» ÍNDEX · » mostra guia d’aula 4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....

» MOSTRA GUIA D’AULA 4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 » EL PROJECTE DE LLATÍ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Competències de l’àmbit lingüístic i de l’àmbit social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Índex de Llatí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

» MOSTRA RECURSOS D’AULA 4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 » AVALUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51» ACTIVITATS DE REFORÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

» ÍNDEX

D’AULAGUIA 4

ESOPrograma

Hipàtia d’Alexandria

L TÍALMOSTRA

» PRESENTACIÓ

EPROJ TECELDE L TÍAL

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita . Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim .

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre . A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarre-gable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat .

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llatí, forma part del projecte competencial ela-borat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament . Cobreix totes les neces-sitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit lingüístic i de l’àmbit social, agrupades per dimensions .

4ESO

ESO

LLATÍ L TÍAL

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

Programa


4ESO

DIGITALL TÍAL

7

EL PROJECTE DE LLATÍ

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre .• Una proposta de programació didàctica de cada unitat . • Les solucions de totes les activitats .• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb

l’aplicació AvaluApp ( ) .• La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sosteni-

ble (ODS, ) .

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVAEl currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llatí de 4t d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge són diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treba-lli tots els continguts que presentem. És per això que la temporització que oferim és orientativa.

UNITAT 1 HORES LECTIVES1. De l’indoeuropeu al llatí 3 h2. Roma, mestressa de mig món 4 h3. Mots catalans de procedència

llatina 2 h

4. Amors i amorets 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 2 HORES LECTIVES1. L’evolució del llatí 2 h2. Tots els camins porten a Roma 2 h3. Topònims d’origen llatí.

Gentilicis 2 h

4. Històries d’amor 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 3 HORES LECTIVES 1. El llatí, una llengua flexiva 2 h2. La primera declinació 2 h3. Política i dret romans 2 h4. Prefixos, sufixos i radicals

llatins 2 h

5. Perseu i Andròmeda 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 4 HORES LECTIVES 1. La segona declinació i el

gènere neutre 1 h

2. El present d’indicatiu 2 h3. Viure en societat 2 h4. Expressions amb contingut

mitològic 2 h

5. Els raptes de la mitologia clàssica 1 h

Posa’t a prova 2 h

UNITAT 5 HORES LECTIVES 1. Els adjectius llatins 3 h2. L’imperfet d’indicatiu. 2 h3. Viure en família 2 h4. Lèxic sobre el calendari i el

temps 2 h

5. Éssers prodigiosos 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 6 HORES LECTIVES 1. La tercera declinació 2 h2. Oci, festes i tradicions 3 h3. Matemàtiques, química i… llatí 2 h4. Les forces del destí 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 7 HORES LECTIVES 1. Els adjectius de la tercera

declinació 1 h

2. El futur d’indicatiu 1 h3. L’infinitiu concertat 2 h4. Botigues i mercats 3 h5. La salut de les persones i dels

animals 2 h

6. El món dels morts 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 8 HORES LECTIVES 1. La quarta i la cinquena

declinacions 2 h

2. La transmissió de la cultura clàssica 2 h

3. Abreviatures i expressions catalanes amb contingut clàssic

2 h

4. Els orígens de la humanitat 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 9 HORES LECTIVES 1. Repassem llengua i gramàtica 3 h2. Repassem història i cultura 3 h3. Llatinismes d’ús més freqüent 3 h4. Joventut i bellesa 2 hPosa’t a prova 2 h

24

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els llatinismes i locucions habituals d’ús llatí incorporats a les llengües conegudes i identificar components d’origen grecollatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari específic de les ciències i de la tècnica, i explicar-ne el sentit etimològic.

1.1. Identifica els principals trets de la llengua indoeuropea.

1.2. Reconeix les principals etapes evolutives del llatí.

1.3. Sap explicar l’origen llatí del català.

1.4. Comprèn el contingut d’un text de gènere històric.

1.5. Comprèn els principals conceptes metalingüístics relacionats amb el terme llengua i amb l’evolució del llatí.

- Les llengües indoeuropees.

- El llatí.

- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial.

- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia.

7, 10, 11, 12, 15, 18

1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

3. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar les regles bàsiques d’evolució fonètica a ètims llatins productius en relació amb les llengües romàniques, i fins i tot no romàniques; deduir les regles a partir de la comparació amb els termes heretats, i establir la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme.

3.1. Sap identificar els termes que formen un mot compost d’origen llatí i deduir-ne el significat.

3.2. Forma mots derivats a partir d’arrels d’origen llatí.

3.3. Reconeix l’origen llatí de topònims actuals.

3.4. Forma paraules derivades a partir d’ètims llatins.

- Les llengües indoeuropees.

- El llatí.

- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial.

- Expansió durant l’Imperi.

24, 26, 28

25

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Activitats complementàries

El llatí, com tota llengua viva, va anar evolucionant i passant per diferents períodes o etapes.

Podeu demanar als alumnes de fer un esquema amb les diferents etapes i que recullin tres ítems característics per a cadascuna.

Per acabar, per treballar la dimensió comunicació oral, podeu organitzar la classe en set grups per-què cada un prepari una intervenció breu sobre una de les etapes del llatí, amb les principals carac-terístiques (trets de la llengua; autors, si n’hi ha, al-gun fet destacable, etc.).

De la mateixa manera que passa amb les llengües actuals, que quan parlem fem servir un registre o un altre en funció de la situació comunicativa, del nivell cultural, etc., amb el llatí va passar el mateix, hi havia un llatí culte, que equivaldria al llatí escrit, i un llatí col·loquial, o també anomenat vulgar, en el sentit que era el parlat per la gent del carrer.

Feu reflexionar els alumnes sobre aquest punt i de-maneu-los que distingeixin entre grups de tres pa-raules, quin és el mot llatí, quin el mot patrimonial

evolucionat i quin el cultisme. Per exemple: organu, orgue (mot patrimonial) i òrgan (cultisme); articulu, artell (mot patrimonial) i article (cultisme), spatula, espatlla (mot patrimonial) i espàtula (cultisme); ig-norare, enyorar (mot patrimonial) i ignorar (cultis-me). Feu-los adonar que el cultisme s’assembla més al mot llatí que no la paraula patrimonial evolucio-nada.

• Llatí postclàssic (segles i-ii dC). Durant aquesta etapa va conti-nuar havent-hi grans escriptors en llengua llatina, però utilitza-ven un llenguatge molt farcit de termes populars, arcaics, girs gramaticals, és a dir, una llengua molt barroca. Al segle ii dC va acabar la gran època de la literatura llatina.

• Llatí tardà (del segle iii al segle vii). Aquest període començà en el moment en què va finalitzar la gran època de la literatura lla-tina i arribà fins al moment en què el llatí va deixar de ser una llengua parlada. Aquest fet no es va manifestar al mateix temps en tot el territori romà, sinó que podem trobar-hi una variació de dos segles (600-800 dC).

• Llatí medieval (del segle viii al segle xiv). Es tractava d’un llatí que ja no es parlava, perquè havien aparegut les llengües romà-niques, que eren les que utilitzava la majoria de la població. Tot i així, el llatí no va desaparèixer, sinó que va esdevenir una llen-gua de cultura: en aquella època qualsevol persona que volgués tenir accés a la cultura havia de saber llatí, a més de la llengua materna. Va passar a ser una llengua de cultura fins i tot en ter-ritoris que no havien format part de l’Imperi romà, com ara Po-lònia, Noruega, Hongria, Islàndia, etc. I podem dir que, en aque-lla època, Europa sencera escrivia en llengua llatina.

• Llatí humanístic (a partir segle xv). Els humanistes van repren-dre el llatí per comunicar-se tant en l’àmbit parlat com escrit. Aquests pretenien imitar els autors llatins de l’època clàssica.

Els humanistes són persones partidàries del corrent anomenat humanisme, que propugna un retorn a la cultura grecoromana, en tots els àmbits, com la literatura, la filosofia, etc. L’humanisme col·loca l’ésser humà al centre de l’univers.

SABIES QUE…?

Vista del monestir de Poblet. Els monestirs van esdevenir grans centres de cultura a l’edat mitjana. Els monjos hi copiaven a mà les obres de l’antiguitat grecoromana.

10

LLENGUA LLATINA « UNITAT 1

• Neollatí (o llatí del segle xxi). Actualment, diferents associacions pretenen rellançar el llatí com a llengua viva de comunicació entre els pobles. A aquesta empresa s’hi ha sumat la revista La-tinitas, i també el Vaticà, que utilitza el llatí en els seus docu-ments oficials. Per posar-se al dia, un seguit d’experts han intro-duït 15.000 noves paraules al llatí, per poder descriure el món actual. Han afegit mots tecnològics, esportius, so cials, etc. Fi-xa-t’hi:

aeròdrom: aerinavium portusiceberg: nataris mons glacialisOVNI: res inexplicata volans

solter: solitariusvagó llit: currus dormitoriuswhisky: vischium

1.3. Un llatí per a cada moment

Partint de la realitat social que ens indica que les comunitats no són homogènies, sinó que existeixen elements diferenciadors, i que els parlants tenim la capacitat d’adaptar-nos a realitats diferents, podem dir que la societat romana no era una excepció. Així, al costat d’unes etapes cronològiques de la llengua llatina, podem observar diferents llatins en funció de la circumstància de l’individu. No era el mateix el llatí que parlava un camperol de les províncies que el d’un funcionari de l’Imperi que vivia a Roma; tampoc no era igual el llatí que parlava un soldat destinat a un territori allunyat de Roma que el d’un mestre.

La diferència principal i més important —però no l’única— entre els diversos llatins és la del llatí culte i el llatí col·loquial.

• Llatí culte. També s’anomena llatí literari o llatí escrit, ja que és el que utilitzaven els escriptors i els mestres d’escola. Era el llatí ofi-cial, el que es feia servir en l’Administració. Aquest tipus de llatí era estricte amb les normes gramaticals, força rígid i no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència. Si el comparéssim amb el català, seria el català literari, és a dir, el que llegim en els llibres, en la premsa escrita, el que escoltem en les notícies de les televisions o ràdios, el català que segueix les nor-mes de gramàtica vigents.

• Llatí col·loquial. Molt sovint se l’identifica amb el llatí vulgar o el llatí parlat. Al costat del llatí culte, coexistia un llatí parlat per la gent del carrer, per les classes més populars, que prescindia de les normes gramaticals. Era un llatí molt viu, espontani, que con-tínuament innovava i que va evolucionar ràpidament. D’aquesta evolució popular del llatí col·loquial van sorgir les diverses llen-gües romàniques.

Fent la mateixa comparació anterior, també podríem parlar d’un català parlat que es diferencia substancialment del de la premsa o dels registres més formals. Aquest català familiar i quotidià canvia molt ràpidament i és el que marca el camí i l’evolució de la nostra llengua.

Ubi meum instrumentum computatorium est?


11

Notes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

32

Solucionari

1. a) Vertadera / b) Falsa / c) Falsa / d) Vertadera / e) Vertadera

2. Una família lingüística és un grup de llengües que tenen un origen comú i unes semblances lingüístiques.

3. Indoirànic: bengalí, afganès, persa. / Germànic: alemany, suec, anglès, noruec. / Eslau: txec, rus, macedoni, polonès. / Bàltic: letó. / Cèltic: irlandès, bretó. / Grec: grec. / Itàlic: francès, occità. / Albanès: albanès.

4. a) Armeni. b) Lituà. c) Albanès. d) Polonès.

5. Les dades són aproximades; s’han buscat en el moment de fer aquest llibre, però poden variar a mesura que es van fent actualitzacions.Letó → Letònia: 1.900.000 parlants.Sard → Sardenya: 1.000.000 parlants.Bretó → França: 200.000 parlants.Neerlandès → Bèlgica, Països Baixos, Namíbia, Sud-àfrica, Anti-lles Neerlandeses, Surinam: 38.000.000 parlants.Occità → Espanya, França, Itàlia, Mònaco: 1.750.000 parlants.Islandès → Islàndia: 320.000 parlants.Urdú → Índia, Pakistan: 104.000.000 parlants.Rus → Rússia: 278.000.000 parlants.Gal·lès → Gran Bretanya: 791.000 parlants.Armeni → Armènia: 6.000.000 parlants.

6. escocès – irlandès / gallec – portuguès / persa – kurd / bielo-rús – polonès / romanès – català / danès – alemany / lituà – letó / hindi – urdú

7. a) La llengua indoeuropea es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist. / b) La diàspora és la dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari. / c) Cap al 1000 aC. / d) A partir de la comparació de les llengües indoeuropees van veure que hi havia semblances entre elles i van arribar a la conclusió que derivaven d’una llengua originària comuna: l’indoeuropeu.

8. Respostes orientatives:Nom propi: Arantxa, Iñaki, Begoña, Joseba, etc.Cognom: Gurruchaga, Uriburi, Urtubey. Plat de cuina típic: marmitako.Topònim: Donosti, Ondarroa, Gasteiz, Bilbo.Esport típic: aizkolaris (talladors de troncs).Adeu: agur.Policia autonòmica: ertzaintza.President govern basc: lehendakari.

9. pare – aita; mare – ama; casa – etxe; jove – gazte; germà – haurride; home – gizaki; vell – zahar; vaca – behi

10. Normalment el conqueridor imposa la seva pròpia llengua al poble conquerit. En el cas del llatí, en ser una llengua que perme-tia la comunicació de tot l’Imperi, es va imposar sense problemes, perquè els pobles dominats veien els avantatges de parlar llatí.

11. a) Llatí medieval. / b) Llatí arcaic. / c) Llatí tardà. / d) Llatí humanístic. / e) Llatí postclàssic.

12. 1. e) Llatí arcaic. / 2. c) Llatí clàssic. / 3. a) Llatí postclàssic. / 4. b) Llatí tardà. / 5. f) Llatí medieval. / 6. d) Llatí humanístic.

13. Virgili: Va néixer l’any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua i va morir a Bríndisi l’any 19 aC. La seva família era molt modesta

» ACTIVITATS1. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) No sabem exactament el nombre de llengües que existeixen al món.

b) Existeixen quatre famílies lingüístiques que agrupen totes les llengües del món.

c) A partir del segle xvi els lingüistes es van ado-nar que hi ha semblances entre llengües de di-verses regions.

d) L’indoeuropeu és una llengua hipotètica de la qual no en tenim testimonis.

e) El poble indoeuropeu se situava al centre d’Euro-pa i a les estepes de Sibèria.

2. Defineix què és una família lingüística.

3. Classifica les llengües següents en un dels grups lingüístics que tens més avall:

albanèsalemanyirlandèsbengalí

txecrus

bretósuec

francèsmacedoni

occitàanglès

afganèsgrec

noruecletó

persapolonès

indoirànic germànic eslau bàltic

cèltic grec itàlic albanès

4. Indica quina és la llengua intrusa en cada sèrie:

a) Kurd, hindi, urdú, armeni.b) Búlgar, eslovac, lituà, eslovè.c) Albanès, serbocroat, txec, bielorús.d) Italià, polonès, francès, portuguès.

5. Busca informació sobre el lloc on es par-len oficialment aquestes llengües i sobre el seu nombre aproximat de parlants:

letósardbretó

neerlandèsoccità

islandèsurdúrus

gal·lèsarmeni

6. Relaciona cada llengua de la columna de l’es-querra amb la de la columna de la dreta amb la qual tingui un parentiu més pròxim:

escocès • • portuguès

gallec • • polonès

persa • • irlandès

bielorús • • alemany

romanès • • català

danès • • urdú

lituà • • letó

hindi • • kurd

7. Respon a aquestes preguntes:

a) En quina època es parlava la llengua indoeuropea?

b) Què és la diàspora dels pobles indoeuropeus? c) En quin moment l’indoeuropeu es va desinte-

grar en diverses llengües? d) De quina manera van deduir els lingüistes com

podia ser la llengua indoeuropea si no existei-xen documents escrits?

8. L’èuscar, una de les llengües més antigues d’Euro-pa, l’origen de la qual és desconegut, no es relacio-na amb cap de les famílies lingüístiques conegu-des. Actualment es parla al País Basc i a Navarra i té mig milió de parlants. Té unes característiques que la fan molt especial, des del punt de vista lèxic i també fonètic. Però com que segur que coneixes alguns mots en basc, comprova-ho tu mateix, om-plint aquesta taula:

Nom propi …

Cognom …

Plat de cuina típic …

Topònim …

Esport típic …

Adeu …

Policia autonòmica …

President del govern basc

…

UNITAT 1 » LLenGUA LLATINA » ACTIVITATS

12

9. Comprova tu mateix que el basc no té semblan-ces amb el català ni amb el castellà completant la taula de sota amb els mots bas-cos corresponents:

etxe • haurride • behi aita • gazte • zahar

ama • gizaki

Català Castellà Basc

pare padre …

mare madre …

casa casa …

jove joven …

germà hermano …

home hombre …

vell viejo …

vaca vaca …

10. Per quines raons els pobles conquerits pels ro-mans van abandonar la seva llengua i van apren-dre llatí?

11. Digues l’etapa del llatí que correspon a cada una d’aquestes característiques:

a) El llatí esdevé una llengua de cultura i ciència. b) Els testimonis que tenim del llatí no són literaris,

sinó que els trobem en objectes quotidians. c) El llatí deixa de ser una llengua parlada. d) El llatí intenta recuperar el seu paper com a mit-

jà de comunicació i imita el llatí clàssic. e) El llatí presenta característiques populars i ar-

caismes.

12. Ordena cronològicament aquestes etapes del llatí:

a) Llatí postclàssic.b) Llatí tardà.c) Llatí clàssic.

d) Llatí humanístic.e) Llatí arcaic.f) Llatí medieval.

