyalar que en aquesta area hi ha moltes
activitats d omplir buits. L enunciat d aquests exercicis sol ser el
segent: Ompliu, sical, els buits de les frases segents. s a dir,
es diu explcitament si cal perque hi pot haver buits en els quals
no siga menester escriure res. En aquest cas aconsellem que no es
deixe en blanc el buit, sin que s use el smbol, per dues raons:
en primer lloc, per a deixar dar que se sap amb exactitud qu
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
8/55
I
I
el buit no correspon cap grafia o paraula; i, en segon lloc, perque
aix evitem que el corrector/a interprete que l examinand no ha
sabut contestar o s ha botat el buit.
Area
4. Expressi~
1. Habilitats. Aconseguir una expressi oral clara i correcta de la
llengua estindard.
a) Comprendre la intenci i el proposit comunicatiu en un text
escrito
b) Distingir les idees principals i aconseguir una comprensi glo-
bal en la lectura d un texto
i
c) Articular de forma clara els sons del discurso Usar correcta-
ment les caracterstiques acstiques del discurs: ritme, veloci-
tat, pauses, entonaci, vocalitzaci...
d) Obrir i acabar un discurs oral, resumint les idees importants
. del tema que es tracte.
2. Suggeriments i activitats recomanades:
a) Llegir un text respectant la seua entonaci, puntuaci i voca-
litzaci.
b) Comprendre un text escrit identificant la seua funci comuni;
cativa i extraent-ne les idees principals.
c) Comentar oralment un text, tenint en compte els segen
aspectes:
. Aprofitar el temps per a dir tot el que caIga.
. Simplificar l estructura de la frase.
. Usar frases fetes i fnnules de rutina, pauses i repeticions.
. Repetir i resumir les idees ms importants, refonnulant tot
alIo que s ha dit.
d) Usar correctament l estindard de fonna oral:
. Articular clarament els sons del discurso
. Aplicar oralment les regles gramaticals de la lIengua.
. Usar codis no verbals adequats: gestos i moviments.
. Adaptar el grau d especificaci del text al expressi oral.
e) Estructurar i cohesionar un discurs oral:
.
encap,;alament
.nus
. desenlIa
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
9/55
r
.,
de la inscripci
resentaclo
Per a poder participar en les proves cal presentar l imprs mul-
ticopia que es trobara a disposici de les persones interessades als
centres segents:
.
Conselleria de Cultura, Educaci i Ciencia
. Direccions territorials de Cultura i Educaci
. Ajuntaments
. Centres d informaci juvenil
Previament a la presentaci de la instancia, cal haver abonat les
taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convo-
catoria.
EIs aspirants podran inscriure s en diversos nivells, pero noms
s admetra una matrcula per cada nivell.
La instancia s ha de presentar en el registre de la Conselleria de
Cultura, Educaci i Ciencia, de les direccions territorials de
Cultura i Educaci o en qualsevol dels llocs que preveu l article
38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de RegimJurdic de
les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu
Com. En cas de presentar-la en una oficina de correus, es fara en,
sobre obert per tal que la instancia siga datada i segellada abans ,
de ser certificada.
~
1. Soluci oberta. Pero el text que s hi utilitze ha de ser el des-
criptiu majoritariament.
2. Soluci oberta. S ha de fer un text descriptiu que s adiga al
contingut donat i, a ms, pot ampliar-se tant com es vulga.
3. La soluci s oberta. No se n adequa cap. Hem de tenir en
compte que, en la carta entre la parella, el registre ha de ser
molt ms informal, ja que, se suposa, hi ha ms confian~a
entre ells. En la nota de l alumne al professor, el registre que
s ha d usar no pot ser tan informal. Encara que hi existesca
una possible familiaritat, no pot oblidar-se de les frmules
de respecte i de la correcci.
4. Menorca
Una illa repleta d historia
Des del mar, la costa presenta un aspecte obscur i inhospit:
en el litoral rocs a penes es veuen edificacions i el mar, a
mida que t acostes a l entrada del port de Ma, cada cop
esta ms calmat.
A la dreta deixes la Mola, una pennsula de pedra que nt
a dins seu un gran polvor excavat a la roca. Uns cJons
apunten a mar obert i adverteixen els possibles invasors.
Davant la Mola, les restes del castell de Sant Felip o de
Malborough, com el van anomenar els anglesos, que el van
construir fa uns segles per defensar el port. Un cop a dins,
es passa davant l illa de Llatzeret, la qual va ser destinada a
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
10/55
acollir en quarantena els menorquins que tornaven a casa
desprs d haver navegat per tots els mars del planeta. Avui
dia s una residencia per a metges.
Desprs s arriba a l illa del Rei, antic hospital de Menorca, o
b es passa per davant de la Golden Farro, una preciosa casa
situada dalt d un tur. Aquesta casa va ser la residencia de
l almirall Nelson i hi va passar llargues temporades de des-
cans amb
lady
Hamilton.
El port de Ma s un exemple de la historia d aquesta illa,
que va estar en mans d arabs, de francesos i d anglesos.
Aquests ltims la van concebre com un lloc estrategic, pero,
alhora bonic i tranquil.
Menorca s l autentica illa de la calma, i d aixo elvisitant se
n adona de seguida que hi arriba, quan descobreix com
passa el temps lentament, com sn de tranquils i amables els i
seus habitants, els grans espais sense construir i com esta tot
de ben conservat en una illa eminentment rural, que troba
en el turisme una font complementaria d ingressos.
Menorca, tal com expliquen els seus habitants amb orgull,j
existia abans de l arribada del primer turista.
Avui diumenge 9-7-9
5. La decoraci de la fa(ana consta d una serie de franges
horitzontals, on hi ha una filera d escultures sedents q~1
representen al.legoricament els set pecats capitals. Les poli
tes, de fusta i ferro, policromades, amb representacions d ?
nimals fantastics i ssers mitologics donen pas a una gra,
estancia envoltada per columnes d alabastre que sost
sostre de fusta ricament ornamentat.
Al fons, un mural, format per un mosaic de marbre jaspi~
~
~
. radascun
ostra una
g
ran rosa deIs vents amb al.le
gones de
r
b
.
J~e emg-
a
q
uests. A sota, a
q
uesta lIe
g
enda:
q
ue el vent b . .
0
pscnpCl
ne a la gent que s bona i trebaIladora. Aquesta 1
tI
.
. ~van rar
o s ha corregit mai perque el redactor i I aftlSt e
les culpes I un a I altre.
.
lles
Frave ,
6. a) eruga, Emporda; b) avaluaci; c) enyoraJ1(a, m r f) am-
d) avaria, assass; e) ebenista, envernissat, rJ10nesi
baixadora, sanefes; g) escurar, embrutaria, davatlta
pixeta, 6
7. 1 ambaixador, 2 lIeuger, 3 lIen(ol, 4 espolsar, 5ertit, 11
encendre, 7 lIeganya, 8 latrina, 9 gelea, 10 extra afaitar,
esternudar, 12 bescolI, 13 assassinat, 14 assemble
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
11/55
\
dilogues, 10 padrins-padrines, 11 prneeps-prineeses, 12
pagesos-pageses, 13 marquesos-marqueses, 14 abats-abades-
ses, 15 merlots-merles, 16 eaderneres mascles-cademeres
femeHes, 17 periodistes, 18 pores-trUges, 19 sastres-sastres-
ses, 20 suicides, 21 avis-avies, 22 plebeus-plebees, 23 herois-
heroines, 24 jutges-jutgesses, 25 Hebrots-Hebres, 26 ases-
someres, 27 drapaires, 28 sargantanes
12. a) Les puees sn uns inseetes molt molests (molestos). b)
M han eixit unes pigues al front. (Ens han eixit unes pigues
al front). e) Les pluges d estiu m agraden moltssim. d)
Dna m les mans perque te les Hija. (Doneu-nos les mans
perque us les Hegim). e) Els gegants dels pins sn uns per-
sonatges d unes ean
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
12/55
PSEUDODERIVATS:aqus, aqucltie, consular, lacustre, fabu-
ls, curvatura, nocturn, cerebral, titular, titulaci, lunar, lou-
la,juvenil, espacial, tingual, lingista, pectoral, ocular, oculista
PRIMITIU: aigua, consol, lIac, faula, corba, nit, cervelI, titol,
lIuna, jove, espai, llengua, pit, ull
20.
21.
~
22. a M he de formatar el dise dur de l ordinador perque he
tingut problemes. b Aquell xic s molt esnob i ha tret una
gla~onera plena de b~anades sorpresa. e Va tan estressada
que ha demanat un esdmer per escanejar tot el material. d
La nau espacial va allunar prop d una roca. e E l debut del
crolista va ser en els eampionats passats on va fer un esprint
impressionant. f El meu eompanyatretzista m ha regalat
una sandvitxera.
23. a estada; b estan
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
13/55
1. Solud oberta.
2. Solud oberta.
3. a) F, b) V, e) V, d) F, e) V, f) F, g) V
4. Diverses soludons. Espot distingir entre earaeterstiques fisi-
ques i earaeterstiques psieologiques; ordenar la informad
de ms general a ms particular, o a l inrevs; ete.
5. Solud oberta
6. a) sin; b) sin; e) si no; d) si no; e) si no; f) si no; g) si no;
h) si no; i) sin;j) ja que; k) dones; 1) d ones; m) perque; n)
dones; o) perque
7. a) mentre; b) ni; e) o b); d) pero; e) ni...ni; f) si; g) 0...0;
h) ara...ara; i) entre...i; j) dones; k) per tant; 1) encara que;
m) perque; n) a ms; o) pero; p) sin; q) eom; r)
tants...eom; s) eom ms; t) sense que; u) prou, eom perque;
v) eom a; w) ms...que; x) on; y) i / perque
8. ni massa ample, ni massa estret, ni tirant. Quan parlava o
reia. Tot el eos era llarg i rod. El peu llarg i prim i si eami-
nava...
