1

Índex

1. Resum.................................................................................. 3

2. Introducció ............................................................................. 4

3. Marc teòric

3.1 Art conceptual.................................................................... 6

3.2 Referents

3.2.1 Christo i Jeanne-Claude (Land Art) ......................... 29

3.2.2 Nils Udo (Land Art) ................................................. 30

3.2.3 Emma Hack (Body Art) ........................................... 31

3.2.4 Videoart ................................................................. 33

3.3 Anàlisi d’obres

3.3.1 Model d’anàlisis ......................................................... 34

3.3.1.1 Christo i Jeanne-Claude (Land Art) ................ 35

3.3.1.2 Nils Udo (Land Art) ......................................... 37

3.3.1.3 Emma Hack (Body Art)................................... 39

3.3.1.4 Videoart.......................................................... 40

4. Experimentació

4.1 Body Art........................................................................... 42

4.2 Performance.................................................................... 42

4.3 Videoart ........................................................................... 43

4.4 Land Art........................................................................... 44

4.5 Fotografia (realista).......................................................... 45

4.6 Pintura (realista) .............................................................. 46

5. Qüestionaris

5.1 Model enquesta Art Conceptual....................................... 47

5.2 Resultats de l’enquesta.................................................... 48

2

6. Influència de l’art conceptual en el nostre entorn ................ 58

6.1 Model d’entrevista ........................................................... 59

6.2 Resultat d’entrevista Gerard Moliner................................ 60

7. Conclusions ......................................................................... 64

8. Bibliografia i Webgrafia........................................................ 66

3

1.RESUM

Actualment l’art conceptual és un art que atreu mirades, per la seva excentricitat en

alguns casos o tan sols per la originalitat. Nosaltres hem volgut encarar el nostre

treball cap aquest art ja que ens atreia molt el tema i expandir les nostres inquietuds

artístiques.

Nils Judo (Land art), Emma Hack (Body art), Christo and Jeanne-Claudde

(Performance) i John Landis (Videoart) són els autors que ens han servit de referents

alhora de fer la part de l’ experimentació. Per exemple l’Emma Hack ens ha influenciat

sobretot en els seus estampats florals, els quals hem utilitzat per a fer l’obra del Body

art.

Pensem que la incidència d’aquest art en la nostra comarca és molt petita. Hi ha un

espai que es diu “L’Aparador” on s’han fet diverses exposicions d’art conceptual, tot i

que no són moltes les que s’han dut a terme.

Considerem que cada persona pot interpretar l’art conceptual de diferents maneres,

segons la seva visió de l’art. Per això hem fet una part d’enquestes on hem pogut

comprovar els diversos punts de vista de la gent segons els seus estudis, edat i sexe.

Gràcies als enquestats hem trobat tota mena de conclusions, com per exemple que les

noies es decanten més aviat cap al body art, mentre que els nois cap al videoart.

També pensem que l’edat és un factor molt important a l’hora de triar les respostes, ja

que hem trobat resultats totalment oposats.

Creiem que aquest treball ens ha ajudat a l’hora d’expandir els nostres coneixements

artístics i conèixer una mica el procediment que s’ha de seguir per a dur a terme

alguna d’aquestes modalitats. Per crear art no sempre hem de ser nosaltres els

creadors sinó que també el podem transmetre.

4

2. INTRODUCCIÓ

2.1 MOTIVACIONS

Vam triar fer aquest treball perquè l’any passat ens vam introduir en l’art conceptual i

alguns artistes ens van cridar l’atenció, així doncs ens agradaria aprofundir els nostres

coneixements i investigar els seus efectes al nostre entorn, proposant-nos algunes

preguntes com: Quina opinió en té la gent del nostre entorn sobre aquest art ? Quin

grau d’influència té ? És gaire conegut ? L’entenen? El consideren art ?

2.2 OBJECTIUS

Els objectius del nostre treball son:

- Conèixer amb més detall l’art conceptual.

- Analitzar i classificar les seves obres.

- Experimentar amb les diferents modalitats d’aquest art: (Land Art, Body Art,

Performance i Vídeo Art), fotografia i pintura convencional amb un mateix

concepte: la vida.

- Conèixer l’opinió i l’experiència d’alguns artistes locals.

- Fer un estudi de la opinió de la població sobre l’art modern.

- Descobrir la incidència de l’art conceptual i l’opinió sobre aquest en el nostre

entorn.

2.3 METODOLOGIA

És un treball descriptiu i de catalogació de l’art conceptual amb un model d’anàlisi

d’obres d’art que hem creat. Aquest model consta de l’explicació de les obres segons

la identificació (títol, material, suport, tècnica i mides), la conservació, el context

històric, la ubicació, l’època, les característiques, les observacions i el tractament

temàtic.

A continuació intentarem definir el concepte de vida a partir de l’experimentació creant

varies obres de modalitats de l’art conceptual diferents, que explicarem .

5

Per a poder saber el grau d’acceptació de les diferents mostres, realitzarem una

enquesta a la població de la Seu d’Urgell. L’enquestà estarà formada per una sèrie de

preguntes que la gent haurà de respondre; començarà preguntant el sexe, l’edat i els

estudis (que estaran dividits en quatre modalitats); seguidament la resta des les

preguntes estaran relacionades amb les obres per conèixer l’opinió que causen, el seu

impacte i quina modalitat coneixen més. Per a poder fer això compararem l’art

conceptual amb l’art més convencional.

Per a conèixer la incidència d’aquest tipus d’art en la nostra ciutat, realitzarem una

entrevista a un artista local, la qual estarà dividida en dos parts: la primera part amb

preguntes personals com l’edat, el llocs de naixement els estudis entre altres i la

segona part amb preguntes relacionades amb l’experiència de cada artista amb l’art

conceptual.

2.4 ESTRUCTURA

Aquest treball l’anomenem, VIDART,i consta d’una part teòrica on es troba informació

sobre l’art conceptual amb uns referents i un anàlisi d’obres. Seguidament hi ha

l’experimentació que consta d’obres realitzades per nosaltres i després realitzarem les

enquestes amb els resultats d’aquestes, les entrevistes i en traurem una conclusió.

6

3. MARC TEÒRIC

3.1 ART CONCEPTUAL

L’Art Conceptual va aparèixer a finals dels anys seixanta precedit pel Dadaisme,

Vanguardia dels anys vint. Marcel Duchamp és considerat el propulsor gràcies al seu

treball “ready-made” que donava la idea de treballar amb objectes d’us comú però

també afirmava que el concepte era més important que l’objecte. Així doncs, aquest art

també és conegut com Art Idea ja que prioritza el concepte i la idea vers l’objecte.

S’aparta del concepte d’art tradicional i utilitza mètodes inusuals per presentar la idea

com la fotografia, vídeos, documents escrits, gravacions, materials efímers, etc.

L’Art Conceptual, però, també dóna importància al procés ideològic que ha comportat

la representació de la idea com: els esbossos, apunts, o maquetes que també

acostumen formar part de l’exposició com a part de l’obra.

Molts artistes han descrit l’Art Conceptual segons el seu punt de vista, com per

exemple Sol Lewitt Likzae que planteja que la realització de l’obra és una cosa

superficial, l’important és el procés, el plantejament i les decisions presses. Un altre

exemple d’Art Conceptual podria ser Joseph Kosuth, d’Estats Units, amb la seva obra

“una i tres cadires” de 1965. L’obra consisteix en una cadira plegable de fusta, una

fotografia i una ampliació fotogràfica de la definició de cadira. Amb això l’artista

buscava que el públic contestes si la identitat de l’objecte es troba en el mateix

objecte, en la representació o en la descripció verbal, si es pot descobrir, i si pot ser en

tots, en algun o en cap.

Normalment les obres conceptuals no són exposades al museus ni en galeries a causa

de les seves dimensions o pel seu estat efímer, per això en alguns casos s’exposa un

reportatge fotogràfic o de vídeo.

En relació a la societat podem dir que l’art conceptual s’oposa a la burgesia i al

consumisme ja que considera que l’obra no pertany a ningú, no té propietari, i que és

una forma d’expressió que no pretén un estímul òptic, sinó invitar a l’espectador en el

procés intel·lectual que s’ha fet.

Aquest art es ramifica en varis moviments com el Body Art o el Land Art. Alguns són

molt semblants amb petites variacions però d’altres utilitzen un lloc de treball i un

suport diferent, cadascun amb les seves característiques.

7

Moviments de l’Art Conceptual:

Action Painting

L’Action Painting sorgeix en el segle XX als Estats Units dins del corrent pictòric de

l'expressionisme abstracte. Intenta expressar, mitjançant el color i la matèria del

quadre, sensacions com el moviment, la velocitat i l'energia.

La pintura és esquitxada o vessada de forma sistemàtica i espontània per part de

l'artista a mida que va creant la seva obra, així aconsegueix plasmar les seves idees i

conceptes abstractes.

També és l’expressió de la personalitat i els sentiments de l'artista, d'una manera

primària, bàsica i espontània. Es refusen els esbossos, esquemes o composicions de

les seves obres, i simplement es dedica a esquitxar o tirar pintura sobre els llenços

d'una forma enèrgica i acolorida.

Jackson Pollock va ser el màxim exponent d’aquest art, però també va ser qui va

inventar la tècnica del dripping una variació que consisteix a posar la tela al terra i

abocar, degotar o tirar la pintura sobre ella. Pollock utilitzava per això cubs foradats,

pals, pinzells i tota mena d'objectes, i de vegades també afegia sorra, fragments de

vidre i altres elements a la mescla.

Jackson Pollock

Accionisme

L’Accionisme va sorgir a la Viena dels anys 60. Volia trencar les regles i les bases

morals de la cultura establerta en aquell moment (actuacions públiques amb vocació

transgressora, violentes i amb un tema sexual).

8

L’Accionisme substitueix l'objecte com a mitjà d'expressió, per el propi cos, que el

transforma en aquest amb la seva incapacitat per perdurar en el temps i la

impossibilitat de col·leccionar. S’utilitza molt per a fer critiques o manifestacions a

algunes accions socials tal o fan, per exemple, el grup The Guerrilla Girls on

denuncien la discriminació sexual i racial mitjançant l’humor i la ironia, posant sobre les

dones grans caps de goril·les.

Hi ha un altre tipus d’Accionisme: l’Accionisme vienès que va sorgir entre 1965 i 1970

a Centrat a Viena. Fou protagonitzat per un nucli nombrós d'artistes preferentment

austríacs. Es pot destacar l'obra de Günter Brus, Otto Mühl,

Rudolf Schwarzkogler i Herman Nitsch. Intenta reflectir la

misèria, la grandesa i l'eloqüència per mitjà de la violència.

L’ús d’aquesta, ens portarà fins plantejaments ètics sobre

la violència del nostre món.

Creuen que el dolor produït, com en un ritual, tindria en darrer terme un sentit alliberador, catàrtic, purificant i és com una crítica a la religió, a la moral i a la política, manifestada a través de comportaments sadomasoquistes que busquen la revolució. Utilitza el propi cos com a suport, a través del qual plantegen la negació absoluta de l'estètica, l'artista i de l'art mateix. "Die Aktionen” 1962-2003 Featuring Hermann Nitsch

Aerial Art

L’Aerial Art sorgeix a finals del segle XX

gracies a l’adveniment de transport humà,

que va permetre punts de vista generals

reals de paisatges de grans dimensions. Ja

que es basa en la representació artística

d'un paisatge aeri.

Les primeres representacions són els

mapes.

L’art del paisatge aeri inclou pintures i altres arts visuals, sempre que es representin a

una distància considerable.

9

Anti Art

L’Anti Art apareix al segle XX, és un moviment

encunyat pel dadaista Marcel Duchamp i els seus

ready-mades en són els seus primers exemples quan

va començar a utilitzar objectes trobats com a art.

Aquest moviment va lligat a les emocions, relacionat

estretament amb la creació, que entén la bellesa com

aquella qualitat continguda en un objecte que satisfà

les necessitats d'un subjecte i s’aplica a una sèrie de

conceptes i actituds querebutgen l'art. “Fountain” Marcel Duchamp,

També rebutja d’individualisme en aquest i suposa una separació entre l'art i la vida,

els autors es pregunten si l’art existeix realment. Algunes obres d'art estan creades

amb el propòsit de ser destruïdes.

