tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiari DIMARTS2 DE NOVEMBRE DE 2010

núm. 1.659www.diarimes.com

Ryanair incrementa les seves tarifes un 10% aquesta temporada d’hivernREUS L’augment tarifari serà efectiu durant els propers sis mesos. L’aerolínia, que ha aconseguit millors resultats durant la temporada d’estiu del 2010 que la del 2009, baixa fins a nou les rutes que realitzarà des de l’Aeroport de Reus. P8

El cementiri de Tarragona va rebre visites sense parar durant tot el dia, tal com estava previst.

CRISTINA AGUILAR

Milers de persones s’acosten als cementiris per recordar els difuntsTOTS SANTS Netejar els nínxols i guarnir-los acuradament van ser les accions que més es van repetir en una diada acompanyada del bon temps, fet que va incrementar l’afluència de visitants. P2-3

AVUI TAMBÉ

POLICIAL

Els Mossos d’Esquadra aconsegueixen evitar tres matrimonis forçats. P10

2 - diarimés 02/11/10TOTS SANTS

E. VALCÁRCEL / M. JUST El dia de Tots Sants, ahir, va canviar la imatge dels ce-mentiris del Camp de Tar-ragona. Milers de perso-nes s’hi van apropar per fer honor als que ja no hi són, netejar els nínxols i ador-nar-lo amb flors. Lluny del repòs que regna en els ce-mentiris durant tot l’any, la xerrameca de la multitud s’imposava ahir a aquesta pau, un silenci gens sepul-cral.

El bon temps va propici-ar que hi hagués més aflu-ència que altres anys. Tot i això, no es va produir grans aglomeracions, ja que l’ar-ribada de la gent al cemen-tiri va ser força esglaonada. Aquest és el cas del cemen-tiri de Tarragona, on segons els càlculs dels treballadors durant tot el dia d’ahir hi van passar unes 5.000 per-sones. «Els dies de cada dia

no en solen venir més de cinquanta», apuntaven les mateixes fonts. De fet, des del passat dissabte 23 d’oc-tubre, el cementiri tarrago-ní ha ampliat l’horari i no tanca als migdies per pos-sibilitar que tots els usuaris puguin fer honors als seus difunts.

Encarna Pons i la seva cosina Teresa Roca van ser unes de les primeres en ar-ribar al cementiri de Tar-ragona per començar a netejar i omplir de flors el primer dels tres nínxols que hi té la seva família. A tres quarts de dotze, quan tre-ien la pols de l’últim nínxol, Pons explicava que no no-més s’apropen al cementiri en aquesta data assenyala-da, sinó que hi van periòdi-cament. «Són una propietat i s’han de cuidar», manifes-tava tot lamentant-se que el jovent de la seva família no

els acompanyés en un dia com el d’ahir. «Els costums s’estan perdent», assenya-lava. Tant l’Encarna com la Teresa es van acostar cami-nant al cementiri, però van ser moltes les persones que s’hi van apropar amb vehi-cle.

El cementiri de Tarrago-na, que actualment compta amb gairebé 19.000 sepul-tures, va obrir portes a les deu del matí i minuts més tard tant al pàrquing dis-suasiu com a l’esplanada de terra que hi ha a la zona ja no hi cabien més vehicles. Per aquest motiu, la Guàr-dia Urbana va optar per deixar estacionar els vehi-cles a ambdós costats de la carretera del Camí del Cementiri, concretament, sota el pont per on passa l’Autovia A-7.

Eren set efectius i un ca-poral de la Guàrdia Urba-na els que es podien veure en els principals accessos del cementiri per evitar que s’aglomeressin les desenes de cotxes que s’apropaven a la zona. A banda, es va pro-hibir la circulació a l’altura d’ambdues portes del re-cinte i es van habilitar dos passos addicionals per a vi-anants.

D’altra banda, i segons fonts del Cementiri de Reus, la instal·lació de la capital del Baix Camp va rebre la visita d’entre 12.000 i 15.000 persones, que van escollir la data de Tots Sants per de-dicar un record als seus di-funts familiars i amics. Les hores amb més afluència de públic van ser entre les deu del matí i la una del mig-dia, i entre les quatre i les cinc de la tarda. A més, en alguns moments, l’aparca-ment va quedar saturat.

Tot i la important aflu-ència, les visites d’enguany han estat més esglaonades i s’han repartit al llarg dels diversos dies de pont, se-gons explicaven els treba-El de Reus va ser un dels cementiris del Camp de Tarragona més concorreguts.

OLIVIA MOLET

ACTUALITAT

El cementiri de Tarragona va obrir portes a les deu del matí i durant tot el dia hi van passar unes 5.000 persones a netejar i guarnir els seus nínxols.

CRISTINA AGUILAR

Com cada any, milers de persones es van apropar al cementiri per honorar els que ja no hi són

La tradició s’imposa per Tots Sants

Unes 5.000 persones van passar ahir pel cementiri de Tarragona a honorar els seus difunts

Les floristeries de Reus lamenten la competència «deslleial» de les parades de la plaça del Mercat

diarimés - 302/11/10 TOTS SANTS

Els panellets continuen sent els dolços per excel·lència en aquestes dates.

OLIVIA MOLET

lladors del Cementiri, que veien amb bons ulls l’inte-rès dels reusencs i reusen-ques en apropar-se a les instal·lacions per honorar els que ja no hi són.

Les flors, grans protagonistesLes flors són les protagonis-tes per excel·lència de les dates properes a Tots Sants, i és per això que les floris-teries esperen any rere any aquesta època en què ve-uen créixer el seu volum d’activitat. Però darrera-ment, i sumat a la crisi eco-nòmica, les floristeries de Reus s’estan trobant amb una problemàtica creixent: les parades que s’instal·len a la plaça del Mercat.

Així ho va posar sobre la taula Joana Corts, propie-tària de la floristeria Joana Corts del carrer de Sant Eli-

es, que lamentava que «els pagesos surten a vendre flors a preus massa baixos, i això ens fa molt de mal a nosaltres, els comerciants». De fet, Corts va assegurar que ja s’han queixat nom-broses vegades i que es tor-narà a posar en contacte amb l’Ajuntament per tal que intentin trobar-hi una solució. El mateix proble-ma va destacar Isabel Bos-que, propietària de la floris-teria l’Espígol, al carrer dels Recs, que va apuntar que el volum de vendes d’enguany ha estat més fluix al de l’any passat, i va criticar que «fa molts anys que hi ha el pro-blema de les parades i en-cara estem igual». De fet, a banda dels baixos preus, lamentava l’horari que fan aquests establiments, «ja que hi són durant tot el dia i

sense interrupció». Pel que fa a Tarragona,

a la plaça asfaltada del da-vant del cementiri ja feia dies que s’hi podien veure prop d’una desena de para-des de flors que esperaven fer l’agost. Enguany, però, segons els treballadors d’aquestes floristeries, no han aconseguit grans be-neficis. «L’any passat no va anar gaire bé però aquest any encara ha anat pitjor», explicava una de les depen-dentes de la floristeria Flors Encarna Joan XXIII, que apuntava que en els últims anys s’han posat de moda els rams de flors de plàstic.

La tradició dels panelletsPer Tots Sants, i junt amb les castanyes, els panellets ocupen un espai a les llars catalanes, una tradició que

s’ha anat mantenint amb el pas dels anys i que, a dia d’avui, conviu amb una tra-dició anglosaxona que tam-bé s’està fent un lloc a Ca-talunya: el Halloween. En aquest sentit, i tal com ex-plicava el vicepresident del Gremi de Pastissers de les comarques de Tarragona i propietari de la pastisseria Poy de Reus, Albert Poy, «a dia d’avui encara conviuen les dues sense molestar-se, però espero que les coses no vagin a més, perquè som molts els que intentem fer el possible per mantenir les tradicions de casa nostra».

En general, i en aquest context de crisi econòmica, les vendes de panellets a les comarques tarragonines s’han situat enguany un 10% per sota que l’any pas-sat. Els més reclamats són els de pinyons, però sempre hi ha qui té la curiositat de provar-ne algun de més ori-ginal.

4 - diarimés 02/11/10TARRAGONA

ESTHER VALCÁRCEL L’agrupació dels diferents òrgans judicials actual-ment dispersos a Tarrago-na amb l’anomenada Ciu-tat Judicial comença, per fi, a caminar. La Generali-tat aprova avui els tràmits previs a la licitació dels tre-balls, que es produirà a les pròximes setmanes. Així, després de molts anys d’es-pera, el Govern dóna via lliure al projecte i, el que és més important, disposa de la quantitat econòmica ne-cessària per a fer-lo realitat: 69 milions d’euros.

Sembla, doncs, que des-prés de la multitud de da-tes sobre l’inici de les obres anunciades en els darrers anys, ara s’apunta que els treballs podrien comen-çar a mitjans de l’any que ve i que la construcció del Fòrum de la Justícia –nom amb què s’anomenarà el nou equipament– dura-rà entre un any i mig i dos anys.

El futur equipament, dis-senyat per l’arquitecte Jo-sep Maria Julià, s’alçarà al carrer Arquebisbe Pont i Gol, a la zona de l’Hospi-tal Joan XXIII, i constarà de dos grans construccions, l’edifici judicial i l’Audièn-cia Provincial, per una ban-

da, i el Centre Obert, per l’altra.

En total, la superfície que es construirà serà de 33.247 m2 i en un futur es preveu que aculli fins a 43 òrgans judicials. De fet, en el pri-mer projecte de la Ciutat Ju-dicial, presentat l’any 2001, es determinava que el fu-tur equipament només tin-dria espai per a una vinte-

na d’òrgans judicials quan, actualment, a Tarragona ja n’existeixen 22.

«L’obra acabarà amb la dispersió d’aquests òrgans, fet que suposa una gran in-comoditat tant pels usuaris com pels mateixos treba-lladors», manifestava ahir al Diari Més el delegat del Govern a Tarragona, Xavi-er Sabaté, que va reconèi-xer la demora que arros-sega l’equipament. «L’obra va amb retard però cal sa-ber que en els últims anys el Govern ha rebut un 43% menys d’ingressos», apun-tava el delegat, que es va

mostrar satisfet per l’apro-vació dels tràmits.

«És el principi del final», així ho manifestava ahir la portaveu socialista i regi-dora de l’Ajuntament tarra-goní, Begoña Floria. «Amb aquest pas es resol una de les reivindicacions histò-riques de la ciutat», va afe-gir Floria, que va destacar que també s’estan desen-callant altres projectes com el de l’Escola Oficial d’Idi-omes i la presó del Catllar. «És un exemple de la bona col·laboració entre l’Ajun-tament i el Govern», va des-tacar la portaveu socialista.

JUSTÍCIA

El Govern aprova avui els tràmits previs a la licitació, que arribarà en un mes

Primer pas per desencallar les esperades obres de la Ciutat Judicial

Imatge virtual de l’accés principal al futur edifici del Fòrum de la Justícia de Tarragona.

CEDIDA

La nova data d’inici dels treballs apunta a mitjans de l’any vinent i les obres costaran 69 milions

GASTRONOMIA

REDACCIÓEl proper dilluns 8 de no-vembre tindrà lloc la 1a Fira Gastronòmica, 5 Sen-tits al Refugi 1 del Moll de Costa. L’objectiu de la iniciativa és poder gaudir amb els cinc sentits d’una acurada selecció de més de 300 vins, combinats amb productes gastro-nòmics com l’arròs bom-ba o el carnalori, tonyina fresca, bacallà o ibèrics.

La Jornada és adreçada a professionals del sector de la gastronomia i res-tauració. A més de la mos-tra i tast de productes, es faran tres ponències: una sobre la tonyina i el baca-llà, de les onze del matí a dos quarts de dues; una segona de botànics, de les quatre a dos quarts de cinc i en darrer lloc una de cocteleria, que comen-çarà a les cinc.

La primera Fira Gastronòmica ‘5 Sentits’ ja escalfa motors

SUCCESSOS

La policia va advertir al jutge de la perillositat del presumpte parricida

REDACCIÓEls Mossos d’Esquadra havien advertit per es-crit el Jutjat de Violència envers les Dones de Tar-ragona de la perillositat d’Abdeslam B., que actu-alment es troba a presó sense fiança com a pre-sumpte autor de la mort de la seva dona i els seus dos fills. La policia va alertar que tenia les facultats men-tals seriosament pertor-bades i que l’ordre d’allu-nyament podia no ser suficient per l’evident de-sequilibri que patia. El mateix jutge a qui ha-via estat dirigit l’escrit, que també va ser qui va denegar el desembre del 2009 la petició de la dona d’aixecar l’allunyament, ha estat l’encarregat de prendre declaració al sospitós de matar la seva dona i els seus dos fills, els cadàvers dels quals

es van trobar el passat 17 d’octubre a la banyera d’un pis del carrer Reial coberts de guix i ciment. Abdeslam B., de 34 anys i nascut al Marroc, va ser detingut en estat d’ebrie-tat per la Guàrdia Urbana a Barcelona dijous de la setmana passada a la ma-tinada. Havia viatjat prè-viament a Bèlgica amb un passaport fals. S’hauria canviat el cabell i la bar-ba, i per aquesta raó no va ser identificat en els con-trols aeroportuaris.

El presumpte parricida va fugir a Bèlgica en avió abans que els Mossos descobrissin els cadàvers. L’acusat ha declarat da-vant del jutge que s’havia assabentat que una mà-fia de l’est havia assassi-nat la seva família, motiu pel qual va decidir tornar a Espanya, també en avió, per venjar la seva dona i els seus fills.

L’acusat es troba a presó sense fiança

diarimés - 502/11/10 TARRAGONA

Les darreres tres zones verdes del Pla Integral de Campclar ja prenen formaCARME MASLes obres de remodela-ció de les tres zones verdes del Pla Integral del barri de Campclar (PIC) ja han co-mençat. Es tracta de tres zones, una situada entre els carrers Siurana i Sènia, una altra ubicada al final del carrer Riu Llobregat i una darrera al carrer riu Ter.

A la zona verda del riu Llobregat es renovaran el mobiliari urbà i la jardi-neria i també es col·locarà una petita zona de picnic. A la zona verda del carrer Riu Ter es construirà una petita pista semicircular amb una pèrgola i una grada per-què tothom qui ho desitgi hi pugui realitzar diferents activitats lúdiques. Així mateix, donades les seves dimensions, es crearà una zona de passeig al llarg de tota la zona verda.

El termini d’execució

d’aquestes actuacions és de tres mesos. La zona de Siurana i Sènia té un pres-supost de 74.794 euros, la del riu Ter ascendeix als

234.268 euros i la darrera, del Riu Llobregat, arriba als 70.200 euros.

El regidor responsable del Pla Integral de Camp-

clar, Joan Sanahujes, va remarcar que «aquestes zones verdes tenen com a finalitat acabar amb els es-pais lliures desaprofitats».

Sanahujes també va res-saltar que «aquest pla és molt important perquè be-neficia un barri que es va construir a principis dels vuitanta i on no sabia fet fins al moment cap actua-ció urbanística».

Més actuacionsAquestes actuacions se su-men a les que es van iniciar la setmana passada amb la segona fase de remodelació de la plaça Major del bar-ri. Segons va puntualitzar el regidor responsable del PIC, «aquest espai canvi-arà completament la seva fisonomia austera i es con-vertirà en una plaça perquè nens i grans hi puguin pas-sejar o anar en bicicleta».

Les obres tenen un ter-mini d’execució previst de de tres mesos i el pressu-post ascendeix a 182.968 euros.

URBANISME

En concret, es renovarà el mobiliari urbà i es crearà un passeig al llarg de la zona del carrer Riu Ter

En aquesta zona verda del riu Llobregat es renovarà la jardineria i es col·locarà un petit espai de picnic.

CRISTINA AGUILAR

Ematsa posa en marxa el seu nou web, que permet realitzar tràmits per internetL’Empresa Mixta d’Ai-gües de Tarragona, Ematsa, ha posat en mar-xa el seu nou web (www.ematsa.com). Es trac-ta d’una eina més útil i pràctica per als clients ja que, a través d’internet, es poden realitzar gesti-ons relacionades amb el subministrament d’ai-gua. Aquesta Oficina Vir-tual permet fer gestions que abans només es po-dien realitzar de manera presencial a les seves ofi-cines de Sant Pere i Sant Pau. D’aquesta manera, es pot realitzar la contra-ctació del subministra-ment d’aigua, la consulta de les factures, modificar les dades del contracte, domiciliar pagaments, canviar de titular, do-nar-se de baixa del sub-ministrament o la comu-nicació de la lectura del comptador. El nou web també suposa una millo-ra de la informació al ciu-tadà donat que s’han in-corporat nous continguts sobre el servei que es po-den consultar d’una ma-nera més àgil i còmoda.

6 - diarimés 02/11/10TARRAGONA

Els Mossos d’Esquadra van confirmar ahir que un grup de persones van cometre una temptativa d’atracament en una em-presa del polígon Fran-colí de Tarragona, que emmagatzema tabac. Se-gons les primeres inves-tigacions, els suposats lladres es van fer passar per agents de la policia autonòmica per accedir a la nau industrial, però el vigilant es va adonar de l’engany i els va po-der dissuadir disparant a l’aire. Tot seguit va aler-tar als agents dels Mos-sos que es van personar al lloc dels fets. Segons van confirmar els agents la investigació continua oberta per identificar a les persones que voldrien accedir al recinte. Aquest incident se suma als in-tents i robatoris que van tenir lloc la setmana pas-sada a diferents indrets de la demarcació. Un dels més tràgics va ser l’atra-cament a una sucursal fi-nancera de Cambrils que va acabar amb la vida d’una jove. REDACCIÓ

LAIA DÍAZTarragona acollirà l’octu-bre de 2011 un congrés so-bre la vida de Santa Tecla. En total, s’han programat una vintena de conferènci-es que es repartiran al llarg de tres dies, entre el 27 i el 29 d’octubre.

Encara està per deter-minar l’encarregat d’ofe-rir la lliçó inaugural, ja que aquesta tasca estava enco-manada al bisbe i president de la Conferència Episcopal turca, Luigi Padovese, que va ser assassinat el passat mes de juny.

Tot i que de moment el programa no és definitiu i encara pot patir variacions, està previst que el primer dia de congrés estarà dedi-cat a les actes de Pau i Tecla i alguns dels ponents seran Marek Stavowieski, Enri-co Norelli, Gennaro Luon-go, Juan José Ayán o Angelo di Berardino. D’altra ban-da, durant la segona jorna-

da es tractaran les fonts de la litúrgia i de l’arqueolo-gia amb la participació del professor Sever Voicu que exposarà el testimoni i el culte de Tecla en les esglé-sies d’Orient o la del pro-fessor Josep Martí Aixalà, que tractarà la iconografia de Sant Pau i de Santa Te-cla a la ciutat, centrant-se en el frontal de l’altar ro-mànic del segle XIII, el re-taule de Pere Joan i la Ca-pella dels Marbres. A més, també s’intentarà establir una relació entre les dones i l’evangelització de l’Esglé-sia primitiva, de la mà del professor S.L. Davies.

Per últim, el tercer i dar-rer dia, el congrés se cen-trarà en la veneració de la santa a Hispània i a Tarra-gona. Serà el moment d’ex-plicar els orígens i la pervi-vència del culte a la patrona a la ciutat. Els professors Josep Amengual, Andreu Muñoz, Sofia Mata de la

Cruz i Manuel M. Fuen-tes seran els protagonistes d’aquesta darrera jornada. A banda, el degà de la Fa-cultat de Teologia de Ca-talunya, Armand Puig, serà

l’encarregat de pronunciar l’última ponència del con-grés, que durà per títol El testimoni dels màrtirs.

L’arquebisbe de Tarrago-na, Jaume Pujol, va explicar que, tenint en compte la re-lació de Santa Tecla amb la ciutat, «estem davant d’un personatge molt important per la ciutat i també per l’arxidiòcesi, bàsicament perquè la catedral està de-dicada a ella, amb la qual cosa cal aprofundir una mica més en la seva vida».

Pujol va afegir que l’objec-tiu del congrés «serà saber quina ha estat l’evolució de la devoció de la Santa, però no només a Turquia d’on era originària, sinó que es

podrà estudiar tot el relaci-onat amb ella, com ara per què se li va dedicar la Ca-tedral, què és exactament això del Braç de Santa Tecla però, sobretot, anar molt als seus inicis i a les arrels del cristianisme dedicat a la patrona».

El primer congrésTarragona ja va acollir el passat 2008, data en què es va celebrar l’Any Jubilar de Sant Fructuós, un congrés de característiques simi-

lars: Pau, Fructuós i el cris-tianisme primitiu, les actes del qual ja estan publicades des del passat juliol.

En aquella ocasió una trentena de teòlegs i histo-riadors van estudiar i deba-tre, davant de més de 300 participants, si l’apòstol Pau havia passat per Tàr-raco. Finalment, es va con-cloure que la Carta de Cli-ment determina que Sant Pau havia estat a Tàrraco i que des d’aquí va estendre l’Evangeli a la resta d’His-pània. A més, el document afirma que l’apòstol va visi-tar el país com a exiliat po-lític i no com a missioner, fet que justificaria el poc èxit que va aconseguir la seva missió. Durant el con-grés també es va determi-nar que aquesta hipòtesis apareixia també en quatre altres fonts dels segles I i II després de Crist.

A banda, també s’hi va concloure és que el cristi-anisme estava plenament consolidar a Tarragona a partir de l’any 259. Els ex-perts van concloure que l’Església de Tàrraco era considerada per les auto-ritats romanes com la més important d’Hispània, a l’altura de la Roma, a Itàlia, i la de Cartago a l’Àfrica.

FORMACIÓ

Tarragona celebrarà l’octubre vinent un congrés dedicat a Santa TeclaLes jornades estan organitzades per l’Institut Superior de Ciències Religioses

S’han programat unes vint conferències que s’han repartit entre els dies 27, 28 i 29 d’octubre

Jaume Pujol: «L’objectiu serà conéixer quina ha estat l’evolució de la devoció de la Santa»

REDACCIÓL’abril del 2008 es va posar en marxa un pla pilot que permetia als alumnes es-colaritzats i empadronats a la ciutat utilitzar gratuï-tament el sistema de trans-port públic municipal a tra-vés d’unes targetes. Des de

llavors, s’ha reduït un 38% l’ús del cotxe privat per a la mobilitat dels escolars, en favor del transport públic, amb la qual cosa Tarragona genera un estalvi de 6.942 litres de gasolina i 10.716 de gasoil, que comporten una reducció de 50,16 tones de

reducció de les emissions de gasos que generen efecte hivernacle.

L’empresa CERES ha es-tat l’encarregada de realit-zar l’estudi pel canvi d’usos del vehicle privat en favor del transport públic des de la implantació de la targe-

ta de transport per a esco-lars de l’EMT, mentre que el Grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Vir-gili, ha estudiat la reper-cussió d’aquest canvi en els hàbits de mobilitat, pel que

fa a la reducció en el con-sum de combustible dels vehicles privats i la cor-responent reducció de les emissions de gasos que ge-neren efecte hivernacle.

Aquests estudis es van realitzar durant els dos pri-mers mesos de funciona-ment de la fase pilot, quan només es beneficiaven de la targeta els alumnes de 5è i 6è de Primària, i després de rebre una subvenció per part de l’ICAEN, per un va-lor de 119.657,83. Ara ja està disponible pels infants de P4 a 4t d’ESO i també pels

membres del Club dels Tar-raconins.

Durant el curs 2009-2010, els autobusos de l’EMT van registrar un total de 394.486 viatges realitzats gràcies a aquesta targeta de trans-port. Més 262.000 viatges van ser amb la del Club dels Tarraconins, mentre que els més de 130.000 restants, es van fer amb la targeta de transport dels escolars. El curs 2008-2009 la xifra de viatges va ser de 254.014, mentre que durant el mes de setembre de 2010 ja se’n van fer més de 44.000.

MOBILITAT

La targeta de transport escolar redueix un 38% l’ús del vehicle privat També s’ha evitat l’emissió de 50,16 tones de gasos que generen efecte hivernacle

Intenten robar en una empresa del polígon Francolí que emmagatzema tabac

diarimés - 702/11/10 PUBLICITAT

8 - diarimés 02/11/10REUS

AGÈNCIES / M.JUSTRyanair incrementarà les tarifes fins a un 10% durant els propers sis mesos, un fet que portarà conseqüèn-cies directes a les butxa-ques dels usuaris, que veu-ran com el cost per adquirir els seus bitllets de viatge és cada vegada més elevat. Amb aquesta previsió, l’ae-rolínia de baix cost afronta la temporada d’hivern que tot just ahir va començar després d’una temporada d’estiu amb millors resul-tats que els últims anys. I és que, entre els mesos d’abril i setembre, Ryanair va obtenir uns beneficis nets de 451,9 milions d’eu-ros, una xifra que represen-ta un 17 per cent més que en el mateix període de l’any passat.

Tot i aquest increment, els beneficis han decebut als inversors, que s’esperaven uns millors resultats, però la companyia continua as-segurant que, malgrat la crisi econòmica, seguirà en la línia de fer créixer els seus ingressos i beneficis, en paraules del seu presi-dent, Michael O’Leary.

Menys presència a ReusRyanair és l’única com-panyia que, a hores d’ara, opera regularment a l’Ae-roport de Reus, però la seva presència a la infraestruc-tura es redueix considera-blement a partir d’aquest mateix mes, i poques set-manes després de la posa-da en marxa de la seva base al Prat. De fet, per als pro-

pers mesos s’han suprimit nombroses rutes, entre les quals destaquen totes les que enllacen la capital del Baix Camp amb Anglater-ra o Irlanda, és a dir, les que tenien més acceptació en-tre les usuaris, de manera que ara només manté nou destins: París, Brussel·les, Eindhoven, Niederrhein, Nador, Marràqueix, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la i Sevilla.

Davant d’aquesta situa-ció de dependència gaire-bé exclusiva de la compa-nyia irlandesa, des d’Aena s’ha manifestat en diverses ocasions que s’està negoci-ant amb noves aerolínies perquè operin a l’Aeroport de Reus. A hores d’ara, però, continua la incertesa i en-cara no ha transcendit cap nom.

Més de 18.000 passatgersDurant el pont de Tots Sants, van passar per l’aerò-drom reusenc al voltant de 18.300 passatgers en gaire-bé un centenar de vols, se-gons dades facilitades per

Aena. El dia en què el tràn-sit va ser més alt va ser dis-sabte dia 30, amb un total de 7.043 usuaris i 37 movi-ments, que servien per aco-miadar la temporada alta a la infrastructura.

D’altra banda, en les pro-peres setmanes entraran en servei els nous aparca-ments P4 i P5, dues zones amb sistema de pagament i seguretat incorporat que tenen capacitat per a més de 900 vehicles. El P4 és pú-blic i per als treballadors, i el P5 és una zona d’amarca-ment de llarga estada.

Malgrat tot, la crisi tam-bé es fa notar a l’Aeroport,

perquè una de les princi-pals inversions previstes està aturada i sense pers-pectives de reprendre’s a curt termini. Es tracta de la nova i definitiva terminal, les obres de la qual havien de començar durant aquest semestre, però finalment no ha estat així perquè han patit retallades pressupos-tàries.

Segons van informar fonts d’Aena al Diari Més, la intenció és continuar enda-vant amb el projecte, però a hores d’ara no hi ha data prevista perquè es desenca-lli, i depèn del vist i plau del Ministeri de Foment.

AEROPORT

En els propers mesos, l’aerolínia irlandesa oferirà només nou rutes des de l’Aeroport de Reus

Imatge de l’exterior de les instal·lacions reusenques, ahir, dia de Tots Sants.

OLÍVIA MOLET

Ryanair augmenta les tarifes un 10% durant aquesta temporada d’hivern

A hores d’ara no hi ha data prevista perquè es desencalli el projecte de la nova terminal

Aliances internacionals per treballar junts en les arts escèniques

La Xarxa Transversal, que agrupa 14 ciutats amb objectius cultu-rals comuns, ha iniciat contactes amb la xarxa d’estructures teatrals de Midi-Pyrénées Réseau Sud, per tal d’iniciar el treball conjunt en el ter-reny d’arts escèniques. Així, fa uns dies va tenir lloc una reunió entre re-presentants polítics i tèc-nics catalans i de la regió francesa, amb l’objectiu d’unir esforços en una única plataforma de tre-ball per la contractació conjunta d’espectacles importants a nivell euro-peu. A partir d’aquí, i un cop oficialitzat a nivell polític el contacte entre Reseau Sud i Transversal, s’iniciarà el treball a ni-vell tècnic. REDACCIÓ

La Víbria de Reus, convidada al Festival Medieval d’Elx

La Víbria de Reus, junta-ment amb d’altres bèsti-es de foc, va participar a l’espectacle de clausura de la 20a edició del Fes-tival Medieval d’Elx. L’es-pectacle, que portava per títol Foc de memòries, va voler honrar la història de la ciutat i alhora aga-far l’essència de les ante-riors edicions de la festa, tot plegat amb el foc com a protagonista principal. A l’espectacle hi van par-ticipar diferents bèsties i grups de diversos punts de la Comunitat Valenci-ana, que van compartir espai amb la Víbria, però també amb un altre dels principals elements de la capital del Baix Camp, el Drac, així com de la Ví-bria serrallenca de Tarra-gona. REDACCIÓ

diarimés - 902/11/10 REUS

M.JUSTEl servei de rehabilitació es trasllada avui al nou Hos-pital de Sant Joan, i deixa-rà pràcticament lliures les instal·lacions sanitàries de l’avinguda del President Companys. I és que aquest era l’últim dels serveis que encara romania a aquest edifici, que de moment en-cara té un futur incert pel que fa a la seva activitat.

A partir d’avui mateix, les dependències de reha-bilitació se situen al bloc taronja de la planta baixa del nou equipament de Be-llissens, és a dir, entre l’àrea sociosanitària i les oficines de Direcció, a la part est de l’edifici –la més allunyada de la ciutat de Reus. La re-habilitació i la fisioteràpia domiciliària també es pas-saran a coordinar des del nou Hospital. En general, doncs, es traslladarà tot el servei, excepte la rehabili-tació i la fisioteràpia intra-

hospitalària.Juntament amb rehabili-

tació, Medicina de l’Esport i la Unitat de Vigilància de

la Salut també aterren avui a Bellissens. Pel que fa a Medicina de l’Esport, s’hi traslladarà en la seva tota-

litat, mentre que la Unitat de Vigilància de Salut ho farà només de manera par-cial. Així, funcionarà uns

dies de la setmana a l’Hos-pital nou i els altres al vell, de manera que els professi-onals que encara treballen al vell no hauran de mou-re’s al nou edifici per fer les proves. Tots dos serveis es troben a la planta baixa de l’àrea groga, situada a la part central de l’edifici.

Els primers serveis que van traslladar-se van ser, el dia 4 d’octubre, les consul-tes externes de les especia-litats de medicina interna, cirurgia, pediatria, cirurgia plàstica, cardiologia, pneu-mologia i digestologia; així com també les consul-tes d’infermeria, diabetis, tractament anticoagulant (SINTROM), l’àrea d’extra-ccions i l’àrea sociosanità-ria ambulatòria.

Posteriorment, el 18 d’oc-tubre, ho van fer les consul-tes externes de dermatolo-gia i oftalmologia, i l’horari d’activitat es va ampliar a la tarda.

SALUT

Rehabilitació es trasllada al nou hospital i deixa lliure l’espai de l’avinguda President CompanysA partir d’avui, el servei de Medicina de l’Esport i la Unitat de Vigilància de la Salut també són a Bellissens

El nou hospital va obrir portes per primera vegada el dia 4 d’octubre.

OLÍVIA MOLET

El Ple aprova avui lacessió del Mas Barrufet com a seu dels fruits secsEl Ple de l’Ajuntament De Reus aprovarà avui dimarts l’adjudicació a la Fundació Privada In-ternacional Nut and Dri-ed Fruit de la concessió de l’ús del Mas Barrufet, ubicat al Tecnoparc, per un termini de 50 anys. La fundació instal·larà en aquest edifici la seva seu mundial amb l’objectiu de crear sinergies, activi-tats i projectes de R+D en els àmbits de la Salut i la Nutrició en el sector dels fruits secs. El Mas Bar-rufet, que es troba situat a tocar de la carretera de Tarragona, té una super-fície aproximada de 4.500 metres quadrats i serà restaurat pels arquitec-tes locals Lluís Tarragó i Olga Tarragó. El projecte de la Fundació té entre els seus principals objec-tius consolidar la capital del Baix Camp com a re-ferent internacional en l’àmbit dels fruits secs, així com també reforçar la projecció internacio-nal del parc tecnològic en el marc d’aquest sector. REDACCIÓ

La Borsa de Comerç Europea tanca la 50a edició amb més de 2.700 visites

ECONOMIA

REDACCIÓLa Borsa de Comerç Euro-pea va apropar fins a Reus 2.727 visitants, assolint així un dels rècords d’afluència de totes les edicions cele-brades fins ara, a més de re-bre la màxima valoració del comitè d’anàlisi de l’Assem-blea de la Borsa pel que fa a organització. Per tot plegat, i tenint en compte que l’es-

deveniment va inaugurar el nou palau firal del Tecno-parc, el president de la Bor-sa, Isaac Sanromà, va des-tacar «les possibilitats que s’obren a partir d’ara a l’ho-ra d’organitzar trobades de caràcter mundial com ha estat la Borsa. Un repte di-fícil i complicat que s’ha su-perat amb nota alta». San-romà també va destacar el

colofó que la celebració de la Borsa ha significat en el conjunt d’activitats orga-nitzades per commemorar els 700 anys de la Llotja.