9. 1 Bufetada, 2 butxaea, 3 empordans, 4Joan, 5 muntanya, 6
suborn, 7 bullir, 8 furneol, 9 ploma, 10rigors, 11 sospirar,
12 titol, 13 polir, 14 eseodrinyar, 15 eollir, 16 eonsol, 17 hon-
gars, 18 podrir, 19 suportar, 20 torr, 21 maniqueu, 22
Tunis, 23 muntador, 24 eartolina
10. a) nutrici; b) juvenil,joves; e) titular; d) duplieat; e) eon-
~
eurrencia, eonsolat; f) polseguera; g) home, humanitat; h)
bucal
11. a) curvatura; b) expulsat; e) muntanya, mongetes, botifarra;
d) turmell; e) eaptol; f) Joan, Hongria; g) butxaques; h)
esdrixols; i) torrons; j) Liceu, triomf; k) retol; 1)joventut,
avorreix
12. ll ampit, 2 l ofidna, 3 l estudi, 4 el terrat, 5 l estenedor, 6
l entrada, 7l hostessa, 81 enlairament, 9l aixeta, 10l aige-
ra, lIl allotjament, 12l armari, 13l eseorreplats, 141a infor-
mad, 15 la duana, 16 l esplai, 17 l hivern, 18 la iogurtera,
19l amorfa, 20 la indstria, 21l aparador, 22l estor; 23l ho-
rari, 24l aterratge, 25 la hawaiana, 26 la infermeria, 27l en-
earregat, 28 l equipatge, 29 l andana, 30 l interruptor, 31 la
ema, 32 l embalum
13. ll OMS, 2l anan;ls, 3l ~naerobia, 41a ira, 5l esmoquing, 6
l elit, 71 estatus, 8 l IVA, ~acHala, 10 l escaner, lIla UNI-
CEF, 121a host, 13l estand, 14 el hall, 15l U CE, 16l hand-
bol, 17la una hora), 18l absis, 19 el IRPF, 20 l esmnding,
21 l esponsor, 22 l OMIC, 23 la aeromatia, 24 l esquaix, 25
l ESO, 26 la UNESCO, 27l hoquei, 28l ONU, 29 el stop, 30
l espot, 311 holding, 32 la IBM.
14. a) Em fa igual tenir ms diners: somiar s debades / de
frane. b) T espere el dimecres dia 2 de gener per a eontar-
nos la nit de Cap d A ny. e) Diuen que menjar poe aprima.
d) Odie haver de parar taula sempre jo; dones, avui no seur
a taula. e) Donat el eas que m has dit cree que vaig pel bon
eam. f) T agrada fer les coses a les bones i que anem tots a
l una i cree, amiga meua, que s impossible donar a l abast.
g) Vull que conste en l aeta que, segons el eostum d aquesta
empresa, mai hem treballat el dia de Tots Sants. h) Quan
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
14/55
entres nou a un treball, no el faces a les palpentes; segueix
les instruccions amb tots els ets i uts (tots els pels i senyals).
i) El dijous, m agrada anar de festa (o de xerinola)
5 No hi ha una soluci nica, poden haver-n hi diverses. a) No
digues res de les coses que saps / de tot el que saps. b) Aixo
era tot el que volia. c) Tot el que et conv s estudiar ms.
d) Aixo, ho pots deduir de les coses que t acabe de dir. e)
Feia tant com podia. f) No podeu imaginar si estava cansa-
da / com estava de cansada. g) Aquest s el fet que ms mal
em sap / Aquesta s la cosa que... h) Tan optimista com era
i com s ha tornat i) No m ho ha volgut dir, cosa que / la
qual cosa no m esperava.j) Ens van demanar d anar al cine-
ma, a la qual cosa vam dir que no. k) Se n va anar sense dir
res, cosa que / la qual cosa tothom prengu com un insulto
1)Vs a la teua i deixa m en pau m) Elles anaven vestides a
la manera de / com Marilin i se n sentien molt orgulloses.
n) Conta m que et passa i intentar ajudar-te. o) El seu est-
mac no suporta ni les coses salades ni les picants. p) Si ets
ordenat en les coses petites, ho seras en les grans. q) Avui
dia, hi ha auge dels fenomens / de les coses paranormals.
6
Poden tenir ms d una soluci. a) M agrada molt l art
modernista / el modernisme / les coses modernistes. b)
Tireu les coses velles o no hi cabran les noves. c) Admire per
damunt de totes les coses la noblesa i la vellesa. d) El fet /
la cosa que no puc suportar s que m enganyeu. e) El cap-
tol quatre s la part ms interessant delllibre. f) Mira si s
alta / com s d alta aquella xica. g) No s adonen de la deli-
cadesa de / de com esta de delicada la situaci. h) No t i -/
maginaves com era de difcil. i) Sempre em fas la mateixa.j)i
Com va el teu assumpte / van les teues coses? El nostre, l es-i
~
tem acabant ara / les nos tres, estem acabant-les ara. k) Estic
en contra de les afirmacions de n Antoni. 1)Ho faig tan b
com puc. m) Si no s arregla l assumpte de les multes... n)
Aquesta s la de sempre o) Generalment, solen venir... p)
No m agrada gens ni mica. q) Hem viscut a la babala, pero
ens hem divertit de veritat / de valent / d alIo ms. r) A tot
estirar / com a molt deu tenir desset anys, per tant, encara
no pot agafar el cotxe. s) El que passa s que s un maledu-
cat perque una cosa no desfa I altra.
17. Poden tenir ms d una soluci. a) AquelI xic s d alIo ms es-
trany. b) Han barrejat el blanc i el negre, i aixo ha estat la mi-
llor cosa que han pogut fer.c) D ara endavant, aniras a la teua
i deixaras les dificuItats per a ell. d) Potser, ha passat la de sem-
pre. e) Em fa igual que la soluci, segons sembla, siga invia-
ble. f) Com a molt, tindr el resultat / la soluci que espera-
vem: res ms. g) Costa una cosa dF no dir. h) Tan espantat
com estava al ~rincipi i tan b co~ e~tavaal final. i).Veniu tan
prompte / aVIatcom pugueu. J) Cetarent, haVIen tancat
abans de quan ens van dir. k) No pots imaginar-te si / com em
volien en aquella casa. 1)Segons sembla, t agrada vestir-te a la
manera deIspunks. m) Com a mnim, demana-li disculpes. n)
Com sn les coses o) S ha muntat una casa amb tota mena de
luxes / a cor que vols.p) Va tenir un part sense anestesia / de
viuen viu. q) Hi ha tanta diferencia com de la nit al dia / del
dit al fet, hi ha un bon tros.
18. Aquest text pot resultar coherent i correcte si en fem s
metaforic, s a dir, si els qualificatius tenen un significat
al.legoric i simbolic. Pero si volem fer una caracteritzaci
ms general i objectiva ens trobem que hi ha adjectius que,
normalment, es refereixen a altres Coses:
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
15/55
II
I
al carilcter: poruc, destrellatat, primmirat, ximplet, panxacon-
I
tent, rondinaire, rialler, somiatruites, atabalat i mentider; a
l aspecte general: nap-buf, escardalenc, prim, polit, rabassut i
pansit; al vestit: de mudar; a l aspecte fsic: punxegut, cams i
aguilenc nas); arrissats, rinxolats, rossos i fi-egallosos cabells);
petonera boca); encarcarades mans), i espesses celles)
19. a) desordenada i deixada; b) resolt i dec idit; c) balafiadora
i eixelebrada; d) eixidor i amable; e) seriosa i pallussa; f)1
1
rebel i malparlat; g) escanyolit i ingenu; h) despreocupada i
J
lesta; i) capbaix i modest;j) insensible i retreta I
20.
panxut
eixut
cridaner
sofisticat
de feina
esclarissades
desperts
francs
prim
amable
discret apagat
senzill
de mudar
espesses, atape ides
ensopits
mentiders,
hipcrites
massisses
lIisa
delicades
gras, gras
esquerp, sec, adust
lIampant, viu
artificis
de tots els dies
clarejades, escasses
sagac;:os
sincers, cimdids,
lIeials
primes
esfrica
aspres
morens
escanyolides
redona
rudes
bruns
pentinats
rossos
abandonats,
despentinats
cridanera,
destacada
21.
ccions
botonar, amar, despullar, tacar, folrar, emmidon
apedac;ar, brodar i disfressar
cardats
desapercebuda
inadvertida
~._-
Teixits
buata, caixmir, camussa, crep, feltre, franel-la, pelfa,
randa, veIlut i veta
Complements
siveIla, cobertor, les estovaIles, pedac;, trau,
musclera, bossa, gafet, maniga, manigot, bot de puny,
om brel.la, pitet, serrell, xal, genoIlera, colzera, maragda i
fermall
Pecesde roba
cosset, bolquers, xandall, granota, brusa, soste-
nidors i brial
22. a) Com que vaig v eure a l aparador d una botiga de roba de
faena la granota i els manigots que em feien falta per a tre-
ballar, de seguida vaig anar al taulell i me ls vaig emprovar.
b) El dia de l estrena, ella portava de bona gana un ve stit de
vellut i randes amb un fermalI de maragdes, pero ell es va
veure obligat a posar-se botons de puny i a llevar-se la corret-
ja reblada que tant 1i agrada. c) Li molestaven els sosteni-
dors perque tenien un folre de cot molt gros i se ls havia
de botonar amb un floc. ~) Em lleve el barns i me n vaig
pel cotxe. Tu mentrestant Ikv4..1i,al xiquet, el pitet i canvia-
1iels bolquers.
23.
L F X B T lOA
F R E PEZ 1 U o E A L J L
OTWIRC OHR
P Y Q u T 1 G S
LUOU J
I
.I
Q
H
N
o
P
--EJ
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
16/55
24. Nas prim i un poc encorbat: aguilenc; nas curt i aplanat:
cams; t molta barba: barbut
25. a) F, b) V, c ) V, d) V, e) F, f) V, g ) F, h) F, i) F,j) V
26.1a),2b),3a),4b),5a)
Heu de llegir un text instructiu (prospecte d'un medicament) de
contingut senzill. Pareu atenci a la lectura de les xifres i els sm-.
bols: no us hi deixeu interferir per altres llenges
1. a) S, perque hi esti indicat; b) Pot resultar perills en l'em-
baras (com qualsevol altre medicament). La resta de qes-
tions sn de resposta oberta.
