07/2016. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 20 DE JUNY DE 2016.

A la Vila de Martorell, el dia 20 de juny de 2016, essent les 20:01 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET, Oberta la sessió pel senyor Alcalde, a continuació es passa a l’exàmen dels diferents punts de l’ordre del dia, de conformitat amb el detall següent:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 17 DE MAIG DE 2016. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 17 de maig de 2016, resultant aquesta aprovada per 20 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 1 abstenció formulada per la senyora RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ. 2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA: 30 DE MAIG DE 2016. Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió extraordinària celebrada el dia 30 d’abril de 2016. El regidor Sr. José A. Simón diu: El nostre grup municipal en aquest punt de l’ordre del dia, com fem habitualment quan hi ha un ple extraordinari per tema del sorteig taules electorals, només ve un regidor del nostre grup, que en aquest va ser el Ricard Sánchez i renuncia a la assistència a aquest ple, la resta de regidors no acudim. És per això que el nostre grup s’abstindrà. Per 17 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL 1

ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, i 4 abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA i ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, s’acorda prestar aprovació a l’acta de referència.

DICTÀMENS DE L’ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES:

3. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA PROPOSTA DE LES DUES FESTES LOCALS PER A L’ANY 2017. (EXP. 1900/2016-G).

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea de Serveis a les Persones, de data 13 de maig de 2016. La regidora Sra. Núria Canal diu: Bé en aquest punt es porta a aprovació les dues festes locals del l’any vinent, es proposa el dia 5 de juny i el 16 d’agost. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: En la informativa em sembla que es va comentar que havia una errada en un dels dies que s’havia triat... El Sr. Alcalde diu: M’ho pregunta?. Doncs li explico, en la informativa es va posar el dia 24 d’abril perquè com vostè sap sempre les dues festes locals normalment és el dilluns de fira, i per la Mare de Déu d’agost, per la festa major. El secretari pensant que era l’últim cap de setmana d’abril doncs va posar el dia 24 que era el dilluns, però no és l’últim cap se setmana d’abril, sinó que la fira sempre és l’últim diumenge d’abril. Per tant per ser l’últim diumenge d’abril el dia 30, el dia 1 de maig és festiu nacional, el dia 2 de maig és dia de lliure disposició de les escoles, amb la qual cosa si es posava el 2 de maig s’havia de canviar el dia de lliure disposició de les escoles, i quan passa això lo que es fa és que la festa local de la fira es traspassa a la segona pasqua que és el 5 de juny, que hi ha molts municipis de Catalunya que tenen el dia 5 de juny com a festiu. Per tant es va rectificar a la mateixa informativa i així es va informar a la resta de grups municipals, i el que portem avui a aprovació és el dia 5 de juny i el 16 d’agost. Doncs aquesta és l’explicació. Sotmesa a aprovació queda aprovada per unanimitat dels assistents: I.- Segons l’article 2 de l’Ordre EMO/133/2014, de 14 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2017, es fixaran, mitjançant una ordre del Departament d’Empresa i Ocupació, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments. Primer.- Proposar com a festes locals al terme municipal de Martorell durant l’any 2017 les següents: 5 de juny Pasqua Granada 16 d’agost Segon.- Traslladar el present acord al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i disposar es doni publicitat d’aquest a la població de Martorell.

2

=============

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS:

4. MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DEL PSC-CP DE SUPORT A UNA LLEI D’APROFITAMENT DELS EXCEDENTS ALIMENTARIS, El regidor Sr. Lluís Tomás llegeix acords: La moció com és un pèl llarga, si us sembla, llegirem els acords, i abans farem un argumentari sobre aquesta proposta. M’agradaria explicar una mica els objectius que pretén aquesta moció, sobre tot motius coneguts per tots El Sr. Alcalde diu: Sr. Tomás perdoni, en tot cas si no vol llegir-la tota, ara llegeixi els acords i l’exposició la fa desprès, ho dic perquè pel torn d’intervencions com que vostès són proponents intervé l’últim, sinó llavors trenquem l’ordre d’intervencions El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Em sembla perfecte, llegiré els acords i desprès ja faré l’argumentari. Bé, els acords que presenta el PSC en aquest ple són els següents:

“ACORDS

1. Donar suport a la Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari

presentada al Parlament de Catalunya.

2. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures de

col·laboració i cooperació amb totes les administracions públiques, agents i entitats

que treballen en l’àmbit alimentari, per a establir acords i circuits, amb garanties per a

l’aprofitament dels aliments frescos que s’acaben malbaratant.

3. Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que desenvolupi campanyes

informatives i de difusió social en els centres escolars de primària i secundària, amb

l’objectiu que la ciutadania també es conscienciï de la importància de ser

responsables amb el menjar.

4. Adherir-nos al “Manifest de Profit” que en el marc de la campanya contra el

malbaratament alimentari “Som gent de profit” ha endegat l’Agència Catalana de

Residus de Catalunya que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la

Generalitat de Catalunya.

3

5. Comunicar a totes les administracions, agents econòmics i comercials, a les entitats

i sectors que treballen per evitar el malbaratament en l’àmbit autonòmic i local

l’adopció d’aquest acords.”

La regidora Sra. Cristina Dalmau diu: Bé com abans li he comentat doncs al vostre company, nosaltres el nostre grup municipal s’adherirà a aquesta moció, realment el que ens hem plantejat és que no podia ser d’una altra manera. Des d’aquí l’ajuntament com sabeu estem molt conscienciats amb aquest tipus de suports, tant és que de fet ja fa més de dos anys que aquí a l’ajuntament es va el que és la targeta d’aliments que el que permet això és que les persones que ho necessiten puguin tenir aliments frescos que és una mica el que d’alguna manera es pretén amb aquesta moció. És conegut que tant Creu Roja, com Caritas amb el suport de l’ajuntament, doncs té un banc d’aliments, però aquest banc d’aliments, però aquest banc d’aliments és sempre de menjar que es conserva i la dificultat sempre està amb el tema dels aliments frescos. Doncs com bé us deia, tenint en compta que nosaltres a més hem estat una ajuntament pioner en aquest sentit creiem que hem de donar suport el fet de poder seguir donant tot tipus d’alimentació variada, sigui fresca, sigui no fresca a les persones que ho necessiten.

El regidor Sr. Lluís Tomás diu:Gràcies Sr. alcalde, gràcies senyora regidora per adherir-se a aquesta moció, l’explicació que vostè ha fet és correcta, però tampoc tot i reconeixent la feina que es fa amb la targeta moneder que vostè ens van explicar el dia que vam anar a veure serveis socials, allò és una altra cosa, aquí parlem d’un altre tema, però que tot està en consonància, em sembla perfecte. Com deia abans Sr. alcalde només explicar a les persones que estan aquí, o als que ens escolten quatre objectius que té aquesta moció i una mica el perquè i també quatre dades justificatives que segurament a més d’un li faran pensar el tema del que estem parlant avui aquí. En quant a objectius d’aquesta llei d’aprofitament parlaríem de recuperar els valors dels aliments, introduir un canvi en el comportament i l’actitud per part de tots, en aquest tema dels aliments, considerem que les restes alimentàries també poden ser un recurs, reduir al malbaratament alimentari i sobretot per una banda, i l’altre en el tema de reduir els residus. Quatre xifres o dades justificatives només en l’àmbit local, dir que el 36% del que llencem es matèria orgànica, a nivell una mica més gran a nivell de Catalunya, el malbaratament suposa 262,471 tones d’aliments per any de mitjana, cada català malbarata 101 Kg a l’any, entre el consum familiar, la distribució al detall i la restauració malbaratarem l’equivalent a la producció d’un 20% de la superfície agrària que tenim actualment al nostre país, a Catalunya. En termes econòmics representaria uns 112 € any per habitant, és a dir uns 841 milions d’€ anuals a Catalunya, evidentment totalment d’acord en què alguna acció es té que fer, i espero com diu la moció que la Generalitat pugui adherir-se a totes aquestes campanyes, que de fet la majoria són seves, però és una moció de conscienciació i de què tots tenim que donar una empenta, com li deia abans a la regidora Dalmau en aquests temes, cada un des del seu àmbit eh.

Sotmesa a aprovació queda aprovada per unanimitat: “EXPOSICIÓ DE MOTIUS El malbaratament alimentari té una relació directa en l’impacte ambiental, social i econòmic.

4

Segons la diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya feta l’any 2012 per la

Universitat Autònoma de Barcelona i l’Agència Catalana de Residus, cada any van a parar a

les escombraries l’equivalent a 25,5 dies de menjar, un volum que serviria per alimentar més

de mig milió de persones durant un any. S’estima que els consumidors, comerços i

restaurants malbaraten el 7% dels aliments adquirits. Aquestes dades tenen també una

traducció en termes econòmics. El valor dels aliments malbaratats és de 841 milions d’euros

anuals, d’acord amb el preu mitjà dels aliments a Espanya, segons dades del Ministeri de

Agricultura, Alimentació y Medi Ambient.

En termes de petjada ecològica, el malbaratament català atribuïble al consum, la distribució

al detall i la restauració, equival a la utilització de 234.022 hectàrees de terreny, que es

correspon a un 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya. Finalment, en termes

potencials d’escalfament global, si es deixés de malbaratar aliments les emissions de gasos

amb efecte hivernacle es podrien reduir en 520.753 tCO2eq, l’equivalent, per exemple, al

13% de les emissions en el sector agrícola.