13. El llatí clàssic fou la llengua utilitzada pels escriptors de renom de la literatura llatina al se-gle i aC. Entre aquests, destaquen autors com ara Virgili (Eneida), Ovidi (Metamorfosis i Art amatò-ria), Tit Livi (Història de Roma), Horaci (Odes). En grups, busqueu in-formació sobre la vida i l’obra de cadascun d’a quests autors i ex-poseu-la a la resta de companys i com-panyes. Podeu fer un PowerPoint, amb unes 4 o 5 diapositives i fer una presentació de 3 o 4 minuts com a màxim.

14. Les persones utilitzaven la varietat de llatí culte o de llatí vulgar en funció de la seva condició social o de les seves circumstàncies personals. Di-gues a quin registre fan referència aquestes carac-terístiques:

a) Innovava constantment.b) Era utilitzat pels mestres de l’escola.c) Presentava pocs canvis innovadors.d) Era utilitzat pels escriptors.e) No tenia normes gramaticals.f) Era viu i espontani.g) Estava regulat per normes gramaticals.h) Era parlat per les classes populars.

15. Justifica l’afirmació següent: «El català prové del llatí vulgar».

16. Avui dia no hi ha parlants nadius del llatí, però sí que és la llengua oficial a l’Estat del Vaticà, on s’estudia i s’utilitza. Busca informació sobre aquest microestat europeu i contesta:

a) Quina és la seva situació geogràfica?b) Quina és la seva superfície i quants habitants té?c) Al Vaticà, hi té la residència el cap suprem de

l’Església catòlica. Saps quin és el nom de l’ac-tual papa?

d) Amb quines paraules llatines s’anuncia la pro-clamació d’un nou papa?

Escultura de Virgili, a la ciutat de Màntua (Itàlia).


13


33

8


Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material comple-mentari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats parti-culars dels seus alumnes:

• Avaluacions amb les solucions . • Activitats de reforç amb les solucions . • Rúbriques i dianes d’avaluació .

ESPAI PERSONAL 4ESO

ESO

LLATÍ

GUIA

D’AU

LA. L TÍALD’AULAGUIA

Programa Hipàtia d’Alexandria

2

Roma, la capital de l’Imperi romà, va ser fundada l’any __________ a la re-

gió del Laci, molt propera al riu __________ . La llegenda de __________ i

__________ és la versió mitològica de la fundació d’aquesta ciutat. Aquesta petita

ciutat, envoltada per __________ turons, va experimentar un creixement molt

gran i va anar conquerint la resta de territoris de la península Itàlica. El pas se-

güent va ser aconseguir el control de tota la Mediterrània. Per fer-ho Roma va ha-

ver d’enfrontar-se als cartaginesos en les anomenades _____________ , que,

després de diverses fases, van finalitzar amb la victòria dels __________ .

Roma va organitzar els territoris conquerits, com ara la península Ibèrica i el

nord d’Àfrica, en __________ . Per tal de mantenir els territoris de l’Imperi, els

romans van decidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven

__________ . Amb el temps, les divisions internes de l’Imperi el van afeblir i van

fer que desaparegués: l’any __________ l’Imperi d’Occident va caure en mans

dels pobles bàrbars i, posteriorment, l’Imperi d’Orient va passar a formar part de

l’_____________ .

L’empremta que els romans van deixar al llarg de tots els territoris del seu

imperi ha estat considerable. Així, per exemple, se n’han conservat un munt

d’edificis, com ara l’amfiteatre d’Arles, a __________ , la muralla d’__________ ,

al Regne Unit, o diverses construccions de la ciutat de __________ , a Itàlia, que

va quedar soterrada sota la lava expulsada per l’erupció del volcà Vesuvi.

2

Activitat 4 - Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral i di-

mensió actitudinal i plurilingüe

El llatí era una llengua homogènia? Per què?

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

Activitat 5 - Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral, dimen-

sió actitudinal i plurilingüe i dimensió històrica

En quin moment de la història el llatí ja no es parlava però va esdevenir

una llengua de cultura?

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________



Quines diferències hi ha entre el llatí culte i el llatí col·loquial?

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

1

ACTIVITATS DE REFORÇ LLATÍ ESO Nom _______________________________ Grup _________ Data _________

UNITAT1

Omple els buits amb les paraules adequades per tal que el text tingui

sentit: Una família lingüística està formada per un grup de llengües que tenen un origen

__________ i unes semblances evidents. La majoria de llengües formen part

d’una família lingüística, però n’hi ha alguna que no; és el cas de l’__________ o

__________ , una de les llengües més antigues del món, que no té relació amb

cap altra llengua. Tot i que hi ha diverses famílies lingüístiques, nosaltres ens centrarem en la

indoeuropea, una família que tenia una llengua originària comuna: l’__________ .

No hi ha testimonis escrits d’aquesta llengua, que sembla que era parlada per una

sola comunitat que vivia al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Probable-

ment aquest poble va haver d’emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb

el nom de __________ . Aquesta__________ devia comportar que l’indoeuropeu

anés evolucionant fins a formar un gran nombre de llengües, entre les quals el

__________ . A diferència de les altres llengües indoeuropees, el llatí tenia cada vegada

més parlants, ja que tots els territoris conquerits per Roma havien de parlar-lo.

Tot i així, el llatí que es parlava no era homogeni. Cal diferenciar entre el

_____________ , utilitzat pels escriptors i els mestres d’escola, amb unes normes

gramaticals estrictes, força rígid i que no va experimentar gaires variacions, i el

_____________ , parlat per la gent del carrer, que prescindia de les normes gra-

maticals i era molt viu i espontani. D’aquesta evolució del llatí col·loquial van néi-

xer les llengües romàniques.

1

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

LLATÍ ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Data _________

UNITAT1



Què és una família lingüística? Posa’n dos exemples.

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________



Quines són les característiques principals de l’indoeuropeu?

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________



Quin és l’origen de la llengua llatina?

___________________________________________________________

________________________

________________________

________________________

________________________

_______________

9


» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC I DE L’ÀMBIT SOCIAL» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

LCURR UÍC MUNCOMP EET IAC L

NU

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competènciesUna competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràc-tica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic . Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme .

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomen-clatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departa-ment d’Ensenyament en els documents Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i Competèn-cies bàsiques de l’àmbit social .

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum . Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg del curs .

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial . També són necessàries les activitats d’aplicació di-recta dels continguts .

DIMENSIÓ HISTÒRICA

DIMENSIÓ CULTURAL

I ARTÍSTICA

ÀMBIT SOCIAL

DIMENSIÓCOMPRENSIÓ

LECTORA

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ

ESCRITA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

DIMENSIÓ ACTITUDINAL

I PLURILINGÜE

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ

ORAL

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

13

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriquesLes rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percep-ció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin .

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar .

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llatí posem a l’abast del do-cent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjunta-ment, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .

Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems —quan en una activitat es treballen moltes competències—, en cada activitat rubricada hem establert una ponderació per a les competències amb els valors 1, 3 o 5 i només rubriquem els ítems de les competències amb valor 5 (que són les que es treballen més profundament en aquella activitat) o, en algun cas, de les competències amb valor 3 . (Això ho trobareu indicat a la part superior de cada rúbrica) .

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100 .

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5%, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’op-ció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % . Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada com-petència .

Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat .

14


Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge . És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient .

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’as-soliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell) .

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana .

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Poques vegades), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent . Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant . Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes .

1

Representació gràfica de la rúbrica: la diana

4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Poques vegades

1

2

3

4

Activitat 5 (pàgina 12)

Comparació de la

informació de diverses fonts

Habilitat fent servir internet

Comprensió de l’enunciat de la pregunta

Tria de les fonts

adequades

Utilització de diversos criteris de recerca

2


4 Sempre

3 Gairebé sempre

2 De vegades

1 Poques vegades

1

2

3

4


Aprofundiment en la investigació

del tema

Correcció ortogràfica i gramatical

Tria d’imatges original

Cura en la presentació del

material

Rigorositat en la selecció de

les fonts

Creativitat en la presentació

del tema1


4 Sempre

3 Gairebé sempre

2 De vegades

1 Poques vegades

1

2

3

4


Comparació

de la

informació de

diverses fonts

Habilitat fent

servir internet

Comprensió de

l’enunciat de la

pregunta

Tria de les

fonts

adequadesUtilització de

diversos

criteris de

recerca

15


COMPRENSIÓ LECTORA

C1

C2

C3

Competència 1 . Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls .

Competència 2 . Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l .

Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement .

C7

C8

C9

Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals .

Competència 8 . Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents .

Competència 9 . Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs .

COMUNICACIÓ ORAL

DIM

EN

SIO

NS

DE

L’À

MB

IT L

ING

ÜÍS

TIC

C10

C11

C12

Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal .

Competència 11 . Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos .

Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments .

LITERÀRIA

C4

C5

C6

Competència 4 . Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització .

Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística .

Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal .

EXPRESSIÓ ESCRITA

A1

A2

A3

Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres .

Actitud 2 . Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .

Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

16

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLATÍ

HISTÒRICA

C1

C4

C2

C3

Competència 1 . Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica .

Competència 4 . Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics .

Competència 2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat .

Competència 3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals .

C10

C8

C9

Competència 10 . Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers .

Competència 8 . Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat .

Competència 9 . Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn .

CULTURAL I ARTÍSTICA

DIM

EN

SIO

NS

DE

L’À

MB

IT S

OC

IAL

17

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » LLATÍ

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat .

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030 .

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i prag-matisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta .

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030 .

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps . La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu .

18


Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

19

» ÍNDEX DE LLATÍ» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

EPROJ TECLDESE EO MN NV APU T

ED L

Llengua llatina 1. De l’indoeuropeu al llatí Del món clàssic a l’actualitat 2. Roma, mestressa de mig mónParlem en llatí 3. Mots catalans de procedència llatinaDe part dels déus 4. Amors i amoretsPosa’t a prova1Llengua llatina 1. L’evolució del llatí Del món clàssic a l’actualitat 2. Tots el camins porten a Roma Parlem en llatí 3. Topònims d’origen llatí . Gentilicis De part dels déus 4. Històries d’amor Posa’t a prova2Llengua llatina 1. El llatí, una llengua flexiva 2. La primera declinació Del món clàssic a l’actualitat 3. Política i dret romans Parlem en llatí 4. Prefixos, sufixos i radicals llatins De part dels déus 5. Perseu i Andròmeda Posa’t a prova

3Llengua llatina 1. La segona declinació i el gènere neutre 2. El present d’indicatiu Del món clàssic a l’actualitat 3. Viure en societat Parlem en llatí 4. Expressions amb contingut mitològic De part dels déus 5. Els raptes de la mitologia clàssica Posa’t a prova

4Llengua llatina 1. Els adjectius llatins 2. L’imperfet d’indicatiu Del món clàssic a l’actualitat 3. Viure en família Parlem en llatí 4. Lèxic sobre el calendari i el temps De part dels déus 5. Éssers prodigiosos Posa’t a prova

522


» ÍNDEX DE LLATÍ

Llengua llatina 1. La tercera declinació Del món clàssic a l’actualitat 2. Oci, festes i tradicions Parlem en llatí 3. Matemàtiques, química i… llatí De part dels déus 4. Les forces del destí Posa’t a prova6Llengua llatina 1. Els adjectius de la tercera declinació 2. El futur d’indicatiu 3. L’infinitiu concertat Del món clàssic a l’actualitat 4. Botigues i mercats Parlem en llatí 5. La salut de les persones i dels animals De part dels déus 6. El món dels morts Posa’t a prova

7Llengua llatina 1. La quarta i la cinquena declinacions Del món clàssic a l’actualitat 2. La transmissió de la cultura clàssica Parlem en llatí 3. Abreviatures i expressions catalanes

amb contingut clàssic De part dels déus 4. Els orígens de la humanitat Posa’t a prova

8Llengua llatina 1. Repassem llengua i gramàtica Del món clàssic a l’actualitat 2. Repassem història i cultura Parlem en llatí 3. Llatinismes d’ús més freqüent De part dels déus 4. Joventut i bellesa Posa’t a prova9

23


» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVAEl currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llatí de 4t d’ESO . Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge són diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treba-lli tots els continguts que presentem . És per això que la temporització que oferim és orientativa .

UNITAT 1 HORES LECTIVES 1 . De l’indoeuropeu al llatí 3 h2 . Roma, mestressa de mig món 4 h3 . Mots catalans de procedència

llatina 2 h

4 . Amors i amorets 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 2 HORES LECTIVES 1 . L’evolució del llatí 2 h2 . Tots els camins porten a Roma 2 h3 . Topònims d’origen llatí .

Gentilicis 2 h

4 . Històries d’amor 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 3 HORES LECTIVES 1 . El llatí, una llengua flexiva 2 h2 . La primera declinació 2 h3 . Política i dret romans 2 h4 . Prefixos, sufixos i radicals

llatins 2 h

5 . Perseu i Andròmeda 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 4 HORES LECTIVES 1 . La segona declinació i el

gènere neutre 1 h

2 . El present d’indicatiu 2 h3 . Viure en societat 2 h4 . Expressions amb contingut

mitològic 2 h

5 . Els raptes de la mitologia clàssica 1 h

Posa’t a prova 2 h

UNITAT 5 HORES LECTIVES 1 . Els adjectius llatins 3 h2 . L’imperfet d’indicatiu . 2 h3 . Viure en família 2 h4 . Lèxic sobre el calendari i el

temps 2 h

5 . Éssers prodigiosos 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 6 HORES LECTIVES 1 . La tercera declinació 2 h2 . Oci, festes i tradicions 3 h3 . Matemàtiques, química i… llatí 2 h4 . Les forces del destí 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 7 HORES LECTIVES 1 . Els adjectius de la tercera

declinació 1 h

2 . El futur d’indicatiu 1 h3 . L’infinitiu concertat 2 h4 . Botigues i mercats 3 h5 . La salut de les persones i dels

animals 2 h

6 . El món dels morts 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 8 HORES LECTIVES 1 . La quarta i la cinquena

declinacions 2 h

2 . La transmissió de la cultura clàssica 2 h

3 . Abreviatures i expressions catalanes amb contingut clàssic

2 h

4 . Els orígens de la humanitat 2 hPosa’t a prova 2 h

UNITAT 9 HORES LECTIVES 1 . Repassem llengua i gramàtica 3 h2 . Repassem història i cultura 3 h3 . Llatinismes d’ús més freqüent 3 h4 . Joventut i bellesa 2 hPosa’t a prova 2 h

24


» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comprensió lectora


C1 . Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls .

1 . L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els llatinismes i locucions habituals d’ús llatí incorporats a les llengües conegudes i identificar components d’origen grecollatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari específic de les ciències i de la tècnica, i explicar-ne el sentit etimològic .

1 .1 . Identifica els principals trets de la llengua indoeuropea .

1 .2 . Reconeix les principals etapes evolutives del llatí .

1 .3 . Sap explicar l’origen llatí del català .

1 .4 . Comprèn el contingut d’un text de gènere històric .

1 .5 . Comprèn els principals conceptes metalingüístics relacionats amb el terme llengua i amb l’evolució del llatí .

- Les llengües indoeuropees .

- El llatí .

- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial .

- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia .

7, 10, 11, 12, 15, 18

1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

C2 . Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l .

3 . L’alumne ha de ser capaç d’aplicar les regles bàsiques d’evolució fonètica a ètims llatins productius en relació amb les llengües romàniques, i fins i tot no romàniques; deduir les regles a partir de la comparació amb els termes heretats, i establir la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme .

3 .1 . Sap identificar els termes que formen un mot compost d’origen llatí i deduir-ne el significat .

3 .2 . Forma mots derivats a partir d’arrels d’origen llatí .

3 .3 . Reconeix l’origen llatí de topònims actuals .

3 .4 . Forma paraules derivades a partir d’ètims llatins .


- El llatí .


- Expansió durant l’Imperi .

24, 26, 28

25


Dimensió comunicació oral


C8 . Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents .

9 . L’alumne ha de ser capaç de comprendre i utilitzar frases fetes i expressions senzilles relatives a la vida quotidiana i a l’àmbit acadèmic .

9 .1 . Busca informació en diferents fonts i sap destriar-les .

9 .2 . Prepara un guió amb les idees que pot expressar en l’exposició oral .

9 .3 . Estructura correctament la informació, desenvolupa bé els punts i fa servir el lèxic adequat .

- L’Europa romana .

30

Dimensió expressió escrita


C4 . Planifica l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització .

4 . L’alumne ha de ser capaç de redactar i argumentar, en treballs individuals o en grup, els coneixements adquirits que tinguin relació amb la cultura i la història clàssica .

4 .1 . Construeix correctament textos argumentatius amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària .

4 .2 . Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions .

4 .3 . Escriu correctament fent servir els connectors necessaris .

4 .4 . Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament .

4 .5 . Explica amb fluïdesa esdeveniments històrics complexos .


- Expansió durant la República .


- Divisió de l’Imperi romà .

17, 21

4 («Posa’t a prova»)

26


Dimensió literària


C10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal .

7 . L’alumne és capaç de reconèixer característiques dels gèneres a la literatura romana i la seva aportació a la literatura universal .

7 .1 . Coneix els principals autors de la literatura llatina culta .

7 .2 . Identifica el gènere textual d’un fragment pertanyent a la literatura culta històrica .

- El llatí .



13, 18

Dimensió actitudinal i plurilingüe


Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .

8 . L’alumne ha de ser capaç de comprendre diversos elements lingüístics de les llengües romàniques a partir d’elements de la llengua llatina .

8 .1 . Identifica les famílies lingüístiques existents i l’origen indoeuropeu de la llengua llatina .

8 .2 . Estableix relacions entre llengües que tenen un origen comú .

8 .3 . Entén el procés de substitució lingüística .

8 .4 . Identifica els trets que caracteritzen el llatí culte i el llatí vulgar .

8 .5 . Utilitza els diccionaris etimològics .

8 .6 . Estableix la relació entre un mot llatí, un mot patrimonial i un cultisme .


- El llatí .


- Mots catalans de procedència llatina .