2. a)
Carnspermeses
bou, anell, cabrit, gasela, cabirol, cabra sal.
vatge, isard, antlop, daina, besties remugants amb la pella
partida, animals marins amb ales i escates, ocells i animals
voladors purs. Carns prohibides camell, lIebre, conill, pore,
animals marins sense aletes ni escates, aguila, trencalos, voll
tor, mila, fa1c, corb, estru
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
17/55
Abans de eertes eonjuncions eom pero:pero,ensporta de cap;
pero, no obstantaixo
Per a separar salutacions i eomiats: Estimat Pere,
.No posarem coma
En la eonjunci de les enumeracions: El safra i elbrou colat
Entre el subjeete i el verb: El cursetensporta decap
Entre el verb i el CD: Poseuel sucdelsmusclos
.Pont
Per a separar oracions (punt i seguit): (oo.)
em turisme. rn
descobcrt
Per a separar panlgrafs (punt i a part): (...) estabengusts./
En una cassolaoo.
.
No emprarem el punt
En els ttols:
SOPADE MARISC
Desprs deIs signes d interrogaci o d exclamaci: 1, ?
En els smbols: 3
l,
1/2
kg
.Posarem punt i coma
Per a separar parts d una oraci amb segrnents interns j
separats per comes: En una cassola, prefcriblement defang (oo.,
trossets; sofrig .00
6. S ha separat malament:
-
els diftongs:
eixugueu
i
feu
-
els dgrafs: que, maquillat-ge i cor-rectament.
- l apostrof: l e-liminaci
- ventila-ci:no pot deixar-se una vocal sola a principi de ra
7. Atenci a les paraules eompostes perque una vegada fe~
primer tall, per on l hem fet nosaltres, poden separar
segons les sl.labes que eontenen.
~
fit-xa, bar-ra, ear-rall, quei-xal, sub-altern, ea-nya, eel-Ia, des-
ordenada, des-llunat, vos-altres, sub-hasta, Iu-gos-Ia-vi-a,di-a-
ri, flu-o-rat, ba-io-ne-ta, gui-neu, eomp-ta-go-tes, txe-tx, des-
organitzat, es-ee-na, eoix, pas-sejar, ea-tor-ze, pa-Ilis-sa, ter-
reny, se-nyo-ra, a-ea-de-mi-a, ros-si-nyol, mal-estar, eai-xa, bes-
avi, set-ciencies, ae-ci-o-nar, re-om-plir, an-h-drid, pan-ame-
rici, rat-lla, ba-teig, ga-rat-ge, as-sas-sina, Sa-ra-gos-sa, ben-
estar, per-ru-que-ri-a, eel-lu-lar, pro-hi-bir, es-cu-ra-but-xa-
ques, pan-xa-eon-ten-ta
8. Dif. decreixent: aire, boina, boira, bou, buidar, dutat, creu,
cuina, cultiu, espai, lluu, nau, neu, niu, paraiguot, reina i
roure
Dif. creixent: eqestre, guanyar, llengeta, obliqitat, parai-
guo. pingi, quadre, q ri, quola l\quOri
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
18/55
tenir / cal que tingueu en compte els problemes que se us
presentaran. i) Heu d escriure/cal que escrigueu la redac-,
ci per dema. j) Has d aprendre/cal que aprengues a feri
bon s dels medicaments k) M heu d atendre/cal que m a~
tengueu quan us parle.l) Heu de crrer/cal que corregueq
perque es fa tardo
.
11. a) No cregueu en mi. b) No begueu molta aigua. c) NJ
dugueu aixo. d) No encengueu el cirioe) No camineu mJ,
f) No rigueu ms fort. g) No prengueu aquestesherbes.
.
12. a) Meresca; b) dorma, menge; c) traga; d) riga; e) mogueu
f) pagueu, feu; g) sigues, vine, h) vegeu, telefoneu.
13. a) Sabia que devia tenir problemes amb el meu cotxe.
mecanic m havia dit que calla que el portara quan s eno.
guera el llum d emergencia. b) Per la gent que hi havi;
devien ser ms de les tres. c) Has d anar a portar la sol.liCl
tud si vols que se t tinga en compte en la convocatoria. di
Deu ploure/ pot ser que ploga molt, pels nvols que I
veuen. e) Cal pintar/s ha de pintar l escala i s ha de canvi:
la porta si volem millorar les condicions de la casa. f) Sivol
que et fem cas, deus aportar les proves adients. g) EIs mi
caments, els heu de guardar en un lloc sec i sense llum diW
ta. h) Pot ser que, si mengeu molts greixos, us calga una ~
lisi de colesterol. i) Acabaras malament si continues havi
de treballar tant.j) ]oan ha de fer la programaci i nosalr
devem seguir-la, d acord?
14.
a) No hi continues jugant que perdras tots els diners. ~
veure Que et vaigdir ahir? c) No porte rellotge, pero d~
ser les quatre. d) Cal estudiar ms per a traure bones np
e) Has de practicar ms els exercicis si vols endurir e1s
culs. f) Deus estar boig per a dir aixo. g) Per I hora que s,
deu haver acabatja el treball. h) El mes proxim, ens posa-
rem a regim. i) Obri la porta que pot ser Joan. j) Cal que
anem/cal anar ara o ens ho tancaran tot. k) Ha d aportar
ms dades o no li admetran el recurso 1) Que has de dir tu
sobre el tema?
15. Per ordre d aparici: axil.la, budell, bufeta, canyella, datell,
esternum, malucs, maxil.lars, medul.la, melsa, mugr, olda,
panxell, pupil.la, sofraja i timpa
16. a) Paraules sinonimes: barra, mandbula i maxil.lars; tensi
i pressi arterial; nineta de I ull i pupil.la. b) Barbarismes
lexics:
part
(informe);
nyervits
(nervis);
oi dos
(orelles);
cera(cerumen); ossea(ossia);
t
U iflamat (inflamat); coxis
(C
.
occix);
pont Pla
(pontada pla a);
de canto
(pel cantell);
empeine(empenya); esternon(e temum); Paletilles(omO-
plat, escapules);
m agote
(m esgote);
alivi
(alleujament);
reconstituient
(reconstituent);
xequeo
(revisi medica). c)
Barbarismes morfologics: uns dents(unes dents) i uns ana-
lisis (unes analisis).
17. a) La marat fou introdulda en les olimpades modemes el
1896. b) L esport que ms m agrada s I handbol. c) M ha
agafat rampa al panxell. d) Aquesta vegada no han donat el
trofeu a qui se l mereixia. e) No m ha assentat b el dinar i
emfa mal l estmac. f) No t oblides de portar sempre la carra-
bina amb el fiador posat. g) M han dit que no ets la campio-
na en la Cursa d obstades. h) Al principi de fer gimnastica
salen aparixer fiblades/ cruiximents. i) Tinc desbaratat el
ventrelli fa dies que tinc restrenyiment.j) L tima vegada que
vaigjugar a escacs amb tu em vas fer de seguida escac i mato
k) L hoquei esjuga amb un estick.
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
19/55
18. 1 b), 2 a), 3 a), 4 e), 5 b), 6 e), 7 e), 8 a), 9 b)
19. a) F, b) F, e ) F, d) V, e) F, f) V
20. a) Barroe, b) Il.lustraci, e) Renaixement, d) Il.lustraci, e)
Il.lustraci, f) Renaixement, g) Renaixement, h) Barroe, i)
Il.lustraci
21 a) Franeese Fontanella, b) Pere A. Beuter, e) Joan Timone-
da, d) Gregori Maians, e) Baldiri Reixaeh, f)Joan Ramis, g)
bar de Malda, h) Franeese Mulet, i) Cristfor Despuig, j)
Onofre POU.
AclliLitat5 de _repasnitats 1, 2 i.3 -
REA 1. COMPRENSI ORAL 1 COMPRENSI LECTORA
Aquest s el text que heu d eseoltar:
Jeremy Irons. El seductor de les dues cares
Jeremy Irons t uns dots exeel.lents de sedueci i els cultiva de
manera intel.ligent tant amb les dones eom amb els homes, els
xiquets o els vells. Encara que posseeix un fisic a la manera de
galant de manual -alt, prim, positura elegant, veu greu, maru
grans i eloqents, ulls penetrants-, elque ms impressiona suna
mena d aura que deixa al seu paso P erque abans que eomenee a
parlar amb un diseurs meditat i eulte, aquest actor britanie tran~
met una irresistible mesda de dur i tendre, amo inat i sensible.
D aquest aiguabarreig de earaeters, en sorgeix una personalitat
que eaptiva milions de dones i que agrada als barons. 1 aquestl
imatge ha sabut traslladar-Ia amb brillantor a la pantalla en diver:
sos papers. Exereeix d eneantador de serps sense arrogancies)1l
distanciaments, amb ealidesa.
~~
I
Aquesta ambivalencia, pero, t un punt fix que mou el seu mn:
la famlia, els eavalls i els treballs de jardineria en una casa deIs
eamps anglesos, on resideix quan no esta rodant en alguna part
del mn. Vap rendre la deeisi de viure a Anglaterra perque no li
aeabava de fer el pes la vida americana d una ciutat eom Los
Angeles i, a ms, volia que els fills eresqueren i s eduearen en el
seu pas. Amb aixo renunciava -b que ho sabia- a una fortuna
major, pero obria les portes a la felicitat.
