094 PBE Complert v4.0 (Numerat, Amb Marcadors i Optimitzat)

Xevi Prat Navarro / Arquitecte col·legiat 32.699 COAC / C/Pi i Margall, 39, 4t 4a / CP 08024 / Barcelona / Mob: 620.911.365 / [email protected]

REPARACIÓ ESTRUCTURAL DE COBERTA AL CARRER SANT ANTONI, 14

CP 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS (LA VALL D’EN BAS)

(Codi de projecte 094)

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ

1


2


ÍNDEX DEL PROJECTE I. MEMÒRIA II PLÀNOLS III PLEC DE CONDICIONS IV AMIDAMENTS V PRESSUPOST

3


4


I. MEMÒRIA

5


6


1. DADES GENERALS

1.1 Identificació i agents del projecte

1.2 Relació de projectes parcials, documents complementaris i altres tècnics

MEMÒRIA DESCRIPTIVA (MD)

MD.1 Objecte del projecte

MD.2 Antecedents

MD.2.1 Requisits normatius

MD.2.2 Condicions de l’emplaçament i l’entorn físic

MD.3 Descripció del projecte

MD.3.1.Descripció general MD.3.2.Descripció constructiva

MD.3.3.Reparacions i manteniment dutes a terme

MD.3.4.Patologies detectades i la seva diagnosi MD.3.4.1 Arrebossat parament general (p.42 de 53)

MD.3.4.2 Arrebossat parament general (p.44 de 53)

MD.3.4.3 Arrebossat parament general (p.46 de 53)

MD.3.5 Justificació del compliment de la normativa urbanística

MD.3.6 Descripció del programa funcional, usos i relació de superfícies

MD.4 Requisits a complimentar per les característiques de l’edifici MD.4.1 Utilització: Condicions d’habitabilitat dels habitatges

MD.4.2 Accessibilitat. Prestacions

MD.4.3 Seguretat estructural MD.4.4 Seguretat en cas d’incendi. Prestacions

MD.4.5 Seguretat d’utilització. Prestacions

MD.4.6 Salubritat MD.4.6.1 Protecció enfront la humitat MD.4.6.2 Recollida i evacuació de residus

MD.4.6.3 Qualitat de l’aire interior MD.4.6.4 Subministrament d’aigua i evacuació d’aigües

MD.4.7 Protecció enfront del soroll MD.4.8 Estalvi d’energia

MD.4.8.1 Limitació de la demanda energètica

MD.4.8.2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

MD.4.8.3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

MD.4.8.4 Contribució Solar mínima per a la producció d’ACS

MD.4.9 Ecoeficiència. Prestacions

MD.5 Descripció i requisits dels sistemes que composen l’edifici MD.5.1Treballs previs

MD.5.2 Desmuntatges i enderrocs

MD.5.3 Sustentació

MD.5.3.1 Terreny de fonamentació: MD.5.3.2 Fonamentació

MD.5.4 Estructura

MD.5.5 Envoltant, compartimentació i acabats

MD.5.5.1 Soleres i contencions de terres

MD.5.5.2 Façanes

MD.5.5.3 Cobertes

MD.5.5.4 Compartimentacions interiors verticals

MD.5.5.5 Compartimentacions interiors horitzontals

MD.5.5.6 Elements de protecció

MD.5.5.7 Acabats

MD 5.5.7.1 Obra vista

MD 5.5.7.2 Arrebossats

MD.5.5.8 Aïllaments

MD.5.6 Condicionaments, instal·lacions i serveis

MD.5.6.0 Criteris generals de les instal·lacions de l’edifici MD.5.6.1 Ascensors

MD.5.6.2 Recollida i evacuació de residus

MD.5.6.3 Subministrament d’aigua

MD.5.6.4 Evacuació d’aigües

MD.5.6.5 Subministrament de gas

MD.5.6.6 Evacuació de fums o bafs

MD.5.6.7 Subministrament elèctric i instal·lació d’il·luminació

MD.5.6.8 Telecomunicacions

MD.5.6.9 Instal·lacions de ventilació

MD.5.6.10 Instal·lacions tèrmiques

MD.5.6.10.1 Instal·lació de calefacció

MD.5.6.10.2 Instal·lació d’ACS

MD.5.6.11 Instal·lacions de protecció contra incendi

7


MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (MC) MC.1 Treballs previs

MC.2 Sustentació de l’edifici MC.3 Sistema estructural

MC.3.1 Accions considerades

MC.3.1.1 Càrregues permanents (G) MC.3.1.2 Càrregues variables (Q) MC.3.1.3 Accions accidentals

MC.3.1.4 Altres accions considerades

MC.3.2 Fonaments

MC.3.3 Estructura

MC.3.3.1 Resistència i estabilitat MC.3.3.2 Aptitud al servei MC.3.3.3 Durabilitat MC.3.3.4 Materials

MC.3.3.5 Geometria

MC.3.4 Mètode de càlcul MC.3.5 Recobriments per durabilitat i resistència al foc

MC.3.6 Resistència al sisme

MC.4 Sistema envoltant, compartimentació interior i acabats

MC.4.1 Soleres

MC.4.2 Murs en contacte amb el terreny

MC.4.3 Façanes

MC.4.4 Coberta

MC.4.5 Terres el contacte amb l’exterior

MC.4.6 Mitgeres

MC.4.7 Compartimentacions interiors verticals

MC.4.8 Compartimentacions interiors horitzontals

MC.4.9 Elements de protecció

MC.5 Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis

MC.5.1 Ascensor MC.5.2 Recollida i evacuació de residus

MC.5.3 Subministrament d’aigua freda i calenta

MC.5.4 Evacuació d’aigües

MC.5.5 Subministrament de gas

MC.5.6 Instal·lacions d’evacuació de productes de la combustió

MC.5.6.1 Evacuació dels productes de la combustió de les calderes

MC.5.6.2 Extracció dels bafs de les cuines

MC.5.7 Subministrament elèctric i instal·lació d’il·luminació

MC.5.7.1 Subministrament d’electricitat MC.5.7.2 Instal·lació d’il·luminació

MC.5.8 Infraestructures de telecomunicacions

MC.5.9 Sistemes de ventilació

MC.5.9.1 Interiors dels espais

MC.5.9.2 Locals de l’edifici per a la recollida de residus

MC.5.10 Instal·lacions tèrmiques: MC.5.10.1 Instal·lació de calefacció

MC.5.10.2 Instal·lació d’aigua calenta sanitària (ACS) MC.5.10.3 Incorporació d’energia solar tèrmica per a producció d’ACS

MC.5.11 Instal·lacions de protecció contra incendi MC.6 Equipament MC.7 Urbanització. Condicionament dels espais exteriors

NORMATIVA APLICADA (CN) CN.1 Relació de normativa d’obligat compliment

CN 1.1 Normativa tècnica general d’Edificació

CN 1.2 Requisits bàsics de qualitat de l’edificació

CN 1.3 Normativa dels sistemes constructius de l’edifici CN.2 Altres normatives i documents de referència aplicats en el projecte

ANNEXOS A LA MEMÒRIA (AN) AN. 1 Memòria tècnica de l'estructura

AN.2 Fitxa de residus de rehabilitació AN.3 Control de qualitat de materials AN.4 Instruccions d'us i manteniment

8


1. DADES GENERALS

1.1 Identificació i agents del projecte Projecte: Reparació estructural de coberta.

La referència interna del projecte és 094

Tipus d’intervenció: Reparació / Rehabilitació

Emplaçament: L’obra s’emplaça al carrer de Sant Antoni número 14

Municipi: Sant Esteve d’en Bas (Vall d’en Bas, CP17176)

Promotor: Nom: Miquela Espona Giralt (DNI 77.886.972-W) Adreça: carrer Sant Antoni 14

Telèfon:972.69.02.44

Projectista: Nom: Francesc Xavier Prat Navarro Nº col·legiat: 32.799/2 Adreça: c/ Pi i Margall, 39, 4t 4a. CP 08024 de Barcelona Telèfon: 620.911.365

1.2 Relació de projectes parcials, documents comple mentaris i altres tècnics

Projecte de telecomunicacions: No aplicable.

Projecte d’instal·lacions elèctriques:

No aplicable.

Projecte/es d’instal·lacions tèrmiques:

No aplicable

Estudi de seguretat i salut: Redactat pel mateix tècnic projectista

Estudi de gestió de residus de la construcció:

Redactat pel mateix tècnic projectista

Barcelona, abril de 2012

El PROMOTOR L’ARQUITECT E

9


10


MEMÒRIA DESCRIPTIVA (MD)

MD.1 Objecte del projecte Es tracta d’un projecte de reparació estructural de coberta.

No és objecte d’aquest projecte l’adaptació de l’edifici a les normatives vigent respecte l’accessibilitat, respecte la protecció contra incendis, ni respecte temes energètics (limitació de la demanda, sistemes de calefacció i climatització, il·luminació, captació solar, eficiència energètica, etc)

No és objecte d’aquest projecte l’adaptació de l’edifici a la normativa vigent respecte la seguretat d’utilització, excepte en aquells punts on inevitablement s’hi hagi d’intervenir per altres motius en grau important.

No és objecte d’aquest projecte l’adaptació de l’edifici a les normatives vigents d’estructura a nivell global, excepte en aquells punts on s’hagi detectat una insuficiència estructural clara o bé on inevitablement s’hagi d’intervenir per altres motius en grau important. Aquest és el cas de la coberta.

MD.2 Antecedents

MD.2.1 Requisits normatius

Planejament vigent i normativa aplicable El planejament vigent és la Normativa Urbanística de Sant Esteve d'en Bas i les seves ordenances.

Classificació del sol: Urbà.

Qualificació del sol i tipus d’ordenació: Nucli antic. Alineació a vial entre mitgeres.

LOE i normativa tècnica Pel que fa a les seves prestacions l’edifici compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació d’Edificació (LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE RD. 314/2006) que li siguin d’aplicació. Val a dir que donat que no hi ha canvi d’us, no s’afecta a l’estructura portant principal i tampoc a gran part dels tancaments i divisòries hi ha molts documents bàsics del CTE i molta d’altra normativa que no resulta ser d’obligat compliment.

El promotor no demana que se superin en cap cas les prestacions definides a la normativa d’obligat compliment, inclòs el Codi Tècnic de l’Edificació.

Igualment es dóna compliment a la resta de normativa tècnica, d’àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui d’aplicació.

MD 2.2 Condicions de l’emplaçament i l’entorn físic El solar és a l’interior del nucli urbà antic de Sant Esteve d’en Bas. L'altitud de la població és d’uns 480m respecte el nivell del mar. Es troba a un solar que te el front principal al carrer de Sant Antoni i el front posterior al Carrer Ample, entre mitgeres i amb ordenació d’alineació als vials. Els dos vials son a cotes molt diferents, amb un desnivell aproximat entre ells d’uns 6m, i cada un dels dos vials també està en pendent.

MD 2.3 Dades de l’edifici existent en cas de rehab ilitació, reforma o ampliació. Informes realitzats, si n’hi ha L’edificació existent és un edifici d’estructura muraria. Les mitgeres i les façanes son els únics murs portants. Els murs son variables en gruix i composició. Als nivells inferiors son de paredat i ceràmica barrejada i de format irregular, pres amb morter pobre, argamassa, d’uns 50cm de gruix. A les plantes més altes és d’obra de ceràmica de totxos massissos, de 30cm de gruix.

Els sostres son unidireccionals, amb la direcció de les biguetes de fusta paral·lela a les mitgeres. Es recolzen a les dues façanes i a dues jàsseres paral·leles a les façanes, dividint aproximadament la distància entre elles a terços. Les biguetes son de fusta, de mesures variables.

11


Pel que fa a la zona on s’actua, els murs que hi arriben son de ceràmica, de 30cm de gruix, i tenen en alguns punts pilastres afegides, just sota els punts de recolzament de les jàsseres. Les biguetes de la coberta son troncs torts de mesures molt variables, i un estat de conservació molt deficient en alguns punts concrets. Aquesta és de teula ceràmica àrab, col·locada en sec, sobre rastrells (a salt de garsa), i llastades amb pedres. Tota la coberta és molt malmesa, i presenta clares patologies, tan de geometria, com estructurals i d’estanquitat.

MD.3 Descripció del projecte

MD.3.1.Descripció general Es tracta d’un projecte de reparació estructural de coberta

MD.3.2.Descripció constructiva Es desmuntarà la coberta de fusta malmesa. Tan el revestiment de teules com l’estructura de biguetes i bigues, així com els dos dintells sobre les obertures que donen al carrer Ample.

Es regularitzarà l’alçada de coronació dels murs formant un cèrcol nou que lligarà els diversos murs, i que sobre les obertures al carrer ample ampliarà el seu cantell fent el paper de dintell. Aquest nou cèrcol serà l’element sobre el qual es recolzaran els elements portants de la coberta reconstruïda. Als punts de recolzament de la biga 1 (carenera) i de la biga 2 (al ràfec) el cèrcol baixarà per sota del nivell de la biga, envoltant-ne el cap, però deixant un espai de ventilació lateral i a la seva testa.

Es muntarà i ancorarà la nova coberta a aquest cèrcol, de forma i pendents iguals a les originals. La trama estructural de suport de la coberta, es construirà amb elements lineals de derivats de fusta (fusta aserrada, fusta laminada encolada, encadellats de fusta, etc) i sistemes mixtos fusta-acer, ancorats entre ells. Es tindrà especial cura en ancorar les biguetes que segueixen una mateixa alineació a les dues vessants l’una amb l’altra, amb una placa a la seva cara superior.

L'aïllament de la coberta amb escuma de poliuretà projectada, tindrà una capa superior de morter armat amb fibres sintètiques i l’acabat es farà amb teula ceràmica àrab presa amb escuma de poliuretà especial. Les teules original es recuperaran per ser utilitzades com a teules cobertores, mentre les canaleres seran noves, de format igual o compatible amb les originals.

Tots els elements construïts de nou es llastaran als murs de l’edificació original, per poder suportar amb garanties suficients les accions del vent.

MD.3.3.Reparacions i manteniment dutes a terme Treballs de manteniment puntuals, com reparació de goteres, pintura i actualització de diverses instal·lacions.

MD.3.4.Patologies detectades i la seva diagnosi Degradació de les biguetes de suport de la coberta, principalment per podriment de la fusta, originada al seu torn per filtracions d’humitat de la coberta. Aquestes filtracions s’han agreujat pel desencaix geomètric de les teules de la zona més deformada. La zona més degradada és la propera a la xemeneia, on és raonable pensar que la geometria dels encontres i moviments d’origen tèrmic hagin contribuït a accelerar els processos.

MD.3.5 Justificació del compliment de la normativa urbanística No es modifica l’ús, ni el volum edificat, ni el número de plantes, ni la superfície edificada, ni l’alçada edificada, ni la profunditat edificada.

No s’incorporen elements volats ni cossos volats ni es modifiquen obertures ni accessos.

12


MD.3.6 Descripció del programa funcional, usos i re lació de superfícies Ni els usos ni les superfícies destinades a cada un d’ells no es modifiquen.

Si bé no es modifiquen, les superfícies afectades per l’actuació son les resumides al següent quadre.

Ús Superfície Útil Superfície Construïda

Golfes 39,66 m2 46,64 m2

MD.4 Requisits a complimentar per les característiq ues de l’edifici L’actuació va encaminada a reparar les deficiències estructurals i d’estanquitat de la coberta.

No obstant, allà on el grau d’intervenció sigui elevat i permeti actualitzar els elements constructius o sistemes respecte les normatives actualment vigents, proporcionarà unes prestacions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que garantiran les exigències bàsiques del CTE, en relació amb els requisits bàsics de la LOE, així com també donen resposta la resta de normativa d’aplicació.

Val a dir que donat que no hi ha canvi d’us, que no s’afecta negativament a gran part de l’estructura i tampoc a gran part dels tancaments i divisòries, hi ha molts documents bàsics del CTE i molta d’altra normativa que no resulta ser d’obligat compliment.

Pels punts on l’actuació ho permeti, a continuació es defineixen els requisits generals a complimentar en el conjunt de l’edifici, que depenen de les seves característiques i ubicació, i que s’agrupen de la següent manera: - Funcionalitat � Utilització: Condicions d’habitabilitat dels habitatges

� Accessibilitat

- Seguretat � Estructural

� en cas d’Incendi

� d’Utilització

- Habitabilitat � Salubritat

� Protecció contra el soroll

� Estalvi d’energia

� Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions per un ús satisfactori de l’edifici.

MD.4.1 Utilització: Condicions d’habitabilitat dels habitatges L’actuació no afecta negativament a les condicions d’habitabilitat dels habitatges existents en plantes tipus. Aquests no es modifiquen.

MD.4.2 Accessibilitat. Prestacions L’actuació no afecta negativament a les condicions d’accessibilitat preexistents a l’edifici.

MD.4.3 Seguretat estructural Segons el CTE, a la seva Part I, Capítol 3, Article 10,

13


“El objetivo del requisito básico "Seguridad estructural" consiste en asegurar que el edificio tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto.”

I tenint en compte que:

L’edifici porta construït i en us un temps prou llarg per poder considerar que ha patit tots els estats de càrrega i combinacions d’estat de càrrega possibles.

Si considerem l’estructura vertical d’obra muraria, en aquesta no s’hi observen patologies greus que puguin fer pensar cap mal comportament estructural de l’edifici, i aquest tampoc no ha patit cap assentament ni irregular ni exagerat, la qual cosa dona motius suficients per pensar que tan l’estructura vertical portant com el fonament són suficients per suportar amb correcció les càrregues de pes propi, càrregues permanents, us, vent i sisme normals en aquesta localització.

L'actuació que es planteja consolida la part de l'estructura que s'aprofita, lligant els diferents elements de suport verticals mitjançant un cèrcol de formigó armat in-situ, de manera que el seu comportament serà més unitari encara que el que ha pogut oferir fins al moment.

Si considerem l’estructura horitzontal de sostre, aquesta també presenta un funcionament correcte.

La actuació que es planteja no canvia les accions a les quals se sotmetrà el global de l’estructura. No se’n canvia l’ús i per tant les sobrecàrregues corresponents tampoc no varien.

No s’actua globalment sobre cap element estructural del tipus: fonaments, murs ni sostres intermedis.

Només se substitueix la coberta de l’edifici per construir-ne una de nova amb els mateixos materials i tecnologies que tenia l’original (o evolucions tecnològiques de les que hi havia inicialment). Es mantenen la càrrega total, la manera de distribuir aquesta càrrega i la resta d’accions a l’estructura vertical adjacent de suport, per tant, per aquesta darrera, la substitució serà irrellevant per poder seguir amb el seu comportament actual.

Resumint, ni l’estructura global de l’edifici ni el seu comportament no han de patir cap modificació substancial.

Es pot afirmar que:

El seu comportament un cop realitzada l’obra continuarà sent bo, ja que el comportament de l’edifici fins a l’actualitat no ha posat de manifest problemes estructurals, que no es modifica el comportament global de l’estructura, i que tampoc no es modifica l’estat de càrregues amb l’actuació que es proposa.

Això no obstant, si durant l’execució de les obres es detectes alguna mancança per degradació de materials o vicis ocults a la suficiència portant o mecànica d’algun element de l’estructura, es procedirà a la seva reparació o substitució funcional.

MD.4.4 Seguretat en cas d’incendi. Prestacions No es modifiquen aspectes generals que puguin afectar negativament a la seguretat en cas d’incendi que ja ofereix l’edifici existent.

Els materials de nova aportació tenen el comportament al foc adequat segons els criteris marcats en CTS DB SI.

MD.4.5 Seguretat d’utilització. Prestacions No es modifiquen aspectes generals que puguin afectar negativament a la seguretat d’utilització que ja ofereix l’edifici existent.

Els pocs elements que puntualment calgui col·locar o substituir respectaran les exigències bàsiques SU del CTE per tal de garantir l’ús de l’edifici en condicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris. En aquests casos on es pugui i calgui actuar, es farà seguint els següents criteris:

Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d’utilització, DB SU, així com al Decret 259/2003 de “Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges” i al D. 135/1995 “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”.

A continuació es relacionen els aspectes més importants, ordenats per exigències bàsiques del SU i als quals es dóna resposta des del disseny de l’edifici:

SU 1 Risc de caigudes

- No s’afecta negativament a cap element que pugui comportar un risc de caiguda.

SU 2 Impactes o enganxades

14


- No s’afecta a tancaments fixos ni practicables susceptibles de produir impactes ni a aquells elements fràgils susceptibles de rebre’ls.

SU 3 Immobilització

- No s’afecta a tancaments fixos ni practicables susceptibles de provocar cap immobilització.

SU 4 Il·luminació inadequada

- No s’afecta a tancaments fixos ni practicables susceptibles de provocar cap il·luminació inadequada

SU 7 Vehicles en moviment

L’edifici no te aparcament, per tant no es veu afectat per aquest punt.

SU 8 Acció del llamp

- No és objecte de l’encàrrec.

MD.4.6 Salubritat L’edifici projectat satisfarà les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció enfront de la humitat (que afecta només al disseny dels tancaments sobre les quals es treballi)

La qualitat de l’aire interior no es veu afectada per l’actuació.

No és aplicable la reserva d’un espai per a la recollida de residus (HS2), ja que no és un edifici de nova construcció

A continuació es desenvolupen les exigències que afecten a conjunt de l’edifici.

MD.4.6.1 Protecció enfront la humitat

A la coberta s’apliquen tots els requisits del CTE-DB-HS1 per garantir-ne el bon comportament respecte les precipitacions.

Per tots aquells altres elements de l’envoltant que es vegin afectats per l’obra, l’edifici agafa com a referència el document bàsic HS1, tenint en compte els següents paràmetres de l’edifici que condicionen la quantificació de l’exigència:

Pel que fa al disseny de les façanes:

- zona eòlica C,

- alçada de l’edifici inferior a 10m,

- i l’altura de coronament de l’edifici inferior a 16m.

Per al disseny de murs i terres:

- el terreny té un coeficient de permeabilitat desconegut, i tampoc no es tenen dades de la presència o profunditat del nivell freàtic, però no s’afecta a cap contenció i solera en contacte amb el terreny.


No li és aplicable la reserva d’un espai per a la recollida de residus (HS2), ja que no és un edifici de nova construcció.

MD.4.6.3 Qualitat de l’aire interior

No es modifiquen aspectes generals que puguin afectar negativament a la qualitat de l’aire interior.

Tots els habitatges tenen ventilació creuada i ventilació natural a totes les estances.

MD.4.6.4 Subministrament d’aigua i evacuació d’aigü es

No es modifiquen aspectes generals que puguin afectar negativament al subministrament d’aigua.

Les exigències de subministrament d’aigua i d’evacuació d’aigües del CTE es defineixen a l’apartat MD 5.5 “Descripció i requisits dels sistemes que composen l’edifici” d’aquesta Memòria.

15


MD.4.7 Protecció enfront del soroll No és d’aplicació el DB-HR ja que es tracta d’una rehabilitació, tal i com es detalla a l’Article 2, punt d, (motius d’exclusió).

MD.4.8 Estalvi d’energia Ho és d’aplicació ja que no s’arriba als mínims de superfície d’envoltant necessàries.

No es modifiquen aspectes generals que puguin afectar negativament a la gestió de l’energia dins l’edifici existent.

Tot i això s’incrementa el grau d’aïllament tèrmic de la coberta, no per l’ús imminent de l’espai que cobreix, que seguirà sent de golfes, sinó en previsió de possibles futurs usos d’aquest espai que demanin d’un major confort tèrmic, i per tant d’aïllament.

No s’actua a cap dels sistemes de calefacció ni de climatització, ni de producció ni distribució d’aigua calenta sanitària, ni d’il·luminació.

MD.4.8.1 Limitació de la demanda energètica

No és d’aplicació, ja que només aplicable en cas de rehabilitació si se superen els 1.000m2 de planta i si es renoven més del 25% dels tancaments de l’edifici, i en aquest cas no s’arriba a aquest percentatge.

MD.4.8.2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

No es modifiquen les instal·lacions tèrmiques de l’edifici, que son individuals i privades de cada una de les entitats.

MD.4.8.3 Eficiència energètica de les instal·lacion s d’il·luminació

No es modifiquen les instal·lacions d’il·luminació de l’edifici

MD.4.8.4 Contribució Solar mínima per a la producci ó d’ACS

No es modifiquen els punts de consum d’aigua calenta sanitària de l’edifici. No se n’augmenta la demanda, i per tant no és objecte del projecte incorporar cap sistema de captació solar tèrmica.

MD.4.9 Ecoeficiència. Prestacions No li és d’aplicació, ja que no és ni nova construcció, ni reconversió (no hi ha canvi d’us), ni gran rehabilitació.

MD.5 Descripció i requisits dels sistemes que compo sen l’edifici

MD.5.1Treballs previs Totes les corresponents a la presa de totes les mesures de protecció i seguretat en el treball.

MD.5.2 Desmuntatges i enderrocs Es desmuntarà tota la coberta actual, tan els revestiment de teula ceràmica àrab com la seva estructura principal i secundaria.

Respecte les teules de revestiment aquestes s’emmagatzemaran a peu d’obra, ja que es reutilitzaran per col·locar-se com a teules cobertores de la nova coberta. S’estima que un reaprofitament del 50% que això necessita és assumible si es manipulen amb la suficient cura.

També es conservaran les pedres de llast que ara mateix asseguren l’estabilitat i la immobilitat de les teules, per seguir fent el mateix paper que fan a l’actualitat.

Es desmuntaran els dintells existents de les obertures de la última planta al carrer Ample.

16


MD.5.3 Sustentació MD.5.3.1 Terreny de fonamentació:

No s’afecta a l’estructura, ni a les accions sobre la mateixa. No es modifica el terreny. Per tant no es preveu cap interacció amb edificis o serveis veïns.

MD.5.3.2 Fonamentació

No s’afecta a la fonamentació ni a les contencions de terres.

No es preveuen excavacions ni reblerts.

MD.5.4 Estructura No hi haurà modificacions estructurals globals, per tant mantindrà el seu funcionament estructural actual, que és en general bo.

Només s’actua sobre l’estructura de la coberta, actualment molt malmesa, per restituir-ne el seu funcionament original. Els nous elements de derivats de fusta es recolzaran sobre un cèrcol de coronament dels murs portants, que alhora que lligarà els diversos murs, també aconseguirà regularitzar les superfícies de recolzament i garantir una geometria controlada i rigorosa.

Es preveu un període de servei previst de 50 anys.