- El substrat, el superstrat i l’adstrat .

- Els mots patrimonials i els cultismes .

- Els neologismes .

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

7, 8 («Posa’t a prova»)

27


ÀMBIT SOCIAL

Dimensió històrica


C1 . Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica .

10 . L’alumne ha de ser capaç de distingir i explicar les institucions públiques i privades, l’organització política i social, els períodes de la història de Roma .

10 .1 . Analitza fets històrics i sap interpretar-los .

10 .2 . Identifica els principals esdeveniments de la història de l’Imperi romà .

10 .3 . Sap redefinir conceptes evolucionats al llarg de la història .

10 .4 . Ordena cronològicament els fets històrics d’un període i sap explicar-los .





17, 20, 22


C2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat .

11 . L’alumne ha de ser capaç de realitzar eixos cronològics i línies de temps .

11 .1 . Busca informació textual i gràfica i la selecciona adequadament per elaborar un treball .

- El llatí .



16, 31

C3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals .

12 . L’alumne ha de ser capaç de conèixer i explicar aspectes de la vida quotidiana a Roma .

12 .1 . Interpreta fets del passat que expliquen la realitat actual .




- Altres indrets romans .

16, 25, 27

C4 . Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics .

13 . L’alumne ha de ser capaç d’identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de fonts diverses, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu .

13 .1 . Sap cercar informació i aplicar criteris de tria i selecció de la informació .



16, 23

28


Dimensió cultural i artística


C8 . Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat .

14 . L’alumne ha de ser capaç de resumir els continguts de textos traduïts d’autors clàssics i moderns i identificar-ne aspectes culturals rellevants .

14 .1 . Analitza un quadre amb contingut mitològic i sap apreciar-ne les qualitats .

- Venus com a representació artística .

9 («Posa’t a prova»)

C10 . Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers .

16 . L’alumne ha de ser capaç d’identificar, independentment del suport material, diferents manifestacions literàries i artístiques que la mitologia clàssica, com a font d’inspiració, ha proporcionat al llarg de la història de la cultura, i reconèixer l’empremta de la romanització en el nostre patrimoni cultural .

16 .1 . Identifica i valora restes arquitectòniques de l’antiga Roma que perviuen en l’actualitat .

16 .2 . Busca informació sobre Pompeia i fa un recull de fotografies .

16 .3 . Identifica diferents restes romanes arreu del món .

16 .4 . Identifica en un quadre la figura mitològica que s’hi representa .


- Altres indrets romans .

- Venus com a representació artística .

19, 29, 30


29


En aquesta primera pàgina es presenten els contin-guts que es tracten en la unitat amb les dimensions corresponents . Com es pot veure, es treballen to-tes les dimensions de l’àmbit lingüístic (dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita, di-mensió comunicació oral, dimensió literària i di-mensió actitudinal i plurilingüe) i dues de l’àmbit social (dimensió històrica i dimensió cultural i artís-tica) . Cada dimensió té assignat un color determi-nat, que s’anirà repetint al llarg de les unitats .

Totes les unitats tenen el mateix esquema: es tracten aspectes teòrics de la llengua llatina, com ha evolucionat fins als nostres dies, mostres del lla-tí en l’actualitat i una part destinada als déus i a la mitologia .

La unitat té en l’entrada dues imatges que des-taquen la importància que tindrà la ciutat de Roma al llarg del desenvolupament de les pàgines se-güents .

En aquesta primera unitat coneixerem les diver-ses famílies lingüístiques que hi ha al món i ens fi-xarem especialment en la realitat lingüística d’Eu-ropa, fent especial atenció a les llengües derivades del llatí: les llengües romàniques . Veurem també els canvis de la llengua llatina al llarg del temps i les diferències que hi havia en funció del grup social que parlava aquesta llengua .

Pel que fa a la cultura, estudiarem l’expansió de Roma per tot Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient . Sabrem de quina manera els romans van or-ganitzar aquest Imperi tan vast en províncies i veu-rem les principals construccions urbanístiques i ar-quitectòniques romanes que resten al continent europeu .

L’apartat de lèxic d’aquesta unitat està centrat en l’estudi dels mots que ens han arribat del llatí en funció dels canvis fonètics que han sofert . Compro-varem també que la llengua llatina està present en l’actualitat a l’hora de crear nous conceptes cientí-fics i tècnics .

L’últim apartat està dedicat a la influència que ha exercit la mitologia clàssica en l’art . Ens centra-rem en una de les deesses més pintades i esculpi-des de tots els temps: Venus, la deessa de l’amor .

1 LLENGUA LLATINA » 1. De l’indoeuropeu al llatí

DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT » 2. Roma, mestressa de mig món

PARLEM EN LLATÍ » 3. Mots catalans de procedència llatina

DE PART DELS DÉUS » 4. Amors i amorets

Vista panoràmica de l’antic fòrum de Roma.

Vista panoràmica del Colosseu i de l’arc de Constantí, a Roma.

6

U N IT AT » LLENGUA LLATINA

1. De l’indoeuropeu al llatíT’has preguntat mai quantes llengües es parlen al món? D’on ve la teva llengua? Quines van ser les primeres llengües? Totes aquestes preguntes tenen resposta, encara que sovint sigui una resposta in-certa, atesa la poca informació de què disposen els historiadors de la llengua.

Actualment es parlen més de 5.000 llengües al món, algunes amb molts parlants, altres en canvi amb pocs. Moltes d’aquestes llengües no són totalment independents i diferents d’altres, sinó que hi tenen semblances. Aquestes similituds fan que la majoria de les llengües puguin agrupar-se en famílies lingüístiques.

Com pots veure en el quadre del marge, al món hi ha diverses fa-mílies lingüístiques, però ara ens centrarem en la família indoeuropea.

1.1. Les llengües indoeuropees

A partir del segle xviii alguns lingüistes van adonar-se que existien diverses coincidències entre algunes llengües de l’Índia, com el sàns-crit, i algunes llengües europees. Van comprovar, també, aquestes semblances amb diverses llengües perses, com l’avèstic. A partir de la comparació d’aquestes llengües van determinar que un bon nombre de les llengües d’Europa i algunes llengües d’Àsia formaven part d’una mateixa família lingüística. Vegem-ne un exemple comparant aquests dos mots:

Mare Pare

Sànscrit matar pita

Llatí mater pater

Grec meter pater

Gòtic muoter fadar

Al segle xix, el lingüista Franz Bopp va publicar la seva teoria d’una família lingüística indoeuropea, que tenia una llengua originària comu-na: l’indoeuropeu.

Com que no se n’han trobat testimonis escrits, es tracta d’una llen-gua hipotètica que els estudiosos han aconseguit formular a partir de l’estudi de les característiques de totes les llengües indo europees.

L’indoeuropeu es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Aquesta llengua era parla-da per una sola comunitat: la dels pobles indoeuropeus que vivien en aquests territoris.

Família lingüística. Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que podem establir l’arbre genealògic de les llengües.

VOCABULARI

Algunes famílies lingüístiques

– Família indoeuropea (grec, anglès, rus…)

– Família altaica (mongol, manxú…)

– Família caucàsica (georgià, txetxè, ubikh…)

– Família afroasiàtica (àrab, hebreu, somali…)

– Etc.

Hi ha algunes llengües aïllades que no formen part de cap de les famílies lingüístiques conegudes. Una d’aquestes llengües és l’èuscar o basc, una de les llengües més antigues d’Europa, i fins i tot del món, que no té relació amb cap altra.

SABIES QUE…?

7



30


Per iniciar-se en l’estudi del llatí, es parteix dels orígens d’aquesta llengua: l’indoeuropeu, que és la base de diferents llengües com el sànscrit, el grec o el gòtic, a més del llatí . La presència de termes d’ús habitual molt similars fonèticament en aquestes llengües va fer concloure l’existència d’una llengua comuna sense testimonis escrits .

Per començar, podeu plantejant als alumnes una sèrie de qüestions per introduir-se en l’estudi d’aquest recorregut per la historia de la llengua llatina, com ara aquestes:

• D’on prové la nostra llengua? • Per què ha canviat? Quin origen té cada paraula? • Què té en comú la meva llengua amb altres llengües actuals? • Qui va inventar les lletres? • Per què escrivim amb l’alfabet que tenim i no amb el xinès o l’àrab, per exemple?

Podeu demanar als alumnes que facin diferents activitats per treballar les diverses llengües del món, com ara un arbre genealògic que reculli les principals famílies lingüístiques, o només una part, i els indrets on es parlen . També poden reflectir-ho en un mapa del món, per fer-ho més visual .

Podeu plantejar als alumnes un treball perquè investiguin sobre el poble indoeuropeu, la llengua i el seu descobridor . Pot ser un primer punt de partida consultar aquest enllaç:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Jones_(fil%C3%B2leg)

Tenim pocs coneixements sobre aquests pobles indoeuropeus. Al llarg del temps aquests pobles van emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de diàspora.

Aquesta diàspora va comportar-ne el desmembrament en diver-sos grups que es van dirigir a zones diferents i ben allunyades. Així, alguns van anar cap a l’Índia, l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, el nord d’Eu-ropa, etc.

Podem afirmar que cap a l’any 1000 aC els pobles indoeuropeus ja s’havien disgregat totalment. Aquesta diàspora va comportar que l’in doeuropeu es dividís, també, en diferents branques, les llengües indoeuropees. Aquesta família de llengües indoeuropees ha anat evo-lucionant al llarg del temps fins a conformar un gran nombre de les llengües actuals:

LLENGÜES INDOEUROPEES

Llengües indoiràniques

Llengua grega

Llengües germàniques

Llengua albanesa

Llengües eslaves

Llengües bàltiques

Llengües celtes

Llengua armènia

Llengües itàliques

(llatí)

Llengües índies

Llengües iràniques

grec

alemanyanglèsdanèsferoès

islandèsneerlandès

noruecsuec

albanès

bielorúsbúlgar eslovaceslovè

macedonipolonès

russerbocroat

txecucraïnès

letólituà

bretóescocèsgal·lès

irlandès

armeni

castellàcatalà

francèsgallecitalià

occitàportuguès romanès

retoromànicsard

bengalíhindiurdú

romaní(parlars gitanos)

afganèskurdpersatadjik

Diàspora. Dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari.

VOCABULARI

UNITAT 1 » LLenGUA LLATINA

8

1.2. El llatí

De totes les llengües indoeuropees existents, ens centrarem en les llen-gües itàliques.

Poc abans de l’any 1000 aC, diversos pobles indoeuropeus arriba-ren a la península Itàlica i es van establir en diferents zones. Eren pobles independents que parlaven una llengua d’origen indoeuropeu, però ja amb grans diferències. Així, quan es va fundar la ciutat de Roma (753 aC), a Itàlia es parlaven diverses llengües entre les quals hi havia el llatí.

Aquesta llengua va tenir una evolució substancialment diferent a les altres llengües itàliques. Mentre aquestes últimes ni tan sols no es van expandir sinó que van desaparèixer, el llatí es va estendre i va ocupar tota la península Itàlica, fet que va anar molt lligat a la política dominant i imperialista de Roma. Així, quan un territori era conquerit pels romans, en poc temps passava a parlar la llengua llatina i a aban-donar la seva pròpia llengua.

Aquest augment de parlants del llatí va ser gradual, i al segle ii dC, moment de màxima expansió de l’Imperi romà, el llatí es parlava des de la mar Càspia fins a la península Ibèrica, i des de Britània fins a Egipte.

És fàcil d’imaginar que, al costat de les diferències geogràfiques, també hi havia diferències entre el llatí de les diverses zones. Podríem dir que el llatí parlat per un habitant d’Hispània tenia variants respec-te al llatí d’un habitant d’Egipte.

Etapes del llatíEls romans, a més d’expandir-se per tot l’Imperi i abastar una zona molt extensa i diversa, també van romandre en els territoris ocupats durant molt temps. Això va comportar que el llatí s’estengués per tot el ter ritori i que aquest anés evolucionant al llarg del temps. Així, no era igual el llatí del segle vi aC que el llatí del segle iv dC, per posar un exemple.

L’evolució de les llengües és un fet habitual i evident en la història de qualsevol llengua, ja sigui antiga o actual. En el cas del llatí podem fer la classificació cronològica següent: llatí arcaic, llatí clàssic, llatí post clàssic, llatí tardà, llatí medieval, llatí humanístic i neollatí.

• Llatí arcaic (des dels orígens fins al segle ii aC). Aquest període abasta des dels primers testimonis no literaris, escrits en objec-tes quotidians (segle vi aC), fins als primers textos literaris (se-gles iii - ii aC). El llatí arcaic va rebre les influències de la cultura i la llengua grega.

• Llatí clàssic (segle i aC – segle i dC). Es tracta d’un llatí plena-ment consolidat que representa el moment de màxima esplen-dor de la literatura llatina. En llatí clàssic van escriure els millors autors llatins, com Virgili, Ovidi, Livi, Ciceró, i molts d’altres.

Llengües de la península Itàlica

llatí

osc

umbre

etrusc (llengua no indoeuropea)

grec (llengua indoeuropea, però no itàlica)

Estela funerària romana del segle ii aC amb una inscripció.

UNITAT 1 » LLenGUA LLATINA

9


31


El llatí, com tota llengua viva, va anar evolucionant i passant per diferents períodes o etapes .

Podeu demanar als alumnes de fer un esquema amb les diferents etapes i que recullin tres ítems característics per a cadascuna .

Per acabar, per treballar la dimensió comunicació oral, podeu organitzar la classe en set grups per-què cada un prepari una intervenció breu sobre una de les etapes del llatí, amb les principals carac-terístiques (trets de la llengua; autors, si n’hi ha, al-gun fet destacable, etc .) .

De la mateixa manera que passa amb les llengües actuals, que quan parlem fem servir un registre o un altre en funció de la situació comunicativa, del nivell cultural, etc ., amb el llatí va passar el mateix, hi havia un llatí culte, que equivaldria al llatí escrit, i un llatí col·loquial, o també anomenat vulgar, en el sentit que era el parlat per la gent del carrer .

Feu reflexionar els alumnes sobre aquest punt i de-maneu-los que distingeixin entre grups de tres pa-raules, quin és el mot llatí, quin el mot patrimonial

evolucionat i quin el cultisme . Per exemple: organu, orgue (mot patrimonial) i òrgan (cultisme); articulu, artell (mot patrimonial) i article (cultisme), spatula, espatlla (mot patrimonial) i espàtula (cultisme); ig-norare, enyorar (mot patrimonial) i ignorar (cultis-me) . Feu-los adonar que el cultisme s’assembla més al mot llatí que no la paraula patrimonial evolucio-nada .

• Llatí postclàssic (segles i-ii dC). Durant aquesta etapa va conti-nuar havent-hi grans escriptors en llengua llatina, però utilitza-ven un llenguatge molt farcit de termes populars, arcaics, girs gramaticals, és a dir, una llengua molt barroca. Al segle ii dC va acabar la gran època de la literatura llatina.

• Llatí tardà (del segle iii al segle vii). Aquest període començà en el moment en què va finalitzar la gran època de la literatura lla-tina i arribà fins al moment en què el llatí va deixar de ser una llengua parlada. Aquest fet no es va manifestar al mateix temps en tot el territori romà, sinó que podem trobar-hi una variació de dos segles (600-800 dC).

• Llatí medieval (del segle viii al segle xiv). Es tractava d’un llatí que ja no es parlava, perquè havien aparegut les llengües romà-niques, que eren les que utilitzava la majoria de la població. Tot i així, el llatí no va desaparèixer, sinó que va esdevenir una llen-gua de cultura: en aquella època qualsevol persona que volgués tenir accés a la cultura havia de saber llatí, a més de la llengua materna. Va passar a ser una llengua de cultura fins i tot en ter-ritoris que no havien format part de l’Imperi romà, com ara Po-lònia, Noruega, Hongria, Islàndia, etc. I podem dir que, en aque-lla època, Europa sencera escrivia en llengua llatina.

• Llatí humanístic (a partir segle xv). Els humanistes van repren-dre el llatí per comunicar-se tant en l’àmbit parlat com escrit. Aquests pretenien imitar els autors llatins de l’època clàssica.

Els humanistes són persones partidàries del corrent anomenat humanisme, que propugna un retorn a la cultura grecoromana, en tots els àmbits, com la literatura, la filosofia, etc. L’humanisme col·loca l’ésser humà al centre de l’univers.

SABIES QUE…?

Vista del monestir de Poblet. Els monestirs van esdevenir grans centres de cultura a l’edat mitjana. Els monjos hi copiaven a mà les obres de l’antiguitat grecoromana.

10


• Neollatí (o llatí del segle xxi). Actualment, diferents associacions pretenen rellançar el llatí com a llengua viva de comunicació entre els pobles. A aquesta empresa s’hi ha sumat la revista La-tinitas, i també el Vaticà, que utilitza el llatí en els seus docu-ments oficials. Per posar-se al dia, un seguit d’experts han intro-duït 15.000 noves paraules al llatí, per poder descriure el món actual. Han afegit mots tecnològics, esportius, so cials, etc. Fi-xa-t’hi:

aeròdrom: aerinavium portusiceberg: nataris mons glacialisOVNI: res inexplicata volans

solter: solitariusvagó llit: currus dormitoriuswhisky: vischium

1.3. Un llatí per a cada moment

Partint de la realitat social que ens indica que les comunitats no són homogènies, sinó que existeixen elements diferenciadors, i que els parlants tenim la capacitat d’adaptar-nos a realitats diferents, podem dir que la societat romana no era una excepció. Així, al costat d’unes etapes cronològiques de la llengua llatina, podem observar diferents llatins en funció de la circumstància de l’individu. No era el mateix el llatí que parlava un camperol de les províncies que el d’un funcionari de l’Imperi que vivia a Roma; tampoc no era igual el llatí que parlava un soldat destinat a un territori allunyat de Roma que el d’un mestre.