M. A. Villena, El Pas 19-10-97)
tradueci i adaptaci)
Respostes a les qestions que s hi plantegen:
1V, 2F,
V 4V
5F,
6V
7F,
BV
9F, 10F, 11 V , 12F, 13F
14. Fragment Ir d)
Fragment 2n e)
Fragment 3r b)
Fragment 4t a)
La tia Solveig i l onde Bjarne van al;;ar la casa d Oppeid a
migan anys trenta, amb la intenei de replegar-s hi quan
deeidessin que era arribada l hora de paladejar lavida eneal-
mada tot fent-se vells. Van dissenyar-la amorosidament amb
aquest proposit. s empla;;ada a peu de mar, a poes metres
d un embareador, tota ella de fusta massissa i amb una sola
planta per no haver de p~ar escales quan els fallessin les
energies fsiques. Noms et dir que en tota la sevasuperf-
eie habitable hi ha un nie esgla que assenyala iJ.Iusoria-
ment dos nivells, el sal i el me~ador que comunica amb la
euina i els dormitoris. Ara mateix la veig amb els mnims
detalls. s una edifieaci magnfica. De fet l niea casa que
N
35
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
20/55
he estimat amb fervor mentre hi vaig viure i que encara esti-
mo en la nostalgia del record. f
REA 2. EXPRESSI ESCRITA
15 Dictat
Francisqueta, que s una dona petiteta i rodona i a qui el cos
se li ha transformat en estatueta, t els pits que semblen
unes formes dolces com el de les cucurbitacies; el volum de
la faldilla que cau, acampanat; 1'anca, que s rodona i cice-
roniana, s una mica prominent; la cara t una plenitud
oberta i pagesa, lluminosa, humana. Davant de l'enorme
quantitat d'ssers humans que tendeixen a no semblar-ho, el
seu cap sorpren perque no podria sser res ms que un cap
huma. Sobre la cara, que s d'un roig de rajol molt cuit, el
seu nas petit; els ulls, una mica sortits, grossos, vagament ata-
ronjats; la boca grossa, amb les menudes dents blanques
intactes de les quals el veinat n'esta tan enamorat; la mand-
bula golosa, rodona, franca; el coll fort, curt i ample.
Josep Pla, l carrer estret
16 Soluci oberta.
REA 3. DOMINI PRCTlC DEL SISTEMAUNGSTlC
17 a) tinent, avaluaria, honestedat; b) assass, ambaixada,
Tunis, subornat, bidell; c) cansol, Hongria, conservadoris.
me, estrafolari; d) ebenista, poleix, estoig, assortir, aixovari
e) gali, esculls, superbia; f) suportar, ambigiitat; g) atordia,
ordinador, retol, ateneu; h) trofeu, revenja; i) sanefa, ame-
tistes, maragdes; j) assemblea, avorrida, insofrible
18 Soluci oberta.
19 la Xina, Saragossa, 1'Alguer, la Haia, el costum, el hippy,
Franc;;a,l'ham, 1'Havana, el iode, el Postiguet, el Marroc, els
espinacs, l'Alcoia, 1'handicap, la host
20 a) Ho faig tan b com puco b) Has vist com / si s alt el
xiquet? c) Que hi ha del teu assumpte? d) Fes la teua volun-
tal. e) Una cosa o una altra, les dues coses no poden ser.
21 a) Lluisa no s una estudianta bona. b) Antoni s una per-
sona poc cortesa. c) Han fet una recepta exquisida. d) s
inconfusible amb laseua camisa grisa. e) Liva b el pentinat
nou. f) Desprs de pintar, han deixat la casa relluenl. g)
Maria esta trista perque ha susps. h) Josep v~er psiquia-
tre. r ,
22. rude-rude-rudes-rudes; fal.lac;;-fal.lac;;-fa 'a~os-fal.laces;ro-
roma-roins-roines; decent-decent-decents-decents; audac;;-
audac;;-audac;;os-audaces;estrateg-estratega-estrategs-estrate-
gues
23 a) fes; b) seieu; c) aprenga/aprenguem; d) dissolga; e)
eixiu; f) vulga, vaja; g) crrec; h) tix/teixeix/teixix; i)
engulj engolesc/ engolisc; j) ment/ mentesc/ mentisc; k)
vulga, concloga, resolguen/resolguem/resolgueu; 1)vegem,
constituim; m) confongueu; n) rep, atenc, s; o) descriviu,
envieu; p) traduiu; q) pressenta, estiga; r) reculles; s)
moveu-vos, voleu; t) dorma; u) agrada, confonga; v) lleges-
ca/llegisca/llija; w) perda, perda; x) agraesc/agraisc, fon-
gueu; y) esta-te/estigues; z) escupes
24 a) No begueu ms vi b) No vengueu aquestes andramines
c) No prengueu ms pasts d) No us mogueu d'aqu e) No
escrigueu aqu les vos tres dades f) No segues en aquell
bane g) No encegues el televisor h) No tragues el gos al
~
J
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
21/55
carrer i) No suspengues la festa de demal j) No 1/ngueu
ma casa, per favor
25. a) Has de beure ms aigua, sivols estar ms hidratat. b) Cal
que t abrigues millor o et refredaras. c) Deuen ser gennari s
perque sn iguals. e) Deu ser e l , perque m ha dit que Vin,
dria a les deu. f) Cal/s ha de fer ms exercici. g) Ara dinar
i desprs ja veurem. h) Quan vam arribar a casa devien Ser
les 2, per aix no et vam despertar. i) Dema estudiar tot
~
dia.j) Has de pintar l habitaci d un color ambre. 11
26. a) La garrepa de]osepa sempre t a la boca la mateixa fale
b) A Pep, li agrada afartar-se/farcir-se de pndoles, plvor:
i tota classe de medicines. c) Vullveure Toni perque em fa~
un parell d aclariments sobre l estora/la catifa de col
ambre. d) Si t cabellera, es pentina amb serrell; per qu
sempre porta e s cabells rasos/al zero. e) M he vist aclapa
a cal cirurgia quan m he ennuegat i respirava malament.
Quan em fan l exploraci de l anus, per veure el furnc
no puc deixar de sentir un poc de vergonya. g) Posa-li~
bolquers, al xiquet, que sembla les cascadesdel Niagara.~,
]osep s aquell pel-roig d alla, que, des de la caiguda, nec~
sita crosses per a caminar. i) Com que hi hagut molta mi.
taldat, han posat tot e poble en quarantena. j) No compr1
com pots ser tan fredolina/fredolica i estar d espera/esPf
que esperaras al carrer sense posar-te ms roba. k) He arrii
tan malament que treia e fetge i la fe per la boca. 1)No
j
estar dempeus i he reservat una lloga per poder seure e~
funci. m) Quasi m agafa un patatum quan vaigveure el
~
ns moradenc que em van regalar. n) Sivoleu fer una
C i
ra/un enva, teniu en compte la grandaria de l habitacii
Teniu en compte abans de moblar e pis que s han embd
~
les canonades de l aire condicionat. p) Hem d entapissar en
daurat les butaques de vmet. q) Avuiactua un grup brasiler
a favor de l ajuda alimentaria per al Tercer Mn. r) Ens tro-
barem a la cruiUa de la carretera. s) De tant caminar se
m han endurit
els
panxeUs i m he deslIorigat el tunnell. t)
L altre dia vaig tenir una rampa al peu en que tinc l ulI de
olI
durcia/
el
calI.
REA 4. MARC SOCIOCULTURAL
27. a) V, b) V, c) V, d) F, e) V, f) F, g) V, h) V, i) F,j) F
/
28. 1 a), 2 a), 3 c), 4 a), 5 b), 6 a), 7 b), 8 a), 9 a), to c)
uniti@
Heu de llegir aquest text narratiu que esta basat en un Conte tra-
dicional. Intenteu Uegir-lofent les modulacions de la veu adients
perque s hi note els personatges que intervenen. Noteu que les
intromissions de la veu narradora estan Carregades d una forta
ronia.
1. Solud oberta. No obstant aix, tant aquesta activitat com la
segent, sn una proposta perque redescobrim les narra-
cions de caire tradicional i popular, vegem quines caracte-
rstiques tenen o quin es Cosesens agraden ms o menys, ens
plantegem sihi ha necessitat de narradons orals, etc.
2. Solud oberta.
3. Aquesta proposta t diverses solucions que depenen de la
tra d ordre que heu seguit i de les dosis d imaginaci que
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
22/55
hi heu aplicat. Si podeu (i voleu), confronteu les versions
amb altres persones.
4. Aquesta activitat s una aplicaci practica de la teoria qUe
s hi explica i la que heu vist a la unitat 3 (punt, coma, i pUnt
i coma).
EIs dos punts:
Quan va entrar a la cova va trobarun tresorpie dejoies: polseresde
safirs, anells de diamants, diademes de maragdes i collars de perles.
En molts contes, elspersonatges sn xiquets: Hansel i Gretel,En pol-
zet, La Caputxeta Vermella, etc.
La caputxeta va mirar la seua avia i li va dir: quines dents ms
grans que tens
EIs punts suspensius:
Sn molts els escriptorscatalans que m agraden: PereCalders, Mer
Rndoreda, Manuel de Pedrolo, Sergi Pamies...
la s que no sjust, pero...
EIs guions:
En els ltims anys
-i
crecque en tota ma vidar- he buscat incansa-
blement un poc de tranquil.litat.
EIs parentesis:
VicentAndrs Estells(1924-1993) fou un granpoeta.
Les cometes:
El professorGisbertconsideraque:elconteno scap subproducte
literari
EIs signes d interrogaci i d exclamaci:
Qui ha vingut?
No te n vages
5. Amor: estic excitadssima. Figura t. M ha semblat veure t. Ha
estat fa un estona mentre dinavem. El cor m ha comen(at a
bategar com si em volgus sortir del pit, per caure dins el
plat de sopa que tenia davant. Pero per desgracia no eres tu,
com podies ser-ho sin alg que se t assemblava molt. Ha
passat per la terrassa a la qual s obre el menjador, amb un
grup de persones. Crec que la mama s ha adonat del que
succela perque dirigint-se a la Nuri li ha dit: Oi que s as-
sembla al Thomas? He enrogit. M he posat ms vermella
que... Em fa vergonya escriure-t ho, s la primer
r
egada que
ho faig, encara que aquesta mena de vergonya o tingui sen-
tit entre nosaltres...