L'estructura de la coberta te dos sistemes diferenciats.

Per una banda hi ha l'encerclat de formigó armat in-situ. Aquest elements unifica el comportament dels suports que es conserven, dona rigidesa les unions entre ells, permet el llastat de tota l'estructura nova a l'antiga, i defineix pla i els punts de suport dels elements de coberta.

Els elements principals de coberta son de fusta laminada-encolada, bigues i biguetes. Aquestes tindran ancoratges de xapa metàl·lica ancorada al seu torn al cèrcol de formigó armat, i la mateixa peça de fusta a la qual donen suport els procura la protecció anti-incendis corresponent. La biga 2, al ràfec, serà una biga mixta de fusta laminada-encolada amb una platabanda d’acer de 15mm de gruix treballant com a cordó traccionat a la seva cara inferior, amb els connectors necessaris a la part de fusta per assegurar-ne un treball conjunt efectiu.

Com a entrebigat hi haurà un encadellat de fusta, cargolada directament contra les biguetes. Damunt el tauler d’encadellat hi haurà un projectat d’escuma de poliuretà projectat in situ, i sobre aquest una capa de compressió de morter armat amb fibres sintètiques incorporades a la seva massa. Aquest conjunt formarà el pla de coberta, que farà monolític el comportament de tota ella. Les unions entre els diversos elements es farà amb cargols autorroscants. La llum màxima d'aquests elements serà de menys de 6m.

L'ancoratge de tota l'estructura nova a l’estructura original es farà a través de quatre punts del sostre inferior. Es faran baixar rodons d’acer fins el nivell de les bigues del nivell inferior, travessant el sostre pròpiament dit, i s’ancoraran amb aquestes bigues amb abraçaderes a tot el seu perímetre, sense perforar-les.

Així es farà treballar part de la massa del mur antic per estabilitzar la nova estructura de cara a les accions de vent.

Donada la petita mida del projecte, no s'han previst junts estructurals.

No es modifica l’ús, ni tampoc no es modifica l’estat de càrregues amb l’actuació que es proposa.

Això no obstant, si durant l’execució de les obres es detectes alguna mancança a la suficiència portant o mecànica d’algun element de l’estructura, es procedirà a la seva reparació o substitució funcional.

MD.5.5 Envoltant, compartimentació i acabats Excepte en el cas de la coberta, no s’actua sobre la resta de tancaments.

MD.5.5.1 Soleres i contencions de terres

No es modifiquen.

MD.5.5.2 Façanes

No es modifiquen.

17


MD.5.5.3 Cobertes

Es fixa una pendent mínima dels vessants d’un 30%, conservant horitzontals les línies de ràfec de cada un dels vessants de coberta. Com que els ràfecs no son paral·lels entre ells, el ràfec resultarà lleugerament inclinat, amb una diferència de nivell entre els seus dos extrems propera als 11cm, en contra de la pendent natural del terreny. Això és amb el punt més baix a l’extrem est i el punt més alt a l’extrem oest del carener.

Es manté l’acabat de teula ceràmica àrab, reutilitzant les existents per fer el paper de teules cobertores a la solució que es proposa. Les teules de nova aportació es col·locaran com a teules canaleres. Les noves teules hauran de ser geomètricament idèntiques a les originals reutilitzades, o hauran de tenir una forma compatible, ja que caldrà encaixar-les les unes amb les altres, i s’ha d’assegurar un bon treball del conjunt.

L’estanquitat s’assegurarà pel seu pendent, la seva bona disposició relativa (solapaments longitudinals i transversals suficients). Les capes inferiors de morter i d’escuma de poliuretà projectada també formen una segona capa sense junts i impermeable.

MD.5.5.4 Compartimentacions interiors verticals

No es modifiquen.

MD.5.5.5 Compartimentacions interiors horitzontals

No es modifiquen.

MD.5.5.6 Elements de protecció

No es modifiquen.

MD.5.5.7 Acabats

No es modifiquen. A la coberta es tindrà en compte els comentaris ja fets sobre reutilització de les teules preexistents com a cobertores.

MD.5.5.8 Aïllaments

No es modifiquen al conjunt de l’edifici.

A la nova coberta s’hi incorpora una capa d’escuma de poliuretà projectada, tot i que l’espai immediatament inferior no és habitable en el sentit estricte del terme, ja que seguirà tenint una funció de golfes. No obstant això es dota d’una certa capacitat aïllant al tauler de coberta per tal de tenir avançada la feina per un possible us futur d’aquest espai.

MD.5.6 Condicionaments, instal·lacions i serveis MD.5.6.0 Criteris generals de les instal·lacions de l’edifici

No es modifiquen. No són objecte de l’encàrrec.

MD.5.6.1 Ascensors

No n’hi ha. No són objecte de l’encàrrec.


No és d’aplicació, ja que no es tracta d’obra nova.

MD.5.6.3 Subministrament d’aigua

No és l’objecte de l’encàrrec.

MD.5.6.4 Evacuació d’aigües

No es modifica. Es restituirà l’actual traçat de recollida d’aigües pluvials, embocant els nous canalons als baixants ja existents.

18


MD.5.6.5 Subministrament de gas

No es modifica.

MD.5.6.6 Evacuació de fums o bafs

Es regularitza la seva forma per fer que la intersecció de la xemeneia amb el nou tauler de coberta no degeneri amb futures patologies. Es retallarà l’actual caixa d’obra per adaptar-la a una xemeneia cilíndrica de doble camisa metàl·lica, una interna i una externa, amb una capa d’aïllament intermedi de llana de roca o fibra de vidre.

Aquest pujarà fins al mateix nivell de coronació que te a l’actualitat, rematant-la amb un sistema homòleg al que hi ha a l’actualitat, és a dir, un sistema estàtic d’extracció de fums, amb barret per evitar l’entrada d’aigua de les precipitacions i ocells o d’altres objectes.

MD.5.6.7 Subministrament elèctric i instal·lació d’ il·luminació

No es modifica.

MD.5.6.8 Telecomunicacions

No es modifica.

MD.5.6.9 Instal·lacions de ventilació

No es modifiquen.

MD.5.6.10 Instal·lacions tèrmiques

No es modifiquen.

MD.5.6.10.1 Instal·lació de calefacció No es modifica.

MD.5.6.10.2 Instal·lació d’ACS No es modifica.

MD.5.6.11 Instal·lacions de protecció contra incend i

No es modifica.

19


20


MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (MC)

MC.1 Treballs previs Caldrà eliminar o enretirar provisionalment qualsevol element que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietats.

Abans de començar l’execució de cap dels treballs d’enderroc o de construcció caldrà consultar a la DF i en especial al coordinador de Seguretat i Salut per veure la necessitat o no d’apuntalament o de prendre altres mesures de seguretat preventives. Caldrà comptar amb el vist-i-plau de la DF o del coordinador de Seguretat i Salut respecte la total correcció d’aquestes mesures preventives i/o apuntalaments abans d’iniciar cap treball.

Tot element que s’hagi de conservar (que no sigui objecte de les obres) i que pugui patir desperfectes durant l'obra (per càrrega de materials, cops o qualsevol altre motiu) es protegirà degudament prèviament a l'inici dels treballs. Després de realitzats els treballs s'enretiraran les proteccions, es netejarà i es comprovarà el seu bon estat, i es repararà si fos el cas.

MC.2 Sustentació de l’edifici Segons la informació prèvia disponible no es preveuen peculiaritats en el terreny de l’emplaçament ni problemes derivats d’inestabilitats, lliscaments, usos previs que hagin pogut contaminar el sòl, obstacles enterrats, modificacions prèvies de la topografia, etc.

No es disposa d’estudi geotècnic, però tampoc es considera necessari, ja que no s’afecta a les accions sobre l’edifici, ni es modifica en res el seu comportament estructural general.

MC.3 Sistema estructural No es modifica el comportament estructural global de l’edifici.

Només s’actua a l’estructura de la coberta i al coronament dels murs portants tal com s’ha descrit al punt corresponent de la memòria descriptiva.

Si durant l’execució de les obres es detectes alguna mancança per degradació o vici ocult a la suficiència portant o mecànica d’algun element de l’estructura, es procedirà a la seva reparació o substitució funcional. En aquest cas, el comportament i criteris de dimensionat de l’estructura serien el que es detallen a l’annex corresponent, però a títol general s’aplicaria el que segueix.

MC.3.1 Accions considerades No es modifiquen les accions considerades, ja que no es modifica l’ús de l’edifici.

Això no obstant, si durant l’execució de les obres es detectes alguna mancança per degradació o vici ocult a la suficiència portant o mecànica d’algun element de l’estructura, es procedirà a la seva reparació o substitució funcional. En aquest cas, les accions que es considerarien pel càlcul dels elements afectats serien les següents:

MC.3.1.1 Càrregues permanents (G) Pesos propis Com a pesos propis genèrics dels materials de construcció habituals s'han pres els següents

Materials: kN/m3

Formigó armat 25.0

Formigó en massa 23.0

Morter de ciment 19.0

Morter de pendents d’àrids lleugers 9.0

Totxo calat (gero) 15.0

Totxana (totxo buit) 12.0

Acer estructural 78.5

21


Revestiments: kN/m2

Enguixat 0.15

Arrebossat 0.20 Donat que l’edifici està construït amb tècniques tradicionals, molts sino tots els pesos genèrics li son d’aplicació directa. Accions del terreny

S’han considerat les empentes del terreny segons les característiques esmentades a l’apartat MC 2 d’aquesta memòria.

MC.3.1.2 Càrregues variables (Q) - Sobrecàrregues d’ús

22


Categoria d’ús

Subcategories d’ús

Càrrega uniforme* (kN/m2)

Càrrega concentrada*

(kN)

A

Zones residencials

A1 Habitatges 2.0 2.0

A2 Trasters i magatzem d’escombraries 3.0 2.0

B Zones administratives 2.0 2.0

C

Zones d’accés al públic (excepte les superfícies que pertanyin a les categories A, B i D)

C1 Zones amb taules i cadires 3 4 C2 Zones amb seients fixos 4 4

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com ara vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions a museus, etc

5 4

C4 Zones destinades a gimnàs o d’altres activitats físiques

5 7

C5 Zones d’aglomeració (sales de concerts, estadis, etc) 5 4

D Zones comercials D1 Locals comercials 5 4

D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5 7

E

Zones de trànsit i d’aparcament per a vehicles lleugeres (pes total <30kN)

2 20(1)

F Cobertes transitables accessibles només privadament 1 2

G Cobertes accessibles només per a conservació (3)

G1(7) Cobertes amb inclinació < 20º 1(4)(6) 2 Cobertes lleugeres sobre corretges (sense sostre) (5)

0.4)(6) 1

G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2

(1) Deben descomponerse en dos cargas concentradas de 10 kN separadas entre si 1,8 m. Alternativamente dichas cargas se podrán sustituir por una sobrecarga uniformemente distribuida en la totalidad de la zona de 3,0 kN/m2 para el cálculo de elementos secundarios, como nervios o viguetas, doblemente apoyados, de 2,0 kN/m2 para el de losas, forjados reticulados o nervios de forjados continuos, y de 1,0 kN/m2 para el de elementos primarios como vigas, ábacos de soportes, soportes o zapatas. (2) En cubiertas transitables de uso público, el valor es el correspondiente al uso de la zona desde la cual se accede. (3) Para cubiertas con un inclinación entre 20º y 40º, el valor de qk se determina por interpolación lineal entre los valores correspondientes a las subcategorías G1 y G2. (4) El valor indicado se refiere a la proyección horizontal de la superficie de la cubierta. (5) Se entiende por cubierta ligera aquella cuya carga permanente debida únicamente a su cerramiento no excede de 1 kN/m2. (6) Se puede adoptar un área tributaria inferior a la total de la cubierta, no menor que 10 m2 y situada en la parte más desfavorable de la misma, siempre que la solución adoptada figure en el plan de mantenimiento del edificio. (7) Esta sobrecarga de uso no se considera concomitante con el resto de acciones variables.

Sobrecàrrega d’ús en zones d’accés i evacuació : 3 kN/m2

Sobrecàrrega en balcons volats : La mateixa sobrecàrrega d’ús de la zona que serveix i una sobrecàrrega lineal a les vores de 2.0 kN/m2

Sobrecàrrega sobre el terreny que desenvolupa empen tes en els elements de contenció: 1.0 kN/m2 en les zones d’us privat i 3.0 kN/m2 a la zona del carrer - Accions sobre baranes i divisòries : Les baranes s’han dimensionat per una força horitzontal, lineal i uniforme

aplicada a la vora superior de:

F: Coberta transitable 1.6 kN/ml

23


A1: Habitatges 0.8 kN/ml

Les parets divisòries s’han dimensionat per una força horitzontal, lineal i uniforme de 0.40 kN/ml, aplicada a 1.2 m d’alçada.

- Reducció de sobrecàrregues : no s’ha fet reducció de sobrecàrregues en els elements estructurals, ni verticals ni horitzontals.

- Acció del vent :

L’edifici està ubicat en una zona urbana, amb una grau d’aspresa IV

Alçada topogràfica de l’emplaçament: 20 m

Alçada de l’edifici h: 15 m

Dimensió x: 133 m

Dimensió y: 23 m

Esveltesa h/x: 0.11

Esveltesa h/y: 0.65 Pressió estàtica considerada: q e= qb x c e x cp :

Càrrega bàsica de vent, qb=0.50 kN/m2

Coeficient d’exposició, ce:

planta baixa: 1.4

planta primera: 1.9

planta segona: 2.1

planta coberta: 2.1

Coeficient de pressió per edificis de pisos:

cpx = 0.70 csx = -0.30

cpy = 0.80 csy = -0.50

Per tant:

Vent direcció x pressió (kN/m 2) succió (kN/m 2 )

planta baixa 0,49 -0,21

planta primera 0,665 -0,285

planta segona 0,735 -0,315

planta coberta 0,735 -0,315

Vent direcció y pressió (kN/m 2) succió (kN/m 2 )

planta baixa 0,56 -0,35

planta primera 0,76 -0,475

planta segona 0,84 -0,525

planta coberta 0,84 -0,525

- Accions tèrmiques: A l’edifici existent hi ha quatre junts estructurals que generen cinc trams independents de l’edifici. Aquests junts afecten la part interna de l’estructura, és a dir, pilars i sostres. No obstant aquests junts no abasten la façana, que es va construir contínua. Els moviments posteriors han fet que, malgrat no preveure’s en projecte, el junt de dilatació s’ha marcat a l’exterior de la façana, en forma d’esquerda. És aproximadament vertical, seguint el pla del junt interior de pilars i sostres, però presenta petites desviacions respecte aquest. Si en algun cas es desvia més de 15cm respecte la vertical teòrica caldrà grapar els dos costats des de l’interior del mur, per tal que es recuperi el seu comportament unitari.

Caldria marcar el junt de dilatació en façana de manera controlada, vertical i neta, mitjançant un tall de serra de no menys de 15cm de profunditat i de no menys d’1cm de gruix. Caldrà posteriorment reconstituir els límits de les

24


peces ceràmiques que es vegin afectades pel tall, amb morters de reparació tenyits, de color i textura iguals als de la ceràmica original. Finalment caldrà segellar el tall amb materials elàstics i impermeables. - Càrrega de neu:

Zona climàtica d’hivern: Zona 2

Alçada topogràfica: 480 m

Sobrecàrrega de neu en terreny horitzontal: sk = 0.7 kN/m2

Càrrega de neu considerada sobre la coberta plana:

qn = µ · sk = 0.7 kN/m2

MC.3.1.3 Accions accidentals

- Sisme:

No cal considerar-la ja que es tracta d’una obra de reforma, i el comportament previ de l’edifici ha estat bo (veure punt MD.4.2).

- Incendi.

El càlcul de la resistència al foc de l’estructura s’ha fet pels mètodes simplificats proposats pel DB SI, concretament segons l’annex C pels elements estructurals de formigó i l’annex D pel pilar metàl·lic de la façana.

Amb aquests mètodes simplificats no es necessari tenir en compte les accions indirectes derivades de l’incendi i per tant les accions aplicades en cas d’incendi són les mateixes que en situació permanent afectades amb els coeficients de simultaneïtat i de seguretat aplicables en la situació extraordinària d’incendi i que s’especifiquen a l’apartat MC 3.3.1 d’aquesta memòria.

En aquest projecte no és necessari preveure càrregues específiques per a la intervenció dels bombers.

Veure justificació de la resistència al foc de l’estructura a l’apartat MC 3.5

MC.3.1.4 Altres accions considerades

La caixa d’ascensor, el fossat i politges s’han dimensionat per un ascensor de càrrega nominal Q=450 kg (6 persones)

El disseny, dimensionat i execució de la instal·lació de l’ascensor es farà per part del subministrador seguint la UNE EN 81-1:1998, prèvia negociació entre aquest, el promotor i la direcció facultativa sobre la utilització prevista de l’ascensor, les seves condicions d’entorn, els condicionants estructurals i altres aspectes relatius a la instal·lació.

MC.3.2 Fonaments No s’afecta als fonaments de l’edifici.

MC.3.3 Estructura L’àmbit de l’estructura, la seva descripció, així com els requisits que cal complimentar han quedat especificats a la memòria descriptiva (apartat MD 4.3).

Els criteris i mètodes de càlcul que es prendran son els que es detallen a l’annex de càlcul, però en línies generals son els que s’exposen a continuació.

MC.3.3.1 Resistència i estabilitat

Per garantir la resistència i l’estabilitat de l’estructura s’ha fet la comprovació estructural mitjançant el càlcul pel mètode dels Estats Límit:

• Estats Límit Últims

25


• Estat Límit de Servei

• Estat Límit de Durabilitat

comprovant-se que, considerant els valors de les accions, de les característiques dels materials i de les dades geomètriques (tots ells afectats pels corresponents coeficients parcials de seguretat) la resposta estructural no és inferior a l’efecte de les accions aplicades amb l’índex de fiabilitat suficient per cadascuna de les situacions de projecte considerades, que són:

• Situacions persistents, que corresponen a les condicions d’ús normal de l’estructura

• Situacions transitòries, com poden ser les que es produeixen durant la construcció o reparació de l’estructura

• Situacions accidentals, que corresponen a condicions excepcionals

Per obtenir els valors de càlcul de l’efecte de les accions s’han tingut en compte les accions especificades a l’apartat MC 3.1 d’aquesta memòria amb les combinacions d’accions i els coeficients que s’especifiquen a continuació.

Elsl valors de càlcul de la resistència s’obtenen minorant els materials estructurals amb els coeficients indicats al punt 3.3.4 – Materials, d’aquest apartat.

- per situacions persistents o transitòries ,

i,ki,01i

i,Q1,k1,Qj,k1j

j,G QQG ∗ψ∗γ+∗γ+∗γ ∑∑>≥

- per situacions extraordinàries,

i,ki,21i

i,Q1,k1,11,Qdj,k1j

j,G QQAG ∗ψ∗γ+∗ψ∗γ++∗γ ∑∑>≥

Els coeficients de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit Últims s’ajusten als especificats en el DB SE i complementàriament en la EHE i són els següents:

Coeficients parcials de seguretat (γ) per a les accions en Estats Límit Últims

Tipus de verificació Tipus d’ acció

Situació persistent/transitòria

Situació extraordinària

desfavorable favorable desfavorable favorable

Resistència

Permanent:

Pes propi, pes del terreny 1.35 0.80 1.0 1.0 Empentes del terreny 1.35 0.70 1.0 1.0

Variable 1.50 0 1.0 0

Estabilitat

Permanent:

Pes propi, pes del terreny 1.10 0.90 1.0 1.0 Empentes del terreny 1.35 0.80 1.0 1.0

Variable 1.50 0 1.0 0

Els valors dels coeficients de simultaneïtat corresponen també als definits en el DB SE i són els següents:

26


Coeficients de simultaneïtat Categoria 0ψ 1ψ 2ψ

Sobrecàrrega superficial d’ús

Zones residencials A 0.7 0.5 0.3

Zones comercials D 0.7 0.7 0.6

Zones de tràfic i aparcament vehicles lleugers (pes total < 30 kN) E 0.7 0.7 0.6

Cobertes transitables F 0.7 0.5 0.6

Cobertes accessibles només per a conservació G 0 0 0

Neu

per alçades ≤ 1000 m 0.5 0.2 0

Vent 0.6 0.5 0

Accions va riables del terreny 0.7 0.7 0.7

MC.3.3.2 Aptitud al servei

S’ha verificat que per les situacions de dimensionat pertinents, l’efecte de les accions no arriba al valor límit admissible de deformació establert a tal efecte i que, seguint les prescripcions del DB SE, en aquest cas són els següents:

Limitacions de les fletxes relatives dels sostres i de la coberta:

• Fletxa < 1/500 en les zones amb envans fràgils i/o paviments rígids sense juntes.

• Fletxa < 1/400 en les zones amb envans ordinaris i paviments rígids amb juntes.

• Fletxa < 1/300 en la resta dels casos. Limitacions dels desplaçaments horitzontals:

• desplom total < 1/500 de l’alçada total de l’edifici

• desplom local < 1/250 de l’alçada de la planta en qualsevol d’elles

Les combinacions d’accions per determinar els efectes de les accions de curta duració que puguin resultar irreversibles són les anomenades combinacions característiques:

i,ki,01i

i.Q1,k1,Qj,k1j

j,G QQG ∗ψ∗γ+∗γ+∗γ ∑∑>≥

Les combinacions d’accions per determinar els efectes de les accions de curta duració que puguin resultar reversibles són les anomenades combinacions freqüents:

i,ki,21i

i,Q1,k1,11,Qj,k1j

j,G QQG ∗ψ∗γ+∗ψ∗γ+∗γ ∑∑>≥

Les combinacions d’accions per determinar els efectes de les accions de llarga duració són les anomenades combinacions quasi permanents:

i,ki,21i

i,Qj,k1j

j,G QG ∗ψ∗γ+∗γ ∑∑>≥

Els coeficients de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit de Servei s’ajusten als especificats en el DB SE i complementàriament en la EHE i són els següents:

27


Coeficients parcials de seguretat (γ) per a les accions en Estats Límit de Servei

Tipus d’acció: desfavorable favorable

Permanent 1.0 1.0

Variable 1.0 0

Els valors dels coeficients de simultaneïtat són els especificats en l’apartat anterior.

Vibracions i Fatiga:

Donat l’ús de l’edifici no es considera susceptible de patir vibracions que puguin produir el col·lapse de l’estructura i per tant no resulta necessari fer aquest tipus de comprovació.

Pel que fa a la fatiga no resulta necessari comprovar aquest estat límit en l’estructura general de l’edifici, només cal tenir-la en compte en el elements estructurals interns de l’ascensor per part del subministrador i instal·lador d’aquest aparell.

MC.3.3.3 Durabilitat

Segons la classificació d’exposició ambiental de la EHE, s’ha dividit l’estructura en els següents grups d’ambients comuns per tal de dur a terme una gestió coherent de l’execució de l’obra: Elements estructurals de formigó armat:

Element estructural Tipus d’ambient Criteris addicionals

pilars, murs caixa ascensor, forjats i d’altres elements de formigó armat interiors

I

Pilars, forjats i d’altres elements de formigó armat interiors en cuines i banys

I

En aquestes zones el formigó es preveu revestit o bé es garanteix que no es produiran condensacions

Pilars, forjats i d’altres elements de formigó armat exterior, revestits

IIa

Els morters de revestiment compliran les especificacions de l’apartat 3.3.4 – Materials per tal de passar d’un ambient IIb a un ambient final IIa

llosa de coberta aïllada i impermeabilitzada I

lloses de balcó de formigó vist amb tractament anticarbonatació

IIa

El tractament anticarbonatació complirà les especificacions de l’apartat 3.3.4 – Materials per tal de passar d’un ambient inicial IIb a un ambient final IIa

Elements estructurals d’acer:

Element estructural Tipus d ’ambient Tipus de protecció

Els que poguessin aparèixer durant el procés d’obra per causes sobrevingudes

C2 - baixa

Dues capes d’imprimació i dues capes de pintura d’acabat per una durabilitat esperada Alta (H) segons UNE-EN ISO 12944-1

MC.3.3.4 Materials - Formigó . El formigó dels elements estructurals, agrupats en concordança amb el tipus d’exposició, amb el

càlcul estructural i amb els necessaris criteris de gestió d’execució de l’obra, serà:

pilars de formigó armat:

HA-25/B/20/IIa

nivell de control: estadístic

sostres reticulars:

28


HA-25/B/12/IIa

nivell de control: estadístic

- Acer d’armar :

barres corrugades: B500S

malles electrosoldades: B500T

Coeficients parcials de seguretat pels Estats Límit Últims (*)

Situació de projecte: Formigó γc Acer γs

Persistent o transitòria 1.5 1.15

Accidental 1.3 1.0

Coeficients parcials de seguretat pels Estats Límit de Servei 1.0 1.0 (*)

Aquests valors dels coeficients parcials de seguretat del formigó i de l’acer corresponen a les desviacions geomètriques màximes que es permeten i que venen definides en el punt 5.1.1 pel cas de l’acer i en el 5.3.d) pel cas de les seccions de formigó de l’Annex 11 de la EHE-08

- Acer laminat :

acer EN 10025-2 S275 JR

coeficient de seguretat del material: γM1 =1.05 - Morters de revestiment :

resistència a flexotracció als 28 dies: R fl,28 ≥ 2 N/mm2

adherència al formigó, segons pr EN 1504-2:2000: σ ≥1.5 N/mm2

coeficient de dilatació tèrmica: α ≤ 12 x 10 -6 ºC-1

gruix del morter: e ≤ 20 mm

mòdul d’elasticitat, segons ASTM C469, als 28 dies: E ≤ 25000 N/mm2

retracció, segons ASTM C157, als 28 dies: ε ≤ 0.0004 m/m

- Tractament anticarbonatació :

gruix equivalent d’aire al CO2 : S D(CO2) > 200 m

resistència a la difusió del CO2: µ (CO2) > 1.000.000

resistència a la difusió del vapor d’aigua: S D (H2O) ≤ 4 m

adherència al formigó σ ≥ 3 N/mm2

MC.3.3.5 Geometria

Com a valor de càlcul de les seccions s’han agafat els valors nominals definits en els plànols del projecte i pel que fa a les toleràncies d’execució en general s’estarà en el que es disposa a l’annex 11 de la EHE, junt amb les limitacions que s’estableixin particularment en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars.