El malbaratament alimentari té conseqüències en l’àmbit social. En els darrers anys, hem

vist com la crisi econòmica ha colpejat de forma important molts col·lectius socials,

especialment aquells que es troben en risc d’exclusió social. Les polítiques per a garantir

l’accés a les necessitats bàsiques portades a terme des de l’administració han hagut de

combinar-se amb les realitzades per diverses entitats socials, per tal de donar resposta a

l’augment de la demanda. Els bancs d’aliments o la necessitat de garantir beques de

menjador han posat de relleu la contradicció entre l’excessiu malbaratament alimentari i les

necessitats d’alimentació existent. És per aquest motiu que cal facilitar l’aprofitament

d’aliments frescos i elaborats, mitjançant acords de col·laboració entre el sector social i els

sectors alimentaris. En aquest sentit, podem trobar a Catalunya exemples de bones

pràctiques portades a terme per diversos ajuntaments, entitats socials i el sector de

l’alimentació (productors, mercats, supermercats i restauració).

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat al Parlament de Catalunya la primera

Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari a Catalunya, amb la voluntat de

legislar els mecanismes necessaris per reduir el malbaratament a partir de la complicitat de

5

tots els agents implicats: productors, distribuïdors, hostaleria, famílies i govern. Entre d’altres

molts aspectes, recull la necessitat de posar en marxa un Pla Nacional de Lluita contra el

Malbaratament, la necessitat d’establir convenis entre els grans distribuïdors i les entitats de

caràcter social per donar sortida als aliments frescos amb data de consum preferent, facilitar

i fomentar que el consumidor/a pugui endur-se a casa els aliments emplatats que no es

consumeixin a l’hostaleria, i la importància d’establir mesures relacionades amb l’àmbit de

l’educació, informació i sensibilització contra el malbaratament alimentari, a més d’establir

mesures de suport econòmic, material i tècnic per al foment de la recerca i la innovació en

l’àmbit alimentari.

Aquesta Proposició de llei és l’oportunitat per tal que tots els sectors, partits polítics i entitats

socials consensuïn una posició comuna davant el malbaratament alimentari, posant de relleu

les múltiples bones pràctiques que ja es porten a terme al conjunt del territori, per tal de

poder estendre un model eficaç, ecològic, econòmic i social en relació a l’aprofitament de

l’excedent alimentari.

Pels motius exposats, el grup municipal del PSC-CP de Martorell el Ple d’aquest Ajuntament

proposa els següents

ACORDS

1 Donar suport a la Proposició de llei d’aprofitament de l’excedent alimentari

presentada al Parlament de Catalunya.

2 Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que impulsi mesures de

col·laboració i cooperació amb totes les administracions públiques, agents i entitats

que treballen en l’àmbit alimentari, per a establir acords i circuits, amb garanties per a

l’aprofitament dels aliments frescos que s’acaben malbaratant.

3 Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que desenvolupi campanyes

informatives i de difusió social en els centres escolars de primària i secundària, amb

l’objectiu que la ciutadania també es conscienciï de la importància de ser

responsables amb el menjar.

6

4 Adherir-nos al “Manifest de Profit” que en el marc de la campanya contra el

malbaratament alimentari “Som gent de profit” ha endegat l’Agència Catalana de

Residus de Catalunya que depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat de la

Generalitat de Catalunya.

5 Comunicar a totes les administracions, agents econòmics i comercials, a les entitats

i sectors que treballen per evitar el malbaratament en l’àmbit autonòmic i local

l’adopció d’aquest acords.”

5. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE CONVERGÈNCIA, ESQUERRA I PSC PER A L’ADOPCIÓ DEL SALARI MÍNIM DE MIL EUROS.

El Sr. Regidor Sr. Adolf Bargués llegeix la moció:

“La Plataforma ANEM A MIL és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu aconseguir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país. Denuncia que l’actual Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat pel govern espanyol en 655€, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats catalanes. Aquest SMI de 655€ és considerat injust per les institucions europees, que recomanen augmentar-lo en més d’un terç, per tal de garantir un nivell de vida decorós als treballadors i treballadores, i les seves famílies, tal i com exigeix l’article 4.1 de la Carta Social Europea que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. Atès que diferents experts del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s'hauria de situar entorn el 60% del sou mitjà (24.254 euros), això significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 euros (amb un salari mensual de 1.071,4 euros i 14 pagues ). És alarmant la precarietat laboral actual: Una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalanes i catalans, segons les darreres estimacions oficials). El treball remunerat, sigui quin sigui, ha de permetre viure amb dignitat. Cal reduir les desigualtats salarials. Els sous de les ocupacions més ben remunerades són gairebé un 400% més elevats que el de les ocupacions no qualificades. Necessitem un món laboral més just, per aconseguir una societat més justa. Per tot això, es proposa que el salari mínim real a Catalunya sigui de 1.071,43 EUROS mensuals a 14 pagues. Un SM de mil euros de les persones treballadores amb un salari per sota d’aquest llindar, reduint així la pobresa i la desigualtat.

7

Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un SM més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. Un SM a mil euros comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i pimes. Amb el SM a mil euros s’impulsarà un canvi de model laboral i productiu al nostre país sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l’àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics. Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer. Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament de Martorell no siguin inferior als 1.071,43 euros mensuals, en el ben entès que fos possible segons el model de finançament de l’Ajuntament de Martorell, així com els límits retributius establerts per la Llei de Pressupostos de l’Estat del 2016, tenint en compte també els acords que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals, signi amb les organitzacions sindicals i associacions municipalistes relatius a la contractació de persones aturades, en els quals es fixen les condicions salarials de les persones a contractar.

Segon. L’Ajuntament treballarà amb les associacions d’empresaris comarcals i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per tendir al mínim de 1.071,43 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos públics a adoptar el SM de 1.071,43 € entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. Instar a altres administracions que també assumeixin aquest compromís.

Tercer. Fer arribar aquest acord a l’associació Anem a Mil, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i al Consell Econòmic i Social per a l’Ocupació.”

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: La nostra postura davant aquesta moció serà d’abstenció, és bastant curiós i aquestes coses és una frase que diu molt sovint el senyor Casasayas, fer aquest brindis al sol, i han posat aquí 1047, com podien haver posat 1200. Si tant preocupats estan sobre aquest tema, ho podrien ficar en els seus programes electorals perquè em sembla que PSC i Ciutadans l’acord que tenien era una pujada de 9 €, llavors em

8

sembla que això és una presa de pèl pels ciutadans, si estan tant preocupats ho podrien posar en els seus programes com nosaltres ho hem fet, en 4 anys pujar-ho a 900 €. Vostès podrien contestar si en els seus programes electorals, estem a una setmana de unes eleccions, si ho tenen contemplat. Per tant com que em sembla que és una presa de pèl ens abstindrem. El regidor Sr. Francesc Arpal diu: Bé des del grup PP considerem adient el voler proposar que el salari mínim interprofessional pugui ser de 1000 €, i en aquest cas nosaltres hi votarem afirmativament, però no obstant a part de les bones intencions recollides als acords d’aquesta moció, d’assegurar que el salari del personal al servei de l’ajuntament no sigui inferior a 1000 €, hem de posar de manifest que aquest és un acord que a qui realment li correspon prendre i negociar és govern central, patronal i sindicats no?, i aquest seran quins tindran l’última paraula. Per tant si en principi nosaltres com a ajuntament doncs estem d’acord en què cap treballador que treballi per l’ajuntament tingui un salari inferior, doncs al menys per aquests benvinguts siguin. El regidor Sr. Ricard Sánchez diu:De nou trobem una moció amb una part dispositiva prometedora parlant del salari digne, salari mínim interprofessional insuficient, precarietat laboral, i desigualtat, però que quan arriben als acords tornem a tenir una nova declaració d’intencions sense anar més enllà. Els vam demanar que retiressin la moció per tal de treballar-la entre tots els grups municipals i aconseguir una moció amb un ampli consens i ampliable. El primer acord diu: “avançar cap a l’objectiu d’assegurar els salaris que no siguin inferiors al 1071, 43 € mensuals”, si mirem uns anys enrere avanç de la crisi es considerava precari ser mileurista, i ara ho considerem just? Els preus i el cost de la vida no ha fet més que pujar durant aquests anys, fent que les catalanes hagin perdut gairebé un 10% de poder adquisitiu, per las polítiques de retallades socials que fan perdre nivells de benestar i d’igualtat d’oportunitats, i encara és mes baix, si pensem en les quantitats absurdes i desorbitades de diners que es reparteixen els grans empresaris i banquers, que guarden les fortunes en paradisos fiscals a on no han de tributar, mentre exploten els treballadors. Hi ha un problema gravíssim a aquest país de repartiment de treball i la riquesa i aquesta moció n’és conformista. Tampoc s’aborda l’aplicació de les reformes laborals com per exemple, la no actualització d’increments de convenis i congelació salarial al sector públic que s’aproxima al 25%. Tenim algunes preguntes que ens hagués agradat treballar. -Quin termini es marquen per fer real aquest acord? -Quantes treballadores d’aquest ajuntament tenen en una jornada complerta un salari per sota de 1000? -I quantes de les treballadores que presten serveis privatitzats? El segon acord marquen diferència entre les treballadores directes i les indirectes d’aquest ajuntament. Els recordem que totes presten serveis a Martorell i als Martorelles, i malgrat que els ajuntaments no disposem de competència per modificar el salari mínim interprofessional, si que podem aprovar un nivell salarial mínim per tota l’administració, així com clàusules socials a les limitacions públiques que garanteixin que les empreses contractades paguin a totes les treballadores que presten serveis a aquest ajuntament com a salari, com a mínim un salari digne. També quan parlem de salari digne i just, cal lluitar per una jornada laboral menor, de com a màxim 35 hores per una millor conciliació laboral i familiar, i gaudir del dret a l’oci, el descans i la implicació social. 9