C. Riera,
EPitelistendrissims
6. Consell: cal que pareu atenci a l accentuaci perque en
aquest nivell t la consideraci d errada greu. No solament
heu de saber si un mot s accentua o no, sin que, a ms, heu
de distingir perfectament si s agut o greu. Aixo ho teniu
facil fent tota la practica que us proposem i, sobretot, agu-
ditzeu la memoria visual.
Agudes: abs, avs, cant, med, aixo, balc, castell, alacra,
Berln, estiu, ingrs, Ramon, ampit, correu, burgs, desmai,
matalas, paper, Ventafocs, arros, calms, germa, pasts i tab
Planes: telCfon, individu, prncep, tennis, cataIeg, concrrer,
centim, examens, riqussim, oxigen, apat, crvol, rstic,
merit i virus
Esdrixoles: clemencia, gloria, pennsula, colonia, estatua,
msica, Nria, tragedia, llagrima, usuaria, frmula, ciencia i
esglsia
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
23/55
7. Soluci oberta. Si no teniu la seguretat del significat, Con.
sulteu-Io.
8. a) Esta escrivint un assaig sobre el perode d esplendor de la
indstria textil. b) Des que va tornar de l Himalaia, tot sn
problemes: primer la pneumonia, desprs l eczema i la infla.
maci de meduHa i ara l aturada cardaca. c) Raimon s ha
fet una amiga austraca que escriu novel.les policaques. d)
Si veig un reptil em pose cardaCoe) Si Prosper fra l heroi
de l ltim partit de futbol se n aniria al Tibet. f) Et van aug.
mentar les dioptries en el campionat de domino (domin)
d Etiopia. g) T he dit mil voltes que no et deixes els xic1ets
en l ampit h) Espartac, Cleopatra i Edip sn personatges de
la cultura classica. i) He dit al xofer que no el vull veure ms
en xandall . j) Aquest mat han trobat un aerolit a Dcraina.
9. Hi ha hagut molts ssers que han perdurat en la historia.
Dns en llocs rellevants i d exit, d altres en el subsol. Fets i
persones s han barrejat per no aturar el rellotge del temps.
Hi ha la tendencia d etiquetar qualsevol succs singular com
l es eveniment elsegle 1aquesta etiqueta de tant que s hi ha
aplicat, a vegades, ha perdut el significat originario La histO-
ria n s plena, de fets i persones singulars
A ms, els lmits entre la ficci i la realitat no han estat claI1
del tot. Hi ha hagut personatges del mn de la imaginaci,
popular o literaria, que han ultrapassat els ambits de larea-
litat i han existit en la memoria col.lectiva. Recordem, per
exemple, el cas dels germans Karamazov per als russoS.
No obstant aixo, tamb han perviscut personalitats de ml
ossoS. Cleopatra, per la bellesa i la intel.ligencia; per malift
tes demonaques, tila o Edip; Ludd, per revolucions teJ{tiI
per revoltes en defensa de la dignitat humana com Espartac;
i un llargussim etcetera.
Pero tots plegats, vius o immortals, han fet crrer i glorificar
-tamb, de vegades, tmer- alguns perodes de la historia.
La gent de peu s ha defensat com ha sabut o ha pogut. Per
a vncer aquesta atmosfera que travessava els oceans, ha acti-
vat eI termostat de la ra individual i ha aguditzat el radar
deIs timpans. 1han aconseguit merixer un Iloc en l elit de
totes les ments poliglotes.
10. a) La primera reuni sera el 23 de febrer i la seg
2:
1dia
29 d aquest mes. b) Has Ilegit aquesta novel. la?Jo n conec
l autor. c) La denncia, I han feta les veines maeixes. d)
Vanvisitar eI museu i en van veure tots els quadres. e) Abans
de conixer eI seu amic tothom en parlava. f) Quan van
entrar al bar es van quedar mirant a tots els que hi prenien
un caf. g) Van abandonar prompte la sessi, pero a I hora
de la reuni hi tornaren. h) El va trair sa mare mateixa.
11. a) tot; b) totes; c) tots; d) tota
a) alg; b) algun
a) gens; b) gens; c) gens; d) res.
a) cap; b) cap; c) res; d) res; e) ning; f) res
12. a) Cadascun del final...; b) diverses/aIgunes/diferents faldi-
Iles; c) ..Ja tinc bastants maldecaps; d) correcta; e)
Diverses/aIgunes/diferents persones m han donat distintes
versions; f) VuIl parlar una segona vegada amb el mateix
director; g) ...no ha donat cap soluci; h) Tot Dnia va
donar suport; i) Ara mateix se sabra quan es fara la reuni;
j) Necessite una miqueta/un poc de silenci...; k) L explicaci
tenia un to/una mica/un poc de retret.
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
24/55
3
a) Uns/algunes persones pensen que esvivia.. .;b) Treballen
cada dia; e) Rom diu que enguany...; d) Vols res ms?; e)
Coneixem poe la majoria dels esports/Dos ten;os deIs
esports sn poe eoneguts; f) Es diu/alguns diuen...; g) Totes
dues sn igualment ambiges.
4
a) ]oan vint-i-tres, Concili Vatid segon; b) tres-cents vint-i.
tres, quart, segona; e) L u de maig; d) pagina vint-i-dos; e)
dues llibretes i un bolgraf; f) tres quarts d hora; g) eapto]
vint-i-cine; h) dos decims de loteria; i) quinta simfonia; j)
tres vuitenes parts; k) Pere tercer, Alfons dotze.
5
a) doble; b) triple; e) quadmpla; d) quntupla o tripla.
6
a) El mateix arquiteete de l obra va reeonixer que hi havia
unes quantes errades i diversos desperfeetes. b) No sabem si
tindrem bastants diners, pero s que hem d estar prou units
per a vneer els ineonvenients. e) Alguns/diversos/diferents
ministres han dimitit el drrec. d) L espeetacle va dural
diverses/unes quantes hores. e) Esta un poe/una mica gras
per a la seua alc;ada. f) Algun de vosaltres els ha dit alguna
cosa perque s han enfadat tots dos/ambds. g) Em fa igu~
que vinguen dos xiquets qualssevol, pero que porten senglel
fotos/una foto eadaseun per a l arxiu. h) Cadase treballl
per a benefici propi i, alguna vegada, per al d altri. i) Cad
dia et disgustes ms amb qualsevol persona que passe
davant.j) Per tot el que et vaig dir, cree que la meua posidi
ha quedat clara.
7
a) va anar/ana/anava, va semblar/sembla/semblava, estaY
b) fu/va fer/feia; e) viveu/vau viure/visqureu, que
veu/vau queixar, queixareu; permeteu/vau permetre/ 1 ,
metreu; d) sab/va saber/sabia, fou/va ser/era, hagl1
,
I
rem/vam haver/havem; e) anarem/vam anar/anavem,
arxivi/va arxivar/arxivava, telefonarem/vam telefonar/telefo-
navem; f) treballava/treballa/va treballar, tenia/tingu/va
tenir, es penedia/ es pened/ es va penedir; g) deseonei-
xies/ deseonegueres/vas deseonixer, devies/ degueres/vas
deure, t envoltava/ t envolti/ et va envoltar, impedia/impe-
dUva impedir; h) reeuperaven/reeuperaren/van recuperar;
i) eriem/ eregurem/vam ereure, deien/ digueren/van dir;j)
paraven/pararen/van parar, eoien/ eogueren/van eoure,
veies/veres/vas veure; k) estiuejavef~uejareu/van esti-
uejar, feia/fu/va fer; 1)viem/vrenr/vam veure, era/fou/va
ser,eomunidvem/eomunidrem/vam comunicar; m)era/fon
o fui/vaig ser, tenia/tingu/vaig tenir, volia; n) guanya-
ven/guanyaren/van guanyar, mereixien/meresqueren/van
merixer; o) pertanyien/pertangueren/van pertinyer, fe-
ien/feren/van fer, podien/pogueren/van poder.
8
a) abaratir; b) aeovardir; e) amansir; d) aterrir; e) tenir
fama; f) aterrar; g) afamar; h) afaenar; i) allargar;j) entelar;
k) arenar; 1) enrogir; m) enorgullir-se/enorgullar-se; n)
embellir; o) enlletgir; p) atemorir
9
1 acalorar, 2 aearar, 3 aclarir o clarejar, 4 aeomiadar, 5 aeol1-
sellar, 6 adolorir, 7 afavorir, 8 afeblir, 9 ajornar, 10alentir, 11
alliberar, 12 amidar, 13 anivellar, 14 apassionar, 15 empe-
dreir, 16 aplanar, 17 apressar, 18 aprofundir, 19 arraeonar,
20 arredonir, 21 assaborir, 22 ensordir
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
25/55
20.
21
22
2
~
~
1. Aquesta activitat introductoria esta pensada per a parlar (i
pensar) sobre el tema deIs records. Per tant, pot tenir solu-
cions molt diverses. Ens interessa destaear-hi eom actuem
eadaseun de nosaltres i que fem amb la
nostra histOria
parti-ular.
2. Aquesta aetivitat t una soluci oberta a la vO,straimaginaci.
Desprs d una roda imaginativa eonv reedrdar el veritable
argument d aquesta novel. la en forma de diario Meree, la
protagonista, s qui l eseriu. Ella eomenr;:aa anotar en una
llibreta les seues impressions tot just desprs d haver tingut
la primera experiencia sexual. Posteriorment, hi va reflec-
tint les vivencies, les relaeions i els passatges ms reservats de
la seua vida.
Amb aquest eontingut, es pot entendre que els seus amies li
demanen l anonimat i que, a ella, a punt de morir li far;:a
igual trencar amb la respectabilitat de la vida que havia
aeonseguit i vulga deseobrir noms, detalls, llocs, etc.
3. Soluci oberta. Teniu en compte que heu d escriure una
carta en registre familiar de contingut narratiu.
4. Soluci oberta. El text narratiu que se us demana s un
iario
5. Soluei oberta. No obstant aix, ac teniu un exemple
magistral de loan Fuster sobre aquest tema.
