Post on 27-Sep-2018
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
Visita 21
“Dipòsit d’aigües pluvials del Parc de l’Escorxador.
CLABSA”
Informe de la visita
26 de març
Programa Acció 21
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
Sumari
1. Resum de la visita
2. Relació d’assistents
3. Avaluació de la sessió
4. Annexos
- Presentacions
Agenda 21 - La transformació del drenatge urbà de Barcelona
Gestió del sistema de dipòsits de retenció d'aigües pluvials de
Barcelona
Predicció de precipitacions a molt curt termini
Pla de Sostenibilitat 2006-2009
_________________________________________________
El dijous 26 de març del 2009, de 9 a 11h, en el marc del programa
d’activitats per les entitats signants que organitza la Secretaria de l’Agenda
21 de Barcelona, varem dur a terme una altra visita 21 a l’empresa mixta
CLABSA Clavegueram de Barcelona S.A., per conèixer in situ les actuacions
incloses en el seu pla d’acció com a signants del Compromís Ciutadà per la
Sostenibilitat.
A continuació es presenta un breu resum de la visita, el llistat d’assistents,
l’avaluació de la sessió per part dels participants, les fotografies de l’acte i la
presentació que es va passar a la visita.
1. Resum de la visita
La visita es va estructurar en dues parts, primerament, amb una
presentació general dins del marc de la gestió ambiental de Clabsa i
seguidament, amb la visita al dipòsit de retenció d’aigües pluvials.
La presentació va ser a càrrec de Gonzalo Ramon, sobre la gestió del
sistema de dipòsits i del procés de transformació del drenatge urbà, i
Cristina Capafons, que va enfocar la presentació dins el Pla de Sostenibilitat
en la gestió de Clabsa. La visita al dipòsit va ser a càrrec de Jordi Oriol
Lima.
Benvinguda i presentació de la jornada:
Presentació CLABSA: presentació de les principals línies de treball de Clabsa
en la gestió de planificació, control i explotació tècnica del drenatge urbà,
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
com un procés complert d’evacuació controlada de les aigües pluvials i
residuals que circulen per la ciutat de Barcelona.
Gestió del sistema de dipòsits d'aigües pluvials de Barcelona. Una gestió
diferenciada en tres fases:
Una primera fase de gestió tradicional de l’empresa i principalment només
a la ciutat de Barcelona, després van passar a una segona fase de
planificació amb una gestió més avançada i que engloba l’àrea
metropolitana, elaborant un pla de diagnosi el PECLAB’07 per tal de
disminuir el DSU (descàrrega del sistema unitari de pluja), fent una gestió
completa, amb un coneixement sistematitzat, coordinada en temps real i
amb un enfocament mediambiental i sostenible.
Amb aquesta innovació de predicció de precipitacions a molt curt termini i la
gestió del impacte al medi receptor, durant el 2006-2009 es van començar a
plantejar un Pla de Sostenibilitat (amb actuacions contemplades dins del
pla d’acció de l’Agenda21). Enfocat com a integració de diversos aspectes
sostenibles: estalvi de recursos i consum responsable, criteris d’estalvi i
eficiència, minimització del consum de recursos, potenciar l’ús d’energies
renovables i reducció emissions CO2, criteris ambientals dels projectes,
metodologia d’avaluació d’impacte ambiental en obres i projectes, gestió
sostenible del drenatge urbà; control de l’abocament, gestió de
depuradores, qualitat de les aigües de bany, fomentar la comunicació en
matèria de medi ambient i sostenibilitat, etc.
Organitzacions signants durant la presentació
Esquema del dipòsit de regulació del Parc Joan Miró
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
Visita guiada a les instal·lacions del Dipòsit d’aigües pluvials del
Parc de l’Escorxador:
Recorregut guiat per dins el dipòsit de recollida d’aigües pluvials ubicat sota
el Parc de Joan Miró. Durant la visita, es van explicar els efectes positius
d’aquests dipòsits connectats a la xarxa de clavegueram, en la reducció
d’inundacions en cas d’avingudes i en la disminució del grau de
contaminació del medi receptor.