No s’aborda tampoc el model empresarial al que contractem serveis i les empreses locals i comarcals, perquè creiem que s’ha de fer difusió dels models empresarials no assalariat, sinó el cooperatiu, i així ho hem defensat sempre com a model econòmic, transparent, democràtic i just davant de l’explotació i la alineació de l’assalariat. Un altre aspecte que tampoc han tractat és la revisió de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, amb la voluntat d’anar-lo apropant en els propers anys amb l’objectiu que amb relació al salari mínim determina la carta social europea. La sortida de la crisi ha de ser digna i justa, i per això es fa imprescindible una pujada important dels salaris, amb salaris dignes aconseguirem millors nivells de vida i per tant de consum. Cal trencar el camí del PP i la troica de generar ocupació que no permet sortir de la pobresa. No podem treballar per ser pobres, la lluita per un salari digne també és la lluita contra la precarietat laboral i la lluita contra la pobresa i la desigualtat salarial a Catalunya. Per tot això ens abstindrem. El regidor Sr. Lluís Tomás diu:Unes consideracions prèvies a la companya i amiga Raquel Pérez, podien ser 2000, 1800, de fet aquesta xifra, abans de res per començar, nosaltres vam presentar una moció, després vam arribar a un acord amb l’equip de govern, a on es van acceptar les nostres esmenes, per tant coincidim en aquesta moció. En quant als diners que jo crec que és una bona pregunta d’on surten aquesta xifra, no de 1047, de 1071,14, diferents experts, sobretot del món sindical van avalar un estudi, a on el salari de referència s’hauria de situar entorn al 60% del sou mig 24254 €, el que significaria una retribució anual de com a minin 15000 €, d’aquí es d’on va sortir el 1071,14, i les 14 pagues. Comentar que de fet també ha sortit aquí, en la intervenció del company Ricard la crisi dels darrers anys ha impactat negativament a la vida de moltes persones a Catalunya, Espanya i Europa, l’índex d’atur i unes condicions laborals cada cop més adverses han provocat que molts treballadors i treballadores hagin vist reduït els seus salaris en ocasions de fins al 30, 40%, això ha comportat l’aparició d’un col·lectiu el format per persones que són considerades econòmicament pobres, malgrat ser actives laboralment. En aquesta moció, i en concret el PSC, demana que la Generalitat faci un acord amb les associacions empresarials per tal de què s’apliqui aquesta mesura de forma immediata, i de la mateixa Generalitat, i que la mateixa Generalitat comenci a posar-ho en pràctica com ha sortit també en l’exposició del regidor Bargués, a les empreses que té subcontractades. Com deia la crisi econòmica ha fet que els sous es redueixin entre un 30 i 40%, però en aquest cas, jo penso, tot i que no hagués estat tampoc descabellat poder fer un temps per valorar més i presentar alguna cosa més concreta, nosaltres pensàvem que el primer pas el teníem que donar i en aquest cas el PSC no ho vol fer sol, he comentat l’acord que vam arribar amb el grup de govern per aconseguir el màxim consens, volem obrir un espai que estaria en la línia que s’ha dit del debat amb sindicats, les patronals i la resta d’administracions i forces polítiques. Així mateix instem a la Generalitat que promogui i apliqui un acord sobre el salari de referència a nivell del país. Aquí ha sortit també el tema dels treballadors, jo també desconec quants n’hi ha que cobrin 1000 € o menys, però sé que n’hi ha, i per tant jo cerc que l’ajuntament, si les mesures com s’ha dit aquí de recursos ho permet, entenc que no seran molts els que hi haurà, es podria fer un esforç per poder fer que aquestes persones que cobren per sota del llindar del 1000 €, poguessin participar en aquesta moció que presentem avui. Després també comentar d’aquesta moció, si jo no estic errat, es va aprovar per unanimitat al Consell Comarcal, tret del PP, per tant no acabaria tampoc, tot i que cada municipi és 10

autònom en el que pugui fer i decidir, faltaria més, però que es va aprovar per unanimitat, tinc que dir-ho tret del PP en el Consell Comarcal. Per tant jo crec que és un primer pas, que tindrien que intentar treballar tots plegats, segurament es podrà millorar molt aquesta moció, aquestes propostes, i nosaltres tornem a l’autonomia dels grups locals, no estem, ni hem confeccionat el programa de les eleccions del proper diumenge, segurament, a lo millor si ho haguéssim pogut intervenir podíem haver fet això, però sap vostè perfectament senyora Pérez que des d’una modesta agrupació és bastant complicat, però que no estaríem desencantats en què es pogués fer. Per tant res més, moltes gràcies a l’equip de govern també per haver acceptat les nostres aportacions, i espero que es pugui votar a favor. El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Sra. Raquel l’únic recordar-li, digui’m?. Sra. Raquel simplement recordar-li doncs que el nostres programes electorals si que ho recollien, convido a que se’ls llegeixi, i vaja presa del pèl cap, avançar, fer un pas per avançar amb la millora salarial dels nostres treballadors jo crec que no és cap presa de pèl de ningú. Bé lliure és el grup municipal que vostè representa de votar el que vulgui, però quan va en contra d’un avenç, encara que sigui petit creiem que no és de calaix. En relació Sr. Ricard, més enllà de possibles troiques està molt bé, però poder que paren la pilota, deixem la pilota al terreny de joc, creiem que el mileurisme avui en dia és una xacra, ja era una xacra, actualment segueix sent una xacra, però és que s’està pagant per sota del mileurisme, en convenis d’empreses, en negociacions particulars, perquè la gent està tendint anar cap el salari mínim interprofessional en molts sectors. Le gran, a igual treball, igual remuneració, moltes vegades no és, perquè la negociació col·lectiva després d’aquesta maleïda crisi ha anat tirant per sota del 1000 €. Garantir des de les administracions públiques que puguem fer aquest esforç i aquest pas de garantir aquests com a mínim 1000 € de salari per 14 pagues hem recollit simplement el que una plataforma ciutadana constituïda o presentada el 10 d’aquest passat mes de maig aquí a Cornellà, sobre unes bades de que no volíem un país low cost, jo crec que ha sigut recollida no només per varis municipis de Catalunya, sinó del Cap i Casal de Barcelona, del Consell Comarcal i vaja, jo crec que és raonable, és assequible, el fet de tenir subcontractes o de tenir empreses que treballin per l’administració pública i que com a requeriment nou s’inclueixi el tema dels salaris de garantir aquest salari mínim, jo crec que és un avenç, facin el que vulguin. I en quant als quatre punts que ens van passar per dir que bueno, proposaven vostès retirar aquesta moció, que no calia que l’entressin per treballar-la més, jo crec que s’esqueia en el moment just que era quan fa tot un mes tots els pobles amb comptagotes, com un goteig constant van aprovant aquesta moció. Instar al govern de l’estat a pujar el salari mínim interprofessional perquè s’estableixin al termini de dues legislatures el 60% del salari net, és exactament el que estem dient aquí, li recordo que el 5 d’abril ja es va presentar una proposició no de llei pel diputat d’ERC Jordi Salvador, i per Democràcia i Llibertat, Carlos Campuzano, al parlament del Congrés dels Diputats, el tema d’impulsar un acord entre organitzacions sindicals esta exactament recollit en aquesta moció, i vaja no sé, i el tema de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya clar, estem parlant de que hi ha un indicador de 596,12 € mensuals, clar, clar que es revisarà l’indicador en funció que el salari mig de Catalunya vagi aprovant, això és una obvietat, però des d’aquí tampoc no podem fer res, perquè senzillament els pressupostos de la Generalitat del 2016 no estan aprovats. Si vostès haguessin volgut ajudar doncs probablement això estaria aprovat i estarien més en línia. Més que res agrair al grup PSC adherir-se a la proposta, així com a la plataforma representada avui aquí al nostre ajuntament per Valentí Capdevila, que està entre el públic i ens acompanya, gràcies, haver entrat i haver pogut garantir que tiri endavant aquest moció. 11

