Palanca · Visita al Parlament de Catalunya MÚSICA, MESTRE! Quina festa! Activitats nadalenques...

la PalancaNovembre - desembre 2007 Núm. 303 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Arrèlia a Vilanova

El gas arriba a Artesa

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALCatalà emprenyat

NOTICIARIBreus. El gas natural arriba a Artesa.Mor el polític d’Alentorn Benet Tugues

IN MEMORIAMRecordat el Sr. Enric. No escriuré aquest Nadal.Ramona Giné i Feliu. Benet Tugues i Boliart

MEMÒRIES D’UNA VIDA A CUBELLSMontserrat Berné

NOGUERA

ESPORTSResultats esportius. Pedals de foc

GENT DE LA FIRATorrons Fèlix, el Nadal més dolç

300Excel·lència

ARTESA DE SEGRE, CELEBRA EL NADAL!Programa de Festes

TEMA DEL MESLa Jornada Gastronòmica Arrèlia. La Fira de la Perdiu

RACÓ CULINARIPollastre del Prat amb prunes i pinyons

PARLEN LES ENTITATSProjecte d’innovació en llengües estrangeresNous contactes Artesa de Segre - Índia

CARTES A LA REDACCIÓQue no tallin l’arbre!!

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Aprovació provisional del POUMCOSES DEL BRIMEROCom les bèsties del bosc

DE COLLITA PRÒPIA“Nenes” embarassades

FA 25 ANYSNovembre de 1982. Desembre de 1982

PREMSAVisita al Parlament de Catalunya

MÚSICA, MESTRE!Quina festa! Activitats nadalenques

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’Alcaldia

HUMORNADALA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRArtesa, vila petita. 1910-1920

4

5

6

16

37

44

49

50

22

34

24

Arrèlia a VilanovaEl gas arriba a Artesa

Amb un dia de diferència, a Artesa es vafer la presentació de l’arribada del gas na-tural i a Vilanova la primera Jornada Gas-tronòmica Arrèlia (la vigília de la Fira dela Perdiu).

Fotos: Eva Sala i Ramon Giribet

45

15

29

31

35

43

39

12

26

20

10

48

4

la P

alan

ca

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Agenda ciutadana

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada, i extretes del Servei Meteorològicde Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 7: Xavier Brescó i Porta, fill de Josep i de Montserratdia 19: Lluís Mora i Ferré, fill de Lluís i de Núriadia 21: Victoria Pierog, filla de Maciej i de Katarzyna

Defuncions:dia 24: Francesc Codina i Novau (86 anys), natural d’Artesa de Segredia 25: Eusebi Clua i Solé (100 anys), natural de Baronia de Rialbdia 25: Felisa Farré i Isanta (85 anys), natural d’Anyadia 27: Josep Serentill i Bernadó (77 anys), natural d’Alentorn

Matrimonis:dia 7: David Camps i Tarré (veí d’Anya)

Zdravka Pesheva Madzarova (veïna d’Anya)dia 9: Juanita Amuedo i Fernández (veïna d’Artesa)

Cherkaoui Al Anfaoui (veí d’Artesa)dia 20: Carles Galceran i Solsona (veí d’Artesa)

Anna Eroles i Solanes, (veïna d’Artesa)dia 20: Francesc Rúbies i Plens (veí de Lleida)

Adriana De Fátima Silva (veïna de Lleida)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 18: Maria Santolari i Marsà (91 anys), natural de Lluçarsdia 24: Ramona Giné i Feliu (79 anys), natural de Vilanova de Meià

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 7: Pau Fornons i Serret, fill de Vicent i de Núriadia 7: Pamela Steliyan Stateva, filla de Steliyan i de Vyaradia 10: Eva Alsina i Vila, filla de Josep M. i de M. Aurora

Defuncions:dia 1: Mercè Sellart i Ramon (66 anys), natural de Baldomardia 11: Domingo Capell i Berengueres (66 anys), natural d’Artesa deSegredia 25: Josep Batlle i Porta (87 anys), natural d’Alentorn

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 14,1°Temperatura màxima: 27 (dies 1 i 2)Temperatura mínima: 2º (dia 28 i 29)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 17 mm (dia 3)Total precipitacions: 45 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 13,7°Temperatura màxima: 29,1° (dia 1)Temperatura mínima: 0,8º (dia 28)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 13,8 mm (dia 3)Total precipitacions: 43,2 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 13,8ºTemperatura màxima: 29° (dia 1)Temperatura mínima: 4,5º (dia 28)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 4)Total precipitacions: 46,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 15 mm (dia 2)Total precipitacions: 36 mm

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 5°Temperatura màxima: 19 (dia 21)Temperatura mínima: -10º (dies 17 i 18)Dies amb precipitacions: 1 (12 mm, dia 20)b) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 5,4°Temperatura màxima: 18,5° (dia 21)Temperatura mínima: -10,2º (dia 17)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 11,9 mm (dia 20)Total precipitacions: 13 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 6,7ºTemperatura màxima: 17,7° (dia 4)Temperatura mínima: -6,3º (dia 17)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 16,2 mm (dia 20)Total precipitacions: 16,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (11 mm, dia 20)

Actes que sabem que es faran

Programa de les festes nadalenques a Artesa de Segre:(veure pàg. 24 i 25)31 de desembre: Festa de cap d’any al Pavelló Poliesportiu

Fe d’errates:En els naixements del passat mes de juliol al municipi d’Artesa de Segre(revista núm. 301) hi ha un error. Demanen disculpes a la família. Les dadescorrectes són aquestes: el dia 1de juliol va néixer Tània Sala i Solanes,filla de Carles i d’Anna.

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Català emprenyatFa unes setmanes, la manifestació de Barcelona convocada per la Plataformapel Dret de Decidir –a la qual també hi va prendre part gent d’Artesa i comar-ca– va resultar contundent. Probablement va ser un punt d’inflexió de cara adecisions futures. Els organitzadors van dir que eren 700.000, mentre que laGuàrdia Urbana es quedava amb sols 200.000. El fet és que hi havia gairebétres quilòmetres de gent amb els carrers de gom a gom. Més enllà de l’anècdota i de la motivació política, aquesta vegada el motiuera d’allò més pragmàtic, però no es pot obviar que el rerafons identitari sem-pre hi és. En els darrers anys, la majoria de forces polítiques catalanes s’han posatd’acord en defensar el fet que Catalunya està sofrint una autèntica sangoneraeconòmica per part de l’Estat espanyol. És clar que mentre a Madrid no esdecideixin a publicar les balances fiscals, no podrem intentar convèncer ningúmés enllà de Fraga. Els estudis menys cruents diuen que el dèficit fiscal (dife-rència entre les aportacions dels catalans a les arques de l’Estat i el retorn enpagaments i inversions) arriba a prop d’uns mil milións d’euros anuals, mentred’altres afirmen que són pràcticament dos mil milions. Es veu que hi ha duesmaneres de fer el càlcul. Sigui com sigui, la cosa és greu i podem dir sense pèlsa la llengua que “ens estan fotent el pèl i els quartos”. Durant anys, la major part de representants catalans a Madrid feien la políticad’estira i arronsa, mentre que avui dia podríem dir que ja s’ha trencat la corda. Laraó? Que Catalunya ha estat menystinguda sistemàticament per terra, mar i aire. La corda va petar per terra amb les avaries de l’AVE, amb els continus inci-dents dels trens de rodalies i amb l’apagada de Barcelona d’aquest estiu quedemostra la manca d’inversió a la xarxa elèctrica. Tot al voltant de la CasaGran, és clar. Mentrestant, els cinturons vials de Madrid s’han anat ampliantsense aturador. La situació portuària també s’està quedant obsoleta per manca d’inversió il’aeroport del Prat ja no és suficient per a les necessitats actuals. Mentrestant, aMadrid han fet una ampliació tan gran de Barajas –la famosa T4– que s’haconvertit en el més gran del món en superfície de teminals. Per acabar amb els greuges comparatius, un últim cas. Mentre a Barcelonas’està discutint sobre la línia Sants-Sagrera, en el mateix espai de temps a Madrids’ha acabat un túnel de gairebé 30 km que travessa la ciutat de punta a punta. A partir de la “mani”, la gent d’allà ha d’entendre que la gent d’aquí ja hemdit prou i que no estem demanant generositat sinó justícia. Seria un error nopercebre aquest fet. El famós talant dialogant –que vol dir parlar i escoltar ambactitud positiva i ganes d’arribar a acords puntuals– ha de donar fruits pràctics,reals, més enllà dels efectes purament dialèctics. Avui és un fet que hi ha molta gent malcontenta –emprenyada– a Catalunya.Existeix, doncs, una base social suficientment àmplia com per a fonamentarsobre ella propostes concretes i operatives de cara a un futur immediat. Sabemallò que ens molesta i allò que no volem. Ara caldrà que expressem allò quedesitgem. Després de la manifestació no podem continuar amb “més del mateix”. Elsque tenen poder decisori han de fer un exercici d’honestedat i transparència –més enllà del vot–, que la ciutadania agrairia. Estem davant d’una nova etapa,amb una manera de fer diferent en l’acció política, tant per la gent d’aquí comper la gent d’allà. Quan la situació no es pot aguantar més, les accions han de ser urgents,partint d’un diàleg eficaç i amb ganes per totes les parts d’actuacions contun-dents. La gent planera valora més el discurs dels polítics quan aquests passen al’acció.

Col·laboradors/es del mes: Martí Regué, Jordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat, Ferran Marín,Joan Roca, Comissió 300 anys, Iolanda Masanés, Eva Sala, Jordi Serradell, CEIP Els Planells,Associació Artesa de Segre Solidària, Ton Bonet, Noemí Farré, Jordi Morera, Eva Maza, PereSerra, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban, Eduard Bergonyó

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

L’ajuntament d’Artesa estrena fòrum al seu webEl divendres dia 30 de novembre s’estrenà el fòrum que hi ha a la pàginaweb de l’Ajuntament d’Artesa de Segre (www.artesadesegre.cat). El fò-rum està pensat per a què tothom pugui dir la seva. Hi podem tro-bar temes d’interès general, des de festes, passant per entitats, finsa treball o habitatge, per citar alguns exemples.

Subvencions del Consorci del MontsecEl passat 9 de novembre, el gerent del Consorci del Montsec, JoanCamats, va visitar els municipis d’Artesa de Segre i de Vilanova deMeià per a lliurar diverses subvencions aprovades en la darrera juntageneral del GAL Montsec Sostenible que gestiona la iniciativa co-munitària Leader Plus. En l’acte de lliurament hi van ser els respec-tius alcaldes.

Detingut en conduir ebri i provocar un accidentUn conductor ebri va ser detingut pels Mossos d’Esquadra el passat8 de desembre, després de cometre diverses infraccions i provocarun accident a Artesa de Segre. El conductor, Alexandru L., de 24anys d’edat i de nacionalitat moldava, circulava per la carretera C-14 prop del nucli d’Artesa fent esses i posant en perill la circulaciódels altres vehicles. El conductor ebri va xocar contra un turisme,provocant ferides als seus ocupants. Va ser interceptat i detingutper la policia catalana, desprenent una forta olor a alcohol, sensepoder-se mantenir de peu i després de resistir-se i desobeir els agentsde l’autoritat. (Segre, 10-12-07).

Activitats de les Artesenques ActivesDarrerament, l’associació de dones Artesenques Actives ha realit-

zat diverses activitats, entre les quals destaquen una Tarda de Bingo,el 25 de novembre, amb la intenció de recollir diners per a La Ma-rató de TV3; i l’Exposició del dot de la padrina a la sala La Capellade l’edifici de Les Monges, el cap de setmana del 8 i 9 de desembre.Aquesta curiosa exposició va estar molt concorreguda i l’associa-ció es planteja de tornar-la a obrir. Es va muntar gràcies als préstecsde roba antiga que la gent guarda a casa (vestits de núvia, de bateig,de comunió...). La peça més antiga era una camisa de cànem de fa150 anys.

Comencen les obres d’Els PlanellsEl passat mes de novembre van començar definiti-vament les obres al centre Els Planells, adjudica-des aquest estiu a l’empresa Imaga per 4,8 milionsd’euros. Els inicis són complicats ja que cal coor-dinar molt bé els diferents passos a realitzar. I ésque abans d’enderrocar l’ala oest, on hi ha dife-rents espais de primària (direcció, secretaria, salade professors i dues aules de reforç), ha calgutmuntar algunes aules prefabricades per a secundà-ria, de manera que l’institut deixarà lloc per aubicar-hi la majoria dels espais esmentats. Des-prés caldrà rebaixar uns quatre metres la zona en-derrocada, on es començarà la construcció del noucentre de primària. Finalment, quan el nou col·-legi sigui una realitat i l’alumnat s’hi hagi traslla-dat, començaran les obres de remodelació de l’edi-fici antic, que quedarà destinat únicament a secun-dària, excepte pel que fa al menjador escolar queserà igualment compartit.

Artesa té un 25% d’alumnat estrangerSegons un article publicat al diari El País el passat25 de novembre, Artesa de Segre és un dels muni-cipis de Catalunya amb el percentatge més altd’alumnat estranger, concretament un 25,7%. Enun mapa de Catalunya que acompanya l’article,Artesa apareix amb altres 13 municipis com elsque superen el 25%. També s’hi remarca les deucomarques amb més alumnat estranger. A la zonalitoral és on hi ha majors concentracions, mentreque a l’interior només s’assenyala el Segrià i elsmunicipis de Guissona i Artesa. Al marge d’altresconsideracions, la notícia fa pensar que es tractade les zones de Ponent amb més oferta de treball.

El novembre congelatNovament la meteorologia és notícia. Aquest mesde novembre passarà a la història com un dels mésfreds que es recorden, ja que va gelar talment comsi estiguéssim al desembre. Les dades dels obser-vatoris més propers ho confirmen (veieu les tem-peratures mitjanes del mes i les mínimes a Meteo-rologia, pàg. 4). A més, cal remarcar que tant l’ob-servatori d’Artesa com el de Baldomar van enre-gistrar mínimes per sota de 0º durant 18 dies, men-tre que a Vilanova això va passar en 10 dies. Lesmínimes més baixes corresponen al període com-près entre els dies 16 i 19 del mes.

Petroli a Cubells?El radioestesista i enginyer de Mataró JoanSurià ha revelat que ha descobert una bossade petroli a la zona conformada per Cubells,Camarasa, la Sentiu, Bellcaire i Montgai. Labossa de petroli estaria sota aquestes pobla-cions ocupant una superfície de 120 quilò-

7

la P

alan

ca


El gas natural arriba a Artesaa companyia Gas Natural va pre-sentar el passat 9 de novembre

el projecte per dotar la ciutatd’Artesa de Segre amb el servei degas natural. L’acte de presentació es va fer a lasala d’actes de la Cooperativa d’Artesai va anar a càrrec del Delegat de Distri-bució de Gas Natural Juli Laplana i delbatlle Domènec Sabanés. El projecte consisteix en la construc-ció d’una planta de gas natural liquaten un terreny situat al polígon industri-al El Pla, cedit per l’Ajuntament. Desd’aquesta planta es conduirà el gas mit-jançant canonades al nucli de la ciutatd’Artesa. S’iniciaran les obres per lacarretera d’Agramunt, i des d’aquestavia es portarà el gas mitjançant ramifi-cacions cap als principals carrersd’Artesa com són Balmes, Mara Anzizui les carreteres de Ponts i Tremp. S’hau-ran d’aixecar carrers i voreres, obresque aniran a càrrec de la companyia, iels clients hauran de pagar uns dretsd’alta i escomesa. Segons el Sr. Laplana, abans d’aca-bar el primer trimestre de 2008 les pri-meres cases d’Artesa ja disposarand’aquest servei. En total es construiran

7,3 quilòmetres decanalitzacions, finsarribar a tots els ha-bitatges de la ciutati l’empresa invertirà1 milió d’euros enaquesta obra. GasNatural estima queen un o dos anys tin-drà 1000 clients aArtesa. De moment, elservei serà d’ús do-mèstic i comercial iles indústries enca-ra hauran d’esperar un temps per dis-posar del gas. Està previst que en el ter-mini de 2 anys, es construeixi el gaso-ducte Tàrrega-Agramunt-Artesa, elqual està en fase d’estudi d’impacteambiental. Amb el gasoducte acabat, elsubministrament estarà garantit perqualsevol tipus d’indústria que ho ne-cessiti. El gas natural presenta uns avantat-ges en relació a altres combustibles comsón que és una energia neta i econòmi-ca. Des de fa anys, els diferents consis-toris d’Artesa han reivindicat la neces-sitat d’obtenir aquest servei i semblava

que havia de ser realitat fa temps. Aprincipis d’aquesta dècada estava pre-vist que arribés un gasoducte per abastirles plantes de tractament de purins ques’havien de construir a casa nostra.Aquestes plantes es van desestimar i laconducció del gas va deixar de serprioritària per a la companyia, en no serrentable. Les gestions realitzades perl’anterior ajuntament presidit perDomènec París han estat decisives per-què el servei sigui una realitat durant elproper any 2008.

Miquel Regué i Gili

L’

metres quadrats. La fiabilitat del descobriment està en en-tredit, ja que Joan Surià afirma que ha descobert el jaci-ment a distància, amb els seus “poders de teleradioestèsia”.Surià diu que anteriorment havia descobert jaciments ener-gètics a Sudamèrica i que una empresa com Repsol hauriade fer prospeccions en aquesta zona de la Noguera per con-firmar l’existència del jaciment. Es dóna la circumstànciaque a principis de la dècada dels anys 80 es van realitzarunes prospeccions a Vilanova de Meià i Comiols, on es vadescobrir un petit jaciment que en el seu moment no es vaconsiderar rendible. (Segre, 7-12-07).