Segons l’organització, també va ser un èxit el so-par de gala del 50è aniver-sari, on van assistir més de 800 persones, entre les quals hi havia les principals autoritats del país.

Benach visita avui el Centre d’Emergències 112 de Reus

El president del Parla-ment, Ernest Benach, visitarà avui el Centre d’Atenció i Gestió de Tru-cades d’Urgències 112 de Reus, on es trobarà amb el director, Enric Oltra, i el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Saba-té, entre altres. L’edifi-ci es va inaugurar a l’es-tiu i és el centre des d’on es canalitza el sistema d’emergències i seguretat de Catalunya. REDACCIÓ

EDUCACIÓ

REDACCIÓLa darrera reunió de la Junta de Govern Local va aprovar el conveni de col-laboració entre l’Ajunta-ment de Reus i el Depar-tament d’Educació de la Generalitat amb el qual es regula el funciona-ment dels Espais de Ben-vinguda Educativa (EBE) del curs 2009-2010. Se-gons l’acord, el Departa-ment aporta una subven-

ció de 102.423,87 euros en concepte de despeses de funcionament dels EBE ubicats al col·legi la Sa-lle, l’IES Gabriel Ferrater i l’Escola Alberich i Casas. D’altra banda, la Junta va acordar sol·licitar a la Di-recció General d’Admi-nistració Local una pròr-roga per a l’execució de la rehabilitació de la Bòbila Sugranyes, prevista en la convocatòria dels Feder.

Aprovat el conveni entre Govern i Ajuntament per regular els EBE

10 - diarimés 02/11/10CAMP DE TARRAGONA

Les centrals nuclears es-panyoles van comuni-car al Consell de Segu-retat Nuclear (CSN) un total de sis successos notificats durant el mes d’octubre. Així, la planta d’Ascó II va registrar dos successos que van ser no-tificats al CSN els dies 26 i 30 d’octubre, igual que Vandellòs II que va co-municar dos successos els dies 22 i 14 d’aquest mes. Per la seva banda, la central nuclear de Co-frents va informar a l’ens regulador d’un succés el dia 1 del mes, mentre que Almaraz (Càceres) va co-municar el 19 d’octubre un succés al CSN. En tots els casos els successos han estat qualificats amb nivell 0, sense risc per a les persones. E.P.

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar ragona.com.

Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

Moltes felicitats Cloe en el dia del teu primer sant. Et desitgen el padrí i la teva tieta preferida.

FELICITATS

Laura, ya son 12! Muchaaaaas felicida-des !!! Un besazo de tu padres y la gente que te quiere.

Kiko muchas felicicdades, te de-sea tu familia.

Felicidades rubia por tus 43 tacos ¡jejeje!

De parte de tu hija, Enri, Rocío, Ana y Jose.

Felicidades abuelos por vuestro 51 aniversario de boda juntos . De parte de Enri e hijas, Mari y Fanny y Jose. Por muchos años.

Felicitats Josep Ignasi, has fet 5 anys, amb aquesta careta de no ha-ver trencat mai un plat...però ja sa-bem tots que ets molt trapella!!! Per molts anys, Montse i August.

EUROPA PRESSEls Mossos d’Esquadra han previngut tres matrimo-nis forçats des de comen-çaments d’any al Camp de Tarragona. A nivell de Ca-talunya, la xifra s’eleva fins a una dotzena. Sis de les noies eren menors d’edat. La policia van advertir que aquesta xifra suposa tan sols «la punta de l’iceberg» del fenomen a Catalunya, que des de juny de 2009 compta amb un procedi-ment policial pioner a Es-panya per abordar-lo.

Per regions policials, tres de les joves són de l’àrea de

Ponent, tres del Camp de Tarragona, dues de Girona, dues de Barcelona, una de la regió Central i una altra de la regió Metropolitana Nord al Vallès Occidental.

La directora del Progra-ma de Seguretat contra la Violència Masclista de la Conselleria d’Interior, Alba Garcia, va constatar que «és una de les formes de violèn-cia en què la punta de l’ice-berg és més petita perquè moltes víctimes desconei-xen que se’ls està vulnerant un dret fonamental».

Garcia va avançar que es-tan treballant amb altres

departaments del Govern per impulsar accions pre-ventives, com les previstes en matèria de mutilació ge-nital femenina, però va re-marcar la importància de

comptar ja amb un proce-diment de seguretat.

«Diverses menors han demanat ajuda a la policia per iniciativa pròpia per-

què perceben que és un fe-nomen reconegut al qual es dóna resposta», va explicar, assenyalant que en altres casos van rebre l’alerta de professionals de la salut o

l’educació, d’entitats soci-als i fins i tot de veïns.

En casos de risc elevat, quan es preveu un viatge imminent al país d’origen

per dur a terme les noces, els Mossos d’Esquadra in-formen d’urgència al jutjat d’instrucció i a la Fiscalia perquè adoptin mesures cautelars.

Quan es tracta de me-nors, se’n dóna compte a la Fiscalia de Menors perquè autoritzi la seva declaració, així com a la Direcció Gene-ral d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Gene-ralitat (DGAIA).

El matrimoni forçat no està tipificat com a delicte, de manera que l’atestat po-licial recull aspectes que sí que estan reconeguts pel Codi Penal, com coacci-ons, amenaces i maltrac-taments. «S’hauria de ti-pificar per visualitzar», va afirmar Garcia, que va asse-nyalar que entre els mesos de juny i desembre de 2009 els Mossos van atendre pre-venir els matrimonis for-çats de 28 joves, 15 menors.

POLICIAL

Els Mossos eviten tres matrimonis forçats al Camp de TarragonaA la resta del territori català, la xifra s’eleva fins a la dotzena de casos

Els Mossos d’Esquadra van alertar que sis de les noies eren menors d’edat

El matrimoni forçat no està tipificat com a delicte però sí d’altres aspectes com la coacció

Les centrals nuclears comuniquen sis successos al CSN

La JSC apel·la els joves a participar en les eleccions

El candidat socialista per Tarragona al Parlament i membre de la JSC, Da-vid González, va apel-lar ahir a la mobilització «dels 24.941 joves de la província de Tarragona que podran votar per pri-mera vegada en aquestes eleccions al Parlament del 28-N en haver asso-lit la majoria d’edat». El candidat del PSC va afir-mar que la mobilització dels joves serà «un ele-ment decisiu en el resul-tat d’aquestes eleccions que decidiran, en bona mesura, el futur del jo-vent del país en aquests propers quatre anys. «Els joves no podem estar ab-sents i esperar que altres decideixen per nosaltres. Hem de saber donar res-posta», va dir. REDACCIÓ

SUCCESSOS

El jove detingut per la mort d’un home passarà avui a disposició judicial

EUROPA PRESSEl jove de 24 anys, natural de Tarragona, que ha estat detingut per la mort d’un funcionari de l’Ajuntament de San Fernando, passarà a disposició judicial avui di-marts, segons van confir-mar fonts pròximes al cas.

D’altra banda, el jutge encarregat d’instruir dili-gències en el crim de San Fernando (Cadis), en què el funcionari de l’Ajuntament d’aquesta localitat Manu-el Pereira, de 41 anys, pre-sumptament va ser assassi-nat aquest dissabte per un jove, ha decretat secret de

sumari. Diversos testimo-nis ja han estat interrogats.

Els fets es remunten a quan els veïns del carrer General García de la Her-rán, en ple centre de la lo-calitat gaditana, van aler-tar sobre les sis de la tarda de dissabte «després de sentir crits» al domicili del funcionari mort. Així, agents de la Policia Local es van acostar a la zona i van trobar sense vida el cos de l’home. Hores després del succés van detenir el pre-sumpte assassí que va ser traslladat a la Comissaria de la Policia Nacional.

La víctima era un funcionari de Cadis

POLÍTICA

REDACCIÓEl cap de llista del PPC per Tarragona, Rafael Luna va assistir al primer ple de l’ajuntament de La Canonja des de que aquest municipi ha recuperat la seva autonomia. En aquesta fotografia està acompanyat pel regidor popular a la Ca-

nonja, Jacinto Moreno. El cap de llista va remarcar que «de Josep Poblet sabem que va anar a votar a un referèndum indepen-dentista però no li hem sentit ni una sola paraula sobre l’atur. De Sabaté, sabem que el dia abans de la gran retallada de ZP, va demanar augmentar el dèficit».

Luna assisteix al ple de l’Ajuntament de la Canonja

CEDIDA

diarimés - 1102/11/10 CAMP DE TARRAGONA

POLÍTICA

Puigcercós denuncia l’intent «d’apartheid» que pateix la llengua catalana

ACNEl president d’ERC i can-didat a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcer-cós, va denunciar aquest dilluns l’intent permanent «d’apartheid» que està pa-tint la llengua catalana. Puigcercós va lamentar que «hi hagi gent» que inten-ti «assimilar i esquarterar» la llengua i la cultura cata-lanes, element comú dels Països Catalans. En l’ac-te La força dels Països Ca-talans que representants d’ERC de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, i la Catalunya Nord van cele-

brar al Monestir de Poblet, el dirigent republicà també va destacar la importància que la Comissió Europea fixi, el 2011, l’Eix Mediterra-ni com una prioritat a l’ho-ra d’invertir en infraestruc-tures.

El líder d’Esquerra va rei-vindicar el paper de la llen-gua i cultura catalanes com a element de transport als Països Catalans i va denun-ciat amb contundència els «atacs» que viu el català ja sigui per part del TSJC, in-tentant invalidant regla-ments d’ús de la llengua, com els recursos perma-

nents del Defensor del Po-ble o del Partit Popular. «Hi ha gent que vol segar el ca-talà i que desitjaria que no existís, que desaparegués, o que el voldria assimilar. Als Països Catalans tenim una llengua comuna i no podem acceptar els intents

permanents d’assimilació i apartheid que viu el cata-là», va assegurar.

En aquest sentit, va la-mentar que es vulguin po-sar fronteres en el camp de la televisió i la ràdio catala-na, impedint que es vegi o s’escolti al País Valencià.

Va presidir un acte al Monestir de Poblet

El president d’ERC, Joan Puigcercós, i l’eurodiputat Oriol Junqueras.

CEDIDA

SOCIETAT

El complex municipal de piscines Vilarenc Aqua de Cala-fell ha consolidat els 3.000 usuaris abonats en el seu primer any de funcionament. Les instal·lacions es van obrir enmig d’una gran expectació ara fa un any i ahir al matí un gran nombre d’usuaris van participar en la festa de celebració del seu primer aniversari. REDACCIÓ

Primer aniversari de les piscines de Calafell

CEDIDAACTUALITAT

Xavier Sabaté destaca el potencial per créixer del Tarragonès

REDACCIÓEl delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xa-vier Sabaté, va destacar el potencial del Tarrago-nès per créixer amb vi-sió de futur i va reivindi-car l’aposta del Govern per la projecció turística i industrial d’aquesta co-marca. El delegat va re-passar iniciatives com el pla de Foment del Turis-me del Baix Gaià (que in-clou la ruta dels castells), el Pla de competitivitat de la Tarraco Romana (que abraça Tarragona, Cons-tantí, Altafulla i Roda de

Barà) i projectes com la creació d’un mirador ar-queològic al teatre romà de Tarragona, la restaura-ció de la muralla o la re-obertura de la necròpolis paleocristiana, una de les assignatures pendents en què s’està treballant.

El delegat també va des-tacat el Pla Únic d’Obres i Serveis, el principal ins-trument de suport al món local, que subvencionarà projectes com la rehabi-litació de la biblioteca de Vila-seca o la reurbanit-zació de diversos carrers de la Secuita.

Reivindica que s’aposti pel turisme

12 - diarimés 02/11/10

ACNEl món casteller va viu-re ahir una diada de Tots Sants de Vilafranca del Pe-nedès històrica. Els amfi-trions van descarregar per primera vegada una torre de vuit sense folre.

Els castellers de Vila-franca iniciaven la segona ronda amb un castell que fins aquell moment nin-gú havia aconseguit des-carregar. Tot i així, l’en-xaneta va arribar fins el cim i va coronar un cas-tell dret i ferm. La singla-dura va continuar i els de Vilafranca van aconseguir descarregar per primera vegada en la història del

món casteller una torre de vuit sense folre, altrament coneguda com la torre de vuit neta.

La jornada també va ser especialment positiva pels Capgrossos de Mata-ró. Els del Maresme van aconseguir convertir-se en colla de gamma extra. Ho van fer amb una torre de nou amb folre i mani-lles perfectament execu-tada i descarregada. Els Castellers de Sants no es van voler quedar enrere i també van completar una molt bona jornada. De fet, van aconseguir descarre-gar per primera vegada a la seva història un quatre

de nou amb folre. Per la seva banda, els Castellers de Lleida van ser valents i, en segona ronda, van in-tentar carregar un tres de nou que va acabar fent lle-nya abans que l’enxaneta pogués coronar-lo.

CATALUNYA-ESPANYA

FELICITATS

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar ragona.com. Les

fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

Felicidades Yesenia ya tienes 8 añitos. De tu mama, abuelos y titos. Besitos!

Aquesta noieta tan guapa es la Laia Borràs, que fa 7 anys avui. Moltes felicitats dels avis, pares i germà. Petons

Enxampen a Barcelona un conductor que circulava a 131 km/h

La Guàrdia Urbana de Barcelona va caçar un conductor circulant a 131 quilòmetres per hora al passeig Vall d’Hebron, on la velocitat està limi-tada a 50 quilòmetres per hora. Juan M.P. va ser im-putat per un delicte con-tra la seguretat viària i després de celebrar-se un judici ràpid, se’l va con-demnar a pagar una mul-ta de més de 700 euros i a 20 dies de treballs en benefici de la comunitat. El conductor, que no te-nia antecedents per fets similars, va ser enxam-pat diumenge passat per un radar cap a un quart d’una del migdia, aproxi-madament, a l’altura del número 284 del passeig amb un cotxe de gamma alta. EUROPA PRESS

Els directors d’escola podran contractar els professors necessitin

Els directors d’escola ca-talans ja tenen compe-tències com a caps de personal, de manera que decidiran el nombre de professors que necessi-ten segons el seu projec-te educatiu. Els directors tenen aquesta potestat en virtut del Decret de direc-ció de la Llei d’Educació de Catalunya que la Con-selleria d’Educació de la Generalitat portarà avui al Consell Executiu per a la seva aprovació. Segons l’article 8 del decret, la di-recció podrà proposar les assignacions pressupos-tàries i les plantilles do-cents, sempre ajustant-se al projecte educatiu de l’escola. Per això, podrà dir quants docents i de quines especialitats vol contractar. EUROPA PRESS

EUROPA PRESSUn total de 39 partits polí-tics i coalicions participa-ran a les eleccions catala-nes del 28 de novembre, un rècord històric des que, el 1980, es van celebrar els pri-mers comicis autonòmics a Catalunya després del final del règim franquista.

Segons es recull al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquesta xifra supera àmpliament la darrera convocatòria elec-toral autonòmica de 2006 que, amb 23 candidatures, tenia fins ara el registre més elevat. Encara més lluny

queden les eleccions al Par-lament en què menys par-tits s’han presentat, com les de 1995, en què van concór-rer només 14 candidatures, les de 1980, amb 16, o les de 1992, amb 18.

A banda dels sis partits amb representació parla-mentària en la present le-gislatura, són tres les for-macions que, segons les enquestes, podrien aconse-guir representació per pri-mera vegada en la seva his-tòria: Solidaritat Catalana, Reagrupament, i Platafor-ma per Catalunya.

Per aconseguir entrar al

repartiment d’escons, i se-gons es preveu en el règim electoral català, els partits polítics han de superar el llindar del 3 per cent dels vots en alguna de les qua-

tre circumscripcions en les quals es presentin: Barce-lona, Girona, Tarragona i Lleida.

En els darrers comicis, l’últim partit a superar el

llindar del 3% va ser Ciu-tadans que, amb poc més 78.000 vots, va aconseguir el 3,53 per cent dels vots a Barcelona, el que li va valer aconseguir 3 escons al Par-lament.

Candidatures curiosesEntre les múltiples candi-datures presentades desta-ca la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), li-derada pel regidor de Reus Ariel Santamaria (conegut per anar vestit d’Elvis Pres-ley), que estarà acompa-nyat en el número dos per la cèlebre Carmen de Mai-

rena, i en el tres per Marcos Diego Palacios, anomenat, segons diu al DOGC, com «Pirata, el del Gorro».

Sobresurt també la llista Alternativa de Govern, li-derada per l’exnúmero dos del PP en les últimes elec-cions catalanes, Montser-rat Nebrera, que després de presentar el seu partit el passat mes de setembre, ha aconseguit confeccionar una llista per Barcelona (no es presenta en les altres cir-cumscripcions per concen-trar la seva forces en aques-ta) de 85 membres, més 10 suplents.

En les eleccions catala-nes del novembre concor-reran també partits com el Partit Pirata, el Partit dels Pensionistes en Acció, el Partit Gai Lèsbic Bisexual Transsexual i Heterosexual, el Partit Castellà, o el Partit dels Pagesos per la Dignitat Catalana.

En total 39 partits polítics i coalicions participaran a les eleccions del 28-NÉs un rècord històric des que el 1980 es van fer els primers comicis democràtics

Segons les enquestes, tres formacions podrien aconseguir representació per primera vegada

POLÍTICA

ACTUALITAT

Gabilondo aposta por parlar d’ETA, però «amb molta responsabilitat»

EUROPA PRESSEl ministre d’Educació, Án-gel Gabilondo, va negar que sigui millor «deixar de par-lar del tema d’ETA» en pú-blic i va apostar per fer-ho, però «amb molta responsa-bilitat, mesura i claredat» i sense donar «dates» ni ge-nerar «expectatives» sobre comunicats o moviments de la banda terrorista i el seu entorn.

Gabilondo va explicar que no és necessari guar-dar silenci sinó tenir clars els missatges que es llan-cen, que han de ser dos: «que ETA abandoni defi-

nitivament les armes i que l’entorn de la banda arma-da, aquells que per sentèn-cia judicial han estat decla-rats com a propers a ETA, abandoni absolutament la banda». Sobre aquestes dues sen-tències, va insistir el minis-tre, és possible parlar-ne i, segons ell, és el que s’es-tà fent. «El que no podem, potser, és caminar parlant de dates, generant estats d’ànim, obrint expectati-ves», va reconèixer el res-ponsable d’Educació, per insistir a demanar «pru-dència, mesura i treball».

Va dir que no s’han de crear expectatives

Un dels castells de la jornada.

ACNCASTELLS

Els de Sants fan fer un 4 de 9 amb folre

Històrica torre de vuit sense folre a Vilafranca

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.34. Octubre de 2010

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

Tarragona s’està convertint en un pol lo-gístic d’importància a Catalunya. Les seves referències quant a infraestructures, com són el port, les seves connexions viàries i ferroviàries, i els projectes intermodals

pendents d’execució, fan que a curt i mit-jà termini la demarcació pugui ser un dels punts claus per la gestió de la distribució i el proveïment de les empreses i fer-nos més competitius pel mercat. PÀGINA 2

La logística pren forma com a eina de desenvolupament econòmicEn aquests últims mesos s’ha parlat molt d’infraestructures, sobretot a causa, primer, de les retallades pressupostàries per aquesta partida econòmica i, segon, per la posada en marxa de projectes com el CIM Penedès, que pot ser una realitat a partir del 2011.

El sector de la construcció va ser optimista quant a la recuperació tant en obra civil com en privada

CRISTINA AGUILAR

IQA Tarragona no canvia de mans i es queda amb La Seda Barcelona

El Camp de Tarragona atreu diferents ofertes comercials

L’acord de compra a què van arribar La Seda i AIAC s’ha trencat, però no es descarta per més endavant

A més de l’obertura d’El Corte Inglés, hi ha pendents, les instal·lacions d’altres complexos comercials

PÀGINA18

PÀGINA6

la recuperació immobiliària cap al 2011Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar a la Taula Sectorial de la Construcció. PÀGINES 4-5

Sapa Profiles La Selva del Camp: Fer grans les petites coses Aquest centre productiu s’està convertint en un re-ferent de la microextrusió a Espanya i la resta d’Europa

PÀGINA17

DP World inagura l’ampiació de la nova terminal de contenidorsTe previst moure més de 250.000 TEU’s l’any vinent. PAGINA.15

2 Octubre de 2010El tema del mes

Logística: una oportunitat pel territori

ELa logistica està emergent com una de les opcions que tenen els territoris per poder donar una resposta a la conjuntura econòmica que s’està vivint. Al mateix temps és un element clau per a la competitivitat de les empreses, ja que incideix amb la gestió eficient dels processos d’aprovisionament i distribució d’aquestes.

Tarragona sempre ha estat a l’ombra de Barcelona, ara és el moment de creure que es possible

RedaccióTARRAGONA

Amb la crisi com a marc del nostre teixit productiu i econòmic, una de les sor-tides del territori, quant a desenvolupament economic esta sent l’aposta per la lo-gística. Per la seva situació i el desenvolupament, encara per acabar, de les infraes-tructures previstes, fan que pugui començar a plante-jar-se com un pol logistic i poder començar a tenir una identitat pròpia i acon-seguir superar el concepte de node d’àmbit subregio-nal, plenament subordinat a Barcelona i la seva área d’influència. En aquest sentit, el Camp de Tarragona, disposa de tota una sèrie d’elements logistics de primer nivell, que aglotinen des de grans corredors viaris i ferroviaris, fins a plataformes nodals de caràcter especific de gran capacitat, terminals ferro-viàries passant per centres integrats de mercaderíes i aparcaments per vehicles pesants, tal com diu un in-forme logistic del Gabinet d’estudis de Cepta. A més, segons un informe de la consultora immobiliària Jones Lang LaSalle sobre el mercat immobiliari indus-trial y logístic de Cataluña, l’escassetat d’immobles dis-ponibles de més de 20.000 m2 a Barcelona i la seva zona d’afluència, fa que les empreses busquin alternati-ves de sól en la 2na i 3ra co-rona, on els preus són més competitius i per segons quin tipus de de projectes, el diferencial de rendes

front la 1ra corona, com-pensa els cost del trasllat, i aquesta tendència es preveu mantenir. Segons aquest estudi, Barcelona i Madrid segueixen sent los exios logístics més importants d’Espanya, però el 64% dels operadors logistics nacio-nals creuen que Tarragona tindrà un major protagonis-me logístic en un futur a mig termini, el que significa que la demarcació té les condi-cions òptimes per atreure l’interès inversor en un fu-tur. Si ens centrem amb això podem oferir una oferta molt temptadora a possibles operadors.De totes maneres en el context econòmic que es-tem vivint l’administació central ha decidit retallar despeses en aquesta parti-da pressupostària, a més de les entitats locals no estant passant pel millor moment quant a inversions, fet que pot influir negativament en el desenvolupament logís-tic del territori, repercutint negativament en la competi-tivitat del teixit empresarial i economic de la demarca-ció. Infraestructures com el Port de Tarragona, un dels centres logistics més impor-tants del Mediterrani, i una porta oberta per les impor-tacions de països aisàtics, sense deixar de banda el seu potencial quant a mo-viments de contenidors, que ara amb la plataforma recent inagurada de DP World rondara els més de 300.000Teus anulas, a més aquest any l’autoritat por-tuària s’ha siutat en tercer lloc en volum de mercade-ries de granels sòlid amb 713.000 tones i el primer

granels liquids amb 1,9 Mto-nes. Pel que fa a l’aeorport, es pot ser encara la menys explotada de les sortides el seu potencial com un aero-port comercial es residual, ja que la seva primera acti-vitat es el transport de viat-gers. Les infraestructures ferroviàries es tant agafant cada vegada més importàn-cia davant dels que creuen que es un transport obso-let, en aquest cas, existeix la xarxa convencional, amb ample ibèric i projectes de noves linies, entre les quals està, el Corredor del Medi-terrani, que obirira les por-tes al tranport fins a França i al sud d’Europa inclòs el nord d’Àfrica. A més estant les terminals ferroviàries de transport combinat i el transport convencional de mercadèries, com pot ser a Constantí i Tarragona.En relació a les infraestruc-tures viàries tenijm grans corredors i un amplia xarxa de carreteres d’aportació i soport d’àmbit regional, i ens queden els centres d’aportació i soport com el CIM El Camp, els futurs CIM Penedès i Montblanc

Infraestructures El Port de Tarragona,

l’aeoport, la xarxa viària i ferroviària

l’avalen

Enquestes El 64% dels operadors

logistics veuen Tarragona com una opció a curt termini

La demarcació ha fet una aposta clara per la logística com una eina de desenvolupament.

CEDIDA

w logística

La polèmica, entre la natura i el desenvolupament econòmic

z Centre intermodal del Penedès (LogisPenedès)

RedaccióTARRAGONA

El passat mes de setemre es va posar a informació pública el projecte del CimPenedès, un centre intermodal que es situarà als termes municipals de l’Arboça, Banyeres del Pen-dès, Castellet i la Gronal i Sant Jaume dels Domenys. Aquest pla que téprevist començar a partir del 2011 ha estat polèmic des del primer moment ja que s’ha topat amb l’oposició d’un part de l asocietat ci-vil de la zona, ja que per ells és un agressió al mediam-bient i a l’economia agrí-cola que hi havia fins ara, i es que el CIM es situarà en una superficíe de 177 has

de conreu de vinya i altres productes agrícoles.Però la instal·lació d’aquest centre intemodal suposarà un promig de 425,6 mi-lions d’euros anuals per l’economia catalana i fins a 5.770 llocs de treball, per una zona que ha estat molt castigada per la crisi, ja que l’altra fons d’ingressos era el sector de la construcció.Aquest CIM té previst com-binar les zones d’activitat econòmica i logistica amb serveis, indústries soste-nibles i formació, a més incclourà una terminal in-termodal de mercaderíes, conectada en un futur al Corredor del Mediterrani , un nou accès a la AP-7 i un a connexió entre

l’autopista i l’A-7. També contempla espais oberts protegits amb 125 has de sól no urbanitzable i inclo-urà mesures correctores de l’impacte paisatgístic i un disseny funcional ecoefi-cient.La inversió pública estima-da per dura terme aques-tes infraestructures ronda els 126,7 mil.ions d’euros i un estudi de la URV pre-veu que estimularà una inversió privada en naus i instal·lacions logístiques de 344,9 milions d’euros. i l’àmbit total en hectarees es de 404,5 has.Tot dient això, els seus opositors no es fan enrera, i continuent la seva lluita per tirar-ho enrera.

3Octubre de 2010 El tema del mes

La demarcació ha fet una aposta clara per la logística com una eina de desenvolupament.

CEDIDA

Ara fa vuitanta anys, el polític i intel·lectual català Lluís

Nicolau d’Olwer publicava un llibre amb el títol “Un pont de mar blava”, per explicar la petjada catala·na a la Mediterrània. Ara, des de Tarragona, hem posat una peça més en aquest pont, amb la nova terminal de contenidors de DP World al Port de Tar·ragona que generarà en els propers anys fins a 2.000 nous llocs de treball. En·trem a la primera divisió pel que fa al trànsit de contenidors, 500.000 se n’arribaran a moure l’any 2015, la qual cosa suposa una revolució econòmica de primer odre.

El cas és que el nego·ci no surt del no·res. Ja fa temps que el Port de Tarragona va apostar pel trànsit de contenidors, per a diversificar un moviment fins aleshores massa cen·trat en els productes petro·leoquímics, i per ajudar al creixement i a la creació de noves empreses al Camp de Tarragona. Una passa més per a situar el Port de Tarragona com a referent

a la Mediterrània, porta d’entrada i de sortida del comerç internacional. Ca·talunya està resistint la crisi –i, de fet, comença a créixer· sobretot gràcies a les exportacions, a tenir empreses obertes al món i que no s’han resignat, que s’han modernitzat i han obert mercats arreu. Tam·bé les nostres infraestruc·tures tenen aquesta voca·ció internacional i acords com el de DP World ho posen de manifest. Des del Govern, mentrestant, hem creat les condicions per fer atractiva la implantació en un territori que es pre·para per sortir enfortit de la crisi, amb la modernit·zació d’indústria i turisme, els dos motors i sectors tradicionals, però també amb el desenvolupament d’ activitats logístiques i vinculades a l’anomenada economia verda que gene·ren ocupació.

DP World és una pas·sa més, que en necessita d’altres, d’imprescindi·bles m’atreviria a dir, per funcionar amb èxit. El creixement econòmic del Camp de Tarragona passa

pel Port, però també per accions i infraestructu·res complementàries que assegurin la competitivi·tat i garanteixin la seva sostenibilitat. La propera ha de ser una connexió ferroviària amb ample de via europeu, i un punt de càrrega i descàrrega de contenidors en aquest nou moll. I una bona connexió amb les diverses platafor·mes logístiques del Camp de Tarragona, que així tenen tot el seu sentit, des de la mateixa ZAP portu·ària, a Vila·rodona, l’eix Montblanc· l’Espluga, la CIM EL Camp i l’ única que serà intermodal, la del Penedès.

Posar les bases per al creixement, si volem que siguin unes bases sòlides, no és poca cosa. És una feina de llarg recorregut, que necessita complicitats, confiança i constància, i una bona matèria prime·ra: el Camp de Tarragona, un territori preparat per jugar a la primera divisió econòmica, amb un port de primera com demostra l’estadística de l’any pas·sat que es va situar quart a tot l’Estat. Ara amb DP World encara tindrà més potència, i en un futur més encara. No en va s’inicien les obres del nou moll de la química, la inversió més potent adjudicada aquest any, que ens ha de fer més competitius i més interna·cionals encara, i que ha de contribuir a reduir l’atur, la nostra primera preocu·pació

Xavier Sabaté ibarz.Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de tarragona

Tarragona, al mapa internacional

La integració de la plataforma logística al territori

z La segona fase del CIM El Camp

RedaccióTARRAGONA

Desprès de la urbanitza-ció de la primera fase del CIM El Camp, promogut per CIMALSA, està previst que s’inicii l’any 2012 la segona fase de la que seria la segona concentració me-troplitana de Catalunya.Aquesta segona fase tin-drà una superficíe de 39 has, que s’integraran pla-nament al es 42 de lapri-mera. La inversió estimada per aquesta serà de 31,7 milions d’euros, i inclourà dins del parc d’activitats terciariès oficines serveis empresarials i hotelers, comerços, restaurants i completarean l’oferta de

serveis a les empreses i als seus treballadors i dels que es podràn beneficiar la res-ta de l’entorn social. Es situarà integrament al terme municipal de Tarra-gona i es preveu que ocupi uns 185.000 metres qua-drats per a oferta logístics i complemetaris , 64.700 estarn destinats a activi-tats terciaries i la 47.000 a zones verdes públiques, a més CIMALSA cedirà a l’ajuntament de la ciutat 20.000 metres quadrats per la construcció de nous equipaments.Aquesta segona fase s’integrarà completament a la primera en únic re-cinte amb accessos de vehicles controlats i vi-

gilància les 24 hores del dia, mitjançant camres de seguretsat, ja que en centres logistics d’auesta mena és molt important per les quantitats de mer-caderíes que hi ha. això, si quedaran fora del recinte els equipament públics i el sector d’axtivitats de tercer ordre, a les que s’accedirà mitjançant un nou vila que unirà Les Gavarres amb La Canonja atravessant l’autovía T-11 i l’A-7.Així, el CIM El Camp abar-carà els termes municpals de Reus,Tarragona i a Ca-nonja i suposarà, una vega-da finalitzat, un dels prin-cipals centres logístics de Catalunya en plena compe-tència amb Barcelona.