Final del pa
Proeedeixo d un temps en que el pa encara era un me~ar
tPrefix
primltlu
derivat
SlgnlflCat
:Uj
re brot rebrotar tornar a brotar
en-
gabia
engabiar
ficardinsd unagabia
des- os desossar llevarels ossos
a-
lIarg
allargar
fermsIarg
en- farina enfarinar cobrirdefarina
es
pols
espolsar
llevar la pois
em-
mel emmelar cobrirdemel
em
magatzem emmagatzemar ficar dins d unmagatzem
i
em- botella
embotellar ficar dins d una botella
pre
jutge
pretjutjar
jutjar amb antelaci
re- canvi recanviar tornaracanviar
en
verns envernissar cobrir de vernis
en-
funda enfundar
ficarenunafunda
raspallar-te; b) fumada; e) han florit; d) han amidat; e)
lagrir; f) enquitranat; g) esllomant-se; h) braeegeu
condicionar, moblar
*acondicionar, *amoblar ;
b) matisar,
ran tir *matitzar, *garantitzar ; c) travessar, col.lidir *atra-
sar, *coz,zisionat ; d) ajornar, espessit *aplar;ar, *espessat ;
afusellar, alliberar
*fusilar, *lliberar ;
f) anivellar
*nive-
:r ; g) aprofundit, aclarit *profunditzat, *aciarat .
F, b) V, c) V, d) F, e) F, f) V, g) F, h) F, i) V,j) F, k) V, 1) V,
) V, n) V, o) V, p) F, q) F, r) V, s) V, t) F
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
26/55
precis. Tenia un noble valor de smbol, sens dubte: per
motius de tipus religis. Pero, sobretot, ens venia a les mans
amb el prestigi esborronador de l'aliment escas i necessario
Nosaltres, que el trobavem a taula, havem de respectar-lo i
d'agrair-lo com una sort impagable. Entre les clausules
d'una educaci elemental, figuraven preceptes d'estricta
reverencia: siel crost o la llesca ens queia aterra, calia reco-
llir-lo i besar-lo, abans de reincidir-hi en el mos. 1no ens era
consentit de deixar-ne un trosset tan soIs residual, per falta
de gana: havem d'acabar-nos-el. Era massa important, el pa,
perque en pogussim llenc;;arun qualsevol, mnim fragment.
Hi havia tanta gent que no arribava a menjar-ne Patir fam
comenc;;avaper ser aixo: no tenir ni un roseg eventual. Als
pobles, era ben corrent de fer almoina als captaires, no amb
centims, sin amb un boc de pa.
Un boc o un cantell, segons els lmits deIs recursos i de la
caritat. De vegades -sovint, ai - el boc o el cantell eren durs,
de difcil masticaci, romanalles tristssimes; pero creien jus-
tificar-se amb esperanc;;ade no defraudar el pobre absoluto
No cal dir que la meva generaci -adolescents de la guerra
i de la postguerra- encara hem tingut una altra experiencia
del pa: la del pa inexistent. No n'hi havia, aleshores.
Durant mesos i mesos, gens. Foren els anys de la caresta
total. Devoravem uns succedanis increibles: llonguets con-
feccionats amb farines insolites, si farines eren, o moniatas,
o Du sap que. Vam pujar amb l'enyoranc;;a del pa mtc:
blanc i tou, amb perfum de fom i d'oracions. 1 encara no
ens n'hem assaciat. De tant en tant, em sorprenc de veure'Ill
mastegant superfluament una mica de pa: sense apetit, gai-
reb per vicioDeu ser una reminiscencia d'aquella ansietat...
Avui, el vent bufa d'un altre quadrant: el pa va de baixa. Una
~~--
gran part de la ciutadania continua sept-ne clientela fidel: al
capdavall, per una ra de preus, de rutina, de voracitat
ancestral no satisfeta. Els pobres np han deixat de ser
pobres, en definitiva. Sila miseria extrema tendeix a minvar
-parlo de les zones desenvolupamentaries del Neocapi-
talisme, que ms enna la historia s ben diferent-, no per
aixo el pa ha perdut preeminencia. El pa atipa, i aquesta vir-
tut resulta inicialment apreciable per als pressupostos
domestics de poca entitat. Ara: un gector cada cop m?~
ampli de gentja es planteja el problemll de menjaf en t9r-
mes aprensius, d'higiene i de dietetiea. No volen me~ar
massa, ni me~ar de qualsevol manera -seduits per les gra-
des de la bona cuina, per exemple-: f}0. Miren de menjar
radonalment: amb un programa de ealories ms o menys
caIculades, amb la por del colesterol o d'alguna hipotesi
desagradable per al fetge o per a la me1sa, amb la vergonya
de fer panxa. Els metges hi donen COf}sellsoportuns, i en
pocs anys han aconseguit reduir el pec~t capital de la Gola
en una proporci extraordinaria, que segles i segles, molts ,
de morals i moralistes no havien pogut mitigar. El regim
ha venc;;utla concupiscencia. Tothom fa excepcions, natu-
ralment: una festa, un convit, un ressop. Depen de les cir-
cumstancies i del t tu de cadasc. Pero el proposit s infle-
xible i sostingut: atenir-se a un repertorl de plats calculada-
ment nUtritius, i que no engreixin, ni fadn malb cap vsce-
ra, ni destorbin el ritme saludable de ladrculaci de la sango
El pa n' s la primera vctima. O una de les primeres. Hi ha
persones que no tasten el pa per res del nin, durant les vint-
i-quatre hores del dia; moltes d'altres trlien pans especials,
sOfisticats, d'aspecte farmaceutic, que euen servir per a
equilibrar el metabolisme; fins i tot els inidividus sense preo-
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
27/55
cupacions gastriques posterguen el pa natural i ingenu, a ti
de concedir ms espai i ms temps a la carn o al peix. Tot
s ha de dir: la cam i el peix, si sn bons, sn preferibles. No
ens hem pas d enganyar: el pa s una ltima instancia... De
moment, l escrpol queda concentrat en les classes acomo-
dades. Ja s escampara, tanmateix. A mesura que prosperin
les maquines, la medicina i el gust de la vida asd:tica trivia-
litzada, el pa sofrira un retrocs paral.lel. EIs cereals tenen
mala pe
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
28/55
pwduiriem, 49 pwduit, 51 qe,rionar, 53 mim, 54 ,en,
J
reuni, 56 seduida
I
8. a) La meua veina se n va a Suissa per les Pasqes. b) El me~
amie Sal vol un treball dirn. e) Si no m hagueren batejat
Ral, m agradaria dir-me Judes o Caim. d) Un pensamellt
fluid garanteix la fluidesa del diseurs. e) El metge m ha dit
que aquest diretie no t cap eontraindieaci. f) Laia m a.
graia que sempre tinguera a casa refreses sense eafeina. g)
Vull un entrepa de truita, un caf amb llet i un beseuit; h)
Pertany a 1 orde dels pals. i) Jo vaig fruir molt, pero tu llQ
fruires gens. j) Marius, per favor, dna m el nonius
9. TEXT A:
S nervis, molt, espantosament nervis he estat i se; pero,
per que diuen que se boig? La malaltia ha esmolat els mew
sentits, no els ha pas destruits, no els ha pas esmussats,
Sobretot,jo tenia el sentit de 1 oida molt fi.Jo he oit totes le
coses del eel i de la terra. He oit moltes coses de 1 infern.
Que, dones, se boig? Atenci 1observeu amb quina bODa
salut, amb quina calma jo us pue contar tota la historia.
Edgar AllanPoe,
l cor
el tor
TEXT B:
La presencia massiva de forasters durant una temporada
ms o menys llarga s un fenomen sense preeedents, ac la
tot arreu. Fins fa quatre dies, el
forasterera
un visitant espora.
die o un obsequi eventual que ens feien l Administraci iel
seus esealafons. Els nostres pobles vivien en un aillameol
probablement plaeid, que sovint ratllava en el rise de l eO
dogamia, i per a ells
el mn exterior
era solament una notI
aproximativa i poe versemblant. Hi havia exeepcions: Ilod
oberts, on la fluidesa del trille mercantil deixava un petit
rastre de gent i de moneda.
Joan Fuster,
ViatgepelPas Valencia
Ed. 62.
Consen: quan eseriviu els pronoms febles heu d atendre tant
a la sintaxi eom a l ortografia. Per a la substituci de qualse-
vol funci sintaetiea, primer assegureu-vos que empreu els
pronoms adients i desprs eomproveu que els heu eserits
eorreetament. Reeordeu que no posar els guions i els apos-
trofs quan ealguen es considera una errada. -
10. a) -los; b) els; e) hi; d) les; e) en...tres; f) li; g) els; h) -neo
11. a) Tots els amies en patien les eonseqencies. ~
N estem
satisfetes. e)Joan en coneix tots els bars. d) Aque~~ bolets en
sn bons. e) Ja fa tres anys que Uus n s professor. f) No te l
menges, n esta pIe. g) En tine molt bon eoneepte. h) No s
qui n s el president. i) Noms me n falta el primer nmero.
12. a) N entn molt. b) N hem de parlar/-neo e) Hi eonfie molt.
d) Hi han reeorregut. e) Si vols, hi jugarem. f) En dubte
moltssim. g) No me n havia adonat. h) Te n has assabentat.
i) Se n avergonyeix. j) Mai m hi fixe. k) No m hi acostuma-
r mai. 1) Hi viatja molt.
13. a) en; b) hi; e) s hi; d) hi; e) s hi; f) te n
14. a) en va arribar/-ne un. b) n ixen mil. e) sempre en passen
moltes. d) en me~aran vint. e) n arribara alguno f) en vnen
molts. g) en passen un mili. h) se n han estavellat dos.