L’Anti Art també es troba en pintures, crèdit (art), esdeveniments, art de Performance i

el Body Art.

Art Ambiental

L’Art ambiental es fa servir normalment per a

temes que fan referència al medi ambient a

través de la investigació de fenòmens naturals,

així com pràctiques artístiques indisciplinades,

també es fan servir materials naturals com poden

ser: fulles, pedres, plomes o altres tipus de

materials extrets de la natura.

L’Art Ambiental inclou la fotografia basada en

paisatges, dibuixos, llibres, obres, i l’art propi de

un lloc; també inclou les conegudes obres verdes que són aquelles que estan fetes

amb materials biodegradables o reciclats; la “Eco-escultura” és la que està

sensiblement integrada en un hàbitat natural.

10

Aquest art va sorgir cap als anys seixanta. En les primeres fases va estar relacionat

amb l’art d’un lloc concret, el Land Art i l’Art Povera, però sobretot va ser relacionat

amb l’escultura.

Chrys Drury va crear una obra titulada “La roda de la medicina” que era el fruit d’un

passeig diari i meditatiu al llarg d’un any.

L’Art Ambiental és considerat un art que crea consciencia sobre la importància de

reciclar materials.

Art del comportament

L'Art del comportament té els seus precedents

històrics en l'obra de Marcel Duchamp. Pretén

expressar les formes de la realitat de manera

artística. L'artista passa ràpidament de l'objecte

a l'acció i de l'ús de materials duradors a

situacions efímeres.

És una recuperació de temàtiques que

pertanyen al conjunt de la societat en comptes

de a l’artista individual, és a dir que les seves representacions estan dirigides i creades

per al públic i no per als propis autors, com per exemple acrobàcies, concerts,

teatres...

Aquest art té moltes característiques i semblances amb la Performance.

Body Art

El Body Art és un estil de l'art conceptual de gran rellevància a Europa sobre els anys

1960 i és especialment rellevant a Nova York.

Aquest estil fa servir el cos com a material plàstic, es pinta, es calca, s'embruta... el

cos és el llenç o model de treball artístic. Es sol realitzar com a mode d'acció artística

amb una documentació fotogràfica o videogràfica posterior. El Body Art es podria dir

que és una subcategoria del Perfomance, perquè els artistes utilitzen el seu propi cos

per mostrar les seves idees.

11

Les formes més comuns en el Body Art són els tatuatges i els pírcings, però hi han

altres tipus que inclouen la escarificació, el branding, scalpelling, tatuatges de cos

complet i pintura corporal.

L'obra d'aquests artistes tracta temes com la violència, la autoagressió, la sexualitat,

l'exhibicionisme o la resistència corporal a fenòmens físics. Així, el cos pot estar

transformat per una disfressa, ser utilitzat com a instrument o unitat de mesura, agredit

o posat a prova fins als limitis del sofriment.

Podem diferenciar en el Body Art una línia més analítica que es practica a Estats Units

per artistes com Vito Acconci, Chris Burden o Dennis Oppenheim que posen l'accent

en les possibilitats del cos; i una altra més dramàtica, l'europea, representada per

Herman Nitsch, Gunter Brus, Rudolph Schwarzkolger o Gina Pane, que incideix en la

reelaboració d'arquetips, al costat d'aspectes relacionats amb el travestisme, el

tatuatge o la sublimació del dolor.

Com a precursors del Body Art trobem: el dadaisme,

el happening i més tard està molt relacionat amb la

pràctica de les accions artístiques, el teatre i la

dansa.

El Body Art va néixer a les tribus que es pintaven la

cara amb elements naturals i practicaven la

escarificació. No va ser fins a finals dels anys

seixanta que va aparèixer el concepte de Body Art tal

i com el coneixem avui. “Desdunos Artísticos” Lokitxart 2009

La pintura corporal avui coneguda com a Body Art, és practicada en les societats

occidentals amb altres objectius sobretot lúdics, artístics i decoratius. El seu caràcter

espectacular converteix aquesta activitat en alguna cosa summament valorada a

causa de la tècnica en conjunt amb la creativitat dels artistes que la desenvolupen.

La temàtica de la pintura corporal és summament variada. Dins dels temes preferits

podem esmentar els animals: felins (en la majoria dels casos), també serps i aranyes

s'integren a figures decoratives moltes vegades abstractes. Un altre dels temes preferit

pels artistes és el fantàstic: criatures multicolors, proporcionades d'ales, antenes, arpes

recorren els festivals al voltant del món. Es troba també el camuflatge: el cos s'integra

al seu medi ambient, arbres, paper o parets decrèpites.

En molts països la pintura corporal s'utilitza durant els festejos del Carnestoltes.

12

Dripping

El Dripping (regalimar o gotejar) és una

tècnica pictòrica dins de l’Action Painting que

apareix al segle XX al voltant dels anys

cinquanta a Estats Units i s’oposa al

futurisme, a la Bauhaus i el Cubisme.

La tècnica va ser desenvolupada per

Jackson Pollock, que consistia en deixar

gotejar pintura i tinta sobre teles de grans

dimensions posades al terra o a una paret Axel Gómez Thierauf

rígida que li permetia moure’s pels quatre costats del quadre. Pollock acostumava a

utilitza pots plens de pintura amb forats i els movia deixant gotejar la pintura sobre la

tela, però també utilitzava altres materials inusuals com sorra, trossos de vidre i altres

objectes. El resultat és una obra totalment abstracta en la qual l’acció de la pintura es

fa de manera subconscient. El mateix Pollock diu: “no era una imatge sinó un fet, una

acció” . També cal dir que el Dripping va ser el propulsor de l’Expressionisme

Abstracte.

A part Jackson Pollock també va inventar altres tècniques com la de “All-over” que

consisteix en no deixar cap espai buit sense cobrir.

Ep Art (Epidermal Art)

Ep Art va aparèixer al segle XX dins de l’Art

Conceptual, influenciat per Underground i relacionat

amb el Body Art.

És una pràctica més aviat ideològica que no pas

estètica i es basa en el plantejament i en la defensa de

la llibertat individual i el retons a les tribus primitives.

Es realitzat en moments molt específics com els

happenings, això comporta que no podem conèixer

autors o exemples concrets però sí que podem recordar moments històrics com Frasn

Festivals de músics pop o jornades del nou teatre (Avignion). Aquesta pràctica és

realitzada especialment per grups de gent com els hippies.

13

Fluxus

Fluxus va tenir el seu moment més actiu entre la dècada dels seixanta i els setanta del

segle XX. Es va declarar en contra del tractament de l'objecte artístic tradicional com

una mercaderia i per això es considera

com Anti Art. Fluxus va ser informalment

organitzat el 1962 per George Maciunas i

va tenir expressions als Estats Units, a

Europa i a Japó.

És una xarxa internacional d'artistes,

compositors i dissenyadors coneguts per

les seves barreges de mitjans i disciplines

artístiques, com el Videoart, la música, la

literatura, la Performance, l'arquitectura i el “Fluxus” Adolfo Vásquez Rocca

disseny, entre d'altres.

Fluxus no es basa en la idea de l'avantguarda com una renovació lingüística, sinó que

vol l’adopció de diferents materials de diversos camps. Alguns dels primers integrants

foren Joseph Beuys, Dick Higgins, Nam June Paik, Wolf Vostell, La Monte Young i

Yoko Ono i van explorar l'espai entre les performances i l'art, entre la música

experimental i el cinema.

Funk Art

Funk Art és un moviment artístic que s’inicia als anys

seixanta especialment a Estats Units coma resposta

del Pop Art i de l’Expressionisme Abstracte, amb

influència del dadaisme i el surrealisme. S’inspira en

la cultura popular i utilitza la barreja aleatòria de

materials i tècniques diferents. Una de les seves

característiques és l’aprofitament de materials en

desús.

El seu nom ve del terme musical “funky” que significa passional, sensual i extravagant.

Els autors tracten les obres amb ironia, satírica i referents autobiogràfics per a

provocar l’espectador. Pretén criticar la societat especialment la vida de la burgesia.

14

Els artistes que destaquen en el Funk Art son Robert Hudson, Roy de Forest, William

Wiley, Nutt Santiago, Conner i Gladys Nilsson

Happening

La proposta original del Happening artístic té la finalitat de produir una obra

d’art que no es focalitzi en els

objectes, sinó en l’esdeveniment a

organitzar i la participació del

públic per a que deixin de ser

subjectes passius i formin part de

una representació col·lectiva.

És molt comú confondre el

Happening amb la coneguda

Performance, la diferencia és que

el Happening és improvisat. Publicado por Diego Malagon

Normalment els Happenings es solen dur a terme en llocs públics com un gest

de sorpresa en la quotidianitat.

El Happening va sorgir cap al 1950 caracteritzat per la participació dels

espectadors. Els primers happenings van sorgir amb Alejandro Jodorowsky que

és considerat el primer happening pròpiament dit amb l’obra “Theater Peace

Nº1” realitzada per Jonh Cage. Aquest autor va ser qui va ensenyar a molts

alumnes seus aquest tipus d’art.

Instal·lació Artística

La Instal·lació Artística és un gènere de l’art contemporani que va començar a prendre

un gran impuls a partir de la dècada de 1970. Les instal·lacions incorporen qualsevol

mitjà per crear una experiència conceptual en un ambient determinat. Els artistes de

les instal·lacions utilitzen directament l’espai de les galeries d’art.

15

Molts troben l’origen d’aquest art en artistes com Marcel

Duchamp i l’ús d’objectes quotidians donant-li un valor

de obra artística, més que una apreciació de la

escultura tradicional que es basa en el treball artístic.

La intenció de l’artista és primordial en cada instal·lació,

degut a la seva connexió amb l’art conceptual, el qual

es una nova separació de la escultura tradicional.

Pot incloure qualsevol material, tal materials naturals

com els nous mitjans de comunicació.

Land Art

Land Art significa art de la terra i va sorgí entre la dècada dels anys seixanta i setanta

al nord d’Amèrica, les primeres obres es van realitzar en els deserts de l’oest d’Estats

Units. Al igual que altres moviments artístics que van aparèixer en la mateixa època, fa

un trencament amb els models tradicionals (l’ús del quadre, escultures, pinzells...) i

passa a utilitzar materials de la natura com la fusta, la pedra, els metalls i la sorra,

entre molts altres. El seu lloc de treball és a l’exterior i el seu suport el paisatge.

La intenció de l’artista és modificar i/o alterar el paisatge per poder transmetre una idea

a l’observador. En algunes ocasions l’artista dissenya l’obra per a que evolucioni, és a

dir l’obra no sempre serà igual, amb el pas

del temps l’obra pot ser modificada per la

natura aconseguint un resultat diferent a

l’inicial. Normalment aquestes obres són de

grans dimensions i acostumen a ser

efímeres per diversos motius: al estar a

l’exterior estan exposades als efectes

naturals com l’erosió del vent, la pluja o la

neu, o perquè el propi artista desmunta

l’obra. “Espiral Jetty” Robert Smithson

Així doncs les obres de Land Art no són exposades als museus ni en galeries però si

que s’exposa la documentació escrita i digital (fotografia i vídeo) encara que per poder

veure l’obra s’ha d’anar al lloc on està situada.

16

Un obra de Land Art pot ser realitzada de moltes maners, tant foradant el terra com

embolcallant pedres, com pintar arbres, com tenyir amb colorant l’aigua d’un riu, també

és pot col·locar pedres d’una forma determina per aconseguir una forma, jugar amb

l’ombra d’uns pals o caminar molts cops per un lloc per marcar un camí,

Els artistes més destacats son: Michael Heizer, Dennis Oppenheim, Walter de Maria

que realitza obres amb base simbòlica i mitològica; Christo & Jeanne-Claude que es

caracteritzen per embolcallar edificis o tapar amb teles llocs naturals com rius; Richard

Long Eduardo Sanguinetti caracteritzat per a utilitzar el Land Art com a model de

protecció del medi ambient; Hamish Fulton; Dennis Oppenheim amb els seus projectes

de neu i Robert Smithson que va elaborar el concepte de “site sculpture” (escultura de

lloc) i va esculpir la Spiral Jetty

Landscape

És un terme que engloba la pintura de

paisatges naturals com muntanyes, valls,

arbres, rius, i boscos, i especialment l’art

en el que el tema principal és una vista

amplia amb els seus element formant una

composició coherent. En moltes ocasions

el punt de vista i el clima és l’element

principal de la composició.