L’oportunitat logística de la Conca de Barberà

z Central Integrada de Mercaderies Montblanc

RedaccióTARRAGONA

L’any 2008 es va donar el tret de sortida d’una de les demandes més importants de la Conca, l’anunci de CIMALSA per promoure un polígon logístic al paratge de la Romiguera, al terme de Montblanc. Aquesta no era la primera prosta que havia tingut la zona, anys enrere un inversors privats van intentar sense èxit ti-rar endavant un projecte de 300 has al municpi de Vimbodí. Ara la situació ha canviat i davant dels nous projectes logístics a la demarcació, l’avantatge estratègic de l’eix Tarra-gona-Lalida-Madrid, entre

d’altres, ha fet que el cen-tre logistic a Montblanc comenci a fer-se realitat.La superficíe que ocuparà es d’unes 70 has i una in-versió revista de 40 milions d’euros, a més INCASOL ha adquirit uns terrenys pròxims de més de 120 has al terme municipal de l’Espluga de Francolí, que segurament podrien acollir la segona fase del projecte., fet que ha fet posar aquest projecte dins de la quiniela per acollir l’empresa xinesa d’automòvils Cheryl. El nou centre intermodal, es destinarà a activitats logistiques, distribució nacional i internacional i indústria sostenible, a més inclourà un espai reservat

a l’oferta de serveis i equi-paments per a empreses, com oficinesformació, es-tabliments de restauració i hotelería. A més incor-pora una estació de mer-caderíes de nova creació i connexions a l’AP2, la C-14 que s’ha de conver-tir en la via ràpida entre Reus i Tàrrega, i el que serà l’autovia A-27 de Tarrago-na a Lleida. Aquesta és una preocupació de tot el teixit empresarial econòmic de la demarcació, ja que les reta-llades pressupostàries van fer trontollar la seva exe-cució, finalment s’ha inclòs la seva nova licitació i es maté la seva execució, però es demana celeritat per la seva importància logística.

4 Octubre de 2010Actualitat

RedaccióTARRAGONA

Els representants del sector de l’obra civil i de la pro-moció s’han reunit per tal de fer un canvi d’opinions i analitzar la situació d’un dels sectors més castigats i la vegada més importants de l’economia del nostre país. Durant la reunió, que va transcórrer en un ambient distès, es va fer una anàlisi objectiva de la situació del sector en el seu punt més àl-gid, l’any 2006, fins al mo-ment actual. Els motius que van portar al crack econò-mic que ha suposat aquesta crisi es van posar damunt de la taula per les dues parts. Tots els indicatius, com la baixada de l’ocupació, la parada de la venda d’immo-bles, la retallada en els pres-supostos per obra pública o la davallada en el consum de ciment, van ser el punt de partida per tal de po-der reflexionar sobre on ha d’anar el sector en aquests moments. El que es va veure és que està clar que la situació no pot anar pitjor i que ara no-més es pot tirar endavant. Per part dels promotors es preveu una recuperació continguda de les vendes, a causa principalment de la necessitat d’habitatge de les famílies, que durant aquests anys de recessió han aug-mentat la seva capacitat d’estalvi; l’obra civil no es va quedar enrere i, encara que les retallades pressupostàri-es en infraestructures i ha-bitatge social estan a l’ordre del dia, el país ha d’invertir en aquest sector si no es vol quedar enrere davant els països europeus quant a competitivitat i confiança inversora. És un moment dur però a curt i mitjà ter-mini es preveu un pas enda-vant en la recuperació del sector i de l’economia en general.

La càrrega burocràtica i la desaparició dels ajuts, obstacles per la recuperació

z “Taula rodona sobre el sector de la construcció” a Tarragona

La taula ha estat moderada per Rafa Muñoz, del Gabinet Extern de CEPTA, acompanyat dels representants sectorials

CRISTINA AGUILAR

Jordi Virgili. Construccions Vicsan.

«L’Administració ha de saber quines infraestructures s’han de prioritzar»

Durant la seva intervenció, Jordi Virgili, en representació del sector de l’obra civil, va manifestar que les solucions passen per una reestructuració pressupostària, en el sentit que cada any hauria tenir una partida ajustada de diners que es dediquin a l’obra pública o civil, per tal de no patir aquesta davallada d’inversió en les infra-estructures i edificis socials, és a dir, no pot ser que un any tinguin per exemple 10 Meur de pressupost i el proper 1Meur. Un altre dels punts que va exposar és que davant d’aquesta situació econòmica l’Ad-ministració pública ha de saber quines són les infraestructures més necessàries per prioritzar-les. Per Virgili, la construcció

d’escoles o hospitals són obres necessàries per la societat, de la mateixa manera que ho són les infraestructures logístiques. Aquestes, però, s’haurien de prioritzar econòmicament pel valor del seus ús, depenent de si només són pel transport de persones o de mercaderies, i per tant s’hauria d’asseure els agents econòmics, que són a al cap i a la fi els qui saben qui-nes són més viables que altres.Pel que fa a la regulació de l’obra públi-ca, Virgili va posar damunt de la taula la desigualtat en les concessions; entre les grans empreses, es queden el 90% de les concessions, i les pimes. Per posar fi a aquest fet, s’hauria d’establir uns barems segons el pressupost de l’obra, així les em-preses petites podrien adjudicar-se obres de pressupost més petit i les obres amb in-versió superior als 10 Meur, per exemple, per les grans. En aquest sentit va afegir, que també s’afavorirà la subcontractació nacional, ja que les grans companyies la realitzen fora de l’Estat mentre que les pi-mes és nacional o local i que així es podria revitalitzar l’economia i el mercat laboral.

Xavier Garcia Riera. Construccions Garcia Riera

«Hem de primar la productivitat si volem ser eficients i competitius»

Després de la intervenció de Jordi Virgili, es va donar pas a l’altre representant del sector de l’obra civil, Xavier Garcia, que va decantar la seva intervenció cap a un altre dels punts que afecten en aquest sector la productivitat. Per a Garcia el sector s’ha de centrar més en la productivitat per ser més eficients, ja que, si no, es resta competitivitat al sector. “Si un país realitza millor la seva feina amb menys costos i menys personal és més productiu i per tant més competi-tiu” i aquí és on ha d’arribar el nostre país. Garcia va manifestar que la mà d’obra és molt important dins de la construcció, i a més representa un tant per cent dels

costos més elevats en el pressupost d’una obra; per exemple, el 40% del cost d’obra residencial se’n va en mà d’obra. Per això és important que aquesta sigui el més productiva possible ja que a la llarga pot repercutir en una disminució dels costos finals de l’obra. A més, hem de pensar que les noves tecnologies en el sector no s’han desenvolupat suficientment per poder substituir aquesta mà d’obra; per tant, som dels pocs sectors que depenem en gran manera de la feina dels treballadors. De totes maneres, la innovació també està present en el producte que s’utilitza per poder dur a terme un obra, en aquest sentit s’ha millorat molt. Garcia no va voler acabar la seva inter-venció sense parlar de l’absentisme laboral que s’ha patit en el sector, un dels factors que repercuteix negativament en la pro-ductivitat, tot i que un dels punts positius que ha portat aquesta crisi ha estat la dràstica reducció de les xifres d’absentis-me laboral, a causa de la por de quedar sense feina. Però va insistir que encara s’ha de treballar molt.

Diego Reyes. President Assoc. Promotors Tarragonès

«L’excès de regulació posa entrebancs per la recuperació»Reyes va encarar la seva intervenció cap als factors que s’han de tenir en compte en el moment que el sector pu-gui sortir de la crisi i comenci a recuperar-se. Reyes pri-mer de tot va voler fer palesa la seva preocupació sobre la competència deslleial d’algunes entitats financeres, que estan promocionant l’habitatge que no és prioritari, és a dir, en zones on no hi ha necessitat d’immobles com lo-calitzacions deccosta i interior on no hi ha creixement de població. L’altre punt que va destacar va ser la repercus-sió que pot tenir la desaparició dels ajuts i els avantatges fiscals a les famílies per la compra d’habitage a partir de l’any vinent, en un moment en què la demanda esta començant a ressorgir. Per Reyes, hi ha altres interro-gants, com és el que pretén fer-se amb l’estoc d’habitatge que hi ha a algunes zones de la demarcació i què fan els ens públics amb temes com l’augment dels impostos. «Els promotors ens sentim desemparats davant de la pujada de l’IVA, l’ITP i AJD, amb increments de fins al 20% els últims cinc anys». Un altre dels factors és l’increment de costos de les promocions per culpa de la nova regulació quant a noves tecnologies o en matèria de sostenibilitat en els edificis. De totes maneres, Reyes no va voler acabar la seva inter-venció sense fer menció a les dades positives que estan tenint aquest últim trimestre, quant a venda d’habitatges i la recuperació del mercat immobiliari de segona resi-dència per la demanda estrangera. A més, està convençut que quan desaparegui la incertesa en el mercat laboral es tornarà a comprar habitatge.

5Octubre de 2010 Actualitat

La intervenció de José Luis Garcia va girar al voltant de la necessitat d’habitatge que tenen les famílies de cara a l’any vinent i que serà un factor decisiu que marcarà la recuperació del sector. Per Garcia aquesta és la principal dada optimista en quatre anys que porten d’aturada en el mercat

immobiliari i que l’ha portat a tocar sostre. Pel que fa al cost dels habitatges, no creu que baixin més sinó que fins i tot pot pu-jar fins un 10% a causa principalment dels costos, tant burocràtics com normatius, a més del cost del sòl que han d’assumir. De totes maneres, Garcia creu que la «demanda ho valorarà positivament ja que guanyarà en qualitat i veurà cobertes les seves necessitats».Garcia va insistir que, malgrat tots els entrebancs, l’any 2011 es parlarà de recuperació en el mercat de la construcció i es tornarà a vendre habitatge: « L’estal-vi en les famílies ha augmentat i a més s’espera un augment de confiança en el sector per reactivar el mercat, concreta-ment l’increment es farà més palès en les ciutats més grans, a partir dels 100.000 habitants, com pot ser Tarragona». Per García, hi ha clarament un repunt de la necessitat d’habitatge per part de la socie-tat en general que farà que augmentin les vendes, desprès de 4 anys d’estancament economic.

CRISTINA AGUILAR

Diego Reyes. President Assoc. Promotors Tarragonès José Luis Garcia. President del Gremi de Constructors del Tarragonès

«La recuperació vindrà per la necessitat de les famílies d’adquirir habitatge»

Urbano Rifaterra. Arquitecte i promotor

«Hem de comptar amb l’opció lloguer per reactivar el mercat immobiliari»

Urbano Rifaterra, com a representant dels promotors, va fer anar la seva intervenció cap a un dels punts que encara no s’havia tocat, i que pot ser fonamental: l’alternati-va del lloguer com a reactivació del mercat immobiliari. Per Rifaterra, és indispensable promou-re l’arrendament, ja que la demanda ha canviat i té altres necessitats pel que fa a l’habitatge; a més, pot donar sortida a l’estoc que hi ha en altres zones. Aspec-tes com la mobilitat en el mercat laboral, la falta de seguretat econòmica de les famílies, la inestabilitat laboral, entre els

més importants, fan que la compra passi a segon terme. Rifaterra va manifestar, en aquest sentit, que ara les necessitats de les parelles joves i de les famílies han canviat i ens hi hem d’adaptar, i si volem que el mercat es comenci a recuperar o a reac-tivar-se, no hem d’oblidar l’arrendament com una opció viable a l’estancament del consum immobiliari que s’està patint». En aquest sentit els seus companys no van estar molt d’acord per les despeses que pot suposar l’arrendament d’habitatges pels promotors.També va voler fer una crítica a la tasca de les administracions quant a les càrregues burocràtiques que tenen les promocions per part d’aquestes, que eviten que es pu-gui agilitar la seva feina. A més, no va voler acabar sense fer una pinzellada a la nova normativa de mesures tècniques, que van incorporant i que estan obligats a aplicar per la gestió correcta de les promocions encarint-les i evitant la possibilitat de construir uns pisos més assequibles.

Joan Gallardo. Director tècnic d’Estudis de la CEPTA

«La recuperació del sector és necessària per a la reactivació de l’economia»

Joan Gallardo va donar una visió més general de la situació en què es troba el sector. Gallardo va deixar clar que la re-cuperació de la construcció en general és necessària per a la reactivació de l’econo-mia espanyola. «L’alt nivell d’endeutament de les famílies, les empreses i fins i tot l’Administració està creant incertesa fi-nancera, s’ha de restablir el crèdit perquè comenci a anar tot bé. Serà possible això en els propers anys? Pot ser, tot depèn de com es surti d’aquesta situació d’apalan-cament que hi ha en la demanda i l’estat». Per Gallardo això serà una realitat quan

s’apliquin les mesures pel reajust econò-mic espanyol, ja que hi haurà diners per poder fer inversions, i que es pugui agafar confiança, que vindrà donada pel restabli-ment de les mesures estructurals neces-sàries. «De totes maneres, som deficitaris i necessitem anar a buscar el finançament fora de les nostres fronteres. S’ha abusat molt dels bon temps sense pensar que no podia durar sempre i no s’ha fet previsió per poder fer front a aquesta situació».Gallardo també va parlar del tema de les concessions d’obres per part de l’Admi-nistració i va deixar clar que han de ser público-privades. En relació a les previsions de cara al 2011, on tots havien coincidit que començaria la recuperació, Gallardo no ho va negar, però va afegir que segurament vindria pel sector de la construcció residencial, ja que es comença a notar com entra capital estranger per invertir en la compra d’habi-tatge de segona residència, sobretot en les zones de costa.

6 Octubre de 2010Actualitat

Tarragona es consolida com a pol d’atracció comercialA més de l’obertura d’El Corte Inglés a Tarragona, n’hi ha previstes de noves que seran una realitat en els propers dos anys

RedaccióTARRAGONA

Tothom ho té clar, si es vol dinamitzar el comerç d’una ciutat s’ha d’apostar per les grans superfícies, encara que en un primer moment el petit comerç s’ho miri més com una amenaça que com un avantatge, però no podem obviar una realitat que si una ciutat vol arri-bar a ser un pol d’atracció comercial ha de tenir cen-tres comercials i grans su-perfícies. Això fins fa quasi un any era una mica missió impossible, principalment per la política restrictiva que des del govern de la Generalitat es feia en re-lació a concedir llicències per l’obertura de nous es-tabliments d’aquest tipus. Ara, amb l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de co-merç, que estableix un nou marc comercial i que fixa que només els centres de més de 2.500 m2 hauran de sol·licitar llicència a la Generalitat i que a més po-dran instal·lar-se en zones urbanes de més de 50.000 habitants o bé capitals de comarca, s’ha obert la veda per augmentar la superfí-cie comercial a les ciutats. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que la conjuntura econòmica que estem patint no ha ajudat gens que les grans superfí-cies es decideixin a invertir en nous projectes comer-cials.En aquest context, el Camp de Tarragona no ha es-tat una excepció i ha vist com projectes comercials d’importància s’han anat retardant ja sigui per mo-tius econòmics com ad-ministratius. Però amb l’entrada del 2010 i amb la crisi encara per resoldre, ha vist com li donen una possibilitat per poder revi-talitzar un dels sectors que aquest any presenta més estancament, el comerç. A més, l’arribada d’aquests establiments suposa per al municipi i la resta de terri-tori una font d’ingressos important, augment de l’ocupació i el volum de clients que pot aportar pot repercutir de manera positiva en el comerç de proximitat i evitar d’alguna

manera que la gent marxi fora a fer les seves com-pres. Així, aquest any hi ha previstos una sèrie de pro-jectes alguns ja finalitzats, d’altres que obriran a finals d’any i altres que tenen previsió d’obrir-se l’any 2011, cosa que eviden-cia la projecció del Camp de Tarragona com un pol d’atracció comercial. Entre les més destacats hi ha:

El Corte Inglés La primera notícia que aquesta gran superfície s’instal·laria a Tarragona es remunta a l’any 2002, des de llavors hi ha hagut una mica de tot. Negociacions amb la Generalitat, pugna amb Reus (també va llui-tar perquè s’instal·lés en aquesta ciutat), per arribar a inaugurar-se aquest oc-tubre de 2010.Per això podem conside-

rar-ho com la fita comer-cial més important de la ciutat i de la demarcació. I les xifres no són per menys, ja que ha suposat una in-versió del voltant de 165 milions d’euros i dóna fei-na a 863 persones. La seva superfície comercial ronda els 30.000 m2 amb una su-perfície total construïda de més de 100.000 m2, pàr-quing amb capacitat per a més de 1.000 vehicles, 24 places per a discapacitats i 3 per a cotxes elèctrics. La superfície comercial es divideix en sis plantes, i només el primer cap de setmana va tenir al voltant dels 78.000 visitants.

Metrovacesa (Reus)Va ser el contraatac de Reus davant l’arribada d’El Corte Inglés a Tarragona, es va començar a parlar a partir de l’any 2005-2006

i encara no és una realitat, però s’espera que a final de l’any que ve Reus tingui el seu centre comercial. Des-prés de molts entrebancs, com la ubicació ja que hi va haver endarreriments en l’enderrocament del Parc Sant Jordi, i la crisi també va aparèixer amb problemes de finançament de l’empresa promotora. Serà un centre comercial com Parc Central a Ta-rragona amb restaurant i cinemes. Les seves xifres tampoc són gens discretes, amb una superfície comer-cial total de més de 30.000 m2, de les quals més de 20.000 seran per super-fície de venda i un edifici de 83.600 m2 i suposarà una inversió de 61,3 mi-lions d’euros i generarà més 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes a la demarcació.

Decathlon (el Vendrell)Aquest superfície comer-cial està interessada a obrir un botiga a Coma-ruga a prop d’un supermercat de Mercadona que també està previst d’instal·lar-se a aquest municipi. L’empresa de roba i material esportiu tindria una superfície total de 2.400 m2, dels quals 1.200 estarien destinats a la venda de productes. Si tot va bé, això podria ser una realitat de cara a finals de 2011 i té previst gene-rar al voltant de 70 llocs de treball en aquesta zona.

Carrefour Market El grup Carrefour també ha trobat en la demarcació de Tarragona un emplaça-ment idoni pels seus super-mercats, de tal manera que obrirà al Vendrell (Baix Pe-nedès) un Carrefour Mar-ket, l’anomenat Carrefour Express, amb una super-fície d’entre 800 i 2.000 m2, i amb una mitjana de 50 nous llocs de treball. El grup de supermercats ha confirmat l’ obertura d’aquest centre a inicis de l’any vinent.

Grup Oceanis signa un acord amb la UBC per l’estalvi energètic

Grup Oceanis, amb seu a Reus, ha signat una acord amb la Unió de Botiguers de Cambrils per realitzar audito-ries als seus associats, per tal de poder ser més competitius i tenir cura del medi ambient. Aquestes auditories te-nen l’objectiu que les empreses interessades coneguin la seva situa-ció actual quant a no-ves tecnologies a nivell de telecomunicacions, programari i eficiència energètica. Així, amb la conjuntura econò-mica que està patint el teixit empresarial, des d’Oceanis es vol afa-vorir aquelles associa-cions de comerciants o de qualsevol àmbit per millorar la seva competitivitat i la seva eficiència. Amb aques-ta iniciativa poden arribar a estalviar fins al 40% en els seus con-sums energètics i ser més competitius amb l’aplicació de noves tec-nologies. /Redacció

Les societats que configuren Grup Tainco s’uneixen en una de sola

Per tal de donar un mi-llor servei i aportar so-lucions més completes, les societats que com-ponen el Grup Tainco optimitzen la seva es-tructura integrant-se en una sola empresa matriu Tainco, S.A., fundadora del grup l’any 1973. A més a més, amb ques-ta fusió és vol reforçar el nivell d’assessorament, posant més recursos i ampliant la gamma de productes de primeres marques, així com solu-cions en domòtica, efi-ciència energètica i re-habilitació d’habitatges i edificis. Amb aquesta nova estructura, pretén posar en una tota l’organització al servei dels seus clients. Tain-co, S.A. és una empre-sa familiar constituïda amb capital 100 per cent català i que va néixer a Tarragona que té 17 punts de venda actualment repartits per tot Catalunya i una a Vinaròs. / Redacció

El Corte Inglés va rebre el primer cap de setmana més de 78.000 persones.

Superfície Comercial D’aquí a finals de 2011 aquesta serà de més de 200.000 metres quadrats

Ocupació Amb les xifres a la mà estaríem parlant de més de 2.000 nous llocs de treball

Inversió Les inversions suposaran més de 250 milions d’euros al Camp

7Octubre de 2010 Actualitat

RedaccióTARRAGONA

La Borsa de Comerç Eu-ropea ha trobat en Reus l’escenari idoni per cele-brar la seva 50a edició i la convertit per uns dies en el centre mundial dels ce-reals, que es celebra cada dos anys a diferents capìtals del món, la passada edició es va dur a terme a Copen-haguen. Aquesta Borsa és la llotja més important a nivell mundial pel que fa la contractació de cereals, i productes per l’alimentació animal, i va comptar en més de 2000 operadors proce-dents d’arreu del món.

La celebració d’aquesta fita mundial s’ha donat en dife-rents escenaris, i ha tingut una durada de dos dies. El primer dia, va començar per l’Assamblea de la Borsa de Comerç Europea on es va fer el relleu de l’organisme internacional, amb la subs-titució del president de la Borsa de l’anterior edició, l’alemany Christian Plösel, pel president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que es mantindrà en el càrrec fins a la propera edició d’aquí dos anys. A la nit es va dur a terme el So-par de Gala de l’aniversari de la Borsa, al Centre de Convencions de PortAven-tura, i que va comptar amb l’assistència de mes de 700 persones. Durant el sopar es va fer l’entrega de reco-neixments a les empreses que sempre han estat fidels a la convocatòria. El dia fort d’aquest acte es va donar divendres, amb l’obertura al

públic de Tecnopark, amb la Jornada de la Borsa de Comerç Europea, i que va ocupar una superficíe de 4000 metres quadrats, ha-

bilitats per l’ocasió, ja que hi va haver 67 estands i 22 taules de contractació que representan a un centenar d’empreses.

Pel que fa a l’impacte econò-mic que suposa aquest acon-teixemnt tant a la ciutat com al seu ambit d’influència ha rondat els 7 milions d’euros.

En relació a aquest tema, el president de la Cambra, Isaac SanRomà, va donar les dades d’ocupació ho-telera, que van rondar les 750 habitacions repartides en sis hotels de la zona, que van allotjar al voltant d’un miler de persones. Segons Sanromà, aquest era un dels principals objectius, a més de donar a conèixer als més de 2.000 brokers que han acudit a l’acte el territori i “actuin com a prescriptors de cara a l’exterior”.La Borsa també va tancar la comme-moració del 700 aniversari de la Llotja de Reus i desta-car el paper que juga el Port de Tarragona com l’entrada de cereal del Mediterrani.

Reus, escenari de la celebració de la 50a edició de la Borsa de Comerç Europea

z L’impacte econòmic de l’esdeveniment a la ciutat ha estat vora els 7 milions d’euros amb 2.727 visitants

Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus va agafar el relleu com president de la Borsa pels propers dos anys

L’acte de presentació de la Borsa de comerç Europea es va realitzar a Barcelona.

CEDIDA

Les Xifres Assistència de 2.000 operadors estrangers, 67 estands i 22 taules de concertació

Els PEOL permeten contractar 1.300 aturats al Camp de Tarragona

Els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local (PEOL) del Departament de Treball permeten la contractació de 1.270 persones al Camp de Tarragona. D’aquests PEOL, que combinen activitats de formació i de treball per a persones en atur, se n’han beneficiat 65 entitats lo-cals per desenvolupar els projectes al Camp de Tarra-gona, amb un import de més de 8,5 milions d’euros, atorgats pel Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Els PEOL estan vin-culats als sectors bé tradicionals o bé emergents que generaran ocupació com, per exemple, les tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renova-bles, l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació d’habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d’ús públic. Amb l’atorgament d’aquests Plans, es reforça les mesures per millorar la situació dels aturats invertint en la seva preparació, combinant formació i treball en aquells sectors, que creen ocupació./Redacció

La consellera de Treball va visitar la URV

CEDIDA

El nombre de pensions a Catalunya s’incrementa en un 1,7% a l’octubreSegons dades de l’Institut Nacional de la Seguretat So-cial (INSS) del Ministeri de Treball i Immigració, el nom-bre de pensions a Catalunya es va situar en 1.558.642 a l’octubre, xifra que representa un augment de fins a l’1,7% respecte al mateix mes de l’any anterior. Pel que fa al valor de la pensió mitjana a Catalunya, es calcula que és de 808,32 euros, amb un creixement del 3,4% en relació al mes d’octubre de l’any 2009. Aquesta xifra representa un 17,9% del total de l’Estat espanyol, on hi ha 711.406 pensionistes amb un creixement de l’1,6% respecte al mateix mes de l’any anterior, i pel que fa al valor de la pensió mitjana a Espanya, es situa en 783,52, cosa que fa que Catalunya es situï per sobre de la mitja-na espanyola. Per poder abonar aquestes prestacions, la Seguretat Social va destinar un total de 6.825 milions d’euros (+5,1%) /Redacció

Els treballadors municipals de Reus no patiran la retallada de sousEls treballadors de les empreses municipals de Reus no patiran més la retallada del 5% del seu sou. Amb tot, aquests hauran d’ajudar a complir una sèrie d’objectius a fi d’estalviar l’import equivalent a aquesta retallada. L’estalvi podria ser d’1,4 milions d’euros. La mesura be-neficia, de moment, els treballadors de tres empreses municipals, l’Hospital Sant Joan –que ja es va donar a conèixer el mateix dia de la inauguració del nou hospi-tal–, Serveis Funeraris Reus i Grup Aigües de Reus. Ara l’Ajuntament, segons ha explicat l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, té obertes negociacions amb Reus Transport, Amersam, Reus Esport i Lleure, i la intenció és tancar acords amb totes les societats municipals. Aquestes me-sures repercutiran en un total de 1100 treballadors i es basaran en quatre àrees, l’estalvi de gestió empresarial, despeses innecessàries de personal, de caràcter social i finalment es reduiran costos de retribució./Redacció

8 Octubre de 2010Actualitat

RedaccióTARRAGONA

Així ho han fet saber les en-titats col·locadores i assegu-radores, que asseguren que si es segueix aquest ritme, el mateix Govern autorit-zarà una ampliació a 2500 milions d’euros, que ja tenia previst. Per tant, si es segueix aquesta línia, quant a nom-bre de peticions, podria ser que en pocs dies s’arribés a la col·locació total dels bons expedits per la Generalitat, pel tal de reduir deute. De les 23 entitats que emeten aquests bons, dues ja tenen els seus esgotats, per la qual cosa ja han començat a re-collir peticions per a aques-ta possible ampliació. De to-tes maneres, els interessats a comprar podran sol·licitar fins a mitjans de novembre els seus bons. Pel que fa als imports mit-jans de les sol·licituds, va-rien segons les entitats, en les més petites ronda els 15.000 euros; en canvi,

en bancs i caixes aquesta quantitat augmenta fins als 30.000 o 40.000 euros. La xifra mitjana que surti una vegada hagi finalitzat el ter-mini de sol·licituds és la que s’assegurarà a tots els com-pradors. És a dir, si l’import mitjà és de 8.000 euros tots rebran segur com a mínim 8.000 euros, els inversors amb imports més alts re-bran aquesta quantitat més el prorrateig que els corres-pongui.Entre els inversors, no no-més es troben petits estal-

viadors, sinó també inver-sors amb un mínim de mig milió d’euros a invertir, a aquests se’ls ha de sumar segons fons financeres enti-tats d’inversió, com els fons de pensions, amb un límit de dos milions i un mínim de 1.000 euros. La rendibilitat d’aquests bons es situa en el 4,75% pels compradors, d’aquesta s’ha de descomp-tar el 0,7% que cobraran les entitats de gestió. El Go-vern, en canvi, haurà de pa-gar el 3% de comissió a les entitats de gestió dels bons

i a les asseguradores, en els primers milions emesos, si s’amplia fins als 2500 pre-vistos aquesta comissió es reduirà fins al 2%.Pel que fa a la demarcació, entre els que han sol·licitat bons de la Generalitat, hi ha per exemple, la Cambra de Comerç de Tarragona, obe-int no sols a la rendibilitat que ofereixen o al fet de dur a terme una acció merament “patriòtica”, “sinó que ente-nem que a més de tot això és un exercici de responsabili-tat social i econòmic.

El preu mínim de sortida de les emissions és de 1.000 euros.

ACN

Els promotors tarragonins suporten sobrecostos superflus per risc de danys

El volum de peticions de bons supera les previsions

z Hi ha dues entitats que ja agafen sol·licituds per una possible ampliació

z El total puja a més d’1Meur l’any, malgrat no figurar a la Llei d’Edificació

Si se segueix a aquest ritme, segurament el Govern es veurà obligat a ampliar l’emissió de bons a 2.500 milions d’euros

RedaccióTARRAGONA

Segons GTG Seguros, els promotors tarragonins es-tant tenint uns sobrecostos d’1,2 milions d’euros l’any en concepte de controls per assegurances de risc de danys en les estructures, les anomenades assegurances decennals, sense que ho es-tableixi la normativa que re-gula el sector de l’edificació. Així d’aquesta manera Ta-rragona es situa en el tercer lloc com a demarcació més afectada per costos afegits que superen els 8 milions d’euros al total de Catalun-ya.Des de l’any 2000 la par-

ticipació d’un organisme de Control Tècnic (OCT) va afegint com a requisit per contractar una assegu-rança decennal, quan la llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i el codi Tècnic de l’Edificació no ho esta-bleixen així. Sempre segons GTG, la participació d’un OCT introdueix una despesa innecessària a la cadena de valor de la construcció esti-mat entre un 20% i un 30% de l’assegurança però no re-dueix els riscs inherents a qualsevol construcció com tampoc aporta més cobertu-ra de les responsabilitats es-tablertes per la LOE.Només el negoci d’aquestes asse-gurances va moure més de

2.500 milions d’euros en els últims 10 anys a Espanya. En aquest sentit, es calcula que els promotors es po-drien haver estalviat una mitjana de 6.000 euros per una promoció immobiliària tipus de 100 habitatges, uns (10.000 metres quadrats), si contractessin directa-ment amb l’asseguradora l’assegurança decennal sense la intervenció d’un OCT, com passa actualment. Aquest estalvi podria con-tribuir a alleugerir el fort endeutament que supor-ta el sector i que ha portat moltes promotores a tancar en els darrers anys, i que-den només al voltant de les 300 empreses actives en

aquest sector. A més, la su-pressió dels OCT no només beneficiaria els promotors sinó també els usuaris, que podrien optar a promocions més assequibles amb un es-talvi significatiu.Segons dades de GTG, els promotors de Barcelona i Girona són els més afec-tats amb 4,8 i 1,85 milions d’euros respectivament, mentre que Tarragona i Lleida suporten entre 1,2 milions d’euros i 615 mil euros, respectivament. Aquests costos compor-ten que es posi en difi-cultats la situació finan-cera i la viabilitat de les empreses, en moments tan delicats com l’actual.

9Octubre de 2010 Opinió

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

Sembla lògic que la despesa pública en infraestructures hauria de respondre, de

manera fonamental, a l’interès general però també a la necessi-tat d’una competitivitat per al-tres qüestions vitals per la pròpia viabilitat econòmica del país.

Certament, seria il·lògic em-prar “diners de tots” per portar a terme determinades obres en funció exclusiva de l’interès par-tidista i electoral dels responsa-bles en cada moment de la de-cisió de l’esmentada “despesa”; malauradament, a l’Estat espa-nyol, aquesta ha estat la línia d’actuació de molts governs, tant socialistes com populars, a l’ho-ra de decidir on s’implementaven milers de milions de “pessetes i

euros” procedents dels impostos de la gent i dels fons europeus, avui en fase final quasi exhauri-da.

L’anàlisi objectiva de deter-minades necessitats infraestruc-turals per garantir la viabilitat

econòmica de gran part del país, cas del Corredor del Mediterra-ni, s’han vist “aparcades” en la seva imperiosa necessitat d’exe-cució per primar altres inversions fonamentades exclusivament en l’interès electoral del govern de torn; per tant, ara en una època on la disponibilitat econòmica és molt limitada, per la pròpia conseqüència de la crisi econò-mica, seria bo fer el que toca des d’una fonamentació prioritària de competitivitat.

L’exemple d’uns pressupostos

generals pel 2011, on la inversió en carreteres cau més del 30%, on es segueix primant, per da-munt de tot, l’alta velocitat, en perjudici d’altres inversions pri-oritàries i on es retalla sense cap rubor, inversions compromeses des de fa molts anys, és un clar exemple d’un govern més preo-cupat pel seu interès particular i partidista que per fer les apostes urgents que necessitem.

Per altra banda, “l’estira i arronsa” de modificar les de-claracions polítiques, en aquest apartat, en funció de la pressió mediàtica, tampoc pot ser una excusa per “enganyar” sobre una realitat impossible d’implemen-tar realment; el cas de l’opció viària Valls-Montblanc on s’ha

dit de tot, però que el que és clar és que el tema quedarà apar-cat molts mesos, no és el millor anunci per una via vital pel propi desenvolupament del que encara avui constitueix la segona plata-forma logística de Catalunya.