La regidora Sra. Raquel Pérez diu:Senyor Bargués ens abstenim, senyor Tomás ens abstenim, vull dir no estem en contra de la mesura, el que estem en contra és del seguiment que es farà d’aquesta moció, perquè el costum en aquest ajuntament és que presentem moltes mocions però després no es fa un seguiment. Llavors jo que el que faré per veure la intenció que realment des d’aquest govern de canviar tot això, és d’aquí 4 mesos a l’octubre, preguntaré per aquesta moció, per quantes persones s’ha pujat el sou de les persones que estan treballant a l’ajuntament i de les subcontractes que estan treballant en el nostre ajuntament, i quina quantitat de persones hem aconseguit que tinguin aquest sou de 1047 €, aquest és el dubte no el transfons, sinó que vostès facin alguna cosa per millorar això. El regidor Sr. Ricard Sánchez diu:Primer un aclariment, MM és d’àmbit de Martorell, diuen que està consensuada al Consell Comarcal, molt bé, doncs si, però clar MM és present a Martorell, no al Consell Comarcal ni menys al parlament, ni al congrés dels diputats, per això els demanàvem poder-la treballar aquí a Martorell, entre tots nosaltres. Els punts que els hi vam enviar era bàsicament per treballar-la entre tots, i és el que no han volgut. Bé diuen que hi ha aquest compromís amb els plecs, amb les empreses a on tenim els serveis privatitzats, doncs esperem que els propers plecs de neteja viària, de neteja d’edificis públics, de jardineria i tota la resta incloguin aquestes clàusules socials i puguem treballar entre tots aquestes clàusules. El regidor Sr. Lluís Tomás diu:Molt breu, jo coincideixo amb la companya Raquel Pérez sobre aquest plantejament que ha fet, de fer un seguiment i de fet jo parlant amb el company Bargués que és el que ha defensat avui aquesta moció, vam agafar el compromís de què farem un seguiment especial, primer saber quantes persones que estan treballant en el diferent règim aquí a l’ajuntament cobren menys de 1000 €, i si que voldria companys de l’equip de govern, fer un estudi perquè aquestes persones ja de forma immediata, tenint en compte repeteixo que no són moltes, entenc que si hi ha diners, hi ha romanents, etc, aquestes persones poguessin ja passar a cobrar aquest salari que aprovem. Jo m’agradaria aquí que constés que hi ha un compromís de fer un estudi, jo li demano per favor que faci arribar si pot ser a tots els grups quantes persones estan en aquesta situació, quin seria el muntanteconòmic, i de quina manera és pot fer o suportat aquest muntant econòmic perquè de manera immediata puguin passar a cobrar aquest 1000 €, 1074, per tant coincideixo amb vostè. Per tant la moció l’hem presentant per això. El regidor Sr. Adolf Bargués diu: Sr. Ricard, Sra. Raquel, evidentment que la feina dels grups municipals aquí representats, la feina política és o de govern, o de control, així que exercitin-la , és el seu deure i la seva obligació. Per la nostra part farem el mandat que tenim i que aprovarem el d’aplicar fil per randa el que diu aquesta moció i que tendirem, home vostè d’aquí tres mesos no llegeixi i digui, escolti’m les escombraries en aquest punt s’està incomplint això del 1000 €, no, no, quan acabi la propera plica que es farà, tal com bé a dit el Sr. Ricard doncs es farà una plica en unes condicions per tendir a complir aquest mandat d’avui, d’acord? Sotmesa a aprovació aqusta queda aprovada per 16 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, ALBERT FERNÁNDEZ CLARAMUNT, LLUÍS TOMÁS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL 12

JIMÉNEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARÓN i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 5 abstencions formulades pels senyors/es JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ:

“La Plataforma ANEM A MIL és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu aconseguir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país. Denuncia que l’actual Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat pel govern espanyol en 655€, és insuficient per cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder viure a les ciutats catalanes. Aquest SMI de 655€ és considerat injust per les institucions europees, que recomanen augmentar-lo en més d’un terç, per tal de garantir un nivell de vida decorós als treballadors i treballadores, i les seves famílies, tal i com exigeix l’article 4.1 de la Carta Social Europea que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. Atès que diferents experts del món acadèmic i sindical asseguren que el salari de referència s'hauria de situar entorn el 60% del sou mitjà (24.254 euros), això significaria una retribució anual de com a mínim 15.000 euros (amb un salari mensual de 1.071,4 euros i 14 pagues ). És alarmant la precarietat laboral actual: Una de cada cinc persones amb feina es troba en situació de risc de pobresa (més de 637.000 catalanes i catalans, segons les darreres estimacions oficials). El treball remunerat, sigui quin sigui, ha de permetre viure amb dignitat. Cal reduir les desigualtats salarials. Els sous de les ocupacions més ben remunerades són gairebé un 400% més elevats que el de les ocupacions no qualificades. Necessitem un món laboral més just, per aconseguir una societat més justa. Per tot això, es proposa que el salari mínim real a Catalunya sigui de 1.071,43 EUROS mensuals a 14 pagues. Un SM de mil euros de les persones treballadores amb un salari per sota d’aquest llindar, reduint així la pobresa i la desigualtat. Cal treballar en la generació d’incentius per la formació i en la millora de la productivitat dels treballadors i treballadores. Amb un SM més alt augmentarà la capacitat de consum i l’activitat econòmica. Així, s’assolirà una distribució de la renda més justa i una societat més cohesionada. Un SM a mil euros comportarà un increment dels ingressos públics en concepte de rendes del treball i de cotitzacions al sistema de seguretat social que han de servir per a incentivar l’ocupació i el seu manteniment via bonificacions a la contractació per a microempreses i pimes. Amb el SM a mil euros s’impulsarà un canvi de model laboral i productiu al nostre país sobre la base de salaris dignes per a tothom. Un impuls que cal iniciar ja des de l’acció dels governs municipals de les ciutats en l’àmbit públic, i també en les negociacions col·lectives en l’àmbit privat. Un impuls que ha de fer-se present en el procés de futur que viu el nostre país, entre tots els agents socials, econòmics i polítics. 13

Per les raons exposades es demana al Ple de l’Ajuntament de Martorell l’adopció dels següents:

ACORDS Primer. Avançar cap a l’objectiu d’assegurar que els salaris del personal al servei de l’Ajuntament de Martorell no siguin inferior als 1.071,43 euros mensuals, en el ben entès que fos possible segons el model de finançament de l’Ajuntament de Martorell, així com els límits retributius establerts per la Llei de Pressupostos de l’Estat del 2016, tenint en compte també els acords que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals, signi amb les organitzacions sindicals i associacions municipalistes relatius a la contractació de persones aturades, en els quals es fixen les condicions salarials de les persones a contractar.

Segon. L’Ajuntament treballarà amb les associacions d’empresaris comarcals i les empreses que es presentin a licitacions públiques per tal de millorar les condicions salarials dels treballadors i treballadores amb sous més baixos per tendir al mínim de 1.071,43 euros. En aquest sentit, estudiar i si s’escau adoptar les mesures normatives que incentivin les empreses subcontractades o receptores de recursos públics a adoptar el SM de 1.071,43 € entre el seu personal contractat, sempre que sigui compatible amb altres mesures socials. Instar a altres administracions que també assumeixin aquest compromís.

Tercer. Fer arribar aquest acord a l’associació Anem a Mil, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Municipis de Catalunya i al Consell Econòmic i Social per a l’Ocupació.”

II.-PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA.

Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.05.2016 i fins el dia 31.05.2016, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre.

El regidor Sr. Lluís Tomàs hi intervé i diu el següent: Com sempre amablement el Sr. Secretari ens farà arribar la informació que demanem dels decrets, i després en l’apartat de precs i preguntes i haurà un parell de temes molt curts relacionats amb els decrets.

B. DONAR COMPTE DEL DECRET DE L’ALCALDIA NÚM. 605/2016, DE DATA 13 DE

MAIG, DE NOMENAMENT D’UN LLOC DE TREBALL DE PERSONAL EVENTUAL. Es dóna compte del decret de l’alcaldia núm. 605/2016, de data 13 de maig, de

nomenament del senyor Jordi Sánchez Tort, amb efects del dia 15 de maig de 2016, per ocupar el lloc de treball de Coordinador de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, reservat a personal eventual

14

C. INTERPEL·LACIONS. No n’hi ha cap. D. PREGUNTES.

- Preguntes “in voce” formulades en la sessió plenària del dia 17 de maig de 2016: El regidor Sr. Lluís Tomàs llegeix la 1ª pregunta: Recentment es va inaugurar la remodelació de la Farmàcia Bujons. Amb aquest motiu el nostre grup va demanar tenir vista i veure l’inventari de la mencionada farmàcia i ens vàrem adonar que hi ha algun article o algun dels articles del citat inventari no hi eren quan nosaltres vam visitar la inauguració d’aquesta farmàcia. En concret, ens va cridar l’atenció un bressol que està aquí dibuixat, de l’època barroca, que no el vam veure així com altres articles que sí que estan en aquest inventari. Voldríem conèixer si aquests articles estan o es troben situats en un altre indret, si tenen previst, en la mesura que sigui possible retornar-los a l’indret de la Farmàcia Bujons, i conèixer si l’inventari que vam poder tenir vista en aquests moments està actualitzat El regidor Sr. Sergi Corral respon: Bona nit, Sr. Tomàs recordarà que l’edifici va caure l’any 2003 amb la farmàcia, va caure tot l’edifici per tant, tots els mobles que van quedar a baix, tant els de la farmàcia com els de les plantes superiors, en aquell moment es va fer un inventari dels bens mobles que ens van poder recuperar i es van ubicar llavors m’han dit a Ca n’Oliveras durant aquests tretze anys han tingut diversos canvis de ubicació dins de Ca n’Oliveras i en el darrer tram als sotans de la Fundació Francesc Pujols i d’aquí han estat rescatats aquells que pertanyien a la farmàcia en si per poder-la inaugurar com ha sigut ara el mes passat. Ben és cert que tot i així encara queden bens immobles en el soterrani de Francesc Pujols que s’ha de fer un nou inventari que s’ha de valorar, ens han comentat que hi ha béns que existeixen i no van ser inventariats i qualsevol cas aquest inventari es farà a mans del Centre d’estudis Martorellenc, en qui hem de fer un conveni tant per l’ocupació de la Farmàcia com la seva seu, perquè ens acabin fent aquesta tasca de inventariat. El regidor Sr. Lluís Tomàs llegeix la 2ª pregunta: Voldríem conèixer, bé, de fet a qui ho ha estat, és un professional de Martorell, qui ha estat el dissenyador del cartell de la darrera Fira de Primavera. Voldríem conèixer si ha tingut cap cost econòmic aquest disseny i que nosaltres tinguem constància; ho dic amb prudència, perquè aquesta pregunta m’ha arribat per part d’una persona, si hi hagut algun motiu especial per no haver fet el tradicional concurs de cartells d’aquesta Fira. En tot cas, tenen previst recuperar-ho quan sigui la Festa Major o la Festa del Roser? El regidor Sr. Sergi Corral respon: En quant a la pregunta de qui és el dissenyador, va ser el Sr. Carles Porta, i efectivament va tenir un cost que va ser 300,00€ més IVA. En quant al motiu per a haver destriat el que és el concurs de participació ciutadana per el disseny de les festes, aquest any s’ha volgut fer professionalitzat que són les festes pilot, com puguin ser Martorell la festa de Primavera, la festa del Roser i Festa Major, i que aquestes es professionalitzin, per tant,........ una campanya a l’hora de vendre a nivell comarcal, no si sense renunciar per descomptat a la participació ciutadana, i aquest any també per incentivar la creativitat de tot aquella persona que participa doncs situar-les en concret a les Festes de Carnaval i les de Nadal d’enguany. 15