Aquest art es podria dir que va néixer a l’Antiguitat, en les més antigues pintures

xineses a tinta, on es va establir la tradició dels paisatges purs.

Des de l’Antiguitat fins la Edat Contemporània hi ha hagut maneres diferents de

representar els paisatges, amb les característiques del seus propis estils.

Luminism

Va parèixer a la segona meitat dels anys 50, per les avantguardes tecnològiques amb

intenció de renovar, ampliar i dotar d’un significat diferent l’àrea artística.

17

El Luminism treballa amb llum real, es a dir, el conjunt d’activitats

desenvolupades a partir d’una matèria amb base llumínica, sigui

natural, projectada o ambiental.

Alguns dels principals artistes són: N. Gabo, L.Moholy-Nagy i A.

Speer (en època d’entreguerres) O.Pienne, Chryssa, N. June Paik

i N.Schöffer (en la postguerra). Dels artistes més propers a la

nostra generació podem destacar a James Turrell amb una gran

quantitat d’obres lumíniques, és considerat l’artista de la llum.

Mail Art

El Mail Art, també anomenat art postal, és va consolidar als anys seixanta als Estats

Units. Està molt relacionat amb l’art sociològic i és paral·lel al “narrative art”.

Les primeres obres apareixen amb el “Fluxus” i els neodadaistes. Johnson va crear

l’escola d’art per correu de Nova York “New York Correspondance School of Art”. Els

nous realistes francesos, com Yves Kleian, van començar a dissenyar segells i el seu

company Arman va dissenyar una col·lecció de segells de cautxú. En 1965 Ray

Johnson va publicar un llibre de Dick Higgins que era un collage amb segells.

Una de les característiques més important d’aquest art és que és lliure, no hi ha jutge, i

que permet combinar l’art amb la comunicació. Però el Mail Art és una barreja d’estils

que utilitzen un mateix canal per expressar-se.

Aquest art consisteix en l’intercanvi de qualsevol document o objecte que sigui

possible enviar gracies el correu com les cartes i postals, tot i que actualment amb

l’aparició de les noves tecnologies, hi ha moltes altres maneres com el fax, correu

electrònic, etc.

18

Pintura Matèrica

La Pintura Matèrica és una corrent pictòrica dins de l’informalisme europeu. La seva

característica principal és ser una pintura abstracta

que es realitza amb diferents tipus de matèries

diferents a les tradicionals, com pot ser afegir al

quadre sorra, diferents tipus de ferros, fusta, vidre i

altres materials.

L’autor actua sobre la obra fent talls o

perforacions, deixant llocs amb matèria i llocs

sense matèria.

Aquest art es va desenvolupar a finals dels anys quaranta y principis dels anys

seixanta. Es considera que va néixer a França amb la obra de Fautrier y Dubuffet. A

més a més de l’Art Brut de Dubuffet, es podria considerar pintura matèrica

l’espacialisme de Fontana. França, Espanya i Itàlia són els països que més han donat

a conèixer aquest tipus de pintura.

Antoni Tàpies és un dels autors més representatius d’aquest art, la seva obra està

caracteritzada per les seves rascadures als quadres y els seus afegits de sorra.

Mec Art

El Mec Art (abreviatura de l’art mecànic), és un

art que fa servir la transferència de imatges

fotogràfiques al llenç o a qualsevol altre tipus de

suport a través de tècniques mecàniques de

reproducció.

Aquest art va aparèixer com a moviment artístic

cap al 1963 a Europa. Pierre Restany va

promoure aquest art per descriure quadres

utilitzant fotogràficament imatges que es poguessin produir en números il·limitats.

19

Minimal Art

L’Art Minimal s'inicia als anys 60,

posteriorment a la Segona Guerra Mundial,

als Estats Units, concretament a Nova York,

desenvolupant-se durant els anys 70. És

considerat com una reacció contra les

formes pictòriques de l'expressionisme

abstracte

El Minimalisme o ABC utilitza elements mínims i bàsics, com colors purs, formes

geomètriques simples (cubs, piràmides, esferes repetides en sèries amb algunes

variacions), teixits naturals, llenguatge senzill, etc.

Les seves característiques són: la simplicitat, l'abstracció total, l'ordre i el

perfeccionament. Els trets del Minimalisme són la utilització de metàfores, la igualtat

de les parts i la repetició.

Frank Stella és el primer pintor a qui es relaciona el Minimalisme i destaca per

l’amplada de les ratlles.

Obra oberta

L'aparició del concepte d'Obra Oberta sorgeix amb una contradicció entre les obres

concretes i finalitzades del passat i les noves concepcions de l'art aparegudes en la

segona meitat del segle XX, en l’any

1962.

Tracta d'incorporar les troballes concretes

de les avantguardes, fins i tot en el que

tinguin d'innovador i de ruptura amb el

passat, necessita la renovació estètica. El

nom d’Oberta ve donat per les diverses

possibilitats d'interpretació.

J.M.W. Turner és l’autor que va aconseguir inaugurar la "Pintura Oberta".

20

Art Objectual

L’Art Objectual va aparèixer entre els anys 60 i 70, introduït per Picasso i Tallin, però

va prendre força amb Marcel Duchamp.

Els artistes deixen endarrere l’ús del quadre com a mitjà per representar la societat i la

persona i proposen un nou llenguatge per presentar la relació de l’art i la vida, ho

aconsegueixen introduint un objecte, de qualsevol funció, representant la realitat sobre

l’il·lusionisme de la pintura.

L’Art Objectual té el collage com a una modalitat, també té antecedent amb el

cubisme. Unes de les manifestacions són les construccions “Merz” de Kurt Schwitters,

que consisteixen en objectes aplicats a postals,

quadres, relleus, etc.

El Ready-Made va ser inventat per M. Duchamp i

també forma part de l’Art Objectual. Declara

l’objecte tradicional com un objecte d’art. L’artista ho

defineix com: Objecte usual promogut a la dignitat

d’objecte d’art per la simple elecció de l’artista. Un

bon exemple és l’obra Fontaine 1917 de M.

Duchamp.

Una altra modalitat és l’Objet Trouve (objecte trobat)

relacionat amb el Dadaisme i el Surrealisme.

Consisteix en triar a l’atzar, però promogut pel nostre subconscient, un objecte que

acostuma a estar mig destruït, treure’l del seu context i adaptar-lo en un altre context

completament diferent.

L’ultima modalitat és l’Assemblatge, és una extensió del collage i la representació de

l’art en l’espai utilitzant objectes industrials o fragments d’aquests com fotografies.

Però no sempre dóna importància al significat, és limita a l’objecte i a la seva

transformació, cosa que culminarà amb l’Art Povera

Amb l’Assemblage s'aconsegueix la tridimensionalitat posant diferents objectes no

artístics molt propers uns dels altres. La característica d’aquestes obres és que els

objectes que les composen no han estat dissenyats amb fins estètics, sinó que han

estat redescoberts pels artistes que els incorporen a les seves obres, de manera

conjunta o individual, per aconseguir expressar un missatge o emoció.

21

Op Art

L’Op Art apareix als Estats Units a l'any 1958.

Sorgeix d’una derivació de l'abstracció geomètrica

És una corrent artística abstracta, basada en la

composició pictòrica de fenòmens òptics i

sensacions de moviment en una superfície

bidimensional que enganyen l'ull humà mitjançant

il·lusions òptiques.

S'utilitzen estructures de repetició amb un ordre clar per aconseguir produir efectes

visuals inèdits. Es tracta d'un art impersonal, tècnic.

Le obre interactuen amb l'espectador provocant una sensació de moviment virtual

mitjançant efectes d’il·lusió que creen perceptives d'inestabilitat, vibració o confusió.

Performance

La Performance comença a principis del segle XX, amb les accions d'artistes dels

moviments avantguardistes.

Consisteix en representar les accions d'un individu

o un grup, en un lloc determinat i durant un temps

concret. Ha de tenir una "acció artística" que és

qualsevol situació que involucri quatre elements

bàsics: temps, espai, el cos de l'artista i una relació

entre aquest i el públic.

La Perfomance és una mostra escènica, en la qual

el factor més important és la improvisació, la

provocació o la manera de sorprendre a la gent que ho veu, així també com la estètica,

que juguen un rol principal. En aquest art hi ha una forma de comunicació directa entre

l'artista i el públic, és a dir, que sovint implica que l'artista està directament conscient i

en comunicació amb el públic.

No pretén seguir la norma habitual dramàtica de crear un escenari fictici amb un guió

lineal, sinó que intencionalment es busca satiritzar o transcendir la dinàmica habitual

que el món real utilitza en les obres de teatre convencionals.

22

Aquest art també és anomenat Art d’Acció, ja que la obra és una acció que es realitza

normalment per transmetre una idea, com per exemple una crítica a la societat o

aspectes de la vida.

- Aquest art, és aquell en el que el treball el constitueixen les accions de un individu

o grup, en un lloc determinat i en un interval de temps concret.

- La Perfomance o acció artística, pot ocórrer en qualsevol lloc i també es pot iniciar

en qualsevol moment i pot tenir una duració variada.

- En aquest art s'involucren quatre elements: el temps, l'espai, el cos de l'artista i

una relació entre aquest i el púbic. La Perfomance s'oposa a la pintura o a

l'escultura, ja que no és l'objecte sinó el subjecte l'element constitutiu de la obra

artística.

- El "sniggling" és una forma activista i enganyosa de la Perfomance, és un art públic

que típicament es desenvolupa d'una manera en la que els espectadors inicialment

no s'adonen de que estan efectuant una perfomance.

- La Perfomance té relació amb l'acció poètica, la intermèdia, la poesia visual y

d'altres expressions de l'art contemporani.

Les primeres formes de l'Art Perfomance van començar a l'Edat Mitjana, en les formes

de poetes itinerants, com joglars, trobadors i bufons. Aquests van ser els artistes que

van compondre i van interpretar les seves obres. En cas dels joglars, els seus poemes

sovint eren compostos de forma espontània i carregaven una relació directa entre

públic i la societat, per tant, constitueixen una forma primitiva d'Art Perfomance.

L'Art Perfomance, tal i com se’l coneixem avui dia, va sorgir a principis del segle XX,

amb les accions en viu d'alguns artistes de moviments avantguardistes. Els creadors

van lligats al fordisme, dadaisme, constructivisme i surrealisme. Entre els artistes que

van participar, es destaca la participació de Richard Huelsenbeck y Tristan Tzara.

Pop Art

L'Art Pop va ser un moviment artístic sorgit a mitjans

dels anys 1950 al Regne unit i finals dels anys 1950 als

Estats Units.

23

Es caracteritza per l'ús de temes i tècniques basats en dibuixos com ara en anuncis

publicitaris, llibres de còmics i objectes culturals "mundans». L'Art Pop és interpretat

com una reacció als ideals de l'Expressionisme Abstracte.

El màxim exponent d’aquest art és l’Andy Warhol, amb les seves obres publicitàries i

sortint a la fama representant la espectacular Marilyn Monroe.

Art Povera

L’art Povera (expressió italiana que significa art pobre) va

aparèixer als anys seixanta a Itàlia però ràpidament es va

expandir per Europa i Amèrica. Està molt lligat amb l’Art

Minimalista però els separen alguns conceptes; també està

molt relacionat amb el moviment hippie i underground dels

anys seixanta Italians.

Es caracteritza per utilitzar materials reutilitzats o

procedents de la natura, objectes considerats lletjos i

grollers, però els hi dona un sentit poètic. Utilitza el

moviment per transformar l’objecte i per fer-ho es basa en Giovani Anselmo

l’energia de la natura.