La diferència principal i més important —però no l’única— entre els diversos llatins és la del llatí culte i el llatí col·loquial.

• Llatí culte. També s’anomena llatí literari o llatí escrit, ja que és el que utilitzaven els escriptors i els mestres d’escola. Era el llatí ofi-cial, el que es feia servir en l’Administració. Aquest tipus de llatí era estricte amb les normes gramaticals, força rígid i no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència. Si el comparéssim amb el català, seria el català literari, és a dir, el que llegim en els llibres, en la premsa escrita, el que escoltem en les notícies de les televisions o ràdios, el català que segueix les nor-mes de gramàtica vigents.

• Llatí col·loquial. Molt sovint se l’identifica amb el llatí vulgar o el llatí parlat. Al costat del llatí culte, coexistia un llatí parlat per la gent del carrer, per les classes més populars, que prescindia de les normes gramaticals. Era un llatí molt viu, espontani, que con-tínuament innovava i que va evolucionar ràpidament. D’aquesta evolució popular del llatí col·loquial van sorgir les diverses llen-gües romàniques.

Fent la mateixa comparació anterior, també podríem parlar d’un català parlat que es diferencia substancialment del de la premsa o dels registres més formals. Aquest català familiar i quotidià canvia molt ràpidament i és el que marca el camí i l’evolució de la nostra llengua.

Ubi meum instrumentum computatorium est?


11

Notes


32

Solucionari

1. a) Vertadera . / b) Falsa . / c) Falsa . / d) Vertadera . / e) Vertadera .

2. Una família lingüística és un grup de llengües que tenen un origen comú i unes semblances lingüístiques .

3. Indoirànic: bengalí, afganès, persa . / Germànic: alemany, suec, anglès, noruec . / Eslau: txec, rus, macedoni, polonès . / Bàltic: letó . / Cèltic: irlandès, bretó . / Grec: grec . / Itàlic: francès, occità . / Albanès: albanès .

4. a) Armeni . / b) Lituà . / c) Albanès . / d) Polonès .

5. Les dades són aproximades; s’han buscat en el moment de fer aquest llibre, però poden variar a mesura que es van fent actualitzacions .Letó → Letònia: 1 .900 .000 parlants .Sard → Sardenya: 1 .000 .000 parlants .Bretó → França: 200 .000 parlants .Neerlandès → Bèlgica, Països Baixos, Namíbia, Sud-àfrica, Anti-lles Neerlandeses, Surinam: 38 .000 .000 parlants .Occità → Espanya, França, Itàlia, Mònaco: 1 .750 .000 parlants .Islandès → Islàndia: 320 .000 parlants .Urdú → Índia, Pakistan: 104 .000 .000 parlants .Rus → Rússia: 278 .000 .000 parlants .Gal·lès → Gran Bretanya: 791 .000 parlants .Armeni → Armènia: 6 .000 .000 parlants .

6. escocès – irlandès / gallec – portuguès / persa – kurd / bielo-rús – polonès / romanès – català / danès – alemany / lituà – letó / hindi – urdú

7. a) La llengua indoeuropea es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist . / b) La diàspora és la dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari . / c) Cap al 1000 aC . / d) A partir de la comparació de les llengües indoeuropees van veure que hi havia semblances entre elles i van arribar a la conclusió que derivaven d’una llengua originària comuna: l’indoeuropeu .

8. Respostes orientatives:Nom propi: Arantxa, Iñaki, Begoña, Joseba, etc .Cognom: Gurruchaga, Uriburi, Urtubey . Plat de cuina típic: marmitako .Topònim: Donosti, Ondarroa, Gasteiz, Bilbo .Esport típic: aizkolaris (talladors de troncs) .Adeu: agur .Policia autonòmica: ertzaintza .President govern basc: lehendakari .

9. pare – aita; mare – ama; casa – etxe; jove – gazte; germà – haurride; home – gizaki; vell – zahar; vaca – behi

10 . Normalment el conqueridor imposa la seva pròpia llengua al poble conquerit . En el cas del llatí, en ser una llengua que perme-tia la comunicació de tot l’Imperi, es va imposar sense problemes, perquè els pobles dominats veien els avantatges de parlar llatí .

11 . a) Llatí medieval . / b) Llatí arcaic . / c) Llatí tardà . / d) Llatí humanístic . / e) Llatí postclàssic .

12 . 1 . e) Llatí arcaic . / 2 . c) Llatí clàssic . / 3 . a) Llatí postclàssic . / 4 . b) Llatí tardà . / 5 . f) Llatí medieval . / 6 . d) Llatí humanístic .

13 . Virgili: Va néixer l’any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua i va morir a Bríndisi l’any 19 aC . La seva família era molt modesta

» ACTIVITATS1. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) No sabem exactament el nombre de llengües que existeixen al món.

b) Existeixen quatre famílies lingüístiques que agrupen totes les llengües del món.

c) A partir del segle xvi els lingüistes es van ado-nar que hi ha semblances entre llengües de di-verses regions.

d) L’indoeuropeu és una llengua hipotètica de la qual no en tenim testimonis.

e) El poble indoeuropeu se situava al centre d’Euro-pa i a les estepes de Sibèria.

2. Defineix què és una família lingüística.

3. Classifica les llengües següents en un dels grups lingüístics que tens més avall:

albanèsalemanyirlandèsbengalí

txecrus

bretósuec

francèsmacedoni

occitàanglès

afganèsgrec

noruecletó

persapolonès

indoirànic germànic eslau bàltic

cèltic grec itàlic albanès

4. Indica quina és la llengua intrusa en cada sèrie:

a) Kurd, hindi, urdú, armeni.b) Búlgar, eslovac, lituà, eslovè.c) Albanès, serbocroat, txec, bielorús.d) Italià, polonès, francès, portuguès.

5. Busca informació sobre el lloc on es par-len oficialment aquestes llengües i sobre el seu nombre aproximat de parlants:

letósardbretó

neerlandèsoccità

islandèsurdúrus

gal·lèsarmeni

6. Relaciona cada llengua de la columna de l’es-querra amb la de la columna de la dreta amb la qual tingui un parentiu més pròxim:

escocès • • portuguès

gallec • • polonès

persa • • irlandès

bielorús • • alemany

romanès • • català

danès • • urdú

lituà • • letó

hindi • • kurd

7. Respon a aquestes preguntes:

a) En quina època es parlava la llengua indoeuropea?

b) Què és la diàspora dels pobles indoeuropeus? c) En quin moment l’indoeuropeu es va desinte-

grar en diverses llengües? d) De quina manera van deduir els lingüistes com

podia ser la llengua indoeuropea si no existei-xen documents escrits?

8. L’èuscar, una de les llengües més antigues d’Euro-pa, l’origen de la qual és desconegut, no es relacio-na amb cap de les famílies lingüístiques conegu-des. Actualment es parla al País Basc i a Navarra i té mig milió de parlants. Té unes característiques que la fan molt especial, des del punt de vista lèxic i també fonètic. Però com que segur que coneixes alguns mots en basc, comprova-ho tu mateix, om-plint aquesta taula:

Nom propi …

Cognom …

Plat de cuina típic …

Topònim …

Esport típic …

Adeu …

Policia autonòmica …

President del govern basc

…


12

9. Comprova tu mateix que el basc no té semblan-ces amb el català ni amb el castellà completant la taula de sota amb els mots bas-cos corresponents:

etxe • haurride • behi aita • gazte • zahar

ama • gizaki

Català Castellà Basc

pare padre …

mare madre …

casa casa …

jove joven …

germà hermano …

home hombre …

vell viejo …

vaca vaca …

10. Per quines raons els pobles conquerits pels ro-mans van abandonar la seva llengua i van apren-dre llatí?

11. Digues l’etapa del llatí que correspon a cada una d’aquestes característiques:

a) El llatí esdevé una llengua de cultura i ciència. b) Els testimonis que tenim del llatí no són literaris,

sinó que els trobem en objectes quotidians. c) El llatí deixa de ser una llengua parlada. d) El llatí intenta recuperar el seu paper com a mit-

jà de comunicació i imita el llatí clàssic. e) El llatí presenta característiques populars i ar-

caismes.

12. Ordena cronològicament aquestes etapes del llatí:

a) Llatí postclàssic.b) Llatí tardà.c) Llatí clàssic.

d) Llatí humanístic.e) Llatí arcaic.f) Llatí medieval.

13. El llatí clàssic fou la llengua utilitzada pels escriptors de renom de la literatura llatina al se-gle i aC. Entre aquests, destaquen autors com ara Virgili (Eneida), Ovidi (Metamorfosis i Art amatò-ria), Tit Livi (Història de Roma), Horaci (Odes). En grups, busqueu in-formació sobre la vida i l’obra de cadascun d’a quests autors i ex-poseu-la a la resta de companys i com-panyes. Podeu fer un PowerPoint, amb unes 4 o 5 diapositives i fer una presentació de 3 o 4 minuts com a màxim.

14. Les persones utilitzaven la varietat de llatí culte o de llatí vulgar en funció de la seva condició social o de les seves circumstàncies personals. Di-gues a quin registre fan referència aquestes carac-terístiques:

a) Innovava constantment.b) Era utilitzat pels mestres de l’escola.c) Presentava pocs canvis innovadors.d) Era utilitzat pels escriptors.e) No tenia normes gramaticals.f) Era viu i espontani.g) Estava regulat per normes gramaticals.h) Era parlat per les classes populars.

15. Justifica l’afirmació següent: «El català prové del llatí vulgar».

16. Avui dia no hi ha parlants nadius del llatí, però sí que és la llengua oficial a l’Estat del Vaticà, on s’estudia i s’utilitza. Busca informació sobre aquest microestat europeu i contesta:

a) Quina és la seva situació geogràfica?b) Quina és la seva superfície i quants habitants té?c) Al Vaticà, hi té la residència el cap suprem de

l’Església catòlica. Saps quin és el nom de l’ac-tual papa?

d) Amb quines paraules llatines s’anuncia la pro-clamació d’un nou papa?

Escultura de Virgili, a la ciutat de Màntua (Itàlia).


13


33

però posseïa en propietat les terres que treballava . Això li va permetre aconseguir els diners necessaris per donar una bona formació al seu fill . Va anar a Roma i va començar a escriure poesia . Va formar part del cercle intel·lectual de Mecenes junta-ment amb altres escriptors que componien les seves obres amb la intenció de lloar la política de l’emperador Octavi August . La seva obra més important fou l’Eneida, un poema èpic sobre els orígens i la grandesa de Roma . Virgili volia mostrar l’època d’Au-gust com l’edat d’or de Roma . El seu contingut gira a l’entorn de l’anada d’Enees des de Troia, incendiada pels grecs, fins al Laci, on va fundar un assentament que seria el fonament de la futura Roma .Ovidi: Va néixer a Sulmona, l’any 43 aC . Pertanyia a una família benestant que va poder enviar-lo a Roma a acabar els seus es-tudis . Després anà a Grècia i a Àsia, on va completar la seva formació humanística . Es dedicà a la poesia i es va convertir en un poeta d’èxit fins que l’emperador August va desterrar-lo a To-mis (8 dC) . La causa del desterrament no és clara . Sembla ser que tenia informació que molestava l’emperador i que va escriu-re un poema de contingut eròtic i sexual que no encaixava amb els ideals de l’emperador . Va morir a l’exili, l’any 17 dC .Va escriure les Metamorfosis, un conjunt de 15 llibres sobre la mitologia grega i romana i l’Art Amatòria, un poema didàctic per a amants amb consells sobre els llocs on es pot conquistar una dona, tècniques de seducció, les qualitats que ha de tenir un bon amant . . .Tit Livi: és un historiador que va néixer i va morir a Pàdua (hi ha algunes discrepàncies sobre la data) . Va anar a Roma on va for-mar part del cercle de Mecenes i va fer amistat amb la família de l’emperador . Fins i tot va ser professor del futur emperador Claudi . Va escriure Els orígens de Roma, que narra la història del poble romà des dels seus orígens fins a l’època d’August . En aquesta

obra pretenia glorificar les gestes del poble romà i volia demos-trar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral dels seus habitants .Horaci: fou un poeta líric que va néixer a Venúsia l’any 65 aC . Era fill d’uns esclaus emancipats . Anà a escola a Roma i més enda-vant a Atenes, on va perfeccionar els seus coneixements . A Roma es va fer amic de poetes com Virgili i ben aviat va formar part del cercle de Mecenes . Les Odes són un recull de composicions líriques, de temàtica diversa: hi ha cants a l’amor, a l’amistat, altres són de caràcter filosòfic i també hi ha poemes de contingut religiós i polític, sempre exaltant August com a pacificador de Roma .Horaci és conegut pels seus tòpics (Beatus ille, Carpe diem . . .) .

14 . a) Llatí vulgar . b) Llatí culte . c) Llatí culte . d) Llatí culte . e) Llatí vulgar . f) Llatí vulgar . g) Llatí culte . h) Llatí vulgar .

15 . Podem dir que el català prové del llatí vulgar perquè la con-questa i posterior colonització va ser duta a terme majoritària-ment pels soldats i per colonitzadors de classe social baixa .

16 . a) És un estat sobirà situat dins la ciutat de Roma .b) 0,440 km2 i 900 habitants aproximadament . c) Papa Francesc, en el moment de fer aquesta guia . d) Habemus papam .

» DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT2. Roma, mestressa de mig món

2.1. Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia

La ciutat de Roma va ser fundada l’any 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aquesta era una zona adequada per a l’as-sentament humà per diverses raons: d’una ban-da, tenia una bona posició estratègica perquè era al centre de la península Itàlica —cosa que li permetia controlar-ne tot aquell territori— i tam-bé al centre de la Mediterrània i, per tant, gaudia d’una bona posició de control; d’altra banda, era un terreny fèrtil per la proximitat del riu Tíber, la qual cosa va propiciar que els primers pobladors practiquessin l’agricultura i la ramaderia. A més, el riu Tíber —navegable per als vaixells de l’èpo-ca— els permetia arribar ràpidament fins al mar, que era tan sols a vint quilòmetres.

Amb aquestes condicions favorables va sor-gir un assentament humà batejat amb el nom de Roma i que era el resultat de la unió d’uns poblats situats en set turons i separats per zo-nes pantanoses, que habitaven en cabanes i vi-vien de l’agricultura i la ramaderia.

Durant aquesta època, anomenada Monarquia (753 aC - 509 aC), perquè la ciutat era governada per un rei, Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada. La prosperitat d’una nova ciutat com Roma va tenir com a conseqüència un aug-ment demogràfic important, ja que molts habitants de poblats pro-pers s’hi instal·laven a la recerca de noves oportunitats. L’ampliació de la ciutat va donar pas a la formulació de les primeres lleis, a fi de garantir el seu bon funcionament i la convivència dels seus habitants.

Esquilí

Riu Tíber cloac

a maxima

Quirinal

Viminal

Palatí

Aventí

Celi

Fòrum

Capitoli

Camp de Mart

Mar Tirrena

a 20 Km

Nord

Turons

Roma de Ròmul

Muralla de Servi Tul·li (s. IV aC)

Origen llegendari de la ciutat de RomaSegons la llegenda, el fundador de Roma va ser Ròmul, un dels dos germans bessons abandonats al riu Tíber perquè morissin, ja que eren nets del rei destronat Numitor. Però els dos infants van ser salvats i alimentats per una lloba i criats per un pastor que els va adoptar com a fills. Quan van ser grans, van descobrir el seu origen i, feliços de la seva sort, van voler fundar una ciutat al mateix lloc on temps enrere la lloba els havia salvat. Els dos germans es van barallar pel regne de la ciutat i Ròmul va matar el seu germà Rem. Aleshores es va proclamar rei de Roma.

UNITAT 1 » DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT

14

2.2. Expansió durant la República

Durant el període de la República (509 aC - 27 aC), Roma va experi-mentar un creixement molt gran. Va passar de ser un poble d’agricul-tors i ramaders a una poderosa ciutat de la Mediterrània. Els primers temps de la República no van ser fàcils ni tranquils, ja que els romans es van enfrontar amb molts pobles de la península Itàlica i els van vèn-cer. Posteriorment, i de manera gradual, es van apoderar de gran part de la Mediterrània occidental i oriental. Cada territori conquerit pas-sava a ser una província romana, rebia un nom i mantenia un vincle amb Roma.

La conquesta de la península Itàlica La mentalitat expansionista dels romans va fer que, després d’acon-seguir una ciutat forta i pròspera dins la regió del Laci, volguessin apoderar-se de tota la península Itàlica. Així, van començar pels po-bles i les regions més properes. A algunes les convencien que s’unis-sin a Roma gràcies a aliances pacífiques, però les que s’hi resistien eren conquerides mitjançant la força.

Després d’apoderar-se del centre de la península, Roma va emprendre la conquesta del nord i va aconseguir sotmetre la regió d’Etrúria. Seguidament va conquerir el cen-tre-sud, en derrotar els habitants de la regió dels samnites.

Encara restava lliure del domini romà el sud de la península Itàlica, que rebia el nom de Magna Grècia, ja que estava format per una gran quantitat de colònies que els grecs hi havien fundat per establir tractes comer-cials al llarg de la mar Mediterrània. Roma va aconseguir apoderar-se de tota la Magna Grècia quan va conquerir la rica i important ciutat grega de Tàrent.

Aquesta ciutat, tot i rebre ajut militar d’algunes ciutats de la Grècia continental, no va poder suportar l’envestida de Roma. Al segle iii aC, després d’expulsar els grecs del sud, els romans es van disputar el con-trol de Sicília (amb una molt bona posició estratègica en les rutes comercials) amb uns nous rivals: els cartaginesos.

Expansió de Roma a la península Itàlica.

Via Appia, que comunicava Roma amb el sud de la península Itàlica.