Els alcaldes visiten l’Expo52 alcaldes de la província de Lleida, entre els quals eld’Artesa (Mingo Sabanés), Cubells (Josep Roig) i Fo-radada (Salvador Boliart) van visitar el recinte del’Expo Saragossa 2008 el passat 3 de desembre. Lavisita tenia per objectiu conèixer el funcionament i elcontingut de la Fira i fer partícips als ajuntamentsd’aquest certamen d’àmbit mundial que pot ser unafont d’ingressos i de promoció per alguns municipislleidatans. Els alcaldes van ser rebuts pel seu homòlegsaragossà Juan Alberto Belloch.

9

la P

alan

ca


Mor el polític d’Alentorn Benet Tuguesadvocat i polític d’Alentorn Be-net Tugues va morir el passat 7

de desembre, a conseqüència d’unallarga malaltia. Benet Tugues i Boliart era casat ipare de dos fills. Va néi-xer l’any 1958 aAlentorn, a cal Benito, elforn del poble. Va estu-diar la carrera de Dret ide ben jove va mostrarles seves inquietuds polítiques i catala-nistes. L’any 1983 va ser escollit regidor al’Ajuntament d’Artesa per EsquerraRepublicana de Catalunya. Per qüesti-ons de feina i residència, va deixarl’Ajuntament a mig mandat. A finals dels anys 80 es va convertiren home fort d’ERC a Lleida i va tenirun paper destacat en la renovació del

partit al congrés de 1989. En aquellpolèmic congrés Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira van desbancar JoanHortalà de la direcció del partit. Hortalài altres escindits van fundar el partit Es-

querra Catalana, que acabaria integrant-se a Convergència (CDC). Eren anysde crisis internes i el futur d’ERC noestava clar. Posteriorment, Tugues va ser esco-llit president de la Federació d’ERC aLleida i l’any 1995 va ser elegit diputatal Parlament de Catalunya. L’octubrede 1996 Tugues va protagonitzar unanova escissió a ERC, ja que va marxar

amb Àngel Colom i Pilar Rahola, ambqui va fundar el Partit per la Indepen-dència (PI). El PI va conservar tres es-cons (inclòs el de Tugues) i va passaral grup mixt del Parlament. Des de lla-vors la relació amb ERC va quedar moltdeteriorada. L’any 1999 el PI va desfer-se arrandel desastre electoral que va protago-nitzar a les eleccions municipals. Al-guns dels seus membres (entre ells Co-lom i Tugues) van integrar-se a Con-vergència Democràtica de Catalunya(CDC). En aquella època Tugues va patir leu-cèmia, una malaltia molt dura que vasuperar, tot i que li van quedar seqüe-les que al cap dels anys han portat a laseva mort. L’any 2000 Tugues es va donar d’al-ta a CDC i poc temps després va sernomenat gerent del partit a Lleida. Enles eleccions municipals de 2003 va serescollit regidor a la Paeria per CiU. Tugues era un gran orador, molt ri-gorós i que feia gala d’una gran ironia.Els seus amics el qualifiquen d’hometreballador i que estimava el seu paísCatalunya i el seu poble Alentorn.

Miquel Regué Gili

L’

L’any 1995, Tugues fou elegit diputatal Parlament de CatalunyaVa ser home fort d’ERC, PI i CDC

Benet Tugues al centre de la imatge, amb els 11 membres del Consistori artesenc sorgit de les EleccionsMunicipals de 1983

Tugues va ser un dels homes de confiança de Co-lom, tant a ERC com al PI

10

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Recordant el Sr. Enricmb un retard de quatre me-sos, i per mitjà de la Sra.

Elvira Casanoves i Solanes, deRosselló, he conegut la defunciódel recordat mestre de l’AcadèmiaBalmes d’Artesa, Sr. Enric Case-lles i Solanes. El traspàs es vaproduir el dia 5 del passat mes dejuny, al seu poble natal de Rosselló(Segrià), als 94 anys d’edat. El Sr. Enric havia nascut el 15 demarç de 1913. Va seguir la carrerade Magisteri a la ciutat de Lleida iun dels llocs on va exercir primer vaser al poble de Maçanet de Cabrenys(Alt Empordà). Un company d’es-tudis de joventut va ser el desprésfamós historiador Sr. Lladonosa. El Sr. Enric va ser el segon direc-tor de l’Acadèmia Balmes. El fun-dador i primer director va ser el Sr.Lluís Xandri, fill de les Masies deVoltregà (Osona). El Sr. Enric va serun col·laborador del Sr. Xandri i quanaquest va deixar la direcció de l’Aca-dèmia, a la primavera de 1946, ell vaser el seu substitut. Institució, estic se-gur, recordada amb afecte, certa nos-tàlgia i profund agraïment pels nombro-sos alumnes artesencs i comarcans quevan tenir l’ocasió d’estudiar-hi enaquells anys.

El Sr. Enric es va casar el dia 31 dejuliol de 1947, a l’església d’Artesa,amb la senyoreta Dolors Solà iGuilleumot, modista, filla de cal Gust,del carrer de l’Església. El Sr. Enric va tenir la col·laboraciódel mestre Sr. Pere Niubó, del Sr.Argenté, professor de llatí, que era se-cretari de l’Ajuntament d’Artesa, i dela Srta. Reyes Brescó de Vall-llebrera,

AA que era estudiant de Magisteri al’Acadèmia Balmes. Les tres perso-nes citades ja havien col·laborat ambel Sr. Xandri. El Sr. Enric era un gran lector dela revista Destino de Barcelona, al-guns articles de la qual ens llegiadesprés en veu alta i ens ensenyavaa comprendre la subtilesa del seuredactat, en una trista època històri-ca, adulterada per la vigilant repres-sió de la dictadura. El Sr. Enric ensva fer estimar la lectura en general iens va recomanar llibres en particu-lar segons l’edat dels seus alumnes.Recordo molt especialment les pri-meres dues lectures literàries de l’au-tora suïssa Joana Spiry, tituladesHeidy i Otra vez Heidy. No cal dirque totes les classes es feien obliga-tòriament en castellà. Degut a la falta d’alumnes que es

va produir a la nostra terra, de resultesde la tràgica guerra civil i de la misèriaconsegüent dels primers anys posteri-ors, el Sr. Enric va cloure les classes del’Acadèmia a finals de l’estiu de 1950.El dia 12 d’octubre del mateix any estraslladà a iniciar una nova vida a laciutat de Madrid, sempre dedicat a l’en-senyament particular, primer en una imés tard en dues acadèmies, dirigidesper ell.

Després de més de 52 anys vivinta Madrid, a principis de 2003, el Sr.Enric va tornar a les terres lleidata-nes, instal·lant-se en una preciosacasa nova de Rosselló, prop de laseva retrobada família. En ella l’hevisitat els estius dels darrers quatreanys, junt amb el meu cosí Manel iel company Vicent Roca, tambéexalumne. El Sr. Enric seguia tenint un capmolt clar, recordant el passat, llegintdiàriament el seu periòdic preferit,voltat de llibres i baix l’atenció cu-rosa de les seves nebodes. Tots els seus alumnes el recorda-rem sempre amb gran estima. Des-cansi en pau.

Magí Serra i PiquéBarcelona, 25 d’octubre de 2007Sr. Enric Caselles i Sr. Lluís Xandri a l’Acadèmia (anys 40)

Enric Caselles i Solans (anys 40)

11

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

No escriuré aquest Nadal

No he tingut mai por a la mort. Que-dar-me sol, patir, perdre la veu i no can-tar mai més; això són coses que em pre-

ocupaven. Però la mort, l’he mirat alsulls quan ha tocat la porta de casa: “Jaets aquí? Endavant, t’estava esperant”. Al passar per davant del mirall delpassadís, observo el meu aspecte. Es-tic prim. Ossos que normalment s’ama-guen dintre del meu cos estan fregantla meva pell i tinc un color tirant cap agroc. El meu organisme no podrà tot iles meves ganes de viure, ja ho veig. No tinc elecció, només em quedal’acceptació: “M’ha tocat a mi, noi”. Hoportaré d’aquesta manera. Mai no m’hasemblat bona idea deixar de pensar enpositiu. Sempre cap a la llum, no sócgens amic de la foscor. Ni quan se’mvan morir el pare i la mare, o quan hehagut de deixar la meva terra. Sóc així.Sóc el rossinyol enmig dels colomsd’una ciutat freda i gris. Sóc el vent quetrenca la boira. Sóc un home feliç.

M’agrada córrer. No per arribarabans, sinó per sentir el vent a la cara ila sang excitada. M’agrada la mevagent. No perquè som germans i germa-nes, sinó perquè compartim un mateixcor. M’agrada cantar. No perquè m’en-canta la música, sinó que m’encanta lavida. Recordeu-me com vulgueu, peròsempre amb un somriure, si pot ser. “Així que em treuràs la gana, des-prés la carn i al final la vida?” La mortem diu que sí, però que a canvi em do-narà pau i tranquil·litat. Somric satisfeti penso que em falta empaquetar lamaleta de records. Me’n vaig cap a casa.Finalment. No em caldrà escriureaquest Nadal. Estaré amb vosaltres.

Mingo (1941-2007)

Marcel Capell, en memòria del pare

Ramona Giné i FeliuEl passat 24 d’octubre va morir Ramona Giné i Feliu, nascuda a Vilanova deMeià el 1928 i casada amb el Magí de cal Teuler de Vilanova. Era coneguda comla Ramoneta de cal Viudeta. Van tenir dues filles: la Pilar (1954) i la Pepita (1956). Amiga dels seus amics, col·laborava amb la família, amb el poble, amb tot i pertot. Els seus néts l’estimaven molt. L’absència de la Ramona, la Ramoneta, ensha causat un gran buit. La recordarem convençuts de retrobar-nos més enllà.Ramona, Ramoneta, sempre t’estimarem. Ens ha deixat, una bona dona, una donade bé. Un especial mot d’agraïment als serveis mèdics d’Artesa i de Vilanova,especialment per a l’Elena i la Dolors de cal Pubill de Vilanova, que la van acom-panyar fins als últims moments. Familiars, amics i la raó social Carnisseria PilarCapdevila i Giné, d’Artesa, volem agrair les mostres d’afecte expressades perveïns i coneguts d’Artesa i Vilanova.

La família

Nota de condol

La Secció Local d’ERC d’Artesa deSegre vol expressar el seu més sentitcondol a la família de Benet Tugues iBoliart, traspassat el 8 de desembre. Sempre recordarem al Benet com aun bon company i amic, però també

com a un gran patriota que es vaestrenar en política com a regidor al’Ajuntament d’Artesa de Segre l’any1983.

12

la P

alan

ca

Montserrat BernéMemòries d’una Memòries d’una Memòries d’una Memòries d’una Memòries d’una VVVVVida a Cubellsida a Cubellsida a Cubellsida a Cubellsida a Cubells

n aquesta ocasió hem entrevis-tat a la Sra. Montserrat Berné,

que ha estat durant molts anys i se-gueix sent botiguera del poble.

La Palanca (LP): Bona tarda, senyo-ra Montserrat. Si li sembla podríemcomençar l’entrevista amb una breuintroducció personal.Montserrat Berné (MB): Doncs moltbé. El meu nom complet és MontserratBerné i Rosset. Vaig néixer aTorreblanca del Tossal, municipi agre-gat a Ponts, en una família de quatregermans, el 7 de gener de 1924, és adir, tinc 83 anys. El meu pare va morirquan jo tenia 8 anys i la mare ens vahaver de pujar a tots. Em vaig casar aCubells l’any 1948, amb vint-i-quatreanys, amb el Rossend Balagué i Solé.Vam tenir dos fills, la Nuri i elRossendo. Val a dir que vaig tenir unssogres que em van acollir molt bé, fetque val molt. La meva filla Nuri estàcasada i té dos fills que es diuen Sílviai Josep. D’altra banda, el meu fillRossendo també té dos fills, el Carlos il’Anna. A dia d’avui, fa ja cinquanta-vuit anys que faig de botiguera al po-ble, sempre a casa nostra, coneguda ala vila com Cal Puspau.

LP: Quins canvis ha vist en la botigaen tots aquests anys que hi ha treba-llat?MB: Al principi, quan vaig arribar aquí,vivíem al carrer de la Figuera, on tení-em una botiga molt petita. Mireu si eraaixí que, quan venien els camions aportar-nos el gènere, no podien passari ens ho deixaven a mig camí, al migdel poble, i ho havíem d’anar a buscaramb un carretó, mentre unes amiguesem guardaven la botiga. Això va ser

abans de comprar un terreny i baixar al’actual botiga, situada al carrer SantMiquel, que, per sort, és en una plaça iel camió ja pot parar just al davant. Ensporten la llet de la Pobla de Segur. Elsviatjants ens porten també aliments detot arreu i, per acabar de fer la compra,hi anem als supermercats majoristes.Estic molt contenta en tots aquests anysal poble, perquè sempre he estat ben-volguda per tothom.

LP: Tinc entès que la vostra botigaés coneguda pels seus embotits.MB: Ja de tota la vida, hem fet nosal-tres mateixos els embotits a casa i caldir que sempre han tingut la nostra re-questa perquè són molt bons. Avui endia, encara en faig als meus 83 anys.Cada setmana vaig a fer les botifarresamb el meu fill i una dona que m’ajudai penso seguir fent-los mentre pugui.Ens compren aquests embotits tant la

gent del poble com els caçadors quevénen. Ens fan comandes de Barcelona.Sempre hem treballat amb carn de porc,fent llonganisses, botifarres blanques,negres i fins i tot havíem fet pernils.Però ara, com que el poble s’ha anatfent petit, vam haver d’anar restringintla quantitat que en fèiem, donant prio-ritat a altres coses i decidint cada canvientre tots.

LP: Passejant per Cubells, ens tro-bem amb dues botigues de CalPuspau, una a la part de dalt del po-ble, al carrer Sant Miquel, i l’altra abaix, a la carretera. Sempre ha estataixí?MB: No, ni molt menys. El poble s’haanat fent petit però nosaltres hem anarcreixent. Quan la canalla es van anarfent grans, vam posar la botiga a la car-retera, per al cap d’un temps compraraquella casa tot ampliant la botiga, on

E

13

la P

alan

ca

Memòries d’una Memòries d’una Memòries d’una Memòries d’una Memòries d’una VVVVVida a Cubellsida a Cubellsida a Cubellsida a Cubellsida a Cubells

actualment treballa la meva filla i oca-sionalment el meu fill. Com que tambétenim la gasolinera, s’ho van combinantanant d’un lloc a l’altre. A la botiga dedalt hi treballa la meva jove, la Ramona,juntament amb mi. Podeu trobar elsnostres embotits a qualsevol de les duesbotigues.

LP: A Cal Puspau sempre heu tingutla botiga de queviures?MB: Sempre no. Antigament eren pa-gesos. No van posar la botiga fins alsanys quaranta, poc abans d’arribar jo.La tenda d’aquell temps era conegudacom Cal Ramonet; com ja he dit abans,situada al carrer de la Figuera. La veri-tat és que tant aquella botiga com la quevam tenir després, sempre han anat moltbé, però degut a que el poble s’anavafent petit vam haver d’augmentar lavarietat d’articles que venem fins arri-bar al punt on som ara, en el que podeucomprar verdures, productes del porc,del pollastre, del conill, del be, pa, pas-tissos, articles de neteja, higiene per-sonal i fins i tot peix fresc que ens arri-ba cada dijous. Antigament ens en por-taven cada dia, però la reducció delpoble també ens ha dut a portar-ne no-més setmanalment.

LP: Quines diferències remarcariades dels seus inicis a la tenda fins ara?MB: N’hi ha moltes i de molt grans.Quan vaig venir a Cubells, hi haviamolta misèria, eren èpoques dolentes

en plena postguerra. Heu de pensar quela gent no ens pagaven fins que haviensegat i batut, donat que fora d’època no te-nien diners. Més tard, tot va anar evolucio-nant i la gent es va anar espavilant. I ara lagent paga al comptat. Ha canviat molt lavida des que em vaig casar fins ara.

LP: Ens explicaria alguna anècdotaque hagi viscut?MB: Una vegada, ja fa anys, érem a labotiga la meva jove i jo, juntament ambdues senyores del poble que seien enuna cadira, quan van entrar quatre jo-ves que es van posar a parlar amb no-saltres intentant-nos distreure. Un d’ells

va veure com la Ramona guardava lacartera amb els diners sota el mostra-dor i, mentre parlaven amb nosaltres,un d’ells va entrar dins el mostrador peragafar-la, però va ser sorprès per unade les veïnes que eren allà tot alertant-nos. Després de veure’s enxampat, elnoi ens va dir que volia agafar oueresbuides i tot recriminant-los el fet elsvam fer marxar, morts de vergonya.LP: Déu n’hi do. Doncs bé, senyoraMontserrat, moltes gràcies pel seutemps i la seva atenció.MB: A vosaltres.

Martí Regué Roig

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Nits temàtiques del viEl restaurant Lo Ponts de la localitat de Ponts ha organitzatuna sèrie de nits temàtiques sobre el vi i la seva cultura. Eldivendres 23 de novembre, el protagonista va ser elChampagne Bollinger (el preferit de l’agent 007, JamesBond). Els maridatges es fan conjuntament amb els enòlegsdels cellers i l’equip de cuina d’en Ramon Gaspar i el sumillerJaume Gaspar. Cada plat s’elabora, a mida, per a cada vi detast.

El Leader del Montsec concedeix 600.000 eurosLa Junta General del Grup d’Acció Local Montsec Sosteni-ble, que gestiona la iniciativa comunitària Leader Plus 2000-2006, va aprovar a finals d’octubre un conjunt de subvenci-ons per valor de 602.000 euros per a diversos projectes pri-vats a la zona del Montsec. Els ajuts corresponen a 10 muni-cipis de la Noguera i 3 del Pallars Jussà. Alguns dels benefi-ciaris ja havien rebut un percentatge de la subvenció anteri-orment, però no ha estat possible abonar-los el 100% d’aques-ta fins que els ajuntaments han acabat aportant una petitapart de finançament que restava pendent. Els beneficiarishan rebut entre un 20 i un 30 per cent del cost de les actuaci-ons realitzades, exclòs l’IVA.