Els principals artistes son Antoni Tàpies, Giovanni Anselmo, Mario Merz, Gilberto

Zorio, Luciano Fabrio i Giuseppe Penone.

Process Art

L’Art en Procés es un moviment artístic on el

producte final no és el principal centre de atenció.

El procés en aquest art fa referència al procés de la

formació de l’art, a la classificació, recopilació,

associació i estampat. Aquest art és com un viatge

creatiu o com un procés, més que un producte

finalitzat.

Normalment els artistes utilitzen materials insubstancials y transitoris com: conills

morts, vapor, greix, gel, serradures, herba, etc. El que normalment es fa amb aquests

24

materials és posar-los amb contacte amb les forces de la naturalesa, com pot ser la

temperatura o el clima.

Es va començar a anomenar un moviment creatiu a partir dels anys seixanta. Les

seves arrels provenen del dripping de Jackson Pollock, el seu treball te una gran

correspondència amb el dadaisme.

El moviment de l’art en procés y el moviment de l’art ambiental estan directament

relacionats.

Art Psicodèlic

L’Art Psicodèlic apareix en els anys 60 encara que

després va tenir renaixements especialment en els 90

reprès pel moviment Rave i ajudat per les noves

tecnologies de la computació.

Està inspirat per l'experiència psicodèlica de les

drogues com l'LSD, cànnabis, peiot o altres drogues

al·lucinògenes. El psicòleg britànic Humphry Osmond

diu que significa "manifestant l'ànima"i aquesta és la

manera de projectar el món interior de la psíquic.

Però també expressa sentiments socials, polítics i Paula Grogan

espirituals revolucionaris inspirats per aquests estats psicodèlics de consciencia.

Les seves característiques són: els colors brillants i contrastants, la profunditat del

detall i la mutació d'objectes o patrons i algunes vegades collage.

Art Publicitari

L’Art Publicitari és una tècnica de comunicació massiva que

va destinada a informar al públic a través dels medis de

comunicació amb l’objectiu d’atraure la seva atenció cap a

una acció de consum.

Aquest tipus d’art va tenir els seus primers orígens quan va

aparèixer la civilització y el comerç. Hi havia una necessitat

25

de fer saber a la gent de que tenien un producte a la venta que calia que compressin,

la forma més comú era la expressió oral. La frase recopilada en un papir egipci, ha

estat considerada com el primer reclam publicitari del que és té memòria. A França els

taverners cridaven pel carrer els vins que tenien i utilitzaven campanes com a reclam;

a Espanya utilitzaven gaites i tambors.

Les característiques principals de la publicitat són atraure l’atenció del públic i que creï

un desig de tenir el que s’anuncia i per tant la necessitat de comprar-lo. Són els quatre

passos bàsics per a que una campanya publicitària arribi a l’èxit.

Sociological Art

El Sociological Art és un moviment artístic que dóna un enquadrament a la estètica,

creat per Fred Forest, Hervé Fischer i Jean-Paul Thénot.

A partir de 1967 es van iniciar una sèrie de accions per Fred Forest amb un primer pla

al moviment del Sociological Art, amb aquestes accions, que van deixar de banda la

pintura, l’escultura i el dibuix, van afavorir

l’ús de les tecnologies de la comunicació,

així com la radio, impresos i mecanismes

de premsa audiovisuals.

Aquest art va sorgir amb les protestes

d’alguns països com manifestacions

artístiques , que a traves de vídeos es

queixaven de la seva societat. A París, l’any

1972, es va denunciar la gran explotació de la economia de mercat i les maniobres

polítiques.

Aquest art com característica principal té les formes de alineació utilitzades en l’art

com la seva plataforma y la tecnologia y la metodologia crítica com a palanca. El

Sociological Art sosté que la fosa de la funció, mètodes, eines, materials i objectius

dels artistes era inevitable en un període de agitació social.

26

Underground

L’Underground (sota terra) va sorgir els anys seixanta a la costa de l’est de Nord

Amèrica i després es va expandir per Europa. Eren artistes que van sortir de sota terra

per mostra el seu art als carrers, es podien veure pintors de parets, comediògrafs,

directors de cine i cantants de Rock.

És un art radical que critica el sistema polític i la forma de vida. Tractava la guerra, les

lluites de les panteres negres, la fam, la pobresa i més endavant problemes socials

com el racisme, l’homosexualitat i la SIDA. Pretén descriure les formes d’art que

queden al marge del corrent artístic principal. És rebel i revolucionari i en alguns casos

il·legal, ja que els artistes tendeixen a no seguir les nomes ni la cultura dominant en el

moment.

Aquest art es caracteritza principalment per la gran quantitat d’originalitat que utilitza i

per experimentar amb diverses tècniques.

Dins d’aquest podem trobar altres arts com el Graffiti, Street art i Punk art.

Es va manifestar especialment en la premsa (Open City, Washigton free Press) i en el

còmic (R.Crumb, G.Shelton, B.Crawford).

27

Utopisme Arquitectònic

Al llarg de la història han aparegut moltes formes

arquitectòniques utòpiques que en aquell moment no es

varen realitzar a causa de la manca de diners però que ens

en queda constància gràcies a les pintures.

El moviment modern va ser des de l’inici utòpic amb

projectes de ciutats futuristes com Estribos para las nubes,

el Monument de la tercera internacional, la ciutat lineal de

Argel, arquitectura en moviment de Nicolau Ma.Rubió

Tudurí, el teatre espai dinàmic de Nicolas Schöffer o alguns

treballs no realitzats de Gaudí. Per al futur hi ha alguns

projectes com l’arquitectura mòbil, ciutats flotants, la ciutat

que camina de Ron Herras entre molts altres.

Aquest art es caracteritza per ser una arquitectura ideal, lliure d’algunes obligacions i

per desafia les lleis de la física.

Videoart

El videoart apareix simultàniament a Estats Units i Europa a mitjans de la dècada dels

anys seixanta.

Va aparèixer en un context històric marcat per la consideració de la societat i la cultura

portant canvis socials importants, això comportà que nombrosos artistes es

replantegessin el paper de l’art en la societat i per tant les obres que es van realitzar

tenien una unió considerable entre art i vida.

Entre els primers videoartistes hi ha: Nam June Paik, en la seva exposició del 1963 va

presentar tretze televisors que mostraven un desordre de batecs i ralles de matèria

electrònica sense cap imatge real; i Wolf Vostell registrava collages electrònics,

procedia dels artistes fluxos (moviment que es relaciona amb el videoart i que es va

començar a desenvolupar a partir de 1963 i considerava que qualsevol acció de la vida

diària podia ser art).

El Videoart consisteix en aquella obra que usa la tecnologia del vídeo en format

electrònic o digital amb una intencionalitat artística, buscant la fusió de música, acció,

espai, temps i art. La tècnica d’ús, però, ha evolucionat en les últims anys.

28

El Videoart té varies utilitzacions però s’ha de saber diferenciar del cine. Una de les

diferencies és que el Videoart no ha d’estar necessariament compost d’actors o

diàlegs i no té narrativa ni guió. Una altra diferencia és que és més econòmic que la

producció del cine.

TIPUS DE VIDEOART:

• Vídeo Televisat

Molts artistes van tenir l’ocasió de poder treballar per diferents cadenes de

televisió que fins aleshores només s’havien utilitzat per emetre programes

comercials o d’entreteniment. Aquests artistes, a part, van començar a investigar

l’ús del temps i la imatge que es va desenvolupar en els anys següents per

artistes com Bill Viola i Gary Hill.

Destaquen els artistes Paik als tallers de la cadena WGBH de Boston (Estats

Units) i David Hall a Europa.

• Vídeo Performance

Alguns artistes realitzaven accions efímeres, art en viu. Al principi el vídeo només

era un medi d’enregistrament però va començar a interactuar en l’obra. El vídeo

permetia realitzar performes sense tenir en compte el lloc el temps i el públic.

Destaquen els artistes com Bruce Nauman, Klaus Rinke, Rebecca Horn, Jochen

Gerz o Vito Acconci.

• Vídeo instal·lacions

Alguns artistes es van dirigir cap a la investigació i exploració de les possibilitats

espacials del medi. Consisteix en la presentació d’una gravació que es presenta

relacionada amb l’espai que l’envolta, vinculat a altres objectes que completen el

significat. El paper de l’espectador és molt , no només perquè és el protagonista

sinó també per les reaccions i emocions que li provoca.

En aquestes creacions destaca el circuit tancat que consisteix en la reproducció

simultània d’un imatge gravada. Destaquen autors com Takahiko Iimura i Antoni

Muntades

29

• Videoart poètic

Poc a poc es va anant construint un llenguatge propi i autònom del vídeo.

Consisteix en que la composició de la imatge i el temps adquireixin poètiques

personals.

D’estaca l’autor Bill Viola que pretén mostrar com les cintes de vídeo poden ser un

engany perquè algunes vegades creiem veure la realitat, però no és més que una

interpretació d’aquesta.

Els artistes més destacats dins el videoart son: Vito Acconci, Peter Campus, Gary

Hill, Joan Jonas, Bruce Nauman, Tony Oursler, Pipilotti Rist, Domingo Sarrey i Bill

Viola.

3.2 REFERENTS

2.2.1 Christo i Jeanne-Claude (Performance)

Christ Javacheff és un artista nord-americà d'origen búlgar. Els seus objectes

embolicats són alguns dels exemples més extrems de l'art conceptual modern. Va

viure a França entre 1958 i 1964, any en què es va traslladar a Estats Units. Les

primeres obres eren empaquetatges, en les quals embolicava ampolles, llaunes o

caixes, amb tela o plàstic. Es va fer molt famós pels seus últims treballs que consistien

a empaquetar temporalment objectes enormes o edificis sencers.

Aquests són alguns dels edificis que va embolicar: el Pont Neuf de París, el Parlament

alemany a Berlín, les illes de la Badia de Biscaia a Miami, una muralla romana a

Itàlia... Algunes de les seves obres es van realitzar amb paisatges com: embolicar la

costa australiana, instal·lar d'una gegantina cortina al Gran Canyó del Colorado o una

tanca que travessa el desert de Califòrnia.

Jeanne-Claude i Christo sempre treballaven junts, la majoria de les obres esmentades

anteriorment les van realitzar tots dos. Però cal destacar dues obres que van tenir molt

d'èxit, aquestes són: “The Gates”, 7.500 portes de 4,9 metres d'alt, de les quals

penjaven teles de material sintètic de color safrà, una iniciativa artística per adornar el

Central Park de Manhattan. I també el projecte de cobrir el Reichstag de Berlín sota

d'una tela brillant platejada el 1995, considerat l'obra mestra de la parella.

30

Entre els seus projectes encara no realitzats estan: la Porta d'Alcalá a Madrid i

l'estàtua de Colom a Barcelona.

Aquests dos autors han estat un dels nostres referents, el curiós és que tot i que siguin

autors propis de Land Art, les seves obres no ens han inspirat per a desenvolupar una

creació amb aquesta modalitat, sinó que ens han inspirat per a fer la performance.

El fet d'embolicar els objectes ens ha donat l'idea de fer-ho amb persones, simbolitzant

capolls que només mostren un embolcall, significant la capa on s’hi amaga una nova

vida i que quan arribi al moment la podrem descobrir.

El significat de les seves obres ens donen la sensació que aquelles enormes

televisions amb les que cobreixen els edificis restaurats, ponts, Illes... pretenen

amagar la forma d'aquests objectes durant un temps i així al destapar-les, és com si

poguéssim descobrir noves coses, com si poguessin tornar a ser especials per uns

instants.

3.2.2 Nils Udo (Land Art)

Nils-Udo va néixer a Lauf, Baviera, Alemanya, el 1937. És un dels artistes europeus

contemporanis més representatius en la utilització de la natura com a material de l'art.

El 1972 deixa la pintura i comença a treballar directament amb la natura. Treballa amb

baies, fulles, pals, el moviment de l'aigua, el creixement de les plantes... el seu art és

efímer i per això es veu obligat a plasmar-lo sobre suport fotogràfic.