UNITAT 1 » DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT

15


34


Roma estava destinada a convertir-se en una gran ciutat per diverses raons . En primer lloc, tenia una ubicació privilegiada perquè la feia estar protegida de possibles enemics i a més li facilitava poder co-mercialitzar amb altres civilitzacions properes . En segon lloc, posseïa sal, i això li permetia que la po-blació pogués conservar els aliments . En tercer lloc, el riu Tíber els proporcionava aigua potable i fàcil comunicació per mar . Amb aquestes tres con-dicions, no és d’estranyar que Roma fos el punt de partida d’un gran imperi .

Demaneu als alumnes que facin un esquema amb les dades principals dels diferents períodes de Roma, des del seu naixement com a ciutat fins a l’expansió durant la República i durant l’Imperi fins a l’acabament de l’Imperi romà d’Occident l’any 476 .

Podeu demanar als alumnes, en grups, que definei-xin els principals sistemes de govern (monarquia, república, artistocràcia, democràcia, liberalisme, despotisme) perquè entenguin les principals carac-terístiques d’alguns dels períodes que va viure la història de Roma .

Notes

El domini de la MediterràniaDesprés d’aconseguir el control de la península Itàlica, Roma va voler ser la ciutat més poderosa de tota la Mediterrània. En aquella època, Cartago, una ciutat situada al nord d’Àfrica, a l’actual Tunísia, exercia el seu poder militar i comercial a la Mediterrània occidental. L’enfron-tament entre Roma i Cartago era inevitable, ja que totes dues prete-nien dominar la Mediterrània.

Així van esclatar les guerres púniques, que per als romans van ser el primer conflicte bèl·lic més enllà de les fronteres de la península Itàlica. Aquestes guerres entre cartaginesos —a qui els romans ano-menaven púnics— i romans van tenir diverses fases:

• Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s’apoderen de Sicí-lia, Còrsega i Sardenya, que passen a ser les primeres províncies romanes.

• Segona Guerra Púnica: el gran protagonista d’aquesta guerra va ser el general cartaginès Anníbal, que, amb un gran exèrcit, va travessar els Pirineus i els Alps amb la intenció d’atacar Roma. Va arribar fins a les portes de la capital, però els cartaginesos van ser derrotats pels romans. Començava la romanització de la pe-nínsula Ibèrica.

Finalment, per evitar nous conflictes amb els cartaginesos, el se-nat romà va enviar un exèrcit a Cartago que va destruir definitiva-ment la ciutat. Així es va posar fi a les llargues guerres púniques i Roma va aconseguir també el domini d’una part del nord d’Àfrica.

Els cartaginesos van utilitzar elefants per transportar les tropes i el material de guerra.

Les conquestes de Roma a la fi de la República.

16

DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT « UNITAT 1

Roma va donar el nom de províncies als nous territoris con-querits. A cadascuna d’aquestes províncies, hi enviava un magistrat especial, una mena de funcionari que controlava políticament, admi-nistrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquest magistrat seguia les ordres dels governants de Roma, recaptava im-postos dels habitants de les províncies i procurava tenir la província pacificada.

Les províncies romanes no coincideixen físicament amb els països actuals, sinó que cada província romana abarca una suma de petites parts d’aquests. Vegeu-ne el mapa de la pàgina següent per compro-var-ho.

En totes aquestes províncies els romans van deixar la seva em-premta: des de la llengua a l’arquitectura, des del nom de ciutats a la literatura, etc. Aquesta herència és més forta en unes que en altres, però en la majoria avui dia encara podem contemplar algun tret que ens remet al nostre passat romà.

A l’actual Catalunya, que formava part de la província de la Hispà-nia Citerior, tenim abundants testimonis arqueològics que evidencien la presència romana a casa nostra.

2.3. Expansió durant l’Imperi

L’Imperi, període que comprèn des de l’any 27 aC fins a l’any 476 dC, es va iniciar amb l’emperador August, que va continuar l’onada ex-pansionista dels anteriors governants de la República. Sota el seu mandat es van annexionar més territoris a Orient i es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes d’Occident. Així, va acabar la conques-ta del nord d’Hispània amb operacions militars contra els càntabres i els àsturs, i es va dividir l’extensa província de la Gàl·lia en quatre parts.

Podem dir que la divisió territorial en províncies es va iniciar de manera força improvisada durant la República i August es va trobar amb la tasca de reorganitzar-la per fer més eficaç el govern d’un ter-ritori cada vegada més extens. I és que tant August com els seus successors van anar ampliant el territori dominat per Roma cap al centre i el nord de l’actual Europa, fins als rius Tigris i Eufrates, a Me-sopotàmia.

Els avantatges econòmics que suposava aquest gran imperi, ge-nerats pels impostos que pagaven els habitants de les províncies, contrastaven amb les dificultats militars per mantenir en pau i estabi-litat tantes províncies i tan diferents. Aquest fet va obligar a posar fi a les conquestes romanes a l’època de l’emperador Trajà, un empera-dor d’origen hispà que va governar des de l’any 98 fins a l’any 117 dC. A partir d’aleshores, l’exèrcit romà es va dedicar plenament a mante-nir les fronteres pacificades.

Els successors de l’emperador Trajà tenien més interès a mantenir el territori romà que a conquerir-ne més. Per aquest motiu van decidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven limes.

La ciutat de Tarragona és una bona mostra de la presència romana en el nostre territori, com ho manifesten les restes de l’antic circ romà.

Estàtua de l’emperador Trajà a la ciutat de Roma.

Limes. Frontera establerta pels romans per separar el seu territori de les zones bàrbares.

VOCABULARI


17

Notes


35


Roma va anar expandint-se en paral·lel al seu creixement econòmic i al fet de tenir un exèrcit nombrós . Podeu demanar als alumnes que estableixin una cronologia de la seva expansió i que elaborin un mural amb les diferents restes que encara es conservin, tant a Europa com al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient .

Podeu proposar la consulta d’aquests webs:

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/08/l%E2%80%99expansio-territorial-de-la-republica-romana/• http://www.ub.edu/iter_romanum/content/breu-panorama-de-la-hist%C3%B2ria-de-roma• https://elviajero.elpais.com/elviajero/2016/12/07/actualidad/1481122643_428300.html• https://eacnur.org/blog/el-poder-en-el-imperio-romano-de-oriente-y-occidente/

Van construir el limes germànic entre els rius Rin i Danubi. De la mateixa manera, les muralles d’Adrià i d’Antoni separaven la Bretanya romana d’Escòcia (entre les actuals Carlisle i Newcastle upon Tyne). A orient, a l’altra banda del riu Eufrates, el limes protegia Síria i Aràbia dels perills dels nòmades del desert. I a l’Àfrica el limes s’adaptà en funció dels adversaris.

Màxima expansió de l’Imperi romà.

2.4. Divisió de l’Imperi romà

El govern d’un imperi tan extens havia arribat a ser incontrolable per a un sol home, l’emperador, al qual les funcions que havia de dur a terme no permetien passar gaire temps a Roma. Dioclecià, que va go vernar des de l’any 284 fins al 305, va intentar solucionar-ho organitzant l’Im-peri en quatre parts, cada una de les quals tenia una mena de responsa-ble propi. Roma va deixar de ser la residència imperial i aquesta es va traslladar a les noves quatre capitals: Nicomèdia, Sírmium, Milà i Trèveris.

Els nombrosos successors de l’emperador Dioclecià no van conti-nuar amb aquesta organització de l’Imperi, però tampoc no van re-tornar a Roma el seu paper de capital imperial. Al contrari, Constan-tí, emperador del 312 al 337, va traslladar la capital a Constantinoble (l’actual Istanbul).

18


Tot i que en realitat les diferències entre els territoris romans d’orient i els d’occident eren cada vegada més grans, no va ser fins a l’època de l’emperador Teodosi que es va visualitzar clarament la di-visió de l’Imperi. A la seva mort va dividir-lo entre els seus dos fills: Arcadi, el més gran, va ocupar-se del d’Orient mentre que Honori va rebre el d’Occident.

A partir d’aquell moment, la història dels dos imperis va tenir recor-reguts diferents. L’Imperi d’Occident va caure l’any 476 amb l’abdica-ció de l’últim emperador romà, Ròmul Augústul, davant Odoacre, cap d’un poble germànic. A partir d’aquí, els pobles bàrbars van recupe-rar els territoris que havien estat romanitzats.

L’Imperi romà d’Orient, conegut també com a Imperi bizantí, va ser governat per emperadors romans fins al segle xv, en què va pas-sar a formar part de l’Imperi turc otomà.

2.5. Viatgem per l’Europa romana

Els romans van arribar a terres molt allunyades de la seva ciutat origi-nària. En el moment de màxima extensió, l’Imperi romà s’estenia des de la mar Càspia fins a Hispània, i des de Bretanya fins a Egipte. En tots aquests territoris van deixar la seva empremta, ja fos a través d’edificis públics, d’elements lingüístics, de trets socioculturals, etc. Com és evident, les restes arqueològiques són les que més fàcilment podem contemplar, i aquestes es troben a qualsevol indret conquerit per l’Im peri romà i en diferents estats de conservació.

Ens centrarem en el continent europeu, però no esmentarem les ciutats romanes d’Hispània, que ja vas estudiar al curs anterior.

800 700 600 500 400 300 200 100 1 100 200 300 400 500

753 aCFundació de Roma.

202 aCFinal de la Segona

Guerra Púnica.

117 dCMàxima extensió

de l’Imperi.

312 dCConstantí

trasllada la capital a Constantinoble.

395 dCTeodosi

divideix l’Imperi entre el d’Orient i el d’Occident.

284 dCDioclecià organitza l’Imperi en

quatre parts.

14 dCMort

d’August.

27 aCFinal de la República.

241 aCFinal de la Primera

Guerra Púnica.

272 aCConquesta

de la península Itàlica.

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI

Decadència

476 dCFi de

l’Imperi romà

d’Occident.


19

Notes


36


Arles és una localitat del sud de França amb un important llegat de la cultura romana . Destaquen l’amfi-teatre, el teatre romà, el fòrum, les termes de Constantí, les muralles i la necròpolis .

Podeu demanar als alumnes que facin una recerca i una exposició oral esmentant les principals mostres arquitectòniques que encara perviuen en aquesta localitat .

Els alumnes poden consultar aquests webs i d’altres:

• https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura---ocio/arles-puro-sabor-romano/20190531174202163248.html• https://es.france.fr/es/provenza/articulo/arles-camarga

Trèveris és una de les ciutats més antigues d’Alemanya, situada a l’oest, i una de les que acumula més restes de la cultura romana . En total es poden visitar diversos monuments, com ara aquests: l’amfiteatre, el pont romà, les termes imperials, la columna d’Igel, la Porta Nigra i la basílica de Constantí .

Per ampliar informació sobre el llegat que encara es pot visitar en aquesta ciutat podeu consultar diferents webs, com ara aquestes:

• https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20190610/47309514230/treveris-la-roma-ale mana.html

• https://milviatges.com/ca/2015/trier-alemania-la-porta-nigra-y-la-herencia-romana-en-treveris/• https://www.elpasodelhombre.com/agoras-de-atenas/

Arles (França)

L’amfiteatre és un dels monuments més impressionants i més ben conservats del món romà. Va ser construït cap a l’any 70 dC i tenia una capacitat per a 30.000 espectadors.

August va fer construir aquest elegant teatre per acollir uns 12.000 espectadors. Actualment encara es troba en plena activitat.

Iulia Arelate Sextanorum, colonitzada per Juli Cèsar.

20


Trèveris (Alemanya)

La Porta Nigra és l’única part conservada de l’enorme muralla romana que envoltava Trève-ris. El seu nom prové de la pàtina negra que durant segles va cobrir-ne els blocs de pedra.

Les termes imperials daten del segle iv, en temps de Constantí el Gran. Eren les terceres més grans de tot l’Imperi.

Augusta Treverorum, colònia fundada per August l’any 16 aC.


21


37

La muralla d’Adrià (Regne Unit)

De l’amfiteatre, se’n conserva només l’el·lipse de 75 per 50 metres, ja que durant d’edat mitjana es va utilitzar com a pedrera.

La muralla anava de costa a costa i tenia una llargada de 80 mi-lles romanes, és a dir, d’uns 117 quilòmetres.

Durant un viatge a la Bretanya l’any 122 dC, l’emperador Adrià va projectar aquesta muralla que tenia la funció de separar els romans dels bàrbars, a més de ser un punt d’observació i control del comerç.

22


Pompeia (Itàlia)

Així és com es conserven els car rers de la ciutat, ben empedrats, amb vo-reres.

El fòrum de Pompeia era una gran plaça rectangular (38 m × 142 m), envoltada per un pòrtic de columnes per tres dels cos-tats, mentre que al costat nord hi havia un temple dedicat origi-nàriament a Júpiter. A partir de l’any 80 aC en aquest temple es van venerar també Juno i Mi-nerva. En la imatge es poden ob-servar les columnes que s’han conservat del temple, als peus del Vesuvi.

Pompeia, fundada al segle vi aC, va passar a mans dels romans l’any 80 aC.

Pompeia va ser una pròspera ciutat del sud d’Itàlia, embellida per molts edificis públics i moltes cases luxoses, que va ser destruïda per l’erupció del volcà Vesuvi. Aquest fet va tenir lloc el 24 d’agost de l’any 79 dC, i els pompeians es van veure sorpresos per una pluja de pedres i per rius de cendra bullent. Tota la ciutat i els seus habitants van quedar sepultats fins a finals del segle xvi, moment en què es van iniciar les primeres excavacions. No serà fins a finals del segle xix i principis del xx que van començar unes veritables obres d’excavació i conservació.

SABIES QUE…?


23


El mur d’Adrià, de 117 quilòmetres i que limita An-glaterra i Escòcia és una mostra de l’existència de murs ja des de temps antics .

Demaneu als alumnes que investiguin com va ser construït, quina finalitat tenia i què simbolitza ac-tualment .

També poden analitzar el paper que han tingut al-tres murs que s’han construït a Europa .

Poden consultar aquests webs:

• https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Mur-dAdria-mare-murs-deuropa_0_1434456541.html

• https://www.vilaweb.cat/noticia/ 3701487/20100312/aportant-llum-mur-dadria.html

• https://historia.nationalgeographic.com.es/a/muro-adriano_9444/6

• https://viatorimperi.es/muro-de-adriano-inglaterra/

Pompeia, ciutat destruïda per una erupció de pe-dra i cendra del Vesuvi l’any 79 dC, és una mostra de la gran riquesa cultural que ens ha llegat l’antiga Roma . La ciutat, espectacular, es conserva en un

estat excel·lent . S’hi poden apreciar edificis, fres-cos, mosaics, necròpolis, termes, etc ., que donen testimoni de la societat i de la vida quotidiana de l’època .

Podeu demanar als alumnes que ampliïn el seus co-neixements sobre què va passar el dia de l’erupció i com va ser redescoberta molts segles més tard . Els alumnes poden consultar aquests webs o d’al-tres:

• https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-antiga/pompeia-la-catastrofe-hora-a-hora_ 201088_102.html

• http://blogs.descobrir.cat/vistes/etiqueta/pompeia/

• https://catalunyaplural.cat/diarideviatges/ca/ 2019/10/25/pompeia-nua-en-la-cendra/

• https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/blog-europa/la-pompeia-soterrada-pel-vesubi/video/ 5920946/


38

2.6. Viatgem per altres indrets romans

Els països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient conserven autèntiques meravelles urbanístiques i arquitectòniques de l’època romana. Els romans no van deixar de banda les ciutats de les províncies i, ja fos perquè era la ciutat on l’emperador passava temporades, ja fos per-què era la ciutat on vivia el governador, les van construir i embellir a imatge de la seva estimada Roma.

El-Djem, a Tunísia; Leptis Magna, a Líbia; Palmira, a Síria, i Jerash, a Jordània són bons exemples del patrimoni que encara es conserva de la presència romana en aquests territoris.

L’arena, o pista, mesurava 65 m × 39 m. A sota hi havia dues galeries en forma de creu, amb diverses cel·les als costats per als gladiadors i les feres.

L’amfiteatre d’El-Djem era un dels més grans de l’Imperi. Tenia tres pisos i una capacitat per a 35.000 es-pectadors.

El-Djem (Tunísia)

24


La ciutat va prosperar gràcies al comerç i es va ampliar amb la construcció d’edificis cada vegada més grans.

La ciutat, coneguda com la perla d’Àfrica, va ser incorporada a l’Imperi l’any 146 aC, després de la der-

rota dels cartaginesos.

Un ric comerciant va patrocinar la construc-ció d’un teatre, conside-rat «la joia de la ciutat» i un dels més majestuo-sos de tot l’Imperi.

Leptis Magna (Líbia)


25


Tunísia, Líbia, Síria i Jordània tenen restes de la pre-sència de l’Imperi romà en el seu territori .

Demaneu als alumnes que formin grups i que bus-quin més informació sobre les restes trobades en aquests països:

Tunísia:• http://www.tarraconensis.com/africa%20romana/

tunez.html• https://www.iemed.org/dossiers-es/dossiers-

iemed/accio-cultural/tunisia-terra-de-cultures/tunisia-romana-es

• http://viajes.elmundo.es/2013/07/25/africa/ 1374754958.html

Líbia: • https://www.nuevatribuna.es/articulo/sociedad/

viajandoporelmundo-edmundofayanas-viajes-leptismagna-roma-libia/20180430171017151399.html

• https://elpais.com/elpais/2017/09/25/eps/ 1506290744_150629.html

• https://historia.nationalgeographic.com.es/a/antigua-libia-nueva-libia_7026

Notes


39


Per aprofundir sobre la presència de l’Imperi romà al Pròxim Orient, els alumnes poden consultar aquestes pàgines:

Síria:• https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-antigua/20191013/47872677351/palmira-siria.html• https://milviatges.com/2014/palmira-siria-la-ciudad-de-la-reina-zenobia/

Jordània:• https://cincodias.elpais.com/cincodias/2019/05/16/fortunas/1558025365_660360.html • https://www.photoviajeros.com/2015/02/Jerash.html• http://spa.visitjordan.com/Wheretogo/Jerash/HistoryCulture.aspx

Palmira (Síria)

Es diu que l’any 268 dC Odainath, cap de les tropes romanes d’Orient i rei de Pal mira, va ser assassinat. La seva esposa Zenòbia va assumir-ne el poder, però aviat es començà a sospitar d’ella perquè en poc temps va voler ser la reina de tot Orient. Es diu que Zenòbia era atrevida, noble, bella, però, per sobre de tot, ambiciosa. Va assumir els títols d’Augusta i Mare de l’Emperador, ja que volia que el seu fill governés la part oriental de l’Imperi romà. L’emperador Aurelià va voler acabar amb Zenòbia i el seu regne, i va assetjar Palmira. La reina va fugir de nit buscant l’ajut dels perses, però va ser capturada quan estava a punt de travessar el riu Eufrates. La ciutat de Palmira es va rendir i a la seva reina, Zenòbia, la van portar com a presonera a Roma, on va ser exhibida durant les festes per celebrar el triomf de l’emperador Aurelià.