Per tant, seria bo començar a prioritzar el que toca fer des del diàleg, però també des de la prò-pia rendibilitat - competitivitat d’unes propostes econòmiques vitals per conquerir els objectius de viabilitat futura. En qualsevol cas, rebutjar la línia emprada fins fa pocs mesos, d’aplicar la ideologia i l’electoralisme a la logística, hauria de ser un objec-tiu indiscutible a partir d’ara.

www.lluisbadia.cat

La Comisión de Sanidad en el Congreso acaba de rec-hazar la petición de los hos-

teleros relativa a las “Zonas para fumar” que se proponían como solución al problema sanitario de los menores, los trabajadores y los no fumadores. Con ello se aprueba en esta Cámara la pro-hibición total en todos los espa-cios públicos cerrados.

Como hemos repetido en reite-radas ocasiones, la prohibición total de fumar en los estableci-mientos hosteleros tendrá unas consecuencias extremadamente graves para la economía y el em-pleo del sector.

Entre el 40 y 45% de los cli-entes el consumo de productos hosteleros está ligado a la ac-tividad social y al consumo de tabaco. Una prohibición total conllevaría una menor deman-da con la consiguiente caída de ventas. Las personas fumadoras buscarán otros espacios de soci-alización donde sí puedan fumar, como son principalmente los pro-pios domicilios. Así las ocasiones que hasta ahora dan motivo para

reunirse (cenar, ver el fútbol, o cualquier otra) a partir de ahora se reducirá el número de salidas y aumentarán el número de reu-niones en casa.

De la experiencia en otros paí-ses donde se ha aplicado una ley restrictiva en esta materia, actu-almente Irlanda, Reino Unido y Chipre, se desprenden perjuicios económicos causados por la pro-hibición. En Irlanda entre 2004 y 2007, con un ciclo económi-co expansivo cerraron un 8% de restaurantes y un 24% de los pubs. En Reino Unido también los datos oficiales reflejan cierres de negocios, principalmente en

los pubs. En España se prevé una frecuencia menor en las visitas además de una reducción del ti-empo de estancia de los clientes, lo que se traducirá en una caída de ventas que se estiman en tor-no a un 7% en los restaurantes, de entre un 10 y un 15% en los bares y cafeterías, mientras que para los locales de ocio nocturno el impacto negativo puede supe-rar el 15%. Además la prohibici-ón total que se pretende imponer se produce en medio de la pro-funda crisis que padece el sector que lleva 29 meses consecutivos de caídas en restauración y hace de este momento el más difícil de

los últimos 15 años. Las pérdi-das provocadas por la prohibici-ón total de fumar se sumarán a las causadas por la crisis, con el trágico resultado de que la situ-ación será absolutamente insos-tenible para decenas de miles de empresas.

El grupo más afectado será el de bares, constituido en su mayoría por microempresas fa-miliares. La mayor parte de estos establecimientos está sufriendo la crisis de forma dramática, ya que como consecuencia del des-censo del consumo, están pa-deciendo una caída de ventas de más del 20% con relación a 2008. Estos establecimientos en los que actualmente es el dueño quien decide si en ellos se fuma o no, la prohibición de fumar les provocaría una caída adicional de ventas de como poco el 10%, con lo cual se encontrarían en una situación de depresión de facturación del 30%, situación que haría imposible la supervi-vencia de la mayor parte de ellos.

Este subsector es el más débil por su atomización y exceso de

oferta, pero también el más im-portante, ya que representa el 46% de la producción total de la hostelería. La hostelería aporta un 7% al PIB de España y sólo los bares algo más del 3%. Por eso el desastre que se producirá en este gran grupo de pequeñas empresas se dejará sentir en el conjunto de la economía del país.

Dada esta situación nuestra petición está en la línea de 24 de los 27 países de la UE, es decir las “zonas para fumar” sin servi-cio, que consideramos una medi-da alternativa que soluciona los problemas de humo ambiental con relación a los menores, a los no fumadores y a los trabajado-res de hostelería, sin llegar al ex-tremo de una prohibición total. Medida que permite respetar los derechos de todos los clientes, a la vez que supone un menor costo para los hosteleros y para la eco-nomía en general y que es la de mayor consenso europeo.

No apoyarla es causar un daño inútil a la hostelería y al conjun-to de la economía de nuestro país. Así lo creemos.

JOSé Mª RUbIO.Presidente de la Federación Española de Hostelería (FEHR)

La prohibición total causará graves pérdidas

LLUÍS bADIA.Advocat

Infraestructures, competitivitat o partidisme

Aquest mes d’octubre ha obert a Tarragona El Corte Inglés, una lle-genda urbana feta realitat, ja que

l’arribada d’aquesta gran superfície feia anys que es sentia per la ciutat però que no acabava mai de fer-se realitat. Segura-ment marcarà un altra manera de veure el comerç a casa nostra i provocarà que el comerç de proximitat variï l’estratègia de mercat cap a l’especialització, si vol sobreviure al gegant comercial i aprofi-tar-se del pol d’atracció que pot supo-sar tenir un Corte Inglés a prop. Aquest punt és el que tothom veu amb bons ulls, el volum de clients que poden atreure.

Malgrat això, el comerç tarragoní en-

tra en contradiccions, veu aquest esta-bliment com una amenaça però al mateix temps com un avantatge per a la ciutat, ningú s’hi ha posicionat en contra i, encara que les associacions comercials de la ciutat es mostren reticents, la ve-ritat és que en part pot ser bo per po-der dinamitzar el comerç de proximitat i aprofitar-se en certa manera del que pot suposar que gent de tota la demar-cació s’acosti a El Corte Inglés, és a dir,

revertir en positiu i creure que aquesta mateixa gent es pugui desplaçar per tota la ciutat. Per tal de facilitar-ho, el con-sistori de la ciutat ha posat a disposició de tothom una línia d’autobús, Tarra-gona de Compres, que uneix el centre comercial amb el centre de la ciutat a un preu més assequible que la resta. El que està clar és que l’arribada d’El Corte Inglés ha posat Tarragona i la seva zona d’influència al mapa comercial de la de-

marcació, encara que hi ha factors que s’han de polir, com preveure que aquest punt de venda pot influir en el trànsit de la ciutat; els primers dies d’obertura van provocar una mica el caos a la zona al no poder assumir-lo, potser encara es-tem lluny de tenir consciència de ciutat amb capacitat per absorbir les propostes comercials de gran format, però a poc a poc i bona lletra.

El que està clar és que hi haurà un abans i un després de l’obertura d’aquest centre comercial a tota la ciutat des del punt de vista comercial, i ara el que s’ha de fer és no avançar esdeveniments, dei-xar passar el temps i disfrutar-lo.

El Corte Inglész Editorial

10 Octubre de 2010Entrevista

Manuel Vera. President de l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres

«Ens hem posicionat com un dels pols comercials més potents»

Núria ArlandesTARRAGONA

–Quins són els objectius principals de l’agrupació que presideix?«L’agrupació va començar a desenvolupar la seva activi-tat fa 3 anys, amb l’objec-tiu, d’analitzar la situació legislativa a Catalunya i la comercial a Tarragona amb previsió dels canvis que pot haver-hi els propers anys, i pels quals nosaltres no te-níem una veu comuna i ni cap entitat que defensés els nostres interessos. Som un grup bastant important de propietaris i operadors de Les Gavarres que vam deci-dir fer un front comú per re-presentar el nostre entorn, tant comercialment com davant de l’Administració i institucions. L’objectiu se-ria millorar i promocionar els nostres serveis i mante-nir i millorar l’afluència de clients».–Podria fer un balanç del que ha estat aquest any?«Les dades són positives, l’afluència de clients es va reflectir amb més de 10 mi-lions de visites, que van su-posar uns ingressos de 330 milions d’euros. Aquestes xifres van ser recollides de l’any passat i estan contras-tades per les nostres infor-macions. Deixen clar que ens posiciona entre els pols comercials més potents de la demarcació».–No puc deixar de pregun-tar-li per l’obertura del nou centre d’El Corte In-glés a Tarragona, com els pot afectar?«Tothom ens ho pregunta, i és que sembla que s’ha-gi descobert el comerç ara que hi ha aquest establi-ment. Pel que fa a oferta co-mercial, el 90% no és com-

petència per cap operador de la zona, per exemple, no té cines, no tenen vehicles, abarquen poc de bricolat-ge, nosaltres tenim el Leroy Merlin amb més de 12.000 m2; quant a esports, ells te-nen en un espai reduït di-ferents marques i nosaltres tenim un Decathlon prou potent i especialment di-rigit al mercat que hi ha a Tarragona i a la part de res-tauració tenim una oferta de més de 30 establiments. Una altra cosa és el tema de l’afluència, la gent no es pot dividir i si està en un lloc no anirà a un altre, el que sí que és veritat és que generarà o ajudarà a la di-versificació i selecció de l’oferta comercial pels con-sumidors, per això hem de millorar per atreure més

clientela. Aquests són els factors que sumen; pel que fa als que resten, si ho veiem des del punt de vista nega-tiu, és que de cara a l’ofer-ta de Tarragona com a ciu-tat, s’està veient que no està pensada per absorbir un gran volum de trànsit, com és el cas de Barcelona on els seus carrers estan pen-sats per poder-ho assimilar i en canvi Tarragona ciu-tat no, i això pot provocar problemes de trànsit, mo-bilitat, etc. Aquest fet pre-ocupa molts comerciants ja que pot impedir l’arribada dels clients fins a ells. Això s’hauria d’haver previst i es-tar preparats, si no, genera malestar com ja es veu».–Així, Les Gavarres està preparada en aquest sen-tit?

«Sí, la nostra posició neu-tral, o equidistant amb moltíssims pols d’habitat-ges de la zona ens dóna uns avantatges que en un espai urbà no es podrien assolir. El tenir més de 3.300 pla-ces d’aparcament ajuda, la ubicació del que nosal-tres anomenem, el Baricen-tro de Tarragona és de les millors que existeixen en aquest moments. Sí que és veritat que ara estem patint una sèrie de modificacions urbanístiques i d’infraes-tructures dins de la zona, però estem il·lusionats per-què d’aquí a un temps això repercutirà en una millora substancial per tot aquest entorn i perquè el mateix Ajuntament vegi que és una zona que ha d’integrar de forma més efectiva a la ciu-tat, un dels objectius que ens hem marcat».–La llei de Comerç ha des-pertat molt de rebuig en zones comercials com Les Gavarres, segueix sent així?«Sí, ja que estem en contra de les limitacions en els ne-gocis de caràcter comerci-al que promou la llei en un

entorn que no estigui dins de trama urbana, i això el que provoca a curt i mitjà termini és a una desertit-zació de la zona que es un pol d‘atracció comercial de la ciutat i de tota la de-marcació. Volem mantenir l’ocupació, la capacitat de generar negoci i impostos i per això hem impulsat una plataforma per aglutinar el sector comercial de tota Catalunya, a més de tenir representació a taules de comerç. A partir d’aquí in-tentem complementar els negocis que hi ha i no li-mitar la nostra posició per mantenir i millorar els nos-tres serveis, no podem anar en contra de la llei però ens farem escoltar, perquè al fi-nal pensem que això és un benefici per nosaltres i pels nostres clients».–Quant al model comerci-al de Les Gavarres, vostè ha comentat que no inte-ressa, per què?No, i no és una sensació que nomes tinc jo sinó tam-bé dels interlocutors de comerç que tenim. Aquest model es va desenvolupa a Europa i el que es volia evi-tar era generar massa vo-lum de desplaçaments per dins ciutat, i es busca di-ferents ofertes d’espai que ho poguessin assumir te-nint en compte la rendibi-litat ja que el preu del sòl

era econòmicament inas-sumible; de totes maneres, Catalunya ha estat una de les zones més contràries a aquest tipus de models co-mercials, encara que siguin dins de ciutat. És un model per una part del sector po-lític interessant pels consu-midors i per generar serveis dins dels mateixos munici-pis, per això hi ha un 80% dels municipis que estan en contra de la normativa de comerç que s’ha desplegat des de Europa, perquè els deixa sense poder gestionar en el seu entorn polítiques comercials i que els limita de forma important les in-versions de grans o mitjans operadors en els seus terri-toris. Això comporta perdre serveis complementaris als que tenen, i per una part a nivell polític no és interes-sant, per una altra part re-ivindiquen el contrari, s’ha d’escoltar els consumidors per veure les seves neces-sitats reals i a partir d’aquí podem combinar totes aquestes necessitats tant les dels consumidors com les dels comercials, siguin grans o petits».–Quines són les previsions que s’esperen per al pro-per any?«En principi l’objectiu és tenir representació institu-cional i fer-los coneixedors dels nostres motius, ne-cessitats i preocupacions, cosa que estem fent des de fa molt de temps, en aquest sentit som un grup molt ac-tiu. D’altra banda, tenim un sèrie d’eixos per millorar dins de la nostra zona i els estem treballant, amb pro-grames d’acció que aniran dins d’estratègies de co-municació i d’algunes pro-mocions d’esdeveniments i d’accions esportives i cul-turals, en un intent d’apro-par-nos més a l’entorn de Tarragona com a ciutat a la nostra àrea perquè esde-vingui un espai integrador dins de la ciutat, i per altra banda continuar millorant el nostre espai perquè se-gueixi sent un pol d’atrac-ció per les altres comarques que hi ha a la zona».

El Corte Inglés Generarà diversificació de l’afluència de clients, per això hem de millorar els nostres serveis

Objectius L’Ajuntament ha de veure que és una zona que s’ha d’integrar de forma més efectiva a la ciutat

El passat mes de setembre es va presentar l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres, per tal de tenir un a sola veu davant de

l’Administració i defensar els seus interessos comercials i on estan representants més de 40 operadors del centre comercial. A

més, Les Gavarres es consolida com un pol d’interès comercial i amb un impacte econòmic important per la ciutat i la demarcació.

Manuel Vera, president de l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres.

CEDIDA

11Octubre de 2010 Publicitat

12 Octubre de 2010Monogràfic ETT’s

RedaccióTARRAGONA

Amb l’aprovació aquest mes de setembre de la nova re-forma laboral, es posa fil a l’agulla per fer un dels can-vis estructurals més impor-tants de l’Estat. Encara que ha estat rebutjada per la majoria d’agents implicats en la seva negociació, hi ha hagut alguna part interessa-da que ha estat menys críti-ca amb les mesures aprova-des, les empreses de treball temporal (ETT), que podran actuar en la intermediació laboral en el sector de l’Ad-ministració pública i en al-tres fins ara negats aquestes empreses com és el sector de la construcció.

Conscients que el nom-bre d’aturats ha superat per primera vegada la xifra dels quatre milions i que el Servei Públic d’Ocupació (SPO) només ha intervingut de manera directa en el 3% de les col·locacions, percen-

tatge que segons dades de l’Administració s’eleva fins al 10%, que encara segueix

sent poc. I és que mesures com la rebaixa fins als 30 dies de període per rebut-jar cursos sense ser pena-litzats, i la intervenció de les ETT en el camp de la intermediació laboral estan pensats per millorar aquests resultats. No es pot negar que amb aquestes xifres a la mà la tasca realitzada pel SPO ha estat pèssima,

de 8.130.130 col·locacions entre gener i juliol, només 212.124 es poden atribu-ir a la seva feina, cosa que significa un 2,6%. i encara s’accentua més si la com-parem amb les ETT, que és un 12,9%. Entre gener i ju-liol van gestionar 867.615 ofertes sobre un total de 6.743.691, malgrat que no poden intermediar en tots

els sectors econòmics, xifres que no es poden deixar de banda. A tot això, les empre-ses no confien massa en el SPO per cobrir les vacants que poden tenir, i es posen en mans de les ETT. Amb la nova legislació, aquestes companyies podran accedir a intervenir en la gestió de les ofertes en sectors com l’Administració pública i la

construcció i aconseguir agilitar el mercat laboral.

Un altre dels factors que s’ha de tenir en compte és la formació. Segons l’infor-me d’Agett, realitzat amb dades del primer trimestre de l’any, només un 17%, uns 788.000 dels aturats ha re-alitzat algun tipus de curs formatiu, ja que la majoria es queixa que l’oferta forma-tiva no s’adapta al seu perfil. De totes maneres, aquestes xifres no deixen de sorpren-dre si tenim en compte que els treballadors amb menys formació són els més casti-gats per la crisi, 7 de cada 10 persones que acudei-xen a les oficines de l’Inem han completat l’ensenyança secundària mentre que els aturats amb estudis superi-ors nomes arriben al 13%. Aquí també poden entrar les ETT que a més realitzen cursos i especialitzen als treballadors en la feina que han d’ocupar.

Les ETT han estat anys demanant que es tingui en compte la seva tasca dins del mercat laboral, ara el paper d’aquestes empreses dins del nou marc social i econòmic que se’ns pre-senta amb la nova reforma laboral pot ser important a l’hora d’agilitar una sistema que s’ha de millorar.

Les ETT, una solució a la intermediació laboral en el mercat de treball

z A partir d’ara podran gestionar les ofertes de treball de l’Administració pública i de sectors com el de la construcció

Les mesures aprovades per la reforma del mercat laboral obren les portes perquè hi hagi una participació clara d’aquestes empreses

Les ETT van gestionar 867.615 ofertes fina al juliol.

CrISTINA AgUIILAr

Intermediació Les ETT intervenen en el 13% de les col·locacions. davant del 3% del SPO

13Octubre de 2010 Monogràfic ETT’s

Albert Cabezas. Director General d’Adecco a la demarcació de Tarragona

«La temporalitat gestionada a les ETT no arriba al 2% a Espanya»

RedaccióTARRAGONA

–Adecco va començar com a empresa de treball tem-poral, però ara mateix la seva activitat s’està diver-sificant cap a altres camps, quins són els sectors pels quals aposta Adecco de cara al futur?«Efectivament la nostra ac-tivitat com a empresa va co-mençar cap a l’any 92 però el gran punt de partida va ser l’any 1994 quan es van regular les empreses de tre-ball temporal a Espanya, des de l’any 94 aquesta àrea de negoci s’ha consolidat i ara hem de mirar cap al futur. Aquest, entenen que pas-sa per diversificar-la, sen-se abandonar-la ja que re-presenta el 90% del nostre volum de negoci, per tal de convertir-nos en un gestor integral de Recursos Hu-mans (RRHH), oferint als nostres clients un conjunt de solucions que l’ajudin en la seva gestió. També, es-tem invertint moltíssim amb l’especialització sectori-al, com un punt diferencial vers els competidors, sense deixar de banda la qualitat. Avui dins del Grup Adec-co, tenim oficines especia-litzades en sectors claus de l’economia com pot ser l’au-tomoció, l’alimentació o la química on recepcionem el candidat, l’especialitzem i l’oferim al sector que ens el demana afegint valor afegit a la nostra activitat.»–Llavors, la formació dins d’Adecco és un del seus pi-lars principals...«Les empreses de treball temporal tenim l’obligació per llei d’invertir una quan-titat amb la formació dels nostres treballadors, l’ob-jectiu és que quan un tre-ballador s’incorpora al seu lloc de treball, tingui la for-mació suficient i necessària com per no entrar en situ-ació de risc laboral i inver-tim molt temps i diners en aquesta formació, però tam-bé fem moltes altres activi-tats dirigides a capacitar els nostres candidats per adap-tar-los al lloc de treball i per

tant ser més competitius, així el que fem és anticipar-nos i la formació que hauria de donar l’empresa usuària fer-la nosaltres. En defini-tiva, donem el treballador a l’empresa amb la forma-ció corresponen al lloc que li pertoca millorant la seva eficiència i productivitat. Adecco aquest any ha inver-tit al voltant de 5 MEuros en formació a nivell estatal, tant per a personal intern com per personal posat a disposició de les empreses». –Què voleu aconseguir amb la gestió integral dels RRHH integrals?

«El nostre objectiu princi-pal és canviar la imatge que tenim que només som una empresa de treball tempo-ral, som molt més i treba-llem per convertir-nos en un partner o soci global en la gestió de recursos hu-mans. El funcionament és preguntar al cap de recur-sos humans de les nostres empreses en què els podem ajudar per transformar les seves necessitats en soluci-ons. En aquest sentit, tenim serveis com l’outplacement o l’outsourcing, amb la fi-nalitat d’aportar als clients resultats per al seu negoci.»

–Què s’ha de fer per la mi-llora de l’eficàcia i la pro-ductivitat en una empresa? «Aquests dos punts són el kit de la qüestió, són dos con-ceptes que van lligats, fer-ho el millor possible amb els menors recursos possibles per assolir el màxim nivell de productivitat i eficàcia. A Espanya, tenim ràtios d’ab-sentisme i rotació d’entre el 7 i el 12%, per tant, qualse-vol esforç que vagi alineat a reduir aquestes ràtios i per tant convertir-los en ràtios de productivitat és ben re-but. No miren tant el preu dels nostres serveis com la

forma com el nostre servei repercuteixi en positiu en les seves ràtios d’eficiència i productivitat. Ara, hem de primar-ho molt més, estem a la cua d’Europa en temes de productivitat i eficiència i per tant s’ha de treballar molt encara, però qui ho faci correctament serà mes competitiu i per tant gua-nyarà la partida.»–Quina és la postura d’Adecco davant de la ges-tió de la temporalitat?«Se’ns ha apuntat com els responsables de la tempo-ralitat en el mercat laboral, però el que fem és gestionar de forma òptima aquesta temporalitat, les ETT a Es-panya no arriben a gestio-nar un terç de la tempora-litat que es gestiona a nivell europeu, a nivell estatal de les quasi 400 ETT que hi ha a l’estat no arriben a gesti-onar més del 2% dels con-tractes laborals, cosa que significa que la resta els fan les mateixes empreses, i això es tres vegades menys del que es gestiona a nivell eu-ropeu. De totes maneres, la legislació espanyola és més restrictiva que a altres pa-ïsos europeus i fem el que ens deixen fer.»–Podem dir que les me-sures preses en la recent aprovada Reforma Laboral envers les ETT van cap al camí de la liberalització?

De fet, sí, encara que espe-ràvem una reforma molt més oberta i més profunda, a ni-vell particular penso que s’ha perdut una bona opor-tunitat de millorar les rela-cions laborals en general, i crear un millor entorn per a tothom, però pel que ens afecta a nosaltres sí que el futur és més engrescador. S’ha aconseguit que a par-tir del 2011 puguem treba-llar dins de l’administració pública per tal de gestio-nar els contractes tempo-rals a personal laboral no a funcionaris i s’han eliminat les restriccions que teníem en les activitats prohibides, bàsicament en el sector de la construcció. Pel que fa a les agències privades de col·locació, nosaltres es-peràvem que es parlés més d’intermediació laboral no la seva potenciació. Veurem com queda la nostra activi-tat en aquest nou escenari; a priori és molt més obert i ampli.»–Un altre dels punts que al parlar d’empreses com Adecco no es té en compte és la seva responsabilitat social, quina tasca realitza en aquest sentit?«L’àmbit de la Responsa-bilitat Social Corporati-va (SCR) està molt integrat dins a la nostra filosofia, el nostre objectiu és treballar amb col·lectius desafavo-rits, que ho tenen realment difícil a l’hora d’insertar-se en el mon laboral, és a dir, col·lectius com els aturats majors de 45 anys, les víc-times de la violència de gè-nere, els discapacitats i els exesportistes tinguin el mà-xim de possibilitats per tro-bar un lloc de treball. En tot això ja fa deu anys que es va constituir la Fundació Adecco per la integració la-boral, sense ànim de lucre i que s’ajuda de l’estructu-ra d’oficines que té Adecco a tot Espanya; per tant, te-nim un munt de connexi-ons dins del mercat laboral i les aprofitem per a poder dur a terme aquest objectiu, però al final qui s’encarrega d’aquesta gestió és la nostra Fundació.»

Diversificació Treballem per un gestor integral de RRHH i aportar solucions que ajudin els nostres clients

Formació Adecco ha invertit més de 5 MEuros en formació per a personal intern i personal extern per a les empreses

Adecco és l’empresa líder de treball temporal a Espanya, però en aquest temps de crisi i amb el nou marc que es presenta amb l’aprovació

de la Reforma Laboral, aquesta empresa ha decidit apostar per la diversificació de la seva activitat cap a una gestió integral dels

Recursos Humans, la formació i la millora de l’eficiència i la productivitat en les empreses per ser més competitius.

Albert Cabezas a la seu d’Adecco a Tarragona.

OLiViA MOLET

14 Octubre de 2010Monogràfic ETT’s

RedaccióTARRAGONA

Segons aquest informe re-alitzat per CSA Grup, La Salle Business Enginee-ring, Fundipem i Laboris.net, sobre com afecta el grau de formació en el sa-lari d’un treballador. I és que el document ha arri-bat a la conclusió que les diferencies salarials aug-menten segons la forma-ció acadèmic dels treba-lladors, i es qualifica com un dels aspectes que més pes tenen a l’hora d’acon-seguir un feina o dema-nar un augment de sou. En aquest sentit, segons dades de l’estudi el joves que estudien un postgrau poden arribar a cobrar un 86% més que les persones que tenen una formació bàsica; així, la formació segueix tenint un impacte positiu en el sou. De fet, les diferències salarials en-tre treballadors augmen-ten considerablement en funció de l’educació que tenen els treballadors i so-bretot si són titulats uni-versitaris, on s’estableixen diferències en funció de si tenen màsters o posy-graus.

En aquest sentit a Espa-nya les diferències entre

el 50% i el 58%. Així, la diferència salarial entre els treballadors de fins a 30 anys, la diferència sa-larial pot estar al voltant del 86% si s’ha cursat un postgrau o no, amb una retribució bruta anual de 15.661 euros davant dels 29.143 dels postgradu-ats. Però aquesta diferèn-cia augmenta a mesura que passen els anys; les persones amb 50 anys i amb postgrau poden gua-nyar fins al 286% més, de

27.237 euros davant dels 77.896 euros. De l’anàli-si s’extreu, a més, que els treballadors amb formació universitària ocupen la major part dels llocs direc-tius i fins i tot a igualtat de categoria professional, la retribució és superior si es disposa de títol; en el cas concret dels directius espanyol, els universita-ris ingressen una mitjana de 72.000 euros anuals, un 18% més que els seus companys sense formació

superior. Pel que fa a les variables que poden tenir importancia en aquest es-tudi, hi hauria l’experièn-cia, i d’això es desprèn que va perdent força davant la formació en retribució sa-larial.

Una curiositat, la per-sona més formada que comenci a treballar als 24 anys i es jubili als 65,pot aspirar a tenir uns ingres-sos bruts superiors als 2,5 milions d’euros al llarg de la seva vida professional.

La diferència salarial varia segons la formació.

CEDIDA

La formació té un efecte positiu en els salaris Aquesta és alguna de les conclusions de l’estudi ‘Impacte de la formació en la retribució 2010’

Projecte d’integració laboral de les persones amb síndrome de Down

L’entitat asseguradora Santalucía Assegurances, per mitjà d’una donació de 16.000 euros al ‘Programa Aliança’, i la Fundació Randstad, han signat un acord per donar suport a la integració laboral de les persones amb síndrome de Down i sensibilitzar teixit empresarial sobre les necessitats específiques del col·lectiu de treba-lladors amb discapacitat. Així, segons indica la fundació, l’objectiu general del ‘Programa Aliança’, que Randstad porta a terme des de 2005 en col·laboració amb dife-rents entitats com Síndrome de Down de Madrid o la Fundació Aprocor, és aconseguir augmentar la taxa d’ocupació entre el col·lectiu de persones amb discapa-citat intel·lectual i millorar les seves condicions laborals a través de les activitats de sensibilització. A l’acte de lliurament de la donació han acudit la directora de zona de Randstad, Virginia Román, i per part de Santalucía Assegurances, el responsable d’Esdeveniments, Juan José Rodríguez Alkantud Diosdado./E.P.

Els firmants de l’acord.

EURoPA PRESS

El 33% dels treballadors agraris són dones, segons UniqueAixí del total dels treballadors del sector agroindustrial d’Espanya, el 33% són dones i fins l’agost d’aquest any el 36% de les contractacions en el sector també han estat dones, segons l’empresa de treball temporal Uni-que. El sector, que segons el responsable de la divisió Agroindustria d’Unique, Matías Sánchez, “no ha estat tan colpejat per la crisi com altres sectors empresarials”, està obrint portes a les dones, malgrat ser un àmbit en el qual predomina el gènere masculí. Quant a la forma-ció dels treballadors del sector agroindustrial, Unique destaca que el 65% de les contractacions que s’han realitzat per a aquest sector no havia finalitzat els estu-dis, el 8% havia realitzat BUP i el 2% tenien Formació Professional. Unique participa a la fira ‘Fruit Attraction 2010’, amb la finalitat d’aportar el seu coneixement i experiència en el sector/Redacció

La millora de l’entorn de la feina impacta en la productivitat laboral El primer mecanisme per millorar l’ambient laboral és conèixer realment la situació a l’empresa. L’eina més habitual per a mesurar l’ambient laboral és a través d’enquestes als empleats, que han de ser de forma anò-nima i han de combinar preguntes obertes i tancades, i fer un escombrat pels aspectes fonamentals del treball de l’empleat. Dins d’aquesta mesura es sol comptar amb la fase de disseny, la comunicació, la pròpia realització de l’enquesta i l’anàlisi i comunicació de resultats. Tal com destaca l’empresa de treball temporal Randstad, l’entorn laboral és un dels pocs escenaris en els quals la persona amb prou feines té capacitat de decisió. . Per a la ETT, hi ha una clara relació entre la motivació dels empleats i els resultats de l’empresa. Millorar el clima la-boral en una organització impacta directament sobre la productivitat de les persones. Un bon clima pot ajudar a augmentar el rendiment de l’empresa./Redacció

Les noves tecnologies com a eines per a trobar feina avui en dia

Les xarxa s’està imposant en món laboral ja no només com una eina per treballar sinó també com per poder tenir el teu currículum vitae a l’abast de les empreses. D’aquesta manera el buscador mundial d’internet Go-ogle va atreure els millors enginyers del mercat i així com aquell que no vol la cosa van posar en pràctica una estratègia, si més no, curiosa. Per dur-la a terme, van penjar un complex problema que portava a un altre i així successivament fins que la persona que ho fer co-rrectament era dirigida a la pàgina Google Labs, al seu departament d’investigació i desenvolupament. Una ve-gada allà es podia llegir, “Una cosa que van aprendre quan muntàvem Google és que és més fàcil trobar algu-na cosa si aquesta t’està buscant a tu. Nosaltres el que estem buscant són els millors enginyers del món, i aquí hi ets tu”. Aquesta iniciativa juntament amb concursos de programació els ha proporcionat una de les millors plantilles d’enginyers del món. Internet és molt ampli i ha obert moltes portes en el món laboral, tant en el dia a dia de la feina, com en persones que busquen treball com a l’inrevés, empreses que busquen persones. Se-gons un estudi realitzat per l’empresa Wiprojects, llurs conclusions s’han eleborat a partir de les enquestes realitzades a 1000 persones majors d’edat, dos de qua-tre espanyols han rebut una oferta de treball després d’haver publicat el seu perfil a la xarxa. Redacció

Només el 10% de les empreses compta amb una política formal d’ús de les xarxes socials

L’ús de les xarxes socials a la feina per part dels treba-lladors pot transformar el món laboral. No obstant, molt poques empreses espanyoles estan aprofitant el poder de les noves tecnologies, segons un estudi realitzat per Manpower, “Redes Sociales y empresa. Cómo aprove-char el poder de los social media”. Aquest document revela que només el 10% d’aquestes empreses compten amb una política formal sobre l’ús de les xarxes socials com Facebook, Linkedin, o Twitter a la feina. A nivell mundial, la xifra s’incrementa fins al 20% i a Amèrica, fins al 29%. A Europa, destaca el fet que al Regne Unit el 22% de les empreses ja disposen de codis propis de conducta sobre l’ús de les xarxes socials, contrastant amb el 2% de França.