La naturalesa és la seva font i la seva inspiració ja que va passar la seva infància en

un antic castell des del qual es dominava la Vall del Meno, estava situat al camp i

envoltat de prats i boscos. Per això la seva obra evidencia un gran respecte per la

natura que està expressat amb senyals que es visualitzen mitjançant petites

actuacions: una filera de pètals vermells vorejant una esquerda volcànica, una

garlanda de fulles de colors vius que posa de manifest la forma arrodonida d'un

accident geogràfic en una roca, una illa flotant sobre l'aigua on han estat plantats 1000

narcisos, una pomera amb làmines de gel en les seves branques, nius de grans

dimensions realitzats amb bambú o troncs i branques d'arbres, una línia de fulles

seques que potencia la frontera entre la terra i l'aigua...

També ha utilitzat la poesia en algunes de les seves obres com: Rain Tower,

Waterhouse, o Bambo Nest.

31

Es diu que les seves obres creen un món seductor de "utopies possibles", monticles

de colors, els nius gegants i els dies de somni al bosc.

Nils Udo també ha estat un dels nostres referents; la seva modalitat és el Land Art i

l’obra que hem realitzat agafant-ho a ell com a model també ho és. Algunes de les

seves obres ens han inspirat perquè, com mostrarem posteriorment, donen la

impressió que sobre una superfície inerta, per impossible que sembli, pot continuar

havent-hi vida.

Hem seguit el model de Nils Udo, utilitzant tots de materials de la natura i en un entorn

natural. Com a fons hem triat la terra de la platja, significant el desert; hem col·locat

quatre closques de coco en fila i hem omplert cadascuna de materials que simbolitzin

l'evolució del creixement de la vida.

3.2.3 Emma Hack (Body Art)

Emma Hack és una artista actual del segle XXI que s’ha dedicat i apassionat pel seu

ofici. La seva carrera de 21 anys s'ha desenvolupat des dels seus inicis com a pintora

de cara de nens i perruqueria qualificada, d’artista de maquillatge a una il·lustradora i

artista visual del cos de fama mundial. Es dedica especialment a la modalitat de Body

Art, pintant cossos de dones nues.

L’Emma Hack és una artista australiana que es dedica al Body Art. El cos és el seu

llenç amb el que arriba a aconseguir un gran mimetisme entre les seves obres i el

fons, però també podem trobar cridaners contrasts. Veiem que en algunes zones

remarca la figura de la dona per a que es noti que hi ha la seva presencia.

Aquesta artista ha anat evolucionant amb els anys, va començar en aquest món de

l’art com a maquilladora de nens, més tard es va adonar que sentia passió per dibuixar

o pintar els cossos de les persones, podríem dir que és una il·lustradora del cos.

Quan va començar a dedicar-se al que ella volia fer,Body Art, va començar a fer certs

viatges per experimentar amb cultures diferents, on va trobar el seu lloc d’inspiració en

moltes de les seves obres: la Xina.

Allà va treballar amb diferents artesans de ceràmica i porcellana qui van entrenat en

certa manera a fer aquestes formes tan característiques i tan personals de la cultura

xinesa, però amb un toc molt personal de l’Emma Hack.

32

Considerem que aquesta artista té una cosa en comú amb nosaltres: la idea que vol

representar en les seves obres, la vida. Representa la vida amb diversos estampats

florals on la dona té una gran importància ja que utilitza la figura de la dona en la

majoria de les seves obres.

Ella, en moltes ocasions, ha dit que utilitza la dona per un toc més personal i més íntim

a l’obra. Accentua els òrgans femenins per donar-li aquest toc de intimitat.

Al març de 2001, va guanyar el premi en la primera CIDESCO Mundial Professional de

Congressos del Món Campionat de Body Painting a Hong Kong, moment en el que va

començar a pujar a la fama i a donar a conèixer les seves imatges corporals de Body

Art a tot el món.

Amb el seu ajut, l’any següent, es va dur a terme l'esdeveniment a Adelaida. Festival

Cabaret.

En la seva col·lecció de 2009 “Nadius Mandala”, Emma ha creat dissenys cridaners de

fons circular en la qual els seus models es camuflen, cadascun amb un nadiu australià,

aus, rèptils o mamífers. Emma ha creat un ambient, que té importància per a l'espècie,

proporcionant un refugi segur en el qual es troba, i la demostració de la bellesa única

de flora i fauna que és la quinta essència d'Austràlia.

En aquesta nova col·lecció, inspirada amb la tècnica de l'Art Nouveau, crea teles

pintades a mà amb les papallones que posa sobre la forma humana, creant un efecte

fresc i en capes múltiples.

També hem escollit a Emma Hack com a referent, perquè ens ha cridat l’atenció, la

seva manera d’utilitzar la naturalesa i els cossos humans, la manera en que uneix uns

fons tant colorits, reals, estrambòtics... amb un cos. El seu estil ens ha inspirat a l’hora

de fer la nostra creació de Body Art i una altra obra a part, de Performance.

En la de Body Art hem intentat introduir unes cames dins de l’aigua i crear un lligam

que permeti crear una nova vida a partir d’aquests dos cossos.

I en la de la Performance hem fet també una altra obra en la que hi ha el cos d’una

noia camuflat amb el terra que la rodeja, representant l’instin que tenen molts éssers,

tan animals com humans, i que utilitzen per a sobreviure. És a dir, el fet de camuflar-se

dins d’un entorn, d’una societat, dins d’allò que ens envolta i així passar desapercebuts

per poder fer la nostra vida sentir-nos més integrats, característica mol pròpia de

Emma Hack, ja que en la majoria de les seves obres s’hi pot apreciar un cert

camuflatge.

33

3.2.4 Videoart

L’obra “Black or white” està realitzada per John Landis i interpretada per Michael

Jackson.

John Landis va nàixer a Chicago Estats Units el 1950, es dedica al món del cinema

com a director, guionista, actor i productor. És conegut per les seus vídeos amb

Michael Jackson (Thriller, Black or White) i per pel·lícules de comèdia i de terror.

Va començar la seva carrera quan era un adolescent treballant com a noi dels

encàrrecs per a la cadena Fox. Desprès va començar a treballar en algunes pel·lícules

de baix cost però gràcies a la pel·lícula “Desmadres a la Americana” que va tenir gran

èxit, li va permetre fer pel·lícules de cost més elevat.

Michael Jackson va nàixer a Gary (Indiana) el 1959. El seu pare formava part del grup

musical The Falcons i la seva mare també era una apassionada de la música.

Michael i els seus germans es van unir per formar un grup “Jackson Five”, el seu pare

va deixar la seva feina i es va dedicar a ser el representant del grup dels seus fills que

el 1970 es van convertir en un dels grups més venuts amb èxits com el de “I want you

back”.

El 1972 Michael va gravar el seu primer disc en solitari que li va donar popularitat,

desprès va tornar amb els seus germans per fer ressorgir el grup que es va passar a

dir “The Jackson” i van recuperar la popularitat.

El 1979 va participar en el cine en la pel·lícula de Mago de Oz i va tornar com a solista

i amb el tema “Don’t stop if you get enought” amb la que va guanyar el seu primer

Grammy. Amb Thriller, el 1982, va passar a convertir-se en un dels mites de la música.

Però al llarg de la seva vida va patir acusacions d’abusos infantils; ell sempre ho va

negar i al final es van solucionar.

Els 2009 Michael va decidir fer el seu retorn a l’escenari amb un conjunt de concerts

anomenat “This is it” que es tenia que realitzar al juliol d’aquell any, però això mai va

passar,ja que el 25 de juny va morir. Tot i així, la venta dels seus discos va augmentar.

Ens hem inspirat en l’obra de “Black or White” perquè la tècnica que s’utilitza on es veu

com les cares de les persones es transformen en unes altres ens va cridar l’atenció, ja

que és una bona manera de representar allò que nosaltres teníem pensat, el pas de la

vida. A part també ens va influència la intenció de l’artista amb aquest vídeo i amb la

cançó, que tots som iguals encara que siguem de races diferents. Una mica això

34

també ho valíem plasmar en el nostre treball, representar que encara que físicament

no som del tot iguals, amb anys viscuts diferents, al cap hi a la fi som iguals: persones

que hem estat joves i serem grans, que fem el nostre camí.

3.3 ANALISI D’OBRES

3.3.1 MODEL D’ANÀLISI

CLASSIFICACIÓ OBRES D’ART

1. IDENTIFICACIÓ

TÍTOL

AUTOR

TÈCNICA

DATA /ÈPOCA

EMPLAÇAMENT

ESTIL

ALTRES OBRES

OBRA REALITZADA PER

2. ICONICITAT (la representació de les formes, figures …és: figurativa, realista, no

realista, geomètrica, esquemàtica, abstracta, etc.)

3. TEMA (històric, religiós, al·legòric, ornamental, mitològic, social...)

4. SÍNTESI DE LA SIGNIFICACIÓ PLÀSTICA

L’OBRA EXPRESSA

DESCRIPCIÓ DEL TEMA

INTERPRETACIÓ I REFLEXIÓ ESTÈTICA

35

5. FUNCIÓ I FINALITAT COMUNICATIVA

* NOTA: en algunes de les obres següents no es poden analitzar alguns d’aquests

punts.

3.3.1.1 Christo i Jeanne-Claude

IDENTIFICACIÓ

TÍTOL: Wrapped Coast

AUTOR: Christo & Jeanne-Claude

TÈCNICA: embolcallar, en aquest cas d’una costa

DATA /ÈPOCA: entre els anys 1968 i 1969

EMPLAÇAMENT: Little Bay es troba a 14’5 quilometres al sud-est de Sydney

(Australia) a la costa del pacífic

ESTIL: Land Art

ALTRES OBRES: “The umbrelles”, “Running Fence”, “Pont Neuf Wrapped” o

“Wrapped Trees”

36

ICONICITAT

Composició formada per múltiples línies indefinides a causa de que és una tela i per

tant no té una posició fixa ja que està a l’exterior.

SINTESI DE LA SIGNIFICACIÓ PLÀSTICA

La part envoltada era de 2’4 quilometres de llargada i de 46 a 244 metres d’amplada,

en total es van utilitzar 90.000 metres quadrats de tela teixida amb fibres sintètiques

fabricades per a us agrícola i 56’3 quilometres de corda.

Aconseguir obtenir aquest resultat va tardar quatre setmanes amb ajuda d’escaladors

professionals, estudiants d’arquitectura, artistes australians i mestres. Finalment un

cop realitzada, la costa va quedar embolcallada durant deu setmanes, desprès se’n

retirà tots el materials que van ser remoguts i reciclats deixant el lloc en el seu estat

natural.

Aquesta obra pretén provocar reaccions en veure-la: un sentiment , sensacions

(llibertat, grandesa, dinamisme, etc) que poden variar segons el moment, el vent, el

sol, si plou, entre moltes altres causes.

FUNCIÓ I FINALITAT COMUNICATIVA

La finalitat d’aquesta obra és modificar l’entorn per tal de percebre’l amb uns altres

ulls. Pots veure coses que abans no t’havies adonat , la interacció dels fenòmens

naturals amb la tela que embolcalla la roca, com el vent acaricia la tela o la colpeja

creant formes en moviments o el reflex del sol completament diferent a com estem

acostumats a veure’l. Però a la vegada és un redescobriment del lloc, allò que abans

trobaves insignificant o que mai t’hi havies fixat ara et crida l’atenció i tens la curiositat

de descobrir que és allò que està amagat.

37

3.3.1.2 Nils Udo

IDENTIFICACIÓ

TÍTOL: Arrel escultura “L’arbre de la fotosíntesi”

AUTOR: Nils Udo (Lauf, Baviera, Alemanya, 1937)

TÈCNICA: Intervenció plàstica a l’entorn

DATA /ÈPOCA: 1995

ALTRES OBRES: Rain Tower, Waterhouse, i Bambo Nest

EMPLAÇAMENT: Parc Chapultepec, Mèxic

ICONICITAT

L’obra mostra una figurativa realista amb formes orgàniques que provenen de l’arbre,

el punt central i principal de l’obra, tot i que el quadrat que hi ha en el terra trenca amb

la seva geometria.