SABIES QUE…?

L’actual Tadmur va ser una ciutat de mercaders que gaudia d’una posició privilegiada entre els dos grans impe-ris, el romà i el persa. El seu nom, Pal-mira, significa ‘Palma’ o ‘Ciutat de les palmeres’.

Les restes romanes dels segles ii i iii dC es van veure afectades per l’ac-ció del grup armat Estat Islàmic, que l’any 2015 les va destruir par cialment.

El Cardo Maximo era una via amb co-lumnes que dividia la ciutat al llarg d’1,2 quilòmetres.

El teatre de Palmira, del segle ii dC, és un dels més majestuosos del Pròxim Orient. El fons representa la façana d’un palau, però només se’n va conser-var la planta baixa.

26


Jerash (Jordània)

L’antiga ciutat de Jerash és el símbol del luxe i del poder romà a Orient. Va ser creada per allot-jar les tropes d’Alexandre el Gran, i la ciutat es va enriquir entre els segles iii aC i iii dC.

Caminar pels seus carrers escortats per centenars de columnes ens fa evocar altres temps i ens porta a la plaça oval, un espai públic de gran bellesa arquitectònica.


27

Notes


40

Solucionari

17 . La zona del Laci era fèrtil per la proximitat del riu Tíber, que era navegable . A més, tenia una bona posició estratègica: al cen-tre de la península Itàlica i de la Mediterrània, cosa que els perme-tia controlar tot aquell territori .

18 . a) Van començar a sorgir delictes clandestins . Van edifi-car una presó al fòrum .b) El fòrum és el centre de les ciutats romanes, on hi havia el mer-cat i la seu de les actuacions públiques, emplaçat generalment en l’encreuament del cardo maximus amb el decumanus principal .

19 . Es tracta d’una esplèndida i imponent casa de camp ro-mana que deu la seva fama als mosaics que s’hi conserven . Fou construïda entre el final del segle iii i l’inici del iv dC per un per-sonatge segurament important; potser fins i tot per un membre de la família imperial . Aquesta gran vil·la està envoltada de camps, i fou habitada fins al segle xii . Fou destruïda per un in-cendi i sepultada per l’aigua d’un diluvi al voltant del 1161 .

20 . a) Vertadera . / b) Falsa . / c) Falsa . / d) Falsa . / e) Verta-dera . / f) Falsa .

21 . a) Fundador llegendari de Roma . Va matar el seu germà bessó Rem . b) General cartaginès que va dirigir la Segona Guerra Púnica contra els romans . c) Primer emperador romà que governà després de l’etapa de la República . d) General romà que va conquerir les Gàl·lies .e) Emperador, d’origen hispà, que va posar fi a les conquestes romanes i va estabilitzar les fronteres .

f) Emperador romà que va traslladar la capital de l’Imperi a Constantinoble i va relegar el paper històric de Roma a un se-gon pla . Va governar a les acaballes de l’Imperi romà d’Occi-dent . g) Emperador, d’origen hispà, que va potenciar les províncies i la seva diversitat sense trencar la unitat de l’Imperi . h) Emperador que va establir un sistema anomenat «dominat» (monarquia absoluta d’origen diví) per posar fi a l’anarquia que portava a la decadència de l’Imperi romà .

22 . Actualment una província és una unitat administrativa terri-torial de primer grau, present en molts estats .No té el mateix significat, ja que en època romana es deia només d’aquelles unitats administratives fora de la península Itàlica .

23 . Bitínia, Mèsia, Síria, Ilíria, Acaia, Hispània, Gàl·lia, Egipte .

24 . Zona o territori situat entre dos rius, el Tigris i l’Eufrates .

25 . ODS (16) A: Muralla xinesa . B: Mur entre Israel i Palesti-na . C: Mur de BerlínMuralla xinesa: construïda el 1372, per ordre del primer empera-dor Ming, que pretenia separar el poderós imperi xinès de les terres dels nòmades mongols .Mur de Berlín: construït el 1961, per separar la ciutat en dues parts i així evitar que els alemanys de l’Est fugissin cap a l’Oest . El mur de Berlín fou enderrocat l’any 1989 i això va fer possible la reunificació de les dues Alemanyes .Mur entre Israel i Palestina: construït el 2002, per separar la zona controlada pels israelians i les zones palestines .

» ACTIVITATS17. Argumenta per què la ciutat de Roma va ser fundada a la zona del Laci.

18. Llegeix aquest text de Tit Livi, un historia-dor romà que va explicar l’origen de la ciutat i el seu desenvolupament, i contesta les preguntes:

Quan l’estat va haver augmentat amb aquest gran desenvolupament i amb tanta quantitat de perso-nes, va esdevenir difícil distingir el que era correcte del que no ho era i van sorgir delictes clandestins. Per això es va edificar al fòrum una presó, aixecada al mig de la ciutat, per fer por a l’audàcia que anava en augment.

Sota el govern d’aquest rei no sols va créixer la ciutat, sinó també el territori i els seus límits. Es va unir el bosc Mesi al dels Veios i es va estendre el domi-ni fins al mar; a la desembocadura del Tíber es va fun-dar la ciutat d’Òstia, i a prop es van fer unes salines.

Tit Livi: Els orígens de Roma.

a) Quins perills va suposar per a Roma l’augment de la població? Com ho van solucionar?

b) Què és el fòrum?

19. Després de la Primera Guerra Púnica, els romans van apoderar-se de Sicília i la van ro-manitzar. Avui en dia conservem bonics mosaics en algunes vil·les romanes que s’han conservat parcialment en aquesta illa. És el cas de la Villa del Casale. Busca i enganxa en el teu quadern les imat-ges d’aquests mosaics: Les deu noies en biquini, Ulisses i Polifem i La gran cacera.

20. Indica si aquestes afirmacions són vertade-res o falses:

a) Els romans anomenaven púnics els cartaginesos.b) Després de la Segona Guerra Púnica, els ro-

mans van conquerir el nord d’Àfrica.c) La província de la Gàl·lia comprèn tota l’actual

França.d) Egipte va ser l’última província conquerida du-

rant la República.e) Roma enviava un magistrat especial a cada pro-

víncia per governar-la.f) L’Imperi romà d’Occident es va mantenir fins al

segle xv.

21. Digues quina importància van tenir aquests personatges llegendaris o reals en la història de Roma:

a) Ròmul.b) Anníbal.c) Octavi August.d) Juli Cèsar.

e) Trajà.f) Constantí.g) Adrià.h) Dioclecià.

22. Com definiries actualment el mot província? Té el mateix significat que en l’època romana?

23. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de vuit províncies conquerides durant la República. Pots consultar el mapa corresponent:

G H I I L I R I A L

B I T I N I A F S A

Z S M N U O T D H E

I P A I L L A G P T

A A U M M N I R T P

D N C E B U B I P I

R I R S I R I A R G

F A S I U R M V C E

M L I A C A I A R T

O E S A G M N T P H

24. El nom Mesopotàmia prové del grec mesos que significa ‘al mig’ i potamos que vol dir ‘riu’. Ob-serva on estava situat aquest territori i explica què creus que significa aquest nom.

UNITAT 1 » DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT » ACTIVITATS

28

25. Els limes no són els únics murs que els pobles han construït al llarg de la història. L’afany de separar-se d’altres civilitzacions o bé de defensar-se de pobles enemics, és un tema constant en la història de la humanitat. Observa les imatges següents i relaciona-les amb la construcció corresponent:

1. Mur entre Israel i Palestina.2. Muralla xinesa.3. Mur de Berlín.

• Esbrina la data de construcció de cadascun d’aquests murs i busca quina ha estat la seva història fins a l’actualitat.

A

C

B


29


41

Solucionari

26 . Límit, limitar, limitat, limítrof, etc .

27 . a) Falsa . / b) Vertadera . / c) Vertadera . / d) Falsa . / e) Verta-dera .

28 . Londinium (2) – LondresNarbo Martius (7) – NarbonaMassalia (8) – MarsellaTolosa (6) – TolosaColonia Claudia Ara Agrippinense (4) – ColòniaBurdígala (5) – BordeusTraiectum (3) – UtrechtLindum (1) – Lincoln

29 . Resposta oberta .



Orientacions metodològiques

Els alumnes han de ser conscients que el català és una llengua romànica evolucionada a partir del llatí . Per saber detectar l’origen etimològic de les parau-les, els alumnes poden consultar diccionaris etimo-lògics diversos .

A més del Diccionari català-valencià-balear o DCVB, d’Antoni Maria Alcover, que conté l’etimolo-gia dels mots de la nostra llengua i es pot consultar en línia, també es pot consultar, però en paper, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines .

Convé que els alumnes coneguin els principals prefixos i sufixos llatins per tal que puguin deduir el significat de moltes paraules i l’origen llatí d’aques-tes . Per exemple, circum- (‘al voltant de’), infra- (‘inferior’), post- (‘darrere’), trans- (‘a través’), ul-tra- (‘més’), vice- (‘en lloc de’); -arius (‘ofici’), -mentum (‘nom d’estat’), -orem (‘nom abstracte d’efecte’), etc .

26. Busca mots en català derivats del mot llatí limes.

27. Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

a) Pompeia va ser destruïda per l’esclat del volcà Vesuvi el 25 d’agost de l’any 79 dC.

b) La Porta Nigra és part de la muralla que prote-gia Trèveris.

c) Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars.

d) La muralla d’Adrià separa actualment Anglater-ra i Irlanda.

e) Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, i que està situada al sud de França.

28. Fixa’t en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Bri tània, i relaciona cada to-pònim llatí amb l’actual:

Londinium • •

•

•

•

•

•

•

•

Colònia

Bordeus

Tolosa

Utrecht

Marsella

Lincoln

Narbona

Londres

Narbo Martius •

Massalia •

Tolosa •

Colonia Claudia Ara Agrippinense

•

Burdigala •

Traiectum •

Lindum •

29. Busca alguna imatge i informació (data de construcció, localització exacta, característiques, estat actual de conservació…) sobre aquests edifi-cis d’època romana en diferents països que foren romanitzats:

a) Amfiteatre de Nimes (França).b) Teatre de Mèrida (Espanya).c) Temple de Diana d’Évora (Portugal).d) Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia).e) Teatre romà de Bosrà (Síria).f) Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc).

30. En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats i permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans i de les romanes en el mo-ment de l’erupció. Busqueu informació i imatges sobre els aspectes següents i prepareu una presen-tació en PowerPoint per exposar-la a la resta de companys i companyes de la classe:

1. Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi i destrucció de la ciutat.

2. El fòrum de Pompeia: temples i altres edificis a tocar del fòrum.

3. Les termes: distribució d’espais.4. Edificis per a l’oci i espectacles.5. Cases i vil·les (mosaics).6. El Lupanar, la prostitució a Pompeia.7. Mercats, botigues i locals per menjar i beure.8. Els carrers de Pompeia.

31. Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habi-tants. Alguns es van poder escapar i van salvar- se, però unes 2.000 persones van quedar sepulta-des per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pom-peia, els arqueòlegs han anat descobrint els em-bolcalls dels cossos descompostos d’un miler de víctimes de l’erupció, dels quals s’han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra.

Busca imatges d’aquests motlles de guix que cor-responen a persones o animals que van morir en aquella erupció.


30

» PARLEM EN LLATÍ3. Mots catalans de procedència

llatinaEncetem l’apartat Parlem en llatí dedicat a l’estudi del lèxic. En aquest apartat, després d’estudiar l’origen dels mots catalans, arribarem a la conclusió que gran part del vocabulari, amb modificacions fonètiques o sense, prové del llatí.

La ciència que ens aporta informació sobre la procedència de les paraules és l’etimologia i aquesta informació la trobem en els diccio-naris etimològics.

Els diccionaris més importants pel que fa a la llengua catalana són el Diccio nari català-valencià-balear, de Mn. Antoni M. Alcover i Fran-cesc de B. Moll; el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, i el Diccionari etimològic, de l’Enciclo-pèdia Catalana.

L’ús d’aquests diccionaris especialitzats et pot ser molt útil per treballar els apartats del llibre dedicats a l’etimologia.

Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll) en format digital.

3.1. El substrat, el superstrat i l’adstrat

Com ja hem apuntat, els pobladors dels diversos territoris conquerits pels romans van adoptar el llatí vulgar o popular, el qual en va esde-venir la llengua estàndard. El llatí vulgar, però, era un llatí poc unifor-me que tenia diferències en funció del lloc de procedència, de la clas-se social i de la professió dels colonitzadors.

Així doncs, la base del català és el llatí vulgar, que es va veure també influït per altres llengües, ja fossin anteriors o bé posteriors a la roma-nització. Segons la influència, parlem de substrat, superstrat o adstrat.

Actualment, gairebé tots els diccionaris tenen una versió en línia.

PARLEM EN LLATÍ « UNITAT 1

31


42


La manera com va evolucionar el llatí que va arribar a casa nostra depèn de diverses influències: el substrat (les llengües que hi havia abans de l’arri-bada dels romans), el superstrat (la influència de les llengües posteriors al llatí però sense que hi hagi substitució) i l’adstrat (la influència d’una llen-gua per proximitat o per raons polítiques, culturals o comercials) .

El català, és doncs, una suma de totes aquestes in-fluències, cosa que es pot detectar clarament en el lèxic: • Substrat (cèltic: banya, maduixa; fenici: Eivissa,

Maó; Grec: Roses, Empúries; iberobasc: esquerra, pissarra) .

• Superstrat (germànic: espia, guerra; àrab: alber-coc, sucre) .

• Adstrat (castellà: amo, bàndol; francès: xampú, beixamel; anglès: futbol, club; italià: carnaval, ba-tuta; occità: daurar, bacallà) .

Proposeu als alumnes que facin una petita investi-gació per detectar més paraules procedents de l’adstrat castellà, francès i occità .

Els neologismes són les paraules que s’han incor-porat al lèxic d’una llengua com a conseqüència de la necessitat de l’existència d’un mot nou per re-ferir-se a una realitat nova . Sovint es recorre a l’an-glès (gentrificació), però també a arrels o prefixos i sufixos llatins .

Demaneu als alumnes que recuperin les llistes dels neologismes més utilitzats cada any en llengua ca-talana perquè analitzin quin n’és l’origen . Podran comprovar que molts mots provenen de formes lla-tines (feminicidi, sororitat) o gregues (seriòfil, crip-tomoneda) .

SubstratEl substrat és la influència que van exercir en el llatí les llengües pre-romanes parlades pels pobles que vivien al territori de l’actual Cata-lunya abans de l’arribada dels romans. En aquest territori vivien els ibers, amb una llengua i una cultura pròpies. Més endavant hi va arribar un poble d’origen indoeuropeu, els celtes, que han deixat la seva em-premta en la nostra llengua amb paraules com betum o galta. A més, a la franja pirinenca hi havia pobles d’origen basc que ens han passat paraules com xiruca, esquerra o pissarra.

Superstrat El superstrat és la influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la. En el cas del llatí, era bàsicament la influència del germànic i de l’àrab.

Els germànics van ser uns pobles que, en successives invasions, s’anaven apoderant de l’Imperi romà d’Occident. D’entre aquests po-bles germànics, cal esmentar els visigots, que van establir-se al nord de la península Ibèrica. Algunes paraules d’origen germànic que han arribat al català són blau o espia.

Els àrabs van arribar a la península al segle viii dC i van expandir-se ràpidament. De l’àrab perduren mots com gatzara o albergínia.

Adstrat L’adstrat és la influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

La llengua catalana, un cop formada, ha estat influïda pel castellà. Paraules com amo, enfadar o burro en són bons exemples.

El francès també ens ha deixat paraules com xofer, consomé o croqueta.

De l’italià utilitzem mots relacionats, sobretot, amb la música i les arts com ara piano, partitura o soprano.

L’anglès també ha influït en el lèxic català en diversos àmbits amb paraules com bàsquet, càmping o club.

3.2. Els mots patrimonials i els cultismes

Podem classificar les paraules que ens han arribat del llatí en dos grans grups: els mots patrimonials i els cultismes.

Mots patrimonialsEls mots patrimonials o populars són aquells que ens han arribat per transmissió oral. Amb el pas del temps, la forma originària es va anar alterant fonèticament, fins a arribar a una forma que no s’assembla gaire a l’original. Per exemple, la paraula llatina pavor ha evolucionat a la paraula catalana por.

El mot albergínia prové de l’àrab.

El mot càmping prové de l’anglès.

UNITAT 1 » PARlEM EN LLATÍ

32

Cultismes Els cultismes ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; per tant, la seva forma actual és molt semblant a l’originària. És el cas del mot llatí examen, que ens ha ar-ribat exactament igual.

3.3. Els neologismes

La llengua catalana també ha incorporat paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. Són els neologismes.

