PowerPoint Presentation

La Intel.ligncia.La intel.lignciaConsiderat durant molts anys el factor ms rellevant per laprenentatgeEn els ltims anys es considera un factor important per noms un entre molts altres.Les aptitus mentals expliquen com a molt la meitat de la variana del rendiment (Butcher, 1968)Les aptitus mentals expliquen menys de la tercera part del rendiment (Cattell, 1963)

Definici dIntel.lignciaLa intel.ligncia s la suma o capacitat global de lindividu per a actuar amb finalitat, per a pensar racionalment i per a tractar denfrentar-se de manera eficient amb el seu entorn (Wechsler, 1944)Les diferents deficicions poden ser agrupades en tres categories.Capacitat daprenentatgeCapacitat dadaptaciCapacitat per a pensar de manera abstractaInterrogants que es plantegen La Intel.ligncia s una capacitat nica o sn varies capacitats? Quin paper juga la gentica i lambient en el nivell de desenvolupament intel.lectual?Hi ha diferncies en la intel.ligncia degudes al sexe?La intel.ligncia s una unitat fixa o es pot millorar?Capacitat nica o sn varies? IEntitat nicaGaltonBinetEntitat multifactorialSpearmanThurstoneGuilfordSternbergGardnerGalton, Anglaterra 2 meitat S.XIXConsiderava la intel.ligncia com un tret unitariLa va definir en funci de la posici relativa que t un individu dins dun grupParteix del supsit que era el resultat de lequipament sensorial i va dissenyar proves per a medir el temps de reacci i lagudesa sensorial

Binet, Frana, inicis S.XX Considerava que era una capacitat bsica i unitria que afectava l execuci de les tasques intel.lectuals. Basava la seva Hiptesi en la correlaci positiva trobada entre les diferents proves intel.lectuals administrades a un mateix subjecte.Va dissenyar una escala dintel.ligncia encarregada pel ministeri deducaci de Frana per a identificar nens amb deficincies mentals i poder-los situar en escoles especials

Spearman, Anglaterra, 1 m. S.XX.Spearman, 1927:La Intel.ligncia est constituda per la suma de capacitats independents

Spearman IIAmb la tcnica de lanlisi factorial va observar que la correlaci entre diferents proves mentals en un mateix individu eren elevades per no perfectes. Lelevada correlaci li va suggerir la hiptesis que totes aquestes capacitats depenen dun factor com.El fet que no fossin perfectes li va suggerir la hiptesis que les diferents aptituds depenen dun factot especfic per cadascuna dellesVa proposar la teoria bifactorial: Cada aptitud depen de dos factors;Un factor general (g) que inclou totes les activitats intel.ligents. s subjacent i constant a totes les operacions mentalsUn factor especfic(s) independent per cada tipus dactivitat intel.ligent. Varia duna activitat a laltra

Thurstone, Chicago, 1 m. S.XX.

Thurstone, 1938Inicialment considera la intel.ligncia com un conjunt dhabilitats primries independents, per posteriorment va trobar que aquesta inde`pendncia era relativa i va admetre lexistncia dun factor general.

Thurstone Aptituds mentals primries

Comprensi verbalFluidesa verbalNumricaEspaialMemriaRapidesa perceptualRaonament

Guilford, 1959, 1967Operacions ( TIPUS DE PROCESSOS MENTATALS DE CADA INDIVIDU)CogniciMemriaProducci convergent (CAPACITAT DE DEDUIR)Producci divergent (A partir de lo que hay tu generas una 7 hipotesis)AvaluaciContinguts (tipu de informaci)FiguratiuSimblicSemnticConductualProductes (resultats)Unitats ClassesRelacionsSistemesTransformacionsImplicacions

Teoria trirquica d Sternberg, (1985)Intel.ligncia Componencial (mecanismes que donen lindividu la capacitat daprendre)Metacomponents (planificar, controlar y evaluar. Relacionats cortex frontal i dorsolateral, sobretot de lhemisferi esquerra)Components dexecuci (aplicar)Components dadquisici de coneixements (comparar quines estrategies em serveixen per adquirir coneixements.)Intel.ligncia experiencial (lactitud es diferent en cada situaci, per tant s lexperincia del procs daprenentatge)Intel.ligncia Contextual (es la inteligencia que te objetius conductuals i practics)AdaptaciConfiguraciSelecci

Teoria de les intel.ligcies mltiples de Gardner (1983, 1988, 1993)Va col.laborar amb Feldman i KrechvskyOfereix una visi pluralista de la mentLes intel.ligncies sn susceptibles de desenvolupament i canvi degut a la interacci amb lambientEnten la intel.ligncia com a capacitat per a resoldre problemesBasa la seva teoria en estudis realitzats en nons normals, amb lesions cerebrals, superdotats, autistes, problemes daprenentatge i en diferents cultures i espcies animals.