Obres a l’EstelEl Departament d’Acció Social i Ciutadania i la Fundació“La Caixa” han signat un conveni de col·laboració que ser-virà per realitzar unes obres de millora en les instal·lacionsde l’associació de disminuïts l’Estel de Balaguer. Aquestaacció està emmarcada en un pla anual anomenat ConveniCaixes, establert amb entitats financeres per dur a terme re-formes i condicionaments en centres d’assistència.

Protegir la tòfona de RialbLa Baronia de Rialb ha sol·licitat a l’Oficina Espanyola dePatents i Marques del Ministeri d’Indústria, la concessió demarca protegida de qualitat per a la tòfona negra produïda ala zona, amb el nom de La Tòfona de la Baronia de Rialb.Es pretén així beneficiar els productors del municipi en lacomercialització d’aquest producte. Actualment, hi ha mésde 12 hectàrees dedicades a la producció de tòfona.

La Noguera a MadridEl Consell Comarcal de La Noguera, dins el Pla d’Acció dePromoció Turística, ha estat present a les fires turístiques denivell estatal durant aquest any 2007 amb la marca La No-guera, Prepirineu de Lleida. Entre aquestes, va assistir elspassats dies 2, 3 i 4 de novembre a la Fira Expotural cele-brada a Madrid, en la qual hi van participar més de 15 co-munitats autònomes i on hi van destacar l’oferta turística iles jornades tècniques. D’altra banda, el Consell Comarcal ha re-clamat a la Direcció Territorial de la Generalitat, més suport econò-mic per als projectes de promoció turística de la comarca.

Coneixent les SalinesL’Associació Catalana de Lleure Formatiu Ascalfó ha posaten marxa un servei de sortides guiades per les salines deVilanova de la Sal. Les sortides estan estructurades de for-ma pedagògica i multidisciplinar. S’han preparat 8 itinerarisdiferents dirigits especialment a escoles, famílies i grupsorganitzats. Tots aquests itineraris són complementats ambla realització d’uns tallers d’elaboració de sal, mel i perfums.

Organització de documents administratiusA finals de novembre, a l’Arxiu Comarcal de la Noguera vatenir lloc un Taller d’organització dels documents adminis-tratius, adreçat al personal d’administració i serveis delscentres educatius públics de la Noguera. En aquest taller hivan participar el CEIP Àngel Potrony de Térmens, el CEIPBalaguer, el CEIP Bonavista de Bellcaire, el CEIP Els Pla-nells d’Artesa de Segre, el CEIP de Ponts, el CEIP Sant Jordid’Oliana, l’IES Almatà de Balaguer, l’IES de Ponts, i la ZEREl Romaní.

La Boira fa 10 anysEl grup de teatre La Boira de Térmens ha complert deu anysdes de la seva creació i ho va celebrar representant, el 18 denovembre, la primera obra interpretada l’any 1997: El tram-pós entrampat, de Nick Hassy. El repartiment de l’obra vaestar format per totes les actrius i actors que han estat parti-cipant en aquests deu anys amb el grup de teatre.

Anna M. Vilanova

“A l’home sempre se li han obert tres possibilitats davant la trobada amb l’Altre:triar la guerra, aïllar-se rere una muralla o entaular un diàleg.”

Ryszard Kapuscinski, escriptor(Barcelona, 17 juny 2005)

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

16

la P

alan

ca

BÀSQUET

CENGDel 04-11-07 al 02-12-07

Sènior masculí. Territorial ACENG Coop. Artesa - CB Sort 65 - 66CENG Coop. Artesa - BAC Agramunt 67 - 75CENG Coop. Artesa - CB Pardinyes 46 - 55CB Cappont - CENG Coop. Artesa 61 - 69CENG Coop. Artesa - Maristes M 55 - 57

Sènior masculí. Territorial BCENG Calvet - CB Sant Guim 36 - 52BAC Agramunt - CENG Calvet 70 - 32CENG Calvet - CB Torrefarrera 42 - 60ACLE Guissona - CENG Calvet 50 - 55CENG Calvet - CB Torà 59 - 43

Júnior masculíCENG Alexan - CB Bellvís 73 - 56P. Fragatina - CENG Alexan 56 - 63CENG Alexan - CB Secà 70 - 30CB Cappont - CENG Alexan 50 - 57CB Alcarràs - CENG Alexan 60 - 53

Cadet masculíCB Tremp - CENG JR Miró 55 - 54CENG JR Miró - CB Alpicat 33 - 63A. Ribagorça - CENG JR Miró 68 - 56CENG JR Miró - CB Balaguer 56 - 64CB Cervera - CENG JR Miró 48 - 54

Resultats esportius

Infantil masculíCENG SUR - CB Alcarràs 50 - 79A. Ribagorça - CENG SUR 55 - 50CENG SUR - CB Bellvís 64 - 14CB Cervera - CENG SUR 30 - 71

Mini MasculíACLE Guissona - CENG Miró 80 - 30CENG Miró - CB Cervera 70 - 39CB Mollerussa - CENG Miró 76 - 26CENG Miró - A. Ribagorça 23 - 73P. Fragatina - CENG Miró 51 - 28

Cadet femeníCENG Jubete - CB Lleida 30 - 66CEP Vallfogona - CENG Jubete 63 - 44CENG Jubete - Sedis 17 - 67CB Calaf - CENG Jubete 58 - 07CENG Jubete - CB Cervera 32 - 66

Infantil femeníCENG Aquí Natura - CB Lleida 25 - 71BAC Agramunt - CENG Aquí Natura 47 - 74CENG Aquí Natura - Sedis 12 - 62CB Calaf - CENG Aquí Natura 62 - 35CENG Aquí Natura - CB Cervera 52 - 39

Mini FemeníSedis - CENG Olis Macià 52 - 02CB Cervera - CENG Olis Macià 53 - 02CB Lleida - CENG Olis Macià 61 - 11CB Ponts - CENG Olis Macià 43 - 12

17

la P

alan

ca


FUTBOL

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 8 (04-1-07) a la jornada 12 (02-12-07)

CE Artesa S. - Balaguer 5 - 0 (D. Mas 2, J.C. Macià, J. Àlvarez, C. Galceran)

Pobla de Segur - CE Artesa S. 0 - 1(I. Jou)

CE Artesa S. - Gimenells 2 - 0 (C. Galceran, J. Àlvarez )

Seu d’Urgell - CE Artesa S. 3 - 1(J. Codina)

CE Artesa S. - Borges Blanques 2 - 0 (C. Galceran, J. Àlvarez)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 6 Empatats: 4 Perduts: 2Gols a favor: 22Gols en contra: 11 (equip menys golejat)1r: EFAC Almacelles (26 punts).4t: CE Artesa (22 punts).

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 11-11-07 al 02-12-07

JuvenilCE Artesa S. - Orgèlia 3 - 2CE Artesa S. - Tàrrega 0 - 6Magraners - CE Artesa S. 2 - 2CE Artesa S. - Mollerussa 0 - 3

CadetOliana - EFAP 4 - 0EFAP - Linyola 3 - 2Cervera - EFAP 4 - 1EF Urgell - EFAP 3 - 1

InfantilEFAP - Guissona 1 - 2Pobla de Segur - EFAP 2 - 2EFAP - EF Urgell 0 - 0Agramunt - EFAP 2 - 1EFAP - Fondarella 12 - 0

AlevíPobla de Segur - EFAP 2 - 4EFAP - At. Segre 6 - 0Tàrrega - EFAP 2 - 2EFAP - Bellpuig 3 - 0Agramunt - EFAP 3 - 1

Benjamí AEFAP - Intercomarcal 7 - 2EF Urgell - EFAP 1 - 8At. Segre - EFAP 1 - 5

Benjamí BEFAP - Ribagorça 4 - 1EFAP - Guissona 2 - 5EFAP - Pla d’Urgell 1 - 4At. Segre - EFAP 2 - 10EFAP - AEM 1 - 3

PrebenjamíLleida - EFAP 2 - 4Tàrrega - EFAP 4 - 3EFAP - At. Segre 3 - 1

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 5 (27-10-07) a la jornada 10 (01-12-07)

CENG Gañán Artesa S. - Balaguer FS 5 - 4Juneda - CENG Gañán Artesa S. 9 - 5CENG Gañán Artesa S. - Calaf 5 - 5Balaguer Parador - CENG Gañán Artesa S. 9 - 4CENG Gañán Artesa S. - Agramunt 6 - 9Alcarràs - CENG Gañán Artesa S. 6 - 8

Informació facilitada perJordi Regué, Carlos Pérez, Àlex Trepat i Ferran Marín

19

la P

alan

ca


Pedals de Foca Pedals de Foc és la volta ambBTT (bicicleta tot terreny o de

muntanya) de la perifèria del parcnacional d’Aigüestortes, que procu-ra seguir sempre camins i pistesciclables i evitar les carreteres. Comla Carros de Foc per l’excursionis-me a peu, la Pedals és una fita entreels ciclistes de muntanya per la sevaduresa i la bellesa del paisatges i po-bles que travessa. La Pedals de Foc en total són gaire-bé 220 km de distància, 5.100 m dedesnivell en pujada, i 5.700 m en bai-xada. Comença a la boca Sud del túnelde Viella i acaba a Viella, després detravessar les comarques de l’AltaRibagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, ila Vall d’Aran. Habitualment, l’itine-rari es divideix en cinc etapes. És talcom nosaltres ho vam fer. Amb quatrecreiem que també és factible, amb tresja s’ha de ser “valent”, amb dos i unas’ha de ser “bèstia grossa” i especialis-ta. Es pot fer per lliure, tal com ho vamfer nosaltres, o amb l’organització (elsinteressats ho podeu consultar al webwww.pedalsdefoc.com). Per lliure vampreveure un cotxe a l’origen i al finalde l’etapa, per no haver de traginar laimpedimenta personal i endurir encaramés el recorregut. L’allotjament el vamtenir a Taüll per les dues primeres eta-pes i a Son per les tres darreres. L’or-ganització, però, pot facilitar la logísti-ca i l’allotjament i, a més, en acabarregalen un mallot ciclista de la Pedalsa cada participant. En la nostra primera etapa vam arri-

bar fins al poblet de Castellars, finalprevist si es vol fer en quatre etapes.L’últim quilòmetre i mig és molt dur,amb rampes de més del 10%. Vam ar-ribar buits. Sort en vam tenir que ensvam refer bevent i berenant a la resi-dència casa de pagès “l’Abadia”. Vanser també molt amables deixant-nosguardar les bicicletes al seu garatge finsl’endemà, ja que havíem de recollir elcotxe del túnel i anar a dormir a Taüll.Aquesta, com totes les altres etapes,passa per uns camins i senders moltentretinguts i divertits, amb unes llar-gues pujades inacabables. En la sego-na etapa s’arriba a Torre de Cabdella.Nosaltres, però, la vam allargar baixantamb bici fins a Senterada, per estalvi-

ar-nos uns quilòmetresde volta amb el cotxe.És una etapa tambémagnífica que passa perpoblets i llogarrets demuntanya (Erta, Sas,Sentís, Les Esglésies...).Aquestes dues etapesles vam fer a la tardoramb uns dies de tempsesplèndid i els boscospreciosos amb els co-lors de l’època. La tercera és l’etapareina. Vam superar el

L

coll del Triador, definit com el“Tourmalet de la BTT”, de 1.000 m dedesnivell i gairebé 2.200 m al seu cim.No dóna cap descans. Fins a Espot, fi-nal oficial de l’etapa, no es passa cappoble. És ben bé un trajecte solitari d’al-ta muntanya, on el mal temps ha de sertemible. Les vistes, però, són extensescap a les muntanyes pallareses. Vambaixar cap a Espot per les pistes de l’es-tació d’esquí, en algun tram molt dre-tes. Arribar a baix sense cap trompadade consideració ja va ser un èxit. Laquarta etapa la vam acabar a Arties,passant per Montgarri i el pla de Beret,que és una pujada molt llarga però noextenuant com la del Triador. La cin-quena etapa fins a Viella va ser un pas-seig comparant-la amb les altres. De totel trajecte, jo em quedo amb la baixadadel pla de Beret a Viella, sempre percamins i corriols que són un repte i ladelícia dels que dominen la BTT. Aquesta travessa la vam realitzar elsdies 9, 10, i 11 de setembre, i el 2 i 3 denovembre d’aquest any 2007 en Pepe iJoan Roca, acompanyats en les 3 pri-meres etapes per en Dominic Aldavó, iafegint-se també en Ramon Gutiérrezen la tercera etapa.

Joan Roca i LlobetCUDOS Muntanya

Tots quatre al coll del Triador, amb el Montsent de Pallars al fons

20

la P

alan

ca

Gent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la Firaaaaa

Torrons Fèlix, el Nadal més dolça gent d’Artesa, des de molttemps enrere, veu cada any a la

Fira una parada dels torrons delFèlix a la plaça. Les fires van pas-sant i ell sempre hi és. De fet és uncontinuador de la nissaga de torro-naires d’Agramunt que, amb el seutípic torró d’avellana, sempre feienacte de presència a les fires d’Artesa. Són uns firaires especials: sols ve-nen productes de fabricació pròpia. Ésel que feien els antics torronaires, ambla seva manera peculiar de fer i de ven-dre sols el seu torró. Val a dir que Tor-rons Fèlix excel·leix per l’elaboracióartesana dels seus torrons i per la con-fecció de torrons d’autor, dels que par-larem més endavant. Entre els artesans hi ha bon ambienti molta companyonia. “De vegades –diu–, fem alguna fira que sabem queserà dolenta, de sols un matí, només pera trobar-nos i fer un bon dinar”. Ell segueix unes 10 o 12 fires a l’any.La més forta, la fira que dóna el tret desortida, és la d’Agramunt, on a més delFèlix hi exposen els altres torronairesde la vila. És important el Mercat deNadal, per la Puríssima, el 8 de desem-bre. En tractar-se d’una producció moltlimitada, procura vendre només en bo-tigues de “delicatessen” i a clients moltespecífics. També va al Portal de l’Àn-gel de Barcelona, on hi ha moltesparadetes amb motiu del Nadal. Allís’hi venen solament productes etique-tats.

L’origen del torróEl seu origen no és del tot clar i se’lrelaciona amb el “nougat” francès iamb el “torrone” italià, però la teoriamés plausible és que sigui d’origen

àrab, com altres postres amb ametlles,i que des de les comarques del sud delPaís Valencià, en especial de Xixona iAlacant, es va popularitzar a altres zo-nes peninsulars, al sud de França i al’Amèrica Llatina. Hi ha teories que diuen que quanJaume I va repoblar el País Valenciàamb gent de l’Urgell, els nouvinguts hivan introduir el torró dur. Com a curiositat, es conserva docu-mentació del consum del torró de cro-cant com a aliment d’ús energètic entreels defensors del Setge de Barcelona(1710-1714).

La tradicióLa tradició torronaire de la vilad’Agramunt apareix documentada perprimera vegada al 1741, a través d’unescartes de les famílies noblesd’Agramunt, la família Siscar. Enaquestes cartes es descriu el número de

persones que es dedicaven als diferentsoficis que en aquell moment hi havia ala vila. Entre els oficis hi ha el de torronaire,el qual resulta ser el més nombrós ambun total de set torronaires. Aquest fetdemostra que l’activitat torronaire a lavila era molt important i sobretot quela tradició es remunta molts anys enre-re de 1741. El motiu perquè manquen més do-cuments que acreditin l’origen dels tor-ronaires al poble és que no era un oficide dedicació plena, sinó que sovint re-sultava un complement de l’agricultu-ra o d’un altre ofici, com per exempleel de confiter. Així és que en els docu-ments notarials es posaven com a oficiprincipal aquests i no el de torronaire.

El Fèlix, un artista del torróAgramunt ha estat des de sempre terratradicional de torrons. Més concreta-ment, pel cas que avui ens ocupa, enFèlix Valero és un “professional de ladolçor” que ha enlairat aquest produc-te a la seva màxima expressió. Els seusmètodes i el seu petit obrador –on no-més hi treballen quatre persones– sónla garantia d’una elaboració puramentartesanal que, tot i això, no es limita alproducte de tota la vida (el deliciós tor-ró d’avellana d’Agramunt), sinó que va

L

21

la P

alan

ca

Gent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la Firaaaaa

més enllà i es concreta en l’anome-nat “torró d’autor”. El Fèlix no procedeix d’una famí-lia de torronaires, tot i que de petitja recorda els seus oncles fent torrócasolà. Va iniciar els seus passos enel món de la gastronomia dolça fentde pastisser, fins que més endavantva assolir l’especialització definiti-va. A més de conviure amb la tradi-ció agramuntina del torró dur, va tre-ballar quatre anys amb un mestre deXixona per a conèixer els secrets deltorró tou. Avui ofereix un ventall de 16 va-rietats diferents de torró, des dels tí-pics de sempre a “delicatessen” tansaboroses i visualment atractivescom el “Massapà de taronja” o el“Caprici d’Agramunt” (un delicióstorró de tres xocolates, una de belgai dues de catalanes). La fama queaquestes dues elaboracions han do-nat a l’artesà agramuntí fa que el70% de la seva limitada però selectaproducció es vengui a la botiga ma-teix, mentre que la resta es comerci-alitza en fires, amb amics incondici-onals i en tendes selectes deBarcelona. De ben segur que el secret peraconseguir un torró excel·lent és di-fícil d’esbrinar, però el Fèlix ho re-sumeix en una frase: “Aconseguir unbon producte depèn de la matèria pri-mera i de les mans”. Segurament aaquests dos factors hi caldria afegiranys d’experiència i la intensa dedica-ció del nostre torronaire, que cada diacomença a l’obrador a les 5 del matí.El fet és que ell utilitza ametlles

marcones i avellanes negretes de pri-mera qualitat, i selecciona fins i tot eltipus de sucre. Sigui com sigui, el Fèlix està legíti-mament orgullós d’un producte que, araper ara –juntament amb altres torronai-res d’Agramunt– i avalats per la Indi-cació Geogràfica Protegida Torró

d’Agramunt, constitueix un delsprincipals actius turístics i comerci-als del municipi.