A partir del segle xviii la tecnologia i la ciència han progressat moltíssim i ha estat necessari crear nous termes per designar els in-vents o les noves teories que han anat sorgint. Així s’ha configurat un vocabulari tècnic científic comú a tothom, que ha facilitat la comuni-cació i la divulgació dels descobriments. Els científics han recorregut directament al grec i al llatí per a la designació de conceptes cientí-fics o tècnics.

És un neologisme el mot virus, que en llatí volia dir ‘verí’ i actual-ment s’usa en el camp de la medicina i de la informàtica com a element infec ciós i nociu.

Amb el pas del temps, els neologismes deixen de considerar-se paraules de nova creació i s’incorporen a la llengua comuna. És el cas, per exemple, del mot televisió, que està format per un ètim grec tele- (‘lluny’) i un ètim llatí visio (‘visió’).

Segons el TERMCAT, el neologisme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en el compartiment d’expe-rièn cies, interessos, preocupacions… amb la finalitat d’arribar a la igual-tat de gènere. Aquest neologisme, de creació recent, està format pel mot llatí soror (‘germana’) i el sufix -itat (‘en qualitat de’).

Quan no es creen paraules noves sinó que s’incorporen mots d’una altra llengua per designar conceptes nous, es parla de manlleus. És un manlleu de l’anglès la paraula sandvitx.

SABIES QUE…?

El Termcat (Centre de Terminologia) s’ocupa de normalitzar neologismes que les innovacions científiques i tecnològiques requereixen. El Cercaterm és el seu servei de consultes en línia.

UNITAT 1 » PARlEM EN LLATÍ

33

Notes


43

Solucionari

32 . b) L’evolució del mot pissarra . / e) L’origen del mot blau .

33 . Bagatel·la (‘cosa de poc valor’) . Prové de l’italià bagatella .Frac (‘hàbit de frare’) . Prové del francès frac .Gatzara (‘murmuri’) . Prové de l’àrab .Consola (‘taula adossada a la paret sota un mirall’) . Prové del francès console .Xirimoia (‘fruit del xirimoier’) . Prové del castellà, d’origen indí-gena americà . El xirimoier era un arbre de l’Amèrica Central .Papilionaci (‘semblant a una papallona’) . Prové del llatí papillo .

34 . a) Diccionari etimològic . b) Mot patrimonial . c) Cultisme . d) Neologisme .e) Fonètica . f) Etimologia . g) Manlleu . h) Ètim .

35 . taurus tauromàquia toro labium labial llavi directum directe dret apis apicultura abella folium foli full ignorare ignorar enyorar corpus corporació cos oculus oculista ull

36 . a) annum (‘any’): anual i anuari b) solidum (‘massís’): sòlid i solidificar c) balneum (‘bany’): balneari i balneoteràpia d) regem (‘rei’): regi i regent e) concilium (‘assemblea’): concili i conciliar f) auricula (‘orella’): auricular, auriculat

37 . abella → apem / llebre → leporem / poble → populum / illa → insulam / consell → concilium / espatlla → spatulam

38 . a) Capil·lar . / b) Mandatari . / c) Nòmina . / d) Regularit-zar . / e) Aràcnid . / f) Fructuós .

39 .Mot llatí Neologisme1 . ego (‘jo’) ego2 . cumulus (‘piló’) cumuliforme3 . lenticula (‘llentia’) lentícula4 . audito (‘escoltar amb atenció’) auditoria5 . spatula (‘pala petita’) espàtula6 . lapillus (‘pedra petita’) lapil·li

Significat1 . Jo, un mateix .2 . Núvol que sembla un piló de cotó .3 . Lent de contacte .4 . Investigació meticulosa de la situació econòmica d’una enti-

tat .5 . Instrument en forma de paleta uti litzat per estendre substàn-

cies semilíquides .6 . Producte volcànic format per fragments de lava .

» ACTIVITATS32. Indica quines d’aquestes informacions troba-ries en un diccionari etimològic:

a) L’obra de Miquel Martí i Pol.b) L’evolució del mot pissarra.c) Els antònims del mot immediat.d) L’equivalent anglès de sopar.e) L’origen del mot blau.

33. Busca l’origen d’aquests mots en un diccionari etimològic i comenta’n el significat:

bagatel·la • frac • gatzara • consola xirimoia • papilionaci

34. Completa amb el concepte al qual correspon cada definició:

a) Eina de consulta que ens proporciona la història de les paraules.

b) Ètim llatí que ens ha arribat amb força transfor-macions fonètiques.

c) Ètim llatí que ens ha arribat amb la mateixa for-ma originària.

d) Paraula de nova creació per designar un invent o realitat nova.

e) Ciència que estudia els canvis fonètics de les paraules.

f) Ciència que estudia l’origen dels mots.g) Mot manllevat d’una altra llengua per designar

un concepte nou.h) Forma originària d’un mot.

35. Completa els espais en blanc de la graella:

Mot llatí Cultisme Mot patrimonial

taurus … toro

labium labial …

directum directe …

apis … abella

folium … full

ignorare … enyorar

corpus … cos

oculus oculista …

36. Digues dos cultismes dels mots llatins següents:

a) annum (‘any’) d) regem (‘rei’)b) solidum (‘massís’) e) concilium (‘assemblea’)c) balneum (‘bany’) f) auricula (‘orella’)

37. Relaciona els mots patrimonials de la primera columna amb els ètims llatins corresponents:

abella • • spatulam

llebre • • apem

poble • • insulam

illa • • concilium

consell • • leporem

espatlla • • populum

38. A partir de l’ètim llatí i del seu significat, es-brina a quin terme culte es refereix cada definició:

a) (capillum → cabell). Relatiu o pertanyent als ca-bells.

b) (mandare → encomanar, confiar). En política, sinònim de cap d’estat.

c) (nomen → nom). Relació del personal d’una empresa en què s’especifica la retribució eco-nòmica que correspon a cadascú.

d) (regulam → regla, norma). Fer que una cosa si-gui regular.

e) (araneam → aranya). Classe d’artròpodes.f) (fructum → fruit). Que dona fruit.

39. Relaciona cada mot llatí amb el neologisme ca-talà que ha originat. A continuació, busca’n el sig-nificat i comenta la relació semàntica que hi ha:

ego (‘jo’) espàtulacumulus (‘piló’) auditorialenticula (‘llentia’) lapil·liaudito (‘escoltar amb atenció’) cumuliformespatula (‘pala petita’) egolapillus (‘pedra petita’) lentícula

Els núvols cumuliformes semblen cúmuls de cotó.

UNITAT 1 » PARlEM EN LLATÍ » ACTIVITATS

34

» DE PART DELS DÉUS 4. Amors i amoretsEn totes les èpoques, les arts plàstiques han representat temes i per-sonatges mitològics, però és a partir del Renaixement que els pintors i escultors van recuperar i representar amb força la vida agitada dels déus i de les deesses i dels herois. De totes les divinitats, una de les que ha tingut més protagonisme i que ha inspirat més artistes és Venus (Afrodita, per als grecs), la deessa de la bellesa i de l’amor.

4.1. El naixement de Venus

Els orígens d’aquests deessa no són gaire clars, però segons la llegen-da més coneguda, Venus va néixer de l’escuma del mar quan Saturn va tallar els genitals del seu pare Urà i els va llançar al mar.

El naixement de Venus, de Sandro Botticelli. Galleria degli Uffizi, Florència.

El naixement d’aquesta deessa ha estat interpretat per força pintors, però l’obra més coneguda és El naixement de Venus, de Sandro Botticelli.

Botticelli immortalitza el moment de l’arribada d’aquesta deessa a l’illa de Xipre, consagrada al seu culte, empesa pel Zèfir i per la brisa Aura, que estan entrellaçats en una abraçada. Venus apareix en el centre de la composició dins d’una gran petxina. Els llargs cabells rossos li cobreixen el pubis mentre que amb el braç dret intenta tapar-se el pit. A l’altre costat hi ha una de les Hores, les deesses de les estacions: és la Primavera, que porta la capa adornada amb motius florals i llança roses a Venus.

ALTRES OBRES RELACIONADESEl naixement de Venus,

de William-Adolphe Bouguereau. Musée d’Orsay, París.

El naixement de Venus, d’Odilon Redon. Metropolitan Museum of Art, Nova York.

El tocador de Venus, de Francesco Albani. Museo del Prado, Madrid.

DE PART DELs DÉUS « UNITAT 1

35


44

Orientacions metodològiques

Venus, la deessa de l’amor i de la bellesa per als romans, i anomenada Afrodita pels grecs, ha estat una de les figures més representades al llarg de la història de l’art, i no solament en pintures, sinó també en escultures i en mosaics . A més, ha estat esmentada en diferents textos literaris clàssics .

En el Renaixement, moment de valoració dels cà-nons de bellesa clàssica grecollatina, hi ha un ressor-giment de les figures mitològiques, dels deus i herois pagans, del nu, i Venus torna a tenir una gran presèn-cia .

Sandro Botticelli, en la seva obra El naixement de Venus, la pinta nua en el centre del quadre, acompanyada de Flora, que fa l’acció de tapar-la amb una roba florida . Torna a recuperar el mite en La primavera . Aquí la pinta vestida en el centre del quadre, donant-li un gran protagonisme . En l’obra Venus i Mart, apareix al costat de Mart, el déu de la guerra, i de diversos sàtirs entremaliats .

Un altre artista italià que va recuperar el mite de Venus va ser Ticià . A més de La Venus d’Urbino, pintà Venus i Adonis i Venus recreant-se amb l’amor i la música .

L’obra d’aquest artista va ser la font d’inspiració d’artistes posteriors, com ara els pintors Diego

Velázquez (La Venus del mirall), Francisco de Goya (La maja vestida i La maja nua), Édouard Manet (Olympia) i l’escultor Antonio Canova (Paulina Bor-these o Paulina Bonaparte) .

4.2. Venus i Mart

Venus es va casar amb Vulcà, ferrer i déu del foc (el menys agraciat de l’Olimp, ja que era lleig, coix i sempre anava brut), però a qui real-ment desit java la deessa era al déu de la guerra, Mart, valent, alt i ben plantat.

Venus i Mart, de Sandro Botticelli. National Gallery, Londres.

Vulcà, Venus i Mart, d’Il Tintoretto. Alte Pinakothek, Munic.

Botticelli va immortalitzar una d’aquestes trobades entre Venus i Mart, en la qual Venus està desperta i mira Mart mentre dorm. Alhora, uns petits sàtirs juguen al seu voltant. Els amants estan sota un arbust de murta, l’arbre consagrat a la deessa.

Aquesta obra amaga el missatge del triomf de l’amor sobre la guerra, ja que Venus ha allunyat Mart de les seves accions bèl·liques. Un dels sàtirs intenta despertar-lo bufant-li a l’orella amb una petxina, dos més li prenen les armes i un altre es posa el seu casc.

En aquesta obra d’Il Tintoret-to, el pintor ha representat Vulcà, que sorprèn la seva dona nua, mentre Mart, ama-gat sota el llit, treu el cap per fer callar el gos que borda. Al fons, l’escut de Mart, en què es veu reflectida l’escena del pri-mer pla. Al bressol es repre-senta Cupido, símbol de l’amor entre Venus i Mart.

ALTRES OBRES RELACIONADESVenus i Mart, fresc pompeià.La farga de Vulcà, d’Il Tintoretto.

Palau Ducal, Venècia.

UNITAT 1 » DE PART DELs DÉUS

36

4.3. Venus i Cupido

Segons la llegenda, fruit de les relacions entre Venus i Mart va néixer Cupido o l’Amor. Se’l representa com un nen amb ales —semblant a un àngel de la mitologia cristiana—, i sovint porta un arc i un carcaix amb dos tipus de fletxes: unes que provoquen un amor instantani i unes altres que provoquen indiferència o rebuig. Amb aquestes fletxes po-dia despertar amors i passions en tots els éssers mortals i immortals, però també històries molt tempestuoses.

Cupido sol acompanyar la seva mare en moltes obres. En aquesta, es veu la dees-sa semiincorporada agafant l’arc de Cu-pido amb la mà esquerra.

ALTRES OBRES RELACIONADESVenus i Cupido, de Peter Paul

Rubens. Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid.

Venus i cupidells, de Salvador Dalí. Col·lecció privada.

Venus i Cupido amb un organista, de Ticià. Museo del Prado, Madrid.

Venus i Cupido, d’Alessandro Allori. Musée Fabre, Montpeller.

El pintor italià Ticià va representar Venus acompanyada de Cupido, que sosté un mirall en el qual es reflecteix parcialment el rostre de la deessa. Un altre amoret es disposa a coronar Venus com a deessa de l’Amor.

Venus del mirall, de Ticià. Galeria Nacional d’Art de

Washington DC.

UNITAT 1 » DE PART DELs DÉUS

37

Notes


45


Proposeu als alumnes un treball que reculli breument la història de la presència de Venus al llarg de la his-tòria de l’art des dels inicis fins al Renaixement . Podeu formar grups i especialitzar cada un en un període . Una altra opció és analitzar amb detall un quadre, una escultura o un mosaic en què la protagonista sigui Venus . Podeu consultar aquests webs o d’altres:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Afrodita_i_Venus_en_l%27art_de_l%27edat_antiga• https://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica• https://www.decorarconarte.com/Paginas-de-Historia-del-Arte/Venus-a-lo-largo-de-la-Historia-del-Arte• https://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_i_Adonis_(Tizi%C3%A0,_Nova_York)• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/11/botticelli-el-naixement-de-venus/• https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Quadres_de_Venus• https://es.slideshare.net/JavierAyllnTejero/la-casa-romana-60350559?next_slideshow=1

4.4. Psique i Cupido

Segons ens explica Apuleu en la seva novel·la L’ase d’or, Cupido tam-bé es va enamorar bojament i la seva història d’amor tampoc no va ser planera. Vet aquí la història: Hi havia un rei i una reina que tenien tres filles de les quals destacava la més petita, Psique, per la seva be-llesa. Ciutadans i forasters s’aplegaven per veure-la, com si fos la ma-teixa Venus. La deessa, molt indignada, va demanar al seu fill que castigués la noia i que cap home s’hi acostés. Aleshores, el pare de la noia va consultar els oracles, sospitant alguna malvolença dels déus i, fent cas del que li havien vaticinat, va abandonar la noia en una mun-tanya abrupta per tal que un monstre horrible se l’emportés.

Psique es va adormir i quan es va despertar es va trobar al bell mig d’un bosc on hi havia un palau reial. Hi va entrar, va reposar i va menjar i, a la nit, un marit invisible la va fer la seva esposa. I així anaren les coses durant molt de temps.

Mentrestant, la sort de Psique s’escampava arreu i les germanes, envejoses, la van convèncer perquè esbrinés qui era el seu misteriós marit i li van donar una llàntia. Així, a la nit, Psique va poder observar el rostre més bell que mai no havia vist, però una gota d’oli calent va caure damunt del déu i aquest, en veure’s descobert, es va allunyar volant. Trista i desconsolada, el va buscar pertot arreu fins a arribar a la mateixa Venus. Aquesta li va imposar feines dures i desagradables. Finalment, Júpiter, veient l’immens amor que hi havia entre ells, va oferir ambrosia a la noia, que va esdevenir immortal. Poc després es van celebrar les noces entre Psique i Cupido davant de tots els déus.

Aquest conjunt escultòric de Canova ens mostra Cupido amb les ales obertes que s’ajup damunt de Psique, in-corporada suaument i lliura-da al seu amant, en una abra-çada dolça i suau.

Eros i Psique, d’Antonio Canova. Musée du Louvre, París.

ALTRES OBRES RELACIONADESL’Amor i Psique, de François

Gérard. Musée du Louvre, París.

38


4.5. Venus i Adonis

Potser l’episodi més bonic dels amors de Venus va ser la passió que va tenir per un jove caçador que es deia Adonis. La deessa de l’amor va abandonar l’Olimp i acompanyava Adonis per valls i muntanyes quan aquest anava a caçar. Venus temia que alguna fera el pogués ferir o, fins i tot, matar-lo, i així li ho feia saber. Adonis no l’escoltava i canvia-va l’amor que li oferia Venus per la cacera als boscos. Per altra banda, sembla que a la reina dels Inferns, Prosèrpina, també li agradava aquell bell caçador. Davant d’aquesta situació, Júpiter va decidir que Adonis passaria un terç de l’any amb Venus, un terç amb Prosèrpina i el terç restant allà on volgués. Però Ares, que també estimava Venus, es va posar gelós i va enviar un porc senglar per tal que ataqués i matés Adonis. Així va passar, i la sang d’Adonis es va convertir en una anè-mona, la primera flor que surt a la primavera.

En la pintura d’Il Veronese, podem veure Venus que sosté el cos d’Adonis, mentre observa Cupido que vol calmar un gos que està fent lladrucs. Cal destacar el contrast entre el cos de la deessa, il-luminat per uns rajos de sol que es filtren entre els arbres, i el d’Adonis, a l’ombra.

Venus i Adonis, d’Il Veronese. Museo del Prado, Madrid.

ALTRES OBRES RELACIONADESVenus i Adonis, de Peter Paul

Rubens. Metropo litan Museum of Art, Nova York.

Venus i Adonis, de Ticià. Museo del Prado, Madrid.

Venus, Adonis i Cupido, d’Annibale Carracci. Museo del Prado, Madrid.


39

Notes


46


Igual que passa amb Venus, les tres Gràcies han es-tat protagonistes de diferents obres pictòriques i escultòriques: Les tres Gràcies de Rafael Sanzio, La primavera de Sandro Botticelli, Les tres Gràcies de Jean-Baptiste Regnault, Les tres Gràcies de Peter Paul Rubens, etc .

Podeu consultar aquestes webs o d’altres per co-nèixer més detalls d’aquests tres personatges:

• https://redhistoria.com/mitologia-griega-el-mito-de-las-tres-gracias/

• http://museosdelmundo.com/c-espana/las-tres-gracias/

Solucionari

1. Diàspora: dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari . Família lingüística: grup de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents . Indoeuropeu: antiga llengua que es parlava al tercer mil·lenni abans de Crist al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria . Humanistes: persones que van viure a partir del segle xv i que defensaven un retorn a la cultura grecoromana .

