El record d'Ignasí IglesiasSant Andréu — aquest poblé anexe a la gran

urbs barcelonina — recorda els homes que ambllur nom l'honren i honren Catalunya —• Ponsi Gallarza, Brasés, Brosa, Martí Milá, Malats,Ramón Batlle, Dr. Coroleu etc. —, pero amb Ig-nasi Iglesias té una mena de venerado.

Ja en el primer aniversari del traspas deFilustre andreuenc, hom intenta el canvi de nomdel carrer de VOrdre, peí de Pautor á'«Els Vells».Es poc coneguda la comunicació de la «Comis-sió Municipal Permanent» de l'Ajuntament bar-celoní, la qual ens plau de transcriure, sensetraduir-la tampoc perqué no perdi la sabor quela caracteritza:

«Por último ha de decidirse la cuestión queplantean los firmantes de la solicitud que en-cabeza Don Juan Esteve Gil (hauria de dir JuanEsteva Gilí) interesando que se dé el nombrede Calle de Ignacio Iglesias, a la que de fechamuy antigua se designó en la barriada de SanAndrés con la denominación de calle del Orden.La Ponencia haciéndose complacida eco de lapetición de aquella barriada de conservar enuna calle importante el nombre del literato fa-llecido quiso asignarlo a una vía cuya rotula-ción fuese reciente, y por eso propuso que se die-ra el prestigio de dicho nombre a la calle de laSolidaridad, título moderno sin tradición ciuda-dana y nacido de la pasión del momento polí-tico, y no es razón suficiente el hecho de existiren la calle del Orden la casa que vio nacer alpoeta, sacrificando a este recuerdo una deno-minación, tan antigua como digna de todo res-peto, no sólo por haberla sancionado el tiempo,sino por la idealidad que la motivó.»

I mes avall, • refermant-se al mateix assump-te, hom pot llegir:

«Cuarto. Que se desestima la petición for-mulada por Don Juan Esteve Gil en nombrepropio y en representación de los demás fir-mantes de la instancia presentada en 4 de Oc-tubre último, interesando que se dé el nombrede Ignacio Iglesias, a la calle del Orden de labarriada de San Andrés y no a la de la Solidari-

dad de la misma barriada; porque a más de ha-ber sido presentada dicha solicitud después definado con exceso el plazo de información pú-blica, es constante criterio de la Ponencia nomodificar las denominaciones sancianactas porel tiempo, en cuyo caso se encuentia la deno-minación de la vía que interesan sea modifica-da, mucho más antigua que la de la calle de laSolidaridad que se titulará de Ignacio Iglesias.»— (Aquesta comunicació fou rebuda peí senyorEsteva el 20 de desembre del 1929.) Aquest can-vi, com és de suposar, no fou admés pels an-dreuencs, i poc després aparegueren uns rétolspintats donant el nom de Carrer d'Ignasi Igle-sias al que llavors dula el nom de l'Ordre.

Els andreuencs correspongueren com un solhome a la subscripció «Pro Pont Ignasi Igle-sias», nom que es dona a la idea d'erigir un mo-nument a Pillustre andreuenc consistent en unsjardins reces pels vellets i d'esbargiment pelsinfants en mig deis quals hi hauria la Font ambgrups escultórics per perpetuar la memoria del'home preciar. Fets que encara no havem es-catit totalment ocasionaren la fallida d'aquestprojecte, del fons del qual hom diu que sen'ha destinat una part a l'Escola Ignasi Igle-sias; puix que amb aquest fi s'entregá a laComissió de Cultura de l'Ajuntament de Bar-celona. L'aportació deis andreuencs, en aquestcas, fou en collaboració amb altres grups deBarcelona i forans.