AnècdotesNo hi ha cap dubte que “TorronsFèlix” són uns torrons d’altura. A laseva botiga hi ha una foto on es potveure els membres d’una expediciócatalana a l’Annapurna (8091 me-tres d’altitud) del 1994, amb unabandereta on es pot llegir de maneraben explícita “Torrons Fèlix”. Hihavia gent del CENG d’Artesa i delCE Sant Vicent de Castellet.

EspecialitatsA més de les especialitats esmenta-des, el Fèlix elabora els següentsproductes: torró d’avellana (típicd’Agramunt), massapà de fruita,gema cremada, coco amb xocolata inata i nous, guirlatxe de músic, cro-cant de pinyó, crocant d’ametlla,praliné de xocolata, crema de bom-bó, dur d’Agramunt (Indicació Ge-ogràfica Protegida) i tou d’ametlla.També els anomenats Torrons d’Au-tor: capritx d’Agramunt i massapàde tarongina (especialitats selectes). El treball i la dèria del Fèlix ésendolçar el Nadal a la gent de lesnostres comarques i de tot

Catalunya, per extensió geogràfica. Ferles festes properes el més dolces possi-bles per a tothom. És un autèntic designadalenc i una manera molt agradablede felicitar les festes. Fins la propera Fira d’Artesa.

Bartomeu Jové i Serra

22

la P

alan

ca

300300300300300

Excel·lènciaa definició no és vanitosa, ni pre-tén fer un acte d’autocomplaen-

ça, això aquest país ja ho ha fet mas-sa anys i així ens ha anat. La paraula només vol reflectir el ni-vell dels ponents que fins ara han par-ticipat en les conferències de la Comis-sió 300 anys. No és un èxit dels mem-bres de la comissió; en tot cas se’ns potatribuir la selecció dels ponents, fins aramolt encertada. És una demostració que aquest paísdisposa d’un capital intel·lectual potent,tot i que els poders fàctics espanyolsfan mans i mànigues per asfixiar-lo. En la primera conferència d’HèctorLópez Bofill (encara que la comissióno estava formada, ja n’era un embrió),aquest va demostrar la seva qualitat tèc-nica com a jurista i coneixements dedret constitucional i internacional. L’Oriol Junqueres, en la seva confe-rència, va demostrar la seva capacitatcomunicativa i la quantitat de coneixe-ment i d’investigació que ha fet al ser-vei del nostre país. Actualment se’l potconsiderar un dels historiadors mésqualificats dels Països Catalans. Cal feresment de la gran participació (gairebé200 persones, que van gaudir d’allòmés). L’última activitat la vam tenir el dia22 de novembre, amb la conferència ipresentació del llibre Catalunya seràlogística o no serà, de Ramon Tremosa,que és en aquests moments un dels eco-nomistes més innovadors i punyentsdels Països Catalans. Tremosa va pre-

sentar unes teories so-bre producció, logísti-ca i nous mercatscompetitius dignes dereflexió. També va feresment del robatorisostingut que pateix elnostre país. Tot i seren dijous, l’acte vacomptar amb propd’un centenar de par-ticipants. En resum, podemqualificar com aexcel·lència el nivelldels conferenciantsque fins ara han parti-cipat del projecte.L’opinió dels assis-tents ens ho han con-firmat i la veritat quehem posat el llistómolt alt. Amb tot, volem de-manar la complicitat ila participació del tei-xit associatiu. La nos-tra societat civil éscabdal vers el nostreprojecte de reconstrucció nacional. LaComissió demana la participació de totaquest teixit associatiu i de la gent detotes les edats. Som-hi! La propera activitat serà elproper 4 gener: cine fòrum amb el filmCoronel Macià, amb la participació vir-tual d’Oriol Junqueres i la presentacióde l’historiador Jaume Fernàndez (que

també és professor de l’IES Els Pla-nells). El dia 6 de gener es projectarànovament la pel·lícula. No us ho perdeu!

Comissió 300 anys

L

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Durant les festesL’Associació de Pessebristes convoca el52è Concurs de pessebres artístics icasolans. Els pessebres es visitaran el 26de desembre, durant el matí (programesa part).Organitza: Associació de pessebristes dela Parròquia d’Artesa de Segre

Concurs d’aparadors Nadal 2007-2008Convoca: Ajuntament d’Artesa de Segre(bases a l’Ajuntament)

Dies 17, 18, 19, 20 i 21 de desembreA partir de 20h a la sala de l’OrfeóArtesenc, Audicions Instrumentals.Organitza: Aula Municipal de Música

Diumenge 16 de desembre11h. Col·locació del pessebre a l’ermi-ta de St. Mamet (Alòs de Balaguer). Espot pujar caminant, corrent, amb BTT oamb qualsevol altre mitjà. Tothom estàconvidat a esmorzar.Organitza: CUDOS

17h. A la Dàlia Blanca Festival de Nadalen benefici de la Marató de TV3, dedi-cada a les malalties cardiovasculars.Organitza: Club de Lleure Altis i Gim-nàs Altis

19:30h. A l’església parroquial, Presen-tació del CD Les nostres cançons.Organitza: Orfeó Artesenc

Divendres 21 de desembreInauguració del pessebre i dels guar-niments nadalencs al Casal de la GentGran.Organitza: Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca

17:30h. A la Residència municipal, Mis-sa de Nadal. Després Càrites parroqui-al oferirà el tradicional obsequi de Nadala tots els residents.Organitza: Església ParroquialCol·labora: Càrites Parroquial

Dissabte 22 de desembre24h. Al pavelló poliesportiu, Festa pro-Ràdio Artesa de Segre.

Organitza: Amics de Ràdio Artesa deSegre

Diumenge 23 de desembre18h. Al pavelló poliesportiu, Festa Sem-pre Joves, amenitzada per DJMAJESTIC i DJ ROMANTIC MAN. Du-rant la sessió es ballarà el tradicional Balldel Fanalet i es farà un Concurs de Ball.Els diners que es recaptin es destinaran ala Fundació Vicenç Ferrer i a la Lligacontra el càncer de les comarques.Organitzen: Amics de Ràdio Artesa i As-sociació de Dones Artesenques Actives

Dilluns 24 de desembre22h. Al santuari de Salgar, Missa delGall.Organitza: Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla (AEiG M.D. del Pla)

22h. Al monestir de Sta. Maria de Refet,Missa del Gall.Organitza: Comunitat Religiosa de Refet

24h. A l’església parroquial d’Artesa,Missa del Gall.Organitza: Parròquia

24h. Al pavelló poliesportiu, 5è StreepRas Festival i actuació de l’orquestraSLOGAN.Organitza: Amics de Ràdio Artesa deSegrePatrocina: Condis Supermercats d’Artesade Segre

Dimarts 25 de desembre19:30h. A l’església parroquial Concertde Nadal a càrrec de l’Orfeó Artesenc,la Coral Infantil “Brots d’I·lusió” i l’Au-la Municipal de Música.Organitza: Orfeó Artesenc, Coral Infan-til “Brots d’Il·lusió” i Aula Municipal deMúsica

Dimecres 26 de desembreA partir de les 11h, pels carrers d’Artesa,Cantada de nadalesOrganitza: Equip de Caps de l’AEiGM.D. del Pla

17:30h. Al Casal de la Gent Gran, FerCagar la Soca com quan érem joves...

Organitza: Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca

17:30h. Al pavelló poliesportiu, 1r Fes-tival de St. Esteve - Sardanadal 2007amb la cobla-orquestra MONTGRINS.Organitza: Amics de la Sardana

Dijous 27 i divendres 28PARC DE NADALDe 16 h a 19 h al PavellóOrganitzen: Ajuntament i diverses enti-tats

Biblioteca i Llar d’Infants al Parc deNadal. Durant aquests dies, la Bibliote-ca Municipal “Joan Maluquer i Viladot”i la Llar d’Infants “El Bressol” estaranpresents al Parc.

Dissabte 29 de desembreDe 17h a 23h. Al pavelló poliesportiu,Olimpiada Rossi Delight. En acabar,Lliurament de premis.Organitza: El Lokal

18h. A la Dàlia Blanca, animació a càr-rec RAH-MON ROMÀ amb l’especta-cle Àpali família.Col·labora: AMPA CEIP Els Planells

Diumenge 30 de desembre18h. A la Dàlia Blanca, representació te-atral ELS PASTORETS a càrrec de laCompanyia La Roda.Preu entrada: 2 eurosOrganitza: Ajuntament d’Artesa de SegreEn finalitzar la representació, Lliuramentde premis del Concurs d’aparadors.

Dimecres 2 de gener16:30h. A la Dàlia Blanca, L’hora delconte amb la representació de l’especta-cle Un Nadal ple d’aventures per Joande Boer.Organitza: Biblioteca Joan Maluquer iViladot

Dijous 3 de generDe 17h a 19h, al pavelló poliesportiu,Jocs populars i tradicionals. Obert a tot-hom.Organitza: Club de Lleure Altis

ArArArArArtesa de Setesa de Setesa de Setesa de Setesa de Segggggrrrrreeeee,,,,, Cele Cele Cele Cele Celebrbrbrbrbra el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!

Programa de festes

25

la P

alan

ca

Divendres 4 de generA partir de les 18h, a la Residència mu-nicipal, Visita del Patge Reial.

A continuació, a la Dàlia Blanca, bere-nar i Rebuda del Patge Reial.Organitzen: Ajuntament i altres entitats

21:30h. A la Dàlia Blanca, projecció dela pel·lícula El coronel Macià i, a conti-nuació, Cine-fòrum amb JaumeFernàndez, historiador, com a moderador.Organitza: Comissió 300 anys

Dissabte 5 de gener17:30h. Cavalcada dels Reis Magsd’Orient a Alentorn.Organitza: Poble d’Alentorn

18h. Cavalcada dels Reis Mags d’Ori-ent, adoració al nen Jesús i reparti-ment de regals a Artesa (arribada per lazona del camp de futbol).Organitza: AMPA Llar d’Infants ElBressol, AMPA CEIP Els Planells,

AEiG MD del Pla i JAS

21h. Cavalcada dels Reis Mags d’Ori-ent a Baldomar, al Local de l’Associa-ció de Veïns.Organitza: Comissió de Festes deBaldomar

24h. Al pavelló poliesportiu, Festa de ReisOrganitza: CENG

Diumenge 6 de generA partir de 12h, a l’església parroquial,Lliurament de premis del 52è Concursde pessebres artístics i casolans.Organitza: Associació de pessebristes dela Parròquia d’Artesa de Segre

18h. A la Dàlia Blanca, projecció de lapel·lícula El coronel Macià.Organitza: Comissió 300 anys

Diumenge 13 de gener18h. A la Sala la Capella, Lectura dra-màtica de l’obra Adreça desconeguda a

càrrec de M. Dolors Palet, Joan Roca iAlbert Vidal. Amb la col·laboració deMeritxell Freixes al violí.Organitza: Club de Lectures

NOTES:- SSMM Els Reis Mags d’Orient repar-tiran els regals a casa. Tots els quevulgueu que us portin els regals heu detrucar a l’Ajuntament fins el dia 3 degener 2008.Tel. 973 40 00 13 (de 9 a 15h)- Aquest programa inclou els actes dels qualsn’ha tingut coneixement l’Ajuntamentabans del 30 de novembre. No obstant, lesactivitats que hi faltin podran ser anuncia-des per l’Emissora Municipal de Ràdio.

Artesa de Segre, celebra el Nadal!Bones Festes i Feliç Any Nou!

Ajuntament d’Artesa de SegreRegidoria de Joventut, Festes i Fira

ArArArArArtesa de Setesa de Setesa de Setesa de Setesa de Segggggrrrrreeeee,,,,, Cele Cele Cele Cele Celebrbrbrbrbra el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!a el Nadal!


26

la P

alan

ca

La jornada gastronòmica Arrèliaunt amb els actes que es varencelebrar el cap de setmana de la

Fira de la Perdiu, el dia 10 de novem-bre a la Sala d’Actes de l’Ajuntamentde Vilanova de Meià, Arrèlia orga-nitzava la primera jornada gastronò-mica del Montsec, amb un èxit abso-lut de participants. La jornada comptà amb grans cui-ners com Paul Cunnigham, Carles

Tejedor, Mads Roesgard i Sergi deMeià, els quals varen impartir classesde cuina elaborant diferents plats: ar-ròs de perdiu, embotits, “textures” imicrovegetals, bacallà d’hivern escan-dinau i brandada de bacallà. També esva dur a terme una presentació de pas-tisseria creativa a càrrec del pastisserChistrian Escribà (pastisseria Escribàde Barcelona). Després de les classes de cuina es vacelebrar un dinar a càrrec de l’Escolade Restauració de Lleida, on es va pre-sentar en exclusiva el nou cava de lesBodegues Raventós i Blanc. Seguida-ment, una taula rodona i col·loqui ambel tema “Producció ecològica per a unacuina del segle XXI” a càrrec de SlowFood Convivium Montsec.

Entrevista amb l’Equipd’Arrèlia

Podríeu explicar-nos el per què delnom Arrèlia?Eva Vidal: El nom i la imatge neixende la unió de dos conceptes: la cuina ila terra. En el nostre logotip, una for-quilla amb arrels intenta reflectir pre-cisament aquesta unió.

Per a vosaltres aquest projecte ésmolt important. Em podries fer unadefinició gràfica d’Arrèlia?Eva Vidal: Per a nosaltres la cuina ésel centre del projecte, la seva raó de ser.Arrèlia és bàsicament una jornada degastronomia. Però, a més a més, en

J

aquesta jornada la terra hi té un paperrellevant.

Per tant, podem entendre que la ter-ra és per a vosaltres quelcom més. Téun sentit especial, oi?Eva Vidal: La terra representa el lloc,l’espai físic on es desenvoluparà la Jor-nada: el Montsec. Així com també ésde la terra d’on s’obtenen els produc-tes amb els que més tard cuinarem i tre-

ballarem. Uns productes amb unes ca-racterístiques pròpies de qualitat, iden-titat i personalitat, que responen a unamanera de fer, a una tradició... La ter-ra, a més, representa l’inici de tot. Ésla fertilitat. És la mare. On tot neix icomença. La terra és l’origen.Han estat moltes setmanes de prepa-ració i dedicació a aquest projected’Arrèlia perquè avui tot sortís a laperfecció. Esteu contents amb el vos-tre èxit?Sergi de Meià: La veritat és que estemmolt satisfets per tota la feina feta iaconseguida. És per nosaltres un orgull

Ja després del col·loqui, els partici-pants de la jornada gastronòmica va-ren poder assaborir un gustós tast devins de la nostra terra amb els vins deBaldomà, Raventós i Blanc, BodeguesQuim Vila, Cooperativa d’Artesa iBodegas Castaño, a càrrec delssommeliers César Cánovas i Isabel Bru-net i l’enòleg David Arnavat; això juntamb el tast de productes, a càrrec delspropis productors com Casa Oms, Trosde Sort, Rebost de l’Empordanet,Vilalta i Fine Products. Però després de tot això molta gentestàvem interessats en saber cosesd’Arrèlia i volíem “tafanejar” amb elsseus organitzadors, que no varen dub-tar ni un moment en oferir-nos la sevacol·laboració.

En Sergi de Meià

27

la P

alan

ca


i una satisfacció “molt gustosa”. Arrèliaha cobert el màxim de places disponi-bles de participants a la jornada. Hemarribat a tenir 90 places i moltes a lesquals vam haver de dir no per falta d’es-pai, la qual cosa demostra que la jorna-da gastronòmica ha estat molt positiva.

Això vol dir que repetireu l’any vi-nent?Sergi de Meià: Doncs és evident quetot anat molt bé i que la gent està moltinteressada en l’art culinari. La nostraintenció és repetir i poder ampliar elnombre de places disponibles per a quetothom que hi pugui estar interessatpugui venir a olorar i degustar el saborde la cuina, però ja en parlarem mésendavant. De moment, repeteixo queestem molt contents amb l’èxit acon-seguit en la I Jornada Gastronòmicad’Arrèlia.

Tots els teus companys tenen un dolçgust de boca. Què en penses Ariadna?Ariadna Galtés: Tots estem molt con-tents, ja que han estat molt dies de fei-

En Carles va néixer a Terrassa ara fa33 anys. Cuiner de vocació i amb unaàmplia trajectòria, ha treballat en paï-sos com Estats Units i Anglaterra. Actualment és el xef del restaurant“Via Veneto” (restaurant reconegut ambuna estrella Michelin). La seva cuinaes caracteritza per utilitzar els millorsproductes del mercat i per les coccionsi tècniques més actuals. Darrerament haparticipat en actes tan prestigiosos com“Català de l’any 2006" o “Art of newSpanish Cuisine” celebrat a Hong Kongl’any 2007. Obert l’any 1967, el “Via Veneto” éstot un clàssic dins la restauracióbarcelonina i es manté com un delsmillors i més cosmopolites restaurantsde la ciutat. Amb una decoració al méspur estil Belle Epoque ofereix una deles millors bodegues de Catalunya.

Carles, com has arribat a aquest pe-tit poble de la Noguera, Vilanova deMeià, i a participar a Arrèlia?Carles Tejedor: Doncs en Sergi deMeià i jo ens vàrem conèixer per casu-alitat fa cosa d’un any al Fishh (ubica-da al centre comercial de l’Illa Diago-

Entrevista amb CarlesTejedor

nal), i després hem continuat estant ambcontacte. Ja fa uns mesos el Sergi emva parlar d’aquest projecte gastronòmici em va dir si volia participar-hi. Jo novaig dubtar-ho ni un moment i, per tant,vaig dir-li que sí.

Bé, Carles, no sabem si has pogut vi-sitar tot el poble de Vilanova de Meià,però la teva primera sensació quinaha estat?Carles: Bé, és un lloc molt bonic i es-plèndid; però la veritat és que no he tin-gut massa temps per poder-lo visitar.El que més m’ha impactat són les olors

que es respiren aquí: l’olor de la brasa ila llar de foc, olors de la natura... Totaixò és molt diferent a la ciutat. Es res-pira tranquil·litat i, sobretot, também’agradaria destacar aquesta olor a“hollín” que se sent en aquest temps ique feia algun temps que no sentia.