15. a) Hi va quedar/-hi. b) Se n ha fet. e) N s un. d) Hi anirem.
e) Me n diuen. f) Hi han aeonseguit viure/-hi. g) L s. h)
N elegiran. i) Ho estava.j) N han nomenada. k) S hi va sen-
tir.l) Ho s. m) S hi ha fet (atenci el verb
ferse
substitueix
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
29/55
per
hi
si no t el significat de
nomenar,elegir .
n) L s. o) l-Ii
dorm. p) Les sn. q) Ho sembla. r) L s.
16. a) Podem traure-hi comptes. b) Sihi tanqueu,jo hi anir. c)
Va passar-hi. d) No hi vingues. e) Hi han posat una tanca. f)
Hi enviar. g) Hi fa. h) Hi viu. i) S hi alcen. j) Hi cansa. k)
Deixen-hi la porta 1)Hi faces res. m) T hi ajudar.
17. a) A cal meu oncIe vaig moltssim/ hi vaig moltssim. b) La
funcionaria a qui ho vaig demanar... c) A vosaltres, tamb us
tracten aix? d) No hi havia ning i me n vaig anar. e) Te n
tornaras quan se n vingaJosep? f) Te n penediras. g) M he
adonat... hi veu gens. h) Es recorda dels amics... i en parla
malament. i) correcta.j) Hi ha hagut un accident... k) Posa-
me n ms.
18. a) L hauran reconeguda. b) L han extreta. c) Les havien
rebudes. d) Els han excIosos. e) L han incIosa. f) N han
retransmeses. g) Les havien dutes. h) Els han escrits. i)
L hem confosa. j) L han impresa. k) L he cuita. 1)correcta.
19. S hi troben: alenar, endormiscar-se, esbandir, sofrir, abrillan-
tar, arriscar-se, bordar, tafanejar, amolnar, ensarronar
Atenci El verb bordar( lladrar amena(:adorament ) s dife-
rent del verb brodar ( fer un brodat )
20.
vernissar
(envernissar),
llimPiar
(netejar),
hospedar-se
(allotjar-se),
tropessar
(ensopegar, topar),
empuixar
(em-
pnyer, empentar, espentar), exprimir(esprmer, escrrer).
21. Sn possibles: c, e, f, h ij
No ho sn: a, b, d, g i i
.
Cal que feu frases amb el significat vertader dels verbs: enco-
miar, esguellar, garbellar, emmanillar i masegar
22. a) F, b) V, c) V,d ) V, e) V, f) F, g) F, h ) F, i) V,j) F, k) F, 1 )V,
m) F, n) V, o) F
~
Aquest text introductori s predictiu. s un exemple que podem
trabar en molts llocs i de manera molt diversa.
1. Soluci oberta.
2. Aquest s l ordre: 5, 4, 2, 3 i 1
Anglaterra erigira el jard botanic ms gran del m~n
Redacci
Bodelva (Anglaterra)
A l actual zona argilosa i semidesertica de Cornish, al sud-
oest d Anglaterra, es construira un jard encantat que con-
trastara radicalment amb el paisatge actual i esconvertira en
una nova sensaci mundial.
En el tombant del mil.lenni, un hivernacIe avantguardista
enorme, el ms gran del mn, s elevara sobre la depressi
de Bodelva, a prop del mar. Desert i selva tropical s uniran
sota un mateix sostre colossal i ms de 10.000 especies de
plantes enterraran les seues arrels per formar unjard bota-
nie nico
Aquesta petita construcci no canviara el mn, pero, pot-
ser, sera un catalitzador opina Philip M. Browse, que espe-
ra restaurar els recursos espremuts del planeta.
1111
1
11,1
~
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
30/55
Relaci amb les plantes
Aquesta meravella reflectira la relaci de I home amb les
plantes i la construcci de civilitzacions a partir de la vege-
taci.
Subvencionada en part pel govern, la construcci
comen~ara a principis de l any vinent i esta previst que dure
dos anys. S espera que unes 750.000 persones visiten anual-
ment aquestes instal.lacions, situades en una regi amb, fius
ara, escasses perspectives de desenvolupament.
Enlairant-se fins a 70 m d altura, l edn angls contindra
diferents zones climatiques, totes unides per passarel.les
aeries per tal que els visitants puguen contemplar des de les
altures la biodiversitat del planeta.
En total, hi haura quatre zones climatiques: els boscos tropi-
cals de I Amazonia, que, amb 20.000 metres quadrats, sera la
zona ms extensa; el sud-est asiatic, I frica occidental i
Australasia.
Prou gran com per contenir una dotzena de museus o la
torre inclinada de Pisa amb la seua al~ada, els cientfics tin-
dran l oportunitat, per primera vegada, de fer crixer en
captivitat arbres de fins a 50 m d altura.
La carcassa de I Edn estara feta de panells de plastics trans-
parents, units amb acer, que actuaran com a coix contra el
clima exterior.
Avui,
30-8-97 (Adaptaci)
3. a) V, b) F, c) V, d) F, e) V, f) F
4. A partir de la lectura d
El canvi clirniltic,
soluci oberta.
5. Soluci oberta. Teniu en compte que se us demana un text
que tinga les caracterstiques d un text predictiu.
6. Soluci oberta. Se us demana un text predictiu.
7. Desprs d haver llegit el text
d El treballdelfutur. novar-se o
morir,
les frases en resumeixen el contingut.
a) Gracies a; b) En virtut de, ben segur; c) Tant de bo; d) A
for~a de, de franc; e) Arns de, colp~f) D ara endavant,
en absolut; g) Quant a; h) a l abast,de canl a;i) Ara com ara,
tan prompte com; j) A mesura que; k) No obstant aixo, a
prova de bomba, cap d obres, cap de formaci; 1)Tot i que,
per descomptat que, per complet
8. a) Per a sentir-me millor, faig esport de mat. b) A for~a de
colps, segons va passant la vida.. . c) Sense solta ni volta, els
van anunciar la notcia a bombo i platerets. d) A quin sant
em diu aixo aquesta gata moixa e) Aix que ho va acabar en
un tres i no res perque va comen~ar a ploure a bots i barrals?
f) D acord, no anir a fer una ullada, pero tu esta-te a l a-
bastja la ma. g) Com queja causa de la falta pblic i, per si
de cas, suspendrem l espectacle. h) Elva mirar de cap a peus
i va exclamar que tan de bo no I hagueren fet mai cap de
departamento i) Estan a l aguait i saben que han d anar a
pams. j) Si s al~a en fer-se de diaja trenc d alba estic con-
forme. k) A simple vista, van vendre a l engrs tot el que
tenien i es van quedar amb l os i la pell.
9. A contracor - de mala gana; a tort - sense ra; iIl per randa
-
al peu de la lletra; d arrapa i fuig
-
de qualsevol manera;
en dej
-
sense haver menjat res; a pams
-
amb molta cura;
de bracet
-
agafats del bra~; a terminis
-
a credit; de sotama
-
amb dissimulaci; a saber
-
potser
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
31/55
10.
a l has feta bona; b acabar com el rosari de l aurora; c ha
fet acte de presencia; d li cau de les mans; e t has begut
l enteniment?; f vaig de bolit; g arribara lluny; h trauras
el fetge per la boca; i s ha enterrat en vida;j arribem a les
mans
11. a Les coses que em dius em fan fastic. b ...no et pots pre-
sentar en cos de camisa. c Em fa molta rabia que parles aix
de com t han fet les classes. d Estic fins al capdamunt... e
Em trau de polleguera que vulgues donar-li suport ara.
12. a humit, sordid; b eczema, metge, suggerit; c additius,
fetge; d groc, grog; e reg, rec; f Madrid, nord, sud; g lati-
tud, longitud, fred; h Alfred, David, Conrad, Belgrad,
Bagdad, Txad; i dissabte, Carib; j optim, pneumatics; k
saps, pseudonim, decepci
13. 1 destorb: destorbar; 2 proleg: prologar; 3 llamp: llampegar;
4 buit: buidar; 5 presumit: presumida; 6 salut: saludar; 7
lquid: liquidar; 8 gelat: gelater; 9 verd: verdor; 10 absurd:
absurdament; 11 vagabund: vagabunda; 12 prssec: presse.
guer; 13 estupend: estupenda; 14 castig: castigar; 15 glop:
glopejar; 16 sord: sordesa; 17 adob: adobar; 18 antie: anli.
guitat; 19 naufrag: naufragar; 20 esquerp: esquerpa
14. 1 pneumonia, 2 acne, 3 amarg, 4 baptisme, 5 batec, 6 brot,
7 carrec, 8 ciclop, 9 clot, 10 colp, 11 club, 12 delicte, 13
demagog, 14 equip, 15escriptor, 16fang, 17fart, 18fluid, 1.9
grip, 20 institut, 21 llac, 22 mag, 23 Madrid, 24 manec, 25
maragda, 26 opci, 27 paret, 28 pedagog, 29 psico1eg, 30
prop, 31 prodig, 32 rang, 33 sap; 34 set, 35 socioleg, 36 sale.
dat, 37 solitud, 38 transit, 39 virtut, 40 xop
15. 1 baf, 2 vagar, 3 basc, 4 Biscaia, 5 bolear, 6 abella, 7 avet, i
abans,9 avorrir, 10avortament, 11acabar, 12avanc;:,13alm-
var, 14 arravatar, 15 baya, 16 berbena, 17 cavalcar, 18 cavall,
19 calb, 20 cascavell, 21 civada, 22 covard, 23 Cordova, 24
embenar, 25 endevinalla, 26 endvia, 27 esvelta, 28 espavilar,
29 gavardina, 30 govem, 31 gravar, 32 L Havana, 33javelina,
34 llibertat, 35 labial, 36 nebulositat, 37 pavell, 38 provar,
39 rebentar, 40 saba, 41 savi, 42 sabut, 43 tombar, 44 treba-
llar, 45 trobador
16. a avs; b abs; c baca; d vaca; e ball; f vall; g vasta; h
basta; i vellesa; j bellesa; k bena; 1 vena; m beure; n
veure
17. a diverses, veins, abortiva; b cordovesa, automobil, proba-
blement, inamovible; c provatures, debit; d amb, avanc;:os,
biotecnics, cerebel, solventar-se; e corvids, circumval.laci,
raval; f problema, calvcie, probabilitat.