MC.3.4 Mètode de càlcul L’estructura real s’ha transformat en un model de càlcul format per elements tipus barra.

En el model de càlcul de l’estructura principal els tancaments i compartimentacions només es tenen en compte com a càrregues que graviten sobre l’estructura.

Pel càlcul de les sol·licitacions es fa un anàlisi lineal, pel mètode matricial de la rigidesa, basat en la hipòtesi de comportament elàstic-lineal dels materials i en la consideració de l’equilibri de l’estructura sense deformar.

29


La EHE considera adequat aquest mètode per obtenir els esforços de l’estructura tant en Estat Límit de Servei (ELS) com en Estats Límits Últims (ELU) i en qualsevol tipus d’estructura, sempre que els efectes de segon ordre siguin menyspreables, segons l’establert a l’article 43.

Les càrregues aplicades pel càlcul de l’estructura, tant per les comprovacions de resistència i estabilitat com per les d’aptitud al servei, són les que s’han especificat en l’apartat MC 3.1.

Les combinacions d’accions contemplades en el càlcul responen a les proposades pel CTE tant per situacions persistents i transitòries com per situacions accidentals. Aquestes combinacions, junt amb el valor dels diferents coeficients de seguretat, s’han especificat a l’apartat MC 3.3 d’aquesta memòria.

Els valors característics de les propietats dels materials responen a la corresponent normativa aplicable, o sigui, la EHE pel cas del formigó armat i el DB SE-A pel cas de l’acer. Els valors de càlcul s’han obtingut dividint els valors característics pels corresponents coeficients parcials de seguretat, indicats a l’apartat MC 3.3 d’aquesta memòria.

Com a valors característics i de càlcul de les dades geomètriques dels elements estructurals s’han adoptat els valors nominals definits en els plànols del projecte.

En el cas dels elements estructurals de formigó armat, s’han efectuat les comprovacions relatives als diferents ELU ( articles 41 a 46 de la EHE) i als ELS (articles 49 i 50 de la EHE). Així mateix, els criteris d’armat segueixen també les especificacions de la EHE, ajustant els coeficients de seguretat, la disposició d’armadures i les quanties geomètriques i mecàniques mínimes i màximes a aquestes especificacions.

En el cas del pilar metàl·lic, les comprovacions relatives als ELU i ELS i el corresponents coeficients de seguretat, responen a les especificacions del DB SE-A

El càlcul de la fonamentació superficial i els murs de contenció, pel que fa a la seva interacció amb el terreny, s’ha fet segons l’establert en el DB SE-C, comprovant els ELU i ELS amb el corresponents coeficients de seguretat especificats a l’apartat MC 3.2 d’aquesta memòria. Pel que fa a la seguretat estructural, aquests elements s’han dimensionat i comprovat segons les especificacions de la EHE.

MC.3.5 Recobriments per durabilitat i resistència a l foc El recobriment de formigó és la distància entre la superfície exterior de l’armadura (incloent cèrcols i estreps) i la superfície de formigó més propera.

El recobriment mínim d’una armadura és el que s’ha de complir en qualsevol punt. Per garantir aquests valors mínims, es prescriu en projecte el recobriment nominal que és el que queda reflectit en els plànols i el que servirà per definir els separadors.

A continuació s’especifiquen els recobriments nominals en funció del període de vida útil de l’estructura de 50 anys, del tipus d’ambient i/o de la resistència al foc necessària dels diferents elements estructurals. Aquests valors dels recobriments corresponen a formigó elaborat amb ciment CEM I o amb altres tipus de ciment o amb adicions i per un control d’execució normal. - Fonaments i contencions

No es veuen afectats, però si per vici ocult durant l’execució de l’obra calgués intervenir-hi, el criteri seria l’exposat a continuació:

Classe d’exposició: IIa

- Sabates i sabata del mur de contenció:

• sobre 10 cm de formigó de neteja rnom = 30 mm • cares laterals en contacte amb el terreny, rnom = 80 mm

- Fust del mur:

30


• cara en contacte amb el terreny, rnom = 40 mm • cara en contacte amb l’interior, rnom = 30 mm

- Bigues de trava i centradores:

• sobre 10 cm de formigó de neteja rnom = 30 mm • cares laterals en contacte amb el terreny, rnom = 80 mm

- Estructura

Cèrcols de regularització i recolzament de la cober ta rnom = 35 mm

Sostres tan de plantes tipus com de balcons, amb ar rebossat de morter o enguixat inferiors rnom = 25 mm

En general, a banda de reparacions puntuals, no es veuen afectats, però si per vici ocult durant l’execució de l’obra calgués intervenir-hi, el criteri seria l’exposat a continuació:

Classe d’exposició: I

Exigències de foc:

• REI 60 • Qualsevol element de formigó armat in situ realitzat s’enguixarà. • distància mínima equivalent a l’eix de l’armadura, am = 20 mm • per complir la condició EI 120 el gruix mínim és de 12 cm que en aquest cas és compleix sobradament

donat que el forjat és de 30 cm i a més podríem comptabilitzar l’enguixat, els gruixos de morter o els paviments petris o ceràmics

• cal que el 20% de l’armadura superior sobre suports es perllongui al llarg de tot el tram, segons es grafia en els plànols d’armat corresponents

• Exigència de durabilitat:

• rmin = 15 mm • 10 mm d’increment de recobriment per un control d’execució normal

MC.3.6 Resistència al sisme No és d’aplicació, ja que es tracta d’una reforma.

MC.4 Sistema envoltant, compartimentació interior i acabats L’àmbit dels sistemes, la seva descripció, així com els requisits que cal complimentar han quedat especificats a la memòria descriptiva (veure apartat MD 5.5). Es garanteixen les diferents exigències bàsiques mitjançant el compliment dels Documents Bàsics del CTE. En el cas del DB HR, aquest no és d’aplicació (veure apartat MD 4.7) En el cas de DB HE-1 tampoc no és d’aplicació (veure apartat MD 4.8)

31


MC.4.1 Soleres No es veuen afectades per l’obra, però si per vicis ocults calgués intervenir en alguna d’elles, es faria segons els criteris que s’exposen a continuació.

Solera de formigó armat. Gruix total 30 cm

Composició Gruix (cm)

Emmacat de graves 15,00

Làmina de polietilè -

Solera de formigó amb retracció moderada, armada amb # 20x20x5mm. Junts al tall d’acord als plànols 15,00

Pintura de poliuretà bicomponent (colmatadora de porus) amb classe de lliscament 3 (UNE-ENV 12633:2003) -

DB HS 1: solera sense intervenció amb mur flexoresistent: C2+C3+D1/ grau d’impermeabilitat ≤ 1 DB SU: classe de lliscament 3

DB SI: reacció al foc: BFL-S1

MC.4.2 Murs en contacte amb el terreny No es veuen afectats per l’obra, però si per vicis ocults calgués intervenir en algun d’ells, es faria segons els criteris que s’exposen a continuació.

Mur flexoresistent de formigó armat, amb cambra d’aire ventilada a l’interior i envà interior. Gruix total 60 cm

Composició Gruix (cm)

Mur flexoresistent de formigó armat 30,00

Cambra d’aire ventilada amb reixes de 20x20 col·locades a dalt i a baix cada 5m, que garanteixen un àrea efectiva de ventilació entre 180 i 60cm2 cada reixa 20,00

Envà de maó foradat de gran format senzill (peça: 50x20x4cm) col·locat amb morter mixt 1:2:10 8,50

Enguixat a bona vista amb guix YG, acabat lliscat amb guix YF 1,50

DB HS 1: mur parcialment estanc: V1/ grau d’impermeabilitat ≤ 1 DB SI: reacció al foc: BFL-S1

resistència al foc A1 > B-s1,d0

MC.4.3 Façanes (Vid. MD 5.5) No es veuen afectades per l’obra.

MC.4.4 Coberta (Vid MD 5.5.3)

32


Es fixa una pendent mínima dels vessants d’un 30%, conservant horitzontals les línies de ràfec de cada un dels vessants de coberta. Com que els ràfecs no son paral•lels entre ells, el ràfec resultarà lleugerament inclinat, amb una diferència de nivell entre els seus dos extrems propera als 11cm, en contra de la pendent natural del terreny. Això és amb el punt més baix a l’extrem est i el punt més alt a l’extrem oest del carener.

Es manté l’acabat de teula ceràmica àrab, reutilitzant les existents per fer el paper de teules cobertores a la solució que es proposa. Les teules de nova aportació es col•locaran com a teules canaleres. Les noves teules hauran de ser geomètricament idèntiques a les originals reutilitzades, o hauran de tenir una forma compatible, ja que caldrà encaixar-les les unes amb les altres, i s’ha d’assegurar un bon treball del conjunt.

L’estanquitat s’assegurarà pel seu pendent, la seva bona disposició relativa (solapaments longitudinals i transversals suficients). Les capes inferiors de morter i d’escuma de poliuretà projectada també formen una segona capa sense junts i impermeable.

MC.4.5 Terres el contacte amb l’exterior No es veuen afectades per l’obra.

MC.4.6 Mitgeres No es veuen afectades per l’obra.

La única acció que cal tenir en compte és de fer correctament l’aresta d’encontre entre la nova coberta i la mitgera amb el veí de “Can Camps”.

MC.4.7 Compartimentacions interiors verticals No es veuen afectades per l’obra.

MC.4.8 Compartimentacions interiors horitzontals No es veuen afectades per l’obra.

MC.4.9 Elements de protecció No es veuen afectats per l’obra.

MC.5 Sistema de condicionament, instal·lacions i se rveis

MC.5.1 Ascensor (Vid. MD 5.6.1)

No n’hi ha.

MC.5.2 Recollida i evacuació de residus No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.3 Subministrament d’aigua freda i calenta No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.4 Evacuació d’aigües (Vid. MD 5.6.4)

No es veu afectada per l’obra.

33


MC.5.5 Subministrament de gas (Vid. MD 5.6.5)

No es veu afectat per l’obra.

MC.5.6 Instal·lacions d’evacuació de productes de l a combustió (Vid. MD 5.6.6)

Es regularitza la seva forma per fer que la intersecció de la xemeneia amb el nou tauler de coberta no degeneri amb futures patologies. Es retallarà l’actual caixa d’obra per adaptar-la a una xemeneia cilíndrica de doble camisa metàl·lica, una interna i una externa, amb una capa d’aïllament intermedi de llana de roca o fibra de vidre.

Aquest pujarà fins al mateix nivell de coronació que te a l’actualitat, rematant-la amb un sistema homòleg al que hi ha a l’actualitat, és a dir, un sistema estàtic d’extracció de fums, amb barret per evitar l’entrada d’aigua de les precipitacions i ocells o d’altres objectes.

MC.5.6.1 Evacuació dels productes de la combustió d e les calderes

(Vid. MD 5.6.6)


MC.5.6.2 Extracció dels bafs de les cuines

(Vid. MD 5.6.6)


MC.5.7 Subministrament elèctric i instal·lació d’il ·luminació No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.7.1 Subministrament d’electricitat

No es veu afectat per l’obra.

MC.5.7.2 Instal·lació d’il·luminació


MC.5.8 Infraestructures de telecomunicacions No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.9 Sistemes de ventilació No es veuen afectats per l’obra.

MC.5.9.1 Interiors dels espais

No es veuen afectats per l’obra.

34


MC.5.9.2 Locals de l’edifici per a la recollida de residus

No es veuen afectats per l’obra.

MC.5.10 Instal·lacions tèrmiques: No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.10.1 Instal·lació de calefacció

No es veuen afectades per l’obra.

MC.5.10.2 Instal·lació d’aigua calenta sanitària (A CS)


MC.5.10.3 Incorporació d’energia solar tèrmica per a producció d’ACS


MC.5.11 Instal·lacions de protecció contra incendi No es veuen afectades per l’obra.

MC.6 Equipament No es veuen afectats per l’obra.

MC.7 Urbanització. Condicionament dels espais exter iors


35


36


NORMATIVA APLICADA (CN)

CN.1 Relació de normativa d’obligat compliment Normativa tècnica d’Edificació gener 2012

CN 1.1 Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1329/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

Ley de Contratos del sector público

Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07)

Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público

RD 817/2009 (BOE: 15.05.09)

Llei de l’Obra pública

Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07)

CN 1.2 Requisits bàsics de qualitat de l’edificació

Ús de l’edifici

Habitatge Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

37


D 55/2009 (DOGC 9/4/2009). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 (DOGC 25/11/91)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008

38


Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA-9 Accessibilitat


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009). En vigor des de 17.11.09


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals

Estalvi d’energia

39


CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

CN 1.3 Normativa dels sistemes constructius de l’edifici

Sistemes estructurals CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Modificat pel RD 173/2010 (BOE 11.03.10). NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) En vigor a partir del 23/12/2011 El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con

40


discapacitat. (BOE 11.03.10)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis

Instal·lacions d’ascensors Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.

Instrucció 6/2006

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

41



Instal·lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)


Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia

RD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

42


RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).


RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias.

ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos

ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio

ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

Instal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

43


D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SU-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99).

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones

RD 346/2011 (BOE 1/04/2011) en vigor a partir del 2/10/2011, a partir de la seva entrada en vigor quedar derogat el RD 401/2003

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

44


Instal·lacions de protecció contra incendis RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).


RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de protecció al llamp CTE DB SU-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Certificació energètica dels edificis Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decreto 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Control de qualitat

Marc general Código Técnico de la Edificación, CTE


EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98)

45


Gestió de residus de construcció i enderrocs Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edifici Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Ordre VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10)

Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge

D 206/1992 (DOGC 7/10/92)

CN.2 Altres normatives i documents de referència ap licats en el projecte No s’aplica cap més normativa ni document de referència

46


ANNEXOS A LA MEMÒRIA (AN)

47


48


AN I: Memòria tècnica de l'estructura

49


50


INDEX 1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

1.1 Introducció i objectius

1.2. Descripció de l’estructura

1.2.1. Descripció general de l'estructura

1.2.2. Justificació de la solució existent i modificació projectada

2. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

2.1. Acers laminats

2.2. Unions entre elements

2.3. Murs de fàbrica

2.4 Bigues i corretges de fusta

2.4.1 Factors de correcció de la resistència

3. ACCIONS ADOPTADES EN EL CÀLCUL

3.1. Accions permanents

3.1.1. Pes propi

3.2. Accions variables

3.2.1. Sobrecàrregues d’ús

3.2.2. Neu

3.3. Estats de càrrega considerats en els forjats

4. COEFICIENTS DE MAJORACIÓ D'ACCIONS

4.1. Acer laminat, conformat, fàbrica i fusta

4.1.1. Coeficients parcials de seguretat per les accions

5. HIPÒTESIS DE CÀLCUL CONSIDERADES

5.1. Acer laminat, conformat i fàbrica

6. MÈTODES DE CÀLCUL

6.1. Acer laminat

6.2 Murs de fàbrica

6.3 Fusta

6.4 Càlculs per ordinador

7. CRITERIS DE DIMENSIONAMENT

7.1 Límits de deformació

8. NORMATIVA

8.1 Normativa bàsica

8.2 Normativa complementària

9. DECLARACIÓ DE COMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSICS

10. PLA D’INSPECCIÓ I MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA

10.1 Vida útil considerada

10.2 Punts crítics de l’estructura

10.3 Periodicitat de les inspeccions

10.4 Mitjans auxiliars per a l’accés a les diferents zones de l’estructura

10.5 Estructures metàl·liques:

10.6 Estructures de Fàbrica

10.7 Estructures de fusta

10.7.1. Protecció preventiva davant els agents biòtics

10.7.1.1 Generalitats

10.7.1.2 Classe de risc biològic

10.7.1.3 Tipus de protecció davant agents biòtics i mètodes d'impregnació

10.7.1.4 Elecció del tipus de protecció davant agents biòtics

10.7.1.5 Protecció preventiva davant agents biòtics

10.7.1.6 Durabilitat natural i mpermeable

51


52


1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

1.1 Introducció i objectius

Aquesta memòria documenta tècnicament el projecte de reparació de coberta a la finca situada al carrer Sant Antoni 14 de Sant Esteve d’en Bas.

1.2 Descripció de l’estructura

1.2.1 Descripció general de l’estructura

L’estructura prevista està formada per diferents elements de formigó armat (encerclat i dintells) i de fusta laminada-encolada (biguetes i biga 1, carenera) i mixte de fusta laminada-encolada i acer (biga 2, de ràfec)

1.2.2 Justificació de la solució existent i modificació projectada

L’estructura proposada ha estat comprovada d’acord als criteris de càrrega que estableix el CTE-DB-AE (accions en l’edificació) i als criteris de càlcul indicats per les normatives EH-08 (formigó armat), pel CTE-DB-M (estructures de fusta) i pel CTE-DB-A (estructures d’acer).

Els resultats obtinguts confirmen que la solució adoptada compleix les condicions de resistència indicades pel Codi Tècnic de l’Edificació (en l’apartat de compliment de normatives s’indiquen aquelles que s’han tingut en compte per a les comprovacions efectuades).

Com a conclusió podem afirmar que la solució adoptada compleix tots els requeriments resistents establerts pel CTE i que l’actuació que es preveu executar també millora les condicions de treball dels mur de suport existents, ja que s’unificarà el comportament del seu cap i es distribuirà la càrrega que rep.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS

Els materials a utilitzar així com les característiques definitòries dels mateixos, nivells de control previstos, així com els coeficients de seguretat, s’indiquen en el següent quadre:

2.1 Acers laminats

Tota l’obra

Acer en perfils Classe i Designació S275

Límit Elàstic (N/mm2) 275

Acer en xapes Classe i Designació S275

Límit Elàstic (N/mm2) 275

2.2 Unions entre elements

Tota l’obra

Sistema i Designació

Soldadures

Cargols ordinaris

Cargols calibrats

Cargol d’alta resistència

Reblons

Perns o cargols d'ancoratge B-500-S


Designació Massissa Ceràmica Perforada Formigó

Categoria d’execució B

53


Nivell de Control Fabricació II

Coeficient de Minoració 2.50

Resistència característica de la peça: fb (N/mm2) 20

Resistència característica del morter: fm (N/mm2) 10

Resistència característica de l’obra de fàbrica: fk (N/mm2) 8

Resistència característica del formigó de la fàbrica armada: fck (N/mm2) -

Resistència de càlcul de l’acer d’armar: fyd (N/mm2) -

Classe general d’exposició IIa

2.4 Bigues i corretges de fusta.

Propietats GL24h

Resistència característica en N/mm2

Flexió 24

Tracció paral·lela 16’5

Tracció perpendicular 0.40

Compressió paral·lela 24

Compressió perpendicular 2’7

Tallant 2’7

Mòdul d’elasticitat paral·lel mitja (kN/mm2) 11’6

Mòdul d’elasticitat paral·lel 5è percentil (kN/mm2) 9’4

Mòdul d’elasticitat perpendicular mitjà (kN/mm2) 0’39

Mòdul transversal mitjà (kN/mm2) 0’72

Densitat característica (Kg/m3) 380

Propietats GL32h

Resistència característica en N/mm2

Flexió 32

Tracció paral•lela 22’5

Tracció perpendicular 0’50

Compressió paral•lela 29

Compressió perpendicular 3’3

Tallant 3’8

Mòdul d’elasticitat paral•lel mitja (KN/mm2) 13’7

Mòdul d’elasticitat paral·lel 5è percentil (kN/mm2) 11’1

Mòdul d’elasticitat perpendicular mitjà (kN/mm2) 0’46

Mòdul transversal mitjà (kN/mm2) 0’85

Densitat característica (Kg/m3) 430

2.4.1 Factors de correcció de la resistència

En fusta asserrada:

Factor d’altura kh: en peces de fusta asserrada de secció rectangular, si el cantell en flexió o la dimensió més gran de la secció en tracció paral·lela és inferior a 150 mm, els valors característics fm,k y ft,0,k es poden multiplicar pel factor kh.

kh = (150/h)0,2≤ 1,3

on:

54


h cantell en flexió o dimensió més gran de la secció en tracció, [mm].

En fusta laminada encolada:

Factor d’altura kh: en peces de fusta asserrada de secció rectangular, si el cantell en flexió o la dimensió més gran de la secció en tracció paral·lela és inferior a 600 mm, els valors característics fm,g,k y ft,0,g,k es poden multiplicar pel factor kh.

kh = (600/h)0,1 ≤ 1,1

on:

h cantell en flexió o dimensió més gran de la secció en tracció, [mm].

Factor de volum kvol: quan el volum V de la zona considerada en la comprovació, segons el que es defineix en cada cas, sigui més gran que V0 (V0=0,01 m3) i estigui sotmès a esforços de tracció perpendicular a la fibra amb tensions repartides uniformement, la resistència característica a tracció perpendicular, ft,90,g,k s’ha de multiplicar pel kvol.

Kvol =

En fusta microlaminada:

Factor d’altura kh: en peces de fusta microlaminada de secció rectangular, si el cantell en flexió és diferent a 300mm, el valor característic fm,k es multiplicarà pel factor kh.

Kh = (300/h)s ≤ 1,2

on:

h cantell en flexió de la secció [mm].

s factor que ha de definir el fabricant d’acord amb la norma UNE EN 14374.

Factor de Longitud kL: en peces de fusta microlaminada sotmeses a tracció paral·lela si la longitud difereix de 3000mm, el valor característic de la resistència de la tracció paral·lela ft,0,k s’ha de multiplicar pel factor kL:

KL=(3000/L)s/2 ≤ 1,1

on:

L longitud de la peça [mm].

S factor que ha de definir el fabricant.

Taula 2.1 Factors de correcció

Factor Aplicació

d’altura Fusta aserrada: cantell (mm) <40 70 100 ≥150 Factor kh de correcció de fm,k y ft,0,k 1,3 1,2 1,1 1,0

Fusta laminada: cantell (mm) <240 300 400 ≥600 Factor kh corrector de fm,g,k y ft,0,g,k 1,10 1,07 1,04 1,00

de volum Fusta laminada : volum de la zona afectada (m3)

Factor kvol corrector de ft,90,g,k

<0,010 1,00

0,015 0,92

0,020 0,87

0,030 0,80

2.4.1.1Factors que afecten el comportament estructural de la fusta

Classe de durada de les accions:

Les accions que sol·liciten l’element considerat s’han d’assignar a una de les classes de durada de la càrrega establertes a la taula 2.2 Taula 2.2 Classes de duració de les accions

Classe de duració Duració aproximada acumulada de la accions en valor característic Acció

Permanent més de 10 anys Permanent, pes propi Llarga de 6 mesos a 10 anys Estintolaments o estructures provisionals no itinerants

55


Mitja d’una setmana a 6 mesos Sobrecàrrega d’us; neu en localitats de >1000 m Curta menys d’una setmana Vent; neu en localitats de < 1000 m Instantània alguns segons Sisme

Classes de servei:

Cada element estructural considerat s’ha d’assignar a una de les classes de servei definides a continuació, en funció de les condicions ambientals previstes:

Classe de servei 1: es caracteritza per un contingut d’humitat en la fusta corresponent a una temperatura de 20 ± 2°C i una humitat relativa de l’aire que només excedeixi el 65% algunes setmanes l’any.

Classe de servei 2: es caracteritza per un contingut d’humitat en la fusta corresponent a una temperatura de 20 ± 2°C i una humitat relativa de l’aire que només excedeixi el 85% algunes setmanes l’any.

Classe de servei 3: Condicions ambientals que condueixin a un contingut d’humitat superior al de la classe de servei 2.

A la classe de servei 2 la humitat d’equilibri higroscòpic mitjana a la majoria de les coníferes no excedeix el 20%. En aquesta classe es troben, en general, les estructures de fusta sota coberta, però obertes i exposades a l’ambient exterior, com és el cas de coberts i viseres. Les piscines cobertes, a causa del seu ambient humit, també encaixen en aquesta classe de servei.

Valor de càlcul de les propietats del material i dels acoblaments:

1 El valor del càlcul, Xd, d’una propietat del material (resistència) es defineix com:

Xd = kmod ·

on:

Xk valor característic de la propietat del material;

γM coeficient parcial de seguretat per a la propietat del material definit a la taula 2.3;

kmod factor de modificació, els valors del qual apareixen en la taula 2.4 tenint en compte, prèviament, la classe de durada de la combinació de càrrega d’acord amb la taula 2.2 i la classe de servei de l’apartat 2.5.2

Taula 2.3 Coeficients parcials de seguritat per al material, γγγγM

Situacions persistents i transitòries: - Fusta massissa 1,30 - Fusta laminada encolada 1,25 - Fusta microlaminada, tauler contraxapat, tauler d'encenalls orientats 1,20 - Tauler de partícules i tauler de fibres (durs, mitjos, de densitat mitja, tous) 1,30 - Unions 1,30 - Plaques clau 1,25 Situacions extraordinàries:

1,0

Taula 2.4 Valors del factor kmod

Material Norma Classe

de servei

Classe de duració de la carrega

Permanent Llarga Mitja Curta Instantània

Fusta massissa UNE-EN 14081-1 1 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 2 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 3 0,50 0,55 0,65 0,70 0,90

Fusta laminada encolada

UNE-EN 14080 1 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 2 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 3 0,50 0,55 0,65 0,70 0,90

Fusta microlaminada UNE-EN 14374, UNE-EN 14279

1 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 2 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10

56


3 0,50 0,55 0,65 0,70 0,90

Tauler contraxapat

UNE-EN 636 Tipus EN 636-1,2 y 3

1 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10

Tipus EN 636-2 y 3 2 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 Tipus EN 636-3 3 0,50 0,55 0,65 0,70 0,90

Tauler d’encenalls orientats (OSB) 1

UNE-EN 300 OSB/2 1 0,30 0,45 0,65 0,85 1,10 OSB/3, OSB/4 1 0,40 0,50 0,70 0,90 1,10 OSB/3, OSB/4 2 0,30 0,40 0,55 0,70 0,90

Tauler de partícules

UNE-EN 312 Tipus P4, Tipus P5 1 0,30 0,45 0,65 0,85 1,10 Tipus P5 2 0,20 0,30 0,45 0,60 0,80 Tipus P6, Tipus P7 1 0,40 0,50 0,70 0,90 1,10 Tipus P7 2 0,30 0,40 0,55 0,70 0,90

Tauler de fibres dur

UNE-EN 622-2 HB.LA, HB.HLA 1 o 2

1 0,30 0,45 0,65 0,85 1,10

HB.HLA 1 o 2 2 0,20 0,30 0,45 0,60 0,80

Tauler de fibres semi-dur

UNE-EN 622-3 MBH.LA 1 o 2, 1 0,20 0,40 0,60 0,80 1,10 MBH.HLS1 o 2 1 0,20 0,40 0,60 0,80 1,10 MBH.HLS1 o 2 2 - - - 0,45 0,80

Tauler de fibres MDF UNE-EN 622-5 MDF.LA, MDF.HLS 1 0,20 0,40 0,60 0,80 1,10 MDF.HLS 2 - - - 0,45 0,80

Tauler de fibres tou UNE-EN 622-4 1 - - - 0,80 1,10 2 - - - 0,60 0,80

1OSB = Oriented Strand Board. L’acrònim es utilitzat freqüentment en llengua anglesa i s’ha acollit como un nom usual pel material en altres idiomes, como de fet succeeix ja en el nostre

Fusta laminada i asserrada:

Es realitzaran els assajos de control pertinents d’acord al que s’indica en el capítol 13 del D-B-SE-M

3. ACCIONS ADOPTADES EN EL CÀLCUL

La determinació de les accions sobre l’edifici i sobre la seva estructura s’ha realitzat tenint en consideració l’aplicació de les normatives que es relacionen en l’apartat corresponent de la present memòria.