El regidor Sr. Lluís Tomàs llegeix la 3ª pregunta: Hem observat que fa temps que el bar-cafeteria que es troba situat al passeig de Catalunya del barri de Buenos Aires està tancant. Tenen constància d’aquest fet? Ens poden dir quan temps fa que està tancat? Coneix els motius d’aquest tancament? Saben quan està previst obrir-lo? El regidor Sr. Lluís Esteve respon: Bé, bon vespre tenim constància d’aquest fet. No li puc dir la data exacta concreta del tancament, els motius del tancament, s’explicitava també en un cartell informatiu vista públic, era per un tema de reformes, i saben quan s’estableix obrir-lo. Actualment està operatiu el servei de barra d’aquest establiment, segons tenim constància. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: És curiós, efectivament, està operatiu des d’ahir o abans d’ahir. El Sr. Alcalde diu: Sr. Tomàs, això no és una interpel·lació, es ha dir vostè ha de formular la pregunta, i se li fa una resposta, el que no pot fer és interpel·lar, sí vol una interpel·lació, vostè sap que pot presentar una interpel·lació, d’acord? Però la pregunta són pregunta resposta, no pot fer quan acabi la resposta del regidor vostè faci comentari sobre la resposta. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Fins que es canviï el ROM que pugui haver rèplica! El Sr. Alcalde diu: Sr. Tomàs, li estic dient, dient que això funciona així, i el ROM, vostè sap que és pregunta-resposta, si vol fer un comentari, o una segona intervenció, ho ha de fer amb una interpel·lació senzillament li explico això. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs llegeix la 4ª pregunta: El passat diumenge de la Fira vàrem ser testimonis de la caiguda d’una persona a la plaça Portal d’Anoia. Aquesta persona va necessitar assistència mitjançant una ambulància. Són vostès coneixedors d’aquest fet? Vam estar observant el perill que suposa els esglaons existents segurament per la manca de senyalització. Tenen previst fer cap actuació de millor senyalització d’aquests esglaons. El regidor Sr. Lluís Esteve respon: Coneixem l’accident al que es refereix, i ho lamentem profundament de la mateixa manera que ho fem amb qualsevol altre incident que pugui ocórrer a la via pública o als edificis municipals. L’espai que vostè es refereix, la Plaça Portal d’Anoia, va ser reurbanitzat l’any 2008, actuant en un àmbit de 2.950m². Abans era un espai dur, de trànsit rodat, ocupat principalment pels vehicles i amb una cruïlla semafòrica que generava enormes cues i que no permetia les connexions necessàries per millorar la qualitat de vida del barri, i on el vianant havia de creuar per un pas soterrat degut al perill d’atropellament. Desprès de la intervenció feta pel nostre govern, la Plaça Portal d’Aonia és un espai realment de plaça, d’estada...on el trànsit rodat s’ha traslladat al seu perímetre, on s’ha resolt la connexió de la cruïlla existent del carrer del Mur, el carrer lloselles i el carrer Mercadal mitjançant una rotonda, i on s’ha incorporat la connexió directa amb el pàrquing del vapor. A la zona central de l’espai s’ha generat una plataforma d’estada, ben solejada i protegida dels vehicles, i s’han incorporat dues jardineres que integren els elements vegetals d’arbres i flors, i generen els espais de pas entre la plaça i les edificacions veïnes. Per tal de resoldre 16

els diferents desnivells entre les rasants dels carrers, es van disposar d’un seguit d’escales lineals dotades de les corresponents baranes i passamans. Al perímetre de la plaça hi ha espai adaptat sense esglaons . Des de la inauguració d’aquest nou espai no s’ha registrat cap incident ni accident de vianants, comunicats formalment. No hi ha constància de reclamació patrimonial derivada de l’incident, segurament perquè s’ entén que no es tracta pas d’un espai perillós, pensem que es va tractar d’un incident fortuït en un moment d’alta ocupació d’aquest espai públic durant la celebració de la Fira. Sense referència a aquest fet concret si que voldria apuntar que ens preocupa la relació de la disminució d’agudesa visual i les caigudes, i estem valorant actuacions en diferents espais tal i com s'ha fet amb les escales del carrer independència... I properament farem a la plaça de la creu... Entre d'altres... El regidor Sr.José Simón pregunta: Una pregunta per la regidora Canal. Ens podria fer arribar les actes d’aquestes tres reunions que vostè ha comentat sobre el tema del tancament de les línies de P3? Les actes de les reunions. Gràcies. La regidora Sra. Núria Canal respon: Bé, bona nit, efectivament, i tal com vaig dir en el Ple del passat 17 de maig l’equip de govern ha anat mantenint contactes telefònics i reunions presencials en diferents interlocutors, com han estat el director i la directora del Serveis Territorials d’Ensenyament, el planificador, el inspector de zona, el director general de centres públics del departament d’ensenyament, i en totes aquestes trobades s’ha tractat el tema que tant ens preocupa i ens ocupa que és el mapa resultant de les línies de P-3 a la zona de Martorell, tant de forma qualitativa com quantitativament, s’ha parlat s’ha debatut s’ha posat en coneixement quin és la prioritat de l’equip de govern, i per part d’ambdues parts s’han anat prenen notes, s’han anat prenen apunts, però en cap cas, han hagut actes formals públics, però sí compromisos verbals en ferm. Gràcies. El regidor Sr. Raúl Rozalen pregunta: Con fecha de 2 de septiembre de 2015 mantuve una reunión con el regidor de seguridad ciudadana, señor Josep Casasayas, para comentar diferentes temas relacionados con la Policía Local. El regidor me dijo que me haría llegar organigrama actualizado, plantilla presupuestada, previsión de cubrir vacantes, convenio actual, así como los anexos existentes, cuadrante de turnos y horarios de la plantilla, del año 2016, porque el 2015 ya ha pasado, y también el convenio actual con Protección Civil. Habiendo pasado ya unos meses, para ser más exactos ocho, me haría llegar dicha información antes del próximo pleno. Gracias. El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Molt bona nit. Jo ara puc comprovar que jo abans del Ple no li he pogut donar aquesta informació. Ja ho ha comprovat això, perquè fins avui no la té, però intentarem donar-li abans del proper Ple. - Preguntes escrites formulades amb motiu de la sessió plenària del dia 17 de maig de 2016: El Regidor Sr. Antonio Carvajal llegeix la 1a pregunta: El passat 25 d’abril va tenir lloc, com acte de cloenda de la Fira de Primavera d’enguany, el Piromusical ‘Estels Caiguts’. Voldríem saber el cost econòmic total (IVA inclòs) del mateix, així com l’empresa que es va encarregar de portar a terme la seva execució.