sssss
Interior del dipòsit de regulació del Parc Joan Miró
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
2. Relació d’assistents
En la sessió hi van assistir un total de 14 persones de diferents organitzacions:
NOM ORGANITZACIÓ Nom Cognoms
Agència de Salut Pública. Consorci Sanitari de Barcelona Manuel González Cabré
Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Educació Ambiental Pep Ordoñez i Pagès
Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Educació Ambiental Miquel Reñé
Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Educació Ambiental Xavier Borrell Fusté
Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Educació Ambiental Montserrat Mateu Jofré
Ajuntament de Barcelona. Servei Central de Compres Eduard Castells Duarry
ASSOCIACIÓ ECOCONCERN - INNOVACIÓ SOCIAL Jordi Ferré Virgili
Centre Cívic Can Castelló Patrícia Fàbregas Bosch
COMISSIONS OBRERES - CCOO Josep Maria Gil Martínez
FECSA - ENDESA Mª Teresa Tutusaus
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA). Universitat Autònoma de Barcelona Sara Angrill Toledo
L'Aula de l'Aigua Jordi Lluís Huguet Faura
MERCABARNA - MERCADOS DE ABASTECIMIENTOS DE BARCELONA, SA Georgina Cepas Ordax
TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA - TMB Eladio de Miguel Sainz
3. Avaluació de la sessió
Al finalitzar la sessió es va passar un qüestionari d’avaluació que va ser
respòs per 10 persones. Els resultats es mostren a continuació:
D’acord A mitges En desacord No sé / No contesto
Visita 21
“CLABSA”
Agenda 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21
Mitjà pel qual s’han assabentat de la sessió:
La majoria dels participants que van respondre el qüestionari s’havien
assabentat de la realització de la visita pel mail de convocatòria de la
Secretaria de l’Agenda 21. Tret de dos persones que es van assabentar de la
visita pel Butlletí electrònic INFO21 i un amic o company de feina.
4. Annexos
- Presentacions
Agenda 21 - La transformació del drenatge urbà de Barcelona
Gestió del sistema de dipòsits de retenció d'aigües pluvials de
Barcelona
Predicció de precipitacions a molt curt termini
Pla de Sostenibilitat 2006-2009
Índex
1. El Drenatge de Barcelona fins al 1992
2. L’Ajuntament crea CLABSA
3. La Gestió Avançada del Drenatge Urbà
(GADU)
4. El cas de Barcelona
5. Conclusions I divulgació
01.1
El drenatge de Barcelona fins al 1992
SITUACIÓ DEL DRENATGE A L’ANY 1992
• Acabades les grans obres olímpiques en matèria de
clavegueram
• Xarxa encara insuficient i inflexible
CONSCIÈNCIA MUNICIPAL DE QUE ÉS NECESSARI UN NOU
ENFOCAMENT DE GESTIÓ
• Gestió tradicional
02.1
1992
L’Ajuntament crea CLABSA
MISSIÓ
Transformar el drenatge de la ciutat per fer-lo més eficaç davant
inundacions i contaminació de rius i litoral
Regulació hidràulica + Control en temps real
EMPRESA MIXTA
Ajuntament de Barcelona 17,50%
EMSHTR 8,17%
AGBAR 54,00%
FCC 20,33%
ACTIVITAT PRINCIPAL
Planificació, explotació i control del drenatge urbà
02.2
1992
L’Ajuntament crea CLABSA
ALTRES ACTIVITATS ACTUALS
• Aigües subterrànies per a usos públics
• Gestió de canalitzacions porta fibra òptica
• Control mediambiental (Abocaments)
• Recollida Pneumàtica de Residus Sòlids
Urbans
• Control del parc fluvial del Besòs
03.1
Principis de gestió avançada del drenatge
urbà (GADU)
FILOSOFÍA DE GESTIÓ BASADA EN:
• Coneixement precís i exhaustiu del sistema
• Planificació integral
• Gestió completa i coordinada en temps real
• Enfocament mediambiental i sostenible
03.2
Principis de gestió avançada del drenatge
urbà (GADU)
Els instruments bàsics per al desenvolupament d’una gestió
moderna són:
• Elaboració d’un Pla Director de Clavegueram
• Implementació dels Sistemes Tecnològics bàsics d’ajuda a
la decisió:
- Sistema d’Informació Territorial (SITE)
- Sistema de Modelització Matemàtica (SIMO)
- Sistema de Telecontrol (SITCO)
04.2
El cas de Barcelona
Sistema d’Informació Territorial
DESCRIPCIÓ EXHAUSTIVA DE LA XARXA
• 1.650 Km de xarxa: 41.000 pous, 60.000 embornals, 69.000 escomeses
• 500 Instruments de control
• 1.100 obres, 173 km de xarxa projectada
• 350 km d’actuacions planificades
ALTRES DADES DEL SUBSÒL
• 405 Km xarxa fibra òptica pel clavegueram
• 105 km xarxa recollida pneumàtica de residus
• 4.600 sondeigs geològics
• 103 km de xarxa d’aigua freàtica
CLAUS PER A L’OBJECTIU
• Qualitat de les dades.