Segons el DB-SE-AE Accions en l’edificació, les accions i les forces que actuen sobre un edifici es poden agrupar en 3 categories: accions permanents, accions variables i accions accidentals.

La consideració particular de cadascuna d’elles es detalla en els següents subapartats, i respon a l'estipulat en els apartats 2, 3 i 4 del DB-SE-AE.

3.1 Accions Permanents

S’inclouen dins d’aquesta categoria totes les accions la variació de les quals en magnitud amb el temps és menyspreable, o la variació del qual és monòtona fins que s’aconsegueix un valor límit. Es consideren 3 grups d’accions permanents que es detallen a continuació.

3.1.1 Pes propi

S’inclouen en aquest grup el pes propi dels elements estructurals, tancaments i elements separadores, envans, tot tipus de fusteria, revestiments (paviments, arrebossats, enguixats, falsos sostres), reblerts (com els de terres) i equip fix.

57


El valor característic del pes propi dels elements constructius s’ha determinat com el seu valor mig obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos específics mitjans.

Pel cas de tancaments lleugers distribuïts homogèniament en planta, tal com indica el DB SE-AE, s’ha considerat la seva assimilació a una càrrega superficial equivalent uniformement repartida sobre el forjat de 0,8 kN/m2, multiplicat per la raó mitja entre la superfície de tabiqueria i la de la planta considerada. Així mateix, per a habitatges, s’ha considerat una càrrega de 1 kN/m2 repartida uniformement sobre la superfície de forjat, tal com indica el DB abans esmentat.

Per a la resta de tancaments s’ha calculat directament el pes de la tabiqueria projectada.

3.2 Accions variables

Són les accions que la seva variació en el temps no és monòtona ni menyspreable respecte al valor mig. Es contemplen dintre d’aquesta categoria les sobrecàrregues d’ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, l’acció del vent, les accions tèrmiques i l’acció que produeix l’acumulació de neu.

3.2.1 Sobrecàrregues d’ús

La sobrecàrrega d’ús és el pes de tot el que pot gravitar sobre l’edifici per raó del seu ús.

S’ha considerat, pel càlcul dels esforços en els elements estructurals, l’aplicació d’una càrrega distribuïda uniformement, adoptant els valors característics de la taula 3.1 del DB SE-AE. Per a les comprovacions locals de capacitat portant s’ha considerat una càrrega concentrada actuant en qualsevol punt de la zona afectada. Aquesta càrrega concentrada s’ha considerat actuant simultàniament amb la sobrecàrrega uniformement repartida en les zones d’ús de trànsit i aparcament de vehicles lleugers, i de forma independent i no simultània amb ella en la resta de casos descrits en la taula mencionada.

En el cas de balconades volades s’ha considerat una sobrecàrrega lineal repartida actuant en les vores de valor 2 kN/ml.

S’ha realitzat la comprovació amb alternança de càrregues en elements crítics tals com vols importants o zones d’aglomeració.

Pel càlcul d’elements portants horitzontals i verticals s’ha realitzat la reducció de sobrecàrrega permesa en l’apartat 3.1.2 del DB SE-AE.

3.2.2 Neu

Segons el DB SE-AE, el valor de la càrrega de neu per unitat de superfície pot determinar-se amb la fórmula:

kn sq ·µ=

sent µ el coeficient de forma de la coberta, i sk el valor característic de la càrrega de neu sobre un terreny horitzontal.

El poble de Sant Esteve d’en Bas es troba a 490 m respecte el nivell del mar i zona climàtica 2 segons la taula E.2 de DB-SE-AE.

Amb aquests valors, s’ha considerat una sobrecarrega de neu en zones desprotegides de valor sk= 0.70kN/m2 per un factor de forma µµµµ =1 (cobertes amb inclinacions inferiors a 30º).

3.3 Estats de càrregues considerats en els forjats A continuació es resumeixen els estats de càrrega considerats en cada forjat o zona de forjat sobre la base de les accions establertes en l’apartat anterior:

COBERTA

Pes Propi: 3.50 KN/m2

Càrregues permanents: 2.60 KN/m2

Sobrecàrrega d'ús: 1.00 KN/m2

Sobrecàrrega de neu: 0.40 KN/m2

Total: 7.50 kN/m2

HABITATGE I SOTA COBERTA

Pes Propi: 3.50 KN/m2

Càrregues permanents: 1.50 KN/m2

Sobrecàrrega d'ús: 3.00 KN/m2

Total: 8.00 kN/m2

58


4 COEFICIENTS DE MAJORACIÓ D’ACCIONS

Els coeficients de majoració de les accions depenen tant del tipus d’acció com de l’efecte que aquestes mateixes provoquen sobre l’element al què s’apliquen, en aquest cas el material. Amb aquest criteri s’observen els coeficients que en els següents apartats es detallen.

4.1 Acer laminat, conformat, fàbrica i fusta.

En relació amb els coeficients γc que graven a les estructures, es consideren els que estableix el Document Bàsic SE Seguretat estructural, en la taula 4.1 del capítol 4.

4.1.1 Coeficients parcials de seguretat per a les accions

Tipus de verificació(1) Tipus d’acció Situació Persistent o transitòria

Efecte desfavorable Efecte favorable

Resistència

Permanents

Pes propi

Empenta del terreny

Pressió aigua

1.35

1.35

1.20

0.80

0.70

0.90

Variable 1,50 0

Estabilitat

Desestabilitzadora Estabilitzadora

Permanent

Pes propi

Empenta del terreny

Pressió aigua

1.10

1.35

1.05

0.90

0.80

0.95

Variable 1.50 0

(1) Els coeficients corresponents a la verificació de la resistència del terreny s’estableixen en el DB-SE-C

5. HIPÒTESI DE CÀLCUL CONSIDERADES

Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat.

S’establiran les combinacions d’accions que cal considerar en cada situació de dimensionat tant pels Estats Límit Últims (ELU) com pels Estats Límit de Servei (ELS).

5.1 Acer laminat i conformat, fàbrica i fusta.

Han estat considerades les combinacions que tipifica la DB-SE, “Document Bàsic SE Seguretat Estructural” en el seu article 4.2.2 i 4.3.2, segons es detalla a continuació:

Per a Estats Límit Últims, les situacions de projecte s’han abordat a partir dels següents criteris

Situacions persistents o transitòries:

Q+Q+G+G ik,i0,iQ,1>i

k,1Q,1*

jk,j,G1j

jk,jG,1j

* ψγγγγ ∑∑∑≥≥

Situacions accidentals:

Q+Q+A+G+G ik,i2,iQ,1>i

k,11,1Q,1kA*

jk,jG1j

jk,jG,1j

*,

ψγψγγγγ ∑∑∑≥≥

Situacions sísmiques:

Q+A+G+G ik,i2,iQ,1i

kE,A*

jk,j,G1j

jk,jG,1j

* ψγγγγ ∑∑∑≥≥≥

Per a Estats Límit de Servei, les diferents situacions de projecte en general s’han abordat amb els següents criteris:

59


Combinació poc probable:

∑∑∑>≥≥

Ψ++1

,1,0,1

1,1,,*

,*

iikiQ

jkQjk

jGjk,jG,1j

QQG+G γγγγ

Combinació freqüent:

∑∑∑>≥≥

Ψ+Ψ+1

,,2,1

1,1,11,,*

,*

iikiiQ

jkQjk

jGjk,jG,1j

QQG+G γγγγ

Combinació quasi permanent :

∑∑∑>≥≥

Ψ+1

,,2,1

,*

,*

iikiiQ

j

jkjGjk,jG,

1j

QG+G γγγ

On:

Gk,j Valor característic de les accions permanents.

G*k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant.

Qk,1 Valor característic de l’acció variable determinant.

ψo,i Qk,i Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants.

ψ1,1 Qk,1 Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant.

ψ2,i Qk,i Valors representatius quasi de les accions variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental.

Ak Valor característic de l’acció accidental.

AE,k Valor característic de l’acció sísmica.

6. MÈTODES DE CÀLCUL

Per a la determinació d’esforços en els diferents elements estructurals s’han utilitzat els postulats bàsics d’elasticitat i la resistència de materials, aplicant-los de forma diversa i a través de diferents metodologies en funció de l’element o conjunt a analitzar, tal com es detalla més endavant.

L’anàlisi es porta a terme mitjançant el càlcul matricial d'estructures, aplicat tant a estructures planes com espaials.

Per a la determinació de les matrius de rigidesa de cada una de les barres de l'estructura es contemplen els dos teoremes de Mohr, relacionant tots el moviments possibles dels extrems de les barres amb els esforços que els provoquen.

En aquells casos en els que l’esveltesa de l'estructura es determinant, s'utilitza també el càlcul matricial, encara que basat en la formulació de l'equació d'equilibri de la estructura sota les consideracions de la teoria en 2n ordre, deduint, doncs, les matrius de rigidesa de les barres i els vectors d'accions en funció del esforç axial.

D’altra banda, per a la comprovació de seccions de formigó, s’han utilitzat les bases del càlcul en l'Estat Límit Últim (ELU) i en l'Estat Límit de Servei (ELS), considerant que el material treballa en règim anelàstic, contemplant d’aquesta manera la fisuració per tracció i l’elastoplasticitat en compressió, segons s’ha especificat en l’apartat quart de la present. Per a la comprovació de les seccions d’acer, en general s’han utilitzat les bases de càlcul en l'Estat Límit Últim (ELU) i en l'Estat Límit de Servei (ELS) tenint present el diagrama elastoplàstic del material.

6.1 Acer laminat

La comprovació de la perfileria metàl·lica es realitza en base a les consideracions de la normativa CTE-DB-SE-A “Seguretat estructural: Acero”, segons mètodes elàstics y anelàstics.


Pel càlcul i comprovació de tensions de les fàbriques de maó i en els blocs de formigó es tindrà en compte l'indicat en la norma DB-SE-F (Seguretat estructural: Fàbrica).

El càlcul de sol·licitacions es farà d’acord als principis de la Mecànica Racional i la Resistència de Materials.

S’efectuen les comprovacions d’estabilitat del conjunt de les parets portants enfront d’accions horitzontals, així com el dimensionat dels fonaments d’acord amb les càrregues excèntriques que el sol·liciten.

6.3 Fusta

60


La comprovació dels elements de fusta laminada s’ha realitzat en base a les consideracions de la normativa DB-SE-M “Estructuras de madera CTE”, segons mètodes elàstics y anelàstics.

En els estats límits últims es comproven els corresponents a: tracció uniforme paral·lela a la fibra, tracció uniforme perpendicular a la fibra, compressió uniforme paral·lela a la fibra, compressió uniforme perpendicular a la fibra, flexió simple, flexió esviada, tallant i torsió. També es comprova l’estabilitat de les peces.

En els estats límits d’utilització, es comprova: deformacions (fletxes), i vibracions (si s’escau).

6.4 Càlculs per Ordinador

Per a l’obtenció de les sol·licitacions i les dimensions dels forjats i dels pilars, així com la seva corresponents armadures s’ha utilitzat el suport de programes informàtics d’ordinador (CYPECAD, METAL 3D, …).

En una segona fase les dimensions i armadures així obtingudes s’han modificat manualment atenent a criteris constructius, com poden ser facilitat de muntatge, adaptació al procés d’execució, etc.

Tots els elements de fonamentació i contenció, sabates, riostres i murs s’han dimensionat amb diverses aplicacions informàtiques (diferents fulls de càlcul elaborats pel projectista, EHE, PANTALLA, WINEVA….).

7 CRITERIS DE DIMENSIONAMENT

- Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei:

Es verificarà que, per les situacions de dimensionat corresponents no es sobrepassen els estats límits últims (ELU) i els estats límit de servei (ELS).

7.1 Límits de deformació

Límits de deformació de l’estructura. Segons l'exposat en l’article 4.3.3 de la norma CTE SE, s’han verificat en l’estructura les fletxes dels diferents elements. S’ha verificat tant el desplom local com el total d’acord amb el que indica el capítol 4.3.3.2 de la anterior norma.

Segons el CTE. Pel càlcul de les fletxes en els elements flectats, bigues i forjats, es tindran en compte tant les deformacions instantànies com les diferides, calculant-se les inèrcies equivalents d’acord a l'indicat en la norma.

Pel càlcul de les fletxes s’ha tingut en compte tant el procés constructiu, com les condicions ambientals, edat de posada en càrrega, d’acord a unes condicions habituals de la pràctica constructiva en l’edificació convencional. Per tant, a partir d’aquests supòsits s’estimen els coeficients de fletxa pertinents per a la determinació de la fletxa activa, suma de les fletxes instantànies més les diferides produïdes amb posterioritat a la construcció dels envans.

En els elements s’estableixen els següents límits:

Fletxes relatives pels següents elements

Tipus de fletxa Combinació Envans fràgils Envans ordinaris

Resta de casos

1.-Integritat dels elements constructius (ACTIVA)

Característica

G+Q 1/500 1/400 1/300

2.-Confort d’usuaris (INSTANTÀNIA)

Característica de sobrecàrrega

Q 1/350 1/350 1/350

3.-Aparença de l’obra (TOTAL) Quasi permanent

G+ψ2Q 1/300 1/300 1/300

Desplaçaments horitzontals

Local Total

Desplom relatiu a l’altura entre plantes:

dh1<250

Desplom relatiu a l’altura total de l’edifici:

d H1<500

61


* Per al cas dels estintolaments les fletxes actives es limiten a 1/1000 de la llum entre suports.

8. NORMATIVA

8.1 Normativa bàsica

DB-SE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural”

DB-SE-AE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Accions en l’edificació”

DB-SE-C, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fonaments”

DB-SE-A, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Acer”

DB-SE-FA, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fàbrica”

DB-SE-M, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fusta”

EHE-08, “Instrucció de formigó estructural”.

EFHE, “Instrucció pel projecte i execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats”

N.C.S.E.-02, “Norma de construcció sismorresistent: Part general i edificació”.

8.2 Normativa complementària

EUROCODI 1, “Bases de projecte i accions en estructures”.

EUROCODI 1, “Bases de projecte i accions en estructures”

Part 2-1: Accions en estructures densitats, pesos propis i càrregues exteriors

EUROCODI 1, “Bases de projecte i accions en estructures”.

Part 1: Bases de projecte

EUROCODI 2, “Projecte d’estructures de formigó”.


Part 1-4: Regles generals formigó d’àrid lleuger de textura tancada.


Part 1-3: Regles Generals

Elements i estructures prefabricades de formigó


Part I–I: Regles generals i regles per a edificació


Part 1-5: Regles generals estructures amb tendons de pretesat exteriors o no adherents.

EUROCODI 3, “Projecte d’estructures d’acer”.

Part I-I: Regles generals

Regles generals i regles per a edificació

(suplements de la UNE-ENV 1993-1-1)

EUROCODI 3, “Projecte d’estructures d’acer”.

Part 1-1: Regles generals i regles per a edificació.

EUROCODI 4, “Projecte d’estructures mixtes de formigó i acer”.

Part 1-2: Regles generals projecte d’estructures sotmeses al foc.

EUROCODI 4, “Projecte d’estructures mixtes de formigó i acer”.

Part 1-1: Regles generals i regles per a edificació.

EUROCODI 8, “Disposicions pel projecte d’estructures sismorresistents”.

Part 5: Fonaments, estructures de contenció de terres i aspectes geotècnics.


62


Part 1-1: Regles generals accions sísmiques i requisits generals de les estructures.


Part 1-2: Regles generals

Regles generals per a edificis:

NTE-ECG, “Càrregues gravitatòries”

NTE-ECR, “Càrregues per retracció”

NTE-ECS, “Càrregues sísmiques”

NTE-ECT, “Càrregues tèrmiques”

NTE-ECV, “Càrregues de Vent”

NTE-EAF, “Forjats”

NTE-EAV, “Bigues”

NTE-EHU, “Forjats unidireccionals”

NTE-EHV, “Bigues”

NTE-EHS, “Suports”

NTE-EHR, “Forjats reticulars”

NTE-EFL, “Fàbrica de maó”

NTE-EFB, “Fàbrica de blocs”

NTE-WXV, “Bigues”

NTE-EXS, “Suports”

NTE-CEG, “Estudis geotècnics”

NTE-CPI, “Pilotis in situ”

Recomanacions pel projecte, construcció i control d’ancoratges al terreny. H.P.8-96. Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme

Manual pel càlcul de Palplanxes. Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme

9. DECLARACIÓ DEL COMPLIMENT DELS DOCUMENTS BÀSICS

En el disseny i l’anàlisi dels elements estructurals descrits en el present document s’ha atès a totes les exigències i requeriments estipulats en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), i en particular als Documents Bàsics que se citen a continuació:

DB-SE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural”

DB-SE-AE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Accions en l’edificació”

DB-SE-C, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fonaments”

DB-SE-A, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Acer”

Igualment s’ha tingut en compte altres normatives en relació als elements estructurals:

EHE-08, “Instrucció del formigó estructural”

EFHE, “Instrucció pel projecte i execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats”

NCSE-2002 “Norma de construcció sismorresistents”

Les exigències bàsiques de “Seguretat estructural” que es compleixen estan definides en l’article 10, capítol 3 de la part I del CTE i són:

Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat

Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei

- Exigència bàsica SE 1 – Resistència i estabilitat.

S’establiran les combinacions d’accions que cal considerar en cada situació de dimensionat tant pels estats límits últims (ELU) com pels estats límits de serveis (ELS).

(Vegeu apartat 5. HIPÒTESIS DE CÀLCUL CONSIDERADES)

63


- Exigència bàsica SE 2 – Aptitud al servei:

Es verificarà que, per les situacions de dimensionat corresponents no es sobrepassen els estats límits últims (ELU) i els estats límit de servei (ELS).

L’estructura i els seus elements han estat dimensionats per garantir el compliment dels estat límits últims i estats límit de servei d’acord amb l’exposat en els diferents apartats d’aquesta memòria en relació a les característiques materials, situacions de càrrega, majoració d’accions i criteris de dimensionament.

10. PLA D’INSPECCIÓ I MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA

En el projecte de tot tipus d’estructures, serà obligatori incloure un Pla d’Inspecció i Manteniment, que defineixi les actuacions a desenvolupar durant tota la vida útil.

El Pla d’Inspecció i Manteniment haurà d’incloure la definició precisa dels següents punts:

10.1 Vida útil considerada

En el projecte que ens ocupa es garantirà un vida útil nominal de 50 anys segons la taula següent:

Taula 5

Vida útil nominal dels diferents tipus d’estructura(1)

Tipus d’estructura Vida útil nominal

Estructures de caràcter temporal(2) Entre 3 i 10 anys

Elements reemplaçable que no formen part de l’estructura principal (per exemple, baranes, suports de canonades)

Entre 10 i 25 anys

Entre 10 i 25 anys

Edificis (o instal·lacions) agrícoles o industrials i obres marítimes Entre 15 i 50 anys

Edificis de vivendes o oficines i estructures d’enginyeria civil (excepte obres marítimes) de repercussió econòmica baixa o mitja

50 anys

Edificis de caràcter monumental o d’importància especial 100 anys

Ponts i altres estructures d’enginyeria civil de repercussió econòmica alta 100 anys

(1) Quan una estructura estigui constituïda per diferents parts, es podrà adoptar per aquestes parts diferents valors de vida útil, sempre en funció del tipus i característiques de la construcció de les mateixes (2)En funció del propòsit de l’estructura (exposició temporal, etc.). En cap cas es considerarà com estructures de caràcter temporal les estructures de vida útil nominal superior a 10 anys.

10.2 Punts crítics de l’estructura

En aquesta estructura, per la seva tipologia i dimensions cal destacar varis punts crítics susceptibles a ser revisats periòdicament per tal d’assegurar l’estabilitat i resistència de la mateixa. Primerament caldrà revisar que els elements estructurals de fusta no presenten atacs d’agents biòtics. També serà de vital importància assegurar que les unions de continuïtat i entre elements resten en bon estat de conservació sense corrosions ni lesions aparents. Pel que fa a la fusta laminada, s’haurà de tenir en compta a més a més, que les làmines estiguin perfectament unides les unes a les altres, sense lliscaments ni separacions entre elles durant la vida útil de l’edifici..

10.3 Periodicitat de les inspeccions

En relació a l’establiment de la freqüència de realització de les inspeccions principals, a falta d’indicacions mes precises, es poden fer servir de referència els següents criteris:

- Estructures o elements a on la fallada compromet la seguretat del públic en general (ponts, edificis públics, etc.) o pot generar grans pèrdues econòmiques: 5 anys (2 anys si es sospita d’una relativa ràpida evolució dels deterioraments).

64


- Estructures o elements a on la fallada compromet la seguretat de persones, però no del públic en general (per exemple, edificis no públics) o pot generar pèrdues econòmiques apreciables: 10 anys (5 anys en elements exteriors en contacte amb atmosferes, aigües o terres agressives).

- Estructures o elements no inclosos en els nivells anteriors: 20 anys.

10.4 Mitjans auxiliars per a l’accés a les diferents zones de l’estructura

Tot i que no hi hauria consideracions especials específiques per al projecte, per poder observar els elements estructurals caldrà preveure els mitjans auxiliars necessaris en cada cas. En general, consistirà en les eines necessàries per accedir i descobrir el punt d’inspecció (escales, tornavisos, escarpa, etc), el material per restituir els paraments que s’afectin (guix, pintures, rajoles, etc) i especialment tot el necessari per prendre les mesures de seguretat i higiene adequades (plàstics de protecció, tanques, arnesos, etc).

10.5 Estructures de metàl·liques:

Les estructures d'acer tradicionalment són les que comporten major repercussió en quant a les feines de manteniment, donada la major inestabilitat de la seva estructura molecular. Bàsicament, el manteniment ha de fer front a la oxidació i a la corrosió.

S’ha d'aplicar sobre totes les superfícies exposades una emprimació de pintura o producte antioxidant. Aquesta emprimació serà objecte d'un control periòdic, amb la finalitat de detectar possibles indicis d'oxidació.

De manera semblant a com s’ha definit per als elements de formigó, es procedirà a una inspecció visual dels recobriments dels elements estructurals i dels elements que suporten. Si s’aprecien lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc...) es procedirà a retirar el revestiment i comprovar si l’element estructural està afectat. S’observarà en aquest cas si l’element presenta deformacions excessives, esquerdes, oxidació, etc.

També caldrà tenir cura i comprovar periòdicament l’estat de les mesures per a la protecció contra el foc establertes en el Projecte. El Promotor és el responsable de disposar totes aquelles mesures necessàries per tal de garantir els nivells de protecció contra el foc establerts per la normativa vigent.

10.6 Estructures de fàbrica

El pla de manteniment estableix les revisions a que s’ha de sotmetre l’edifici durant el seu període de servei. Un cop realitzada la revisió dels elements de fàbrica, s’establirà la importància de les alteracions trobades, tant des del punt de vista de la seva estabilitat com de la seva aptitud de servei. Les alteracions que produeixin pèrdua de durabilitat, requereixen una intervenció per evitar que degenerin en alteracions que afectin a la seva estabilitat.

Així mateix, es determinarà el procés d’intervenció a seguir, ja sigui fent un anàlisi estructural, una presa de mostres i els assajos o proves de carga precisos, o realitzant els càlculs oportuns.

S’ha de condicionar l’ús de materials restringits, segons el capítol 4 del DB-SE F, al projecte de mitjans de protecció, amb expressió explicita del programa de conservació i manteniment corresponent.

Les fàbriques amb armadures en estesa, que incloguin tractament d’autoprotecció han de revisar-se al menys cada 10 anys. Es substituiran o renovaran aquells acabats protectors que pel seu estat hagin perdut la seva eficàcia.

Si es realitzen treballs de neteja, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes aplicats sobre diversos materials que constitueixen el mur i sobre el sistema de protecció de les armadures en el seu cas.

10.7 Estructures de Fusta

La fusta pot patir danys causats per agents biòtics i abiòtics. L’objectiu de la protecció preventiva de la fusta es mantenir la probabilitat de patir danys per aquest origen en un nivell acceptable.

El fabricant d’un producte indicarà, a l’envàs i a la documentació tècnica del producte, les instruccions d’ús i manteniment.

10.7.1 Protecció preventiva davant els agents biòtics

10.7.1.1 Generalitats

Els elements estructurals de fusta estaran protegits d’acord amb la classe d’ús a les que pertanyen.

10.7.1.2 Classe de risc biològic

65


El concepte de classe d’ús està relacionat amb la probabilitat en que un element estructural pateixi atacs per agents biòtics, i principalment és funció del grau d’humitat que arribi a assolir durant la seva vida de servei. Es defineixen les següents classes de risc:

Classe d’ús 1: l’element estructural està sota coberta protegit de la intempèrie i no exposat a la humitat. En aquestes condicions la fusta massissa té un contingut de humitat menor al 20%.

Exemples: elements estructurals en general que no estiguin pròxims a fonts d’humitat, estructures a l’interior d’edificis;

Classe d’ús 2: l’element estructural està sota coberta i protegit de la intempèrie però es pot donar ocasionalment un contingut d’humitat major que el 20% en part o en la totalitat de l’element estructural.

Exemples: estructura de una piscina coberta en la que és manté una humitat ambiental elevada amb condensacions ocasionals i elements estructurals pròxims a conductes d’aigua;

Classe d’ús 3: l’element estructural es troba al descobert, no amb contacte amb el terra i sotmès a una humidificació freqüent, superant el contingut de la humitat al 20%.