17

El regidor Sr. Sergi Corral respon: Sr. Carvajal el cost va ser exactament el mateix import que es paga pel piromusical en els darrers sisanys, és de 6.000,00€, i l’empresa és Pirotècnia Igual. El regidor Sr. Antonio Carvajal llegeix la 2a pregunta: Voldríem conèixer el cost econòmic facturat (IVA inclòs), del que portem d’any 2016, de les empreses SAFIS SPORT SL i Servicios Generales JADOGA SL en concepte de serveis de consergeria en els diferents equipaments educatius, culturals i esportius del nostre municipi. La regidora Sra. Núria Canal respon: Bé, Sr. Carvajal, tot recordar que primer de tot recordar que la dinàmica de contractar aquests serveis externs de consergeria és de fa tretze anys, en concret des del quadrienni 2003-2007. I responent en concret amb la seva pregunta, li comentaré que el cost econòmic facturat per part de SAFIS ESPORTS inclòs IVA 67711,83€, i per part de JADOGA no s’ha facturat cap servei en concepte de consergeria, en el que portem d’any. Gràcies. El regidor Sr. Antonio Carvajal llegeix la 3a pregunta: A data d’ avui, voldríem conèixer el cost econòmic facturat (IVA inclòs), així com els conceptes detallats del mateix, dels proveïdors Vivers Massaneda SAT i Joan Miquel Torroella Roca. El Regidor Sr. Lluís Esteve respon: Vivers Massaneda SAT: Es tracta d’un dels proveïdors d’arbres i plantes per a via pública. En concret durant aquests primers sis mesos s’han plantat al voltant de 150 arbres nous, a banda dels arbustos i altres plantes que s’han utilitzat per la millora de la via pública. Cal recordar que ha Martorell hi ha més de 12.000 arbres urbans, i que cada a s’acaben plantant entre dos-cents i tres-cents exemplars, sumant els que s’incorporen a les noves zones verdes i carrers i els que cal substituir o reposar per diversos motius. FRA.16000065 107,25 277/16 unitats Planta Eonimus 15 FRA.16000150 1.608,20 521/16 PrunusCeraciferaPissardii 150/200 12 Parthenocissus T.V. robusta C-5 150/+ 25 Hedera Helix 3 mts. 10 BignoniaCapensis C-20 11 Wisteria 400/450 C-25 lts. 5 FRA.16000151 2.222,00 522/16 Hedera Helix 50 Chamaerops Humilis Cerifera C-10 l. 20 PistaciaLentiscus C-3 l. 20 PistaciaLentiscus C-10 l. 45 Planta Parra 100 Planta Phornium 10 FRA.16000252 930,60 823/16 Planta Photinia Red Robin 60/80 62 Planta Photinia Red Robin 125/150 18 18

FRA.16000297 297,00 1217/16 PistaciaLentiscus C-10 l. 30 PrunysCerasiferaPissardii 100/125 C-10 5 FRA.16000415 4.488,00 1348/16 Planta MagnoliaGrandiflora 17 FRA.16000593 1.570,80 2156/16 Planta Photinia 14 Arbre MagnoliaGrandiflora 6 FRA.16000594 807,58 2157/16 QuercusIlex ref. 1501 C-1500 (S/C) 1 TiliaPlatyphyllos 16/18 cont. 3 SophoraJaponica 18-20 cont. 2 Cupressussemp. Stricta 300/500 cont. 1 Arbre Liquidambar 1 FRA.16000688 176,55 2669/16 Buxusmicr. Faulkner C-5 l. Arbus (boix) 6 Buxusmicr. Faulkner 30/40 bola C-12 lts. 6 FRA.16000689 971,73 2670/16 Arbre Cercis 4 Arbre Celtis Australis 1 Arbre jacarandaMimosifolia 1 Arbre BrachychitonAcerifolia 1 Terra adobada bigbag 2 TOTAL FACTURES 13.179,71 Miquel Torroella Roca: Es tracta d’un dels proveïdors del planter que es porta a viver de Can Serra, on les plantes del planter es trasplanten a torreta i es fan créixer durant 2/3 mesos en els hivernacles per fer flors de temporada. Durant aquest any passat es van produir al voltant de 85.000 flors que s’han utilitzat a la via pública: 25.300 pensaments de quatre colors diferents 15.000 flors per la campanya ‘Una casa, una flor’ 17.000 begonies 10.000 tagetes (clavell de moro) 700 begonies dragons Can Serra: Flors amb ànima social Una de les activitats més visibles dels usuaris de Can Serra són les plantes i flors dels parterres que hi ha en tota la via pública de Martorell. Aquestes plantes i flors es cultiven exclusivament al viver de Can Serra. Els usuaris de Can Serra han plantat les flors a la via pública i en equipaments municipals. Per tant, són partícips de la transformació urbana que viu Martorell en els darrers anys. A Martorell aquest projecte integrador es coneix com a flors amb ànima social. Som Vila Florida La Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya ha atorgat a Martorell la qualificació de Vila Florida com a reconeixement per la reconversió de l’antiga N-II en un 19

passeig. Aquest premi distingeix les iniciatives on la flor i la planta ornamental són protagonistes i en la millora de l’espai urbà. Les plantes i flors que han cultivat els usuaris de Can Serra també són visibles en la remodelació de places, jardins i parcs infantils. FRA.1600230 3.138,80 Planter flor de temporada 950/16 Unitats/safates Planta Agerato 10 Planta Begonia Red 10 Planta Begonia Pink 10 Planta Begonia Green Leaf Red 10 Planta Begonia Green Leaf Pink 10 Planta Celosia 5 Planta Impatiens (Alegria) 5 Planta PetuniaSanguna 1 Planta VerbenaObsesion 5 FRA.1600245 1.294,45 Planter flor de temporada 1142/16 Planta Antirrhinum (boca de lleó) 4 Planta Begonia Eureka Pink 12 Planta Begonia Eureka White 12 Planta Begonia Eureka Scarlet 12 Planta DianthusDiabunda (clavellina) 5 Planta LobeliaAqua Blue 5 FRA.1600257 948,53 Planter flor de temporada 1305/16 Planta Begonia Eureka Pink 12 Planta Begonia Eureka White 12 Planta Begonia Eureka Scarlet 12 Planta SalviaSplendens 5 FRA.1600271 770,00 Planter flor de temporada 1654/16 Planta Begonia Eureka Pink 12 Planta Begonia Eureka White 11 Planta Begonia Eureka Scarlet 12 TOTAL FACTURES 6.151,78 - Preguntes escrites formulades amb motiu de la sessió plenària del dia 20 de juny de 2016: El Sr. Alcalde diu: Es contestaran en el següent ple. El Sr. Alcalde diu: Digui’m Sr. Carvajal. El Regidor Sr. Antonio Carvajal diu: Sr. Alcalde m’agradaria llegir les preguntes, així com...... El Sr. Alcalde diu: No perquè les preguntes les llegirà en el proper Ple, perquè com que queden aplaçades pel proper Ple doncs les llegirà en el proper Ple, sinó les llegeix dues vegades, i les preguntes es formulen una vegada. Per tant, les formularà en el proper Ple, Sr. Carvajal, tindrà l’oportunitat de llegir-les. Gràcies, per tant, passaríem en la part de precs, 20

hi ha algun prec, sí Sr. Simon, endavant. Perdó, Sr. Simon. sempre em deixo les preguntes, “in voce” d’aquest Ple perdó! Sr. Tomàs té tota la raó, facin les preguntes “in voce”, qui té preguntes “in voce”? la Sra. Márquez, el Sr. Simón, el Sr. Tomàs, Sr. Carvajal? Comencem pel Sr. Carvajal, endavant!. Preguntes “in voce”: El regidor Sr.José Simón pregunta: La regidora Canal ha dit que van arribar a acords amb el Departament d’Educació, però que no hi ha actes de les reunions. Ens agradaria tenir per escrit aquests compromisos als quals va arribar l’Ajuntament amb el Departament d’Educació. La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 1ª.pregunta: Hace unos días la práctica totalidad de la infraestructura del Patronato Municipal de Servicios de atención a las personas se ha trasladado a las nuevas dependencias del edificio sito delante del ayuntamiento antiguo. -Quisiéramos conocer los motivos y también conocer qué utilidad se le dará a las dependencias situadas en el centro Cultural - ¿Existe un plan de usos previsto tanto para las dependencias del Patronato, como para el espacio de la antigua Biblioteca? La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 2ª.pregunta: En la Junta de gobierno local del pasado 9 de mayo y en concreto en el punto 14, se aprueba la ratificación del convenio de colaboración entre el Ayuntamiento de Martorell y la Fundación Abadía de Montserrat. Quisiéramos conocer si la ratificación de este convenio hace que los ciudadanos/as de Martorell tengan alguna ventaja a la hora de acceder y visitar Montserrat. En caso afirmativo,¿cómo se ha pensado hacer difusión de estas ventajas a la ciudadanía? La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 3ª.pregunta: Recientemente se ha aprobado el convenio con el departamento de Educación de la Generalitat de Catalunya referente al nuevo instituto, donde el Ayuntamiento recibe una cantidad económica por parte de la Generalitat de Catalunya, La primera aportación sería el cabo de un mes de la firma del convenio por parte de las partes. - ¿Ha satisfecho el Departament la cantidad acordada? - En caso afirmativo,¿ cuándo y qué cantidad se ha recibido? La regidora Sra. Remedios Márquez formula la 4ª. pregunta: Quisiéramos conocer la cantidad económica facturada por el semanario el Informador y los conceptos detallados tanto por el Ayuntamiento, como por el Patronato, durante el tiempo que llevamos de este año 2016; con detalle de mes a mes y en qué partida presupuestaria se están imputando estas facturas. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 1a.pregunta: Gràcies Sr. Alcalde. Intentaré ser breu. Ara, fa uns plens, vàrem preguntar envers el primer conveni col·lectiu unificat del personal del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones. Va passar ja un temps, voldríem conèixer el següents aspectes:

21

-Estan tancades les negociacions? En cas negatiu, ens agradaria saber quant es pensen tancar aquestes negociacions? Tot i fer una prèvia per dir que el passat 11 de març es va produir una assemblea explicativa per als treballadors del Patronat. -Se’ns podria fer arribar la darrera proposta existent presentada per poder-la estudiar? Una proposta ja discutida pel Comitè d’Empresa i la Direcció del Patronat, per cert, sobre darrer punt la Direcció del Patronat, m’agradaria saber quines són les persones assisteixen en aquestes negociacions? -S’ha produït cap reunió per part del Comitè d’Empresa amb membres de l’equip de Govern? -També voldríem conèixer si tenen previst agilitzar alguns dels acords, tenien en compte el que s’està allargant, adreçats especialment al col·lectius més febles. Estem parlant de col·lectius dels que menys cobren, tenint en compte que per les notícies que tenim existeix un preacord, per tirar-los endavant.Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 2a. pregunta: A principis d’aquest mes de juny, es varen fer les convocatòries de subvencions a les diferents entitats de Martorell. En primer lloc, transmetre la queixa que ens han fet arribar algunes pel poc temps que se’ls hi ha donat per presentar la documentació. Recordem just una setmana aproximadament. Perquè aquest curt termini per presentar la documentació demanada? -Poden dir-nos quines entitats, si potser amb detall, han presentat la documentació a temps? -Quan es farà la resolució per la corresponent adjudicació i posterior pagament? -Altres anys en quines dates es feia aquesta convocatòria? -Podrien també passar la quantitat per fer una comparativa quan s’adjudiquin i es paguin aquest any i l’anterior? -Finalment, un parell d’entitats en van comentar que un dels requisits que se’ls hi ha demanat és el compte d’explotació del 2015. Ens agradaria conèixer sí és la primera vegada que es demana aquest requisit, i perquè. Encara que sigui la primera vegada, i sí totes les entitats l’han presentat?. Gràcies. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 3a. pregunta: Mirant l’estat d’execució del pressupost de despeses del Patronat Municipal de Serveisd’Atenció a les Persones, voldríem conèixer quines acciones comporten els següents apartats: -Pla de Salut Municipal en què consisteix? -Un altre el programa anomenat Aventura de la Via en què consisteix? -I després les activitats anomenades d’estiu intensiu, voldríem conèixer si existeix documentació, sobre aquests plans i activitats, i si us plau si ens les poden fer arribar? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 4a. pregunta: Ja té l’equip de govern data prevista per l’aprovació de la convocatòria per aprovar les bases del foment de l’ocupació per ajudes a empreses, comerços i establiments, que per diferent motius es va retirar en el seu dia de la sessió plenària?. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 5a. pregunta: Recentment, hem pogut veure que estan en marxa les obres de la plaça de l’Oli, voldríem conèixer quina actuació s’està fent i el cost de la mateixa? -Es té previst fer alguna actuació relacionada amb les terrasses dels establiments de bars i restauració que estan situats en aquesta plaça? -L’equip de govern ha explicat als veïns, o associació de veïns, o establiments de la zona quina actuació es farà?

22

Com ja es va fer i pensant que és una bona idea, així ho va dir l’Alcalde, un compromís per exemple la plaça Llorenç Cofiño, crec que és una bona praxis, i es podria fer. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 6a. pregunta: En concret, en el carrer Esparreguera del barri del Camí Fondo, ens congratulem doncs vostès estant substituint algunes de les peces malmeses de la vorera. Tenen previst aprofitant aquesta actuació, instal·lar cap banc de mobiliari urbà, tenint en compte la molta gent gran que passa i també força discapacitats que passen per aquell indret. ? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 7a. pregunta: Ens varen dir uns veïns, i també vàrem poder veure, que per part també va ser la inquietud d’una força política, en aquest cas dos companys de Movem Martorell, que a la plaça Onze de Setembre, no fa massa dies, es va arrencar uns quants arbres, no sabria quantificar quants. Ens poden explicar els motius d’aquest arrencament d’arbres? -Quina ha estat la solució adoptada, si és que n’hi ha hagut alguna? -I quin ha estat el seu cos econòmic? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 8a. pregunta: A la zona d’esbarjo de gossos situada al barri del Torrent de Llops, i en concret a les tanques, existien, ho vam comentar l´últim ple uns cartells anunciant que es farien properament unes obres, uns cartells que van estar molt de temps. Aquells cartells han desaparegut després de la pregunta que vam traslladar al Ple. -Quins són els motius? Esperem que sí, tenen previst fer cap actuació de forma immediata en aquest indret? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 9a. pregunta: En el decret d’alcaldia, sortia avui aquí, abans ho he comentat en el 627 de 18 de maig, existeix una previsió d’una consignació pressupostària de crèdit per l’import de 1.700.000,00 €.Val a dir que les condicions els felicito, són profitoses, en deu anys, un any de carència sense comissions, jo crec que és una bona condició les que vostès han negociat amb l’entitat bancària, que al final ha estat l’adjudicatària. Però la nostra pregunta és per quin motiu es demana aquest crèdit? A quines actuacions estaran destinades ?No es podria haver fet servir el romanent de tresoreria? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 10a. pregunta: Després també observem un altre decret, el 639 de data 20 de maig, on s’aproven unes gratificacions a un treballador, gratificacions econòmiques per un treballador del Patronat Municipal, que no discutim, però sí que ens ha sobtat, sobre tot que estem parlant de uns imports de l’any 2014, ara fa dos anys. Podrien explicar-nos en la mesura que sigui possible, i de forma detallada el concepte d’aquestes ajudes, i el perquè del retard de dos anys pràcticament? El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 11a. pregunta: Ens traslladen uns usuaris del Martorell Atlètic Club una proposta, no sé sí a vostès els hi ha arribat, de què diferents usuaris, sobre tot de gent jove que són universitaris, que la veritat és que en horari de tarda quan hi ha l’horari d’entrenament no poden assistir. Hi ha demanat al Patronat, entenem, la possibilitat que se’ls hi obri el matí perquè poguessin exercir els seus entrenaments ? Tenen vostès constància? Tenen previst fer alguna cosa, sinó ara, de cara a la temporada que ve?

23

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 12a. pregunta: I, finalment, ja que s’ha conformitat el tancament de les línies de P-3 del Vicente Aleixandre i José Echegaray, podríem conèixer quina és la valoració per part de l’equip de govern d’aquest fet ?Tenen cap explicació perquè altres municipis de la comarca, cal recordar que de les vint-i-una previstes per tancar només s’han tancat tretze, han aconseguit que no se’ls tanquin ? Pot tenir influència el fet de que els ajuntaments no tanquessin cap preinscripció de les possibles escoles afectades? Es va fer així aquí? Per cert, aprofito, tot i que la regidora Canal ho ha dit abans, per tornar a demanar, ho vam fer a primers del mes d’abril, amb la instància 4120, que ens fessin arribar aquesta planificació que ha parlat la regidora del curs 2016-2017. Evidentment, en aquest ritme, segurament quan arribem ja el curs haurà estat en marxa. I relacionat amb les preguntes que aquí han sortit, molt breument, gràcies a l’explicació Sr. Lluís Esteve del que va passar a la plaça Portal d’Anoia, vostè ha comentat diferents indrets que podríem ser similars, m’ha semblat entendre.Jo li demanaria no m’ha semblat sentir el nom, que facin o intentin fer alguna actuació sí es possible a la Plaça de la Creu, perquè també existeix aquesta problemàtica d’aquests esglaons, i normalment quant hi ha gent molt baixeta i no es veuen. I després a la regidora Canal, ja li trasllado “in voce” que ens ha fet una bona explicació de Safis i Jadoga, però recordi que la pregunta deia que volíem saber quants conserges estaven en centres educatius?,quants en centres socials?, quants en centres esportius?.Les quantitats entenc que són, però que sí que m’agradaria fer incís, si ens pogués fer arribar en el proper Ple, evidentment, o per escrit la resposta, de quins conserges estan destinats en concret en aquests punts. Gràcies Sr. Alcalde. El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 1a. pregunta: Tenint en compte que l’alcalde és el president de la Junta de Patrons de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, voldríem conèixer els següents aspectes:

- Les conclusions del darrer Pla de Gestió de l’ Hospital, així com la data en que es va donar compte o aprovar l’esmentat pla.

- El balanç econòmic i l’endeutament que té l’Hospital en l’actualitat. - El promig del temps d’espera per part dels usuaris a les Urgències de l’Hospital. - El promig d’usuaris al dia que fan ús del servei d’Urgències. - El nombre de personal sanitari i no sanitari (metges, infermers, administratius,

etc) que porten a terme les diferents tasques, amb detall. - El temps d’espera dels usuaris per ésser atesos pels diferents especialistes. - El promig del temps d’espera per a les diferents proves i intervencions

quirúrgiques. El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 2a. pregunta: Ara fa un parell de sessions plenàries, el regidor Casasayas va exposar els diferents contenciosos que té l’Ajuntament de Martorell. Un d’ells estava relacionat amb dos membres de la junta directiva de l’entitat extingida “Futbol Sala Martorell”. Voldríem formular les següents preguntes: S’ha produït cap variació al respecte amb aquest contenciós? En cas afirmatiu, quina ha siguta aquesta variació ? A data d’avui, existeix una sentència ferma? Quin és el fallo? En cas de que es tracti d’una sentència desestimatòria, quin cost econòmic total (costes incloses) suposarà per a l’Ajuntament? 24