Fiabilitat
• Utillitzat per totes las
àrees del clavegueram com
a receptacle i base de
dades per a consulta
04.3
El cas de Barcelona
Sistema de Modelització matemàtica
• Nivells i cabals a la xarxa
• Abocaments als medis receptors
• Efectes d’aquests abocaments en els medis
Permet en qualsevol moment tenir una simulació actualitzada de:
04.4
El cas de Barcelona
Sistema de Telecontrol
SUBMINISTRA INFORMACIÓ
OPERA ELS ACTUADORS
Control local i/o control global
CLAUS PER A L’OBJECTIU
• Rigorós manteniment del
sistema
• Adequats algoritmes de
control
• Base de Dades Técnica
Cabals de la xarxa 146
Pluviometria a la ciutat 24
Cabals DSU 9
Qualitat d’aigua 2
Dipòsits Bombaments Comportes
10 19 36
» Núm. de dades registrats/any 35.000.000
» Núm. maniobres a l’any 1.500
05.1
Conclusions
El cas Barcelona
Es caracteritza per:
• L’aplicació dels principis de gestió avançada del drenatge urbà
• El control i regulació en temps real dels cabals circulants
Ha resultat útil per a la ciutat
Està sent una referència a Espanya i Europa de la gestió del
clavegueram
Aquesta experiència presenta un balanç extraordinàriament positiu,
per la qual cosa ha conduït a altres ciutats a seguir el mateix camí
EL MODEL DE BARCELONA
Índex
1. Per què els dipòsits de regulació?
2. Funcionament d’un dipòsit
3. El Sistema de Telecontrol
La diagnosi de la xarxa. PECLAB’97
DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ OBJECTIUS
T = 10 ANYS
70% REDUCCIÓ DSUs+
ACTUACIONS PREVISTES PROGNOSI DE FUNCIONAMENT
Dipòsits existents i conques vessants
Parc Central Nou Barris
Bori i Fontestà
Zona Universitària
Doctors Dolsa
Escola Industrial
Joan Miró
Parc del Poblenou
Diagonal Mar Taulat
Fòrum
Actuacions realitzades
Actuacions programades
Dipòsits existents i conques vessants
Dipòsits 2008-2011 i conques vessants
Can Batlló
Motors
Urgell - Mallorca
Carmel - Clota
Prim Sagrera AVE
Bac de Roda
Dipòsits existents i conques vessants
Dipòsits 2008-2011 i conques vessants
Dipòsits a partir de 2011 i conques vessants
Vallcarca
Vallbona
Torre Baró - Torrent Tapioles
Parc de la Guineuta - Artesania
Navas
Interceptor de Rieres -Estadella
Bogatell
Torrent Estadella -Bon Pastor
Bac de Roda 2
Ciutadella -Barceloneta
Port Vell -Colon
Port Vell - Pg. Montjuic
Cementiri Montjuic
Amadeu Torner
Seat
Actuacions programades
Funcionament d’un dipòsit
• Objectius de la regulació:
Evitar inundacions
Reduir vessaments al medi receptor en temps de pluja
• Bases de l’operació:
Informació de l’estat de funcionament de la xarxa de
clavegueram: nivells en col·lector, pluja, estat dels actuadors
Aplicacions de control automàtic pel dipòsit
El Sistema de Telecontrol
• Funcions del Sistema de Telecontrol:
Telesupervisió de les magnituds variables de la xarxa:
nivells en col·lector, pluja, paràmetres de qualitat
Telecomandament dels actuadors de la xarxa:
estacions de bombament, comportes, dipòsits
Arquitectura Sistema de Telecontrol
Sistema de Telecontrol
RTC
LD
RDSI
GPRS
FO
COMUNICACIONS
ESTACIONS
REMOTES
SENSORS I
ACTUADORS
FRONT-END
SCADA
ORACLE
INTRANET
• Informes
• Avisos
ALERTES
INFORMACIÓ RADAR
I METEOROLOGICA
Operativa emergències per pluja
NIVELL D’ALERTA ( 0 a 5 )
PROCEDIMENTS D’ACTUACIÓ
Operació de dipòsits
Operació d’actuadors
Control de nivells a la xarxa
Tècnics
Previsions
meteorològiques
Coordinació
Bombers
Guàrdia urbana
Operatius
Responsables
Municipals
Informatius
Pluviòmetres
Radar
Sistema de Telecontrol
Sistema de Modelització
Sistema d’Informació Territorial
Sistema
d’Explotació
Centralitzada
Limnímetres
Informació post-episodi
• Informació de l’episodi:
Informes de pluja i nivells en col·lector
Informes de dipòsits i actuadors
• Anàlisi post-episodi:
Reunió interdepartamental
• Oportunitat de millores:
Criteris de disseny
Operativa d’Explotació i avisos
Algoritmes de control
01.1
Projecte Hidromet
4
Fa prediccions de pluges
És un sistema d‟alerta
Utilitza dades de radar i models hidràulics
• “Flash flood forecast and warning system based on
hydrometeorological models”
„Sistema d‟alerta i predicció d‟inundacions sobtades
basat en models hidrometeorològics‟
• Dades en temps real del telecontrol
03.1
De què disposàvem fins ara
9
• Imatges radar de l‟SMC i l‟AEMET
• Predicció meteorològica web de l‟SMC
• Avisos SMR per comarques Catalunya
• Predicció meteorològica web de l‟AEMET
• Mail de predicció per Barcelona
• Altres webs de consulta meteorològica
03.2
Què ens aporta HIDROMET?
• Predicció d‟imatges radar fins a 2 hores
• Possibilitat d‟Alertes de pluja a curt termini
• Integració model de clavegueram MOUSE amb
dades de pluviometria i radar
• Predicció de nivells en punts crítics
• Possibilitat d‟Alertes de nivell a curt termini
• Avisos al Personal de Guardia
10
03.3
Prova pilot HIDROMET
• Imatges radar de l‟SMC
Imatge composada
Actualització 6 minuts
11
7 pluviòmetres
23 cel·les radar
2 dipòsits
• Conca urbana de Riera Blanca
• Dades en temps real del telecontrol
CLABSA sorgeix a l’any 1992 de la necessitat d’optimitzar el funcionament de lesinfraestructures del drenatge urbà de la ciutat potenciant la gestió enfront de laconstrucció de grans infraestructures.
El compromís de CLABSA amb el medi ambient està arrelat des de la seva constitució is’ha anat consolidat en el transcurs dels anys.
El Pla de Sostenibilitat que es presenta en aquest document recull les accions queCLABSA està desenvolupant en vers a la sostenibilitat des de 2006, i que es pretenenconsolidar al llarg del 2009.
Les línies estratègiques del Pla de Sostenibilitat de CLABSA, i que es desenvolupenmés endavant, són:
1. Integració d’aspectes de sostenibilitat en la gestió diària.
2. Incorporació de criteris d’estalvi i eficiència en l’ús de recursos.
3. Aplicació de criteris ambientals en la redacció de projectes i execució d’obres.
4. Fomentar la innovació per a la gestió sostenible del drenatge urbà.
5. Fomentar la comunicació en aspectes relatius al desenvolupament sostenible.
1. Presentació
2. Antecedents
L’any 1999 es va iniciar la implementació dels sistemes de gestió en l’àmbit de laqualitat, l’any 2002 en el de medi ambient i des de 2007 es disposa d’un sistemaintegrat de Qualitat, Medi Ambient i Seguretat, segons les normes ISO 9001, ISO14001 i OHSAS 18001. Disseny, planificació, desenvolupament d’infraestructures icontrol lligades als serveis públics de clavegueram, aprofitament d’aigües freàtiques irecollida pneumàtica de residus sòlids urbans; explotació i manteniment de xarxes declavegueram, d'instal·lacions d’aprofitament d’aigua freàtica i de sistemes d’alertahidrològica; instal·lació i manteniment de tubs porta-fibra òptica; estudis i tramitacionsambientals; inspeccions administratives a indústries dels abocaments a clavegueram, ianàlisi físico-químic d’aigües de sanejament.
Les polítiques de qualitat, medi ambient i seguretat es basen en el compromís del’empresa amb la satisfacció dels seus clients i del seu propi personal, i alhora enfomentar la protecció mediambiental, la seguretat i salut de les persones.
CLABSA va signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat l’octubre de 2005, ambl’objectiu de contribuir a assolir els objectius de ciutat de l'Agenda 21 de Barcelona, iassumir la seva corresponsabilitat vers la sostenibilitat de la ciutat. La signatura perpart de CLABSA va implicar l’elaboració d’un pla d’acció que reflexés aquells aspectessobre els que volíem contribuir voluntàriament per facilitar la consecució dels objectiusfixats col·lectivament.