Exemples: ponts de vianants o transit rodat i pèrgoles;

Classe d’ús 4: l’element estructural està en contacte amb el terra o amb aigua dolça i exposat, per tant, a una humidificació en la que supera permanentment el contingut de la humitat del 20%.

Exemples: construccions en aigua dolça i pilars en contacte directe amb el terra;

Classe d’ús 5: situació en la qual l’element estructural està permanentment en contacte amb aigua salada. En aquesta circumstància el contingut de la humitat de la fusta és major que el 20%, permanentment.

Exemple: construccions en aigua salada.

10.7.1.3 Tipus de protecció davant agents biòtics i mètodes d’impregnació

Protecció superficial: és aquella en la que la penetració mitja aconseguida pel protector és de 3 mm., sent com a mínim de 1 mm. en qualsevol part de la superfície tractada. Es correspon amb la classe de penetració P2 de la norma UNE EN 351-1.

Protecció mitja: és aquella en la que la penetració mitja aconseguida pel protector és superior a 3 mm. en qualsevol zona tractada, sense arribar al 75% del volum impregnable. Es correspon amb les classes de penetració P3 a P7 de la norma UNE EN 351-1.

Protecció profunda: és aquella en la que la penetració mitja aconseguida pel protector és igual o superior al 75% del volum impregnable. Es correspon amb les classes de penetració P8 i P9 de la norma UNE EN 351-1.

10.7.1.4 Elecció del tipus de protecció davant agents biòtics

En la taula 3.1 del DB-SE M s’indica el tipus de protecció exigit en funció de la classe de risc.

Classe d’us Tipus de protecció

1 Cap

2 Superficial

3 Mitja

4 i 5 Profunda

Algunes espècies coníferes freqüentment utilitzades en construcció com els avets, avets roigs i cedres vermells, són difícilment impregnables (excepte amb procediments especials). El fabricant garantirà que l’espècie a tractar és compatible amb el tractament en profunditat (i amb les cues en el cas de fer-li ús).

En les obres de rehabilitació estructural en les que s’hagueren detectat atacs previs per agents xilòfags, s’aplicarà com a mínim:

a) als nous elements: tractament superficial

b) als elements existents: protecció mitja en classe d’us 1; protecció mitja en classe d’ús 2 i protecció profunda en classes d’ús 3 i superiors

Per a la protecció de peces de fusta laminada encolada

a) En el cas de protecció superficial, es realitzarà sobre la peça acabada y després de les operacions d’acabat (raspallat, mecanitzat d’arestes i trepants, etc...)

En el cas de protecció mitja o de profunditat, es realitzarà sobre les làmines prèviament al seu encolat. El fabricant haurà de comprovar que el producte protector és compatible amb l’encolat, especialment quan es tracti de protectors orgànics.

10.7.1.5 Protecció preventiva davant agents meteorològics

66


El millor protector davant els agents meteorològics és el disseny constructiu, i especialment les mesures que eviten o minimitzen la retenció d’aigua.

Si la classe d’ús es igual o superior a 3 els elements estructurals hauran d’ésser protegits davant els agents meteorològics.

En l’exterior s’haurien de fer servir productes de porus obert, ja que no formen pel·lícula i per tant permeten el flux d’humitat entre l’ambient y la fusta.

10.7.1.6 Durabilitat natural i impermeable

La necessària definició de la classe resistent en projecte no implica l’especificació d’una espècie. Cada espècie, i en concret les seves parts de cor i albeca (a les que anomenarem zones), tenen associada una durabilitat natural.

L’albeca o el cor d’una espècie no té per què requerir protecció per a una determinada classe d’ús malgrat que així ho indiqués la taula 3.1 del DB-SE M

Cada espècie i zona té també associada una impregnabilitat, és a dir, una certa capacitat de ser impregnada amb major o menor profunditat. En cas que s’especifiqui la espècie i zona, es comprovarà que el tractament prescrit per l’element es compatible amb la seva impregnabilitat.

En el cas que el tractament mulli la fusta, en obra es constatarà que s’entrega el producte conforme als requisits del projecte

67


68


AN.2 Fitxa de residus de rehabilitació Justificació del compliment del RD. 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i del Decret 89/2010 Reguladors de la producció i gestió de residus de la construcció i enderroc.

69


70

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

tipus

quantitats

Obra:Situació:

Municipi :

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

DECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

Carrer Sant Antoni, 14

Sant Esteve d'en Bas Comarca : Garrotxa

Rehabilitació de coberta

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00

argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00

pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00

altres 0,00 0,003

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

totals d'excavació 0,00 t 0,00 m3

no no

Pes/m2

Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

no

abocador

Residus d'enderroc

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Codificació residus LER Pes/m Pes Volum aparent/m Volum aparent

(tones/m2) (tones) (m

3/m

2) (m

3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,479 0,512 0,272

formigó 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 2,808 0,082 2,618

metalls 170407 0,004 0,000 0,001 0,000

fustes 170201 0,023 2,772 0,066 3,203

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plàstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

……… - 0,000 - 0,000

................. 0,000 0,000 0,000 0,000

.................. 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 6,06 t 0,7544 6,09 m3

Codificació residus LERPes/m2

Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

Ordre MAM/304/2002(tones/m2) (tones) (m

3/m

2) (m

3)

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

totals d'enderroc

Residus de construcció

Ordre MAM/304/2002(tones/m2) (tones) (m

3/m

2) (m

3)

sobrants d'execució 0,0500 2,7054 0,0896 2,8215

obra de fàbrica 170102 0,0150 1,1540 0,0407 1,2821

formigó 170101 0,0320 1,1486 0,0261 0,8206

petris 170107 0,0020 0,2476 0,0118 0,3717

guixos 170802 0,0039 0,1237 0,0097 0,3062

altres 0,0010 0,0315 0,0013 0,0410

embalatges 0,0380 0,1344 0,0285 0,8987

fustes 170201 0,0285 0,0380 0,0045 0,1418

plàstics 170203 0,0061 0,0498 0,0104 0,3260

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

paper i cartró 170904 0,0030 0,0261 0,0119 0,3742

metalls 170407 0,0004 0,0205 0,0018 0,0567

totals de construcció 2,84 t 3,72 m3

- altres

-

-

1 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r d

e 2

011.

V4

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiant

Residus que contenen hidrocarburs

especificar

especificar -Residus que contenen PCB

-

especificar -

71


si---

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

minimització

Enderroc, Rehabilitació,

---

------

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

6.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

5.-

5.-

6.-

1,31 t 1,68 m3

1,46 t 1,52 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 2,77 t 3,20 m3

Total d'elements reutilitzables 5,54 t 6,40 m3

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

fusta en bigues reutilitzables

GESTIÓ (obra)

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

Excavació / Mov. terres Volum

m3 (+20%) a altra autoritzadaterra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0 0,00 0,000,00

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

(m3)

0,00

0,00

0,00

0,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

0,00

0,00

Terres per a l'abocador

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 1,15Maons, teules i ceràmics 40 1,63Metalls 2 0,02Fusta 1 2,81Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,03

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

si no especialno no especialno no especial

no inertno no especial

no inert

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

Plàstics 0,50 0,03Paper i cartró 0,50 0,03Especials* inapreciable inapreciable

projecte*

Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no no

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

R.D. 105/2008

no no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materials

que hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a

l'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

no no especial

Contenidor per Metalls no no

Contenidor per Fustes si si

Contenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no no

Contenidor per Paper i cartró no no

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

2 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

d

ese

mb

re d

e 2

011.

V5

( F

on

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar

la gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

72

-

-

si

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les

realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

tipus de residuResidu barrejat (170904)

Ceràmics i teules (170103)

Fustes (170201)

Plàstics (170203)

Paper i cartró (150101)

Altres perillosos (170903*)

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

E-706.00

E-706.00

Dip.Co. de St Joan les FontsCan Barranc CP17857 St Joan les Fonts



E-706.00

Dip.Co. de St Joan les FontsCan Barranc CP17857 St Joan les FontsE-706.00

Dip.Co. de St Joan les Fonts

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

Can Barranc CP17857 St Joan les FontsE-706.00

Dip.Co. de St Joan les FontsCan Barranc CP17857 St Joan les FontsE-706.00

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 100,00

La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m

3 per cada tipus de residu 1

Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00

La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Costos*

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3100,00 €/m3

5,00 €/m370,00 €/m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m315,00 €/m3

Classificació

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

0,00

Valoritzador / Abocador

runa neta

-

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correcta

gestió

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents

(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

- -

-

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m315,00 €/m3

Formigó 1,11 16,62

Maons i ceràmics 2,10 31,47

Petris barrejats 4,04 60,55

Metalls 0,08 1,15

Fusta 4,51 -

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 0,44 6,60

Paper i cartró 0,51 7,58

- 403,65

54,18 451,47 18,06

-

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

-

-

-

-

-

- 110,78

-

7,65 -

209,80 -

50,52 -

- 44,01 -

-Paper i cartró 0,51 7,58

Guixos i no especials 0,47 7,03

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

130,99

Elements Auxiliars

0,00

0,00

0,00 - -

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

0,00 0,00

50,52 -

- 46,86

Compactadores

-

-

Casetes d'emmagatzematge

54,18 1.324,75 18,06

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

3 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

1.527,98

El volum dels residus és de : 9,81

El pressupost de la gestió de residus és de : 1.600,00

73

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)


documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

unitats -

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

CONTENIDOR 9 M 3

unitats -

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

unitats -

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

CONTENIDOR 5 M 3

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

unitats - unitats -

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altres

operacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

-

-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores


4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ

acord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

-

-

-

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:


Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

4 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

-

-

-

-

74

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

tècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, plec de condicions

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus,

aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n

donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)5 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,

Re

ha

bili

tac

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

fe

bre

r 2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

75

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

fiançaESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

FIANÇA

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans

descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un

percentatge del:

T 0,00 T

T 3,36 T

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

Percentatge de reducció per

minimització

Previsió inicial de l'Estudi

0,00

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de

generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest

document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

3,36

Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones) %

Previsió final de

l'Estudi

0,00

Càlcul de la fiançaResidus d'excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 3,14 T 11 euros

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

L'Ajuntament d'/de

euros/T 34,54

Sant Esteve d'en Bas

euros/T 0,00

Tones

euros

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

** Fiança mínima 150€

PES TOTAL DELS RESIDUS

150,00Total fiança **

3,1

6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)6 /

6

RESID

US

En

de

rro

c,R

eh

ab

ilita

ció

i A

mp

liac

ió

O

fic

ina

Co

nsu

lto

ra T

èc

nic

a.

Co

l·le

gi d

’Arq

uite

cte

s d

e C

ata

lun

ya

f

eb

rer

2011 V

4

(

Fon

t: G

uia

d'a

plic

ac

ió d

el D

ec

ret

201/1

994 -

Pro

gra

ma

LIF

E-

ITEC

)

76


AN.3 Control de qualitat de materials Relació i definició de controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988

77


78


ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. AIGUA PER PASTAR

2. ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

3. CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

4. ADDITIUS PER A FORMIGÓ

5. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE

6. FORMIGÓ FET A L’OBRA

7. FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

8. RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ

9. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

10. MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL

11. SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS

12. MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC

13. POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU

14. MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT ACÚSTIC

15. MATERIALS UTILITZAT COM AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

79


80


JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).

L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa.

L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor.

En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor.

Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte.

Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament.

El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte.

El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada.

El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. AIGUA PER PASTAR

L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI

81


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

Determinació del pH (UNE 7234/71)

Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58)

Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)

Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60)

Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58)

Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2): 16 mm per sostres i 20 mm resta.

Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.



Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà. Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:

Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1)

Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3)

Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3)

82


Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3)

Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1)

Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1)

Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1)

Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1)

Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)

Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1)

Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2)

Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2)

Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)

Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-03) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM 1

Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 81.1.1).

Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-03, art. 11 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució de l'obra



Documentals:

Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal.

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 11.2 de la RC-03.

Operatius:

Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de l’EHE.

Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de l’EHE i de l’article 8 de la RC-03.

En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-03 (art. 11.3), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat “CE”, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 11.4 de la RC-03 i 81.1.2 de

83


l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-03, art. 11.4; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).

Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 11.3 de la RC-03.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-03 i/o especificats en el segon parèntesi:

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

Residu insoluble (UNE EN 196-2/96)

Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)

Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1)

Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96)

Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96)

Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96)

Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96)

Composició potencial del clinker (UNE 80304/86)

Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX)

Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)

Alúmina (UNE 80217/91)

Àlcalis (UNE 80217/91)

Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86)

Pes específic (UNE 80103/86)

Superfície específica Blaine (UNE 80122/91)

Humitat (UNE 80220/85)

Òxid de calç lliure (UNE 80243/86)

Titani (UNE 80228/88 EX)

Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)

Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96)

Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)

Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96)

Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96)

Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

ADDITIUS PER A FORMIGÓ

Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d’additiu: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Proporció: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Esta prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures.

84




Documentals:

Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE.

Operatius:

En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97)

Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97)

Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85)

Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)

Residu insoluble en aigua destil•lada (UNE 83208/85)

Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86)

Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX)

Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX)

Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86)

Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86)

Determinació del pH (UNE 83227/86)

Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX)

Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.

En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98. ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FU M DE SÍLICE

La utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol•licitant del formigó i l’autorització expressa de la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE.

Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: A determinar pel Director d'Execució de l'obra

En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment.

Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó.

85


Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l’obra.

Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc.



Documentals:

Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acord amb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.

Operatius:



En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice: Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96)

Contingut de clorurs ( UNE 80217/91)

Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95)

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)

Finor (UNE EN 451-2/95)

Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96)

Expansió (UNE EN 196-3/96)

Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

FORMIGÓ FET A L’OBRA

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.

Element a construir: Fonaments, Estructura

Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I

Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): HM, HA

Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA

Consistència (EHE, art. 30.6): tova (B)

Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): 16 per sostres, 20 resta

Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist

Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300

Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300


Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els plànols d'estructura)

86


Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en els plànols d'estructura)

Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució d'Obra


CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.

Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.


Documentals:

Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)

Densitat (UNE 83317/91)

Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)

Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir: Fonaments, Estructura

Designació del formigó per propietats: HA-25/B/16/IIa, HA-25/B/20/I

87



Resistència (EHE, art. 39.2): 20 per HM, 25 per HA



Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist

Designació del formigó per dosificació:




Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): I interior, IIa soterranis i fonaments, IIb exterior vist, ...

Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Per HA: Exposició I: 250, exposició IIa: 275 i exposició IIb: 300

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-03, taula 4.1.1): CEM I


Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): 1,5 (especificat en els planols d'estructura)

Control estadístic de la qualitat (art 88 EHE): Normal (especificat en el planol d'estructura)

Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució d'Obra



Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE 83300/84).

En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.

Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:



En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)

88


Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)


Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)

Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31): B500S per barres i B500T per malles electrosoldades

Diàmetres: 4, 6, 8, 10, 12, 16 i 20

Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra


No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1).

Nivell de control (EHE, art. 90): Normal (especificat en el plànols d'estructures)

Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució d'Obra.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.

En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es sol•licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).

En barres corrugades i malles electrosoldades es sol•licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE.

En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.

Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).

En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE.

Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal). En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).

89


Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)

Càrrega de trencament (UNE EN 10025) (EHE, art. 90.5)

Allargament en trencament (UNE EN 10025) (EHE, art. 90.5)

Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5)

Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5)

Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al CTE DB SE-A. És a dir:

Designació (DB SE-A, taula 4.1): S275JR Tipus i ubicació: Indicats en els plànols d’estructura

Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (DB SE-A): Indicat en els plànols d’estructura

Criteri de divisió de lots (DB SE-A): A determinar pel Director d'Execució de l'obra

S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat.



Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer.

Operatius: Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació..

Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que indiquen les normes de qualitat.

Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que indiquen les normes de qualitat.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

Límit elàstic (UNE EN 10025) (DB SE-A, Taula 4.1)

Resistència a tracció (UNE ) (DB SE-A)

Allargament fins trencament (UNE) (DB SE-A)

90


Doblegat sobre mandrí (UNE) (DB SE-A)

Resiliència (UNE) (DB SE-A)

Estat de desoxidació (DB SE-A)

Contingut de carboni en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Contingut de sofre en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Contingut de silici en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Contingut de manganès en colada i producte (UNE) (DB SE-A)

Duresa Brinell (UNE) (DB SE-A)

MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL Els maons s’utilitzaran en l’execució de l’obra tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la CTE DB SE-F i en el “Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción” (RL-88) i que, en resum, són els següents:

Exposició:

Classe (DB SE-F taula 3.1: interior, exterior, marí i altres): Interior i exterior

Designació (DF SE-F taula 3.1: I, IIa, IIb, IIIa, IIIb, IIIc i IV): Interior I i exterior IIb

Peces:

Classificació (DB SE-F taula 4.1: massisses, calades, alleugerides o foradades): Calades

Designació (DB SE-F 4.1.1: nominals + un junt): català 30 x 15 x 10 cm, mètric 25 x 12,5 x 10 cm

Resistència compressió: 15 N/mm2

Morter:

Tipus (DB SE-F 4.2.1: ordinari, prim o lleuger): Ordinari

Especificació (DB SE-F 4.2.2): M7,5b o 1:1/2:4 (ciment, calç, sorra)

Fàbrica:

Categoria (DB SE-F 4.6.1: A, B o C): C

Resistència compressió (DB SE-F taula 4.4): 5 N/mm2

La definició de “partida” i “mostra” es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL-88, identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l’obra.



Documentals:

Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l’apartat 5.2 de la RL-88.

Es sol•licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de la resistència a compressió, segons que s’indica a l’apartat 4.2 de la RL-88.

Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat.

Operatius:

91


Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència d’exfoliacions, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.

Es comprovarà la inexistència d’escrostonats per pinyol, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1)

Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2)

Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2)

Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2)

Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2)

Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2)

SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS

Els sistemes de sostres (biguetes i peces d’entrebigat) que s’utilitzaran en l’execució de l’obra tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado” (EF-96) i “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). És a dir:

Per les biguetes:

Tipus (armada, pretesada, ...): Biguetes pretensades autoportants i/o semirresistents. Forma (semibigueta, ...): Indicat en els plànols d'estructura.

Cantell: Indicat en els plànols d'estructura.

Per les peces d’entrebigat:

Tipus (resistent o no): Resistent o no

Material (ceràmic, morter de ciment, ...): Ceràmic, morter de ciment, ...

Pel conjunt del sistema:

Intereix: Indicat en els plànols d'estructura.

Gruix capa de compressió(cm).Art 4.1 EF-96: 4-5 cm (Especificat en els plànols d'estructura).

Distintiu de qualitat: A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12): 1,6 (Especificat en els plànols d'estructura).



Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l’autorització d’ús, segons s’indica a l’article 10.1 de l’EF-96.

Es sol•licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant garantitzant les característiques especificades a l’autorització d’ús, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

Operatius:

Es comprovarà el gravat del codi d’identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l’article 9.1 de l’EF-96.

92


Es controlarà el bon estat aparent de les peces d’entrebigat.

Es verificaran les característiques geomètriques i d’armat reflectides en l’autorització d’us del sistema de sostre, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96.

Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d’acord amb l’article 4.1 de l’EF-96.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d’acord amb l’article 9 de l’EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesi:

Per les biguetes:

Col•locació d’armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i 37.2.4)

Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31)

Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32)

Quantia mínima (EHE, art. 42.3)

Armadura transversal (EHE, art. 44)

Formigó (EHE, art. 30)

Destesat i fissuració (EHE, art. 49)

Per les peces d’entrebigat:

Càrrega (EF-96, art. 3.1).

Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1).

Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d’entrebigats resistents.

MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC El material que s’utilitzarà com aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veue taula 2.1 del DB HE1)

Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat, ...): Planxes.

Classe de material (fibres minerals - de vidre, llana de roca -, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro, ...): XPS (poliestirè extruït).

Densitat aparent: > 30 kg/m2

Conductivitat tèrmica: < 0,033 W/mºC

Gruix: Especificat en la justificació d'aïllament tèrmic.

Segell o Marca de Qualitat (DB HE1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Altres característiques (DB HE1): A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Control execució d’obra (art. 7.2 de la Part I del CTE i/o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A definir per l’aparellador o arquitecte tècnic. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica les seves dimensions i toleràncies.

Es verificarà que el fabricant garantitza les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l’etiquetat.

93


Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, el que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs.

Operatius:




Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76)

Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74)

Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE 53312/76)

Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78)

Absorció d’aigua per volum (UNE 53028/55)

POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU

El poliuretà produït in situ que s’utilitzarà com aïllament tèrmic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al Document Bàsic d’Estalvi d’Energia (DB HE1). És a dir:

Tipus: Poliuretà aplicat in situ

Densitat aparent: >38 Kg/m3

Conductivitat tèrmica: <0,022 W/mK

Gruix: Especificat en la justificació d'aïllament tèrmic. Altres característiques: Resistència compressió >0,22 N/mm2

Divisió en unitats d’inspecció: A definir per l’aparellador o arquitecte tècnic



Tipus i classe de material (manta, plafó, ...; fibra de vidre, llana de roca, ...):

Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el producte acabat i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de la documentació lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que serà la següent:

Per a situació A (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat):

Certificat de llistat d’informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant.

Certificat de les condicions d’aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant.

Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l’aplicador.

Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador.

Per a situació B (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat):



Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant.

Certificat de control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador.

94


Certificat conforme s’han complert els controls de relació de mescla, així com que s’han complert les condicions d’aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l’aplicador.

Per a situació C (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat)



Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l’aplicador.

Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Per a situació D (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat)



Certificat que el sistema està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant.

Certificat del control de recepció dels components (eximit d’assaigs), lliurat per l’aplicador.

Certificat on constarà que està en possessió d’un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d’autocontrol que s’ha fet servir durant la realització de l’obra, lliurat per l’aplicador.

Operatius:

En les situacions A i B es realitzarà prescriptivament el control de producte acabat següent:

Es farà la presa de mostres i contramostres necessàries per a la realització dels assaigs de compliment obligat, en laboratori homologat.

Es comprovarà l’aparença externa i el gruix .

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col•locació en obra.

ASSAIG DE LABORATORI

En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i segons les indicacions dels articles 1.5 i 2.5 de l’O. de 29/07/94:


Conductivitat tèrmica (UNE 92201/89 i 92202/89)


Resistència a compressió (UNE 53182/70)

Classificació del comportament de reacció davant el foc (UNE 23727/81)

(*) Situació A: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat Situació B: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat

Situació C: Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat

Situació D: Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat

MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT ACÚSTIC El material que s’utilitzarà com aïllament acústic en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios” (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE-CA-88)

Tipus de material (mantes, plafons, ...): Làmina

Classe de material (fibres minerals - de vidre, llana de roca -, suro, ...): Polietilè expandit no reticulat de cel•la tancada.

95


Densitat aparent: A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Gruix: 5 mm

Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2): Resistent a compressió sota paviment.

Divisió en unitats d’inspecció (apartat 4.6.3 de l’annex 4 de la NBE-CA-88 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): A determinar pel Director d'Execució d'Obra.



Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica les seves dimensions i toleràncies, segons que s’indica en l’apartat 4.4 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.

Es verificarà que el fabricant garantitza les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l’etiquetat, segons que s’indica en l’apartat 4.5 de l’annex 4 de la NBE-CA-88.

Es comprovarà l’existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, el que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s’indica en l’apartat 4.6.2 de l’annex 4 de la CA-88.

Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs d’aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE-CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l’obra.

Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet tots els assaigs.

Operatius:




Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84)

Aïllament a soroll d’impacte (UNE 74040/84)

Materials absorbents acústics (UNE 74041/80)

Permeabilitat a l’aire en finestres (UNE 85208/81)

MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT CONTRA EL FOC

El material que s’utilitzarà com aïllament contra el foc en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats al “Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendis” (DB SI).

Tipus de material (plaques, morters, pintures intumescents, pintures o vernissos ignífugs, ...): Plaques

Gruix: El que figura en el projecte

Classe de reacció al foc exigida: El que figura en el projecte

Toxicitat: No

Segell o Marca de Qualitat: A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

Altres característiques: A determinar pel Director d'Execució de l'obra.

96




Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es controlarà que el fabricant o importador garantitza les característiques requerides per el compliment de DB SI, mitjançant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris.

Quan un material hagi estat objecte de tractament d’ignifugació amb posterioritat a la seva fabricació, es comprovarà que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin explícitament que el material ha estat sotmès a un envelliment previ coherent amb el seu ús, abans d’obtenir la seva classe de reacció al foc.

Es comprovarà que el material rebut a l’obra coincideix amb el producte del qual s’han fet els assaigs.

Operatius:




Classe de reacció al foc dels materials de construcció (UNE 23727/90 1R)

Resistència al foc de les estructures i elements de la construcció (UNE 23093/81 1R)

Resistència al foc d’elements de construcció vidriats (UNE 23801/79)

Resistència al foc de portes i altres elements de tancament de forats (UNE 23802/79)

Estabilitat al foc de les estructures d’acer protegides (UNE 23820/93 EXP)

97


98


AN.4 Instruccions d’us i manteniment

99


100

Xevi Prat Navarro / Arquitecte col•legiat 32.699 COAC / C/Pi i Margall, 39, 4t 4a / CP 08024 / Barcelona / Mob: 620.911.365 / [email protected]

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: Reparació estructural de coberta Emplaçament Adreça: carrer Sant Antoni, 14 Codi Postal: 17176 Municipi: Sant Esteve d’en Bas (La Vall d’en Bas) Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: Miquela Espona Giralt DNI/NIF: 77.886.972-W Adreça: carrer Sant Antoni, 14 Codi Postal: 17176 Municipi: Municipi: Sant Esteve d’en Bas (La Vall d’en Bas) Autor/s projecte Nom: Francesc Xavier Prat Navarro Núm. col.: 32.699/2 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data: Barcelona, a 1 de Abril de 2012

Visats oficials

101


Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional

i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats. Sobre les instruccions d'ús i manteniment

102


Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Usos subsidiaris: Situació:

Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Cobertes I.- Instruccions d’ús :

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació: Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici.

103


A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon

estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta. • Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

104


Estructura I.- Instruccions d’ús :

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

3 – (300) – –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

4 – (400) – –


– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals)

3 – (300) – –


– – 0,8 – (80)

C

Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C1

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 3 - (300)

D Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –

E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) –

105


conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – – zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

Façanes

I.- Instruccions d’ús :

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració.

106


A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,

persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

107


Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús :

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

108


- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes,

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Interiors d’habitatges i/o locals I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir

109


la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

II.- Instruccions de manteniment :

A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional.

• Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació de fulles o brossa en els desguassos.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin amb suavitat.

• Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament.