TEMA

El tema representat és la intenció d’apropar-se a la natura mostrant al mateix temps

l’allunyament per part de la societat cap aquesta, per això hi ha representat aquest

38

vuit, Nils Udo diu que fa temps que la gent va perdre la relació amb la natura i que el

fet de viure fora d’aquesta ens portarà problemes.

SÍNTESI DE LA SIGNIFICACIÓ PLÀSTICA

L’obra parteix de les arrels d’un arbre que són revelades gràcies a una excavació de la

terra creant un forat quadrangular, amb això proposa fer visible allò que no es veu, és

a dir, pretén mostrar aquesta separació entre la gent i la natura. El forat podria ser com

una metàfora de l’obra, que representa el forat on viu la societat, allunyada de la

natura i a la mateixa vegada, els problemes que ens portarà aquesta separació.

L’autor va tenir ajuda de col·laboradors per a poder fer aquesta intervenció que va

durar una setmana. Després l’artista va fer la realització de les fotografies extraient

una petita part de l’obra en general, les quals son obres independents; finalment el

forat va tornar a ser tapat.

FUNCIÓ I FINALITAT COMUNICATIVA

Nils Udo pretén apropar la natura a la gent, per fer-los recordar que l’han oblidat, per

demostrar que viure fora d’aquesta no ens beneficia de cap manera. Pretén que

reflexionem sobre la relació que hi ha entre l’home i la natura i que la respectem però

també pretén mostrar allò que hi ha i que no veiem, incitant-nos a redescobrir-ho.

L’obra expressa naturalitat, angoixa, inestabilitat i preocupacions.

39

3.3.1.3 Emma Hack

IDENTIFICACIÓ

TÍTOL: Sense títol

AUTOR: Emma Hack

TÈCNICA: Pintura corporal

DATA /ÈPOCA: 2006

ESTIL: Body Art

ALTRES OBRES: Les seves obres no tenen títols però ha fet nombroses obres de

Body Art.

ICONICITAT

Tipus de pintura figurativa i no gaire realista.

TEMA

Ornamental

40

SINTESI DE LA SIGNIFICACIÓ PLÀSTICA

Aquesta obra transmet la idea de la unió de l’home amb la naturalesa ja que s’hi pot

observar el cos d’una dona fusionat i/o camuflat en un fons on s’hi troben imatges

d’animals i decoració floral.

Aquesta unió amb la natura significa una apropament cap aquesta deixant enrere la

imatge de l’actualitat de la destrucció del medi.

En les obres d’aquesta autora es pot observar una gran influencia de la cultura xinesa.

FUNCIÓ I FINALITAT COMUNICATIVA

La imatge d’aquesta obra transmet tranquil·litat, lleugeresa i una harmonia entre el

món de la natura i el dels éssers humans.

2.3.1.4 John Landis i Michael Jackson

IDENTIFICACIÓ

TÍTOL: “Black or white”

AUTOR: John Landis i Michael Jackson

TÈCNICA: vídeo

DATA /ÈPOCA: 1991

ESTIL: videoart (videoclip)

ALTRES OBRES: Thriller

TEMA

El tema d’aquest vídeo representa la igualtat entre totes les persones del món, ja

siguin de diferent cultura, raça o edat. Perquè tots som diferents però iguals a la

vegada, perquè tots som humans; el que passa és que cada un té diferents mareres

d’expressar-se i això és el que ens fa ser especials. El fet que Michael Jackson es

barregi amb tot tipus de gent mostrant-se alegre i actiu, expressa l’acceptació de

cultures i ens incita a fer com ell.

41

SÍNTESI DE LA SIGNIFICACIÓ PLÀSTICA

En aquesta obra apareix Michael Jackson cantant i ballant, envoltat de gent de

diverses cultures, tribus africanes, indis americans, indus, entre diferents costums... Ell

balla amb tots de la mateixa manera, que vol dir que tots ens hem de tractar igual.

Al final del vídeo hi ha una gravació de diferents persones cantant i ballant que es van

transformant uns en els altres, per augmentar el significat d’acceptació.

L’obra expressa inquietud cap a la discriminació entre gent de diverses races.

FUNCIÓ I FINALITAT COMUNICATIVA

Michael Jackson amb aquesta obra pretén mostrar el seu rebuig vers les

organitzacions que inciten a la violència el terrorisme i el racisme. Vol mostrar que tots

som iguals siguem de la raça que siguem.

Però també vol incitar a reflexionar als espectadors per a que canviïn la seva conducta

i acceptin als demés.

42

4. EXPERIMENTACIÓ

4.1 Body Art

En l’obra del Body Art hem volgut crear vida a partir d’una unió. Aquesta unió es forma

a partir del cos d’una persona amb l’aigua d’un riu. Per aconseguir aquest efecte hem

utilitzat pintures per al cos i hem simulat com si l’aigua del riu pugés pels peus de la

noia donant vida a unes plantes que s’enreden per les seves cames i que d’elles

neixen flors. Desprès l’hem col·locada en el riu i li hem tirat purpurina sobre el blau

dels peus, ja que amb la brillantor que crea s’aconsegueix que aquests ja formin part

del riu.

La idea principal que volem transmetre amb aquesta obra, és apropar l’home a la

natura i així, amb la seva unió crear una millor vida per a tots.

4.2 Performance

43

Aquesta obra esta formada per un grup de persones embolcallades amb llençols

blancs al mig d’un bosc en diverses posicions: agafades a un arbre, traient un braç o

creant formes amb la peça de roba.

Les diverses i variades posicions dels llençols ens inciten a voler conèixer allò que s’hi

amaga cobert amb el color blanc que trenca amb els tons verdosos i marrons del bosc.

L’obra representa un lloc on, gràcies a la gran quantitat de vegetació, poden néixer

noves vides embolcallades, capolls de color blanc que és el símbol de puresa d’una

nova vida de la qual desconeixem com serà i per tant tampoc el seu futur, però a la

vegada també simbolitza un embolcall que protegeix una vida pura, l’ésser humà, que

neix en la natura però que després es gira contra seu.

La posició dels capolls i dels arbres donen la sensació que nosaltres estem allà com a

observadors curiosos, però que les noves vides no s’adonen de la nostra presencia

com si fóssim fantasmes que observem allò que passa sense formar-ne part.

La intencionalitat d’aquesta obra és representar la vida encara que pot tenir d’altres

significats, per això no esperem que tothom hi vegi el mateix, al contrari, volem que

provoqui curiositat, que no els passi desapercebuda i que provoqui noves idees a

l’observador.

4.3 Videoart

En la modalitat de videoart hem creat una fusió d’imatges de persones de la comarca,

amb diferent sexe, edat i raça. Alhora d’ajuntar aquestes imatges en el vídeo també

s’ajunten aquestes petites diferencies i així aconseguim un efecte d’igualtat. El fet

d’ajuntar diferents fisonomies ha estat la nostra manera de donar a conèixer la idea

principal d’aquest projecte, que es vasa en transformar la cara d’una persona fins

arribar a la d’una altra, però sempre seguint l’ordre del temps, es a dir, de més jove a

més adult. Aquesta evolució, es el pas de la vida i dins d’aquest pas i trobem en

moltes persones, significant que la nostra vida es tant important com la dels demes,

perquè tots formem part d’una mateixa vida i per viure-la plenament l’hem de compartir

amb els que ens envolten.

44

4.4 Land Art

En la nostra obra de Land Art hem representat l’evolució de la vida a partir de la idea

que de qualsevol lloc pot néixer vida, encara que sigui un lloc inert. Per això hem triat

una platja que simula el desert, hem col·locat quatre mitges closques de coco que

representen un món a través del temps; aquest pas del temps es simbolitza amb la

perspectiva de llunyania i l’evolució de la vida dins de cada closca.

En el primer coco només hi trobem aigua, el principi d’una nova creació, on s’hi reflexa

el sol que és com una petita esperança. En el següent, comencen ha créixer

partícules, terra i molsa. En tercer, ja s’ha format una capa de terra resistent sobre de

l’aigua on hi comencen a créixer flors. I en el últim ja s’ha acabat de crear el nou món

ple d’aigua, terra, herba, flors, arbres i vida.

I la màgia de tot això és que la vida té la capacitat d’aparèixer en qualsevol lloc i

desenvolupar-se sobre aquest, en aquest cas s’aconsegueix donar-li vida a un

paisatge absent d’aquesta.

45

4.5 Fotografia (realista)

En una de les nostres obres realistes, hem escollit una fotografia que estigués repleta

de colors, sensacions i sentiments, però que tots aquests representessin la vida. Hem

buscat un ambient on es poguessin apreciar els canvis de la natura amb el pas del

temps aprofitant que era tardor.

El punt principal de la imatge és aquesta filera de pedres que representa el camí de la

vida, unes més grans, altres més petites, ja que la vida es forma per diferents

moments, ja siguin aquells que ens marquen més o els més petits, que per

insignificants que semblin són una pedra que ens permet continuar el nostre camí.

A cada costat d’aquest camí s’hi troben les estacions de l’any, a la banda dreta hi ha la

tardor representada per el terra recobert de fulles seques que han caigut, i també esta

en els colors dels arbres de l’esquerra on les fulles encara no han caigut. Al final del

camí hi ha el hivern representat per un arbre sec i sense fulles. I tota la part de

l’esquerra, és la primavera i l’estiu, representades per una herba verda i al fons uns

arbres també verds i plens de fulles.

Aquesta col·locació del paisatge ens ha semblat com una barreja d’estacions, que

signifiquen el pas del temps. Entre aquest fet de transcórrer el temps hi ha el nostre

camí de la vida amb una noia que salta amb força i emoció, perquè així és com hem

de viure la vida, amb força per tirar endavant i amb el cor obert per a poder gaudir de

totes les emocions que se’ns presentin.

46

4.6 Pintura (realista)

Aquesta és l’altra obra realista, hem elegit pintar un quadre on s’hi pogués apreciar

fàcilment una dona nua, signe de puresa, que estigués embarassada ja que aquest

seria on es trobaria el tema de la vida.

L’obra està realitzada sobre un suport de fusta conglomerada, hem utilitzat tres

tècniques diferents: l’oli, la creta i el carbonet. La dona esta realitzada amb la tècnica

seca, que li dóna una textura més propera al públic, provoca la sensació de poder-la

tocar, l’oli del fons permet fer un difuminat que dóna profunditat i alhora li dóna llum i

brillantor.

Hem elegit fer el fons de colors verds per dos motius: un per a contrastar amb el pèl-

roig dels cabells de la dona, i l’altre pel motiu de que la gent relaciona el verd amb la

naturalesa i a la vegada relaciona la naturalesa amb la vida. Així que hem pensat que

tant pel color verd com per la panxa d’embaràs podríem transmetre més fàcilment la

idea de vida, que és el nostre tema principal.

47

5. ENQUESTES

5.1 ENQUESTÀ ART CONCEPTUAL

SEXE FEMENÍ MASCULÍ

EDAT >10 10 a 20 20 a 30 30 a 40 40 a 50 <50

ESTUDIS ESO LLETRES

CIÈNCIES

TECNOLOGIA ESPECIALITAT

ARTS

FEINES FINS AL DIA D’AVUI

QUINA OBRA ET CRIDA MÉS L’ATENCIÓ? 1 2 3 4 5 6

QUINA T’AGRADA MÉS ? 1 2 3 4 5 6

PER ALGUNA RAÓ EN CONCRET ?

QUIN TEMA ET TRANSMETEN AQUESTES OBRES ?

NATURA VIDA

SENTIMENTS ALTRES

PAS DEL TEMPS

QUIN D’AQUESTS DOS TIPUS D’ART ET TRANSMET MILLOR L A IDEA?

ART REALSITA ART MODERN

I DINS DE L’ART CONCEPTUAL ?

1. Body Art 3. Land Art

2. Perfomance 4. Vídeo Art

48

5.2 RESULTAT DE LES ENQUESTES

Desprès de realitzar les enquestes a la nostra població, hem fet uns gràfics per

mostrar més visualment la diferencia de respostes entre el gènere i edat.