Amb l’augment de la popularitat de les xarxes socials, els treballadors estan eliminant les seves distincions entre l’ús laboral i personal, i s’està redefinint el propi sentit de la feina. És important que els empresaris si-guin capaços d’avançar-se a aquest gir i trobar formes d’utilitzar les social media, per ajudar els treballadors a disfrutar d’un equilibri adequat. L’estudi recomana a les empreses aprofitar el poder de la connectivitat de les xarxes socials, ja que a través d’elles es poden millorar i optimitzar aspectes com la productivitat, la gestió del coneixement, la innovació, el màrqueting i les relacions públiques o el compromís dels treballadors. Redacció

15Octubre de 2010 Empreses

RedaccióTARRAGONA

L’operador de terminals marítimes DP World ha fet una aposta clara pel Port de Tarragona i, després de dos anys d’esforç inver-sor, ha inaugurat la nova terminal de contenidors al Moll d’Andalusia. Les obres efectuades han suposat una inversió to-tal de més de 100 milions d’euros, dels quals 52 mi-lions s’han destinat exclu-sivament a l’ampliació del moll d’Andalusia, que una vegada enllestit suposarà 180.000 m2 de nova su-perfície guanyada al mar i la prolongació d’aquest moll en 1.050 metres li-neals amb calats de 16 metres. Aquesta inversió ha estat realitzada per l’Autoritat Portuària. Els 48 milions restants han sortit de la butxaca de la mateixa operadora i han servit per a l’adequació de les instal·lacions de DP World. El volum previst de con-tenidors per als propers cincs anys és de 500.000 unitats el 2015, només per aquest any es preveu un volum d’UTE de vora 250.000. Pel que fa a la repercussió que pot tenir socialment aquesta nova

infraestructura, està pre-vist que generi al voltant de 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes d’aquí al 2015.Respecte a la dotació d’infraestructures amb què comptarà el moll a mitjà termini, està una estació ferroviària pròpia per la càrrega i descàrrega de contenidors i les àrees necessàries per facilitar la mobilitat del transport de camions. A la inauguració de la nova terminal de contenidors de DPWorld hi van acudir, a més de Fleming Dalgaard, president de DP World Ta-rragona, S.A., el ministre de Foment, José Blanco,

en la seva primera visita a la ciutat; el president de la Generalitat, José Montilla, a qui també van acompan-yar el conseller del DOPT, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Tots van co-incidir en els parlaments en el fet que aquesta nova instal·lació projectarà el Port de Tarragona com un port de referència al sud-oest d’Europa. En paraules de José Blanco, amb aquesta obra el port tarragoní està preparat per consolidar-se com un pol d’atracció marítima que permetrà donar-li més competitivitat i una millo-ra logística.

DP World amplia terminal amb un cost de 100MEurAquesta inversió suposarà un volum de 500.000 contenidors i 2.000 llocs de treball en cinc anys

Jordi Recordà, primer premi de la Càtedra de DOW/URV

Aquest alumne del Màster de Dret Ambiental ha estat el guanyador del I Premi de Recerca de la Càtedra con-junta entre l’empresa DOW Chemical i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Desenvolupament Sostenible, pel seu treball “La custòdia fluvial: una eina per al des-envolupament sostenible”. L’acte va ser presidit per la Dra. Misericòrdia Carles, vicerectora de Transferència i Innovació de la URV; el Dr. Antoni Pigrau, director del Centre d’Estudis de Dret Ambiental; el Dr. Enric Aguilar, director de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible, i la Sra. Montserrat Masó, de la Xarxa de Cus-tòdia del Territori, la qual va pronunciar la conferència “La custòdia del territori: una estratègia participativa de conservació de la natura i el paisatge”. També hi va as-sistir en representació de l’empresa química el Sr. Ignasi Cañagueral, director de Medi Ambient, Infraestructures i Seguretat de Dow Chemical Ibérica a Tarragona./Re-dacció

Acte d’entrega del guardó.

OLIVIA MOLET

Fleming Dalgaard President DP World Tarragona.

OLIVIA MOLET

Ecovitres, S.L. rep els Ecoracimo d’Or i Plata a Còrdova pels seus vins Aquest mes d’octubre en el marc de la celebració de la XIV “Feria de la Agricultura Ecológica” Biocórdoba 2010, Ecovitres, S.L. ha aconseguit l’Ecoracimo d’Or al seu vi de criança Gran Gotanya i l’Ecoracimo de Plata al seu vi jove Aspirall presentats al Concurs Internacional Ecoracimos 2010 de la mateixa fira. A més, també han rebut el guardó Medalla d’Or pel seu vi Gran Gotanya en la celebració de la XVIII Edición de Cata Anual-Radio Turismo de Madrid a “Los Mejores Vinos de Espanya”. Ecovitres, S.L. és un celler de caire familiar ubicat a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), elaboradora exclusiva de vins 100% ecològics amb diferents varietats de raïms de la zona, sobretot potencia les varietats autòctones seguint les premisses del calendari biodinàmic amb res-pecte a tots els sistemes naturals i processos biològics./Redacció

ANAV col·labora en les obres i la millora del Centre Cívic del MolarL’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV) ha signat un conveni amb l’Ajuntament del Molar per col·laborar en els aspectes finals de la construcció de la Sala Polivalent d’aquest municipi del Priorat. En aques-tes obres s’inclou l’habilitació de serveis, la pavimenta-ció i la instal·lació d’un escenari. Aquest acord signat dóna continuïtat a la col·laboració de les dues entitats en el marc de dur a terme projectes que millorin les in-fraestructures locals del Molar, si bé aquest cas és espe-cialment important, ja que aquest municipi l’ha desig-nat com a punt de reunió en cas d’activació del PENTA. L’acte de signatura va comptar amb la presència de Joan Jaume Salvador, alcalde del Molar, i César Candás, di-rector de la central nuclear d’Ascó, que va destacar la importància per ANAV de participar en aquest projecte. Aquest conveni s’emmarca en la política d’ANAV de re-forçar vincles amb el seu entorn./Redacció

Les xifres de la nova infraestructura

Les instal·lacions que complementen aquesta nova terminal estan a l’al-tura de la inversió. Comp-ten amb grues, teleco-municacions, RTG’s, etc. De tot podríem destacar les 3 grues ‘superpost’ Panamax, amb una altura superior als 70 m, amb un abast de 22 contenidors i una capacitat màxima de 71 tones, i han suposat una inversió de 22 mili-ons d’euros. La capacitat de l’enllaç ferroviari és de 50 contenidors, en un moll de 800 metres i dos rampes Ro/Ro. Pel que fa a les capacitats, hi ha 400 tomes per ‘reefers’, capa-citat per 4950 TEU apar-cats, amb un moviment de 20 contenidors per grua i, com ja hem dit, entre per 250.000 TEU anuals. En aquest sentit, Josep An-ton Burgasé, president de l’Autoritat Portuària, diu que “amb aquestes obres comença un nou període, per al Port de Tarragona i anem en camí de potenci-ar l’àrea comercial portu-ària i ens obrir a mercats fins ara llunyans”

La nova terminal una vegada enllestida suposarà 18 hectàrees de superfície guanyades al mar.

OLIVIA MOLET

16 Octubre de 2010Empreses

RedaccióTARRAGONA

El concurs de la Gene-ralitat per l’adjudicació de les zones de desen-volupament prioritari (ZDP) de l’energia eòlica a Catalunya s’ha resolt aquest mes d’octubre. Els grups d’empreses que han aconseguit el mapa eòlic català amb l’assignació dels 769MW que sortien a concurs han estat Gas Natural Renovables SL-SLU -Alstom Wind SLU, societats que han format Eòlica Tramuntana, amb una participació del 60% i 40% respectivament; Fer-sa Energies Renovables, SA-Aventalis Energies Re-novables SL, Comsa Ente Renovables, SA-GERR Grupo Energético SL, i FCC Energia Catalunya, S.L.. Segons la Generalitat, els projectes presentats per aquestes empreses han estat els més valorats ate-nent a aspectes energètics, ambientals, urbanístics, paisatgístics i d’impacte socioeconòmic. En con-junt, l’execució d’aquests parcs eòlics suposarà una inversió d’uns 1.200MEur. De totes la gasista ha estat la més beneficiada amb més de la meitat de la po-

tència concursada.Pel que fa a les empreses que fan les instal·lacions a la demarcació de Tarra-gona, Gas Natural-Alstom s’han adjudicat el ZPD II (Segarra i Conca de Bar-

berà), amb 186MW de potència, amb què pretén aprofitar tota la capacitat de la zona mitjançant 4 parcs eòlics. De totes ma-neres, està parcialment condicionada a la resolu-

ció de fets sobrevinguts que poden afectar el seu total desenvolupament, i ja n’havien estat informa-des. ZPD VI (Terra Alta) de 90MW repartits en tres parcs eòlics. A més, s’ha adjudicat el ZPD I (Alt Empordà) amb 180MW de potència. Total 456MW assignats. L’altra empresa que treballarà a la demar-cació és Fersa, adjudica-tària del ZDP III (Alt Pene-dès i Alt Camp) de 33 MW que preveu instal·lar-los en un sol parc. La ZPD V (Ri-bera d’Ebre i Baix Camp) de 120MW que es repar-tiran en 3 instal·lacions eòliques, en total 153MW. I per últim a Tarragona Comsa Ente s’ha adjudi-cat els 60MW de la ZPD VI amb la implantació de dos parcs. La gran sorpresa ha es-tat que Iberdrola no ha aconseguit cap porció dels 489MW a què optava, cosa que significa que no podrà construir cap parc eòlic a Catalunya. Segons fons de l’empresa, ha estat tota una sorpresa però encara era massa aviat per analit-zar-lo. Les altres empreses que no han aconseguit cap potència són, Enel, Accion, i EDP.

RedaccióTARRAGONA

La multinacional sueca Ikea ha presentat el tan-cament de l’exercici fiscal 2010 amb una facturació de 1.254 milions d’euros, que suposa l’augment d’un 8,2% més respecte a l’an-terior exercici, malgrat el context econòmic actual. A més de les xifres posi-tives de l’exercici 2010, durant l’acte es va parlar també del seu pla d’expan-sió fins al 2015, on hi ha previst que obri 12 boti-gues arreu d’Espanya, amb un pressupost de 2.000 milions d’euros i la creació

20.000 llocs de treball. D’aquestes dues s’obriran a Catalunya, una és la de Sabadell que hi ha pre-visió que s’obri el primer trimestre de l’any que ve, i l’altra està per decidir-se entre Girona o Tarragona. Cada obertura suposaria una inversió mitjana de 60 milions d’euros i la creació de 400 llocs de treball en-tre directes i indirectes. Pel que fa a la decisió d’una o altra ciutat, l’em-presa no ha volgut dir res, però sí que ha deixat clar que la ciutat que no entri dins d’aquest pla d’expan-sió, pot entrar en el se-

güent. Sobre la polèmica de si l’obertura d’aquesta botiga a la demarcació pot ser a Reus o a Tarragona, han comentat, que estant estudiant totes les possi-bilitats.

En referència als requi-sits per ubicar-ho en un lloc o un altre, l’empre-sa ha volgut deixar que aquesta decisió no depèn nomes d’Ikea, sinó també que hi hagi una voluntat política per a dur a terme aquestes instal·lacions. En relació a aquest tema, un punt important a l’hora de triar la ubicació d’un dels seus centres tindran en

compte la viabilitat eco-nòmica del consistori de la ciutat en qüestió, per que la falta de liquiditat d’aquesta pot provocar que a llarg termini no es desenvolupin les infraes-tructures necessàries, com poden ser els accessos o les comunicacions en general. Aquí és on Tarragona pot perdre la partida, ja que el consistori té uns dels més endeutats d’Espanya.

De totes maneres, se-gons fons de l’empresa, Espanya, i Catalunya en concret, és un mercat es-tratègic per l’expansió de l’empresa.

L’execució dels parcs eòlics suposarà 1200Meur.

JoRDI PRADES

El mapa eòlic tarragoní, en mans de tres empreses

L’obertura de centres Ikea depèn de la liquiditat dels ajuntaments

Les adjudicatàries són Gas Natural-Alstom, Fersa i Comsa Ente, amb una potència de més de 450MW

Entre els centres previstos dins del pla d’expansió de la companyia hi ha inclòs el de TarragonaL’executiva de la Cambra es reuneix a la plataforma petroliera Casablanca

Per tal de donar suport a l’activitat industrial de la de-marcació, en general i a la tasca d’investigació i extrac-ció de cru que porta a terme l’empresa Repsol, el comitè executiu de la Cambra de Tarragona ha decidit celebrar la seva reunió periòdica a la plataforma petroliera Casa-blanca. Els integrants d’aquest òrgan de govern de l’ens cameral han estat acompanyats per Joan Pedrol, direc-tor del Complex Industrial de Repsol a Tarragona i vi-cepresident de la Cambra, i Òscar Serra, responsable de la plataforma, i han conegut de primera mà les activitats que s’hi realitzen, a més de la reunió. D’aquesta platafor-ma, situada a 52 km de Tarragona, s’extreu una part del cru processat pel complex i s’aixeca a 75 metres sobre el nivell del mar i d’on s’extreuen al voltant de 2.000 barrils de cru diaris del jaciment i de quatre pous: Ro-daballo, Boquerón, Barracuda i Chipirón. Val a dir que és el jaciment més gran d’Espanya i ha produït més de 155 milions de bidons de cru des del 1982./Redacció

El comitè executiu de la Cambra de Tarragona

CEDIDA

Bonmont pot obrir l’hotel de luxe a Tarragona de cara a 2012L’empresa promotora Medgroup està negociant el refi-nançament de Bonmont Golf Hotel&Spa, la societat que promou un hotel de luxe a Tarragona, per poder obrir-lo a finals del 2011 o del 2012, un dels 13 complexos que tenen en marxa i que juntament amb el de Mojacar i La Manga és dels més importants. A més, la promotora ha destacat el bon ritme de vendes del seu resort, El Dorado, de Cambrils principalment al mercat holandès. El grup immobiliari 100% amb capital català preveu tancar els acords financers i completar la reestructu-ració del seu deute, que puja a 300 milions d’euros, a curt termini. Ara, Medgroup ha recuperat el 100% de la immobiliària després que fa uns mesos, el financer americà George Soros vengués la seva participació als mateixos socis, a causa de la crítica situació del sector immobiliari a Espanya./Redacció

Xavier Sabaté visita l’empresa H2Genera a Hospitalet de l’InfantEl delegat del Govern ha visitat les instal·lacions de l’empresa H2Genera, a Hospitalet de l’Infant, per tal de conèixer alguns dels projectes desenvolupats per l’empresa com és la instal·lació de plaques solars a Flix amb una potència de 12MW o al cementiri de Santa Co-loma de Gramanet; a més, ha volgut conèixer de primera mà l’associació de l’empresa amb la companyia america-na Fuel Cell Energy, per la investigació del sector de les piles de combustible, que als Estats Units ja tenen apli-cació en depuradores, hotels i indústria agroalimentària per cogenerar i produir electricitat verda, activitat prin-cipal que desenvolupa H2Genera a Espanya. Durant la visita, el delegat, Xavier Sabaté, ha mantingut una re-unió amb l’alcalde de Vandellós-Hospitalet de l’Infant; Josep Castellnou, els regidors German Garcès, el gerent de H2Genera, Albert Robles i el gerent de la consultora mediambiental MPbata, Raimon Arnau./Redacció

17Octubre de 2010 Empreses

RedaccióTARRAGONA

Els rails del sostre d’alguns models de cotxes com poden ser els Audi –que uneix el sostre amb els laterals del vehicle i ser-veixen per fixar altres ac-cessoris del sostre de l’au-tomòbil o les bries que fan obrir i tancar les portes de les mampares de bany– les realitzen exclusivament al nostre territori, de la mà de l’empresa SapaProfiles la Selva del Camp, S.L, que pertany al grup suec Sapa. Aquest centre de produc-ció és l’únic del grup espe-cialitzat completament en la microextrusió de perfils d’aluminis, un procés in-dustrial, responsable de la producció de les peces de què parlàvem al principi, i que estan dirigits princi-palment a subministrar so-lucions per als mercats del sector de la construcció, automoció, transport i in-dústria general d’Espanya i de la resta d’Europa. Des del seu centre de la Selva es produeixen perfils molt petits, de tal manera que la peça més petita que es fa pesa 30 g i el diàmetre varia entre els 5 i 170 mm. Aquestes peces són manu-facturades per dues prem-ses d’última generació de sis polzades, de 1.350 i 1.500 tones, que tenen una capacitat de produc-ció en un any de més de 16 milions de metres de per-fils d’alumini, que en tones serien més de 8.000, a les quals s’haurien de sumar

1.000 tones més de valor afegit, és a dir, de produc-ció d’elements diferents a més de la microextrusió.

Encara que la crisi tam-bé els ha afectat sobretot el mercat de la construc-ció, i que va fer que baixés el seu volum de negoci a una mica més de 10Meur, des de començament d’any ja han superat la xifra dels 12 MEur i tenen prevista

una facturació amb aques-ta tendència per al 2011 només a la planta de la Sel-va, a causa principalment de l’estratègia del grup de diversificar el seu negoci i desenvolupar productes per als seus clients, amb aplicacions per a l’òptica, l’electrònica o els produc-tes mèdics. I aquesta és una de les apostes fortes de la companyia, que va deci-

dir crear l’any passat una àrea comercial de compe-tència europea per vendre aquests nous productes, i que, a diferència d’altres centres de la companyia, que actuen normalment a cada país, es coordina des del centre de la Selva.

Així, un equip de sis per-sones dirigides per Carles Silva, cap comercial d’ex-portacions, supervisa des d’aquí les vendes amb els venedors que estan en països com el Regne Unit, Alemanya, França o Bene-lux. La planta de SapaPro-files la Selva té una planti-lla de 62 persones i forma part del grup SapaProfiles

Espanya, juntament amb la planta de Navarra i de la Corunya. Cada una està especialitzada en un seg-ment productiu dins del grup, la Selva s’encarrega de la microextrusió, Navar-ra dels elements pel sector l’automoció i el transport, la indústria i per l’energia selar, i la Corunya total-ment al sector de la cons-trucció. En els últims anys la companyia ha invertit a la delegació tarragonina més de 302 milions d’eu-ros, en Inversions nomes a aquesta planta, per tal de fer-la competitiva i inno-vadora en la seva especia-lització.

A Sapa Profiles la Selva hi treballen més de 60 persones.

OLIvIA MOLEt

L’especialització i l’exportació, marca de SapaProfiles la SelvaÉs l’únic centre de tot el grup que es dedica a la microextrusió i a més centralitza una àrea de comercial europea per l’exportació

Antonio Rubió, nou director general de CopisaAixí, el grup construc-tor de capital català C opisa Constructora Pirenaica ha designat Antonio Rubió perquè es faci càrrec de la di-recció general corpo-rativa i financera del grup. Rubió, enginyer químic, fins ara realitza-va tasques directives al grup d’aigua i piscines Fluidra. A més d’aques-tes feines, ha exercit en diversos llocs directius a La Caixa i Almirall. Aquesta notícia arriba després que la UtE, en-tre Copisa i FCC Cons-trucció, aconseguís el contracte per l’amplia-ció del Moll de la Quí-mica del Port de tarra-gona, valorat en més de 67 milions d’euros. /Redacció

Telepizza continua creixent i obre al Vendrell

L’estratègia de tele-pizza de créixer durant aquest any 2010 s’ha complert amb la inau-guració d’aquest estiu d’establiments en for-mat reduït al vendrell Aquestes tipus de lo-cals estan pensats per a ciutats de menys de 30.000 habitants i ne-cessiten una inversió a partir dels 100.000 euros i, a més a més, comptar amb una plan-tilla reduïda. Juntament amb aquest establiment al vendrell, n’han obert un a Calella i un altre a Ibi, amb un total de 27 nous llocs de treball. Fins al maig telepizza tenia operatius 632 locals a Espanya, 275 propis i 357 franquici-ats. / Redacció

Producció Té una producció anual que ronda els 16 milions de metres de perfils d’alumini

Facturació Només a la planta de la Selva del Camp han superat la xifra de 12 milions d’euros

18 Octubre de 2010Empreses

RedaccióTARRAGONA

General de Alquiler de Ma-quinaria (GAM) ha apostat per Catalunya com a cen-tre logístic internacional i ha ampliat i reforçat la seva activitat a les delega-cions que té a Catalunya amb l’objectiu de centra-litzar en aquesta zona les operacions logístiques d’adequació i enviament de maquinària a les se-ves filials internacionals. Concretament han posat

en marxa a Molins de Rei (Barcelona) el centre de consolidació i distribució i a Vila-seca (Tarragona) el taller d’adequació i mante-niment de maquinària.Pel que fa, al taller de Vila-seca alberga el Cen-tre d’Excel·lència Tècni-ca de la companyia, amb l’objectiu de revisar arre-glar o adequar vora 250 equips al mes, que poste-riorment s’exporten a les diferents delegacions que tenen a l’estranger. Amb un equip humà de

més de cent professionals especialitzats, i per on han passat més de 6.800 do-tacions de maquinària per les seves mans amb un va-lor de compra de 150 mi-lions d’euros.A més a més, al departa-ment administratiu s’ha creat al centre de Vila-seca el Centre Gam de Clients, que aglutina les tasques de facturació i cobraments de la meitat del negoci ge-nerat a la Península inclòs Portugal, amb la creació de nous llocs de treball.

A banda de la delegació de Vila-seca, a la nostra de-marcació GAM també té instal·lacions a Amposta (Tarragona). GAM va començar a operar a Catalunya l’any 2006 i fins ara té sis delegacions, on treballen més de 300 persones, i té participació

en algunes de les més re-llevants, a la nostra demar-cació la divisió de cons-trucció ha intervingut a l’aeroport de Reus, quant a infraestructures i serveis com l’embassament de Flix, l’hospital de Reus, o les centrals nuclears de Van-dellòs i Ascó.

La Seda i AIAC trenquen el preacord per la compra d’IQA

GAM posa en marxa a Vila-seca el seu Centre d’Excel·lència Tècnica

El pacte a què van arribar al mes de juny les dues empreses, per un import de 23 Meuros, també incloïa la societat Aneriqa

També hi ha creat el Centre de GAM Clients amb nous llocs de treball

Núria ArlandesTARRAGONA

El preacord per la com-pra de Industrias Quími-cas Asociadas a Tarragona (IQA) que van subscriure La Seda Barcelona i el grup industrial americà Ameri-can Industrial Acquisition Corporation (AIAC) el pas-sat mes de juny per un va-lor de 23 milions d’euros, s’ha trencat. Així ho ha de-clarat Fernando Terrado, delegat sindical d’UGT a IQA. Segons ha manifes-tat Terrado a aquest diari, l’acord de precompra sig-nat per ambdues parts s’ha paralitzat, ja que la compa-nyia americana que l’ha-via de comprar finalment no ho farà, encara que no descarta més endavant tor-nar a apostar-hi. De totes maneres, el perquè de tot plagat, encara no se sap, pel que fa a La Seda no ha volgut fer declaracions i l’únic que ha manifestat és que s’està treballant en aquest acord. En relació a AIAC tampoc no ha volgut dir res.

Pel que fa als problemes d’IQA amb els pagaments dels salaris als seus tre-balladors, Terrado confir-ma que des de l’ampliació

de capital de l’empresa a l’agost, “s’han posat al dia i ara mateix no hi ha re-tards en els pagaments i es cobra puntualment”. A més, quant a la producció, segons Terrado, s’està mi-llorant la situació encara que a poc a poc, de tal ma-nera que la plantilla que hi ha a la planta de Tarrago-na no ha patit cap reduc-

ció dràstica, encara que hi ha hagut alguna baixa per motius de jubilació o finalització de contractes.

En aquests moments hi ha uns 120 treballadors. IQA a Tarragona té entre els seus principals clients a la pròpia planta de La Seda al Prat de Llobregat, Cognis, Kraft, Bayer y Repsol.

El consell d’administra-ció de La Seda Barcelo-na va aprovar el juliol de 2009 el pla de reestructu-ració de la companyia, que

incloïa la venda de cinc plantes dels anomenats “actius no estratègics” en-tre els quals hi ha la planta de Tarragona. En aquest sentit, al mes de novembre La Seda va convocar con-curs per vendre aquesta planta de producció d’òxid d’etilè del polígon petro-químic de Tarragona i que incloïa la societat Aneriqa, per la qual set empreses van mostrar interès per ad-quirir-la. Aquest procés va culminar aquest estiu amb l’oferta de AIAC que, en pa-raules del president de La Seda, José Luis Morlanes, havia presentat la millor oferta econòmica i la mi-llor política d’inversions. Ara, han tornat al punt de partida i per ara IQA se-gueix en mans de La Seda Barcelona.

En aquest marc, tam-bé ha tingut lloc la Junta General Extraordinària d’Accionistes, on José Luis Morlanes ha cedit la pre-sidència del grup a Carlos Moreira da Silva, represen-tant de BA PET BV i acci-onista de referència de La Seda Barcelona, a partir d’ara el president sortint es mantindrà dins de la companyia com a vicepre-sident executiu.

GAM Vila-seca es troba a l’antiga N-340.

CEDIDA

CatalunyaCaixa treu un nou servei per a empreses exportadoresDavant la realitat que el comerç exterior és una de les partides que està donant senyals de recu-peració, cosa que està permetent dinamitzar el creixement del PIB espanyol. En aquest escena-ri, l’entitat financera ha apostat per donar suport a les empre-ses exportadores, amb clara orientació a la innovació i adaptabi-litat. Aquest paquet de serveis ofereix des de productes de gestió del risc, informes comer-cials i financers de les empreses estrangeres, a més de finançament a mida de les necessitats dels clients. Les operacions que es realitzin seran centra-litzades per un grup Back Office Internacio-nal i comprometent-se a donar resposta a la necessitats dels clients en uns terminis pre-establerts, seguint el model de gestió de l’entitat, Gestió 10. / Redacció

BASF preveu per finals d’any unes vendes per 63.000 MEuros

BASF ha presentat els primers resultats del tercer trimestre de 2010 millorant els pronòstics dels re-sultats de l’any com-plet. Les vendes han augmentat un 23% , arribant als 15,8 mil milions d’euros; l’EBIT abans d’efectes extror-dinaris van incremen-tar-se un 77% arri-bant a 2,2 mil milions d’euros, memtres que l’EBIT va augmentar un 122%b fins als 2,15 mil milions d’euros. Les vendes totals en el que va d’any han cres-cut un 27%, al voltant dels 47,5 mils milions d’euros. Pel que fa al quart trimestre es pre-veuen uns ingressos d’uns 63 mil milions d’euros i un EBit abans d’efectes extraordinaris de més de 8 mil mi-lions d’euros. Quant a prespectives es preveu un desenvolupament estable dels negocis i incertesa en el desen-volupament econòmic general./ Redacció

Salaris Des de l’ampliació de capital de l’agost s’han posat al dia i es cobra puntualment

Instal·lacions d’IQA Tarragona.

CRISTInA AGUILAR

19Octubre de 2010 Empreses

Cargill compleix els seus primers cinquanta anys al territori La multinacional agroalimentària opera a Espanya des de l’any 1960, on va instal·lar la primera planta de molta de fava de soja a Tarragona

RedaccióTARRAGONA

Cargill és un proveïdor internacional d’aliments i productes i serveis agrí-coles i de gestió de riscos. Amb 131.000 empleats en 66 països, l’empresa té el compromís de valer dels seus coneixements i ex-periència internacional al servei dels seus clients per ajudar-los a resoldre les se-ves necessitats particulars i a assolir l’èxit. L’empresa aposta sempre per la inno-vació constant i en la qua-litat, tant en tots els seus productes com en els seus processos de fabricació.

Cargill opera a Espanya des de 1960, ja fa 50 anys, on va establir en aquestes dates la seva primera plan-ta de mòlta de fava de soja fora dels Estats Units preci-sament a Tarragona.

Avui, Cargill té la seva seu a Espanya a Catalunya, concretament a Martorell, ocupa unes 800 persones al nostre país i té plantes a Martorell, Reus, Rubí, Ma-drid, Sevilla i Antequera, aquest últim a través d’una aliança amb el setrill anda-lusa, Hojiblanca. Cargill té tres plantes de mòlta i dues refineries situades a Bar-celona, Reus i Sevilla, de-dicades a processar llavors de soja i gira-sol respec-tivament per a l’obtenció d’olis refinats per al consum humà i farines proteiques per a l’alimentació animal. Aquesta unitat de negoci subministra olis de llavors refinats, olis tropicals, olis làuric i preparats per a usos especials.

Una altra de les princi-pals activitats que desenvo-lupa l’empresa des de Sant Cugat del Vallès a Barce-lona és el comerç nacional i internacional de cereals i farines proteíniques així com gestió de riscos agríco-les. Dins de les activitats de distribució i processament d’ingredients alimentaris Cargill es dedica a la pro-ducció de xarops de glucosa i fructosa, midons i fècules i dextrosa apirogeneïtat a la

seva planta de Martorell a Barcelona.

Cargill és un dels fabri-cants de malta més impor-tants del món i a Espanya. A Madrid hi té una planta dedicada a processar ordi, ja sigui local o importat, per

obtenir malta de gran qua-litat destinada a fàbriques de cervesa nacionals i per a l’exportació.

L’empresa és, a més a més, líder mundial en so-lucions específiques per al

proveïment de textures en múltiples aplicacions en el sector de l’alimentació i begudes basades en una àmplia gamma d’ingredi-ents que inclouen hidrocol, lecitines, cultius, midons,

farina de soja i altres siste-mes funcionals, tot això a la planta CTS (Cargill Tex-turizing Solutions) situada a Rubí, Barcelona. I a més, entre les seves principals activitats, hi ha la d’envasar

i comercialitzar olis tant al sector gran consum com a professional, sent líder en el mercat de les marques de distribució a Espanya. Des de la seva planta de produc-ció a Sevilla, comercialitza olis amb marques pròpies i sota les marques Agro-lés®, Amper®, Saflor® i triflora®. A l’octubre 2007 Cargill i la Cooperativa Hojiblanca van signar una aliança d’empreses al 50%, per comercialitzar i abastir a clients de tot el món oli d’oliva envasat amb marca privada i oli d’oliva a granel. La nova empresa s’anomena Mercaóleo i compta amb una planta d’embotella-ment amb tecnologia d’últi-ma generació a Antequera, Màlaga, que acull tota la producció.

Cargill reconeix que el seu continuat èxit depèn en gran manera del creixement i salut de les comunitats en les quals treballen així com de la conservació dels re-cursos naturals.

treballadors de Cargill a la seva seu.

CEDIDA

Cargill ocupa mes de 800 persones al nostre país.

CEDIDA

Compromís social i el futur de l’empresa

Pel que fa a responsabilitat social, l’empresa treballa i col·labora amb diversos grups d’organitzacions glo-bals, nacionals i locals per donar suport a un desenvo-lupament econòmic respon-sable, ajudar a protegir el medi ambient i millorar les comunitats. Per això, volun-taris de Cargill participen en nombroses activitats, com donacions de sang, re-collida de roba, joguines, i col·laboracions amb entitats com la Creu Roja o la Funda-ció del Banc de Aliments. En relació al futur, José María Mateo, president de Cargill a Espanya comenta: “Som eficients si aconse-guim que els nostres clients tinguin èxit. Per a nosaltres és molt important ajudar els nostres clients a través d’oferir la nostra innovació i coneixement. El futur de Cargill sempre passarà per això”.

w EMPRESES AMB HISTÒRIA

Actualment Té tres plantes de mòlta i refineria d’oli a Espanya, una de les quals és a Reus

Les Xifres Cargill té implantació a 66 països, amb 131.000 treballadors a tot el món

Qualitats Destaca per la seva aposta per la innovació constant i la qualitat

20 Setembre de 2010Universitat

RedaccióTARRAGONA

Objectiu aconseguit. El pro-jecte de Campus Catalunya Sud, liderat per la URV, ha obtingut la qualificació de Campus d’Excel·lència In-ternacional atorgada pel Ministeri d’Educació. La Comissió Internacional avaluadora ha concedit la qualificació de Campus d’Excel·lència Internacio-nal a catorze projectes, dels quals sis són com a CEI en l’àmbit regional europeu, entre els quals el Campus Catalunya Sud. La Comissió també ha recomanat donar per tancat el mapa de CEI de l’Estat, de manera que la URV ha aconseguit situar-se entre les universitats de re-ferència en l’espai europeu d’educació superior. “El nostre projecte és sin-gular entre les agregacions universitàries a les quals s’ha reconegut la seva excel-lència internacional”, afirma el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, que afegeix: “Som una universitat petita amb un projecte per a una regió petita, però se n’ha reconegut la solidesa i la ca-pacitat de constituir-se en una regió del coneixement de referència a Europa”. Pel rector, aquest èxit és el resultat de deu anys de fei-na centrada en l’estratègia de la URV per definir uns àmbits d’especialització, de-senvolupar una estreta rela-ció de col·laboració amb els instituts de recerca i hospi-tals i, especialment, amb el teixit productiu del territo-ri. Segons Grau, aquesta és la fortalesa “d’un projecte que fa anys que està en mar-xa, que és coherent i està encapçalat per una univer-

sitat competitiva i constituït per uns centres d’investiga-ció igualment competitius a escala internacional”. La implicació amb el ter-ritori és clau per explicar l’èxit del Campus d’Excel·-lència Internacional Catalu-nya Sud. Es tracta d’un com-promís en doble direcció, de la URV amb l’entorn socio-econòmic del seu territori i d’aquest, amb el projecte de la Universitat. Aquesta reci-procitat es va plasmar a Ma-drid el 19 d’octubre davant la Comissió Internacional avaluadora, quan van pre-sentar el projecte conjun-tament amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; el president de Port Aventu-ra i director general adjunt executiu de “la Caixa”, Anto-ni Massanell, i el president de l’Associació Empresari-al Química de Tarragona (AEQT) i director de Dow Chemical Ibèrica, Anton Va-lero. Van ser acompanyats pels alcaldes de Tarragona, J. Fèlix Ballesteros, i de Reus, Lluís Miquel Pérez i d’una

àmplia representació de les institucions impulsores del projecte. La incorporació del Cam-pus Catalunya Sud al pro-grama d’excel·lència inter-nacional va acompanyada d’un finançament de tres milions d’euros, segons l’acord entre el Ministeri i la Generalitat de Catalu-nya, ja que l’Estat avança un préstec que ha de retor-nar la comunitat autònoma. Aquest finançament se suma als 4MEur aconseguits l’any 2009, quan el projecte de la URV es va qualificar de pro-metedor. El Campus té previstes 24 actuacions pressupostades en 65 milions d’euros a exe-cutar fins al 2015. Algunes tenen baix cost, com la cons-titució d’escoles de doctorat temàtiques o el reforç de les relacions internacionals. En canvi, altres equipaments com els centres de recursos per a l’aprenentatge i la in-vestigació o les residències universitàries en requerei-xen més.