Teoria de les intel.ligcies mltiples de Gardner IIIntel.ligncia lingsticaIntel.ligncia lgico-matemticaIntel.ligncia espaialIntel.ligncia musicalIntel.ligncia cintico-corporalIntel.ligncia interpersonalIntel.ligncia intrapersonalIntel.ligncia naturalistaCadascuna delles es convina en cada persona de manera diferent i en diferent mesura donant a cadasc un perfil particular dintel.ligncia i dafrontament i resoluci de problemes.Gentica o ambientHiptesis hereditaristaRecolzada per Galton (1869) i Terman (1916). Consideren que la intel.ligncia ve determinada quasi exclusivament per factors hereditaris.Hiptesis ambientalistaSurgeix de la influncia de la psicologia conductista. Tota conducta es constitueix des de lexterior, presentant al subjecte els estmuls i administrant els reforadors oportunts.Hiptesis interaccionistas la ms acceptada actualmentEnten la intel.ligncia com el resultat de les experincies i de leducaci amb la limitaci que imposen els factors genticsEl concepte dintel.ligncia de Cattell (1963, 1971), respon a aquest enfoc. Distingeix dos tipus dintel.ligncia:Intel.ligncia FludaIntel.ligncia CristalitzadaRecercaEls bessons que viuen en el mateix entorn (0.85) presenten puntuacions ms semblants que si seduquen separats (0.76).= Es a dir, les dos correlacions sn altes, pero si viuen junts msHi ha semblances entre nens sense relaci gentica criats en el mateix ambient (germans adoptats durant la infncia 0.37; adoptats a la adolescncia 0 %) = Es a dir, les dos correlacions son baixes.

Entre pares i fills 0.4Bessons 0.56 Germans criats junts: 0.55 Factors que afavoreixen el desenvolupament intel.lectual:Exposici a varietat destmuls (especialment en els primers anys de vida)Quantitat de llibres i material daprenentatge als que tenen accsExpectatives paternens de rendiment acadmic (efecte pigmali)Reforadors que reben dels seus pares quan tenen bon rendiment acadmicDiferncies degudes al sexe.La majoria destudis troben diferncies mnimes (algunes contradictries o atribuibles a variables metodolgiques)Les diferncies amb ms recolzament empric sn:Els rtmes de desenvolupament sn una mica diferents sent inicialment les nenes superiors als nens especialment en aspectes verbals. Sembla que desprs aquestes diferncies sequilibren.Lhabilitat espaial sembla superior en homes.Cal tenir en compte que sn diferncies a nivell de comparaci mitges de grups poblacionals, no invividuals.Entitat fixa o susceptible de millora.HereditaristesLes possibilitats de millora sn molt escassesAmbientalistesLa intel.ligncia pot ser modificada amb una adequada estimulaciInteraccionistesLa intel.ligncia pot ser modificada dins de les limitacions que imposa la genticaModificabilitat cognitiva:Programes deducaci compensatria: de carcter ms ampli abarquen de lo cognitiu a lo comportamental.

Programes dintervenci cognitiva: compten amb una mplia base conceptual que recolza la modificabilitat i desenvolupament de la intel.lignciaEscales actuals per a medir la intel.lignciaIndividualsEscales de Wechsler (1944). WPPSI-III (4 a 6)WISCH-IV (6 a 16)WAIS-III (> 16)http://www.youtube.com/watch?v=T3YcmQchCXgEscales de KaufmanK-ABCK-BITCol.lectivesTest de ravenTest de DominosTest dadministraci col.lectiva ITest de dominos

Test dadministraci col.lectiva IITest de Ravenhttp://www.youtube.com/watch?v=2_K0NTIKUyU

ConceptesEdat MentalEdat que assoleix el rendiment dun nen en comparaci amb el promig de desenvolupament per cada edat cronolgica)Cocient intel.lectual (Mitja:100 i desviaci 15). 50% de la poblaci entre 85 i 115.Molt superior > 140 (1%)Superior 120-139 (11%)Promig alt 110-119 (18%)Promig 90-109 (46%)Promig baix 80-89 (15%)Lmit 70-79 (6% )Retard mental < 70 (3%)

Efecte FlynnLa puntuaci en el CI incrementa cada any (el major concens entre diferents estudis es de 3 punts cada dcada). Aix obliga a lactualitzaci de barems.Shan atribut diferents causes (millor nutrici, educaci, famlies ms petites, major complexitat ambiental)No repercuteix de la mateixa manera en tots els mbits cognitius.