Aquí es poden observar els gràfics en forma de formatgets, distribuïts segons les

preguntes que hem mostrat en el model de l’enquesta i la representació gràfica de

cada grup d’edat i sexe segons la qüestió proposada.

Quina obra et crida més l’atenció?

10 a 20 anys

20 a 30 anys

49

30 a 50 anys

més de 50 anys

Quina obra t’agrada més?

10 a 20 anys

50

20 a 30 anys

30 a 40 anys

Més de 50 anys

51

Quin tema et transmet millor aquestes obres?

10 a 20 anys

20 a 30 anys

40 a 50 anys

52

Més de 50 anys

Quin d’aquest dos tipus d’art et transmet millor la idea?

10 a 20 anys

20 a 30 anys

53

30a 40 anys

Més de 50 anys

I dins de l’Art Conceptual?

10 a 20 anys

54

20 a 30 anys

40 a 50 anys

Més de 50 anys

55

Hem agafat una mostra més gran de l’ edat de 10 a 20 anys per a poder comparar si varia gaire amb la mostra ja agafada i poder fer un estudi més detallat ja que és la gent de la nostra generació.

Quina obra et crida més l’atenció?

Quina obra t’agrada més?

56

Quin tema et transmet aquestes obres?

Quin tipus d’art et transmet millor la idea?

I dins de l’art Conceptual?

57

6. INFLUÈNCIA DE L ’ART CONCEPTUAL EN EL NOSTRE ENTORN

L’aparador és un espai cultural que va néixer gràcies a un grup d’artistes tant pintors,

escultors com escriptors que volien posar l’art al carrer, a l’abast de tothom, sense

horaris ni límits. Aquesta iniciativa va començar el desembre de 2004 i fins avui molts

artistes que viuen i treballen al Pirineu hi han exposat les seves obres.

Algunes d’aquestes exposicions són de l’Art Conceptual:

Any 2005

Al febrer, Vicens Casassa va mostrar la seva obra “Nabiners”. L’artista pretenia amb

aquest treball treure a la llum un poble que considerava invisible i posar-lo davant la

gent. Opina que aquests pobles diuen molt de la nostra manera de viure. Podríem dir

que aquesta obra és de l’art l’Objet Trouvé ja que agafa parts d’un poble i les

descontextualitza.

Al maig, Joan Canal va exposar conjuntament amb Andreu Escales “3.054 vegades

més del que voldria”. Aquesta obra estava formada per estovalles, pintades amb la

impremta del cos humà i un conjunt d’instal·lacions. Els dos artistes utilitzen un suport

molt inusual que trenca amb el que és tradicional, tret característic de l’Art Conceptual.

Al novembre, Bernat Manresa va exposar “Paraules al carrer” que consistia en un grup

de fotografies amb frases escrites; les fotografies no retraten persones sinó que capten

per allà on passen aquestes, juga amb la percepció visuals per fer-nos meditar i veure

les coses d’una altra manera. El podem considerar conceptual perquè deixa d’utilitzar

els objectes comuns que s’acostumen a fotografiar i capta els llocs que mai ens fixem

com el terra, tot barrejant-lo amb poesia. Fa que allò que sembla brut i lleig es vegi des

d’un altre punt de vista.

Al juny, Jordi Porter i Ramon Berga van exposar “Kitsch”. Aquesta obra estava

formada per diversos objectes situats en una forma concreta como un maniquí amb un

marc de fotos i unes llums de l’arbre de Nadal o un miralls amb rotllos de paper de

bany i petites estatuetes, per això podem considerar que Kitsch és Assamblage.

Any 2006

Al març, Meritxell Virgili va donar a conèixer “Alteritat” a l’aparador. Aquesta obra

consistia en dibuixos de cossos deformes sobre un suport de fusta al que se li veien

58

les vetes. Els caps dels cossos eren personatges, objectes o animals en color.

L’autora hi treballava els fenòmens culturals uniformes que caracteritzen a la

civilització, fa una interpretació de la evolució de la societat des de l’individu. Ella

mateixa diu: “la llei dels orígens, origen o part més petita que ens configura. En aquest

cas global o supraindividu benefactor de l’alteritat”.

Al octubre, Teresa Gutiérez hi va exposar “E la nave va”, un conjunt d’obres amb

formes abstractes molt curioses fetes amb paper, fang, fusta, cordills cosits i lligats

entre ells. Precisament, pels materials usats podem, dir que E la nave va formar part

del Minimal art,l perquè aquets són primaris, bàsic i simples.

Any 2007

Al novembre, After Xart va ser una col·lectiva en honor a l’artista Xart que havia mort.

Hi van participar diversos artistes com Joan Canal, Carme Ivernon, Kiko de Winter,

Josepa Travé, Salbador Albanell, Teresa Gutièrez, Borja G, Andreu Campillo, Anna

Riu, Andreu Escales, Dolors Balcells, Albert Galindo, Meritxell Virgili, Ramon Berga,

Mireia Faus i Xato. A causa de la diversitat d’artistes, les obres també eren diferents i

per tant no totes les podríem considerar conceptuals. Podem dir que hi havia Land Art

(Albert Galindo) ja que una obra consistia en mostrar unes arrels descobertes d’una

planta, però també hi havia Art Povera entre altres.

Al desembre, es va fer la col·lectiva Riuada que pretenia recordar els aiguats que van

patir a La Seu d’Urgell, la comarca de l’alt Urgell i a Andorra al novembre de 1982. Per

fer-ho van fer una acumulació que simulava tot allò que l’aigua s’havia endut com

matricules, formatges, rodes, fulles, troncs, papers, botes, etc.

Any 2008

Al març, Alfons Valdés va fer la exposició Finestres, és la representació del món

segons els seus ulls. Finestres és Objé Trouvé perquè descontextualitza caixes

d’ampolles, però també podem dir que és Art Povera pels materials emprats.

A l’abril, Gemma Piera mostra la seva obra “Les capces de Pandora” amb la qual fa un

estudi i anàlisi de les formes geomètriques i una reflexió de contraris: blanc-negre,

buit-ple, fragmentació-unitat. L’obra consisteix en un conjunt de capces lligades

59

formades per elements quadrangulars blancs o negres units, lligats entre ells creant un

cub.

Al setembre, Bernat Manresa exposà Tragèdia en 10 actes que consisteix en deu

fotografies on apareixien joguines que pateixen tragèdies com un nen abandonat, una

dona assassinada o un accident de trànsit. L’artista utilitza joguines perquè volia

criticar la societat, ja que avui dia sembla que les noticies siguin un joc i no un fet que

ens afecta a tots. Funk Art per la seva crítica satírica i a l’hora Objé Trouvé per l’ús de

materials en un context diferent de l’habitual.

Any 2010

Entre el juliol i l’agost, a l’aparador va estar exposar l’obra “Procés” de Gerard Moliné.

L’obra es pot considerar Land Art per al seva implicació en la natura. En aquest treball

Gerard dóna importància a les fases, el procés d’un fenomen creatiu o natural com a

obra. En aquesta exposició es podia veure des d’un quadrat de sal deformat per la

llengua de les vaques fins a una fotografia d’un bosc on hi ha una gran teranyina de

plàstic entre els troncs.

Al novembre, Mireia Ferran i Eva Soto mostraven “Violència de gènere”, un treball

format per un conjunt de fotografies i una instal·lació d’uns vestits blancs penjats en un

espai amb humitats i gens luxós. Els vestits tenen la part superior en perfectes

condicions però la inferior està tacada de pintura, que a la vegada coincideix amb la

línea negra de la paret, com si representes la part que es veu i la part que queda

amagada. Aquesta obra vol representar i criticar la violència de gènere.

6.1 MODEL D’ENTREVISTA

- Què entens per art?

- Quan vas començar a dedicar-te al disseny? Va ser vocacional?

- Hi havia alguna cosa que et crides l’atenció?

- Quines fonts d'inspiració tens?

- I què t'agrada més, fer-ho tu o que t'ho manin per encàrrec?

- I de tots els treballs que has fet, de quin et sents més orgullós?

60

- I què t'agrada més, fer-ho tu o que t'ho manin per encàrrec?

- I de tots els treballs que has fet, de quin et sents més orgullós?

- Però en concret, potser la urna biodegradable, la barretina, la bossa catalana

aquestes coses més teves. Creus que la gent entén les teves obres?

- Sempre utilitzes el mateix tipus d'art o de tema, o vas variant?

- Com t'agrada treballar?

- Havies pensat algun cop arribar fins tan lluny? Pesaves que la teva obra fos tan

acceptada?

- I els resultats que obtens t'agraden?

- Tens algun autor com a referent? Per alguna raó en concret?

- Coneixes altres artistes de per aquí que es dediquin també a això?

- Tens alguna obra pensada per a fer, o algun projecte?

- En la teva opinió per quina modalitat creus que es decanta la gent avui en dia?

- Sempre t’has dedicat a la natura des de la primera obra, o t’ha vingut per algun

Motiu?

6.2 RESULTAT DE L’ENTREVISTA A GERARD MOLINER

Gerard Moliner va néixer l’any 1977 a Barcelona però la seva procedència era la Seu

d’Urgell, lloc on van tornar quan va fer els dos anys. Va estudiar disseny industrial a

l’escola Elissava a Barcelona i actualment té un negoci propi distribuït entre les dues

regions. El seu equip està format per una noia arquitecte que està a la Seu i a

Barcelona hi ha una noia portuguesa que ha fet disseny de producte, un noi que és

dissenyador industrial, un estudiant de pràctiques i ell, que es torna entre la Seu i

Barcelona.

� Què entens per art?

- Per a mi l’art és una actitud, una forma d’entendre la vida, la feina, la relació amb

les coses, amb la gent... considero que és una disciplina bastant global.

� Quan vas començar a dedicar-te al disseny? Va ser vocacional?

- Doncs no, jo faig disseny industrial però abans d’això jo havia provat altres feines

61

des de carter fins a restauració; aleshores vaig estudiar uns anys de pastisseria i

posteriorment vaig començar a estudiar disseny gràfic i disseny de producte.

� Hi havia alguna cosa que et crides l’atenció?

- Sí, sempre m’havia atret el tema de les belles arts però creia que tenia més sortida

el tema de disseny.

� Quines fonts d'inspiració tens?

- Sempre que faig un treball per motivació pròpia, la meva font d’inspiració és la

natura. Però quan es tracta d’un encàrrec la meva llibertat d’expressió queda

limitada.

� I què t'agrada més, fer-ho tu o que t'ho manin per encàrrec?

- Fer-ho jo. Hi ha encàrrecs que són també molt atractius, però normalment no és

tant freqüent. Els encàrrecs estan més enfocats a la comercialització d'una peça o

una cosa molt concreta de necessitat per la industria. En canvi quan treballes pel

teu compte fas coses més al teu gust.

� I de tots els treballs que has fet, de quin et sents més orgullós?

- Bàsicament dels treballs que he fet amb col·laboració amb artesans, més que dels

de la industria perquè amb els artesans és un tracte més humà, acabes fent-te

col·lega d'ells i és el més gratificant de qualsevol dels treballs.

Una de les obres de Land Art que he fet va ser col·locar 6.000 testos (alguns amb

llavors i altres no)a la Expo, aleshores primer era tot negre i durant el temp, a mida

que s’anava regant, anaven creixent les herbes fins fer la forma buscada. Va durar

11 dies més o menys. També vaig fer estampats que consistien en serigrafiar les

ombres dels arbres sobre teixits; amb la tronca vaig fer la casaniu que representava

com hauríem de viure si fóssim ocells.

� Però en concret, potser la urna biodegradable, la barretina, la bossa catalana

aquestes coses més teves. Creus que la gent entén les teves obres?

- Sí, suposo que sí. La majoria de públic que compra una cosa és per que li agrada,

aleshores es suposa que l’entén. També hi ha gent que és molt escèptica amb totes

les coses que en diuen de disseny. Jo crec que sí que ho entenen.

� Sempre utilitzes el mateix tipus d'art o de tema, o vas variant?