3. Línies estratègiques
1. Integració d’aspectes de sostenibilitat en la gestió diaria
Objectius
Implantar una cultura d’empresa orientada a l’estalvi dels recursos naturals i el seu
consum responsable. Assolir un millor nivell de benestar del personal que hi treballa i
fomentar el seu desenvolupament personal i professional.
Accions
1.1 Impulsar bones pràctiques en l’ús de recursos i en les compres.
1.2 Avaluació de proveïdors amb criteris ambientals, de qualitat i de seguretat i salut.
1.3 Elaboració d’un mapa de riscos a la xarxa de clavegueram.
1.4 Implantació d’un sistema d’avaluació de riscos laborals en continu.
1.5 Avaluació i seguiment de riscos psicosocials.
1.6 Pla de reducció d’accidents motivats per riscos ergonòmics.
1.7 Desenvolupament d’un pla personalitzat de reforç de competències clau.
1.8 Avaluar la conveniència d’obtenir l’acreditació EMAS.
3. Línies estratègiques
2. Incorporació de criteris d’estalvi i eficiència en l’ús de recursos
Objectius
Minimitzar el consum de recursos, incrementar l’ús d’energies provinents de fonts
renovables i reduir les emissions de CO2.
Accions
2.1 Optimitzar els consums d’aigua i energia en els processos productius i en els serveis
generals de l’empresa.
2.2 Col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona en l’elaboració del Pla per la Utilització de
Recursos Hídrics Alternatius en la Ciutat de Barcelona.
2.3 Realitzar prova pilot per a l’ús de vehicles elèctrics.
2.4 Incorporar instal·lacions eco eficients i d’aprofitament d'energia solar a l’edifici que
acull la seu de CLABSA.
2.5 Realitzar proves pilot d’aprofitament d’aigües grises i de pluja a l’edifici.
2.6 Reduir la producció de residus i fomentar el reciclatge.
2.7 Fomentar l’ús de videoconferències.
3. Línies estratègiques
3. Aplicació de criteris ambientals en la redacció de projectes i execució d’obres
Objectius
Col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona en el disseny i execució de les noves
infraestructures tenint en compte la incidència en l’entorn, amb la finalitat de reduir
l'impacte sobre el medi i les persones.
Accions
3.1 Establir metodologia d’avaluació d’impacte ambiental de les obres en la ciutat en
fase de projecte.
3.2 Documentar les millors pràctiques en el disseny per millorar la seguretat i fiabilitat de
les infraestructures.
3.3 Establir metodologia de seguiment ambiental en l’execució de les obres.
3.4 Elaborar guia de gestió ambiental per les obres vinculades als serveis públics de
clavegueram, aprofitament d’aigües freàtiques i recollida pneumàtica de residus
sòlids urbans.
3. Línies estratègiques
4. Fomentar la innovació per a la gestió sostenible del drenatge urbà
Objectius
Aprofitar les millors tecnologies disponibles per a la millora continua en la previsió d’alertes
per pluges intenses, la gestió del drenatge urbà i del seu impacte sobre els medis
receptors.
Accions
4.1 Desenvolupament d’un sistema d’alerta hidrometeorològica basat en imatges de radar
per a la predicció de inundacions sobtades.
4.2 Desenvolupament d’un sistema integrat de monitorització del drenatge urbà per
preveure la qualitat de les aigües de bany.
4.3 Anàlisi i avaluació de les millors tecnologies disponibles per a la valorització d’aigües
pluvials en entorns urbans.
4.4 Establiment de criteris de disseny per a la implantació de sistemes de monitorització
en temps real de la qualitat de l’aigua en la xarxa de clavegueram.
4.5 Integració de sistemes tecnològics per a la optimització del funcionament de la xarxa
de drenatge urbà i els seus dipòsits de retenció.
4.6 Gestió coordinada dels sistemes de drenatge urbà i les estacions depuradores.
3. Línies estratègiques
5. Fomentar la comunicació en aspectes relatius al desenvolupament sostenible
Objectius
Millorar la comunicació ambiental tant a nivell intern com extern, establint canals efectius
de comunicació.