Un segell que obre portes El segell CEI obrirà a la URV les portes a convocatòries específiques per als campus inclosos al programa, sigui de ministeris com Foment, Presidència, Ciència i In-novació o de la Generalitat i d’altres organismes. Ara, d’acord amb el programa, la Universitat i la resta d’ins-titucions participants en el projecte tenen quatre anys per desenvolupar la propos-ta i consolidar el projecte, de manera que quan es faci l’avaluació de seguiment, es confirmi definitivament aquest reconeixement.

75 M per a 21 projectesDels 14 centres recone-guts enguany amb el segell d’excel·lència internacional, cinc han estat d’universitats catalanes i la resta d’arreu de l’Estat, amb 21 projectes que s’han repartit un total de 75 MEur, incloent-hi el finançament addicional per a les set que van rebre aquesta la distinció l’any passat.

F.Xavier Grau en la presentació del projecte a Madrid.

CEDIDA

La URV obté el Campus d’Excel·lència Internacional

z El Campus té previstes 24 actuacions per un valor de 65 milions d’euros

L’acte de presentació va tenir lloc a Madrid acompanyats per representants d’institucions i empreses de Tarragona

CEI Catalunya Sud: Ens movem per moure el món

El Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) és un projecte impulsat per una àmplia aliança te-rritorial formada per 25 institucions i entitats que es dedi-quen a la recerca i educació a la demarcació de Tarragona. L’objectiu és consolidar un pol internacional que impulsi la societat del coneixement, de manera que contribueixi al des-envolupament responsable i sostenible de la societat, tant en l’esfera social i cultural com econòmica. L’àrea d’influència del projecte abraça una extensió de 6.000 quilòmetres quadrats i una població de prop de 800.000 ha-bitants, que arriba al milió de persones si es té compte la regió vinícola del Penedès. I aspira a convertir les comarques del sud de Catalunya en una zona amb el reconeixement in-ternacional que actualment ja tenen regions europees de di-mensions socioeconòmiques similars, com la de Tampere, a Finlàndia o Shannon, a Irlanda. A l’entorn dels àmbits estratègics per al territori, química i energia, nutrició i salut, turisme, patrimoni i cultura i enolo-gia, s’ha consolidat una xarxa formada per la Universitat, ins-tituts de recerca i centres i parcs tecnològics, amb un sector econòmic vinculat a cada un d’ells. Aquesta agregació suposa un conjunt de 1.600 investigadors i genera la publicació de més de mil articles l’any en revistes científiques de referència internacional. El CEICS s’ha plantejat 24 actuacions pressupostades en 65 milions d’euros a executar a partir d’ara i fins al 2015. Amb el finançament aconseguit en la convocatòria 2009, s’ha posat en funcionament l’Oficina Tècnica del CEICS, que s’encarrega d’impulsar el sistema de comunicació i d’informació conjunt del Campus i donar-li rellevància internacional.Algunes propostes en marxa són la creació d’escoles de doc-torat de referència internacional en els àmbits de la química, la prehistòria i l’arqueologia, o la consolidació de la xarxa de relacions internacionals. Altres actuacions són l’impuls de beques per atreure talent internacional i la transforma-ció de les biblioteques universitàries en centres de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (CRAI). També es preveu renovar infraestructures docents i esportives, crear allotja-ments per a universitaris i investigadors i impulsar un pro-grama per fomentar l’ocupació.

Els cinc subcampus del CEICSL’estratègia d’especialització que la Universitat va iniciar el 2001 és la base del projecte del CEICS i s’assenta en cinc subcampus. Es corresponen als àmbits d’especialització del territori i d’uns sectors econòmics el futur dels quals depèn de la capacitat de renovació i d’innovació. Els cinc subcam-pus són: la química i energia, a més de la URV, en aquest subcampus participen l’ICIQ, l’IREC, el Parc Tecnològic de Tarragona, el Centre Tecnològic de la Química i el CT Mes-tral. El segon “Nutrició i salut”, acompanyen la URV l’Institut Pere Virgili, quatre hospitals, l’IRTA, el Tecnoparc i el Centre Tecnològic Nutrició i Salut. El tercer, “Enologia”aquest sector està format per una gran quantitat de petits cellers per als quals el suport tecnològic és vital. Formen aquest subcampus la URV, l’INCAVI, l’IRTA i el Parc Tecno-lògic del Vi (VITEC). El quart “Turisme”, les institucions que l’engloben la URV i el Parc Tecnològic del Turisme i l’Oci impulsen diverses iniciatives d’innovació conjuntament amb les empreses del sector i les seves organitzacions. El cinquè i l’últim “Patrimoni i cultura” el conjunt de Tàrraco com a patrimoni mundial i el lideratge de la URV en les investiga-cions paleoarqueològiques d’Atapuerca són bases d’aquest subcampus en què també treballen l’ICAC i l’IPHES.

Institucions promotores El CEICS està promogut per l’agregació estratègica de la URV, vuit organismes públics d’investigació, quatre socie-tats promotores de parcs científics i tecnològics, dos centres tecnològics, quatre hospitals i quatre entitats empresarials representatives dels sectors productius relacionats amb els subcampus. Les institucions promotores són: URV, Ins-titut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Institut Català de Paleoecolo-gia Humana i Evolució Social (IPHES)Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC), Institut d’Investigació Sani-tària Pere Virgili (IISPV), Consorci per a la Millora de la Com-petitivitat del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona (CMCTUR), Institut de Investi

21Octubre de 2010 Confederació Empresarial de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

L’actual president de la Con-federació Empresarial de la Província de Tarragona, J. Antoni Belmonte, encapçala l’única candidatura que s’ha presentat per assolir un nou període de 4 anys a la presi-dència de la CEPTA. L’opció que representa Belmonte ha estat avalada àmpliament pels socis individuals (em-preses) i col·lectius (asso-ciacions) de la confederació de manera molt àmplia, ja que s’han presentat 23 avals –15 dels socis col·lectius i 8 dels socis individuals– que superen amb escreix el mí-nim exigit pels Estatuts i que suposen 13 més dels imprescindibles perquè la candidatura sigui vàlida. A partir d’ara, es pot donar com ha començat el perío-de electoral a la CEPTA. A les dotze de la nit, del 25 d’octubre, va expirar oficial-ment el termini de temps per la presentació de candi-

datures amb els avals de su-port corresponents. El pre-sident actual de la CEPTA, J. Antoni Belmonte, encapçala l’única candidatura que s’ha presentat durant aquesta

fase del procés electoral. L’opció que representa Bel-monte ha rebut un ampli su-port per part dels associats de CEPTA. Ho demostra el fet que la candidatura ha

rebut un total de 23 avals, molts més dels 10 avals mí-nims que es sol·licitaven per tal que el procés complís tots els requisits. Els esta-tuts interns de la patronal

tarragonina demanen que cada candidat presenti un mínim de sis avals dels so-cis col·lectius i quatre dels socis individuals. La candi-datura presentada per Bel-

monte ha recollit 15 avals dels socis col·lectius o asso-ciacions empresarials –que suposen el 74% dels vots de totes les associacions que formen part de la CEPTA– i vuit dels socis individuals, el doble dels necessaris. És a dir, l’única candidatura que s’ha presentat en aquestes eleccions supera, de tros, amb 23 avals, el mínim d’avals necessaris per candi-dat, i compta amb el suport del 36% de les empreses associades a la confedera-ció. A partir d’ara, s’obre un període electoral que s’allargarà fins al proper 10 de novembre, data en la que està previst que es dugui a terme l’Assemblea Electoral Extraordinària que determi-narà en ferm la composició de la nova Junta Directiva. Avui mateix, està previst que es ratifiqui per la Junta di-rectiva de CEPTA la candi-datura, i que es nomenin les tres persones que formaran la Mesa Electoral de cara al seguiment del procés i l’escrutini de les votacions.

Antoni Belmonte es presenta com a únic candidat a les eleccions de la CEPTA

z Les eleccions a la presidència de la CEPTA se celebraran el proper 10 de novembre

A partir d’aquí, comença el període electoral, que acabarà el 10 de novembre amb l’Assrmblea Electoral Extraordinària

Moment de la presentació de la seva candidatura.

CEDiDA

Suport La candidatura de Belmonte té els avals de 15 socis col·lectius i vuit d’individuals

RedaccióTARRAGONA

Amb l’arribada del nou any, són moltes les persones que decideixen ampliar els seus coneixements. En temps difícils com els actuals, en els quals la formació dins de l’àmbit de treball és un dels principals actius dels treballadors, la CEPTA ja ha obert les inscripcions per a la vintena de cursos que es duran a terme el primer tri-mestre del 2011, fet que su-bratlla l’interès de la patro-nal tarragonina per apostar, un any més, per la formació com a eina essencial per millorar la competitivitat de les empreses i augmen-

tar l’ocupació laboral de les persones. Tanmateix, són més els cursos que la CEPTA té assignats per aquest pe-ríode 2010-2011, confec-cionant una àmplia agenda amb 90 accions formatives.Els cursos de formació que començaran el proper 2011 estan enfocats a una gran varietat d’àmbits diferents, entre els quals destaquen els idiomes –preparació per l’examen de First Certi-ficate d’anglès, anglès grau mitjà, inicial i xinès– i el desenvolupament de les habilitats personals amb cursos de coaching, grafo-logia, creixement personal i intel·ligència emocional. Un altre gran àmbit de les

propostes de cursos que començaran l’any vinent el formen tots els programes destinats a millorar la gestió empresarial, amb programes d’informàtica i ofimàtica, comptabilitat, fulls de càl-cul, disseny gràfic i control de costos de l’empresa. Els que no vulguin esperar fins a finals d’any per posar-se al dia també poden optar per apuntar-se a qualsevol de les ofertes formatives que hi ha programades fins a finals d’any. Els cursos es duran a ter-me a les delegacions de Tar-ragona (avinguda Roma, 7 i Rambla Nova, 95) i Reus (Alcalde Joan Bertran, 30). Cal afegir, també, l’interès

de la Confederació per afa-vorir la màxima formació de les persones i empreses del territori, de manera que la major part dels cursos són subvencionats o poden ser bonificables per l’empresa, i així el treballador no ha d’assumir cap despesa ex-traordinària. Jornades fins a final d’anyA banda de l’oferta formati-va, la CEPTA també dirigeix els seus esforços a organit-zar jornades econòmiques i empresarials amb l’objectiu de donar a conèixer quina és la situació actual. Així, cada setmana es realitzen xerrades o conferències de la mà d’experts en cada àm-bit que garanteixen la quali-

tat de les jornades i propor-cionen nous coneixements i perspectives als assistents. A principis de novembre hi ha programat un seminari sota el nom “Manteniment, estalvi i eficiència energèti-ca a la indústria”, on els as-sistents disposaran d’una vi-sió global en les tendències més recents de contractació i consum d’energia. La jor-nada es durà a terme a Tar-ragona, Valls i el Vendrell i comptarà amb la presència del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté. També el ma-teix mes es realitzaran les següents jornades: “Taller renda variable” (a Tarrago-na i Reus), per parlar del mercat, de les perspectives, del valor de la informació i de com fer-la més accessi-ble; “Protecció i planificació patrimonial”, i “Facturació electrònica i gestió docu-mental” (a Tarragona, Reus

i Valls). Però l’ oferta de jornades organitzades per la Confe-deració no finalitza aquí. Fins a finals d’any, tots els emprenedors interessats a conèixer noves idees de negoci podran gaudir d’al-gunes de les sessions de la jornada “Eines i tecnologies 2.0”, una proposta adre-çada a tots els que vulguin aprofundir en la utilització de les noves tecnologies, xarxes socials i l’entorn web 2.0. D’altra banda, fins a fi-nals de novembre es duran a terme les jornades “Maxi-mització del rendiment co-mercial”, sessions que tenen com a objectiu reflexionar sobre la preparació dels ve-nedors del segle XXi. Al mes de febrer de 2011 finalitza-rà la segona edició del “Pro-grama superior en direcció d’empreses”, que donarà les claus per optimitzar el ren-diment de les empreses.

z A més, hi ha previst fer d’aquí a finals d’any diferents jornades i tallers que tindran lloc a Tarragona, Reus i Valls

CEPTA ofereix més d’una vintena de cursos pel primer trimestre de l’any

TENDÈNCIES22

Octubre de 2010

Les noves versions del monovolum compacte de Citröen s’adapten a la nova imatge de la marca i a més incor-poren la tecnologia micro-híbrida e-HDi, plantant cara a la competència.

Des del punt de vista del disseny, i a pinzellades generals, els canvis més notables són l’actualització del logo, les llantes d’alumini, el volant i el comandament a distàn-cia; a més, sota els fars hi ha una tira de leds de llum diürna i els intermitents són de color blanc. Totes dues carrosseries tenen la tecnologia micro-híbrida e-HDi que combina un sis-tema Stop& Start de segona generació amb la motoritza-ció HDi 110 FAP i el canvi manual pilotat, CMP, que

disminueixen el consum de carburant i les emissions contaminants.

Tots dos models porten indicador de canvi de marxa, només en manuals, ordina-dor a bord, ABS+AFU+REF, ajuda a la sortida en pen-dent, ESP+ASR, control d’atracció intel·ligent, ex-cepte en canvi automàtic, airbags de conductor i pas-satger, direcció assistida variable, fixacions isofix, fre d’estacionament elèctric,

regulador i limitador voluntari de velocitat, retrovisors exteriors tèrmics, volant mul-tifunció, aire condi-cionat, tancament au-tomàtic de portes i un llarg etc.

A més, al maleter el Gran C4 Picasso hi ha dos seients a la tercera filera amagats al terra

del vehicle.Segons la versió de cada

model del vehicle, porta unes prestacions o altres; per exemple, el C4 Picasso Exclusive porta modubox isoterm i el Gran C4 Picas-so porta suspensió posterior neumàtica, kit antipunxades i les barres cromades al sos-tre.

En definitiva, l’aposta de Citroën per la millora dels seus models és un dels seus avantatges.

Motor Subaru

Nou Subaru STI Sedan, l’evolució de la tecnologia

Preu 42.950Airbags

Cortina i lateralsSistema de frens

ABSCilindrada

2.457 ccPneumàtics245/40 R18

Potència300 cv

Velocitat màxima250 km/h

Acceleració 0/10010,9s

Consum l/100 km13,8/8,2

Emissions195 gr/km

Altres versionsWRX STI 6MT

Hatchback Sport

WRX STI 6 MT SEDAN

RedaccióTARRAGONA

El Subaru Espanya llança al mercat el nou Subaru WRX STI Sedan, la veritable icona dels cotxes d’altes prestaci-ons, en evolució constant des de fa 10 anys, que ofe-reix, com a gran novetat, la seva versió Sedan, i torna així als seus orígens. A més a més de presentar aques-ta nova carrosseria, el nou model presenta canvis es-tètics (exteriors i interns)

i millores en el rendiment del cotxe, que el fa encara més esportiu. Entre les no-vetats destacables d’aquest nou model, trobem unes prestacions sense límit, al costat d’alts nivells de se-guretat gracies, principal-ment, al motor Boxer turbo que serveix com a nucli al sistema Symmetrical All-Wheel Drive (AWD), amb el seu equilibri de pesada i el baix centre de gravetat. En relació als seus canvis exte-

riors, trobem els cantons de para-xocs enfortits i àrees al

voltant dels fars davanters en negre, per donar-li una

imatge de més estabilitat. La reixeta davantera, més gran, també té un disseny amb tons negres. A més a més, s’ha dissenyat un especta-cular spolier posterior per aquest nou STI Sedan. Pel que fa als canvis de rendi-ment, s’han aplicat variaci-ons a la suspensió i l’altura del vehicle s’ha disminuït en 5 mil·límetres per millorar la precisió a la conducció. S’ha introduït un nou braç baix de suspensió davante-

ra d’alumini, per a un millor control de la conducció. La gamma del WRX STI estarà composta per la carrosseria Sedan, que ja ha començat a arribar al mercat i a les exposicions, i que tindrà un sol acabat, amb un extens equipament que inclou sis-tema de navegació, llunes tintades, Bluetooth i un es-pectacular spolier posterior. I la carrosseria Hatchback, amb dos acabats, l’Sport i l’Sport Plus.

Nova imatge pels Citroën C4 i Gran C4 Picasso

Preu 17.100/17800

AirbagsCortina i lateralsSistema de frens

ABS+AFU+REFCilindrada1.598 c.c.Neumàtics

215/55 R16Potència

120 cvVelocitat màxima

186 km/hAcceleració 0/100

12,1sConsum l/100 km

7,5 l Emissions177 gr/km

Altres versionsExclusive/SX/ Business/HDi

Citroën C4Picasso i Gran C4 Picasso

23

TENDÈNCIESOctubre de 2010

Novetats

Llibres recomanats Recursos on-lineCom transformar una idea en negoci

Títol: ¿Jefes? No, gracias Autor: Salvador Figueroa Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Emprenedoria

Aquest llibre és per a les perso-nes que vulguin donar un gir a la seva vida i intentar tenir el seu propi negoci. Mostra tots els passos necessaris que s’han de tenir en compte per poder muntar-lo.

La clau de l’èxit de Google

Títol: I Google, com ho fa-ria?Autor: Jeff JarvisEdita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Noves estratègi-es empresarialsEl ràpid creixement de l’empre-sa Google és l’exemple que tria el seu autor per conèixer els se-crets del seu èxit i el que podem en aprendre, a través de 40 sen-zilles regles que tota empresa ha de seguir.

L’interior d’una redacció de diari

Títol: Els imperfeccionistesAutor: Tom RachmanEdita: Ed. ColumnaTemàtica: L’ofici periodístic

Amb les guerres de l’Iraq i l’Af-ganistan com a teló de fons, i l’ombra de Bin Laden i el canvi climàtic, aquest llibre ens ex-plica la vida del personal de la redacció d’un diari, i com la seva vida privada pot portar el rumb del mitjà on treballen, amb una mirada irònica i commovedora.

La innovació com a raó de ser

Títol: Si funciona, canvia’lAutor: Franc Ponti/ J.M. Ferrer-Arpí Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Habilitats direc-tivesEl llibre basa el seu èxit a qües-tionar moltes de les veritats quotidianes, per tal de poder ex-plicar per què alguns projectes, tant personals com professio-nals, fracassen. En definitiva, és una superació de la por al canvi, o el gust per l’aventura creativa.

n-economia.com, la porta econòmica de les TIC

N-economia és un portal web que té com a objectiu pro-moure la informació econòmica sobre les noves tecnologies de la informació, la innovació en general i els seus efectes a escala internacional, de la UE, de l’economia espanyola, regional i de sectors d’activitat i empreses.Està dirigida a tots aquells interessats en la nova econo-mia, desenvolupament digital, gestió de la innovació, tec-nologia en processos i productes, innovació en sistemes d’organització, societat de la informació i del coneixement, economia de xarxes i de la connectivitat, o qualsevol les se-ves múltiples variants, com poden ser empreses en procés d’adaptació a la nova economia, les administracions públi-ques en general, professionals TIC, directius i professionals que dediquen una atenció especial a la innovació, etc.

Eugo.es, l’eina per iniciar l’activitat empresarial

El portal eugo.es està dirigit als prestadors de serveis (em-presaris i emprenedors) dels estats membres de la Unió Europea que vulguin realitzar la seva activitat empresarial a Espanya. També està dirigit als consumidors (destinataris dels serveis) de les activitats empresarials per proporcionar-los la informació sobre les associacions i formes de reclama-ció, així com a les autoritats competents que atorguen les autoritzacions, registres, etc. L’objectiu principal és facilitar als prestadors de serveis la informació referent a les opcions de què disposa per a l’accés i exercici de la seva activitat empresarial. Per determinar el conjunt de tràmits i requisits necessaris, s’ha de seleccionar un seguit d’opcions per tal de poder determinar les necessitats i poder satisfer l’usuari sobre la informació que demana.

Aquest nova manera de fer regals presenta la seva nova gamma d’experiències dirigides a tot tipus de públic. Les 24 noves caixes obrint encara més les possibilitats de sentir, compartir i gaudir de la gastronomia, l’aventura, l’enoturisme, paratges extraordinaris, hotels únics, etc. i cent propostes més perquè puguis organitzar el teu PlanB. El dis-seny de la caixa és molt atractiu, amb un extensa i exclusiva selecció d’alternatives.

PlanB, una experiència nova per als cinc sentits

El robocleaner KL-2010 és un aspirador que elimina la brutícia més difícil au-tomàticament. Aspira, neteja i este-rilitza automàticament. Aquest és el nou model de format reduït que pot netejar per sota dels llits, sofàs o altres mobles. Té un sensor d’obstacles que és capaç d’evitar escales i sortejar mobles i la seva llum UV, elimina els bacte-ris del terra. També incorpora una mota que ajuda a donar-li brillantor del terra, parquet o ceràmica. Una eina indispensable a la teva llar

La tecnologia dels robots a la teva llar

Picardo presenta la seva nova col·lecció de carteres d’estil elegant i gran funcionalitat ideals per a executius, fabricades en pell d’alta qualitat i remats en disseny de metall cromat. Així, Picardo sorprèn per les seves línies suaus i les seves solucions com acces-soris desprendibles i convertibles. Inconfu-sible disseny i best seller de la casa.

La col·lecció més ‘business’ de Picardo

ATTIMO és el nom que ha donat el dissenyador al seu nou perfum. Un nom italià que no s’oblida fàcilment i que intenta desprendre l’essència d’un preciós instant. Aquesta fragància única revela l’ànima dels valors principals de la marca: elegància innata, glamur, chic, seducció refinada i estil italià. La seva aroma es podria descriure com un ram de flors amb múltiples matisos que el fan únic, amb cos i molt agradable.

Nova fragància de Salvatore Ferramo

24 Octubre de 2010ContraCrònica

Núria ArlandesREUS

–Un projecte com Absolut-Lab suposo que té una fei-na darrere molt forta, com ha estat dur-lo a terme?. «Doncs crec que serà el més a prop que estaré de sentir el que senten les do-nes al parir, sincerament. Bé, ha estat un procés molt complicat i amb molta ten-sió, però és normal ja que la marca s’hi juga molt. És una aposta molt arriscada per ells ja que s’enfronten a un món totalment nou (in-novació, producció digital, tecnologia, etc.). L’origen del projecte és un brief que llança Absolut a Strike on ens demanen pensar en al-

guna cosa per generar awa-reness. A partir d’aquí, re-plantegem el briefing a llarg termini i molt més enllà d’un esdeveniment. La idea sorgeix de l’antagonisme de dos plantejaments, empre-saris amb capital inversor i sense idees i gent amb idees brillants que volen donar-hi sortida al mercat. I ens vam adonar que si ho conjugà-vem i buscàvem els millors players per donar-hi vida i acompanyar tot el procés, aconseguiríem donar noves oportunitats». –Renovar-se o morir, en temps de crisi és una ne-cessitat tant per les noves iniciatives empresarials com pels nous productes?

«Absolutament. Els temps de crisi requereixen de cre-ativitat, requereixen d’apos-tes arriscades, de movi-ments valents. La crisi que patim actualment és eco-nòmica, però com a con-seqüència d’una crisis cre-ativa general. L’entorn ha avançat per inèrcia sense parar-se a pensar com podí-em evolucionar d’una mane-ra més efectiva, no hem es-tat atents a tot el que venia i ara estem on estem». –Què necessites per en-trar dins del món d’Abso-lutLab?«Necessites tenir inquietud per mirar, per pensar, per plantejar idees que aportin a fora, a la societat. Al Ab-

solutLab es genera i es pro-dueix digitalment. És un es-pai dinàmic on tota idea ha de tenir una aplicació vàlida per la societat. No som una sala d’exposicions estàtica, vaja». –La seu d’AbsolutLab és a Madrid, creus que l’essèn-cia es podria estendre a al-tres ciutats, com per exem-

ple Tarragona o Reus? «La seu no és el factor relle-vant d’aquest projecte, és dins on resideix la impor-tància de la idea. Perquè a dins és on es genera el co-neixement i serveix d’alta-veu cap a fora, cap a la so-cietat. Avui en dia pots tenir un “contenidor” així a Ma-drid, a Reus o on sigui, per-què les eines per comunicar el que allí passa són globals. Gent amb idees brillants n’hi ha a tot arreu i el nos-tre objectiu és oferir-los un espai per desenvolupar-les allà on sigui».–Quins projectes teniu a mitjà i curt termini?«La prioritat de Strike ara mateix és desenvolupar cor-rectament aquest projecte. Precisament també estem treballant amb un pla d’ex-pansió per l’AbsolutLab a les principals capitals euro-pees a mitjà termini. I, òb-viament, Strike segueix tre-ballant projectes amb altres marques».

Un laboratori per les idees

La crisi ha aguditzat l’enginy de molts creatius i empreses; d’aquesta manera, amb aquest esperit innovador i amb ganes de donar

forma a idees tant empresarials com de nous productes, neix la iniciativa Absolut Lab, de la mà de Xavi Barberà, de Reus, director creatiu

de Strike, la primera empresa de ‘coolhunting’ espanyola amb més de 10 anys d’experiència en aquest mercat.

AbsolutLab és un espai on es dóna forma, cos i sortida a les noves idees de les empreses i als nous productes

Núria ArlandesREUS/MADRID

AbsolutLab neix com una iniciativa per tal de crear un espai on projectes in-novadors de tots els àmbits empresarials i, fins i tot, l’emprenedoria puguin tenir una sortida real al mercat, és a dir, un entorn favorable a la creativitat en el qual el coneixement sigui transfor-mat en productes i serveis innovadors, únic a Espanya on es completa tot el procés fent possible el pas de les idees a la realitats. Per tal de poder-ho fer una realitat, el projecte ve ava-lat pel suport d’agents tan importants dins del món empresarial com FABLAB, laboratori digital impulsat pel MIT de Boston (Mas-sachussets Institute of Te-chnologies), que té com a finalitat l’accessibilitat en l’ús de la tecnologia de la fa-bricació digital al servei de la societat. Així, sota el prin-cipi que “podem fabricar qualsevol cosa”, es fan rea-litat projectes i teories grà-cies a les eines i al network global d’aquesta entitat. O ESADE, que ha dissenyat un programa de màsters espe-cífic per això, adaptat a les necessitats de cada alum-ne i acompanyant-lo en tot el procés creatiu des de la seva posada en marxa fins a la seva sortida al mercat. A més, no hi ha necessitat de tenir formació empresarial prèvia. També es fomentarà l’“open&cross innovation” com un camí obert a la crea-tivitat aplicada al desenvo-lupament. Tot això pren cos a l’interior de les set plantes que ocupa en un edifici de Madrid i que serà l’escenari de diferents esdeveniments com tallers o workshops, conferències i jornades de la mà d’experts en diferents camps i beques pels projectes més interes-sants, que ajudaran al des-envolupament de les idees i projectes dels visionaris interessats. Així, especialis-tes locals i internacionals exposaran i compartiran els seus coneixements en un flux constant de creativitat i innovació.

AbsoluLab vol serun punt de trobada per nous conceptes.

CEDIDA

Xavi Barberà.

CEDIDA

Xavi Barberà. Director creatiu de Strike i creador d’AbsolutLab

«L’objectiu és oferir espai per desenvolupar idees”

diarimés - 1302/11/10 MÓN

ACTUALITAT

Moren més de 50 persones en l’assalt a una església de Bagdad

EUROPA PRESSEl viceministre de l’Interi-or iraquià, Hussein Kamal, va elevar a 52 el nombre de morts i 67 el de ferits per l’assalt de les forces de se-guretat a l’església de Nos-tra Senyora de la Salvació, al centre de Bagdad, presa per un grup de milicians is-lamistes en plena missa del diumenge.

El balanç ofert pel tinent general Kamal només in-cloïa les víctimes civils i de les forces de seguretat, no els milicians morts durant l’assalt. Els segrestadors, presumptament vinculats

a Al-Qaida, mantenien re-tinguts a més d’un cente-nar de fidels que van assis-tir a missa en el moment de l’atac.

Testimonis presencials van assegurar que van po-der veure molts cadàvers a l’interior de l’església des-prés de l’assalt de les forces de seguretat, que va pro-vocar que els segrestadors van llançar granades i de-tonessin les armilles explo-sius que portaven posades.

La mateixa església va patir diversos incidents greus a l’estiu del passat any 2004.

També es van registrar 67 ferits

BRASIL

Dilma Rousseff guanya les eleccions i serà la primera presidenta del país

EUROPA PRESSL’escollida en les eleccions de diumenge passat com a nova presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va agrair al poble brasiler el seu suport en la votació, alhora que va qualificar el seu triomf com una «demostració de l’avanç democràtic» del seu país perquè «per primera vegada una dona presidirà el Brasil».

«El meu primer com-promís: honorar les dones brasileres perquè aquest fet fins avui inèdit es con-verteixi en un fet natural», va dir al respecte en el seu

primer discurs després de conèixer la seva victòria electoral. «La meva alegria és encara més gran a causa del fet que l’entrada d’una dona a la Presidència de la República es dóna a través del vot», va afegir, en re-lació a la qual cosa va su-bratllar «els valors i drets democràtics, entre ells l’habitatge digne i la pau social».

Així mateix, la membre del Partit dels Treballadors va prometre «vetllar per la llibertat de premsa, la lli-bertat religiosa i de culte, per l’observació perma-

nent dels Drets Humans, per la constitució». «És in-creïble la capacitat de crear del nostre poble, per això

reforço el meu compro-mís fonamental de la meva campanya: l’eradicació de la misèria», va afirmar Rousseff.

Concretament, va apun-tar als nens i joves amb dis-capacitats i als desocupats com els grups de població que més atenció han de re-bre.

D’altra banda, la candi-data del Partit dels Treba-lladors es va comprometre a continuar amb el llegat del seu antecessor, Lula da Silva. El relleu a la presi-dència del país tindrà lloc el proper 1 de gener.

La vencedora va ressaltar que treballarà pels valors i drets democràtics

Dilma Rousseff

EP

TERRORISME

EUROPA PRESSLa policia va desactivar ahir a Atenes diversos pa-quets bomba, després que un primer paquet, dirigit a l’ambaixada mexicana, va explotar i var ferir lleument una treballadora d’una em-presa de missatgeria. Una brigada antiterrorista va re-collir les restes de l’explosiu per analitzar-les.

Segons les primeres in-vestigacions, el president

francès, Nicolas Sarkozy, i les ambaixades de Bèlgica i Holanda a Atenes n’eren els destinataris. La policia grega va detenir dos homes sospitosos d’estar vinculats amb un grup extremista d’esquerres grec, i descarta cap lligam amb Al-Qaeda. Es tracta de dos homes que podrien pertànyer al grup terrorista Conspiració de Nuclis de Foc que va iniciar la seva activitat el 2007.

La policia desactiva diversos paquets bomba a Atenes

SUCCESSOS

EUROPA PRESSEls equips de rescat van aconseguir recuperar un total de 54 cadàvers de passatgers d’un ferri que es va enfonsar dissab-te a aigües de la badia de Bengala, a l’est de l’Índia, però es tem que la xifra fi-nal de morts sigui enca-ra superior, ja que hi ha encara 73 desapareguts.Sí que van aconseguir sobreviure 93 dels 220

passatgers, tots ells pele-grins. L’incident va tenir lloc als voltants de l’illa de Ghoramara, en l’estat de Bengala Occidental.