Carles, sabem que tots els cuinersteniu molta feina, però et quedaràs agaudir de la Fira de la Perdiu que escelebrarà demà diumenge?Carles: La veritat és que m’agradariamolt quedar-me, però per qüestions defeina m’és impossible. No obstant, es-pero poder tornar a venir l’any vinent ipoder veure aquesta Fira de la qual elSergi tan bé me n’ha parlat.

Ja sabem que esteu molt contents delvostre èxit aconseguit. Destacariesalguna cosa més sobre aquesta jor-nada d’Arrèlia?Carles: Bé, crec que estaria molt bépoder fusionar la jornada gastronòmi-ca amb la Fira de la Perdiu, però ja hoveurem. Se’n podria parlar amb els or-ganitzadors.

Iolanda Masanés

na i de molta dedicació, on tots hi hemposat tot el que hem pogut; però tambéhem de donar les gràcies a tots els col·-laboradors que ens han ajudat a queaquest projecte es fes realitat. Per tant,

Equip d’Arrèlia: Eva Borràs, Sandra Comas, Sergi de Meià, Ariadna Galtés, Pau López, Eva Vidal, MònicaVidal, Pol Vilarmau

igual que ha dit el Sergi, l’any vinentesperem repetir i poder oferir més pla-ces per a què la gent pugui participaren el nostre petit projecte de gastrono-mia.

28

la P

alan

ca


La Fira de la Perdiuels volts de Sant Martí, la vila deVilanova de Meià (Noguera) es

prepara per una de les seves festesmés importants, la Fira de la Perdiu,antigament coneguda com la Fira deSant Martí. Aquest certamen tradi-cional i centenari té com a data fixael segon diumenge de novembre ienguany es va celebrar el dia 11 denovembre. Si anem una mica enrere en la sevahistòria, cerquem l’origen de la Fira deSant Martí cap a l’any 1374, quan elrei Pere III el Cerimoniós concedí alspaers i prohoms de Vilanova que po-guessin celebrar una fira en aquestadata. El rei concedí salvaguardar totsaquells que hi acudien amb els seusbéns. També és una coincidència que,segons Roig i Jalpí, la destrucció deMeià i Vilanova a mans del comte Ma-teu de Foix succeís l’11 de novembrede 1396. Aquesta fira mai es va perdrei Vilanova continuà essent el centre eco-nòmic de la Coma de Meià. En aquells temps, aquesta fira era perla gent una festa idònia per a dur almercat i comercialitzar una gran quan-titat de productes del camp com cere-als, llegums, mel, llana, porcs, aviram,entre molts d’altres. La gent tambéaprofitava la fira per a comprar roba icalçat per l’hivern, que en aquelles da-tes ja s’acostava. Era també per aques-ta data que es cobrava la Quístia, quana la coma de Meià hi havia senyors ambterres i vassalls. Però el que li havia donat més famaa la fira de Vilanova de Meià era el“mercat de les perdius”. La gent de lavila i comarca solien caçar a l’estiu,

mentre segaven,perdiuetes de lesllocades que volta-ven pels sembrats,i les feien créixercaçant-los-hi lla-gostes pels rostolls.Als pobles de laVall de Barcedana(Mata-solana, SantMartí, SantCristòfol i SantMiquel), algunesdones criavenaquestes perdiusamb “ramades” com a pollets, fins i totles acostumaven a treure a pasturar i,amb un senyal convingut, les feien tor-nar cap a casa a joquer. Aquesta feinasempre l’havia de fer la mateixa perso-na, fins i tot havia de portar el mateixvestit perquè els animalons la cone-guessin i no marxessin d’una volada.La vigília de Sant Martí, les perdiuariesbaixaven cap a Vilanova de Meià perl’Escala del Pas Nou amb les seves per-dius engabiades per portar-les a fira. La perdiu més preuada era la perdiuroja, però sobretot els perdigots quefossin bons cantaries, ja que eren ve-nuts a preus molt elevats com a reclams.Comprador i venedor marxaven amb lagàbia del perdigot lluny del brugit, ales plantes d’olivers prop del poble, onl’animaló havia de mostrar les sevesqualitats i així tancar el tracte. Durant aquells dies, hi havia un nom-bre molt gran de persones que visitavenVilanova de Meià. Els mitjans de comu-nicació, que aleshores eren lents i preca-ris, feien que totes les cases del poble tin-

guessin gent allotjada. Avui per avui, quan elshàbits i els costums socialsvan canviant dia a dia, laFira de la Perdiu continuaessent una de les festes mésesperades a la nostra vila ion –seguint amb la seva tra-dició– s’exposen gran diver-sitat d’aus com perdius,guatlles, faisans, galls d’in-di i ànecs, entre d’altres.Hem de destacar que la per-

diu roja és encara la reina de la Fira iaquest any comptà amb un total de 850exemplars. Al certamen també s’hi vanpoder trobar altres espècies d’animalscom gossos, conills porquins, ocells (ca-naris, periquitos...), entre d’altres anima-lons, a més d’un gran nombre d’exposi-tors de productes del camp, artesania,roba, varietat d’arbres i plantes, etc. Durant el dia es varen dur a termediferents actes, un dels quals fou elDesfilcan, concurs on hi participen unagran varietat de races; i un altre, l’ex-posició de perdius. Durant el matí esva fer l’entrega de premis de tots dosconcursos per part de les autoritats as-sistents a la Fira. Aquest any, el director general dePlanificació d’Agricultura, AntoniDíaz, fou qui inaugurà la Fira de la Per-diu, el qual juntament amb l’alcalde dela vila Xavier Terré i d’altres autoritats,visitaren el recinte firal i valoraren moltpositivament la importància d’aquestcertamen, així com l’èxit de públicaconseguit de més de 12.000 visitants. Per altra banda, destacar que en lareunió de treball celebrada per les au-toritats abans d’anar a visitar el recintefiral, l’alcalde va aprofitar per dema-nar al director general la millora delcamí de Santa Maria de Meià aFiguerola i al senyor Josep Cosconera,diputat responsable de Vies i Obres dela Diputació de Lleida, la millora de lacarretera de Vilanova de Meià a SantaMaria de Meià.

Iolanda Masanés

P

El director general signant el llibre d’honor davant l’atenta mirada de l’alcal-de, Xavier Terré, i del president del Consell Comarcal, Vicent Font

Lliurament dels premis

29

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

Pollastre del Prat amb prunes i pinyonsvui s’estrena una nova secció decuina a La Palanca, on intentaré

parlar de tot el que envolta aquesttema tan apassionant, passant per lacuina més tradicional fins a la mésmoderna. Així que us dono la benvinguda iespero que tot el que pugueu veure enaquestes pàgines us agradi i que sobre-tot us faci profit! La recepta d’aquest mes porta com aingredient principal un au autòctona: elpollastre o capó del Prat (concretamentde la comarca del Baix Llobregat). Escaracteritza per les seves potes blaves iel seu plomall ros i fosc. S’alimentasolament de cereals; per tant, la sevacarn és molt apreciada i això li ha val-gut el segell de qualitat europeu d’In-dicació Geogràfica Protegida (IGP).

Jordi Serradell

Ingredients:1 pollastre del Prat2 cebes2 cullerades de pinyons3 cullerades de prunes sense pinyolPebre vermell dolçPebre negreSalUn got de vi blancUna branca petita de timóUna picada d’alls, ametlles i pa fregit½ litre de brou d’au i verdures

Preparació:- Trossegem el pollastre, el salpebre’mi el posem en una cassola amb oli d’oli-va juntament amb la ceba tallada enjuliana, una cullerada petita de pebrevermell dolç i el timó.- Al cap de trenta minuts hi afegirem elvi blanc fins que redueixi. Tot seguit hitirarem el brou.- Quan estigui ja gairebé cuit, afegiu-hi la picada.

Vi: Negre criança Del Iris (DO Costersdel Segre)

AA RECEPTA

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Projecte d’innovació en llengües estrangerestenent les necessitats educativesactuals del nostre alumnat de

cara a una societat oberta i en con-tacte directe i ple amb altres cultu-res, l’aprenentatge d’una llengua es-trangera com a mitjà de comunica-ció es considera essencial. En aquest sentit, el Sistema Educa-tiu actual ens parla del desenvolupa-ment d’habilitats orals com un delsprincipals objectius a assolir en el nos-tre alumnat, però en realitat ens trobemque aquest aspecte és habitualment pocpotenciat per les dificultats que se’nspresenten: grups nombrosos, poquessessions, espais gens condicionats,mancança de recursos materials i hu-mans, etc. Essent conscients d’aquesta proble-màtica, quan el Departament d’Educa-ció va presentar la convocatòria de con-curs públic per a la selecció de projec-tes d’innovació educativa en llengüesestrangeres, el nostre Centre no va dub-tar a presentar-hi un projecte. La reso-lució del concurs dotava les escolesseleccionades de recursos econòmics,materials didàctics, equipament infor-màtic, recursos humans i formació es-pecífica, mitjans a partir dels quals po-

dríem trobar una resposta als obstaclesesmentats. A més a més, la posada enmarxa del projecte suposaria una granmillora per a l’escola, ja que es podriafer front amb més efectivitat als reptesque avui se’ns presenten en la nostrapràctica docent i es contribuiria, així, auna millora de la qualitat educativa. Afortunadament, el nostre projecte

va ser un dels escollits.Cal dir que té una duradade tres anys (2007-2010),i que en aquest tempss’anirà augmentant ladotació de recursos ma-terials i humans. L’objec-tiu final és que tota l’es-cola gaudeixi dels avan-tatges que el projectecomporta: incrementar elcontacte de l’alumnatamb la llengua estrange-ra, ampliar l’àmbit d’úsd’aquesta al llarg del’educació obligatòria, laintegració significativade les TIC (tecnologiesde la informació i la co-municació) a l’aula dellengua estrangera, la mi-llora de la competènciade producció oral del’alumnat i l’ús d’aques-

AA

ta llengua en activitats complementàri-es i generals del centre. Per ara, ja hem ampliat fins a 3 ho-res setmanals la impartició de l’Anglèsa Cicle Inicial. En una de les sessions,a més, hem volgut reforçar les destre-ses orals, raó per la qual el grup-classees desdobla i, mentre un grup potenciala llengua oral seguint una metodolo-gia basada en la narració i representa-ció de petites històries (metodologiaArtigal), l’altre grup fa la informàticaen Anglès, emfatitzant aspectesinterculturals i reforçant no només elscontinguts lingüístics sinó també elsd’altres àrees d’aprenentatge, com laplàstica o el coneixement del medi. Amb aquesta iniciativa hem volgutobrir un camí amb una finalitat bàsica,la de qualsevol projecte d’innovació:millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat,promoure l’esforç de tots per arribar al’excel·lència educativa. En definitiva,aconseguir un aprenentatge que permetifer front als canvis ràpids d’una socie-tat dinàmica com la nostra, a fi de con-solidar i difondre la tasca innovadorade molts equips de mestres i professorsi de contribuir, des de l’educació i l’es-cola, als reptes de futur de la societatdel segle XXI.

CEIP Els Planells


32

la P

alan

ca

Nous contactes Artesa de Segre-ÍndiaRecordatoriAra fa un any us vàrem parlar d’unacampanya d’ajuda a l’Índia, concreta-ment a la Fundació Vicenç Ferrer, perla construcció d’una escola aNemallapalli, a la regió de B.K.Samudram, dins l’àrea de Pamidi, to-cant a Anantapur, seu de la FundacióVicenç Ferrer. És una ajuda que va directament a lacasta dels intocables (dàlits o pàries),la més pobra de les castes hindús. Es-tem parlant dels pobres més pobres del’Índia. D’aquests intocables, la majo-ria viuen en xaboles, els harijans, aixíels va batejar Mahatma Ghandi, els fillsde Déu. És un poble orfe, orfe de tot:d’aigua, de salut, d’ensenyament, dellavors, d’adobs…

LegalitzacióGràcies a les ànsies d’ajuda de la gent ia la resposta popular que ha tingut lainiciativa, els que més o menys passemdavant ens hem vist encoratjats a con-tinuar amb la nostra tasca i, seguint ambels passos naturals que calia fer ambl’ajut dels col·laboradors impensats idesinteressats, hem aconseguit legalit-zar (al Departament de Justícia de laGeneralitat de Catalunya) els estatutsque regiran la nova Associació d’Artesade Segre Solidària (AASS). Ha estat un gran pas endavant queultrapassava de llarg les humils aspira-cions d’un principi. Sobretot la inesti-mable ajuda per aconseguir la legalit-zació, ha estat un dels petits miraclesque passen cada dia a la Fundació

Vicenç Ferrer. L’objectiu principal de la nostra as-sociació és l’estudi, desenvolupamenti finançament de projectes de caire so-cial en països del tercer món,especialment dintre dels camps de l’ha-bitatge, la sanitat i l’educació; així comla difusió dels valors solidaris i la sevaimportància en el desenvolupamentd’un món més just i igualitari. En queda exclòs tot ànim de lucre.

El viatge d’aquest anyEn arribar al campament base de laFundació Vicenç Ferrer a Anantapur, amés de tenir una càlida rebuda, vampoder comprovar –en viu i en directe–

l’estat avançat de les obres de l’escolaque Artesa de Segre Solidària està fi-nançant. De pas pel Rajastan, ens va impactarque en algunes zones rurals d’aquestaregió encara hi ha pràctiques que vanlligades amb la figura paterno-maritaldominant, com el satí (és a dir, la cre-ma de la o les esposes en la pira fúne-bre del marit). La societat índia consi-dera que la condició ideal d’una donaés la d’esposa.

Cultura mil·lenàriaCom ja sabeu, l’Índia és la segona na-ció més poblada del món. És el bressolde l’hinduisme i del budisme. Al vol-

En Joan Camats amb Vicenç Ferrer

33

la P

alan

ca


tant de l’any 2700 aC ja tenien una ci-vilització comparable a la babilònica,de la mateixa època. A més a més, és lamajor productora mundialde pel·lícules, la sisena na-ció mundial quant a superfí-cie (té 2.800 km de latitud i2.000 km de longitud). Elsidiomes oficials són l’hindi,l’anglès i 21 idiomes més,amb més de 3.000 dialectes diferents. L’home va arribar a aquestsubcontinent fa uns 400.000 anys. A lavall de l’Indús hi havia la civilitzaciódels harappa, comparable a la que hihavia al Tigris i a l’Éufrates, però vanestar destronats al voltant del 1.500 aCper uns invasors aris (cavallers o gen-tils homes), vinguts des de la mesetairaquiana. El sistema de castes, encarapresent avui en dia, va començar ales-hores. Al voltant del 500 aC es van co-mençar a fundar altres religions com elbudisme i el jainisme. El budisme va ser fundat perSiddartha Gautama “Buda”, que va viu-re a la part nord de l’Índia aproxima-dament del 560 aC fins al 480 aC. Ésun moviment derivat de l’hinduisme,però va ser també una reacció en con-tra del mateix hinduisme. Aquesta gran i desconeguda culturamil·lenària ens ha deixat herències comla medicina ayurveda, el ioga (unió dement i cos), el reiki (energia vital cura-tiva), el pranayama (exercicis respira-toris del ioga que condueixen a la con-

Per la nova campanya s’ha editat aquest calendari que ja es pot trobar a la venda per 5 euros

centració del prana, que és l’energiacontinguda en la respiració dins de l’or-ganisme), el tantra (reintegració de l’in-

dividu en la consciènciapura, en què la consciènciaindividual s’uneix amb laconsciència pura o divinitat),el vyayam (és una gimnàsti-ca energètica que destaca perla gran relació entre la respi-

ració, el cos i la ment). També cal destacar entre molt altresels conceptes d’OM –també AUM oOHM– (és la síl·laba més sagrada enl’hinduisme, simbolitzant el Brahmainfinit i l’Univers sencer). El mantra és una oració curta, hindúi budista que es repeteix moltes vega-des. La meditació, l’autosuggestió… itants altres conceptes relacionats ambl’Índia Mil·lenària, que no acabaríemmai de parlar-ne. Podem comprovarque en el món occidental cada dia te-nim més curiositat i practiquem moltesd’aquestes tècniques i conceptes, enca-ra bastant desconeguts.

Resultat avuiAmb els 11.100 euros (equivalents a558.300 rúpies índies) recollides en lacampanya de l’any passat vam fer front,a més de finançar el projecte de la cons-trucció de l’escola de Nemallapalli, ala construcció de dos habitatges, quetothom pot visitar quan viatgi a l’Ín-dia; hi serà ben rebut, com a casa seva. Actualment, les obres de l’escola es-

tan molt avançades, coberta d’aigües ien procés d’acabament, pendent delsúltims retocs. Val a dir que el poble deNemallapalli s’ha bolcat completamentamb el projecte, treballant a jova i endies festius. La comunitat dels intocables d’aque-lla zona (àrea de B.K. Samudram) nosap com agrair a la gent d’Artesa deSegre i Comarca un somni que a poc apoc s’està fent realitat.

La nova campanyaEncara que sigui a risc de cansar la bonavoluntat dels col·laboradors, intentarementre tots tornar a posar fil a l’agullaper a preparar una nova campanyad’ajuda. En aquesta ocasió, el projecte finalencara no està decidit, depèn en part del’èxit de la nostra campanya. Segons elresultat final, podrem escollir entre và-ries opcions en els següents camps: sa-nitat, ensenyament, habitatge, plans dedesenvolupament per la dona, ecologia,agricultura, ramaderia… Quan la Campanya estigui més avan-çada, us informarem més concretamentdel que avui podem avançar-vos. Davant de les necessitats urgentsd’aquest poble, creiem sincerament queArtesa de Segre i Comarca no es potquedar amb els braços creuats. En aquestes fotografies que acompa-nyem podeu veure l’alegria i l’agraï-ment en els ulls dels infants.