• En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències.

• Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment.

• Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.

110


Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés als seus habitatges o locals als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici.

111


112


II PLÀNOLS

113


114


124


III PLEC DE CONDICIONS

123


124


ÍNDEX

PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

1. DISPOSICIONS GENERALS 2. DISPOSICIONS FACULTATIVES 3. DISPOSICIO0NS ECONÒMIQUES

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 1. PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIALS 2. PRESCRIPCIONS QUANT A L’EXECUCIÓ PER UNITAT D’OBRA 3. PRESCRIPCIONS SOBRE VERIFICACIONS EN L’EDIFICI ACABAT

125


126


PLEC DE CONDICIONS

Segons figura en el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), aprovat mitjançant Reial decret 314/2006, de 17 de març, el projecte definirà les

obres projectades amb el detall adequat a les seves característiques, de manera que pugui comprovar-se que les solucions proposades

compleixen les exigències bàsiques del CTE i altra normativa aplicable. Aquesta definició inclourà, almenys, la següent informació

continguda en el Plec de Condicions:

• Les característiques tècniques mínimes que han de reunir els productes, equips i sistemes que s'incorporin de forma permanent

a l'edifici projectat, així com les seves condicions de subministrament, les garanties de qualitat i el control de recepció que hagi

de realitzar-se. Aquesta informació es troba en l'apartat corresponent a les Prescripcions sobre els materials, del present Plec

de Condicions.

• Les característiques tècniques de cada unitat d'obra, amb indicació de les condicions per a la seva execució i les verificacions i controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb l'indicat en el projecte. Es precisaran les mesures a adoptar durant l'execució de les obres i en l'ús i manteniment de l'edifici, per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. Aquesta informació es troba en l'apartat corresponent a les Prescripcions quant a l'execució per unitats d'obra del present Plec de Condicions.

• Les verificacions i les proves de servei que, si escau, han de realitzar-se per a comprovar les prestacions finals de l'edifici. Aquesta informació es troba en l'apartat corresponent a les Prescripcions sobre verificacions en l'edifici acabat, del present Plec de Condicions.

127


128


PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

En els treballs per a l'Administració, el Pressupost d'Execució Material del projecte (PEM) s'incrementa amb les despeses generals d'estructura que incideixen sobre el contracte, formats per les despeses generals (del 13 al 17 per 100, a fixar per cada departament ministerial) i el benefici industrial del contractista (6 per 100), així com per l'Impost sobre el Valor Afegit, que s'aplicarà sobre la suma del PEM i les despeses generals d'estructura, constituint el pressupost base de licitació. El Contractista corregeix aquest pressupost aplicant una baixa segons el seu propi estudi, tant de preus d'execució com de despeses generals de l'empresa, i el seu objectiu de benefici industrial.

En els projectes de promoció privada, no és costum separar els costos derivats de l'execució material de les unitats d'obra dels derivats de les despeses generals i benefici industrial del contractista, amb el que als preus benvolguts en el pressupost únicament se'ls haurà d'incrementar amb l'Impost sobre el Valor Afegit.

1..- DISPOSICIONS GENERALS

1.1.- Disposicions de caràcter general

1.1.1.- Objecte del Plec de Condicions

La finalitat d'aquest Plec és la de fixar els criteris de la relació que s'estableix entre els agents que intervenen en les obres definides en el

present projecte i servir de base per a la realització del contracte d'obra entre el Promotor i el Contractista.

1.1.2.- Contracte d'obra

Es recomana la contractació de l'execució de les obres per unitats d'obra, conformement als documents del projecte i en xifres fixes. A tal

fi, el Director d'Obra ofereix la documentació necessària per a la realització del contracte d'obra.

1.1.3.- Documentació del contracte d'obra

Integren el contracte d'obra els següents documents, relacionats per ordre de prelació atenent al valor de les seves especificacions, en el

cas de possibles interpretacions, omissions o contradiccions:

Les condicions fixades en el contracte d'obra

El present Plec de Condicions La documentació gràfica i escrita del Projecte: plànols generals i de detall, memòries, annexos, amidaments i pressupostos

En el cas d'interpretació, prevalen les especificacions literals sobre les gràfiques i les cotes sobre les mesures a escala preses dels

plànols.

1.1.4.- Projecte Arquitectònic

El Projecte Arquitectònic és el conjunt de documents que defineixen i determinen les exigències tècniques, funcionals i estètiques de les

obres contemplades en l'article 2 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. En ell es justificarà tècnicament les solucions proposades d'acord

amb les especificacions requerides per la normativa tècnica aplicable.

Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics sobre tecnologies específiques o

instal·lacions de l'edifici, es mantindrà entre tots ells la necessària coordinació, sense que es produeixi una duplicitat en la documentació

ni en els honoraris a percebre pels autors dels diferents treballs indicats.

Els documents complementaris al Projecte seran:

Tots els plànols o documents d'obra que, al llarg de la mateixa, vagi subministrant la direcció d'Obra com a interpretació, complement o precisió.

El Llibre d'Ordres i Assistències. El Programa de Control de Qualitat d'Edificació i el seu Llibre de Control.

129


L'Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut en les obres. El Pla de Seguretat i Salut en el Treball, elaborat per cada Contractista. Llicències i altres autoritzacions administratives.

1.1.5.- Reglamentació urbanística

L'obra a construir s'ajustarà a totes les limitacions del projecte aprovat pels organismes competents, especialment les que es refereixen al

volum, altures, emplaçament i ocupació del solar, així com a totes les condicions de reforma del projecte que pugui exigir l'Administració

per a ajustar-lo a les Ordenances, a les Normes i al Planejament Vigent.

1.1.6.- Formalització del Contracte d'Obra

Els Contractes es formalitzaran, en general, mitjançant document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de

les parts.

El cos d'aquests documents contindrà:

� La comunicació de l'adjudicació. � La còpia del rebut de dipòsit de la fiança (en cas que s'hagi exigit). � La clàusula en la que s'expressi, de forma categòrica, que el Contractista s'obliga al compliment estricte del contracte d'obra,

conforme al previst en aquest Plec de Condicions, juntament amb la Memòria i els seus Annexos, l'Estat d'Amidaments, Pressupostos, Plans i tots els documents que han de servir de base per a la realització de les obres definides en el present Projecte.

El Contractista, abans de la formalització del contracte d'obra, donarà també la seva conformitat amb la signatura al peu del Plec de

Condicions, els Plànols, Quadre de Preus i Pressupost General.

Seran a compte de l'adjudicatari totes les despeses que ocasioni l'extensió del document que es consigni el Contractista.

1.1.7.- Jurisdicció competent

En el cas de no arribar a un acord quan sorgeixin diferències entre les parts, ambdues queden obligades a sotmetre la discussió de totes

les qüestions derivades del seu contracte a les Autoritats i Tribunals Administratius conformement a la legislació vigent, renunciant al dret

comú i al fur del seu domicili, sent competent la jurisdicció on estigués situada l'obra.

1.1.8.- Responsabilitat del Contractista

El Contractista és responsable de l'execució de les obres en les condicions establertes en el contracte i en els documents que componen

el Projecte.

En conseqüència, quedarà obligat a la demolició i reconstrucció sense que això comporti cap càrrec addicional, de totes les unitats d'obra

amb deficiències o malament executades, sense que pugui servir d'excusa el fet que la Direcció facultativa hagi examinat i reconegut la

construcció durant les seves visites d'obra, ni que hagin estat abonades en liquidacions parcials.

1.1.9.- Accidents de treball

És d'obligat compliment el Reial decret 1627/1997, de 24 d'Octubre, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en

les obres de construcció i altra legislació vigent que, tant directa com indirectament, incideixen sobre la planificació de la seguretat i salut

en el treball de la construcció, conservació i manteniment d'edificis.

És responsabilitat del Coordinador de Seguretat i Salut, en virtut del Reial decret 1627/97, el control i el seguiment, durant tota l'execució

de l'obra del Pla de Seguretat i Salut redactat pel contractista.

1.1.10.- Danys i perjudicis a tercers

El Contractista serà responsable de tots els accidents que, per inexperiència o negligència, sobrevinguessin tant en l'edificació on

s'efectuïn les obres com en les confrontants o contigües. Serà per tant del seu compte l'abonament de les indemnitzacions a qui

130


correspongui i quan a això hagués lloc, i de tots els danys i perjudicis que puguin ocasionar-se o causar-se en les operacions de

l'execució de les obres.

Així mateix, serà responsable dels danys i perjudicis directes o indirectes que es puguin ocasionar enfront de tercers com a conseqüència

de l'obra, tant en ella com en els seus voltants, fins i tot els quals es produeixin per omissió o negligència del personal al seu càrrec, així

com els quals es derivin dels subcontractistes i industrials que intervinguin en l'obra.

És de la seva responsabilitat mantenir vigent durant l'execució dels treballs una pòlissa d'assegurances enfront de tercers, en la modalitat

de "Tot risc a l'enderrocament i la construcció", subscrita per una companyia asseguradora amb la suficient solvència per a la cobertura

dels treballs contractats. Aquesta pòlissa serà aportada i ratificada pel promotor o Propietat, no podent ser cancel·lada mentre no se signi

l'Acta de Recepció Provisional de l'obra.

1.1.11.- Anuncis i cartells

Sense prèvia autorització del Promotor, no es podran col·locar en les obres ni en les seves tanques més inscripcions o anuncis que els

convenients al règim dels treballs i els exigits per la policia local.

1.1.12.- Còpia de documents

El Contractista, a la seva costa, té dret a treure còpies dels documents integrants del Projecte.

1.1.13.- Subministrament de materials

S'especificarà en el Contracte la responsabilitat que pugui cabre al Contractista per retard en el termini de terminació o en terminis

parcials, com a conseqüència de deficiències o faltes en els subministraments.

1.1.14.- Troballes

El Promotor és reserva la possessió de les antiguitats, objectes d'art o substàncies minerals utilitzables que és trobin en les excavacions i

demolicions practicades en els seus terrenys o edificacions. El Contractista haurà d'emprar per a extreure-les, totes els precaucions que

se li indiquin per part del Director d'Obra.

El Promotor abonarà al Contractista l'excés d'obres o despeses especials que aquests treballs ocasionin, sempre que estiguin

degudament justificats i acceptats per la Direcció facultativa.

1.1.15.- Causes de rescissió del contracte d'obra

Es consideraran causes suficients de rescissió de contracte:

� La mort o incapacitació del Contractista. � La fallida del Contractista. � Les alteracions del contracte per les següents causes:

a. La modificació del projecte en forma tal que representi alteracions fonamentals del mateix segons el

parer del Director d'Obra i, en qualsevol cas, sempre que la variació del Pressupost d'Execució Material,

com a conseqüència d'aquestes modificacions, representi una desviació major del 20%.

b. Les modificacions d'unitats d'obra, sempre que representin variacions en més o en menys del 40% del

projecte original, o més d'un 50% d'unitats d'obra del projecte reformat.

� La suspensió d'obra començada, sempre que el termini de suspensió hagi excedit d'un any i, en tot cas, sempre que per causes alienes al Contractista no es doni començament a l'obra adjudicada dintre del termini de tres mesos a partir de l'adjudicació. En aquest cas, la devolució de la fiança serà automàtica.

� Que el Contractista no comenci els treballs dins del termini assenyalat en contracte. � L’ incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui negligència o dolenta fe, amb perjudici dels interessos de les

obres.

131


� El venciment del termini d'execució de l'obra. � L'abandó de l'obra sense causes justificades. � La mala fe en l'execució de l'obra.

1.1.16.- Omissions: Bona fe

Les relacions entre el Promotor i el Contractista, regulades pel present Plec de Condicions i la documentació complementària, presenten

la prestació d'un servei al Promotor per part del Contractista mitjançant l'execució d'una obra, basant-se en la BONA FE mútua d'ambdues

parts, que pretenen beneficiar-se d'aquesta col·laboració sense cap tipus de perjudici. Per aquest motiu, les relacions entre ambdues

parts i les omissions que puguin existir en aquest Plec i la documentació complementària del projecte i de l'obra, s'entendran sempre

suplertes per la BONA FE de les parts, que les resoldran degudament amb la finalitat d'aconseguir una adequada QUALITAT FINAL de

l'obra.

1.2.- Disposicions relatives a treballs, materials i mitjans auxiliars

Es descriuen les disposicions bàsiques a considerar en l'execució de les obres, relatives als treballs, materials i mitjans auxiliars, així com

a les recepcions dels edificis objecte del present projecte i les seves obres annexes.

1.2.1.- Accessos i tancaments

El Contractista disposarà, pel seu compte, els accessos a l'obra, el tancament d'aquesta i el seu manteniment durant l'execució de l'obra,

podent exigir a el Director d'Execució de l'Obra la seva modificació o millora.

1.2.2.- Replanteig

El Contractista iniciarà "in situ" el replanteig de les obres, assenyalant les referències principals que mantindrà com a base de posteriors

replantejos parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta econòmica.

Així mateix, sotmetrà el replanteig a l'aprovació del Director d'Execució de l'Obra i, una vegada aquest hagi donat la seva conformitat,

prepararà l'Acta d'Inici i Replanteig de l'Obra acompanyada d'un plànol de replanteig definitiu, que haurà de ser aprovat pel director

d'Obra. Serà responsabilitat del Contractista la deficiència o l'omissió d'aquest tràmit.

1.2.3.- Inici de l'obra i ritme d'execució dels treballs

El Contractista donarà començament a les obres en el termini especificat en el respectiu contracte, desenvolupant-se de manera

adequada perquè dintre dels períodes parcials assenyalats es realitzin els treballs, de manera que l'execució total es porti a terme dins el

termini establert en el contracte.

Serà obligació del Contractista comunicar a la Direcció facultativa l'inici de les obres, de forma fefaent i preferiblement per escrit, almenys

amb tres dies d'antelació.

1.2.4.- Ordre dels treballs

La determinació de l'ordre dels treballs és, generalment, facultat del Contractista, menys en aquells casos que, per circumstàncies de

naturalesa tècnica, s'estimi convenient la seva variació per part de la Direcció facultativa .

1.2.5.- Facilitats per a altres contractistes

D'acord amb el que requereixi la Direcció facultativa, el Contractista donarà totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs

que li siguin encomanats als Subcontractistes o altres Contractistes que intervinguin en l'execució de l'obra. Tot això sense perjudici de les

compensacions econòmiques hi hagi per la utilització dels mitjans auxiliars o els subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, tots ells s'ajustaran al que resolgui la Direcció Facultativa.

132


1.2.6.- Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major.

Quan es precisi ampliar el Projecte, per motiu imprevist o per qualsevol incidència, no s'interrompran els treballs, continuant-se segons les

instruccions de la Direcció facultativa en tant es formula o es tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar, amb el seu personal i els seus mitjans materials, tot el que la direcció d'Execució de l'Obra disposi

per a estintolaments, apuntalaments, enderrocaments, recalçats o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei,

l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que es convingui.

1.2.7.- Interpretacions, aclariments i modificacions del projecte

El Contractista podrà requerir del Director d'Obra o del Director d'Execució de l'Obra, segons les seves respectives comeses i atribucions,

les instruccions o aclariments que es precisin per a la correcta interpretació i execució de l'obra projectada.

Quan es tracti d'interpretar, aclarir o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols, croquis, ordres i instruccions

corresponents, es comunicaran necessàriament per escrit al Contractista, estant aquest a la vegada obligat a retornar els originals o les

còpies, subscrivint amb la seva signatura l'assabentat, que figurarà al peu de totes les ordres, avisos i instruccions que rebi tant del

Director d'Execució de l'Obra, com del Director d'Obra.

Qualsevol reclamació que cregui oportuna fer el Contractista en contra de les disposicions preses per la Direcció facultativa, haurà de

dirigir-la, dintre del termini de tres dies, a qui l'hagués dictat, el qual li donarà el corresponent rebut, si aquest ho sol·licités

1.2.8.- Pròrroga per causa de força major

Si, per causa de força major o independentment de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, hagués de

suspendre-les o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per al seu compliment,

previ informe favorable del Director d'Obra. Per a això, el Contractista exposarà, un escrit dirigit al Director d'Obra, la causa que impedeix

l'execució o la marxa dels treballs i el retard que per això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per

aquesta causa sol·licita.

1.2.9.- Responsabilitat de la direcció facultativa en el retard de l'obra

El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al·legant com causa la manca de plànols o

ordres de la Direcció facultativa , a excepció del cas que havent-lo sol·licitat per escrit, no se li hagués proporcionat.

1.2.10.- Treballs defectuosos

El Contractista ha d'emprar els materials que compleixin les condicions exigides en el projecte, i realitzarà tots i cadascun dels treballs

contractats d'acord amb l'estipulat.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, el Contractista és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i

de les faltes i defectes que puguin existir per la seva dolenta execució, no sent un eximent el que la Direcció facultativa ho hagi examinat

o reconegut amb anterioritat, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les Certificacions Parcials d'obra, que sempre

s'entendran esteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència d’això anteriorment expressat, quan el Director d'Execució de l'Obra adverteixi vicis o defectes en els treballs

executats, o que els materials emprats o els aparells i equips col·locats no reuneixen les condicions preceptuades, ja sigui en el curs de

l'execució dels treballs o una vegada finalitzats amb anterioritat a la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses

siguin substituïdes o enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el contractat a expenses del Contractista. Si aquest no estimés justa la

133


decisió i es negués a la substitució, enderrocament i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Director d'Obra, qui

intervindrà per a resoldre-la.

1.2.11.- Vicis ocults

El Contractista és l'únic responsable dels vicis ocults i dels defectes de la construcció, durant l'execució de les obres i el període de

garantia, fins als terminis prescrits després de l'acabament de les obres en la vigent L.O.E., a part d'altres responsabilitats legals o de

qualsevol índole que puguin derivar-se.

Si el Director d'Execució de l'Obra tingués raons fonamentades per a creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres

executades, ordenarà, quan cregui oportú, realitzar abans de la recepció definitiva els assajos, destructius o no, que consideri necessaris

per a reconèixer o diagnosticar els treballs que suposi defectuosos, donant compte de la circumstància al Director d'Obra.

El Contractista enderrocarà, i reconstruirà posteriorment al seu càrrec, totes les unitats d'obra mal executades, les seves conseqüències,

danys i perjudicis, no podent eludir la seva responsabilitat pel fet que el Director d'Obra i/o el Director de l'Execució d'Obra ho hagin

examinat o reconegut amb anterioritat, o que hagi estat conformada o abonada una part o la totalitat de les obres mal executades.

1.2.12.- Procedència de materials, aparells i equips

El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials, aparells i equips de totes classes on consideri oportú i convenient per als seus

interessos, excepte en aquells casos en els que es preceptuï una procedència i característiques específiques en el projecte

Obligatòriament, i abans de procedir al seu emprament, amàs i posada en obra, el Contractista haurà de presentar al Director d'Execució

de l'Obra una llista completa dels materials, aparells i equips que vagi a utilitzar, en la qual s'especifiquin totes les indicacions sobre les

seves característiques tècniques, marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun d'ells.

1.2.13.- Presentació de mostres

A petició del Director d'Obra, el Contractista presentarà les mostres dels materials, aparells i equips, sempre amb l'antelació prevista en el

calendari d'obra.

1.2.14.- Materials, aparells i equips defectuosos

Quan els materials, aparells, equips i elements d'instal·lacions no fossin de la qualitat i característiques tècniques prescrites en el projecte,

no tinguessin la preparació en ell exigida o quan, mancant prescripcions formals, es reconegués o demostrés que no són els adequats per

a la seva finalitat, el Director d'Obra a instàncies del Director d'Execució de l'Obra, donarà l'ordre al Contractista de substituir-los per uns

altres que satisfacin les condicions o siguin els adequats per a la finalitat al que es destinin.

Si, als 15 dies de rebre el Contractista ordre de que retiri els materials que no estiguin en condicions, aquesta no ha estat complerta,

podrà fer-ho el Promotor o Propietat a compte del Contractista.

En el cas que els materials, aparells, equips o elements d'instal·lacions fossin defectuosos, però acceptables segons el parer del Director

d'Obra, es rebran amb la rebaixa del preu que aquest determini, tret que el Contractista prefereixi substituir-los per uns altres en

condicions.

1.2.15.- Despeses ocasionades per proves i assajos

Totes les despeses originades per les proves i assajos de materials o elements que intervinguin en l'execució de les obres correran a

càrrec i compte del Contractista

134


Tot assaig que no resulti satisfactori, que no es realitzi per omissió del Contractista, o que no ofereixi les suficients garanties, es podrà

començar novament o realitzar nous assajos o proves especificades en el projecte, a càrrec i compte del Contractista i amb la penalització

corresponent, així com totes les obres complementàries que poguessin donar lloc qualsevol dels supòsits anteriorment citats i que el

Director d'Obra consideri necessaris.

1.2.16.- Neteja de les obres

És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants tant d'enderrocs com de materials sobrants, retirar les

instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com executar tots els treballs i adoptar les mesures que siguin apropiades

perquè l'obra presenti bon aspecte.

1.2.17.- Obres sense prescripcions explícites

En l'execució de treballs que pertanyen a la construcció de les obres, i per als quals no existeixin prescripcions consignades explícitament

en aquest Plec ni en la restant documentació del projecte, el Contractista s'atindrà, en primer terme, a les instruccions que dicti la Direcció facultativa de les obres i, en segon lloc, a les normes i pràctiques de la bona construcció.

1.3.- Disposicions de les recepcions d'edificis i obres annexes

1.3.1.- Consideracions de caràcter general

La recepció de l'obra és l'acte pel qual el Contractista, una vegada acabada l'obra, fa lliurament de la mateixa al Promotor i és acceptada

per aquest. Podrà realitzar-se amb o sense reserves i haurà d'abastar la totalitat de l'obra o fases completes i acabades de la mateixa,

quan així s'acordi per les dues parts.

La recepció haurà de consignar-se en un acta signada, almenys, pel promotor i el Contractista, fent constar:

� Les parts que intervenen. � La data del certificat final de la totalitat de l'obra o de la fase completa i acabada de la mateixa. � El preu final de l'execució material de l'obra. � La declaració de la recepció de l'obra amb o sense reserves, especificant, si escau , aquestes de manera objectiva, i el termini

que haurien de quedar resolts els defectes observats. Una vegada resolts els mateixos, es farà constar en un acta a part, subscrita pels signants de la recepció.

� Les garanties que, si escau, s'exigeixen al Contractista per a assegurar les seves responsabilitats.

Així mateix, s'adjuntarà el certificat final d'obra subscrit pel director d'Obra i el Director de l'Execució de l'Obra.

El Promotor podrà rebutjar la recepció de l'obra per considerar que la mateixa no està acabada o que no s'adequa a les condicions

contractuals.

En tot cas, el rebuig haurà de ser motivat per escrit en l'acta, en la qual es fixarà el nou termini per a efectuar la recepció.

En el cas que es digui el contrari, la recepció de l'obra tindrà lloc dintre dels trenta dies següents a la data del seu acabament, acreditada

en el certificat final d'obra, termini que es contarà a partir de la notificació efectuada per escrit al promotor. La recepció s'entendrà

tàcitament produïda si transcorreguts trenta dies des de la data indicada el promotor no hagués posat de manifest reserves o rebuig

motivat per escrit.

El còmput dels terminis de responsabilitat i garantia serà l'establert en la L.O.E., i s'iniciarà a partir de la data que es subscrigui l'acta de

recepció, o quan s'entengui aquesta tàcitament produïda segons el previst en l'apartat anterior.

1.3.2.- Recepció provisional

Trenta dies abans de donar per finalitzades les obres, comunicarà el Director d'Execució de l'Obra al Promotor o Propietat la proximitat del

seu acabament a fi de convenir l'acte de Recepció Provisional.

135


Aquesta es realitzarà amb la intervenció de la Propietat, del Contractista, del Director d'Obra i del Director d'Execució de l'Obra. Es

convocarà també als restants tècnics que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials o

unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'estendrà un acta amb tants exemplars com persones que hi intervinguin, i signats per

tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament,

els Tècnics de la Direcció estendran el corresponent Certificat de Final d'Obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar expressament en l'Acta i es donaran al Contractista les oportunes

instruccions per a resoldre els defectes observats, fixant un termini per a resoldre'ls, expirat el qual s'efectuarà un nou reconeixement a fi

de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se resolt el contracte amb la pèrdua de la fiança.

1.3.3.- Documentació final de l'obra

El Director d'Execució de l'Obra, assistit pel contractista i els tècnics que haguessin intervingut en l'obra, redactarà la documentació final

de les obres, que es facilitarà al Promotor, amb les especificacions i continguts amatents per la legislació vigent, en el cas d'habitatges,

amb el que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4º del Reial decret 515/1989, de 21 d'Abril. Aquesta

documentació inclou el Manual d'Ús i Manteniment de l'Edifici.

1.3.4.- Amidament definitiu i liquidació provisional de l'obra

Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel director d'Execució de l'Obra al seu amidament definitiu, amb precisa

assistència del Contractista o del seu representant. S'estendrà l'oportuna certificació en triple versió que, aprovada pel director d'Obra

amb la seva signatura, servirà per a l'abonament pel promotor del saldo resultant menys la quantitat retinguda en concepte de fiança.

1.3.5.- Termini de garantia

El termini de garantia haurà d'estipular-se en el contracte privat i, en qualsevol cas, mai haurà de ser inferior a sis mesos

1.3.6.- Conservació de les obres rebudes provisionalment

Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, correran a càrrec i compte

del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o utilitzat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions ocasionades per l'ús correran a càrrec de

la Propietat i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec del Contractista

1.3.7.- Recepció definitiva

La recepció definitiva es realitzarà després de transcorregut el termini de garantia, d'igual manera i amb les mateixes formalitats que la

provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la normal

conservació dels edificis, i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin derivar dels vicis de construcció.

1.3.8.- Pròrroga del termini de garantia

Si, al procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés aquesta en les condicions degudes, s'ajornarà aquesta

recepció definitiva i el Director d'Obra indicarà al Contractista els terminis i formes en que haurien de realitzar-se les obres necessàries.

De no efectuar-se dintre d'aquests, podrà resoldre's el contracte amb la pèrdua de la fiança.

1.3.9.- Recepcions de treballs els quals el contracte hagi estat rescindit

136


En cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini fixat, la maquinària, instal·lacions i mitjans auxiliars,

a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser represa per una altra empresa sense cap

problema.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts anteriorment. Transcorregut el termini de

garantia, es rebran definitivament segons el que es disposa anteriorment.