18. Text A: Bolvia, preveu, pblic, convergencia, va, subratllar,
respectaran, plenament, establerts, Tractat, valuosa, sembla-
va, improbable, amb, asseveraci, moviments, objectaven,
reelecci, lleven, possibilitat, eleccions, legislatives, vinent
Text B: equip, debutara, Anvers, arribara, vintena, camp,
club, volta, rival, davanter, evitar, equips, ventafocs, bene-
volencia, sort, president, afavoriment, banda,joc
19.
Poder
Futur: podr, podrem, podran, podras, podreu,
podra. Condicional: podria, podrem, podrien, podries,
podreu, podria
reure
Futur: creur, creurem, creuran, creuras, creureu,
creura. Condicional: creuria, creurem, creurien, creuries,
creureu, creuria
~
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
32/55
Voler.Futur: voldr, voldrem, voldran, voldras, voldreu, I
voldra. Condicional: voldria, voldrem, voldrien, voldries,
voldreu, voldria I
Albirar.
Futur: albirar, albirarem, albiraran, albiraras, albi-
rareu, albirara. Condicional: albiraria, albirarem, albira-
rien, albiraries, albirareu, albiraria
Saber.
Futur: sabr, sabrem, sabran, sabras, sabreu, sabd.
Condicional: sabria, sabrem, sabrien, sabries, sabreu, sabria
Llegir.
Futur: llegir, llegirem, llegiran, llegiras, llegireu, lle-
gira. Condicional: llegiria, llegirem, llegirien, llegiries, lle-
gireu, llegiria
20. 1 En el futur, porten accent totes tres primeres persones del
singular; en el condicional, la 4a i la 5a. 2
vigilaras
s una
paraula aguda acabada en vocal + S;
sabreu
s una paraula
I
plana acabada en diftong. 3 P erque no ho permeten les
regles d accentuaci:
existiran
s una paraula aguda acabada
en
-an
i
aniria
s una paraula plana acabada en vocal. 4
Tenen una -d-entre l arrel i la desinencia. Podeu comprovar-
ho en la soluci de l activitat 19.
21. a -li l; b -nos-els; e -te n; d els les; e li 1 ; f ls-en; g -Ies-
hi; h n hi; i -vos-el;j -nos-la
22.
a ls-en; b -vos-el;e t ho; d els en; e -li l; f -les-hi; g Is-
la; h n ; i se n
23. a h i; b l i ho; e -nos-les; d h o; e -los-la; f ens n ; g -vos-
en; h us 1 ; i se n
24. a t ho; b els hi; e hi; d -los-hi; e n; f ns; g s hi; h eis
e ls; i l es hi; j le s hi; k te 1 ; 1 -vos-e ls; m ho
25. Aquesta activitat t dues finalitats: d una banda, sun exerci-
ci de lectura que cal fer amb unes segmentacions i unes
modulacions de la veu caracterstiques i, d altra, serveix
d introducci per allexic atmosferic.
26. a F,b F,e V, d F, e V,f F, g V, h F
Aconsellem que aquesta activitat es fa
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
33/55
30. Seguiu les definicions de la unitat o consulteu-ne d altres.
31. a) article 2,b) 23.1,c) 16,d) 10
Acthtitats__de__r:ep_as _Unitats_A 3J_6
REA1.
COMPRENSIORAL1COMPRENSILECTORA
Aquest s el text que heu d escoltar:
Testimoniatge d enJoan Llobell notari
La negra Corbina, esposa del pseudocanonge Ster, buf a la Con
de la reina virreina rsula Gerrnana de Foix), nasqu, segons jo
tinc coneixen
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
34/55
ijous 6
d abril de
1994
Estimada Kitty,
M has preguntat quins sn els meus passatemps i interessos, i vol-
dria respondre t, pero t aviso: no t espantis, que en sn uns quants.
En primer lloc:escriure,pero aixo en realitat no ho considero un pas-
satemps.
En segon lloc:fer arbresgenealogics. En tots els diaris, llibres i altres
papers busco genealogies de lesfamlies reials deFranr;a,Alemanya,
Espanya, Anglaterra, A.ustria, Rssia, Noruega i Holanda. En
molts casosja vaig forr;aavanr;ada, sobretotja quefa molt quefaig
apunts quan llegeixo alguna biografia o algun llibre d histOria.
Molts paragrajs d historia fins i tot me ls copio sencers.
1 s que el meu tercerpassatemps s la histOria,
i
per aixo elpareja
m ha comprat molts ll ibres. No veig l hora depoder anar a la biblio-
teca pblica per documentar-me
El meu quart passatemps s la mitologia grega i romana. Tamb
sobreaquest tema tinc uns quants llibres.Et puc enumerar de memO-
ria lesnou muses i els set amants de Zeus, em conecfil per randa les
esposes d Hercules, etc., etc.
Altres aficions que tinc sn les estrelles de cinema i els retrats de
famlia. M encanten la lectura i els llibres.M interessa molt la histO-
ria de l art, sobretotels escriptors, poetes
i
Pintors. Els msics potser
vinguin ms tardoAutentica antipatia li tinc a l algebra, la geome-
tria i l aritmetica. Les altres assignatures m agraden totes, especial-
ment la histOria.
La teva Anna M. Frank
ANNA FRANK
Diari
,/
REA2.
EXPRESSIOESCRITA
5 Dictat
Al banquet estaven convidats tots els cavallers ms impor-
tants de la ciutat del Sant Calze. Msics portuguesos inter-
pretarien, desprs de 1 apat, La Fantasia nmero13d en Llus
Mila, composta, expressament, per a celebrar el cinqu ani-
versari de la victoria deis exercits de l emperador i deis
nobles valencians contra el poble agermanat del poble de
Valencia. Poetes de Montpeller cantarien els roman :os en la
bella llengua proven :al, ijoglars de Castella delectarien els
nobles convidats amb jocs de volantins, dolces can :ons i
altres platxeries.
6
Soluci oberta.
REA3.
DOMINI PRCTICDEL SISTEMAUNGSTIC
7 1 agraeu, 2 ambiges, 5 aquarium, 6 arcaista, 7 argiria, 10
aton, 11 atralment, 12 biscalna, 14 crrer, 15 decalment, 17
diretic, 18 empedreira, 20 especimen, 21 estolcisme, 24
femineltat , 25 fortult, 26 genit, 27 idoneltat, 28 instanta-
neitat, 29 leucocit, 30 lingstica, 31 medium, 32 pals, 33
perode, 34 pec, 38 radiOfon, 39 reporter/reporter, 40 rep-
til , 41 rell , 43 rulns, 44 tmer, 45 timpa, 47 vademecum,
48 vel.leltat
8
a) Diuen que 1 acne no s un problema que se n va en deixar
de crixer. b) El consol sus va agrair la col.laboraci als pal-
sos del Tercer Mn. c) Aquell austrac no era un home sa:
primer una pneumonia, desprs els eczemes a les mans; tot
seguit la medul.la i ara l aturada cardaca. d) Li han fet una
analisi exhaustiva per saber si consumia cocalna. e) Vs a
8/11/2019 Valenci Mitj Solucionari Castellnou Edicions Catal - Valenci
35/55
fora i veuras que hi ha unes dones que venen mres i caf
mlt. f) La meua nta t deu anys, es diu Llulseta i estudia
als Jesuites. g) Aquest xofer abans treballava en una inds-
tria textil, per no s que li va ocrrer que abandona ellloc
de treball. h) Els reptils tenen desenvolupada la facultat
premsil? i) L'empresari, que s'havia arrulnat, estava amolnat
per la quota que ti havien atribult. j) Segons les enquestes,
un 78 escolta la programaci dirna de laradio. k) Vesqui
ho havia de dir Ho feu en quatre dies i traieu un excel.lent.
1) Sivols li dius que s, per potser et convidria esperar una
mica ms.
19. D'Algemes, ni dona ni ross...
D'Algemes, ni dona ni ross, ni res que siga d'all diuen
del meu poble familiar els habitants d'Alzira, amb un posat
circumstancial, mescla de facecia i de veritat tribal inamovi-
ble. Separats per tres o quatre quilmetres, els dos pobles
han tingut des de sempre les seues diferencies microso-
ciolgiques, i l 'home d'Algemes veu (o almenys veia: ara les
coses van canviant) en el d'Alzira un culimerdis irrecupera-
ble, potiner i apegals, digne del ms sentit menyspreu.
Aquest odi fratern, conseqencia ltima d'una llarga rivati-
tat, s'ha anat repetint tot al llarg de la nostra geografia.
I
D'aquesta manera, els pobles expressen els seus dubtes
sobre els altres amb frases d'una eloqencia esbalaldora:
De Cat, lo dimoni va fugir, Los de Xert, caguen en lo cul
obert. Los de Cat els ho varen fer obrir, Un tort, geperut
i coixo en Callosa s'ha casat; que tal seria la xica que encara
ha eixit enganyat, Les xiques de Torreblanca totes van a
segar brossa; s'encaramen a la sequia i se renten la carxofa,
A la Mata, qui no s gat, s gata, En Nules entra de cara
~
(
i ix de recules, Cosa de laVall, no val un caral ... Aquesta
passi, aquest amor que els valencians senten, des de gene-
racions i generacions, pels seus paisans realment m'esborro-
nao s tan generosa la blasma epigramatica, tan resignada,
tan indiferent als encants enllepolidors del mn terrenal, en
definitiva, tan cristiana la burla tradicional Naquera i
Serra, gent de dimoni, per miga figa maten un home.
1per tant, si els pobles, arrauxats en el seu sociocentrisme,
experimenten un fbia tan radical envers els seus velns
-que, en definitiva, tenen el mateix color de pell que ells,
empren la mateixa roba, i mengen les mateixes coses-, per
que ens sorprenem que quan vegen un negre s'espanten? El
racisme s conseqencia ltima d'un instint biolgic, causat
per una por ativica, espan