AgraïmentsDonem les gràcies als Ajuntamentsd’Artesa de Segre i Alòs de Balaguer, atot l’equip de la revista La Palanca, atot els components de Ràdio Artesa deSegre, a l’Associació de donesArtesenques Actives, a la Colla delCastellot, a les noies i nois del CAU i atots els que ens han ajudat en aquestprojecte.


L’ASSOCIACIÓARTESA DE SEGRE SOLIDÀRIA

Convocaun concurs de disseny d’un anagrama

per a aquesta associació.Aquest logotip serà

el nostre emblema internacional.Trovareu les bases www.lapalanca.org

34

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Que no tallin l’arbre!!Els alumnes de Primària del CEIP ElsPlanells d’Artesa de Segre estàvem pre-ocupats per la tala d’arbres.

Els havien de tallar per tenir espai al’escola nova, però tenim un estimatarbre que feia bastants anys que hi era,que es trobava dins el recinte escolar iperquè no el tallessin ens vam mani-festar amb pancartes, cartells repartitsper tota l’escola i sobretot amb crits quees van fer escoltar. Si no haguéssim tin-gut l’arbre tindríem uns quants proble-mes: no podríem fer fotos per final decurs, a l’estiu no tindríem ombra... Però tenim una alegria molt gran: Estrasplantarà l’arbre!! No en el mateixlloc, sinó al pati de l’escola nova. Tor-narem a tenir ombra a l’estiu i podremfer fotos per final de curs, entre altrescoses. Voldríem agrair la seva col·laboracióa l’AMPA, a l’Ajuntament i al profes-sorat de l’escola. GRÀCIES!!

Nens i nenes del CEIP Els Planells(Artesa de Segre)

1rSARDANADAL

26 de desembre de 2007Pavelló Poliesportiud’Artesa de Segre

17:30h- Concert de Sant Esteve

20:00h- Exhibició sardanista (galopd’entrada, sardana de puntslliures i sardana de settirades)

- Ballada per a tothom- Berenar popular (entrepà de

pernil salat i flam). Tiquet: 5 euros(numerat per al sorteig de lots iregals). Servei de bar (preus populars)

22:00h- Sessió de ball

Presentació: Sílvia Cardona

NOTES D’INTERÈS:- Es prega puntualitat- Hi haurà cadires per a tothom- Venda anticipada de tiquets:Floristeria Eleonor, Cal Mateu, CalRoca, Cal Cristòfol i Cal Massana

Organitza:Amics de la sardana

Amb el suport de:Ajuntament d’Artesa de Segre

Amb la cobla-orquestra

Montgrins

35

la P

alan

ca

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Aprovació provisional de POUMer fi s’ha aprovat provisional-ment el Pla d’Ordenació Urba-

nística Municipal. Ara tot el “pape-ram” viatja cap a Urbanisme, a pas-sar l’últim tràmit. La proposta inicial es va aprovar el27 de desembre de 2005. Tant alesho-res com ara, tots els grups del Consis-tori hi hem votat a favor, amb algunsmatisos. Ha estat un document on hi ha hagutforça participació. S’han admès mol-tes aportacions, tot i que hagi generatun intens debat. Tant l’anterior governde CiU com l’actual d’ERC han retar-dat excessivament la proposta. Els úl-tims retocs o al·legacions per resoldreestaven pendents des de l’estiu del 2006i cap dels dos governs no ho havienposat sobre la taula, fins ara.

Nosaltres creiem que aquest temas’havia de tancar i feia falta que entrésen vigor l’abans possible. El documentés molt ampli i recull moltes de les pro-postes demanades, encara que tots hemcedit en algunes peticions, justament perpoder aconseguir el consens de tothom. Però sí que hi ha dues coses que vo-lem criticar, ja que creiem que elPOUM les havia de recollir pel millorfutur del nostre municipi. Una és quenosaltres demanàvem la màxima am-plada al Senill, cosa que CiU i ERCconsideraven que ja era suficient. Sipensessin més en el dia de demà, pot-ser ho veurien diferent. L’altra era lapossibilitat de modificar el límit d’unazona de creixement, per facilitar unasolució, en el conflicte del tram finaldel Carrer Vescomte d’Àger. És una

llàstima que no s’acceptés una soluciótècnica, presentada tant a CiU com aERC, donat que justament són les nor-mes una eina de gestió per donar solu-cions a problemes urbanístics. Falta devoluntat i de valentia, respectivament,donat que la proposta era beneficiosaper totes les parts. Una actitud més po-sitiva permetria evitar conflictes. Serem positius. Pensem que el dia20 de novembre, dia de l’aprovació, haestat un dia important pel municipid’Artesa.

Josep Galceran i Sellarti Carme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

P

Com les bèsties del bosca gent es queixa que els carrers sónbruts. Quan jo vaig pujar de

Camarasa amb la idea d’aprendre l’ofi-ci de cisteller, la veritat és que em vaagradar lo poble i també la seua gent. En aquell temps, que se’n va als 80anys, los carrers tots eren nets. Sabenper què? Doncs molt senzill: Tots losaprenents, cada dia a les 6 del matí, laprimera feina era escombrar lo carrerben net i regat. Ara potser em puc equi-vocar, però em sembla que són pocs losque l’escombren i no el rega ningú. Jaho farà l’ajuntament. Després totes lescoses tenen també la seva solució. Us vull explicar una cosa de quanfeia lo servei a Madrid. A l’entrar a la

companyia, sobre la porta hi havia unrètol que deia: “No es más limpio elque más limpia. Es más limpio el queno ensucia.” Jo passo per la carretera im’adono que al peu de les botigues hiha papers a terra, molt papers. Jo pen-so que no hi crien. Alguns bruts los hihan tirat. Lo que passa és que no elsplega ningú. Fa uns pocs dies llegeixo al diariSegre que Catalunya era lo país méscurt de cultura d’Europa. De tot aixòno podem donar la culpa a ningú. Aixòés igual com les bèsties del bosc: cadaraça segueix els costums de la família. També us vull dir que los rètols delscarrers en català són obra del Brimero.

Un acudit pensat pelBrimero

A què no saben en què s’assembla unbacallà o “badejo” amb un borratxo?Resposta: En que lo “badejo” va pelmón sense cap i los borratxos també.

L Un dia lo rètol que tenia a la paret emfeia nosa. Vaig anar a l’Ajuntament ipel carrer me’n trobo dos, lo Bepeta iel Josepet, i els dic: “Lo rètol en caste-llà no li vull”. I em diuen: “Posa’l comvulguis”. Però després d’unes hores emdiuen: “No toquis res”. I pam!, los po-sen tots en català. I prou.

Ton Bonet

37

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

“Nenes” embarassadesa notícia en alguns mitjans de co-municació de fa pocs dies era

aquesta: “Els embarassos en menorsde 15 anys augmenten un 76% encinc anys”. Davant d’aquesta reali-tat les autoritats competents s’estanreplantejant les campanyes fetes enmatèria d’educació sexual. Veritablement quan sents aquestesnotícies la primera reacció és d’astora-ment; com pot ser que aaquestes alçades ens tro-bem que els embarassos de“nenes” van a més? Objec-tivament parlant, mai hihavia hagut tanta informa-ció sobre sexualitat com enels darrers anys; campanyes a nivellsanitari, educatiu, publicitat de mèto-des anticonceptius, demostracions pràc-tiques de col·locació del preservatiu imalgrat tot... això! Potser és que tantainformació pot fins i tot intoxicar iinduir a alguna precocitat i a algunespràctiques per les quals elspreadolescents no estan psicològica-ment preparats i és que evidentment cosi ment no es desenvolupen alhora!

Quan parlem d’educació sexual femmés èmfasi en el terme “sexual” queno en el terme educació” que és el quidde la qüestió. Educar és ensenyar, for-mar, acompanyar, guiar, transmetre va-lors... i això també cal aplicar-ho a lasexualitat! Per això quan parlem d’edu-cació sexual hem de parlar també detransmissió de valors, de formació, etc.,i això difícilment ho pot fer una cam-

panya publicitària per més ben intenci-onada que aquesta sigui! Els primerstransmissors de valors són els pares ien sexualitat també. Però no n’hi ha prou amb fer una“xerradeta” amb un fill preadoslescento adolescent sobre sexualitat en els ter-mes més mecànics de la contracepció ide l’ús del preservatiu, cal abans haveranat formant el nen en el valor de l’afec-te, la capacitat de cadascú de decidir

sobre el seu cos i la seva sexualitat i eldret a no cedir al “xantatge” de la mo-dernitat (tothom ho fa) o de la parella. Què motiva una noieta de 13, 14 o15 anys a mantenir relacions sexuals?Segurament ens trobaríem amb: Tothomho fa, així m’estimarà el noi que vull,si no ho faig sóc diferent de la resta dela colla, he trobat el príncep blau i sóccom l’heroïna de la pel·lícula, etc. Com

a pares i educadors hem deformar els nens també enel valor de la sexualitat; dela tasca d’informar ja entenen cura els mitjans decomunicació, perquèinternet, un llibre o la tele-

visió mai podran substituir la tasca for-mativa de la família i, com en tots elsvalors, aquest també es transmet des delbressol! Cal treballar perquè els infants i jo-ves visquin la seva sexualitat al ni-vell de la maduresa que els corres-pon.

Noemí Farré Cortadelles

Quan parlem d’educació sexual fem mésèmfasi en el terme “sexual” que no en elterme educació” que és el quid de la qüestió

L

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Novembre de1982

quest mes apareix per primeravegada un tema que avui ja és

un clàssic del mes de novembre: laFira de la Perdiu de Vilanova deMeià. PORTADA. Tres fotografies (les per-dius, la gent i la vila) ens il·lustren eltema de la Fira de la Perdiu, que aquellany es va celebrar el 14 de novembre. EDITORIAL. Sense títol, fa referèn-cia també a la Fira de la Perdiu. Fa unapetita ressenya de Vilanova de Meià iparla dels orígens de la seva fira. Capal final diu: “Sembla ser, doncs, que laFira de la Perdiu ha fet la seva revifa-lla definitiva cap a la consolidació”. LOCAL. A la Informació Municipals’ofereix un extracte dels principalsacords, referents sobretot a temes ur-banístics i sol·licitud de subvencions,dels dies 21 de setembre, 7 i 20 d’octu-bre. Destaco aquest del 20 d’octubre:“Supressió de l’alineació de l’edifici deles Escoles Velles, afectat per l’apro-vació provisional de la delimitació delnucli urbà”. En el Noticiari Local, Josep M. So-lans parla de temes relacionats ambl’època: inici de curs, la temporada decaça, els primers freds i les eleccionsdel 28-O. Destaca la notícia de les pri-meres reunions per a constituir l’Asso-ciació de Defensa Sanitària del sectorporcí, que afecta els municipis d’Alòsde Balaguer, Artesa de Segre, Forada-da i Vilanova de Meià. CAMP. Comença la secció ambun article de David Saura Gasset: Elsnostres arbres (I). En aquest primercapítol fa un repàs dels successiusprogressos en la selecció dels arbresfruiters. Acaba dient: “Els actualsfruiters ja tenen poc a veure amb elsprimers fruiters cultivats de la nos-tra civilització (...), queda per veuresi la tècnica d’aquí en endavant po-drà superar-se a sis mateixa”. Jesús Santacreu, en la seva seccióMón agrari, parla aquest mes de Elscigrons. Després d’una introducció onfa referència a expressions popularsrelatives als cigrons, ens explica lesqualitats d’aquest llegum (ric, completi barat), que aleshores anava a 16 pes-setes els 100 g. També ens parla de laproducció i el comerç del cigró. Final-ment, ens mostra un quadre compara-

LA FITXA

Número: 11Data: novembre de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 24

tiu del seu valor nutritiu respecte a al-tres aliments. FOTOGRAFIA. El Club de Lectu-res informa dels premis atorgats en elII Concurs de Fotografia Local i Co-marcal (51 fotografies presentades).Entre les diferents categories, destacal’obtenció de tres premis per part deVicent Roca. COMARQUES. Aquesta àmplia sec-ció de quatre pàgines comença ambl’article Inauguració del monument deSant Sebastià, signat per J.C i acompa-nyat d’una foto. A la tarda del 23 d’oc-tubre d’aquell any, Alòs de Balaguer vainaugurar aquest monument votiu. Pri-mer, missa concelebrada amb la parti-cipació del bisbe d’Urgell, Joan Martí.Després, inauguració i benedicció delmonument, obra de l’arquitecte Frede-ric Armengol. Del discurs de l’alcaldeMartí Galceran, l’articulista destaca:“Ésser alcalde d’Alòs és molt fàcil: enaquest poble tothom fa el que vol per-què tothom sap el que ha de fer”. Lafesta va acabar amb un berenar i unasessió de ball. Hi assistiren el consellerAdjunt a la Presidència, Miquel Coll, iel president de la Diputació, JaumeCulleré.

Les dues pàgines centrals de la re-vista estan dedicades al tema del mes:La Fira de la Perdiu. En una primerapart, Celebració del Mercat de la Per-diu, J.M. Solans parla dels aspectesorganitzatius i dels actes de la fira. Perla seva part, R. Bernaus i Santacreu, enLa Fira i la seva història, ens explicaels seus orígens i ens fa sabedors d’unfet històric succeït curiosament un 11

de novembre, l’any 1396: la destruccióque el comte Mateu de Foix va causaral seu pas per la Coma de Meià, quanva envair Catalunya reclamant el dret aheretar la corona catalano-aragonesa ala mort de Joan I, el qual va nomenarcom a successor el seu germà Martí.

En la darrera pàgina d’aquestasecció, Ferran Sánchez Agustí (en-cara col·laborador avui dia) escriuper primera vegada Des del Mira-dor del Montsec, que posteriormentapareixerà com a secció. En aquestapresentació diu: “L’art i el fòssil, lallegenda i els costums aniran tenintpuntual cita en el Mirador delMontsec” (amb el temps, l’articulistaha anat més enllà en les seves temà-tiques). Després ens parla del Pare

de la Pàtria (Arnau Mir de Tost) i de laCasa de les Carlanes. Acompanya l’ar-ticle amb dues fotografies del Puig deMeià: església de Sant Cristòfor i Casade les Carlanes. ASSOCIACIONS. Ramon Reguésigna el breu article La Dàlia Blanca,on informa que el Departament de Cul-tura ha concedit a aquesta entitat unasubvenció d’un milió de pessetes per a

AA


40

la P

alan

ca

fer obres de condicionament del local. Ara teatre és el títol de l’article dereflexió i agraïment que escriu Ogima(Un del Grup Escènic), amb motiu dela recuperació de la Secció d’Art Dra-màtic de la Dàlia Blanca, desprésd’anys d’inactivitat. Tot seguit, la prò-pia revista fa una petita crítica de lacomèdia representada: A les 20 horesfutbol de J. M. Carandell, dirigida perRoca Galceran i interpretada per FinaSabartés, Nicanor Coscollola, CarmeDuran, Dolors Solé i Dolors Espinal. ÚLTIMA HORA: ELECCIONS 82.Amb mitjans més precaris que els ac-tuals, la revista va oferir els resultatsd’aquelles Eleccions Generals. Alesho-res hi havia sis meses al municipi: Bi-blioteca, Sala Parroquial, Baldomar,Vilves, Alentorn i Tudela. La partici-pació va arribar gairebé al 80%. AlCongrés, la força més votada va serCiU, amb més del doble de vots que elPSC-PSOE. Després vindrien, peraquest ordre, AP, ERC, CC-UCD i d’al-tres. Al Senat, la coalició Catalunya alSenat (CiU i ERC) gairebé va triplicar

el PSC-PSOE. Al final, una taula com-parativa amb entre les eleccions de1979 i aquestes ens mostra la granoscil·lació del vot en aquells primersanys de democràcia. Les variacions mésespectaculars: AP (increment de vot:986%), CiU (increment: 324%), CC-UCD (disminució de vot: 520%) iPSUC (disminució: 350%). CULTURA. R. Bernaus, a Retallsd’Història, escriu sobre La Vall deMeià. Amb l’objectiu de demostrar launitat geogràfica de la també anome-nada Coma de Meià, l’autor fa un re-pàs de diversos estudis i referènciessobre la zona (Joan G. Roig, EsteveSunyol, Francesc Carreras, Pere Blasii Josep Pla). Agraïment, sense signar (potser és dela pròpia revista), fa un elogi de la tas-ca que Rosa Secanell i Pijuan va des-envolupar durant sis anys com a direc-tora de l’institut de Formació Professi-onal d’Artesa (avui IES). Joan J. Maluquer i Whal escriu lasegona part de Un monument al soldatdesconegut mort a la guerra civil amb

el títol L’ocupació de La Peixera, onnarra la recuperació de la casa per partde les forces republicanes. Acompanyal’article un croquis amb els avançosfranquistes i els contraatacs republicansa tota aquella zona, extret de Monogra-fia de la Guerra de España núm. 14 delServicio Histórico Militar (1979). La darrera pàgina d’aquesta seccióens mostra el programa de les XII Jor-nades de Treball del Grup de Recer-ques de les Terres de Ponent, a cele-brar el 21 de novembre i organitzat pelGrup de Recerques, el Museu-Arxiu iel Club de Lectures. HUMOR. Les converses de Quimeti Cosme recull un acudit de polítics. ESPORTS. En contraportada, s’ofe-reix els resultats dels diferents equipsde futbol i una taula dels golejadors(destaca el juvenil Jaume Farràs amb11 gols). També s’informa dels resul-tats dels equips del Club d’Escacs, queen aquells moments eren tres.