Per a les obres i treballs no determinats, però acceptables segons el parer del Director d'Obra, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

2.- DISPOSICIONS FACULTATIVES

2.1.- Definició i atribucions dels agents de l'edificació

Les atribucions dels diferents agents intervinents en l'edificació són les regulades per la Llei 38/99 d'Ordenació de l'Edificació (L.O.E.).

Es defineixen agents de l'edificació totes les persones, físiques o jurídiques, que intervenen en el procés de l'edificació. Les seves

obligacions queden determinades pel disposat en la L.O.E. i altres disposicions que siguin d'aplicació i pel contracte que origina la seva

intervenció.

Les definicions i funcions dels agents que intervenen en l'edificació queden recollides en el capítol III "Agents de l'edificació", considerant-

se:

2.1.1.- El Promotor

És la persona física o jurídica, pública o privada, que individual o col·lectivament decideix, impulsa, programa i finança, amb recursos

propis o aliens, les obres d'edificació per a si o per a la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol.

Assumeix la iniciativa de tot el procés de l'edificació, impulsant la gestió necessària per a portar a terme l'obra inicialment projectada, i es

fa càrrec de tots els costos necessaris.

Segons la legislació vigent, a la figura del promotor s'equiparen també les de gestor de societats cooperatives, comunitats de propietaris,

o altres anàlogues que assumeixen la gestió econòmica de l'edificació.

Quan les Administracions públiques i els organismes subjectes a la legislació de contractes de les Administracions públiques actuïn com

promotors, es regiran per la legislació de contractes de les Administracions públiques i, en el que no està contemplat en la mateixa, per

les disposicions de la L.O.E .

2.1.2.- El Projectista

És l'agent que, per encàrrec del promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el projecte.

Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que ho complementin altres tècnics, de forma coordinada amb l'autor d'aquest.

Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics segons el previst en l'apartat 2 de

l'article 4 de la L.O.E., cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte.

2.1.3.- El Constructor o Contractista

És l'agent que assumeix, contractualment davant el Promotor, el compromís d'executar amb mitjans humans i materials, propis o aliens,

les obres o part de les mateixes amb subjecció al Projecte i al Contracte d'obra.

S'HA D'EFECTUAR ESPECIAL MENCIÓ QUE LA LLEI ASSENYALA COM RESPONSABLE EXPLÍCIT DELS VICIS O DEFECTES

CONSTRUCTIUS AL CONTRACTISTA GENERAL DE L'OBRA, SENSE PERJUDICI DEL DRET DE REPETICIÓ D'AQUEST CAP ALS

SUBCONTRACTISTES.

2.1.4.- El Director d'Obra

137


És l'agent que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i

mediambientals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions preceptives, i les condicions

del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequació per fi proposat.

Podran dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació del Director d'Obra.

2.1.5.- El Director de l'Execució de l'Obra

És l'agent que, formant part de la Direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de dirigir l'Execució Material de l'Obra i de controlar

qualitativa i quantitativament la construcció i qualitat de l'edificat. Per a això és requisit indispensable l'estudi i anàlisi prèvia del projecte

d'execució una vegada redactat per l'Arquitecte, procedint a sol·licitar-li, amb antelació a l'inici de les obres, totes aquells aclariments,

reparacions o documents complementaris que, dintre de la seva competència i atribucions legals, estimés necessaris per a poder dirigir de

manera solvent l'execució de les mateixes

2.1.6.- Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l'edificació

Són entitats de control de qualitat de l'edificació aquelles capacitades per a atorgar assistència tècnica en la verificació de la qualitat del

projecte, dels materials i de l'execució de l'obra i les seves instal·lacions d'acord amb el projecte i la normativa aplicable.

Són laboratoris d'assajos per al control de qualitat de l'edificació els capacitats per a atorgar assistència tècnica, mitjançant la realització

d'assajos o proves de servei dels materials, sistemes o instal·lacions d'una obra d'edificació

2.1.7.- Els subministradors de productes

Es consideren subministradors de productes els fabricants, encarregats de magatzems, importadors o venedors de productes de

construcció.

S'entén per producte de construcció aquell que es fabrica per a la seva incorporació permanent en una obra, incloent materials, elements

semielaborats, components i obres o part de les mateixes, tant acabades com en procés d'execució.

2.2.- Agents que intervenen en l'obra segons Llei 38/99 (L.O.E.)

La relació d'agents intervinents es troba en la memòria descriptiva del projecte.

2.3.- Agents en matèria de seguretat i salut segons RD 1627/97

La relació d'agents intervinents en matèria de seguretat i salut es troba en la memòria descriptiva del projecte.

2.4.- La Direcció facultativa

En correspondència amb la L.O.E., la Direcció facultativa està composta per la direcció d'Obra i la direcció d'Execució de l'Obra. A la

Direcció facultativa s'integrarà el Coordinador en matèria de Seguretat i Salut en fase d'execució de l'obra, en el cas que s'hagi adjudicat

aquesta missió a facultatiu distint dels anteriors.

Representa tècnicament els interessos del promotor durant l'execució de l'obra dirigint el procés de construcció en funció de les

atribucions professionals de cada tècnic participant.

2.5.- Visites facultatives

Són les realitzades a l'obra de manera conjunta o individual per qualsevol dels membres que componen la Direcció facultativa. La

intensitat i nombre de visites dependrà de les comeses que a cada agent li són pròpies, podent variar en funció dels requeriments

específics i de la major o menor exigència presencial requerida al tècnic a aquest efecte en cada cas i segons cadascuna de les fases de

l'obra. Hauran d'adaptar-se al procés lògic de construcció, podent els agents ésser o no coincidents en l'obra en funció de la fase concreta

que s'estigui desenvolupant a cada moment i de la comesa exigible a cadascú.

2.6.- Obligacions dels agents intervinents

138


Les obligacions dels agents que intervenen en l'edificació són les contingudes en els articles 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 i 16, del capítol III de

la L.O.E. i altra legislació aplicable.

2.6.1.- El Promotor

Ostentar sobre el solar la titularitat d'un dret que li faculti per a construir en ell.

Facilitar la documentació i informació prèvia necessària per a la redacció del projecte, així com autoritzar al Director d'Obra, al Director de

l'Execució de l'Obra i al Contractista posteriors modificacions del mateix que fossin imprescindibles per a dur a bon terme el projectat.

Triar i contractar als diferents agents, amb la titulació i capacitat professional necessària, que garanteixin el compliment de les condicions

legalment exigibles per a realitzar en la seva globalitat i dur a bon terme l'objecte del promogut, en els terminis estipulats i en les

condicions de qualitat exigibles mitjançant el compliment dels requisits bàsics estipulats per als edificis.

Gestionar i fer-se càrrec de les preceptives llicències i altres autoritzacions administratives procedents que, de conformitat amb la

normativa aplicable, comporta la construcció d'edificis, la urbanització que procedís en el seu entorn immediat, la realització d'obres que

en ells s'executin i la seva ocupació.

Garantir els danys materials que l'edifici pugui sofrir, per a l'adequada protecció dels interessos dels usuaris finals, en les condicions

legalment establertes, assumint la responsabilitat civil de forma personal i individualitzada, tant per a actes propis com per a actes d'altres

agents pels que, conforme a la legislació vigent, s'ha de respondre.

La subscripció obligatòria d'una assegurança, d'acord a les normes concretes fixades a aquest efecte, que cobreixi els danys materials

que ocasionin en l'edifici l'incompliment de les condicions d'habitabilitat en tres anys o que afectin a la seguretat estructural en el termini

de deu anys, amb especial esment als habitatges individuals en règim de autopromoció, que es regiran per tot allò especialment legislat a

aquest efecte.

Contractar als tècnics redactors del preceptiu Estudi de Seguretat i Salut o Estudi Bàsic, si escau, igual que als tècnics coordinadors en la

matèria en la fase que correspongui, tot això segons l'establert en el RD 1627/97, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen les disposicions

mínimes en matèria de seguretat i salut en les obres de construcció.

El Promotor no podrà donar ordre d'inici de les obres fins que el Contractista hagi redactat el seu Pla de Seguretat i, a més, aquest hagi

estat aprovat pel coordinador en Matèria de Seguretat i Salut en fase d'Execució de l'obra, deixant constància expressa en l'Acta

d'Aprovació realitzada a aquest efecte.

Efectuar el denominat Avís Previ a l'autoritat laboral competent, fent constar les dades de l'obra, redactant-lo d'acord a l'especificat en

l'Annex III del RD 1627/97. Còpia del mateix haurà d'exposar-se en l'obra de forma visible, actualitzant-lo si fos necessari.

Subscriure l'acta de recepció final de les obres, una vegada acabades aquestes, fent constar l'acceptació de les obres, que podrà

efectuar-se amb o sense reserves i que haurà d'abastar la totalitat de les obres o fases completes. En el cas de fer esment exprés a

reserves per a la recepció, haurien d'esmentar-se de manera detallada les deficiències i s'haurà de fer constar el termini que haurien de

quedar resolts els defectes observats.

Lliurar al comprador i usuari inicial, si escau, el denominat Llibre de l'Edifici que conté el manual d'ús i manteniment del mateix i altra

documentació d'obra executada, o qualsevol altre document exigible per les Administracions competents.

2.6.2.- El Projectista

Redactar el projecte per encàrrec del Promotor, amb subjecció a la normativa urbanística i tècnica en vigor i contenint la documentació

necessària per a tramitar tant la llicència d'obres i altres permisos administratius -projecte bàsic- com per a ser interpretada i poder

executar totalment l'obra, lliurant al Promotor les còpies autoritzades corresponents, degudament visades pel seu col·legi professional.

139


Definir el concepte global del projecte d'execució amb el nivell de detall gràfic i escrit suficient i calcular els elements fonamentals de

l'edifici, especialment la fonamentació i l'estructura. Concretar en el Projecte l'emplaçament de cambres de màquines, de comptadors,

fornícules, espais assignats per a pujada de conductes, reserves de buits de ventilació, allotjament de sistemes de telecomunicació i, en

general, d'aquells elements necessaris en l'edifici per a facilitar les determinacions concretes i especificacions detallades que són

comeses dels projectes parcials, havent aquests d'adaptar-se al Projecte d'Execució, no podent contravenir-ho de cap manera . Haurà de

lliurar-se necessàriament un exemplar del projecte complementari a l'Arquitecte abans de l'inici de les obres o instal·lacions

corresponents.

Acordar amb el Promotor la contractació de col·laboracions parcials d'altres tècnics professionals.

Facilitar la col·laboració necessària perquè es produeixi l'adequada coordinació amb els projectes parcials exigibles per la legislació o la

normativa vigent i que sigui necessari incloure per al desenvolupament adequat del procés constructiu, que haurien de ser redactats per

tècnics competents, sota la seva responsabilitat i subscrits per persona física. Els projectes parcials seran aquells redactats per altres

tècnics la competència dels quals pot ser distinta i incompatible amb les competències de l'Arquitecte i, per tant, d'exclusiva

responsabilitat d'aquests

Elaborar aquells projectes parcials o estudis complementaris exigits per la legislació vigent en els quals és legalment competent per a la

seva redacció, excepte declinació expressa de l'Arquitecte i previ acord amb el Promotor, podent exigir la compensació econòmica en

concepte de cessió de drets d'autor i de la propietat intel·lectual si s'hagués de lliurar a altres tècnics, igualment competents per a realitzar

el treball, documents o plans del projecte per ell redactat, en suport paper o informàtic.

Ostentar la propietat intel·lectual del seu treball, tant de la documentació escrita com dels càlculs de qualsevol tipus, així com dels plànols

continguts en la totalitat del projecte i qualsevol dels seus documents complementaris.

2.6.3.- El Constructor o Contractista

Tenir la capacitat professional o titulació que habilita per al compliment de les condicions legalment exigibles per a actuar com constructor.

Organitzar els treballs de construcció per a complir amb els terminis previstos, d'acord al corresponent Pla d'Obra, efectuant les

instal·lacions provisionals i disposant dels mitjans auxiliars necessaris.

Comunicar a l'autoritat laboral competent l'obertura del centre de treball en la qual inclourà el Pla de Seguretat i Salut al que es refereix

l'article 7 del RD 1627/97 de 24 d'octubre.

Adoptar totes les mesures preventives que compleixin els preceptes en matèria de Prevenció de Riscos laborals i Seguretat i Salut que

estableix la legislació vigent, redactant el corresponent Pla de Seguretat i ajustant-se al compliment estricte i permanent de l'establert en

l'Estudi de Seguretat i Salut, disposant de tots els mitjans necessaris i dotant al personal de l'equipament de seguretat exigibles, així com

complir les ordres efectuades pel coordinador en matèria de Seguretat i Salut en la fase d'Execució de l'obra

Supervisar de manera continuada el compliment de les normes de seguretat, tutelant les activitats dels treballadors al seu càrrec i, si

escau, rellevant del seu lloc a tots aquells que poguessin menyscabar les condicions bàsiques de seguretat personals o generals, per no

estar en les condicions adequades.

Examinar la documentació aportada pels tècnics redactors corresponents, tant del Projecte d'Execució com dels projectes

complementaris, així com de l'Estudi de Seguretat i Salut, verificant que li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra

contractada o, en cas contrari, sol·licitant els aclariments pertinents

Facilitar la tasca de la Direcció facultativa, subscrivint l'Acta de Replanteig executant les obres amb subjecció al Projecte d'Execució que

haurà d'haver examinat prèviament, a la legislació aplicable, a les Instruccions de l'Arquitecte Director d'Obra i del Director de l'Execució

Material de l'Obra, a fi d'arribar a la qualitat exigida en el projecte

140


Efectuar les obres seguint els criteris a l'ús que són propis de la correcta construcció, que té l'obligació de conèixer i posar en pràctica, així

com de les lleis generals dels materials o lex artis, encara quan aquests criteris no estiguessin específicament ressenyats en la seva

totalitat en la documentació de projecte A aquest efecte, ostenta la prefectura de tot el personal que intervingui en l'obra i coordina les

tasques dels subcontractistes.

Disposar dels mitjans materials i humans que la naturalesa i entitat de l'obra imposin, disposant del nombre adequat d'oficials, suboficials i

peons que l'obra requereixi a cada moment, bé per personal propi o mitjançant subcontractistes a aquest efecte, procedint a encavalcar

aquells oficis en l'obra que siguin compatibles entre si i que permetin escometre diferents treballs alhora sense provocar interferències,

contribuint amb això a la agilització i finalització de l'obra dintre dels terminis previstos.

Ordenar i disposar a cada moment de personal suficient al seu càrrec perquè efectuï les actuacions pertinents per a executar les obres

amb solvència, diligentment i sense interrupció, programant-les de manera coordinada amb l'Arquitecte Tècnic o Aparellador, Director

d'Execució Material de l'Obra.

Supervisar personalment i de manera continuada i completa la marxa de les obres, que haurien de transcórrer sense dilació i amb

adequat ordre i concert, així com respondre directament dels treballs efectuats pels seus treballadors subordinats, exigint-los el continu

autocontrol dels treballs que efectuïn, i ordenant la modificació de totes aquelles tasques que es presentin malament efectuades.

Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials utilitzats i elements constructius, comprovant els preparats en obra i rebutjant, per

iniciativa pròpia o per prescripció facultativa del Director de l'Execució de l'obra els subministraments de material o prefabricats que no

contin amb les garanties, documentació mínima exigible o documents d'idoneïtat requerits per les normes d'aplicació, havent de recaptar

de la Direcció facultativa la informació que necessiti per a complir adequadament la seva comesa.

Dotar de material, maquinària i utillatges adequats als operaris que intervinguin en l'obra, per a efectuar adequadament les instal·lacions

necessàries i no menyscabar amb la posada en obra les característiques i naturalesa dels elements constructius que componen l'edifici

una vegada finalitzat.

Posar a la disposició de l'Arquitecte Tècnic o Aparellador els mitjans auxiliars i personal necessari per a efectuar les proves pertinents per

al Control de Qualitat, recaptant la dita tècnica el pla a seguir quant a les preses de mostres, trasllats, assajos i altres actuacions

necessàries.

Cuidar que el personal de l'obra guardi el degut respecte a la Direcció facultativa .

Auxiliar al Director de l'Execució de l'Obra en els actes de replanteig i signar posteriorment i una vegada finalitzat aquest, l'acta

corresponent d'inici d'obra, així com la de recepció final.

Facilitar als Arquitectes Directors d'Obra les dades necessàries per a l'elaboració de la documentació final d'obra executada.

Subscriure les garanties d'obra que s'assenyalen en l'Article 19 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i que, en funció de la seva

naturalesa, arriben a períodes de 1 any (danys per defectes de terminació o acabat de les obres), 3 anys (danys per defectes o vicis

d'elements constructius o d'instal·lacions que afectin a l'habitabilitat) o 10 anys (danys en fonamentació o estructura que comprometin

directament la resistència mecànica i l'estabilitat de l'edifici).

2.6.4.- El Director d'Obra

Dirigir l'obra coordinant-la amb el Projecte d'Execució, facilitant la seva interpretació tècnica, econòmica i estètica als agents intervinents

en el procés constructiu.

Detenir l'obra per causa greu i justificada, que s'haurà de fer constar necessàriament en el Llibre d'Ordres i Assistències, donant

explicacions immediates al Promotor.

141


Redactar les modificacions, ajustaments, rectificacions o plànols complementaris que es precisin per a l'adequat desenvolupament de les

obres. És facultat expressa i única la redacció d'aquelles modificacions o aclariments directament relacionats amb l'adequació de la

fonamentació i de l'estructura projectades a les característiques geotècniques del terreny; el càlcul o recàlcul del dimensionament i armat

de tots i cadascun dels elements principals i complementaris de la fonamentació i de l'estructura vertical i horitzontal; els quals afectin

substancialment a la distribució d'espais i les solucions de façana i coberta i dimensionament i composició de buits, així com la modificació

dels materials previstos.

Assessorar al Director de l'Execució de l'Obra en aquells aclariments i dubtes que poguessin esdevenir per al correcte desenvolupament

de la mateixa, pel que fa a les interpretacions de les especificacions de projecte.

Assistir a les obres a fi de resoldre les contingències que es produeixin per a assegurar la correcta interpretació i execució del projecte,

així com impartir les solucions aclaridores que fossin necessàries, consignant en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises

que s'estimessin oportunes ressenyar per a la correcta interpretació de tot el que està projectat, sense perjudici d'efectuar tots els

aclariments i ordres verbals que s'estimés oportú.

Signar l'Acta de replanteig o de començament d'obra i el Certificat Final d'Obra així com signar el vistiplau de les certificacions parcials

referides al percentatge d'obra efectuada i, si escau i a instàncies del Promotor, la supervisió de la documentació que se li presenti relativa

a les unitats d'obra realment executades prèvia a la seva liquidació final, tot això amb els visats que si escau fossin preceptius.

Informar puntualment al Promotor d'aquelles modificacions substancials que, per raons tècniques o normatives, comporten una variació

del construït pel que fa al projecte bàsic i d'execució i que afectin o puguin afectar al contracte subscrit entre el promotor i els destinataris

finals dels habitatges.

Redactar la documentació final d'obra, pel que fa a la documentació gràfica i escrita del projecte executat, incorporant les modificacions

efectuades. Per a això, els tècnics redactors de projectes i/o estudis complementaris hauran obligatòriament lliurar-li la documentació final

en la que es faci constar l'estat final de les obres i/o instal·lacions per ells redactades, supervisades i realment executades, sent

responsabilitat dels signants la veracitat i exactitud dels documents presentats.

Al Projecte Final d'Obra s'annexarà l'Acta de Recepció Final; la relació identificativa dels agents que han intervingut en el procés

d'edificació, inclosos tots els subcontractistes i oficis intervinents; les instruccions d'Ús i Manteniment de l'Edifici i de les seves

instal·lacions, de conformitat amb la normativa que li sigui d'aplicació.

La documentació a la qual es fa referència en els dos apartats anteriors és part constituent del Llibre de l'Edifici i el Promotor haurà de

lliurar una còpia completa als usuaris finals del mateix que, en el cas d'edificis d'habitatges plurifamiliars, es materialitza en un exemplar

que haurà de ser custodiat pel president de la Comunitat de Propietaris o per l'Administrador, sent aquests els responsables de divulgar a

la resta de propietaris el seu contingut i de fer complir els requisits de manteniment que consten en la citada documentació.

A més de totes les facultats que corresponen a l'Arquitecte Director d'Obra, expressades en els articles precedents, és missió específica

seva la direcció mediata, denominada alta direcció en el que al compliment de les directrius generals del projecte es refereix, i a

l'adequació del construït a aquest.

S'ha d'assenyalar expressament que la resistència al compliment de les ordres dels Arquitectes Directors d'Obra en la seva tasca d'alta

direcció es considerarà com falta greu i, en cas que, al seu parer, d'incompliment de l'ordenat posés en perill l'obra o les persones que en

ella treballen, podrà recusar al Contractista i/o acudir a les autoritats judicials, sent responsable el Contractista de les conseqüències

legals i econòmiques.

2.6.5.- El Director de l'Execució de l'Obra

142


Correspon a l'Arquitecte Tècnic o Aparellador, segons s'estableix en l'Article 13 de la LOE i altra legislació vigent a aquest efecte, les

atribucions competencials i obligacions que s'assenyalen a continuació

La direcció immediata de l'Obra.

Verificar personalment la recepció a peu d'obra, previ al seu aplec o col·locació definitiva, de tots els productes i materials subministrats

necessaris per a l'execució de l'obra, comprovant que s'ajusten amb precisió a les determinacions del projecte i a les normes exigibles de

qualitat, amb la plena potestat d'acceptació o rebuig dels mateixos en cas que ho considerés oportú i per causa justificada, ordenant la

realització de proves i assajos que fossin necessaris.

Dirigir l'execució material de l'obra d'acord amb les especificacions de la memòria i dels plànols del Projecte, així com, si escau, amb les

instruccions complementàries necessàries que recaptés del Director d'Obra.

Anticipar-se amb l'antelació suficient a les diferents fases de la posada en obra, requerint els aclariments a l'Arquitecte o Arquitectes

Directors d'Obra que fossin necessàries i planificant de manera anticipada i continuada amb el Contractista principal i els subcontractistes

els treballs a efectuar.

Comprovar els replanteigs, els materials, formigons i altres productes subministrats, exigint la presentació dels oportuns certificats de

idoneïtat dels mateixos.

Verificar la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, estenent-se aquesta comesa a tots els

elements de fonamentació i estructura horitzontal i vertical, amb comprovació de les seves especificacions concretes de dimensionat

d'elements, tipus de biguetes i adequació a fitxa tècnica homologada, diàmetres nominals, longituds d'ancoratge i encavallaments

adequats i doblegat de barres.

Observança dels temps d'encofrat i desencofrat de bigues, pilars i forjats assenyalats per la Instrucció del Formigó vigent i d'aplicació.

Comprovació del correcte dimensionament de rampes i escales i del seu adequat traçat i replanteig amb acord als pendents, desnivells

projectats i al compliment de totes les normatives que són d'aplicació; a dimensions parcials i totals d'elements, a la seva forma i

geometria específica, així com a les distàncies que han de guardar-se entre ells, tant en horitzontal com en vertical.

Verificació de d'adequada posada en obra de fàbriques i tancaments, al seu correcte i complet entrellaçament i, en general, al que pertoca

a l'execució material de la totalitat de l'obra i sense excepció alguna, d'acord als criteris i lleis dels materials i de la correcta construcció

(lex artis) i a les normatives d'aplicació

Assistir a l'obra amb la freqüència, dedicació i diligència necessàries per a complir eficaçment la deguda supervisió de l'execució de la

mateixa en totes les seves fases, des del replanteig inicial fins a la total finalització de l'edifici, donant les ordres precises d'execució al

Contractista i, si escau, als subcontractistes.

Consignar en el Llibre d'Ordres i Assistències les instruccions precises que considerés oportú ressenyar per a la correcta execució

material de les obres.

Supervisar posteriorment el correcte compliment de les ordres prèviament efectuades i l'adequació del realment executat a l'ordenat

prèviament.

Verificar l'adequat traçat d'instal·lacions, conductes, escomeses, xarxes d'evacuació i el seu dimensionament, comprovant la seva

idoneïtat i ajustament tant a l'especificacions del projecte d'execució com dels projectes parcials, coordinant aquestes actuacions amb els

tècnics redactors corresponents.

Detenir l'Obra si, al seu judici, existís causa greu i justificada, que s'haurà de fer constar necessàriament en el Llibre d'Ordres i

Assistències, donant compte immediata als Arquitectes Directors d'Obra que haurien de necessàriament corroborar-la per a la seva plena

efectivitat, i al Promotor.

143


Supervisar les proves pertinents per al Control de Qualitat, respecte a l'especifica't per la normativa vigent, en la comesa de la qual i

obligacions té legalment competència exclusiva, programant sota la seva responsabilitat i degudament coordinat i auxiliat pel contractista,

les preses de mostres, trasllats, assajos i altres actuacions necessàries d'elements estructurals, així com les proves d'estanqueïtat de

façanes i dels seus elements, de cobertes i les seves impermeabilitzacions, comprovant l'eficàcia de les solucions.

Informar amb promptitud als Arquitectes Directors d'Obra dels resultats dels Assajos de Control conforme es vagi tenint coneixement dels

mateixos, proposant-li la realització de proves complementàries en cas de resultats adversos.

Després de l'oportuna comprovació, emetre les certificacions parcials o totals relatives a les unitats d'obra realment executades, amb els

visats que si escau fossin preceptius

Col·laborar activa i positivament amb els restants agents intervinents, servint de nexe d'unió entre aquests, el Contractista, els

Subcontractistes i el personal de l'obra.

Elaborar i subscriure responsablement la documentació final d'obra relativa als resultats del Control de Qualitat i, en concret, a aquells

assajos i verificacions d'execució d'obra realitzats sota la seva supervisió relatius als elements de la fonamentació, murs i estructura, a les

proves d'estanqueïtat i vessament de cobertes i de façanes, a les verificacions del funcionament de les instal·lacions de sanejament i

desguassos de pluvials i altres aspectes assenyalats en la normativa de Control de Qualitat.

Subscriure conjuntament el Certificat Final d'Obra, acreditant amb això la seva conformitat a la correcta execució de les obres i a la

comprovació i verificació positiva dels assajos i proves realitzades.