Segons les investigaci-ons, el vaixell transpor-tava a més persones del permès i va naufragar després d’impactar con-tra un banc de sorra que no va ser detectat per la tripulació de l’embarca-ció.

Més de 50 morts pel naufragi d’un ferri a l’est de l’Índia

14 - diarimés 02/11/10BELLESA

Els beneficis mèdics de la dieta mediterràniamenjar bé

Un estudi de Predimed afirma que seguir les recomanacions d’aquesta dieta equilibrada ajuda a reduir a la meitat la incidència de nous casos diagnosticats de diabetis

Un estudi realitzat pel node PREDIMED-Reus, pertanyent al grup d’estudi PREDIMED, coordinat per l’Hospital Clí-nic de Barcelona, ha determi-nat que la dieta mediterrània pot reduir fins a la metitat la incidència de nous casos de diabetis diagnosticats.

L’estudi ha consistit en el seguiment durant 4 anys de més de 400 pacients no diabètics amb edats com-preses entre els 55 i els 80 anys. PREDIMED-Reus ha pogut observar que aquells individus que van seguir les recomanacions d’una dieta mediterrània, amb un suple-ment com oli d’oliva verge o fruïts secs, amb el temps van presentar un 52% me-nor risc de desenvolupar diabetis en comparació aquells que van seguir reco-manacions de seguir una di-eta baixa en greix, tant vege-tal com animal, per prevenir una malaltia cardiovascular.

L’estudi també ha cons-tatat que la reducció ob-servada en la incidència de

nous casos de diabetis es va produir independentment de la pèrdua de pes dels parti-cipants ni de les diferències en l’activitat física realitzada per als voluntaris de l’estudi.

Aquest projecte mèdic

i social l’ha portat a terme l’equip de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i el CIBER Obesitat i Nutrició de l’Institut Carlos III, sota

la direcció del doctor Jor-di Sales-Salvadó i amb col-laboració de l’Institut Català de la Salut.

La diabetisSegons l’Organització Mun-dial de la Salut, existeixen més de 180 milions de per-sones diabètiques en tot el món, es preveu que aques-tes xifres es dupliquin pel 2030 i que la mortalitat augmenti en un 50% en els propers deu anys. A Catalu-nya, les xifres d’incidència d’aquesta malaltia augmen-ten de forma progressiva, sobretot entre els joves.

La realització d’una die-ta saludable és un punt bà-sic tant en la prevenció com en el control de la malaltia.

La dieta mediterrània és rica en fruïtes, verdures, lle-gums, cereals, fruits secs i oli d’oliva que s’utilitza per a tot. Aquesta dieta, rica en greixos no saturats, vitami-nes i molècules antioxidants és adequada i saludable per a tothom.

La fruita, els vegetals i les hortalisses són elements bàsics en la dieta.

CEDIDA

eT reCOmanem

Timotei renova els xampús amb set varietats diferents, dos acondicionadors i una nova mascareta que aporten molts beneficis als cabells.

Xampús de Timotei renovats i amb noves fórmules

diarimés - 1502/11/10 ESPORTS

VICENTE M. IZQUIERDOEncara cueja el penal que va assenyalar Trujillo Suárez, aquest diumenge, al Nou Estadi a favor d’un Còrdova que va marxar a casa amb un punt a la but-xaca. Transcorria el minut 83 quan el col·legiat madri-leny, a instàncies de l’auxi-liar, va marcar una situació antireglamentària dins de l’àrea de Rubén Pérez, fet que no va desaprofitar Lu-que per establir el defini-tiu 1-1, que anul·lava el gol anotat per Mairata nou mi-nuts abans.

Aquesta situació cou en el si de la plantilla grana i, en aquest sentit, Álex Cruz va apuntar ahir que «el pe-nal ens va fer mal, pel mi-nut i per la forma que suc-ceeix. He vist la repetició trenta vegades i encara no trobo el perquè. Els àrbitres també influeixen, però ara hem de passar pàgina i ens hem de centrar en el proper partit». El jove extrem, que va continuar a la titularitat davant els andalusos, re-flexionava sobre el succeït durant l’acció que va deci-dir el partit, i declarava que «et poses a pensar i, des del meu punt de vista, no sé què va poder veure. Són co-ses que passen. Vam fer un

bon partit i teníem l’opor-tunitat d’aconseguir els tres punts a casa. Tot i això, les decisions dels àrbitres també influeixen».

Els jugadors van tornar ahir als entrenaments, sen-se temps per descansar i amb l’únic objectiu de su-mar els tres punts aquest diumenge, contra el Teneri-fe, en un duel vital pels dos conjunts, els quals només han sumat sis punts en els trenta que s’han disputat.

En aquest sentit, els illencs arribaran al duel després de guanyar el seu primer partit de Lliga, aquest diu-menge contra l’Elx (1-0) i el conjunt grana després d’es-tar vuit partits sense sortir-ne victoriós en cap.

Cruz coneix la necessitat de guanyar a terres illen-ques i, en aquest sentit, ahir va manifestar que «seria molt important guanyar un resultat allí i, després, fer-lo bo a casa perquè, d’aquesta

manera, puguem enlairar-los i acabar de retrobar-nos amb els bons resultats».

Delporte, lesió fibrilarEl club va anunciar ahir que Delporte pateix una le-sió fibril·lar en el seu bessó dret. L’extrem, que va ser ti-tular contra el Còrdova, va lesionar-se a la mitja hora de partit contra els cordo-vesos i avui se li practicarà una ressonància per conèi-xer l’abast de la lesió.

FUTBOL

Diu que, després de veure reiteradament la repetició, encara no ho entén

Álex Cruz destaca que el penal contra el Còrdova va fer mal al Gimnàstic

Álex Cruz, lluitant una pilota durant un partit al Nou Estadi.

OLÍVIA MOLET

GOLF

REDACCIÓLes instal·lacions del Club de Golf Costa Do-rada van acollir, el passat dissabte 30 d’octubre, la 22a edició del Trofeu de Golf a benefici de l’Asso-ciació Española Contra el Cáncer, torneig organit-zat per la delegació pro-vincial pertinent. Aquest torneig, de caràcter be-nèfic, va aconseguir aple-gar més de 100 partici-pants i es van aconseguir recaptar 2.000 euros en-tre les aportacions proce-dents de les inscripcions i de les files zero, a banda d’un gran nombre d’em-preses i particulars, que van voler col·laborar de forma desinteressada en aquest projecte.

En l’apartat esportiu,

els resultats van ser molt bons en les quatre cate-gories, tot i que va desta-car, per sobre de la resta, la targeta entregada per Joan Tombas, amb un resultat stableford de 41 punts, entregant el mi-llor resultat del dia, amb 69 cops bruts. José Albui-xech, amb 3 sota par, va ser el millor en la sego-na categoria, mentre que Alicia Zaragoza, amb un resultat de 5 sota el par, es va adjudicar la tercera categoria.

Francisco Jarillo, amb 36 punts stableford, es va adjudicar la quarta cate-goria i, pel que fa a la ca-tegoria júnior, Sebastià Casanella va ser el millor en finalitzar el recorregut amb el par net del camp.

Recapten 2.000 euros en benefici d’una associació contra el càncer

Joan Tombas, guanyador de la prova.

CEDIDA

16 - diarimés 02/11/10ESPORTS

VICENTE M. IZQUIERDOAixò ja comença a anar de debò. El Reus Deportiu s’ha convertit en el ferm líder de l’OK Lliga, amb quin-ze punts sumats de quinze possibles i igualat amb el Coinasa Liceo. Tot i això, els del Baix Camp avantatgen els gallecs a la taula classi-ficatòria, pel goal average, ja que han anotat 26 gols pels 9 que han rebut, men-tre que el Liceo n’ha marcat 29, però n’ha rebut 15.

A dia d’avui, aquests dos equips semblen els més fots de la categoria, per da-munt d’altres dos conjunts que estan cridats a ser can-didats al títol, però que no han començat la tempora-da tan fort com els dos pri-mers. Es tracta del FC Bar-celona-Sorli Discau i del Roncato Patí Vic. El conjunt blau-grana únicament ha sumat deu punts en aquest inici de lliga, esdevenint

una de les decepcions fins al moment. El Barça és cin-què, mentre que els oso-nencs són quarts, amb onze punts.

Alejandro Domínguez ha sabut confeccionar un gran bloc, tot i la baixa del «Ne-gro» Páez, la qual ha suplert amb garanties.

Tot i que encara és massa aviat per extraure conclusi-ons, els reusencs volen ser candidats a la consecució del títol.

HOQUEI PATINS

Els del Baix Camp, líders, ja avantatgen en cinc punts el potent Barça

El Reus Deportiu comença a veure que pot ser un aspirant clar al títol

El Reus Deportiu va vèncer, aquest cap de setmana, l’Enrile PAS Alcoy, per cinc gols a tres.

OLÍVIA MOLET

BIKETRIAL

REDACCIÓL’Ajuntament de Torre-dembarra va realitzar un homenatge, aquest dissabte, un homenatge als pilots de biketrial del Club Bike Trial de Torre-dembarra, els quals van participar en el Campio-nat del Món de l’especia-litat recentment.

L’alcalde del municipi torrenc, Daniel Masagué, va agrair als joves pilots l’esforç realitzat durant el campionat i, a més, va en-coratjar-los a continuar

realitzant aquest esport a les files d’un dels millors clubs a nivell nacional.

Ángel Batlle es va pro-clamar campió del món durant el torneig, mentre que Sergio García va fi-nalitzar segon, en la seva categoria. Loïck Martí, Humbert Mallafré, Ser-gi Segú, Eloi Fernández, Germán Hernando i Da-niel Tapioles també van participar tant al cam-pionat mundial com a la recepció realitzada per l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Torredembarra homenatja els pilots de biketrial

Els pilots, durant l’homenatge.

CEDIDA

diarimés - 1702/11/10 ESPORTS

Tarragona. José Pradells Sabaté. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a l’església de Sant Sebastià de La Canonja.José Núñez Núñez. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui, a les onze del matí, a l’església de Sant Josep Obrer de Torreforta.Ramon Castro Orellana. Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l’església de Sant Fructuós.Julián Hernández Martín. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Pere i Sant Pau.

María Lucía Pedros Gómez. Ha mort als 52 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Santa Clara.

Reus. Joan Recasens Montià Ha mort a l’edat de 78 anys. El funeral se celebrarà avui a les dotze del migdia , a l’església Sant Bernat.Antonio Navarro Rodríguez Ha mort a l’edat de 85 anys. El funeral se celebrarà avui a dos quarts d’onze del matí, a l’església de la Immaculada.Rosa Maria Rovira Bas Ha mort a l’edat de 55 anys. El funeral se celebrarà avui a les nou del matí, a l’església Sant Francesc.

DEFUNCIONS

FUTBOL

VICENTE M. IZQUIERDOLa Unió Esportiva Valls s’ha confirmat enguany con un dels principals candidats a l’ascens a Primera Cata-lana, després del gran ini-ci de temporada que ha re-alitzat. Els vallencs, amb vuit jornades disputades, únicament són superats a la classificació per l’Atlètic Camp Clar. Tots dos em-paten a disset punts i són, juntament amb el Jesús Ca-

talònia, els clars candidats a pujar de categoria.

El Valls s’ha confirmat com el millor equip, defen-sivament, parlant, del grup sisè de Primera Regional, ja que únicament ha encaixat set gols en el que va de cam-panya. Tot i això, no desta-ca per la seva capacitat go-lejadora, ja que ha marcat tretze gols, pels disset del Camp Clar i els vint del Je-sús.

La UE Valls segueix a l’estel·la del lideratge en el grup sisè de Primera

EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓDE L’EMPRESA MIXTA DE SERVEIS FÚNEBRES MUNICIPALS DE TARRAGONA, S.A.

Us convida a la missa que celebrarà l’excel·lentíssim i reverendíssim Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, el dia 2 de novembre

a les vuit de la tarda, a l’església de Sant Antoni de Padua a la Rambla Nova, 105, de Tarragona en sufragi dels fidels difunts

tarragonins morts des del primer de novembre de dos-mil nou.

Tarragona, 2 de novembre de 2010

18 - diarimés 02/11/10OPINIÓ La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redac-ció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mà-xim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659

Distribució controlada:

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Esther Valcárcel, Vicente Izquierdo, Mònica Just, Antonio Ramos. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Roser Sans, Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/ Sant Agustí, 21, 3r.43003 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21C/Sor Lluïsa Estivill, 16. baixos.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41www.diarimes.com

La raó de ser del PSC pro-vé de la consciència social i de la consciència nacional.

Aquestes van ser les dues raons de la nostra fundació i no entenem l’una sense l’altra. És el que ens fa dir que som socialistes i catala-nistes per les mateixes raons.

Avui tenim dues grans crisis, l’econòmica i la de la relació Cata-lunya - Espanya arran de la sen-tència del Constitucional promo-guda pel PP.

Pel que fa la primera, malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis ne-cessaris. Fa dos anys Sarkozy de-manava refundar el capitalisme però no n’hem sabut res més i a finals de juny fracassava la cime-ra del G-20 de Toronto on es va re-nunciar a canvis significatius en el sistema financer.

Tenim, doncs, una feina molt complexa sense tenir les claus de les reformes que han de ser, molt

majoritàriament, de caire inter-nacional. Perquè, avui més que mai, la política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans corporacions financeres, del pensament i de la seva trans-missió, totes elles dominades pel pensament conservador. Però necessitem polítiques de progrés

que ara requereixen d’austeritat condicionada pels mercats dels quals depenem inevitablement. Però hi ha molta diferència en-cara en com abordem dreta i es-querra la política econòmica i so-cial, el Medi Ambient i l’energia, la investigació, l’educació, el trans-port, sanitat, serveis socials; les pensions i el seu futur, la igualtat i

la violència de gènere.I pel que fa a l’altra crisi, de Ca-

talunya enllà han de saber que és inqüestionable la pluralitat d’Es-panya. I no els tallem a tots pel mateix raser. Amb Zapatero hem assolit un nivell de competènci-es i de finançament com mai. La col·laboració CiU-PP va ser desas-

trosa per Catalunya i el sr. Poblet governa la Diputació tarragonina amb un PP que ha provocat que ens retallessin un Estatut que vo-lem sencer. Ho necessita Espanya perquè no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben po-sicionada es vagi distanciant.

I ho necessitem els catalans perquè la majoria, uns per senti-

ment personal, altres per un exer-cici de racionalitat, estem per una relació federal que asseguri mi-llor l’economia, la cohesió social i el govern de la interdependència en un món global en què tenim moltes fragilitats i poques forta-leses i en què pel futur personal i col.lectiu hem d’actuar cons-

truint el màxim d’unitats i el mí-nim de divisions.

I volem el catalanisme soci-al que considera la cohesió i la igualtat d’oportunitats com l’únic camí per una Catalunya amb pos-sibilitats de futur. Amb fractura –econòmica, social o cultural– Ca-talunya no existirà. O som un sol poble, o no serem.

TRIBUNA

«La política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans operacions financeres»

Federalisme i catalanisme social

Xavier SabatéCandidat del PSC al Parlament per Tarragona

«Espanya no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada es vagi distanciant»

Tarragona no pot llançar la tovallola

Tarragona és una ciutat amb problemes que no tenen al-tres ciutats de les seves ca-

racterístiques, cosa que ens fa pensar que poden ser problemes que es poden resoldre.

La neteja, la manca d’una ofer-ta cultural suficient o la disponi-bilitat de biblioteques podrien ser tres exemples de problemes histò-rics que no són culpa del govern Ballesteros però que cal que ana-litzem i diagnostiquem per poder tractar amb encert.

Darrerament, en parlar d’aquests temes, he sentit veus de l’entorn socialista en la línia de

que analitzar Tarragona de ma-nera objectiva és ser pessimista, que tot funciona molt bé i que les crítiques responen gairebé a un sentiment antitarragoní.

Són línies argumentals erròni-es notables arran de la pèrdua de la candidatura a Capital Cultural 2016 i que crec que són molt ne-gatives per la ciutat perquè impli-quen una sensació que el govern Ballesteros ha llançat definitiva-ment la tovallola i s’ha afiliat al sindicat de l’eterna excusa: que si la crisi, que si els ciutadans no són cívics, que si la ciutat no pot estar neta, que si els coloms, que si tení-

em el millor projecte pel 2016 però el jurat no ens va entendre, que si és perquè som catalans. S’acabarà menjant el gos els deures?

Afegir d’una banda l’eterna pro-mesa de les utopies cultural, sani-tària, educativa, esportiva en for-ma de milions virtuals i dibuixos per ordinador com el render del Complex Esportiu Sant Jordi o amb els múltiples «aviat-farem» sobre el pas soterrat de la Plaça dels Carros. De l’altra, la impos-sibilitat de fer anàlisis crítiques i fer propostes en positiu per apor-tar solucions sense ser titllat d’an-titarragoní. Recordem que en

demanar transparència a la Can-didatura dels JJMM 2017 se’ns va acusar de treballar per Cartage-na!

Les eternes promeses i la cen-sura subtil o no són les eines fo-namentals que utilitzen sempre els immobilismes, són les eines d’aquells que no volen cap canvi encara que hi hagi problemes i si-guin incapaços de resoldre’ls.

De molts dels problemes de Tarragona no en té la culpa el go-vern Ballesteros, però amb pro-meses i censura no n’esdevindrà la solució sinó que s’està conver-tint en part del problema.

Rafael LunaCap de llista del PP per Tarragona al Parlament

«Malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis necessaris»

EDITORIAL

Els resultats de Ryanair entre els mesos d’abril i setembre han estat molt posi-

tius, ja que l’aerolínia va obtenir uns beneficis de 451,9 milions d’euros, una xifra

que representa un 17% més que en el mateix període de l’anterior exercici. Tot i

això, els inversors esperaven millors resultats ja que l’aposta d’aquesta aerolínia

de baix cost està sent molt forta, per la part que ens toca a Reus i també a Barce-

lona, on fa poques setmanes s’ha instal·lat. Ara, la companyia ha decidit pujar un

10% els preus dels seus bitllets, una mesura que, segurament, no agradarà gens

als usuaris, la gran majoria dels quals viuen la crisi econòmica en primera perso-

na. A més, Ryanair, durant aquest hivern, baixa considerablement la freqüència

de vols des de la capital del Baix Camp, fet que podria provocar que se’n ressen-

tís molt sensiblement pel que fa al descens dels usuaris. Aquest fet, barrejat amb

l’increment dels preus, pot deixar «tocada» la companyia.

De baix cost, però més car

diarimés - 1902/11/10 CLASSIFICATSDE PARTICULAR A PAR­TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Ur-banització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361

MonTbRIó. REf. 595. PIs semi-nou. 80 m2 utils. Anti-guitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina america-na equipada. Bomba de ca-lor i a/c. Ter rassa 20 m2. Pis-cina comunitaria. Pàrquing. Molt lluminós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10.

PRoMoCIó obRA noVA A RIUDOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter rassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10

LA sECUITA. obRA nUEVA. 1 dorm. A/A, parquet, cocina e qui pada. Pàr quing. 123.000 eu ros. Tel. 977 24.42.44

REf 5239 REUs PIso de 75 m2 de 3 hab, comedor, coci-na, calef. ascen. zona carre-four. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053

VILA­sECA. PIso DE 3 dor-mitorios, co ci na in de pen di-ente, sin as censor, 144.240 eu ros. Abs te ner se a ge n cias. Tel. 639.184.934

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings,

Terrenys

PLAzA DE PARkIng. zonA Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083

LoCAL CoMERCIAL A TA­RRAgonA C/CASTELLARN-AU.Obra nueva, 100m2 de superficie interior. 135.000 euros. 977.24.08.12

VEnDo PARkIng zonA PLAzA Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/mediano. Tel.: 696.863.847

VEnTA nAVEs RUIDoMs. 950 m2 (PB)+ 250 m2 (Altillo) ó 1.900 m2 (PB) + 550 m2 (Altillo). Tel: 630.145.066 joan .cot@cotingenieros.com

nAU En VEnDA RIUDoMs. Superficie 520 m2. Nau apa-rador. Parket. Oficines. Fals

TARRAgonA. PIs MAR­qUés DE MonToLIU, ben situat, 4 habitacions, 2 banys, traster i pàrking, ar-maris empotrats y molt as-solejat. Preu 343.000 euros. Tel. 626.785.568

sAnT PERE I sAnT Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e qui-pada, ga leria, saló-menjador. To tal ment reformat + mo-bles. Preu 105.000 eu ros. Tel. 977 20.12.55. Ne go ciable.

VEnDo PIso CénTRICo, DE 60 m2, 2 hab., con trastero. A re for mar. Tel. 671.031.627. Pre cio nego-ciable.

Altres poblacions

REUs. CAMí ALEIxAR, 50. Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948

VILA­sECA, C/ DE LA Font, pis reformat de 3 dorm. sala menjador amb balcó, cuina office, 2 banys, assoleiat, ca-lefacció, ascensor . 139.000 euros. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

PoboLEDA PRIoRAT. MA­sET REhAbILITADo, 90 m2, 7 hectáreas de bosque, huer-to, agua abundante, 60.000 euros. Tel. 619.342.206

URb. PELAYo. CAsA In­DIVIDUAL de 2 plantes,

ben situat, s’accepta per-muta, 380.000 euros. Tel. 639427018.

VALL DE L’ARRAbAssADA. 118 m2 útiles, 4 habita-ciones, 2 baños, a/a, muy luminoso, frente al parque, terraza, galería y gran tras-tero, 280.000 euros. Parking opcional (+20.000 euros). Tel. 609.324.458

TARRAgonA CALLE CAs­TELLARnAU obRA nueva, 3 habitaciones, 2 baños, esquinero, calefacción, parquet, armarios empotra-dos. Posiblidad de parking 199.500euros 977.24.08.12

TARRAgonA, CALLE PERE MARTELL Obra nueva, 2 Habitaciones y 2 baños, cocina independiente, par-quet, calefacción y a.a. con bomba de calor Armarios empotrados 174.276euros. 977.24.44.66

IDEAL gEnTE JoVEn, DIs­PonEMos de viviendas económicas para comprar, también en opción a com-pra, pisos de 1 y 2 habitacio-nes en Bonavista. Facilidades en hipoteca o de compra. 977.54.38.46

sAnT PERE I sAnT Pau, piso de diseño. Plan ta baja, Ed ificio Mi ra mar II. Tel. 691.215.484

s.P. s.P. zonA VIoLAnT d’Hongria, c/ Miquel Servet, piso con muy buenas vistas al mar y a tarragona, semi-nuevo y en perfecto esta-do, 4 dormitorios, 2 baños, cocina con galeria, salon comedor, muy luminoso y soleado, parking. precio: 205.000.euros Pk opcional. tf. 977-25 09 93

IMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TARRAgonA ÁTICo RAM­bLA noVA Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Po-sibilidad de plaza de apar-camiento para dos coches 977.24.21.60

TARRAgonA ­ L´ALbADA PIs semi-nou de 3 dorm., 2 banys, cuina-off, amb galeria ,s-menjador amb balcons, a/a, exterior assoleiat, as-censor, parquing inclós. 170.000 euros. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

zonA nUEVA DE TARRA­gonA. Casa de 130 m2. Planta baja: comedor de 40 m2, 1 servicio, cocina grande con salida a terraza y zona comunitaria. 1ª plan-ta: Tres habitaciones dobles, una suite y otro baño com-pleto, aire acondicionado por conducto. Decorada de diseño, lista para entrar a vivir. 325.000 euros. Parking muy grande gratis durante 2 años, con opción a compra. Tel: 630.925.071

ChALET En EL CEnTRo de Tarragona ciudad. Dos plantas, bodeguilla rústica y jardín. Aceptamos piso a cuenta como forma de pago. Tfno: 977 22 66 52 web: www.promysa.com.

ToRREfoRTA , bonITo PIso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente refor-mado. Tel. 615. 891. 932

sE VEnDE PIso sEMInUE­Vo en Paissos Catalans. 3 habitaciones, 2 baños, pisci-na, amplia zona comunitaria, PARKING DOBLE y traste-ro.250.000 euros impuestos incluídos. 977.226.652

En VEnDA PIs A SP i SP C/Violant d´Hongria, 2 banys, 2 terrasses, parquet, cale-facció , 3 habitacions. Preu: 190.000.euros negociables. Interesats trucar al telèfon 629.48.54.57.

TARRAgonA CALLE sMI­Th ­CAsTELLARnAU obra nueva, 2 habitaciones, ca-lefacción, parquet, armarios empotrados 131.000 euros. 977.24.08.12

TARRAgonA, CALLE PERE MARTELL Obra nueva, Du-plex de 125m2, 3habitacio-nes, 2 baños, 1 aseo, par-quet, calefacción y a.a. con bomba de calor armarios empotrados 219.000euros 977.24.44.66

sE VEnDE ChALET InDI­VIDUAL en el centro de Tarragona ciudad. Dos plan-tas más sótano con come-dor rústico, terraza amplia y jardín. ACEPTAMOS SU VIVIENDA como forma de pago. Tfno: 628.670.993

TARRAgonA, xALET In­DIVIDUAL DE 335 m² en parcel·la de 1.350 m², sala menjador amb terrasses, sala d’estar amb llar de foc, cuina office amb vitro., 5 dormitoris, 2 banys, calefac-ció, altell, solarium, bodega, pk, arbres fruitals i piscina, totalment exterior i assoleiat,

totalment reformada amb qualitat. Jardí privat, 3 ha., 2 banys, cuina office, men-jador amb sortida a jardí de 50m2, garatge. Preu: 212.000 euros Tel. 652 96 07 87

RIUDoMs. ÚLTIMs PIsos PRoMoCIó OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habi-tacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter rassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comunitària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Quali-tats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10.

bAIx CAMP. CAsA DE poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803.

VILA­sECA (AV.R. D’oLzInA, 27 5-2), pis s-nou de 3 dorms., sala men-jador amb balcó, cuina, 2 banys,, calefacció, moblat, exterior, pàrquing opc., 170.000 euros NOU HÀ-BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96/ 630 482 419

EL MoRELL­ C/ JACInT Ver-daguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2, garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46.

REUs. PIs DE 3 habitacions, calefacció, 1er. sense ascen-sor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03

LA sECUITA­ CTRA. TAR­RAgonA, casa 3 plantas, 160 m2, 4 habitaciones, 2 baños completos y un aseo, amplio comedor con chime-nea, 2 terrazas y dos balco-nes, garaje privado, próximo a la estación del AVE. P r e -cio: 275.000 euros.Tel.: 977 54.38.46.

sostre. Instal·lació elèctrica. Boques d’incendi. Extrac-tors. Ben comunicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10

• LloguerTarragona

VALL DE L´ ARRAbAssA­DA., c/ Llorenç Vilallonga, pis s/ nou de 3 dorm. s/menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, armaris encastats, parquet, a/a, ascensor, pk i comunitat inclosa. 750 euros /mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

sE ALqUILAn APARTA­MEnTos Y ESTUDIOS EN TARRAGONA de una habitación, amueblados, con electrodomésticos, A.Acondicionado. Gastos incluidos. DIRECTO CON EL PROPIETARIO. Tel: 977–21.96.35 – 636.465.503

hDEz. sAnAhUJA, ÀTIC EsTUDI , s- menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, bany complert, parquet, exterior, ascensor, com. inclosa. 440/ euros mes. NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

sP. I sP. ­ Av. Paisos Cata-lans, pis s/ nou de 3 dorm, s-menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, calefacció, ascensor, com. inclosa. 520 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 /630 482 419

ALqUILER DE APARTA­MEnTo DE obra nueva, vis-tas al mar, sin muebles con pk por 570 euros /mes. 659 50 31 62

Altres poblacions

CAMbRILs, PIs DE 3 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina office, 2 banys, calefac-ció, moblat, assoleiat, amb parquíng i com. inclosa. 500 euros / mes. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

EsTUDI PALLAREsos, 375 EURos, 24 m2 i 30 terras-sa, llum, aigüa, internet, a/a i calefacció, tot inclós. Tel. 649.888.552

REUs sT. MAgí ALEgRE, loft s/ nou de 1 dorm., s- menjador amb terrassa de 30 m. , cuina americana, bany complert, assoleiat, moblat , ascensor, i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

REUs, TRAVEssERA DE sT. Pau, pis s/ nou de 1 dorm., sala menjador , cuina amb

Reus. Passeig Prim. Pis de 90m2, 4

hab., 1 bany, aseo, balcó, parcialment

reformat. Pk a la mateixa finca opcional 12.000 euros.

Preu: 114.000 euros Tel. 615.620.161

Se vende piso Rovira i Virgili. Seminuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Cocina

amplia, terraza. Opción a parking.

250.000euros. INCLUYE EL IVA.

Compre sin sorpresas. 628.670.993

Se vende piso en Pl. Castellers (Av. Catalunya).

4 habitaciones, 2 baños, perfecto estado. 270000€.

Incluímos reformas A SU GUSTO en el precio. 977.214.713

Especial oferta del mes: Piso seminuevo en

Violant d’Hongria. 3 habitaciones,

2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado.

Parking incluido. PVP 198000€

IVA INCLUIDO. 977.226.652

LA POBLA DE MAFUMET

Chalet con jardínCompre a precio de

alquiler por738 euros/mes

sin entrada.VEALO EN YOUTUBE.COM (buscar chale

ts la Pobla)Tel: 977.84.28.21

URGE VENDERChalet en Bosques,

con piscina.420.000 euros

Tel: 650.342.563

20 - diarimés 02/11/10CLASSIFICATSvitro, bany complert, a/a as-censor, moblat , pk i com. in-closa. 415 euros /mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings,

Locals

Plaça Pàrking Peti-ta, Jaume I nº31. Tel. 977 21.62.75

Se alQuila Bar (Barrio Icomar) Tarragona. Tel: 977- 22.34.40 CENTRO SOCIAL EXTREMEÑO

CoChera C/ Joan miró, 6 Tarragona. Tel. 639.987.478

BuSCo Plaça de Par-king zona Rambla, c/Unió. 669.863.916

Pàrking al CoStat Cor-te-ingléS. Tel. 667.880.741

Traspàs

eS traSPaSSa fleCa-Cafeteria , part baixa de Tarragona. Tel:685.814.628

TREBALL

ContaBle. Se ofreCe ex-Perto contable-fiscal para todo tipo de contabilidades, impuestos. 657.817.725

Se BuSCa traBaJo en panadería o cafetería. Llama 617.644.316

muJer BuSCa traBaJo Por horas. Tel. 698.595.482

emPreSa líder al SeC-tor del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In teres sats /ades

tru car al 696. 979.769 per a con certar entrevista

¡atenCión! ingreSoS extraS www.traBaJar-deSdeCaSa.Com Tel. 93-100-01-10

multinaCional en ex-PanSión. PreCiSa comer-ciales en Tarragona. Abste-nerse sin permiso trabajo. Incorporación inmediata. Retribución económica a partir 1.500 euros/mes. No necesaria experiencia. De 18 a 35 años. Interesados 680.157.509. Sr. Moreno.

diStriBuidor orange PreCiSa PerSonal co-mercial. No necesaria expe-riencia. Tel. 653.483.071

atenCión!! PrePárate Para traBaJar como: Técnico en Tanatoestética, técnicas de maquillaje, ta-ponamientos, suturaciones con Tanatopractor titulado, prácticas reales Tanatorios. 902.110.239

emPreSa líder al SeC-tor del moble necessita repartidor/muntador de mo-bles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats tru-car al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores

ingreSoS extraS www.eltrabajardesdecasa.com. tel. 91 101.81.59

Próxima aPertura ofi-CinaS. Se buscan comer-ciales para Tarragona y Valls. Formación cargo empresa. Ofrecemos fijo más comi-siones. C.M. Interesados presentarse Rambla Nova 114, 1º-3ª Tarragona. Tel. 629.733.736. Atenderá Sra. Olga.