62

- Ja et dic, si tinc un encàrrec molt concret em cenyeixo al que em demanin i sinó

sempre vaig evolucionant mica en mica i suposo que amb el temps vas tenint

inquietuds diferents i cada cop t'agrada fer coses per tu mateix i no pels altres.

� Com t'agrada treballar?

- No hi ha un mètode concret, quan et consideres creatiu hi ha unes hores que estàs

al estudi, fent més feines de gestió, telèfon, correus electrònics i tal, i la resta de

hores estàs pensant o descontextualitzant coses que passen; aleshores quan tens

una idea vens al estudi i l'apliques o li portes a algú que te la pugui duu a terme,

però no és una metodologia concreta. De vegades vas en bicicleta i penses en

alguna idea de la feina... no es que digui que el meu sistema és aquest i que

sempre ho faci igual.

A més, jo no hem considero l’autor de les meves obres, sinó que penso que les a

creat la pròpia natura, jo més aviat el que faig és experimentar amb ella. Això es

pot veure, per exemple, en l’obra que vaig fer col·locant una tela sota un niu de

orenetes i així, segons els seus excrement,s es com si pogués observar els seus

moviments, les seves migracions.

� Havies pensat algun cop arribar fins tan lluny? Pesaves que la teva obra fos tan

acceptada?

- No, penso que és la meva feina i és el que he de fer simplement, ho considero que

està bé perquè és el que a la gent li agrada però no li dono molta importància al que

pensi la gent, tant si li agrada com si no. Perquè també faig coses molt diferents,

tant un mural de ceràmica o una pintura fins a un moble o un interiorisme, aleshores

hi ha gent que li agrada una cosa i d'altra que no, per tant crec que en el fons ho

faig més per mi que per la gent.

� I els resultats que obtens, t'agraden?

- M'agrada més en el moment en el que tinc la idea, tens molta satisfacció, després

quan la veus i passa el temps, la majoria de coses les veus d'una altra manera i les

canviaries.

� Tens algun autor com a referent? Per alguna raó en concret?

- Si, en tinc varis. Potser en el món del disseny tinc a en Jasper Morrison, al

Constantine Creep, i després hi ha en Joan Brossa amb temes de la poesia visual,

en Martín Azuar i com a dissenyador més local, Josep Manyà. Molt de referents i

63

molt de disciplines diferents.

M'agraden per la seva mentalitat, perquè de vegades tens la sensació de compartir

actituds. En el món de l'art de vegades hi ha persones que t'influeixen i que fan

coses totalment diferents però en aquella època veus que pensaven similar.

� Coneixes altres artistes de per aquí que es dediquin també a això?

- L’únic que conec són artesans, però en el tema del disseny industrial no gaires, crec

que no n’hi ha. És difícil treballar en un poble i fer disseny de producte, ja que és un

treball que té més sortida en les ciutats, per això la gent que s’hi dedica marxa fora

dels pobles, la majoria d’aquesta gent se’n va a Barcelona o Madrid.

� Tens alguna obra pensada per a fer, o algun projecte?

- Un dels meus projectes previstos es començar una exposició d’objectes per l’abril

en una galeria de Barcelona.

� En la teva opinió, per quina modalitat creus que es decanta la gent avui en dia?

- El Land Art, al igual que el Povera Art van tenir el seu moment d’embranzida en els

anys 60, fa poc va haver una conferencia de diferents països d’Europa de diferents

artistes que es dedicaven a aquest art, però dins del que és Espanya és un art poc

corrent. Avui en dia la modalitat d’art que més destaca són les noves tecnologies .

Però jo prefereixo continuar aquesta tradició amb l’avantguarda, perquè hem fa

sentir més prop de la natura i alhora de les meves obres.

� Sempre t’has dedicat a la natura des de la primera obra, o t’ha vingut per algun

motiu

- Fa molts anys que creo obres amb la natura -des de petit- sense intenció de fer una

obra d’art, experimentava amb la natura, per exemple deixava unes ampolles en

uns arbres i amb el pas del temps hi quedaven atrapades dins del tronc. Altres

obres que he fet són per exemple unes peces de sal que les vaques les han anat

erosionant a mida que les llepaven i així feien com unes petites escultures; unes

peces d’alabastre col·locades dins d’un riu i aquest les va erosionar; també vaig fer

una escultura amb les banyes d’un cérvol.

64

7. CONCLUSIONS

Després de l’elaboració d’aquest treball hem tret les següents conclusions.

Amb l’experimentació hem pogut veure que l’art conceptual és un art molt dinàmic amb

el qual s’aconsegueixen resultats molt curiosos. També ens hem adonat que moltes de

les activitats que fem en la nostra vida quotidiana es podrien incloure dins el concepte

d’art conceptual i tenen un nom que les designa com el fet de pintar-te la cara en algun

moment especial

Pel que fa als artistes no n’hi ha gaires que es dediquin professionalment a aquest

tipus d‘art aquí a Catalunya, però sí que hem vist que aquest influencia a molts artistes

locals no gaire coneguts, amb resultats ben diferents.

Gràcies a les enquestes que hem realitzat a la població entre 10 i més de 50 anys hem

observat que els estudis no intervenen en la visió que cadascú té de l’art. Així doncs, si

en un principi crèiem que els científics es decantarien més per l’art realista, després

ens hem adonat que tothom percep l’art de maneres ben diferents. Per tant, no hi ha

una relació directa entre la professió o estudis d’una persona i la visió de l’art que

aquesta pugui tenir.

També hem vist que les noies es decanten més pel body art, mentre que els nois

prefereixen el vídeo art o la fotografia. Pel que fa als temes, les noies trien més que el

nois l’opció de sentiments. Tot i això, la majoria dels enquestats escull el tema vida.

Aquest fet ens ha donat certa satisfacció perquè, contràriament al que ens esperàvem,

gairebé tothom ha entès el tema que volíem transmetre.

Pel que fa a la pregunta “Quin art et transmet millor la idea?”, els més joves es

decanten per l’art modern, malgrat que molts alumnes de la ESO prefereixin el realista.

A mesura que l’edat augmenta, però, la gent tendeix a escollir l’art realista, sobretot a

partir dels 50 anys. A molts d’aquests els costa entendre perquè les obres conceptuals

estan fetes d’aquestes manera, i mostren cert rebuig cap aquest art perquè creuen que

fa malbé les coses. Per exemple: una senyora gran es va estranyar i ruboritzar al

veure els cocos de l’obra del Land art i preguntà què fèiem trencant les olles d’aquella

manera. També dos senyors grans, un d’ells de cultura àrab, en veure l’obra del body

art va pensar que aquella manera de pintar-se les cames era vandalisme.

La majoria dels enquestats que trien l’art realista en aquesta mateixa pregunta

elegeixen el videoart, suposem que és perquè està format per un conjunt de

fotografies que associen a imatges reals.

65

En conclusió, podem dir que l’edat i el sexe sí que són factors importants a l’hora de

triar les respostes. També podem dir que el vídeo art ha estat la principal obra que la

gent ha elegit, ja sigui perquè els agrada o els crida l’atenció.

Finalment també ens hem adonat que per fer art no sempre hem de crear-lo, sinó que

també el podem transmetre.

66

8. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

http://ca.wikipedia.org/wiki/Land_Art / Marc teòric / dia de visita 23 de setembre de

2010 / en línea

http://fun.ql4.org/weird/unusual-Body Art.htmlm / Marc teòric / dia de visita 12 de

agost de 2010 / en línea

http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=en&u= http://en.wikipedia.org/wiki/B

ody_art&ei=W2kPTIrSIIqC_AaF_tTxDQ&sa=X&oi=translate &ct=result&resnum=1

9&ved=0CGcQ7gEwEg&prev=/search%3Fq%3Dbody%2Bart%26h l%3Dca%26sa%

3DN%26rlz%3D1R2ADFA_esAD343%26prmd%3Div / Marc teòric / dia de visita 23

de setembre de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Body_art / Marc teòric / dia de visita 23 de setembre de

2010 / en línea

http://www.fcmanrique.org/expoDetalle.php?idExposic ion=7/ Marc teòric / dia de

visita 07 de novembre de 2010 / en línea

http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&tl =es&u=http%3A%2F%2Fwww.

emmahackartist.com%2Fartist.php / Marc teòric / dia de visita 23 de setembre de

2010 / en línea

http://www.masdearte.com/index.php?option=com_conte nt&view=article&id=786

7&Itemid=8 / Marc teòric / dia de visita 25 d’agost de 2010 / en línea

http://www.videoartes.com/ Marc teòric / dia de visita 15 de juliol de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Videoarte / Marc teòric / dia de visita 13 de octubre de

2010 / en línea

http://www.videoartes.com/videoartes/Historia_Video _Arte.html / Marc teòric / dia

de visita 13 de octubre de 2010 / en línea

http://hvideoarte.wordpress.com/ Marc teòric / dia de visita 13 de octubre de 2010 /

en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Land_Art / Marc teòric / dia de visita 29 d’agost de 2010 /

en línea

http://sepiensa.org.mx/contenidos/l_landart/1.htm / Marc teòric / dia de visita 26

d’agost de 2010 / en línea

http://www.masdearte.com/index.php?option=com_conte nt&view=article&id=781

0&Itemid=8 / Marc teòric / dia de visita 27 de novembre de 2010 / en línea

67

http://www.lular.info/a/arte/2010/10/Que-es-el-Land Art.html / Marc teòric / dia de

visita 07 de octubre de 2010 / en línea

http://artescontemporaneos.com/earth-art-y-Land Art -arte-en-tierra-y-paisaje/

Marc teòric / dia de visita 24 de desembre de 2010 / en línea

http://en.wikipedia.org/wiki/Performance_art / Marc teòric / dia de visita 1 de juliol

de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Performance / Marc teòric / dia de visita 1 de juliol de

2010 / en línea

http://en.wikipedia.org/wiki/Body_art anglès / Marc teòric / dia de visita 9 de juliol

de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Body_art espanyol / Marc teòric / dia de visita 1 de juliol

de 2010 / en línea

http://www.artemza.com.ar/index.php?option=com_cont ent&view=article&catid=24:

medios&id=72:-el-BodyArt-o-arte-corporal-un-poco-de -historiaq-segunda-

parte&Itemid =30/ Marc teòric / dia de visita 14 de setembre de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/John_Landis / Marc teòric / dia de visita 30 de octubre

de 2010 / en línea

http://www.todomusica.org/michael_jackson/ Marc teòric / dia de visita 20 de

desembre de 2010 / en línea

http://www.youtube.com/watch?v=mqZnxvAPkL8 / Marc teòric / dia de visita 5 de

desembre de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Black_or_White / Marc teòric / dia de visita 5 de

desembre de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_procesual / Marc teòric / dia de visita 6 de

desembre de 2010 / en línea

http://en.wikipedia.org/wiki/Process_art / Marc teòric / dia de visita 7 de desembre

de 2010 / en línea

http://en.wikipedia.org/wiki/Sociological_art / Marc teòric / dia de visita 27 de

desembre de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Publicidad/ Marc teòric / dia de visita 13 de octubre de

2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_mat%C3%A9rica/ Marc teòric / dia de visita 09

de setembre de 2010 / en línea

http://en.wikipedia.org/wiki/Landscape_art/ Marc teòric / dia de visita 29 de octubre

de 2010 / en línea

68

http://es.wikipedia.org/wiki/Mec_Art/ Marc teòric / dia de visita 09 de novembre de

2010 / en línea

http://www.answers.com/topic/mec-art-3/ Marc teòric / dia de visita 21 de novembre

de 2010 / en línea

http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_mat%C3%A9rica/ Marc teòric / dia de visita 10

de agost de 2010 / en línea

Llibre: “l’aparador, art al carrer” promocionat pe r l’ajuntament de La seu

d’Urgell i el Consell comarcal de l’Alt Urgell. / Influència de l’art conceptual en el

nostre entorn / dia de visita 05 de gener de 2011 /

Llibre: “diccionario de arte moderno” Editorial Fer nando Torres 1979 Valencia

dirigit per Vicente Aguilera Cerni. / Marc teòric / dia de visita 24 de juliol de 2010 /