Ramon Giribet i Boneta

Desembrede 1982

a revista d’aquest mes ve mar-cada per dos fets: la catàstrofe

de la riuada de novembre d’aquellany i el primer aniversari de La Pa-lanca. Com a anècdota, s’ha de des-tacar la primera aparició del color ala revista: titular de la portada envermell i anunci en blau marí d’unaentitat financera a la contraportada(pàgina sencera). PORTADA. Dues fotografies ens donenuna idea de l’abast de La riuada dels dies 7i 8 de novembre (diumenge i dilluns). EDITORIAL. Amb el títol Ara fa unany, l’editorial expressa sentimentsconfrontats: l’alegria pel primer aniver-sari de la revista i la proximitat delNadal enfront de la recent i catastròfi-ca riuada. LOCAL. A la Informació Municipaldestaquen els següents acords, ambdósper unanimitat: sol·licitud de zona ca-tastròfica amb motiu de la riuada (9 denovembre) i aprovació definitiva de ladelimitació del sòl urbà (12 de novem-bre). A més, s’explica la destinació deles assignacions anuals dels membresdel consistori (145.000 ptes. de l’alcal-de, 84.000 ptes. de cada tinent d’alcal-

de i 44.000 ptes. de cada un de la res-ta): set regidors ho van donar per a la urba-nització del pati de les Escoles Velles i elsaltres quatre per a il·luminació de la pistapoliesportiva del centre Els Planells. Evi-dentment, eren uns altres temps. En el Noticiari Local, Josep M. So-lans no solament fa referència a la ri-uada d’aquí, sinó que també parla deles inundacions del País Valencià a l’oc-tubre. També fa referència a la partici-pació de joves d’Artesa a la visita delPapa a Montserrat (els escoltes van col·-laborar amb el servei d’ordre). A més,els temes de l’època: boletaires, visitaals cementiris i panellets. A Comarca s’informa de la projec-ció d’un documental a Sta. Maria deMeià, durant la passada Fira de la Per-diu, sobre les “Campanyes d’investiga-ció de fòssils”, realitzades per l’Insti-tut d’Estudis Ilerdencs al tercer jaci-ment d’Europa en aquesta especialitat.Sense mencionar-la, cal suposar que es re-

ferien a la Pedrera de Rúbies. També s’in-forma de diverses obres que es volien rea-litzar al municipi de Vilanova de Meià.

L

LA FITXA

Número: 12Data: desembre de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 24

41

la P

alan

ca


CAMP. En el seu article Els nostresarbres (II), David Saura Gasset parlaaquest mes de la família dels xops i po-llancres (entre d’altres espècies). Acabarecomanant que, després de la riuada, enel moment de reconstruir l’horta no sesembri fina a la vora del riu i es deixiuna zona arbrada a cada marge de riu. LA RIUADA. Es va dedicar a aquesttema un total de sis pàgines. Hi ha al-guns articles d’opinió i d’altres infor-matius. Una reportatge gràfic delSisquet a les dues pàgines centrals (ambuna dotzena de fotos) ens dóna una ideade la magnitud de la riuada. Entre lesreflexions, en destaco dues: la propos-ta d’una nova planificació per a l’hortai la constatació que alguna cosa estavacanviant fruit del progrés (sense utilit-zar la mateixa expressió, sembla que jas’intuïa allò que avui anomenem “can-vi climàtic”). Pel que fa a les valoraci-ons aproximades dels danys, en resum,van ser aquestes: Alòs de Balaguer, 104milions; Artesa de Segre, 903,5 mili-ons; Foradada, 70 milions; i Vilanovade Meià, 55 milions (recordo que par-lem de pessetes). També hi ha un capí-tol d’agraïments dedicat a la GuàrdiaCivil, a la Creu Roja, als Bombers i al’Exèrcit. Una breu cronologia ens in-forma dels fets des del diumenge dia 7fins al dimarts dia 9. En aquest darrerdia, dos consellers de la Generalitat vanvisitar Artesa: al matí, el consellerd’Obres Públiques, Josep M. Cullell, vacomprovar els efectes de la riuada; i ala tarda, el conseller d’Agricultura,Ramaderia i Pesca, Agustí Carol, esreunia amb els afectats a l’Ajuntament. ASSOCIACIONS. En primer lloc,XII Trobada de Recerques de les Ter-res de Ponent ens ofereix la crònicad’aquesta trobada del 21 de novembre.Al matí, a l’Ajuntament, es van presen-tar les ponències i treballs, la majoriadels quals corresponien a gent del mu-nicipi i, entre ells, alguns redactors dela revista: Bartomeu Jové, JesúsSantacreu i Jaume Farrando. Al mig-dia, dinar a l’Hostal La Palma. I a latarda, visita al Museu-Arxiu, on el Dr.Joan Maluquer de Motes va fer un re-

sum de la jornada. Per acabar, presen-tació del documental Les forquesd’Alentorn a la Dàlia Blanca, on es vafer la clausura de la jornada a càrrecde Carme Torres i Josep Guitart, delDepartament de Cultura. En la mateixa secció, un servidor vaexplicar els principis de l’escoltisme iel seu funcionament a l’article Agru-pament Escolta Mare de Déu del Pla. RELIGIÓ. Mn. Joan MarquillesLlorens, sota el títol A Montserrat ambel Papa, ens ofereix una crònica de l’ex-pedició de les nostres contrades(Alentorn, Alòs, Artesa, Vall-llebrera iVilanova) que va anar a veure el SantPare en la seva visita a Montserrat del7 de novembre. El viatge va començara les quatre del matí a Vilanova de Meiài va resultar una mica complicat per laintensa pluja que va caure aquell dia,precursora de la riuada. “Si Pere vacomençar a caminar sobre l’aigua peranar a Crist, també nosaltres hem ca-minat amb aigua per anar amb Pere”,va escriure el mossèn. JOVENTUT. Camp de Treball a Salgarés una article de Concepció Ribalta i JosepM. Pedrós, monitors d’aquest camp que vatenir lloc la segona quinzena d’agost. Hivan assistir uns 28 joves de 16 i 17 anys ide diversa procedència. Al marge d’activi-tats complementàries, els treballs realit-zats van ser: neteja dels murs exteriors,dels dos patis i d’algunes sales interiors,arranjament de la barana i les escales quepugen a la cova, a més de la classificacióde les troballes. NADAL. Al costat de les bases del27è Concurs de Pessebres, un petit textde la revista serveix per agrair la col·-laboració dels lectors i anunciants du-rant aquest primer any, abans de desit-jar unes bones festes i un bon any. CULTURA. Joan J. Maluquer i Whalpresenta la tercera i última part de Unmonument al soldat desconegut mort ala guerra civil amb el títol El monu-ment, on explica l’ocupació definitivade la casa per part de les forces “nacio-nals”. Diu que els combatents la recor-den com “la casa de la mort” i narradiversos fets posteriors. Finalment ex-

plica com, al fer-se càrrec de La Peixe-ra el 1958, va decidir fer aquest monu-ment (probablement el primer de totaEspanya) amb la següent inscripció:“Al soldat desconegut caigut a La Pei-xera en els combats de gener de 1939.Guerra civil 1936-1939”. CARTES A LA REDACCIÓ. En lacarta Consideracions sobre la defensaciutadana, “un ciutadà” critica la ges-tió de la catàstrofe de la riuada per partde les autoritats. Considera que l’Ajun-tament s’havia de constituir de formapermanent per organitzar millor les ac-tuacions i que l’enterrament dels porcsva ser molt precari. Conclou: “Les so-lucions emprades foren les que corres-pondrien a un segle enrere”. HUMOR. Les converses de Quimeti Cosme recull un parell acudits sobrela riuada, un d’ells fa referència al pantàde Rialb. TROBADA DE PREMSA COMAR-CAL. La Palanca va assistir a un soparde treball a Lleida, convocat pel De-partament de Cultura. La Generalitat vaincrementar un 35% respecte a l’anyanterior els ajuts econòmics destinats ala premsa comarcal. Per a ser justos, cal dir que l’anuncid’una coneguda empresa d’asseguran-ces que des de fa dos mesos apareixiaen castellà, aquest mes ja és en català(Efecte Jordi Alins?). També resultacuriós que per primera vegada des delnaixement de la revista no hi apareixcap notícia ni article d’esports. I peracabar, després d’un any s’ha arribat a39 anuncis (31 a la primera revista).

Ramon Giribet i Boneta

Ràdio Artesa 90.2 FM Ràdio Artesa 90.2 FM

43

la P

alan

ca

PrPrPrPrPremsaemsaemsaemsaemsa

Visita al Parlament de Catalunyains les visites sovintejades del’ACPC (Associació Catalana de

la Premsa Comarcal) a les instituci-ons catalanes, les revistes mensuals,entre elles La Palanca, vam tenir unareunió informal amb el Parlament deCatalunya, on vam ser rebuts pel seuPresident, Ernest Benach. Són unes reunions esporàdiques onles dues parts guanyen en coneixementmutu i en sentiment de proximitat. ElParlament no vol ser una entitat distant,i no és així. Els contactes proposen queambdues parts coneguin de més a propquè és el que està passant. Després de la benvinguda, el Sr.Benach va reconèixer la tasca de lapremsa escrita en català arreu del Prin-cipat. Feia prop de dos mesos va ha-ver-hi un primer contacte amb les re-vistes quinzenals i, en aquesta ocasió,va ser el torn de les mensuals. Ens vamreunir una vintena de publicacions, queni de bon tros érem la meitat de la tota-litat de mensuals. Entre altres localitats, n’hi havia dela Seu d’Urgell, Flix, Manlleu... i curi-osament de La Franja, on es veuen obli-gats a escriure una part dels articles encastellà. L’objectiu d’aquest contacte entre elsparlamentaris i les comarques és reco-llir inquietuds, amb un sistema alemanymixt d’intercomunicació, en ser cons-cients del poc accés de la gent a la le-

D gislació. La gent ha de tenirla sensació que elParlament s’ocupadels seus problemes.De vegades, per lapremsa –que sembraopinió– és més im-portant l’anècdotaque el fons d’una in-tervenció o d’unaproposta de Llei. Sovint s’explica lavida dels diputats,allò què fan, tal comsón per tal d’humanitzar-los. S’intentades del Parlament donar més informa-ció i que sigui el més neta possible.També per la via d’internet ens podemassabentar dels temes concrets d’inte-rès de la gent. Es pot seguir el dia a dia amb l’edi-ció del Butlletí del Parlament, al qualté accés tothom. El podem rebre a casa,fins i tot, o a través d’internet. A més, se’ns va facilitar un dossierde les activitats parlamentàries, de laVIII Legislatura, en un període de no-vembre de 2006 a octubre de 2007. Allíse’ns informa dels Plens del Parlament,de la Diputació Permanent, de la Mesai Junta de Portaveus, de les Comissi-ons Parlamentàries, de les Proposicionsde Llei davant del Congrés de Dipu-tats, dels Procediments davant el Tri-

bunal Constitucional, així com altresactivitats parlamentàries en el període1980-2007 i altres qüestions. Va ser una trobada distesa, d’intentde coneixement mutu i d’aproximació.Abans del comiat es va visitar l’hemi-cicle del Parlament de Catalunya –unbell edifici històric– i se’ns va parlardel projecte de construcció d’unnou edifici per al Parlament, ja que l’ac-tual s’ha quedat petit per les necessi-tats d’avui dia. Va ser una visita si més no interes-sant, que no tenia precedent en legisla-tures anteriors.

Bartomeu Jové i SerraFoto: Josep Miquel Gràcia

de la publicació "Temps de Franja"

El diumenge dia 16 de desembre a les 17:00hal local social de la Dàlia Blanca

FESTIVAL DE NADAL

44

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Quina festa!n curs més, des de l’Aula Municipal deMúsica, s’organitzà una tarda festiva per

a celebrar com cal la diada de Santa Cecília,patrona de la música i dels músics. A la tarda, els alumnes de l’escola varen tenirl’oportunitat de gaudir d’un bon berenar, amb cocai xocolata i begudes vàries. Després anàrem tots cap a l’església per a po-der gaudir d’un bon concert, que fou a càrrec dela JOSA-Aleví (Jove Orquestra Simfònica del’Anoia-Aleví), sota la direcció d’Eva Martínez,que actualment forma part de l’equip docent delcurs de direcció coral que organitza regularmentla Federació Catalana d’Entitats Corals, i és di-rectora també de la coral juvenil Sinera. La jove orquestra, formada l’any 1998, estàintegrada per estudiants de diferents instrumentsmusicals, d’edats compreses entre els 8 i els 18anys, i procedents de diferents pobles i viles de lacomarca de l’Anoia i de la seva capital, Igualada. Els joves,durant el concert, estaven reforçats per les interpretacionsd’uns entusiastes caps de corda, dels quals en destaquem lanostra professora de violí Neus Carles. El programa musical fou variat: Simfonia de les joguinesde L. Mozart, l’Andante de la Simfonia n. 94 Sorpresa de J.Haydn, Der Vogelfanger bin ich ja de La Flauta màgica deW. A. Mozart, l’Obertura de Hansel i Gretel d’E.Humperdinck, Trepak del Trencanous de P. I. Txaikovsky,Can-can d’Orfeu als Inferns de J. Offenbach. El concerttranscorregué amb les explicacions d’un simpàtic narrador,el qual anava explicant des de la formació i composició del’orquestra a històries variades referents a les obres que l’or-questra anava interpretant. Tot i que el concert era destinat sobretot als joves músicsde casa nostra i de tota la comarca, l’església es va anaromplint de públic, de mica en mica, durant el concert, fins a

quedar generosament plena. El públic assistent, format perpersones de totes les edats (des dels menuts de 3 anys finsals padrins de la vila), gaudí d’una música fresca, variada iconeguda. El concert, que durà prop d’una horeta, fou prou llaminercom per pensar que en el futur valdrà la pena organitzar ac-tes d’aquest tipus, per a seguir amb la nostra tasca de difon-dre cultura i de seguir educant i ensenyant els nostres alum-nes en tots els valors humans i musicals possibles. Gràcies al patrocini de l’Ajuntament de la vila, a la col·-laboració del claustre de professors de l’escola i a la parrò-quia, ha estat possible un any més l’organització de la diadade Santa Cecília per part de l’Aula Municipal de Música.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipalde Música d’Artesa de Segre

U

Activitats nadalenquesel dia 17 al 21 de desembre, l’Au-la Municipal de Música us con-

vida a assistir a les tradicionals Au-dicions Nadalenques. Hi participaran tots els alumnes ins-trumentistes, amb interpretacions indi-viduals o grupals, ja sigui amb músicade cambra o amb conjunts instrumen-tals i orquestres. Aquestes audicions esrealitzaran cada dia a les 20h a la Salade l’Orfeó Artesenc. Durant els mateixos dies, els alum-nes més joves de Sensibilització 1, 2 i

3, i d’Iniciació 1 i 2, podran fer “cagarel tió”. Aquesta activitat ja és prou tra-dicional dins de les activitats nadalen-ques que organitza l’escola. A més, el dia de Nadal (25 de de-sembre) es realitzarà el tradicional Con-cert de Nadal, amb els Grups de Sensi-bilització 1 i 2 de la professora CarolGalland, els grups de Cant Coral-Brotsd’Il·lusió, sota la direcció de JanetteSolsona, amb l’acompanyament pianís-tic del professor de piano FrancescRíos, i la participació també de l’Orfeó

Artesenc, sota la direcció de Sergi Valls.El Concert serà a les 19:30h a l’esglé-sia parroquial. En nom de tot el Claustre de Profes-sors, us desitgem unes molt bones fes-tes nadalenques i un any nou 2008 benmusical i pacífic.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipalde Música d’Artesa de Segre

D

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

45

la P

alan

ca

Mes d’octubreSESSIONS DEL PLE(ordinària del 6 de setembre i extra-ordinària del 20 de setembre)

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 2, per import de55.450,30 euros, i certificació núm. 3,per import de 27.837,72 euros, corres-ponents a l’obra “Arranjament d’ins-tal·lacions i portada d’aigües en alta enel municipi d’Artesa de Segre”.- Certificació núm. 3, per import de278.621,84 euros, i certificació núm. 4,per import de 387.894,09 euros, cor-responents a l’obra “Casal culturald’Artesa de Segre”.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Remodelació de l’avingu-da Maria Anzizu, 1a fase, d’Artesa deSegre” a J.F.RIEGOS SL pel preu ofertde 147.500 euros (IVA inclòs) i decla-rar deserta la licitació de les següentsobres:- Rehabilitació del Local Social aVilves, 2a fase.- Rehabilitació parcial del Local Soci-al a Colldelrat.- Pavimentació de la plaça Sant Ponç aVall-llebrera.- Pavimentació del C/ del Mig del Pontd’Alentorn.

S’aprova, per unanimitat, adjudi-car l’obra “Urbanització d’un tram delC/ Vescomte d’Àger d’Artesa de Segre”a ÁRIDOS ROMA SAU pel preu ofertde 29.865,01 euros (IVA inclòs).

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar el contracte d’alienació del béimmoble “Casa dels Mestres” deBaldomar, ubicat al C/ Font, als senyorsJoan Ganyet Bullich i Joan Terré Ribó,pel preu ofert de 36.110 euros.

S’acorda, per unanimitat, apro-var inicialment el projecte d’obra“Complementari al projecte d’arranja-ment d’instal·lacions i portada d’aigüesen alta al municipi d’Artesa de Segre,fase 2" amb un pressupost d’execucióper contracta de 173.599,03 euros.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car la concurrència a la convocatòriadel Dep. d’Economia i Finances per ala concessió de subvencions per a larealització d’instal·lacions d’energiesrenovables, en edificis municipals denova construcció, demanant-hi ajut eco-nòmic per a la realització de les se-güents actuacions:- Instal·lació solar tèrmica de produc-ció d’ACS per als vestidors del Campde Futbol Municipal d’Artesa de Segre.

- Instal·lació solar tèrmica de produc-ció d’ACS per al Casal Culturald’Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria pel Dep. deMedi Ambient i Habitatge per a la con-cessió de subvencions per a la realitza-ció d’inversions per a actuacionsd’abastament en alta, demanant-hi ajuteconòmic per al l’obra “Complemen-tària a la portada d‘aigua en alta, 2afase”.

S’acorda, per unanimitat, pror-rogar el contracte de prestació del ser-vei de Llar d’Infants, subscrit amb naRoser Betriu i Caubet fins el dia 31d’agost de l’any 2008, amb efectes desdel dia 1 de setembre de 2007.

S’acorda, per unanimitat, modi-ficar l’article 6 de l’ordenança fiscalnúm. 28 reguladora de la taxa per laprestació del servei de l’Escola Muni-cipal de Música.