Accions
5.1 Disseny d’un pla de comunicació interna en matèria de medi ambient i seguretat.
5.2 Millora del material gràfic de suport a la divulgació de l’activitat de CLABSA.
5.3 Millora dels continguts ambientals de la WEB de CLABSA.
5.4 Ampliació de continguts de la memòria d’activitats de CLABSA per incorporar
aspectes ambientals i de RRHH.
4. Pla d’acció CLABSA 2006-2009
Accions Accions
Agenda 21
2006 2007 2008 2009
1. Integració d’aspectes de sostenibilitat en la gestió diària1.1 Impulsar bones pràctiques en l’ús de recursos i en les compres. 6.1 Sostenibilitat
1.2 Avaluació de proveïdors amb criteris ambientals, de qualitat i de seguretat i
salut.6.1 Sostenibilitat
1.3 Elaboració d’un mapa de riscos a la xarxa de clavegueram.
1.4 Implantació d’un sistema d’avaluació de riscos laborals en continu.
1.5 Avaluació i seguiment de riscos psicosocials.
1.6 Pla de reducció d’accidents motivats per riscos ergonòmics.
1.7 Desenvolupament d’un pla personalitzat de reforç de competències clau.
1.8 Avaluar la conveniència d’obtenir l’acreditació EMAS
2. Incorporació de criteris d’estalvi i eficiència
2.1 Optimitzar els consums d’aigua i energia en els processos productius i els
serveis generals de l’empresa.6.1 Sostenibilitat
2.2 Col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona per la Utilització de Recursos Hídrics
Alternatius en la ciutat de Barcelona.
2.3 Realitzar prova pilot per a l’ús de vehicles elèctrics. 6.1 Sostenibilitat
2.4 Incorporar instal·lacions eco eficients i d’aprofitament d’energia solar a l’edifici
que acull la seu de CLABSA.6. 2 Ecoeficiència
de l’edifici
2.5 Realitzar proves pilot de re aprofitament d’aigües grises i de pluja a l’edifici. 6. 2 Ecoeficiència
de l’edifici
2.6 Reduir la producció de residus i fomentar el reciclatge. 6.1 Sostenibilitat
2.7 Fomentar l’ús de videoconferències. 6.1 Sostenibilitat
4. Pla d’acció CLABSA 2006-2009
Accions Accions
Agenda 21
2006 2007 2008 2009
3. Aplicació de criteris ambientals en la redacció de projectes i execució
d’obres.3.1 Establir metodologia d’avaluació d’impacte ambiental de les obres en la ciutat en
fase de projecte.
3.2 Documentar les millors pràctiques en el disseny per millorar la seguretat i fiabilitat
de les infraestructures.
3.3 Establir metodologia de seguiment ambiental en l’execució de les obres.
3.4 Elaborar guia de gestió ambiental per les obres vinculades als serveis públics de
clavegueram, aprofitament d’aigües freàtiques i recollida pneumàtica de residus
sòlids urbans, ...
4. Fomentar la innovació per a la gestió sostenible del drenatge urbà
4.1 Desenvolupament d’un sistema d’alerta hidrometeorològica basat en imatges de
radar per a la predicció d’inundacions sobtades.6. 6 Hidromet
4.2 Desenvolupament d’un sistema integrat de monitorització del drenatge urbà per
preveure la qualitat de les aigües de bany.6.4 Cowama
4.3 Anàlisi i avaluació de les millors tecnologies disponibles per a la valorització
d’aigües pluvials urbanes.6.7 Valorització
aigües pluvials
4.4 Establiment de criteris de disseny per a la implantació de sistemes de
monitorització en temps real de la qualitat de l’aigua en la xarxa de clavegueram.
4.5 Integració de sistemes tecnològics per a la optimització del funcionament de la
xarxa de drenatge urbà i els seus dipòsits de retenció.6.5 Coral
4.6 Gestió coordinada dels sistemes de drenatge urbà i les estacions depuradores.
4. Pla d’acció CLABSA 2006-2009
Accions Accions
Agenda 21
2006 2007 2008 2009
5. Fomentar la comunicació en aspectes relacionats amb el desenvolupament
sostenible.5.1 Disseny d’un pla de comunicació interna en matèria de medi ambient i seguretat . 6.3 Comunicació
5.2 Millora del material gràfic de suport a la divulgació de l’activitat de CLABSA 6.3 Comunicació
5.3 Millora dels continguts ambientals de la WEB de CLABSA. 6.3 Comunicació
5.4 Ampliació de continguts de la memòria d’activitats de CLABSA per incorporar
aspectes ambientals i de RRHH.