2. Llengua germànica: anglès . Llengua bàltica: letó . Llengua cèl-tica: bretó . Llengua eslava: rus .

3. a) Etapa preliterària del llatí: llatí arcaic . / b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en l’àmbit de la cultura: llatí medieval . / c) Llatí del moment de màxim esplendor de la literatura: llatí clàs-sic . / d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina: llatí tardà . / e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i que no pateix variacions al llarg del temps: llatí culte .

4. Resposta oberta .

5. e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci . / c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud de la península Itàlica . / d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília passa a ser una província romana . / a) Conquesta de la Gàl·lia . / f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània . / b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el d’Orient .

6. Coneguda com la perla d’Àfrica → Leptis Magna → Líbia Plaça oval amb columnata → Jerash → Jordània Amfiteatre de l’Imperi de grans dimensions → El-Djem → Tunísia Majestuós teatre del segle ii dC → Palmira → Síria

7. a) Substrat: influència de les llengües existents abans de la implantació del llatí . / b) Superstrat: influència de les llengües posteriors al llatí, però que no la van substituir . / c) Adstrat: in-fluència lingüística entre llengües per proximitat .

8. a) Neologismes . / b) Cultismes . / c) Mots patrimonials .

9. Representa Venus, deessa de la bellesa i de l’amor, reflectida en un mirall que sosté Cupido, nascut de la relació entre Venus i Mart .

4.6. Les tres Gràcies

Les tres Gràcies eren unes divinitats, filles de Júpiter, que solien acompanyar Venus. Es consideraven personifica-cions de la bellesa, l’alegria, la tendresa i l’amistat i sovint acompanyaven les muses, perquè es considerava que exercien una gran influència a l’hora de crear. Si bé van ser temes preferits per a l’art, tant en obres pictòriques com escultòriques, van tenir poca importància en la mitologia.

En aquesta obra, Rubens pinta les tres deesses nues, generoses en carns, d’acord amb els cànons de bellesa de la seva època. Les Gràcies també eren deesses de la vegetació i per això hi ha una garlanda de flors damunt del grup; així queda clara la seva vinculació amb la natura. Hi ha un amoret amb una cornucòpia d’on raja aigua, sím-bol del naixement d’una font. S’observen les dees-ses agafades pels braços fent un cercle.

Antonio Canova interpreta el mite amb la seva sensibi-litat peculiar. Es tracta, en aquest cas, d’un grup escul-tòric de marbre blanc que representa les tres deesses, entrellaçades com les de Rubens. Les escultures de Ca-nova són polides i refinades al màxim, amb la qual cosa aconsegueix un gran efecte de lluminositat que accen-tua la bellesa idealitzada d’aquestes deesses.

Les tres Gràcies, de Peter Paul Rubens. Museo del Prado, Madrid.

Les tres Gràcies, d’Antonio Canova. L’Ermitage, Sant Petersburg.

ALTRES OBRES RELACIONADESLes tres Gràcies dansant, d’Antonio Canova.

Canova Museum, Possagna.Tres Gràcies hiperrealistes, de Salvador Dalí.

Col·lecció privada.Les tres Gràcies, de Rafael Sanzio. Musée

Condé, Chantilly (França).Les tres Gràcies, de Hans Baldung, dit Grien.

Museo del Prado, Madrid.

UNITAT 1 » DE PART DELs DÉUS » ACTIVITATS

40

» POSA’T A PROVA1. Defineix aquests conceptes: diàspora, família lingüística, indoeuropeu, humanistes.

2. Digues un exemple de cada una d’aquestes famílies lingüístiques: llengua germànica, llen-gua bàltica, llengua cèltica, llengua eslava.

3. Relaciona cada definició amb l’etapa o el re-gistre lingüístic corresponent: llatí clàssic, llatí tardà, llatí culte, llatí arcaic, llatí medieval.

a) Etapa preliterària del llatí.b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en

l’àmbit de la cultura.c) Llatí del moment de màxim esplendor de la

literatura.d) Llatí que marca el final de la gran literatura

llatina.e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i

que no experimenta variacions al llarg del temps.

4. Explica en unes 10 línies l’expansió de Roma.

5. Ordena cronològicament aquests fets sobre l’expansió de Roma:

a) Conquesta de la Gàl·lia.b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el

d’Orient.c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud

de la península Itàlica.d) Després de la Primera Guerra Púnica, Sicília

passa a ser una província romana.e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci.f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània.

7. Defineix aquests conceptes:

a) Substrat.b) Superstrat.c) Adstrat.

8. Relaciona cada un d’aquests conceptes lin-güístics amb la definició corresponent, que tens més avall:

cultismes • mots patrimonials neologismes

a) Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.

b) Mots llatins que han passat al català sense gaires canvis fonètics.

c) Mots del llatí que han passat al català amb moltes alteracions.

9. Observa aquest quadre de Velázquez i expli-ca què representa.

6. Relaciona la descripció d’aquestes restes romanes amb la ciutat i el país a què fan referència:

Coneguda com la perla d’Àfrica • •

•

•

•

El-Djem

Leptis Magna

Palmira

Jerash

•

•

•

•

•

•

•

•

Síria

Jordània

Tunísia

Líbia

Plaça oval amb columnata •

Amfiteatre de l’Imperi de grans dimensions

•

Majestuós teatre del segle ii dC •

La Venus del mirall, de Diego Velázquez. National Gallery, Londres.

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

41


47

D’AULAGUIA 4

ESOPrograma


L TÍALVERSIÓ DEFINITIVA EN FORMAT DIGITAL AMB LES SOLUCIONS

1


LLATÍ ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Data _________

UNITAT1




__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________




__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________




___________________________________________________________

_______________________________________________________________________________________________________________

51


2




__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________





__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________




__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

52


3

Activitat 7 - Dimensió històrica

A quin segle es va fundar la ciutat de Roma?

__________________________________________________________

Activitat8– Dimensió expressió escrita, dimensió literària i dimensió histò-

rica

Quin va ser l’origen llegendari de la ciutat de Roma?

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________


Quins són els tres grans períodes en la història de Roma?

__________________________________________________________

__________________________________________________________

Activitat 10 - Dimensió cultural i artística

Digues dos grans monuments romans que s’hagin conservat a Europa i ex-

plica’n les característiques principals:

______________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________

53


4

Activitat 11 - Dimensió expressió escrita i dimensió actitudinal i plurilingüe

Quines llengües preromanes formen part del substrat del català? Enumera

paraules que provinguin d’aquestes llengües.

__________________________________________________________

__________________________________________________________

__________________________________________________________

Activitat 12 - Dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita,

dimensió literària i dimensió cultural i artística

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

La deessa de l’amor, Venus, sentia una gran passió per un jove caçador que es deia

Adonis. Venus va abandonar l’Olimp i acompanyava Adonis quan aquest anava a

caçar. La deessa de l’amor tenia por que algun animal pogués ferir o matar Adonis,

i així li ho feia saber. Però Adonis no se l’escoltava i posava la cacera per davant de

l’amor que li oferia Venus. D’altra banda, Prosèrpina, reina dels Inferns, també es-

tava enamorada d’aquell bell caçador, amb la qual cosa Júpiter va decidir que Ado-

nis passés un terç de l’any amb Venus, un altre terç amb Prosèrpina i el terç restant

allà on volgués. Però Ares, que també estimava Venus, estava gelós i va enviar un

porc senglar perquè matés Adonis. I així va passar, i la sang d’Adonis es va convertir

en una anemone, la primera flor que surt a la primavera.

a) Quines dues deesses es disputaven l’amor d’Adonis?

_________________________________________________________________

b) Quina de les dues deesses es va sortir amb la seva?

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

c) Després d’haver llegit el text, què creus que deu voler dir l’expressió «ser un adonis»?

_________________________________________________________________

_________________________________________________________________

54


5


LLATÍ ESO

SOLUCIONARI

UNITAT1




Una família lingüística és la que formen un grup de llengües que tenen un origen comú i

unes semblances evidents. Per exemple, la família indoeuropea, la família altaica, la família

caucàsica…




La llengua indoeuropea és una llengua hipotètica que parlaven cap al tercer mil·lenni abans

de Crist els pobles indoeuropeus que vivien al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria i

de la qual no s’han trobat testimonis escrits.




L’origen de la llengua llatina cal buscar-lo en l’indoeuropeu. Els pobles indoeuropeus que

vivien al centre d’Europa i a Sibèria van haver d’emigrar i una branca es va establir a la

península Itàlica. Quan van fer-ho, la llengua que parlaven ja era diferent de l’indoeuropeu,

que havia derivat en altres llengües, entre les quals el llatí.




55


6

No, el llatí era diferent en funció de la zona on es parlava i de qui el parlava. A més, el llatí,

igual que totes les llengües, va evolucionar al llarg del temps i tampoc no era igual el llatí

que es parlava al segle VI aC que el que es parlava al segle I aC, per exemple.





Entre el segle III i el segle VIII el llatí va deixar de ser una llengua parlada. Després, a l’edat

mitjana, es va convertir en una llengua de cultura.




El llatí culte era el llatí literari, el llatí escrit, el llatí oficial i el llatí de l’administració. Era un

llatí sotmès amb rigidesa a normes gramaticals i que no experimentava gaires alteracions

ni canvis. El llatí col·loquial o llatí vulgar era el llatí parlat per la gent del carrer, que pres-

cindia de les normes gramaticals, un llatí viu, espontani i amb força canvis. Del llatí col·lo-

quial en van sorgir les llengües romàniques.


A quin segle es va fundar la ciutat de Roma?

Al segle VIII aC. Activitat 8 – Dimensió expressió escrita, dimensió literària i dimensió his-

tòrica

Quin va ser l’origen llegendari de la ciutat de Roma?

Segons la llegenda, el fundador de Roma va ser Ròmul, un dels dos germans bessons

abandonats al riu Tíber perquè morissin, ja que eren nets del rei destronat Numitor. Però

els dos infants van ser salvats i alimentats per una lloba i criats per un pastor que els va

adoptar com a fills. Quan van ser grans, van descobrir el seu origen i, feliços de la seva

sort, van voler fundar una ciutat al mateix lloc on temps enrere la lloba els havia salvat.

Els dos germans es van barallar pel regne de la ciutat i Ròmul va matar el seu germà Rem.

Aleshores es va proclamar rei de Roma.

56


7


Quins són els tres grans períodes en la història de Roma?

La monarquia, la república i l’imperi. Activitat 10 - Dimensió cultural i artística

Digues dos grans monuments romans que s’hagin conservat a Europa i ex-

plica’n les característiques principals:

Resposta oberta. Per exemple: l’amfiteatre d’Arles (França), la muralla d’Adrià (el Regne Unit),

la ciutat de Leptis Magna (Líbia)…

Activitat 11 - Dimensió expressió escrita i dimensió actitudinal i plurilingüe

Quines llengües preromanes formen part del substrat del català? Enumera

paraules que provinguin d’aquestes llengües.

L’iber, el celta i, a la franja pirinenca, el basc. Són paraules d’origen celta betum o galta i són

paraules d’origen basc pissarra, xiruca o esquerra.

Activitat 12 - Dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita,

dimensió literària i dimensió cultural i artística

Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

a) Venus i Prosèrpina.

b) Cap de les dues. Júpiter va decidir que Adonis passés un terç de l’any amb Venus, un

altre terç amb Prosèrpina i un altre fent el que ell volgués.

c) Vol dir ‘ser un home ben plantat, atractiu’.

57


1

ACTIVITATS DE REFORÇ

LLATÍ ESO

Nom _______________________________ Grup _________

Data _________

UNITAT1

Omple els buits amb les paraules adequades per tal que el text tingui

sentit:

Una família lingüística està formada per un grup de llengües que tenen un origen

__________ i unes semblances evidents. La majoria de llengües formen part

d’una família lingüística, però n’hi ha alguna que no; és el cas de l’__________ o

__________ , una de les llengües més antigues del món, que no té relació amb

cap altra llengua.

Tot i que hi ha diverses famílies lingüístiques, nosaltres ens centrarem en la

indoeuropea, una família que tenia una llengua originària comuna: l’__________ .

No hi ha testimonis escrits d’aquesta llengua, que sembla que era parlada per una

sola comunitat que vivia al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Probable-

ment aquest poble va haver d’emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb

el nom de __________ . Aquesta__________ devia comportar que l’indoeuropeu

anés evolucionant fins a formar un gran nombre de llengües, entre les quals el

__________ .

A diferència de les altres llengües indoeuropees, el llatí tenia cada vegada

més parlants, ja que tots els territoris conquerits per Roma havien de parlar-lo.

Tot i així, el llatí que es parlava no era homogeni. Cal diferenciar entre el

_____________ , utilitzat pels escriptors i els mestres d’escola, amb unes normes

gramaticals estrictes, força rígid i que no va experimentar gaires variacions, i el

_____________ , parlat per la gent del carrer, que prescindia de les normes gra-

maticals i era molt viu i espontani. D’aquesta evolució del llatí col·loquial van néi-

xer les llengües romàniques.

59


2

Roma, la capital de l’Imperi romà, va ser fundada l’any __________ a la re-

gió del Laci, molt propera al riu __________ . La llegenda de __________ i

__________ és la versió mitològica de la fundació d’aquesta ciutat. Aquesta petita

ciutat, envoltada per __________ turons, va experimentar un creixement molt

gran i va anar conquerint la resta de territoris de la península Itàlica. El pas se-

güent va ser aconseguir el control de tota la Mediterrània. Per fer-ho Roma va ha-

ver d’enfrontar-se als cartaginesos en les anomenades _____________ , que,

després de diverses fases, van finalitzar amb la victòria dels __________ .

Roma va organitzar els territoris conquerits, com ara la península Ibèrica i el

nord d’Àfrica, en __________ . Per tal de mantenir els territoris de l’Imperi, els

romans van decidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven

__________ . Amb el temps, les divisions internes de l’Imperi el van afeblir i van

fer que desaparegués: l’any __________ l’Imperi d’Occident va caure en mans

dels pobles bàrbars i, posteriorment, l’Imperi d’Orient va passar a formar part de

l’_____________ .

L’empremta que els romans van deixar al llarg de tots els territoris del seu

imperi ha estat considerable. Així, per exemple, se n’han conservat un munt

d’edificis, com ara l’amfiteatre d’Arles, a __________ , la muralla d’__________ ,

al Regne Unit, o diverses construccions de la ciutat de __________ , a Itàlia, que

va quedar soterrada sota la lava expulsada per l’erupció del volcà Vesuvi.

60


3


LLATÍ ESO

SOLUCIONARI

UNITAT1

Una família lingüística està formada per un grup de llengües que tenen un origen comú i

unes semblances evidents. La majoria de llengües formen part d’una família lingüística,

però n’hi ha alguna que no; és el cas de l’èuscar o basc, una de les llengües més anti-

gues del món, que no té relació amb cap altra llengua.

Tot i que hi ha diverses famílies lingüístiques, nosaltres ens centrarem en la indoeu-

ropea, una família que tenia una llengua originària comuna: l’indoeuropeu. No hi ha tes-

timonis escrits d’aquesta llengua, que sembla que era parlada per una sola comunitat que

vivia al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Probablement aquest poble va haver

d’emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de diàspora. Aquesta emi-

gració va comportar que l’indoeuropeu anés evolucionant fins a formar un gran nombre

de llengües, entre les quals el llatí.

A diferència de les altres llengües indoeuropees, el llatí tenia cada vegada més par-

lants, ja que tots els territoris conquerits per Roma havien de parlar-lo. Tot i així, el llatí

que es parlava no era homogeni. Cal diferenciar entre el llatí culte, utilitzat pels escrip-

tors i els mestres d’escola, amb unes normes gramaticals estrictes, força rígid i que no va

experimentar gaires variacions, i el llatí col·loquial, parlat per la gent del carrer, que

prescindia de les normes gramaticals i era molt viu i espontani. D’aquesta evolució del

llatí col·loquial van néixer les llengües romàniques.

Roma, la capital de l’Imperi romà, va ser fundada l’any 753aC a la regió del Laci,

molt propera al riu Tíber. La llegenda de Ròmul i Rem és la versió mitològica de la fun-

dació d’aquesta ciutat. Aquesta petita ciutat, envoltada per set turons, va experimentar

un creixement molt gran i va anar conquerint la resta de territoris de la península Itàlica.

El pas següent va ser aconseguir el control de tota la Mediterrània. Per fer-ho Roma va

haver d’enfrontar-se als cartaginesos en les anomenades guerres púniques, que, des-

prés de diverses fases, van finalitzar amb la victòria dels romans.

61


4

Roma va organitzar els territoris conquerits, com ara la península Ibèrica i el nord

d’Àfrica, en províncies. Per tal de mantenir els territoris de l’Imperi, els romans van de-

cidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven limes. Amb el temps, les divisi-

ons internes de l’Imperi el van afeblir i van fer que desaparegués: l’any 476 l’Imperi

d’Occident va caure en mans dels pobles bàrbars i, posteriorment, l’Imperi d’Orient va

passar a formar part de l’Imperi otomà.

L’empremta que els romans van deixar al llarg de tots els territoris del seu imperi ha

estat considerable. Així, per exemple, se n’han conservat un munt d’edificis, com ara

l’amfiteatre d’Arles, a França, la muralla d’Adrià, al Regne Unit, o diverses construccions

de la ciutat de Pompeia, a Itàlia, que va quedar soterrada sota la lava expulsada per

l’erupció del volcà Vesuvi.

62


63

» NOTES

64

» NOTES

» ÍNDEX · » mostra guia d’aula 4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....

Documents

Transcript of » ÍNDEX · » mostra guia d’aula 4t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....