Señor viudo, agrada-Ble, eduCado, precisa señora/señorita de 21 a 45 para dos masajes semana-les, buena presencia. No im-prescindible experiencia. Se gratifica. Particular. Máxima discreción. Tel. 630.430.736

eS neCeSSita aJudant de PERRUQUERIA amb nocions de manicura i pedi-cura. Tel. 977 22.77.75

atenCión!! aProveCha eSta oPortunidad. PRÓXIMA CONVOCATO-RIA, hazte: Escolta privado, Vigilante de explosivos y sustancias peligrosas, con potencial laboral acreditado por la Secretaría de Estado de Seguridad, Ministerio del Interior. 902.104.268

AMISTAT

¿QuiereS enContrar amiStad, PareJa, grupos y cenas? ARA-VIU. T e l . 977 24.38.70 / 630.432.999

ChiCo Soltero Sin Car-gaS busca chica soltera, sin cargas, entre 18-32 años, para relación seria y esta-ble. No importa físico. Tel. 682.251.105

homBre deSemPlea-do BuSCa homBre para relación y trabajo. Tel: 653.460.239

Se ofreCe gigoló ma-yor para señoras mayores. Seriedad. Tel. 648.978.314. Hombres NO

REFORMES LLAR

inStalaCioneS y rePa-raCioneS. eleCtriCidad, agua, fontanería, pladur, do-mótica, calefacción, a/a. Pre-cio-calidad económico. Tel: 977 – 77.25.09 -- 637.537.361

alBañileria. realiza-moS toda ClaSe de tra-bajos. Presupuestos sin com-promiso. Sr. Codina. Tel. 977 54. 12.34 - 609.240.935

ramón. el Seu eleCti-CiSta-fontaner, rapidesa i qualitat. Tel: 646.323.371

Se ofreCe Paleta Para hacer reformas en gene-ral. Económico y serio. Tel. 615.891.932

COMPRES

Prudix ComPro oro Jo yaS usa das, meJor PreCio,(SIN ENGA-ÑOS.) PagamoS al inS-tante. O’Do nell, 25 junto

Pa Seo Prim- re uS. Tel. 977 32.82.24. en Benvingut SoCiaS Nº 32. EL VENDRELL (TARRAGONA).977.18.15.15

dinero al inStante. ComPra DE ORO Y JOYAS MC. Máxima tasación. Raval Martí Folguera, 27. Reus. Tel.: 977.32.17.27. TAR RA-GONA, C/ CAPUTXINS, 28

MOTOR

TAROT

tarot ariSam. te aCla-ra tus dudas amor, pareja, salud trabajo y di nero. Tel. 806.40.11.38

reBeCa vidente taro-tiSta. oferta Visa 15 euros. Tel. 938.618.694

la BruJita heChiCera ¡naCí para ayudarte! Viden-cia, Tarot, Péndulo. Aciertos

BONAVISTA COMPRA Y VENTA DE ORO

BERMÚDEZCambia tus joyas

usadas o rotas por dinero, pagamos hasta

27 euros. gr.Pagos al contado.Abierto domingos hasta el medio día.

C/ 20, nº 56Tel. 692.228.340

COMPRO COCHES FURGONETAS,

4X4Pagamos en efectivoNo importa estado

Con/Sin ITVTel: 615.994.876

CIPS Club amIgoS. organIza psicóloga. Tel: 977 243 029 -- 625.496.482. www.ci-ps.com

BEL. GABINETE DE TAROT Y ORIENTACIóN

PERSONAL. 15 años de experiencia. Tel:

667.031.194. Tarragona centro. 20 euros.

GRUPO EMPRESARIAL MEDITERRÁNEO, OFRECE 6 VACANTES PARA CUBRIR DISTINTAS SECCIONES EN SUS OFICINAS DE REUS

SE VALORARÁ EXPERIENCIA O CONOCIMIENTOS COMO:

- TRATO CON EL PÚBLICO EN GENERAL-RECEPCIONISTA-DEPENDIENTE-PUBLICISTA-PROMOCIONES-TELEOPERADORA -RELACIONES PÚBLICAS-AZAFATA-COMERCIAL-HOSTELERÍA-ETC…

•PERSONAL AMBOS SEXOS, EDAD NO SUPERIOR A 40 AÑOS•JORNADA LABORAL INTENSIVA (DE LUNES A VIERNES)•CONTRATACIÓN INMEDIATA DE LARGA DURACIÓN•ALTAS REMUNERACIONES INTERESADOS LLAMAR EN HORARIO DE 9:30 a 14:30 ALTFNO.: 977 333 644 / 629 77 01 12

Llámanos hoy y empieza mañana.

EMPRESA DE

PROMOCIONESselecciona personal

para diversas campañas, en

atención al cliente.

Tania RRHH tel: 645.867.388

Noi/home, mínima experiència en cuina

i moltes ganes de treballar i d’apendre.

Català parlat. Dissabte i diumenge festa. Envia CV fax

977 33.11.61-C/Jovellanos,17 43201-

REUS

Joven responsable ofrece sus servicios

de jardinería, para el cuidado o mantenimiento de masías con o sin

herramientas. Tel. 608.131.252 /

977 10.71.86

Cafetería céntrica. Tel. 645.053.549

diarimés - 2102/11/10 CLASSIFICATSespero para realizar todas tus fantasías. Tel. 659.184.966

Jovencita, madurita, atractiva, morbosa, francés natural, muy cariñosa. Tel. 659.089.893

SeÑora 44 años, me ofrez-co a darte placer, estoy muy guapa y apetecible. Discreto. Tel: 691.039.481.

novedad anna. Sexy y elegante, madrileña precio-sa, jovencita. Iniciándose, muy cariñosa, francés sin. (Cambrils) www.alinarelax.com Tel: 664.563.275

LuLÚ madurita 60 aÑoS, multiorgásmica, morbosa, juguetona, cariñosa. Salou. Tel: 645.681.250

Sin priSaS, 30 euros com-pleto. Reus nueva chica rusa. Discreción. Tel: 610.871.682

Se neceSitan chicas para piso relax. Tel. 615 383 697

maSaJeS erÓticoS, pla-centeros, excitantes, en camilla. Rubia sensual. Tarra-gona. Tel: 638.006.756

29 euroS servicio com-pleto. 10 chicas nuevas, to-dos los servicios. Reus. Tel: 689.763.858

SaLidaS deSde 80 euros. 8 Señoritas espectaculares, nacionales-internacionales. También atendemos en nuestro piso muy conforta-ble. (Cambrils) www.alinare-lax.com Tel: 664.563.275

GuapíSima maSaJiSta titulada, “masajes en camilla completos”. Tarragona. Parti-cular. Tel: 677.213.012

novedad carLa brasileña espectacular, 22 años, aman-te exquisita, francés natural. (Cambrils). www.alinarelax.com Tel: 664.563.275

aZucena 23 años, guapísi-ma, dulce, cariñosa, masaje relajante y francés natural. En Reus. 679.817.236

Jovencita, cariÑo-Sa, atención las 24 hrs.30 euros servicio completo. Tel: 665.803.332

GuapíSima nÓrdica, 20 años.Francés completo, ma-sajes dulces. Tarragona. Tel: 669.262.608

5 ruSaS ESPECTACULARES 19/25 años, guapas, mor-bosas y complacientes. Te esperan en Cambrils. www.alinarelax.com. Tel: 664.563.275

pauLa. Sexo total. Cari-ñosa. Morbosa. 102cm pe-cho. Particular. Salidas. Tel.: 664.077.776

mÓnica. cataLana, en-cuentros con rigurosa discre-ción. Creixell-Tarragona. Tel. 682.529.074

novedad irina ¡angelica rusa! 20 años, figura esbelta,

muy completa y complacien-te. (Cambrils) www.alinare-lax.com Tel: 664.563.275

eSpaÑoLa. empreSaria, no profesional, horas con-certadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781

20 aÑoS, masajes dulces y muchas cosas más… Tarra-gona. Tel: 669.262.608

cLaudia, 26 años, rubia, 90 de pecho, delgadita, dul-ce y complaciente. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 699 242 637

madurita, 140 pecho. Ca-chonda, con ganas de mu-cho sexo. Tel: 634.187.354

¡me GuStaría probar un buen caldo de semén…! Tel: 688.244.380 -24hrs

marta, 25 años, morenaza, 100 de pecho, dulce y muy caliente. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 626 317 701

Laura, 29 años, precioso cuerpo, cachonda y muy caliente. Masaje en camilla. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 639 984 083

novedad torredemBa-rra 25 euros completo. Tel: 689.104.056

JeSSica deSpanpanan-te, 22 años, guapísima, delgadita, ¡ 120 pecho!. Muy complaciente, francés natu-ral, masajes eróticos. (Cam-brils).www.alinarelax.com Tel: 664.563.275

cHicaS reciBimiento perSonaLiZado. Sola en casa, discreción absoluta, ca-milla, masaje oral, anal y tes-ticular. A partir de 30 euros. ana: 34, norteamericana - 626.932.377 / ada: 25 eslo-vaca - 688.225.804 / Gina: 25 hawaiana - 688.242.758 / tamara: 23 española - 688.200.059 / camiLa: 25 venezolana - 619.391.001 / Laura: 25 rumana - 698.407.435 /meLiSa: 25 rumana - 689.909.448 /

cHicaS caLienteS jó-venes y maduritas de tu ciudad o cercanías desean relaciones esporádicas con hombres. 803.52.33.21. Fijo: 1,16 euros. Móvil: 1,51euros. Mayores de 18 años. En Reus.

canaria inSaciaBLe, 130 pecho natural, inde-pendiente, “todos los servi-cios”, francés completo. Tel. 698.545.026

aLexandra, ruSa espec-tacular, 26 años. Amante exquisita, juegos eróticos, placer 100%, ¡Todos los servicios!. (Cambrils). Tel: 664.563.275. www.alinarelax.com

yanira 20 años. 2 servicios 40 euros. Griego. Reus. Tel: 653.613.385

Karen. madurita, muy cariñosa. Todo de todo. ma-rina rusa. Tel: 689.187.473

criStina Jovencita, 2 servicios 40 euros. Discreto. Reus. Tel. 648.132.051

garantizados. 806 516 508. 608.536.753. Aclara tus du-das. ¡Llámame! Te atenderé personalmente 24h. Mayo-

res de 18 años.

vidente SoLuciona todoS SuS problemas. Resultados en dos días. Tel: 652.166.855

ALTRES

Se vende fotocopiado-ra para empresa. Multifun-cional. A muy buen precio. Tel. 699.805.230

reparaciÓ de teLevi-SorS i ordinadors totes les marques www.lightelcom.

Tel: 617.755.291

pameLa. novedad. Cari-ñosa, te espero para realizar todas tus fantasías… tel: 682.505.399

doS precioSaS da-mas muy complacientes. Todos los servicios. Tel: 688.280.551

ruBia exÓtica, todo tipo servicios, sado, ama, sumisa, copro. Tel. 653.302.825

doS cataLanaS rellenitas, superviciosas, lésbico real, beso negro, francés natural bebido, parejas. Salidas. Tel: 681.158.712

JeSSica, muLata, co-lombiana, todos los servi-cios, cachonda, morbosa. 658.392.009 Tarragona

traveStíSima Karina espectacular, viciosa, dotadí-sima, orgásmica, besucona. Salidas. Tel: 680.874.562

BoLivariana, 24 añitos, culito respingón, te atiende en Reus. Tel: 603.649.911

reuS. francÉS INOLVIDA-BLE A PELO con orgasmo 20 euros. Tel: 618.459.632

eva cataLana, cariñosa, 22 añitos, universitaria. Dis-creto. Reus. Tel: 693.976.973

reuS. marceLa, masa-jista profesional. Servicios económicos. Particular. Tel. 605.634.378

reuS. novedad ESPA-ÑOLAS. Bombón, madura 50 años, 95 pecho natu-ral. Mínimo 30 euros. Tel. 626.328.942

nataLia, ruSa compla-ciente, masajes eróticos, francés natural.(Cambrils).www.alinarelax.com Tel: 664.563.275

ivone, Jovencita, cari-ñosa. Todos los servicios. 30 euros completo. Tel: 659.377.652

Jennifer. 23 añitos, ca-talana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 697.411.514

novedad Karina recién separada, guapísima, cari-ñosa, francés natural. Tel. 659.184.966

BomBÓn cataLÁn, recibo sola. Piso privado. Discreto. Tel: 610.686.779

morena, cataLana 20 años. Tel. 689.535.868

eL meJor francés de Ta-rragona, 25 años, cariño-sa, todos los servicios. Tel. 679.833.963

SoL. BomBÓn, cariñosa, te

com

Se venden ordenado-reS a buen precio y 2 im-presoras. Tel. 699.805.230

Se vende Servidor Hp en muy buen estado. Uso exclusivo empresas. Tel. 699.805.230

vendo mueBLeS ofi-cina. doS mesas y dos armarios. Buen precio. Tel. 699.805.230

maSaJe antifatiGa am-BoS SexoS A DOMICILIO. TEL. 658.438.386

RELAX

vaneSSa, cariÑoSa, complaciente. 30 euros completo. Discreto. Reus. Tel: 671.788.470

madurita. compLeto 30 euros. Reus. Tel: 671.132.020

reuS. Karen cubana, te espero en mi piso privado. Tel: 648.266.866

madurita, 140 pecho. Ca-chonda, con ganas de mu-cho sexo. Tel: 634.187.354

arGentina, SaLou, masa-jes y algo más. De 9 a 23 h. Tel: 667.306.753

SoL. novedad. Besucona, francés sin, todos los servi-cios. Tel: 682.505.399

morena, 24 aÑoS. reci-Bo en privado. Horario con-certado. Todos los servicios. Tarragona. Tel. 667.998.025

reuS. no hay nombre para lo que te diré: sexo, amor, caricias...etc., sin prisas, con-fortable. Guapetona, con cla-se, céntrico. Tel. 685.428.196

neceSito cHicaS en Reus. Tel. 690.780.766

novedad!! morenaZa en Tarragona, bombón, exu-berante, griego, francés sín. Tel. 698.465.293

nuria. 28 años, casada, 130 pecho natural, “masajis-ta titulada”, garganta profun-da, francés sin, sado-erótico, griego, puño americano. Tel. 630.590.899

cataLana madurita, masajes profesionales, com-plementos. Discreción. Parti-cular. Creixell-Tarragona. Tel. 682.735.542

doS HermanaS espa-ñolas, superlésbico, besos lengua, beso negro, lluvia, copro, supereconómico. Tel. 646.578.471

cuerpo divino, morbosa, besucona. 30 euros. Reus. Tel. 663.262.883

danieLa Guapa, cariñosa. Piso discreto. 30 euros. Reus. Tel. 692.740.035

madre-HiJa. JÓveneS, lésbico superauténtico, co-pro, lluvia, francés, supere-conómico. Tel. 638.418.619

Se preciSa MASAJISTA para centro de masajes relax. Tel. 615.780.295

eSpaÑoLa, muÑequita, curvas de vértigo, muy mor-bosa, recibo sola. Discretísi-mo. Tel: 690.261.056

madurita, reLLenita. Piso privado de 16 a 21 hrs.

EMPRESA EN TARRAGONA

VACIAMOS NAVES, TRASTEROS, TIENDAS,

RECOGEMOS CHATARRA,

GESTIONAMOS RETIRADAS DE AUTOMÓVILES.977 20 64 92 - 687 566 085

DEPILACIÓN RÁPIDA Y DURADERA ,

PROBLEMAS DE FOLICULITIS, TODO

TIPO DE PIEL Y VELLODESDE 30 EUROS

SESIÓNINTERESADOS LLAMAR:977-212835 SISTEMA AVANZADO ELLIPSE

PALACIO DEL

PLACER. Novedad en Salou.

Somos 8 chicas guapas, cariñosas, alegres, cachondas y juguetonas. 24H. Copa gratis. Visa.

A partir de 20 euros. Tel. 666.379.704

TRAVESTI EL VENDRELL.

SOLA EN CASA. TEL. 600.317.245

22 - diarimés 02/11/10SERVEIS

TVE106:30 Telediario matinal09:00 Los desayunos de TVE10:15 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón de...15:00 Telediario 116:05 El tiempo16:15 Amar en tiempos revueltos17:00 El clon17:30 Mar de amor18:20 España directo20:00 Gente20:30 Desafío champions23:00 Españoles en el mundo23:55 Destino: España00:50 Paddock GP01:20 La noche en 24 horas02:50 TDP Noticias03:20 TVE es música

L’HORÒSCOP

Cerques en el sexe una via de fuita, però tanta con­questa no és el que satisfarà el teu cor, tracta de desenvo­lupar una actitud més receptiva.

ÀRIES21/03 al 20/04

L’amor et somriu­rà. Bones notícies en el plànol eco­nòmic: un negoci o inversió important realitzat fa temps comença a donar els seus fruits.

TAURE21/04 al 21/05

La sexualitat enri­queix amb matisos renovadors: et tro­bes en un moment d’intensitat afecti­va i de noves pos­sibilitats en la con­questa.

BESSONS22/05 al 21/06

Sentiments cà lids reconforten l’uni­vers amorós; per als solitaris, una revitalització de la vida social: l’opor­tunitat de conèixer noves persones.

CRANC22/06 al 23/07

En qüestions del cor, actuar ser impulsiu sense mesurar les con­seqüències dels actes pot ser dece­bedor, i no brindar cap resposta.

SAGITARI23/11 al 21/12

Un projecte de convivència obre la porta a situa­cions molt plaen­teres en la teva vida amorosa, (fi­nalment et deixes portar pel teu cor).

CAPRICORN22/12 al 20/01

Es buiden els ca­mins en l’amor i antigues discre­pàn cies queden re sol tes i el bon ànim torna als cors, així que viu­ràs dies de pau.

AQUARI21/01 al 19/02

Els frecs i la ira so­lament desgasten les relacions, trac­ta de manejar el teu mal humor. El trànsit de Plutó et motivarà per intro­duir alguns canvis.

PEIXOS20/02 al 20/03

Evita tot tipus de diàleg referit a di­ferències en les qüestions senti­mentals: avui no serà fàcil arribar a cap acord, hauràs de tenir paciència.

LLEÓ24/07 al 23/08

Les relacions fami­liars, especialment entre pares i fills, passen per una bona etapa; pel que fa al sentimen­tal, deixa’t portar pels sentiments.

VERGE24/08 al 23/09

Els astres, har­mònics, aporten subtils alternati­ves a favor de les rec onc i l iac ions , de nous romanços i de compromisos amorosos.

BALANÇA24/09 al 23/10

La voluptuositat és font de plaure, però també pot convertir­se en un risc, sobretot quan es tracta de cedir a les temptacions: cuida el que tens.

ESCORPÍ24/10 al 22/11

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

TELÈFONS D’INTERÈSURGÈNCIESBombers.................................................................................................... 085Emergències................................................................................................112Urgències.(Ambulàncies)......................................................................... 061CAMBRILSAjuntament.................................................................................977.79.45.79Policia.local............................................................................... 977.79.45.66Centre.d’Assistència.Primària.(CAP)......................................977.36.30.74SALOUAjuntament................................................................................977.30.92.00Policia.local................................................................................977.30.92.12VILA-SECAAjuntament................................................................................977.30.93.00Policia.local................................................................................977.30.93.16Ambulatori................................................................................. 977.39.40.27TORREDEMBARRAAjuntament................................................................................977.64.00.25CAP.............................................................................................977.64.38.09Policia.local...............................................................................977.64.60.05

AGENDA

FARMÀCIESTARRAGONA:

Micó Recasens, Gabriela

Rambla.Nova,.127.(24.hores)

977.22.06.03

Roca Solsona, Rosa Maria

C.N..340.km,.5.Ciutat.Residenci-

al.i.de.Vacances.(24.hores)

977.20.78.84

REUS:

Guillen-Navàs-Sentis-

Villanueva

Av..Paisos.Catalans,.116.dreta

(24.hores)..977.32.27.51.

Llevat Brianso, Josep

General.Moragues,.107.(Diürn)

977.31.30.46

LA SEXTA07:00 La Sexta En Concierto08:30 Futurama09:00 Futurama13:00 Crímenes imperfectos14:00 laSexta Noticias 14h15:25 Sé lo que hicisteis...17:10 Numb3rs18:10 Caso abierto19:00 Navy, investigación criminal20:00 laSexta Noticias 20h20:55 LaSexta Deportes21:30 El intermedio22:00 Cine: Los impostores00:00 Buenafuente01:15 El intermedio02:15 Astro tv05:00 Teletienda

TVE210:00 La aventura del saber11:00 Documentales culturales12:00 La Casa Encendida12:30 Para todos La 214:30 Miradas.215:00 La mitad invisible15:30 Saber y ganar16:00 Grandes documentales18:55 Biodiario19:00 Paso a paso con Nacho Duato19:30 El hombre y la Tierra20:00 La 2. Noticias20:30 Miradas.221:00 Página 221:25 Sorteo Bonoloto21:35 Nube de Tags22:00 El cine de La 2: El ciclo Dreyer23:30 Con visado de calle00:00 ZZZ

TV308:00 Els matins 13:20 Bocamoll 14:00 Telenotícies comarques 14:20 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines 15:50 La Riera 16:35 Divendres 18:30 Erica 19:20 El guardià 20:15 Esport Club 20:35 Espai Terra 21:00 Telenotícies vespre 21:50 Alguna pregunta més 22:35 Zona Champions Copenhaguen - F. C. Barcelona23:45 Zona Champions Tottenham - Inter00:50 Desapareguts

ANTENA 306:00 Las noticias de la mañana08:45 Espejo público12:30 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson14:30 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 116:00 Cine: Una mujer sospechosa17:30 3D19:15 El diario20:15 Karlos Arguiñano en tu cocina21:00 Antena 3 Noticias 222:00 El club del chiste22:30 Física o Química00:15 Maneras de vivir02:30 Adivina quién gana esta noche05:00 Únicos

CANAL REUS TV13:45 Visc de la Terra14:00 Notícies. Primera edició14:30 Empreses15:00 Terra de Vins15:30 10 Comarques16:00 Notícies16:30 Empreses17:00 Cops Amagats17:45 Visc de la terra18:00 Notícies18:30 Empreses19:00 L’Enviat especial19:30 Esports en Xarxa20:00 Notícies. Segona edició20:30 Punt de Trobada21:30 Empreses22:00 Notícies22:30 Punt de Trobada23:30 Empreses

CUATRO06:20 Shopping07:00 Matinal Cuatro09:05 Alerta Cobra12:55 Las mañanas de Cuatro13:55 Noticias Cuatro 114:50 Noticias Cuatro deportes 115:40 Tonterías las justas17:00 Fama Revolution18:55 Dame una pista20:00 Noticias Cuatro deportes 220:30 Noticias Cuatro 221:30 El Hormiguero22:30 House23:20 House00:10 House01:00 House02:00 Tonterías las justas (Redifusión)03:00 Cuatro Astros

TAC 1213:00 Doc’s14:00 Noticies 1214:30 Doc’s15:30 La Setmana16:00 Noticies 1216:30 Reemissió18:00 Bricomans 18:15 Programació Infantil19:30 Esports en xarxa20:00 Noticies 12+El Temps20:30 Saló de Plens21:00 Interès 21:30 Autoindefinits22:00 Noticies 1222:30 Reemissió00:00 PSP00:05 Angles

TELECINCO06:30 Informativos Telecinco Matinal09:00 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco 15:0015:45 Sálvame20:00 Pasapalabra20:55 Informativos Telecinco 22:00 Enemigos íntimos02:30 Locos por ganar04:00 Infocomerciales05:00 Fusión sonora

CANAL CATALÀ10:30 Tarragona Opina. Dimecres 11:30 Productes i serveis12:00 La Santa Missa12:30 Productes i serveis13:00 Tarragona Opina. Dimarts 14:00 T-notícies14:30 L’entrevista. Felip Puig 15:00 Perspectives 16:00 T-notícies 16:30 Anem a plaça 16:45 Economia i empresa 17:00 Tarragona Opina18:00 Un món a mida 18:30 Catalunya Opina20:30 T-notícies 21:00 Pericos Online22:00 Tarragona Opina. L’alcalde respon 23:00 L’entrevista. Jordi Jané23:30 La ronda

TARRAGONA. Exposició. «Espais Espectaculars»

Als.Serveis.Territorials.de.Cultura.fins.el.12.de.novembre

TARRAGONA.Exposició. «Il·lusió i moviment. Els orígens

del cinematògraf»

A.l’Auditori.de.Caixa.Tarragona.fins.el.16.de.gener

TARRAGONA. Exposició. «Cambodja, terra d’esperan-

ça» de Gervasio Sánchez

A.Caixafòrum.fins.el.21.de.novembre

CINEMA CARTELLERA

TARRAGONAOCINETARRAGONAOcine1 SawVI 17.00Ocine1 Déjameentrar 19.45-22.15-00.40Ocine1 ElgranVázquez 22.30/dv: 00.40Ocine2 Losseductores 16.00-18.10-20.20-22.30Ocine2 Híncameeldiente dv:00.40Ocine3 Gru-3D 16.00-18.00-20.00 Ocine3 Avatar-3D 22.00Ocine4 ParanormalActivityII 16.30-18.30-20.30-22.40 /dv:00.40Ocine5 Vivirparasiempre 16.00-18.00-20.00-22.00/dv:00.00Ocine6 Rumoresymentiras 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.40Ocine7 RedSocial 17.00-19.45-22.30/dv: 00.45Ocine7 Planet51 16.15Ocine8 FamilyStrip(VOSE) 16.00-18.00-20.00-22.00/dv:00.00Ocine9 Stone 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45Ocine10 TheTown,ciudaddeladrones 17.00-19.45-22.15/dv:00.45 Ocine11 Panegre 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45Ocine12 DidiHollywood 17.00Ocine12 Come,Reza,Ama 19.15-22.15Ocine13 LatropadelTrapo-3D 16.00-17.45Ocine13 WallStreet2 19.30-22.15Ocine14 GaHoole-3D 16.15-18.20-20.30-22.30/dv: 00.30Ocine15 Grumivillanofavorito 16.30-18.30Ocine15 Herois Consultar cartelleraOcine16 Losojosdejulia 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.45

ALTAFULLACINEMESLESBRUIXESALTAFULLALesBruixes1 Rumoresymentiras 18.15-20.15-22.15-00.15LesBruixes2 LosojosdeJulia 18.00-20.05-22.10-00.15LesBruixes3 Lareddesocial 18.00-20.10-22.20-00.30LesBruixes4 Hincameeldiente 18.10LesBruixes4 Dejameentrar 20.00-22.10-00.30

LesBruixes5 Grumivillanofavorito 18.20LesBruixes5 DidiHollywood 20.20-22.20-00.20LesBruixes6 ParanormalActivity2 18.30-20.30-22.30-00.20LesBruixes6 Ga’Hoolelaleyendadelosguardianes 18.00-20.00LesBruixes7 WallStreeteldineronuncaduerme 21.45-00.15

LESBRUIXESCINEMES-ALTAFULLA:977651421

VILA-SECAOCINEVILA-SECAOcine1 Rumoresymentiras 16.15-18.15-20.15-22.30 /dv: 00.30Ocine2 Laredsocial 17.30-20.00-22.30/dv:00.45Ocine3 Losseductores 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.45Ocine4 LosojosdeJulia 18.15-20.30-22.40/dv: 00.50Ocine4 Planet51 16.15Ocine5 Ga’Hoole:Laleyendadelosguardianes3D 16.00-18.00-20.00Ocine5 WallStreet2 22.00/dv: 00.30Ocine6 Thetown:ciudaddeladrones 17.30-120.00-22.30/dv: 00.50Ocine7 Paranormalactivity2 18.30-20.220-22.45/dv:00.40Ocine7 LosOjosdeJulia 18.15-20.30-22.40 Ocine8 Déjameentrar 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.50Ocine9 Gru,mivillanofavorito(V.cat) 16.30-18.30 Ocine9 Herois(català) 20.30-22.40/dv:00.50Ocine10 EldiariodeGreg 18.10-20.10-22.15/dv:00.15Ocine10 Paranormalactivity2 20.00-22.00

REUSREUSPALACESala1 LosojosdeJulia 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45Sala2 ElDiariodeGreg 16.00 - 18.15 Sala2 WallStreet2:eldineronuncaduerme 20.30 Sala3 SawIV 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala4 GaHoole 16.00 - 18.15 - 20.15Sala4 Híncameeldiente 22.00Sala5 Déjameentrar 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30

Sala7 Panegre 16.00 - 18.05 - 20.15 - 22.30Sala8 Gru:mivillanofavorito 16.00Sala8 Laredsocial 18.00 - 20.15 - 22.30

Mésinformacióaltelèfon977754978

LAURENREUSMULTICINESLauren1Thetown:ciudaddeladrones 16.35 - 19.45 - 22.15 Lauren2 Laredsocial 16.35 - 19.30 - 22.15 Lauren3LosSeductores 16.15 - 18.25 - 20.30 - 22.30 Lauren4 Híncameeldiente 16.20 Lauren4WallStreet2:eldineronuncaduerme 19.30 - 22.05 Lauren5ParanormalactivityII 16.25 - 18.35 - 20.35 - 22.20 Lauren6LosojosdeJulia 16.05 - 18.15 - 20.20 - 22.25 Lauren7Stone 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.30 Lauren8Gru:mivillanofavorito 16.15 - 18.15 - 20.15Lauren8DidiWollywood 22.30Lauren9Ga’Holle:laleyendadelosGuardianes 16.05 -18.05 -20.00 -22.00

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

ELVENDRELLOCINEOcine Rumoresymentiras 16.30-18.30-20.30-22.40/dv:00.40Ocine RedSocial 16.15-18.30Ocine WallStreet 20.45/dv:00.20Ocine Stone 16.00-18.15-20.30-22.45/dv:01.00Ocine Paranormalactiviti2 16.30-18.30-20.35-22.40-00.40Ocine SawVI 16.20Ocine Déjameentrar 18.15-20.30-22.45/dv:01.00Ocine TheTown 16.00-18.15-20.30-22.45/dv:01.00Ocine Losojosdejulia 16.10-18.20-20.35-22.45/dv:01.00Ocine GaHoole3D 16.20-22.45/dv:00.50Ocine Gru3D 18.15-20.20

OCINE:902170831/977660778

diarimés - 2302/11/10 A L’ÚLTIMA

SUDOKUL’ACUDIT Napi

Nivell mitjà

21º 13ºTemperatura

màxima

Temperatura mínima

Espai patrocinat per:

EL TEMPS

Estat del cel:Romandrà cobert tota la jornada al vessant nord del Pirineu, mentre que a la resta de la serralada i al quadrant nord-est que-daran intervals de núvols que deixaran el cel pun-tualment mig ennuvo-lat. A la resta del territo-ri s’imposarà el cel serè o poc ennuvolat.

ACNEl Cau del Tauró de l’Arboç obrirà prò-ximament a diari amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància dels taurons en l’ecosistema marí. Segons va explicar el seu director, Joan Ribé, l’objectiu és sensibilitzar cada dia més sobre la importància d’aquestes espè-cies ja que sense aquesta, altres pei-xos també desapareixerien. Ribé va dir que gràcies a l’acord a què es va ar-ribar amb l’Ajuntament fa uns mesos es podrà dur a terme aquesta tasca de difusió amb la finali-tat que escoles de tot el país coneguin, ve-gin i toquin alguna de les 80.000 peces de les que consta el museu, entre elles, la Miracle. La taurona gris es va capturar a la platja del Miracle a l’es-tiu del 2007.

Malgrat que encara no hi ha una data tancada per aquesta obertura di-ària, Ribé va detallar que un dels ob-jectius d’aquesta nova etapa del mu-seu ha de servir per augmentar-ne la difusió i promoció entre les localitats

veïnes. Això farà que biòlegs, estudi-ants o, simplement turistes, vulguin apropar-se per estudiar de primera mà alguna de les peces que té el mu-seu.

Joan Ribé va afirmar també que aquest primer acord amb l’Ajunta-ment ajudarà a fer front a les despeses mensuals del museu valorades en uns 1.000 euros. Ribé va assegurar que es-pera que els acords amb l’Ajuntament serveixi per potenciar encara més el reclam turístic del municipi del Baix

Penedès.A través d’una cessió

de l’Aquari de Barcelo-na, el Cau del Tauró de l’Arboç té el tauró la Miracle de Tarragona que a l’agost del 2007 va ser capturat a la

platja de la ciutat. El director del Mu-seu va puntualitzar que amb els grups d’escoles que visiten el museu es vol impulsar un debat sobre la situació real dels taurons al món.

Ribé va detallar, a més, que prop de cent milions de taurons són assas-sinats a l’any, molts d’ells únicament

per la seva aleta ja que la seva sopa de tauró és un menjar molt ben valo-rat. El responsable del museu de l’Ar-boç va lamentar que alguns pescadors capturin taurons, els tallin les aletes i

els tornin al mar. El director del museu va explicar

que el seu origen recau 15 anys enrere quan es va començar a interessar pel món dels taurons.

EDUCACIÓ

El Cau del Tauró de l’Arboç obrirà portes cada diaEn aquest Museu es pot contemplar l’exemplar de la Miracle que va ser capturat a Tarragona l’agost del 2007

L’objectiu es sensibilit-zar sobre la importàn-cia d’aquest animal en l’ecosistema marí

Al Cau del Tauró de l’Arboç es pot veure la Miracle, que va ser captu-rada a Tarrago-na a l’agost del 2007.

ACN

24 - diarimés 02/11/10PUBLICITAT