El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 3a. pregunta: A la passada Junta de Govern del 13 de juny de 2016 es porta a aprovació la proposta d’autorització de la comptabilitat d’una activitat privada sol·licitada per dos funcionaris de la plantilla de l’Ajuntament, concretament, de la Policia Local. Voldríem conèixer la votació dels membres de la Junta de Govern local sobre aquestes comptabilitats i, també, si les dues persones compleixen la legislació vigent amb referència a les seves dedicacions i horaris de treball. Cal recordar que, no fa massa temps, es va denegar a un altre membre de la Policia Local una comptabilitat igual que la sol·licitada per una d’aquestes persones. Voldríem saber quin ha estat el canvi de criteri per denegar el que abans va ésser no, ara és sí. El regidor Sr. Antonio Carvajal formula la 4a. pregunta: Ens arriba per part d’un establiment ubicat al carrer Pintor Sert, una queixa sobre una resolució sancionadora de procediment abreviat de l’Agència Catalana del Consum amb el següent càrrec únic: “Vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries o incomplir les obligacions de matèria lingüística que estableix la normativa, atès que el tiquet de caixa no es troba redactat totalment en català”. Això ha comportat una sanció econòmica a l’establiment de 500 euros amb els corresponents interessos per demora. Voldríem formular les següents preguntes: ¿El ayuntamiento es conocedor de este caso y la correspondiente sanción? ¿Han intervenido para asesorar o defender a este establecimiento para que no tenga que hacer frente a la sanción económica, teniendo en cuenta que el artículo de aplicación a dicha sanción por el cual se sanciona está pendiente de inconstitucionalidad? ¿Tienen previsto llevar a cabo alguna actuación, para evitar posibles casos que se puedan producir? El Sr. Alcalde diu: Sr. Carvajal, suposo que ho fan per desconeixement, però tant la pregunta número 1, com la número 4, són d’entitats que no són l’Ajuntament de Martorell. I segons un informefet a l’objecte sobre les preguntes formulades en les sessions ordinàries del Ple pel secretari de la Corporació, l’article 46.2. e) de la Llei 7/1985. de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, on diu textualment:“En los plenos ordinarios la parte dedicada al control de los demás órganos de la Corporación deberá presentar sustantividad propia y diferenciada de la parte resolutiva, debiéndose garantizar de forma efectiva en su funcionamiento y, en su caso, en su regulación, la participación de todos los grupos municipales en la formulación de ruegos, preguntas y mociones.” Segons l’article 105.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, els membres de la corporació poden formular precs i preguntes en el ple relatius a l’actuació o als propòsits d’actuació dels òrgans de govern de la corporació. Al seu torn, també l’art. 84 g) del Reglament Orgànic de l’Ajuntament de Martorell, és a dir del nostre propi, diu:pregunta, és qualsevol qüestió plantejada a un òrgan de govern de la Corporació relativa a l’actuació o a propòsits d’actuació. Com vostè ha vist, com vostè mateix deia. Per tant, les conclusions són, que les preguntes sónun instrument de control dels òrgans de la corporació, i per tant, en aquest cas vostè ens demana òrgans diferents d’òrgans de la corporació, i per tant, no poden les preguntes al·ludir a altres persones jurídiques, ja siguin públiques o privades.L’objecte de les preguntes que es formulen al Ple sempre ha de referir-se, per tant, a l’actuació o els propòsits d’actuació dels òrgans del govern municipal. Per la qual cosa, tant la primera pregunta, com la quarta, vostè en una es refereix a la Fundació Hospital San Joan de Déu de Martorell, que és una fundació hospitalària, vostè ja ho sap, amb 800 anys de història; i l’altra l’Agència

25

Catalana del Consum.En tot cas, la pregunta és si teníem coneixement. No en tenim coneixement, això ho fa l’Agència Catalana de Consum, pot anar aquí a Vic, a les terres de l’Ebre, i al Pirineu perquè és una agencia del Govern de la Generalitat de Catalunya. En tot cas, quant hi ha qualsevol dubte sobre això, vostès s’ha d’adreçar a ll’Agència Catalana de Consum, que actua d’ofici, o a instància de part com suposo que haurien de saber, entenc que no ho saben, per això ho fan aquí. També suposo que haurien de saber que les preguntes adreçades a la Fundació Sant Joan de Déu de Martorell haurien d’adreçar-los a la Junta de Patrons que l’òrgan de direcció de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, que és fundació com vostès molt bé saben. Per tant, aquestes dues, ja els hi he aclarit que no les poden fer aquí, perquè les preguntes repeteixo són una eina de control de l’acció de govern de l’equip de govern. En aquest cas,l’equip de govern no fa cap acció, no gestiona, ni l’Agència Catalana de Consum, ni per altra banda a la Fundació Sant Joan de Déu de Martorell. Per tant, ara un cop acabades les preguntes passaríem a la fase de precs.

E. PRECS.

La regidora Sra. Asunción Moreno diu: Bona nit, les comissions informatives són òrgans complementaris de govern de caràcter consultiu i de participació dels grups municipals. La funció de les comissions informatives és estudiar, informar o consultar assumptes que s’hagin de sotmetre a la decisió del ple o de la junta de govern, per tant preguem a l’equip de govern que es preparin adequadament els assumptes que s’hagin de tractar en una comissió informativa, i puguin donar resposta a les consultes dels grups municipals i si no ens poden donar la informació sol·licitada durant la comissió informativa, hagi un compromís de facilitar-la, ja que si no és així aquestes comissions resten buides de contingut i dificulten la tasca de control i informació dels grups de l’oposició. La intenció d’aquest prec no és marcar l’agenda de l’equip de govern, sinó que les comissions informatives compleixin amb la seva funció. El regidor Sr. Josep A. Simón diu: El nostre grup municipal té la costum d’entrar les peticions d’informació, sobre tot quan es refereixen a expedients per escrit a través d’una instància, per tenir així la informació i fer sobre tot els plens més àgils, però ens estem trobant de què tenim peticions de informació des de fa dos mesos i mig que encara no han estat respostes, per exemple l’entrada de registre 2905, vam entrar una petició de informació el dia 5 d’abril, fa una mica més de dos mesos i mig, referent a l’edifici de la Creu Roja, ? 12000 i el Parc de Can Cases. El dia 2 de maig vam entrar una petició sobre l’estat del contracte de neteja dels edificis municipals que té Clece, el dia mateix, 2 de maig, vam entrar una petició d’informació sobre el contracte de recollida d’escombraries i neteja viària. El dia 3 de maig vam entrar una sol·licitud referent al Progrés, el dia 11 de maig vam entrar una sol·licitud demanant les inversions a les escoles públiques de Martorell, i el dia 19 de maig una petició d’informació sobre la prematrícula als grups de P3. La passada legislatura van acudir al Síndic de Greuges perquè no teníem la informació que es demanava, esperem no haver-ho de fer una altra vegada. La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Ple rere ple ens trobem i cada cop més sovint, bueno topem de front amb les limitacions i amb les mancances que aquest reglament d’ordenació municipal té. Per tant no és sorpresa de ningú que ja estem a una urgència que crec que no només d’aquest consistori, sinó d’aquest municipi que com comento cada ple ens trobem amb alguna cosa que el ROM no recull, o que recull d’una manera que es pot interpretar.Pregaríem el equip de govern que d’una vegada per totes creï una comissió que 26

ens permeti també a l’oposició participar per tal de modificar el ROM, que senyors i senyores té la meva edat, és del 88, per favor, actualitzem-nos una mica i creem aquesta comissió per tal de modificar-ho. El Sr. Alcalde diu: Bé en tot cas Sra. Ruiz dues coses eh, la primera és que això és una apreciació seva, els reglaments orgànics el que fan és posar ordre, a més aquest és un reglament processal, és de procediment, per tant en tot cas pot ser una apreciació seva que jo la respecto, només faltaria, i per altra banda és que vostès és joveneta també. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Si un parell, una és en referència a una cosa que ha comentat, cosa que agraeixo al regidor Corral, sobre un import d’un, del disseny d’un cartell, però mirant els registres, suposo que té una explicació, li pregaria que em digui, hi ha dos imports, un perfectament el que ha dit vostè, i després hi ha un altre, d’una altra persona que no nomenaré aquí, si vol mirar el 3905, registre d’entrada,d’una altra persona que també té a veure amb el disseny, i que és un import diferent, segur que té una explicació, Sr. Corral, si m’ho vol mirar i m’ho dirà quan pugui, no cal esperar al següent ple, quan vostè cregui m’hodiu. Després un prec que recuperem que ja és un clàssic, és el tema dels lavabos, ara encara més del Skate Park, i sobretot del Mercadal, del Barri de Buenos Aires, si vostès ho han valorat, ho he pregat moltes vegades. I després un prec, entenc que será segur l’útima intervenció dels que estem aquí de record per totes les coses que han passat aquests dies, per una banda la mort d’un metge d’aquí de tota la vida, que m’havia tractat, ara que parlavem de joventut o de nens,quan era no tant jove com la Sra. Ruiz El Sr. Alcalde diu: Per tant Sr. Tomás és un recordatori, perquè prega alguna cosa? Pregar és pregar…. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Un record per aquestes persones, nada más El Sr. Alcalde diu: Un record per un metge que a vostè el va atendre… El regidor Sr. Lluís Tomás diu: Correcte, el doctor Cortés, si senyor i un record per les persones que van morir a Orlando, un fet que em va sorprendre que normalment vostès són molt afinats i em sembla bé… El Sr. Alcalde diu: Però Sr. Tomás, és un recordatori? Prega que ens en recordem de les víctimes d’Orlando no?, entenc, d’acord.. El regidor Sr. Lluís Tomás diu: En principi també prego, que podiem haver tingut un record, aquesta vegada ha tocat a una diputada laborista, socialiste, tenir unes paraules de reconeixement per aquesta persona que ens ha deixat, és un prec, res més. ==== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 21.33 hores, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.

27