A part d'aixó, pero, a Sant Andreu s'ha cons-tituit cada any la «Comissió Pro-Memoria Igna-si Iglesias», amb representacions deis diversosGrups d'aficionats al Teatre, de Sant Andreu, id'altres culturáis. Aquesta Comissió té cura d'or-ganitzar una sentida manifestació anual de re-cord a Ignasi Iglesias. A part d'aixó hom recor-da, per mitjá de la paraula, les dots d'homeexemplar de qué estava investit l'andreuenc ques'honora. Es bonic de veure-hi, en aquesta ma-nifestació anual, gran nombre d'infants de lesescoles de Sant Andreu que dipositen les sevescorones i poms de flors i branques de llorer da-

- 126

munt la toinba que guarda les despulles d'a-quell que tant els estimava en vida, qui els con-templa, en efigie tallada en marbre per l'artis-ta Borrel Nicolau, amb aquell amor, encara, quévessava el seu cor quan era viu en carn i ossos.

La Comissió Pro Memoria Ignasi Iglesias or-ganitzá, en collaboració amb grups d'altres amicsdel Poeta dais Humus no andreuencs, tots elsactes que es celebraren quan fou possible, úes-prés del que hem deixat dit abans, de donar elnom del Carrer d'Ignasi Iglesias a l'anomenat deTOrdre.

Aquesta Comissió, actuant d'acord amb elsideáis que informaven l'homenatjat, ha donatais seus actes un carácter simbólic i ha conce-dit a un vellet l'honor de descobrir la placa quedona el nom al carrer, enlloc de confiar-ho arepresentante jerárquics de la constitució po-lítica. Posteiiorment, en el conjunt d'actes que

celebra, ni ha afegit el d'un certamen de lectu-ra entre els infants mes avantatjats de les esco-les andreuenques. A mes ha aconseguit que totsels grups d'aficionats al teatre de la barriada,dediquin les represntacions del mes d'octubrea obres exclussivament d'Ignasi Iglesias.

Recordem que, malgrat els fets d'octubre del'any darrer, la corona de flors a Ignasi Iglesiasno ni manca: una corona gran, de fusió de grups,d'esperits que recorden l'apóstol de la bondat ila justicia, a la confecció de la qual col-labora-ren amb llur aportació pecuniaria els aficionáisal teatre i amics d'Ignasi Iglesias.

En el darrer any, donades les circumstánciesespeciáis que travessárem no es portaren a ter-me els actes projectats..

Així, senzillament, com si complissin un deu-re, els andreuencs recorden Ignasi Iglesias.

F. M. P.

L'Ignasí Iglesias i els infantsL'Ignasi Iglesias sentia un amor extraordi-

nari pels infants. En tota la seva obra, — deliride la seva vida que no va veure florir —, s'hi veuun desig constant, una preocupació produ'idaper aquell fill que havia somniat tota la vida ique no va veure arribar mai.

Preocupació que va transformar-se en unatendresa infinita per tots els infants.

El plor d'un iníant l'esborronava. Qui sapper qué plora? — es deia. I es sentia adolorit. Elcor se li encongia.

«La llar apagada», l'última obra que va pro-duir, n'és un magnífic exemple. El seu amor aispetits no té fi. Cada vegada devé mes tendré.Clementina marxa de la casa on l'han recollidades de petita. Els gelos que sent l'esposa del'escultor li obliguen. I ella, Clementina.marxa, plena de dolor moral. Tranquila, pe-ro. Qué li importa el benestar, si ella s'endu elseu fill? I va amb serenitat. Cara a la vida. Duuel seu fill ais bragos disposada a sofrir i a lluitar

per ell. Suprema aspiració ja de la seva vida ila seva joventut sacrificada.

L'home de demá será mes perfecte. El mónavanga. Cal pero, que no deixem morir en elfred de l'oblit els homes que han sofert i hanlluitat per la dignificació del poblé sembrantart i bondat.

L'amor que l'Iglesias sentia pels infants s'hade correspondre. Hem de fer que els infants,homes futurs, no 1'oblidin.

Un deis mitjans mes eficagos fóra destinaiuna secció especial de literatura per a infantsen la biblioteca Ignasi Iglesias, que avíat s'in-augurará. I editar «La Baldufa d'Or», que jaque no hem pogut assaborir la seva escenifica-do, almenys poguéssim gaudir-la per mitjá dela lectura,

Doménec ORO