S’acorda, per unanimitat, apro-var l’expedient de Modificació de Crè-dit núm. 1 del Pressupost Municipal de

2007, la quantitat a suplementar delqual és de 895.721,44 euros.

S’acorda, per unanimitat,l’aprovació del reconeixement de crè-dits núm. 1 per un total de 21.705,55euros.

S’acorda, per unanimitat, la mo-dificació de la base núm. 9 del pressu-post relativa a les retribucions delsmembres de la corporació.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació dels Comptes Generals del Pres-supost Municipal i del de l’EmissoraMunicipal de Ràdio de l’any 2006 i ren-dir-los al Tribunal de Comptes.

S’acorda, per unanimitat, ferefectiva al Consorci del Montsec l’apor-tació econòmica de 27.240,72 euros,per les subvencions atorgades peraquell organisme a ciutadans d’Artesade Segre dins el programa del GALMontsec Sostenible, durant el període2000-2006, dins l’aplicació a Catalunyade la iniciativa comunitària LeaderPlus.

S’acorda, per unanimitat, lici-tar la contractació mitjançant trami-tació ordinària de l’obra “Arranja-ment d’instal·lacions i portada d’ai-gües en alta en el municipi d’Artesade Segre, 2a fase”, amb un pressu-post d’execució per contracta de264.774,66 euros.

S’acorda, per unanimitat, apro-var el Plec de clàusules i licitar la con-tractació mitjançant tramitació ordinà-ria, procediment obert i forma de con-curs l’obra “Electrificació de l’explo-tació ramadera El Pla en el municipid’Artesa de Segre”, amb un pressupostd’execució per contracta de 37.996,05euros (més IVA).

S’aprova, per unanimitat, de-clarar festes locals d’Artesa de Segreper a l’any 2008 els dies 5 de febrer,dimarts de Carnaval, i 26 de setem-bre, divendres de la Festa Major.

46

la P

alan

ca


ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(dies 4, 10, 18 i 25 d’octubre)

S’acorda proposar al Ple:- La modificació del punt 3r dels acordsd’imposició de contribucions especialsde l’obra “Remodelació de l’avingudaMaria Anzizu, 1a i 2a fases”, aplicantcom a mòduls de repartiment de la baseimposable el 50% sobre el valor cadas-tral dels immobles i el 50% sobre elmetre lineal de façana.- La modificació de l’ordenança fiscalnúm. 8 reguladora de la taxa per la pres-tació del servei de cementiri municipal.- La moció presentada pel grup PSC-PM, i consensuada per la resta de grups,sol·licitant a la Diputació de Lleida i alDep. de Política Territorial i Obres Pú-bliques la creació d’un Pla amb datesd’execució per donar solució a tots elsaccessos dels nuclis i disseminats queencara estan sense asfaltar.- La moció presentada pel grup PSC-PM, i consensuada per la resta de grups,per demanar als òrgans competents lamillora del riu Segre entre Ponts iCamarasa.- La ratificació de la concurrència a laconvocatòria d’atorgament de subven-cions del Dep. de Política Territorial iObres Públiques per a actuacions demillora paisatgística de l’espai públicurbà d’avingudes, rambles i passeigsarbrats dels municipis de Catalunya, idemanar una subvenció de 157.618,56euros que per a dur a terme l’obra“Remodelació de l’avinguda MariaAnzizu, 1a i 2a fases”.- L’aprovació de la certificació núm. 5,per import de 87.017,96 euros, corres-ponent a l’obra “Casal Cultural”.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Endesa Distribución Eléctrica SLU,per la instal·lació de nova línia subter-rània de baixa tensió, per nous submi-nistraments elèctrics al C/ St. Antoni M.Claret 30, d’Artesa de Segre, des delC/ Anselm Clavé.- A Francesc Lluch Solé, per fer unacambra al terrat de l’immoble, a la Ctra.d’Agramunt 30, d’Artesa de Segre.- A Jordi Lanchas Papell, per enrajolar

i posar porta de vidres de seguretat ex-terior en local, al C/ Lleida 1 porta 1,d’Artesa de Segre.- A Josep Manel García Pérez, per com-partimentar magatzem, enrajolar terrai impermeabilitzar terrat, al C/ Monges73, d’Artesa de Segre.- A Construccions Montsec SCCL, perl’arranjament del terrat, formació dependents, impermeabilització i pavi-ment de panot rústic, al C/ Segre 7,d’Artesa de Segre.- A Construccions Montsec SCCL, perfer una rasa de 6 m de llarg, 1 m de

fondària i 0,4 m d’amplada, i canviarla situació de les connexions d’aigua iclavegueram, al C/ Sants Cosme iDamià 12-14 d’Artesa de Segre.- A Josep M. Brescó Bosch, per la re-construcció de la coberta d’un edificidestinat a habitatge, al C/ Major, 2d’Anya.- Al Dep. d’Educació i Universitats dela Generalitat, per l’ampliació del CEIPEls Planells, a la Ctra. de Montsonís s/nd’Artesa de Segre.- A M. Teresa Bonet Ros, per pavimen-tar accés a cobert existent, canviar laporta del carrer i fer un petit cobert de5 m2 per a dipòsit d’aigua i grup de pres-sió a la partida les Eres de Baldomar.- A Daniel Armengol Orpinell, per des-muntar teules i llates, neteja i saneja-ment de bigues de fusta, col·locació detauler de fusta, aïllament, onduline iteula àrab vermella, al C/ Església 13de Collfred.- A Carme Balagué Castellà, per enra-jolar terra de menjador i rebedor deplanta baixa, arranjament delsdesaigües d’uralita per PVC, al C/ Cal-vari 15 d’Artesa de Segre.- A Carolina Macià Nogués, persubstituir paviment, arrebossar i pintarfaçana i col·locació d’onduline i teula

en coberta a la Ctra. de Ponts 28d’Artesa de Segre.- A Puigfité SL, per les obres d’amplia-ció d’explotació avícola existent peruna capacitat de bestiar final de 31.600pollastres d’engreix al polígon 14,parcel·la 94-101, de Vall-llebrerola.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents pròrrogues dellicències d’obres:- A Projectes i Promocions Pahissa 28SL, per l’inici i execució de les obresde construcció d’un edifici plurifamiliard’habitatges, aparcament i tres locals,a la Ctra. de Ponts 80-86 d’Artesa deSegre.- A Projectes i Promocions Pahissa 28SL, per l’inici i execució de les obresde construcció d’un edifici plurifamiliarentre mitgeres, amb aparcament per aquatre vehicles, al C/ Prat de la Riba20, d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldiala concessió de llicència de segrega-ció a Josep Batlle Salud, per la se-gregació de 133,60 m2 de la finca ur-bana amb referència cadastral7702403CG3470S0001BK, situadaentre el C/ Sitges 11 i C/ M. D. de Salgar28 d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió dels següents canvis de nomde la llicència d’obertura d’establiment:- A Pub Llunes SCP, d’activitat de barrestaurant, a la Ctra. d’Agramunt 92baixos, d’Artesa de Segre.- A Noemí Pursals Tusell, d’una explo-tació cunicultura al polígon 5, parcel·la2, a Folquer.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents connexionsa la xarxa d’aigua:- A Gerard Coll Vila, al C/ Eres 35-39baixos 1a d’Artesa de Segre.- A Tomàs Cirera Zapatero, a la Ctra.de Tremp 54 baixos 1a d’Artesa deSegre.- A Josep Moya Ferrando, al C/Francesc Macià 7 del Polígon Industri-al el Pla d’Artesa de Segre.- A Benjamí Llobet Fité, escomesa pro-visional al C/ Barcelona, 1 d’Artesa deSegre.

47

la P

alan

ca


S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesambientals:- A Raquel Mallol Castellà per adequa-ció d’una explotació porcina d’engreixamb una capacitat de 1999 porcs, alpolígon 12, parcel·la 67, de Collfred.- A Josep Moya Ferrando per taller dereparació i manteniment de vehiclesamb planxisteria, exposició i venda,entre C/ Francesc Macià 7 i C/ Onze deSetembre 6 del Polígon Industrial El Plad’Artesa de Segre.- A Puigfité SL, ampliació d’explota-ció avícola existent per una capacitatde 31.600 pollastres d’engreix al polí-gon 14, parcel·la 94-101, de Vall-llebrerola.

S’acorda denegar a Lluís MoraRos una targeta d’aparcament indivi-dual per a persones amb disminució en

la modalitat de titular conductor per nocomplir els requisits fixats pel Decret97/2002, de 5 de març.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de factures majors de120,20 euros per un import total de269.549,51 euros.

S’acorda atorgar les següents

subvencions:- A l’Associació de la Gent Gran, 180euros.- Al CENG, 6.000 euros per a finançarles activitats de la temporada 2007-2008.- A l’Escola de Futbol Artesa-Ponts(EFAP), 1.200 euros/any durant 5 anysper esponsoritzar els equips de futbol.- A l’equip de Futbol Sala d’Artesa deSegre, 900 euros per pal·liar els costosde la temporada 2007-2008.

INFORMES DE L’ALCALDIA

S’informa del canvi d’horari d’atencióal públic. A partir d’ara l’Ajuntamentromandrà tancat els dissabtes al matí is’obrirà els dimecres de 16:30h a 19h.

Eva Maza i Batlle

48

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

NadalaNadalaNadalaNadalaNadala

Venim de pols d’estels i en pols d’estels ens convertirem.Hem de ser humils, ja que la vida ve de molècules més senzilles.Hem de ser solidaris, ja que tenim un origen comú.Hem de ser cooperatius, ja que des de la Lluna es veu laterra com un granet perdut en la immensitat de l’espai, onno es distingeixen les fronteres entre els pobles i no es veu,tampoc, el color de la pell.

Joan Oró. (Bioquímic lleidatà. 1923-2004)

la Palanca us desitjaBones Festes i un Feliç Any Nou

Presentaciódel primer

disc compacte (CD)de l’Orfeó Artesenc

(La Raimundeta, Samba del Castellot, Ave a laMarededeu de Salgar...

14 cançons molt significatives)

Diumenge 16 de desembrea 2/4 de 8 del vespre

a l’església parroquial d’Artesa de Segre

El Millor Regal per aquest Nadal

Us hi esperem

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Nom femení.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Els pantalons

El nom ens ve de Venècia, on del segleXVI al XIX es feien moltes obres a laCommedia dell’arte. Un dels personat-ges més característics que apareixia enescena era Pantaleó, nom molt comú aVenècia, ja que Sant Pantaleó, un màr-tir cristià, n’és un dels patrons. El per-sonatge portava unes calces ajustadesa les cames i lligades a la cintura. Lesobres de La Commedia van recórrermig Europa. Alguns comerciants angle-sos, a finals del segle XVII, van relaci-onar aquest nom pantaloons amb unescalces que des d’aleshores tants homes–i dones– porten avui dia. En l’actuali-tat, doncs, portem calces amb el nomd’un sant del segle IV.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VI, 234

(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Radiografia.- 2. Editar. N. Or.- 3. Generació. R.- 4. esA. E. Mite.- 5. N.Rialler. N.- 6. És. Allet. aD.- 7. Recita. A. Va.- 8. Àrees. L. Ham.- 9. Cols. A. Node.- 10. iL. Abdo-men.- 11. Oficialment.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficMireia (mi, re, I, a).Problema d’escacs1- Ce6+, fxe6; 2-Axe6 i 3-Dg8++

Horitzontals1. Fotografia dels ossos feta sense escorxar el pacient.- 2. Posar a l’abastdel públic un text, un disc, etc. La catorzena lletra de l’alfabet. Metallposat com exemple de lluentor.- 3. Conjunt de persones d’una mateixaèpoca. Consonant vibrant.- 4. Al revés, el nom d’un animal usat com ainsult. Vocal. Personatge de qui se’n fa un gra massa.- 5. Abreviaturade nord. Individu que riu fàcilment. Símbol del nitrogen.- 6. Existeix.Petit bolet de color crema fosc i amb una olor relacionada amb el nom.Al revés, mig nom d’un moviment artístic.- 7. Diu de memòria la lliçó.Vocal oberta. Es dirigeix a un lloc.- 8. A l’autopista poden ser de serveio de descans. Mitja centena. Estri on es posa l’esquer.- 9. Paraula asso-ciada amb els naps i les excuses. A l’inici del l’abecedari. Nom genèricque es dóna al punt en què es troba la Terra a la primavera i a la tardor.-10. Al revés, pronom de tercera persona. La panxa.- 11. De maneraoficial i seriosa.

Verticals1. Canvi radical i positiu d’un individu.- 2. Abans. Al revés, illa de les Açores.- 3. La segona menjada del dia. Lloc oposata l’infern. Vocal tancada.- 4. Al revés, acetilè. Plural, àvia. La tercera lletra de l’abecedari.- 5. Al revés, guia del pensa-ment. Contrari de baixos. Interjecció que expressa queixa.- 6. Estri usat per coure-hi la carn. Ciutat de la regió oriental deNigèria.- 7. Consonant vibrant. Deu desenes. Al revés, article. Cinc desenes. Cinc-cents cinquanta.- 8. Brètol. Acompa-nyant del cognom.- 9. Consonant usada per imitar el tren. Sentir, escoltar. Complement de la dona.- 10. Àtom que haguanyat o perdut un electró. Consonant dental. Al revés, es desplaçava per l’aigua.- 11. Allò que es paga per fer ús d’unpis, magatzem, pista, etc.

NONONONONOTTTTTAAAAANONONONONOTTTTTAAAAA

ASaaaaa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Artesa, vila petita. 1910-1920

erdoneu la poca qualitat de la foto,però no n’hem trobat cap altra

d’aquella època. Destaca el casalot deLa Granja al mig de la imatge. El 23 d’octubre de 1910 prenia pos-sessió de la rectoria d’Artesa mossènRamon Castells, nomenat pel Bisbe deLleida, monsenyor Juan Antonio Ruanoi Martín, el qual a l’aplec del Pla de 26d’agost volgué donar un caire especiala la Festa, com a conseqüència delssuccessos de Barcelona, l’any anterior(la Setmana Tràgica). Aquell any l’alcalde tornava a ser PerePla i Llobera, i els regidors: P.Campabadal, Ramon Santesmases, JoanCaubet, Josep Castellana i Evarist Meyà. Un detall cultural significatiu va serque l’1 d’abril de 1910 el Sindicat Agrí-cola de Balaguer i la seva Comarcas’adreçava en lletra escrita en català, totdemanant al Ministre d’Hisenda ajutper a pal·liar la greu situació en què estrobava el conreu del cànem. És el primer document registrat al’Ajuntament d’Artesa de Segre redac-tat en català des de la revolució de se-tembre de 1868. Cal recordar que en aquells anys ianteriors, a l’horta d’Artesa el cànemera un producte important. En collienper a la indústria d’espardenyes delstres fabricants locals. Disposaven deroda per a cardar el cànem, el Magina,

el Potetes de Cristo i el Patac. Tots tresfabricaven espardenyes de diferents ti-pus. En aquells temps se’n gastava mésque sabates: els pagesos (que a Artesaeren majoria, tothom conreava unhortet) i menestrals. Abans de les saba-tes, a casa nostra es gastaven polaines,n’hi havia per anar a l’hort i per mudar. A més, collien cànem per a vendre,perquè venien els de Balaguer a bus-car-ne amb carros de gran tiratge, alprincipi, i després amb camions. Decànem els segles XVIII i XIX tambés’en feia roba. Com que era aspra elsamos la feien portar les camises alsmosos una temporada per tal de suavit-zar el tacte del cànem. La nostra vila tenia en aquell tempsal voltant de 300 edificis i menys de1500 habitants. A data 1 de gener del916, l’alcalde d’Artesa era Ramon Soléi Solé (de la Lliga Regionalista). Elsregidors es distribuïen així: a la comis-sió d’Hisenda, Josep Fontanet i JosepSolé; a la comissió de Governació,l’abans dit Ramon Solé, Joan Roca i CirilCastellana; i a la comissió de Foment,Josep Amorós, Pere Font i Josep Rey. Durant aquest període, la vilad’Artesa, com la resta de pobles de laseva comarca, va conèixer un gran des-envolupament d’obres públiques. Espe-ronats per la Mancomunitat (que era lainstitució distribuïdora dels diners pú-

blics), es va iniciar el projecte de lesEscoles Noves (avui Escoles Velles, onhi ha la Llar d’Infants, la Biblioteca,l’Escola de Música...), que seria l’obracimera d’aquells anys. També va ser unfet molt rellevant la instal·lació del te-lèfon als pocs particulars que el vandemanar. Tot té un començament. En una reunió de l’Ajuntament, el 5de gener de 1919, el Sr. Aldavó deiaque l’Ajuntament d’Artesa estava su-portant una càrrega des de feia molttemps que calia aixecar. I a aquest efectesol·licitava que es gestionés que la Com-panya Elèctrica del Segre facilités de for-ma gratuïta l’enllumenat públic d’aquestavila. I així va ser durant uns anys. Enaquells temps hi havia dues centralselectriques, la de Montsonis (actualmentpropietat de Alfons Montoliu i Carrascomarques de Cartellà de Sabastida) queproduia 40 kw/dia i la que hi havia a CalXerò que produia 80 kw/dia. El tema va desvetllar un llarg debatentre els regidors i es va acordar que elsenyor alcalde, Ramon Solé i Solé, fesla gestió aprofitant el seu proper viatgea Barcelona. Cal pensar que anar aBarcelona en aquell temps (sols anar)podia suposar més d’un dia de viatge.O sigui que calia aprofitar el temps.


P

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

El mes de novembre ens va sorprendre amb unes gelades més aviat pròpies del desembre. Valgui aquestaimatge de la font de la plaça de l’Ajuntament d’Artesa com a testimoni. (Foto: Eduard Bergonyo)

Palanca · Visita al Parlament de Catalunya MÚSICA, MESTRE! Quina festa! Activitats nadalenques...

Documents

Transcript of Palanca · Visita al Parlament de Catalunya MÚSICA, MESTRE! Quina festa! Activitats nadalenques...