Si es fes cas omís de les ordres efectuades per l'Arquitecte Tècnic, Director de l'Execució de les Obres, es considerés com falta greu i, en

cas que , al seu judici, l'incompliment de l'ordenat posés en perill l'obra o les persones que en ella treballen, podrà acudir a les autoritats

judicials, sent responsable el Contractista de les conseqüències legals i econòmiques.

2.6.6.- Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l'edificació

Prestar assistència tècnica i lliurar els resultats de la seva activitat a l'agent autor de l'encàrrec i, en tot cas, al director de l'execució de les

obres.

Justificar la capacitat suficient de mitjans materials i humans necessaris per a realitzar adequadament els treballs contractats, si escau, a

través de la corresponent acreditació oficial atorgada per les Comunitats Autònomes amb competència en la matèria.

2.6.7.- Els subministradors de productes

Realitzar els lliuraments dels productes d'acord amb les especificacions de la comanda, responent del seu origen, identitat i qualitat, així

com del compliment de les exigències que, si escau, estableixi la normativa tècnica aplicable.

Facilitar, quan escaigui, les instruccions d'ús i manteniment dels productes subministrats, així com les garanties de qualitat corresponents,

per a la seva inclusió en la documentació de l'obra executada

2.6.8.- Els propietaris i els usuaris

Són obligacions dels propietaris conservar en bon estat l'edificació mitjançant un adequat ús i manteniment, així com rebre, conservar i

transmetre la documentació de l'obra executada i les assegurances i garanties amb que aquesta conti.

Són obligacions dels usuaris siguin o no propietaris, la utilització adequada dels edificis o de part dels mateixos de conformitat amb les

instruccions d'ús i manteniment contingudes en la documentació de l'obra executada.

2.7.- Documentació final d'obra: Llibre de l'Edifici

D'acord a l'Article 7 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació, una vegada finalitzada l'obra, el projecte amb la incorporació, si escau, de les

modificacions degudament aprovades, serà facilitat al promotor pel director d'Obra per a la formalització dels corresponents tràmits

administratius.

144


A aquesta documentació s'adjuntarà, almenys, l'acta de recepció, la relació identificativa dels agents que han intervingut durant el procés

d'edificació així com la relativa a les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici i les seves instal·lacions, de conformitat amb la normativa

que li sigui d'aplicació.

Tota la documentació que fan referència els apartats anteriors, que constituirà el Llibre de l'Edifici, serà lliurada als usuaris finals de

l'edifici.

2.7.1.- Els propietaris i els usuaris

Són obligacions dels propietaris conservar en bon estat l'edificació mitjançant un adequat ús i manteniment, així com rebre, conservar i

transmetre la documentació de l'obra executada i les assegurances i garanties amb que aquesta conti.

Són obligacions dels usuaris siguin o no propietaris, la utilització adequada dels edificis o de part dels mateixos de conformitat amb les

instruccions d'ús i manteniment contingudes en la documentació de l'obra executada.

3.- DISPOSICIONS ECONÒMIQUES

3.1.- Definició

Les condicions econòmiques fixen el marc de relacions econòmiques per a l'abonament i recepció de l'obra. Tenen un caràcter subsidiari

respecte al contracte d'obra establert entre les parts que intervenen, Promotor i Contractista, que és en definitiva el qual té validesa.

3.2.- Contracte d'obra

S'aconsella que se signi el contracte d'obra, entre el Promotor i el Contractista, abans d'iniciar-se les obres, evitant en tant que sigui

possible la realització de l'obra per administració. A la Direcció facultativa (Director d'Obra i Director d'Execució de l'Obra) se li facilitarà

una còpia del contracte d'obra per a poder certificar en els termes pactats.

Només s'aconsella contractar per administració aquelles partides d'obra irrellevants i de difícil quantificació, o quan es desitgi un acabat

molt acurat.

El contracte d'obra haurà de preveure les possibles interpretacions i discrepàncies que poguessin sorgir entre les parts, així com garantir

que la Direcció facultativa pugui, de fet, COORDINAR, DIRIGIR i CONTROLAR l'obra, pel que és convenient que s'especifiquin i

determinin amb claredat, com a mínim, els següents punts:

� Documents a aportar pel contractista. � Condicions d'ocupació del solar i inici de les obres. � Determinació de les despeses d'agafades i consums. � Responsabilitats i obligacions del Contractista: Legislació laboral. � Responsabilitats i obligacions del Promotor. � Pressupost del Contractista. � Revisió de preus (en el seu cas). � Forma de pagament: Certificacions. � Retencions en concepte de garantia (mai menys del 5%). � Terminis d'execució: Planning. � Retard de l'obra: Penalitzacions. � Recepció de l'obra: Provisional i definitiva. � Litigi entre les parts.

Atès que aquest Plec de Condicions Econòmiques és complement del contracte d'obra en cas que no existeixi cap contracte d'obra entre

les parts se li comunicarà a la Direcció facultativa, que posarà a la disposició de les parts el present Plec de Condicions Econòmiques que

podrà ser usat com base per a la redacció del corresponent contracte d'obra.

3.3.- Criteri General

145


Tots els agents que intervenen en el procés de la construcció, definits en la Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació (L.O.E.), tenen dret a

percebre puntualment les quantitats reportades per la seva correcta actuació conformement a les condicions contractualment establertes,

podent exigir-se recíprocament les garanties suficients per al compliment diligent de les seves obligacions de pagament.

3.4.- Fiances

El Contractista presentarà una fiança conforme al procediment que s'estipuli en el contracte d'obra:

3.4.1.- Execució de treballs a càrrec de la fiança

Si el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs precisos per a ultimar l'obra en les condicions contractades, el Director

d'Obra, en nom i representació del Promotor, els ordenarà executar a un tercer, o podrà realitzar-los directament per administració,

abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions que tingui dret el Promotor, en el cas que l'import de la

fiança no fos suficient per a cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no anessin de rebut.

3.4.2.- Devolució de les fiances

La fiança rebuda serà retornada al Contractista en un termini establert en el contracte d'obra, una vegada signada l'Acta de Recepció

Definitiva de l'obra. El Promotor podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i quitança dels seus deutes causats per l'execució

de l'obra, tals com salaris, subministraments i subcontractes.

3.4.3.- Devolució de la fiança en el cas d'efectuar-se recepcions parcials

Si el Promotor, amb la conformitat del Director d'Obra, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista que se li retorni la part

proporcional de la fiança

3.5.- Dels preus

L'objectiu principal de l'elaboració del pressupost és anticipar el cost del procés de construir l'obra. Descompondrem el pressupost en

unitats d'obra component menor que es contracta i certifica per separat, i basant-nos en aquests preus, calcularem el pressupost.

3.5.1.- Preu bàsic

És el preu per unitat (ud, m, kg, etc.) d'un material amatent a peu d'obra , (inclòs el seu transport a obra, descàrrega en obra, embalatges,

etc.) o el preu per hora de la maquinària i de la mà d'obra.

3.5.2.- Preu unitari

És el preu d'una unitat d'obra que obtindrem com suma dels següents costos:

� Costos directes: calculats com suma dels productes "preu bàsic x quantitat" de la mà d'obra, maquinària i materials que intervenen en l'execució de la unitat d'obra.

� Mitjans auxiliars: Costos directes complementaris, calculats en forma percentual com percentatge d'altres components, degut al fet que representen els costos directes que intervenen en l'execució de la unitat d'obra i que són de difícil quantificació. Són diferents per a cada unitat d'obra.

� Costos indirectes: aplicats com un percentatge de la suma dels costos directes i mitjans auxiliars, igual per a cada unitat d'obra degut al fet que representen els costos dels factors necessaris per a l'execució de l'obra que no es corresponen a cap unitat d'obra en concret.

En relació a la composició dels preus, el vigent Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (Reial decret

1098/2001, de 12 d'octubre) estableix que la composició i el càlcul dels preus de les diferents unitats d'obra es basi en la determinació

dels costos directes i indirectes precisos per a la seva execució, sense incorporar, en cap cas, l'import de l'Impost sobre el Valor Afegit

que pugui gravar els lliuraments de béns o prestacions de serveis realitzats.

Considera costos directes:

� La mà d'obra que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra

146


� Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat que es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

� Les despeses de personal, combustible, energia, etc., que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lacions utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

� Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària i instal·lacions anteriorment citades.

Han d'incloure's com a costos indirectes:

Les despeses d'instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers,

laboratori, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, excepte

aquelles que es reflecteixin en el pressupost valorades en unitats d'obra o en partides alçades, es xifraran en un percentatge dels costos

directes, igual per a totes les unitats d'obra, que adoptarà, en cada cas, l'autor del projecte a la vista de la naturalesa de l'obra projectada,

de la importància del seu pressupost i del seu previsible termini d'execució

Les característiques tècniques de cada unitat d'obra, en les quals s'inclouen totes les especificacions necessàries per a la seva correcta

execució, es troben en l'apartat de 'Prescripcions quant a l'Execució per Unitat d'Obra.', al costat de la descripció del procés d'execució de

la unitat d'obra.

Si en la descripció del procés d'execució de la unitat d'obra no figurés cap operació necessària per a la seva correcta execució, s'entén

que està inclosa en el preu de la unitat d'obra, pel que no suposarà càrrec addicional o augment de preu de la unitat d'obra contractada.

Per a major aclariment, s'exposen algunes operacions o treballs, que s'entén que sempre formen part del procés d'execució de les unitats

d'obra

� El transport i moviment vertical i horitzontal dels materials en obra, fins i tot càrrega i descàrrega dels camions. � Eliminació de restes, neteja final i retirada de residus a abocador d'obra � Transport d'enderrocs sobrants a abocador autoritzat. � Muntatge, comprovació i posada a punt. � Les corresponents legalitzacions i permisos en instal·lacions. � Maquinària, bastimentada i mitjans auxiliars necessaris.

Treballs que es consideraran sempre inclosos i per a no ser reiteratius no s'especifiquen en cadascuna de les unitats d'obra.

3.5.3.- Pressupost d'Execució Material (PEM)

És el resultat de la suma dels preus unitaris de les diferents unitats d'obra que la componen.

Es denomina Pressupost d'Execució Material al resultat obtingut per la suma dels productes del nombre de cada unitat d'obra pel seu preu

unitari i de les partides alçades. És a dir, el cost de l'obra sense incloure les despeses generals, el benefici industrial i l'impost sobre el

valor afegit.

3.5.4.- Preus contradictoris

Només es produiran preus contradictoris quan el Promotor, per mitjà del Director d'Obra, decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en

alguna de les previstes, o quan sigui necessari afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista sempre estarà obligat a efectuar els canvis indicats.

Per manca d'acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director d'Obra i el Contractista abans de començar l'execució dels

treballs i en el termini que determini el contracte d'obra o, en defecte d'això, abans de quinze dies hàbils des que se li comuniqui

fefaentment al Director d'Obra. Si subsisteix la diferència, s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dintre del quadre de preus del

projecte i, en segon lloc, al banc de preus d'ús més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi hagués es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte d'obra. Mai es prendrà per a la valoració

dels corresponents preus contradictoris la data de l'execució de la unitat d'obra en qüestió.

3.5.5.- Reclamació d'augment de preus

147


Si el Contractista, abans de la signatura del contracte d'obra, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap

pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a

l'execució de les obres.

3.5.6.- Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums locals respecte de l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats

d'obra executades. S'estarà al previst en el Pressupost i en el criteri de mesurament en obra recollit en el Plec.

3.5.7.- De la revisió dels preus contractats

El pressupost presentat pel contractista s'entén que és tancat, pel que no s'aplicarà revisió de preus.

Només es procedirà a efectuar revisió de preus quan hagi quedat explícitament determinat en el contracte d'obra entre el Promotor i el

Contractista.

3.5.8.- Apilament de materials

El Contractista queda obligat a executar els apilaments de materials o aparells d'obra que el Promotor ordeni per escrit.

Els materials apilats, una vegada abonats pel propietari, són de l'exclusiva propietat d'aquest, sent el Contractista responsable de guardar-

los i conservar-los.

3.6.- Obres per administració

Es denominen "Obres per administració" aquelles en les quals les gestions que es precisen per a la seva realització les duu directament el

Promotor, bé per si mateix, per un representant seu o mitjançant un Contractista.

Les obres per administració es classifiquen en dues modalitats:

� Obres per administració directa. � Obres per administració delegada o indirecta.

Segons la modalitat de contractació, en el contracte d'obra es regularà:

� La seva liquidació. � L'abonament al Contractista dels comptes d'administració delegada. � Les normes per a l'adquisició dels materials i aparells. � Responsabilitats del Contractista en la contractació per administració en general i, en particular, la deguda al baix rendiment dels

obrers.

3.7.- Valoració i abonament dels treballs

3.7.1.- Forma i terminis d'abonament de les obres

Es realitzarà per certificacions d'obra i es recolliran les condicions en el contracte d'obra establert entre les parts que intervenen (Promotor

i Contractista) que, en definitiva, és el qual té validesa.

Els pagaments s'efectuaran per la propietat en els terminis prèviament establerts en el contracte d'obra, i el seu import correspondrà

precisament al de les certificacions de l'obra conformades pel director d'Execució de l'Obra, en virtut de les quals es verifiquen aquests.

El Director d'Execució de l'Obra realitzarà, en la forma i condicions que estableixi el criteri d'amidament en obra incorporat en les

Prescripcions en quant a l'Execució per unitat d'obra, l'amidament de les unitats d'obra executades durant el període de temps anterior,

podent el Contractista presenciar la realització de tals amidaments.

Per a les obres o parts d'obra que, per les seves dimensions i característiques, hagin de quedar posterior i definitivament ocultes, el

contractista està obligat a avisar al Director d'Execució de l'Obra amb la suficient antelació, a fi que aquest pugui realitzar els

corresponents amidaments i presa de dades, aixecant els plànols que les defineixin, la conformitat dels quals subscriurà el Contractista.

148


Per manca d'avís anticipat, l'existència del qual correspon provar al Contractista, queda aquest obligat a acceptar les decisions del

Promotor sobre el particular.

3.7.2.- Relacions valorades i certificacions

En els terminis fixats en el contracte d'obra entre el Promotor i el Contractista, aquest últim formularà una relació valorada de les obres

executades durant les dates previstes, segons l'amidament practicat pel director d'Execució de l'Obra

Les certificacions d'obra seran el resultat d'aplicar, a la quantitat d'obra realment executada, els preus contractats de les unitats d'obra. No

obstant això , els excessos d'obra realitzada en unitats, tals com excavacions i formigons, que siguin imputables al Contractista, no seran

objecte de cap certificació.

Els pagaments s'efectuaran pel promotor en els terminis prèviament establerts, i el seu import correspondrà al de les certificacions d'obra,

conformades per la Direcció facultativa. Tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i

variacions que es derivin de la Liquidació Final, no suposant tampoc aquestes certificacions parcials l'acceptació, l'aprovació, ni la

recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini que la valoració es refereix. Si la Direcció facultativa ho exigís,

les certificacions s'estendran a origen.

3.7.3.- Millora d'obres lliurement executades

Quan el Contractista, fins i tot amb l'autorització del Director d'Obra, emprés materials de més acurada preparació o de major grandària

que l'assenyalat en el projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra que tingués assignat major preu, o executés amb majors

dimensions qualsevol part de l'obra o, en general, introduís en aquesta i sense sol·licitar-se-la, qualsevol altra modificació que sigui

beneficiosa segons el parer de la Direcció facultativa, no tindrà dret més que a l'abonament del que li pogués correspondre en el cas que

hagués construït l'obra amb estricta subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

3.7.4.- Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

L'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada s'efectuarà prèvia justificació per part del Contractista. Per a això, el Director

d'Obra indicarà al Contractista, amb anterioritat a la seva execució, el procediment que ha de seguir-se per a dur aquest compte.

3.7.5.- Abonament de treballs especials no contractats

Quan calgués efectuar qualsevol tipus de treball d'índole especial o ordinària que, per no estar contractat, no sigui de compte del

Contractista, i si no es contractessin amb tercera persona, tindrà el Contractista l'obligació de realitzar-los i de satisfer les despeses de

tota classe que ocasionin, els quals li seran abonats per la Propietat per separat i en les condicions que s'estipulin en el contracte d'obra.

3.7.6.- Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Efectuada la recepció provisional, i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs qualssevol, per al seu abonament es

procedirà així:

� Si els treballs que es realitzin estiguessin especificats en el Projecte, i sense causa justificada no s'haguessin realitzat pel contractista al seu degut temps, i el Director d'obra exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats als preus que figurin en el Pressupost i abonats d'acord amb l'establert en el present Plec de Condicions, sense estar subjectes a revisió de preus.

� Si s'han executat treballs precisos per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, per haver estat aquest utilitzat durant aquest termini pel promotor, es valoraran i abonaran als preus del dia, prèviament acordats.

� Si s'han executat treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà res per ells al Contractista.

3.8.- Indemnitzacions Mútues

3.8.1.- Indemnització per retard del termini de terminació de les obres

149


Si, per causes imputables al Contractista, les obres sofrissin un retard en la seva finalització en relació amb termini d'execució previst, el

Promotor podrà imposar al Contractista, a càrrec de l'última certificació, les penalitzacions establertes en el contracte, que mai seran

inferiors al perjudici que pogués causar el retard de l'obra.

3.8.2.- Retard dels pagaments per part del Promotor

Es regularà en el contracte d'obra les condicions a complir per part d'ambdós.

3.9.- Diversos

3.9.1.- Millores, augments i/o reduccions d'obra

Si, per causes imputables al Contractista, les obres sofrissin un retard en la seva finalització en relació amb termini d'execució previst, el

Promotor podrà imposar al Contractista, a càrrec de l'última certificació, les penalitzacions establertes en el contracte d'obra, que mai

seran inferiors al perjudici que pogués causar el retard de l'obra.

3.9.2.- Unitats d'obra defectuoses

Les obres defectuoses no es valoraran.

3.9.3.- Assegurança de les obres

El Contractista està obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució, fins a la recepció definitiva.

3.9.4.- Conservació de l'obra

El Contractista està obligat a conservar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució, fins a la recepció definitiva.

3.9.5.- Ús pel contractista d'edifici o béns del Promotor

No podrà el Contractista fer ús d'edifici o béns del Promotor durant l'execució de les obres sense el consentiment del mateix.

A l'abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com per resolució del contracte, està obligat a deixar-lo

desocupat i net en el termini que s'estipuli en el contracte d'obra.

3.9.6.- Pagament d'arbitris

El pagament d'impostos i arbitris en general, municipals o d'altre origen, sobre tanques, enllumenat, etc., l'abonament del qual ha de fer-se

durant el temps d'execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs que es realitzen, correran a càrrec del Contractista,

sempre que en el contracte d'obra no s'estipuli el contrari.

3.10.- Retencions en concepte de garantia

De l'import total de les certificacions es descomptarà un percentatge, que es retindrà en concepte de garantia. Aquest valor no haurà de

ser mai menor del cinc per cent (5%) i respondrà dels treballs mal executats i dels perjudicis que puguin ocasionar-li al Promotor.

Aquesta retenció en concepte de garantia quedarà en poder del Promotor durant el temps designat com PERÍODE DE GARANTIA,

podent ser aquesta retenció, "en metàl·lic" o mitjançant un aval bancari que garanteixi l'import total de la retenció.

Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs precisos per a ultimar l'obra en les condicions contractades, el Director

d'Obra, en representació del Promotor, els ordenarà executar a un tercer, o podrà realitzar-los directament per administració, abonant el

seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions que tingui dret el Promotor, en el cas que l'import de la fiança no

bastés per a cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de rebut

La fiança retinguda en concepte de garantia serà retornada al Contractista en el termini estipulat en el contracte, una vegada signada

l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. El promotor podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i liquidació dels seus deutes

atribuïbles a l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments o subcontractes.

3.11.- Terminis d'execució: Planning d'obra

150


En el contracte d'obra haurien de figurar els terminis d'execució i lliuraments, tant totals com parcials. A més, serà convenient adjuntar al

respectiu contracte un Planning de l'execució de l'obra on figurin de forma gràfica i detallada la durada de les diferents partides d'obra que

haurien de conformar les parts contractants.

3.12.- Liquidació econòmica de les obres

Simultàniament al deslliurament de l'última certificació, es procedirà a l'atorgament de l'Acta de Liquidació Econòmica de les obres, que

haurien de signar el Promotor i el Contractista. En aquest acte es donarà per acabada l'obra i es lliuraran, si escau, les claus, els

corresponents butlletins degudament emplenats d'acord a la Normativa Vigent, així com els projectes Tècnics i permisos de les

instal·lacions contractades.

Aquesta Acta de Liquidació Econòmica servirà d'Acta de Recepció Provisional de les obres, per a això serà conformada pel promotor, el

Contractista, el Director d'Obra i el Director d'Execució de l'Obra, quedant des d'aquest moment la conservació i custòdia de les mateixes

a càrrec del Promotor.

La citada recepció de les obres, provisional i definitiva, queda regulada segons es descriu en les Disposicions Generals del present Plec.

3.13.- Liquidació final de l'obra

Entre el Promotor i Contractista, la liquidació de l'obra haurà de fer-se d'acord amb les certificacions conformades per la Direcció d'Obra.

Si la liquidació es realitzés sense el vistiplau de la Direcció d'Obra, aquesta només intervindrà, en cas de desavinença o desacord, en el

recurs davant els Tribunals

151


152


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 1.- PRESCRIPCIONS SOBRE ELS MATERIALS

Per a facilitar la labor a realitzar, per part del Director de l'Execució de l'Obra per al control de recepció en obra dels productes, equips i

sistemes que se subministrin a l'obra d'acord amb l'especificat en l'article 7.2. del CTE, en el present projecte s'especifiquen les

característiques tècniques que haurien de complir els productes, equips i sistemes subministrats.

Els productes, equips i sistemes subministrats haurien de complir les condicions que sobre ells s'especifiquen en els diferents documents

que componen el Projecte. Així mateix, les seves qualitats seran acords amb les diferents normes que sobre ells estiguin publicades i que

tindran un caràcter de complementarietat a aquest apartat del Plec. Tindran preferència quant a la seva acceptabilitat aquells materials

que estiguin en possessió de Document d'Idoneïtat Tècnica que avali les seves qualitats, emès per Organismes Tècnics reconeguts.

Aquest control de recepció en obra de productes, equips i sistemes comprendrà segons l'article 7.2. del CTE:

� El control de la documentació dels subministraments, realitzat d'acord amb l'article 7.2.1 . � El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d'idoneïtat, segons l'article 7.2.2 . � El control mitjançant assajos, conforme a l'article 7.2.3 .

Per part del Constructor o Contractista ha d'existir obligació de comunicar als subministradors de productes les qualitats que s'exigeixen

per als distints materials, aconsellant-se que prèviament a l'ocupació dels mateixos se sol·liciti l'aprovació del Director d'Execució de

l'Obra i de les entitats i laboratoris encarregats del control de qualitat de l'obra.

El Contractista serà responsable que els materials empleats compleixin amb les condicions exigides, independentment del nivell de

control de qualitat que s'estableixi per a l'acceptació dels mateixos.

El Contractista notificarà al Director d'Execució de l'Obra, amb suficient antelació, la procedència dels materials que es proposi utilitzar,

aportant, quan així ho sol·liciti el Director d'Execució de l'Obra, les mostres i dades necessàries per a decidir sobre la seva acceptació.

Aquests materials seran reconeguts pel director d'Execució de l'Obra abans de la seva ocupació en obra, sense l'aprovació de la qual no

podran ser apilats en obra ni es podrà procedir a la seva col·locació. Així mateix, encara després de col·locats en obra, aquells materials

que presentin defectes no percebuts en el primer reconeixement, sempre que vagi en perjudici del bon acabat de l'obra, seran retirats de

l'obra. Tots les despeses que això ocasionés seran a càrrec del Contractista.

El fet que el Contractista subcontracti qualsevol partida d'obra no li eximeix de la seva responsabilitat.

La simple inspecció o examen per part dels Tècnics no suposa la recepció absoluta dels mateixos, sent els oportuns assajos els quals

determinin la seva idoneïtat, no extingint-se la responsabilitat contractual del Contractista a aquests efectes fins a la recepció definitiva de

l'obra.

2.- PRESCRIPCIONS QUANT A L'EXECUCIÓ PER UNITAT D'OBRA.

MESURES PER A ASSEGURAR LA COMPATIBILITAT ENTRE ELS DIFERENTS PRODUCTES, ELEMENTS I SISTEMES

CONSTRUCTIUS QUE COMPONEN LA UNITAT D'OBRA.

S'especifiquen en aquest apartat, en el cas que existeixin, les compatibilitats o incompatibilitats, tant físiques com químiques, entre els

diversos components que componen la unitat d'obra, o entre el suport i els components.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES.

En aquest apartat es descriu la unitat d'obra, detallant de manera detallada els elements que la componen, amb la nomenclatura

específica correcta de cadascun d'ells, d'acord als criteris que marca la pròpia normativa.

NORMES D'APLICACIÓ.

153


S'especifiquen les normes que afecten a la realització de la unitat d'obra.

CRITERI D'AMIDAMENT EN PROJECTE.

Indica com s'ha amidat la unitat d'obra en la fase de redacció del projecte, amidament que després serà comprovat en obra.

PROCÉS D'EXECUCIÓ.

Abans d'iniciar-se els treballs d'execució de cadascuna de les unitats d'obra el Director d'Execució de l'Obra, haurà fet recepció dels

materials i els certificats acreditatius exigibles, sobre la base de l'establert en la documentació pertinent pel tècnic redactor del projecte.

En aquest apartat es desenvolupa el procés d'execució de cada unitat d'obra, assegurant a cada moment les condicions que permetin

aconseguir el nivell de qualitat previst per a cada element constructiu en particular.

Se subdivideix en quatre subapartats, que reflecteixen els quatre moments en els quals s'han de realitzar les comprovacions del procés

d'execució i verificar el compliment d'uns paràmetres de rebuig, assajos o proves de servei, recollides en diferents normes, per a poder

decidir l'adequació de l'element a la característica esmentada, i així aconseguir la qualitat prevista en l'element constructiu

CONDICIONS PRÈVIES.

Abans d'iniciar-se les activitats corresponents al procés d'execució de cada unitat d'obra, es realitzaran una sèrie de comprovacions sobre

l'estat de les unitats d'obra, realitzades prèviament, i que poden servir de suport a la nova unitat d'obra. A més, en alguns casos, serà

necessària la presentació al Director d'execució de l'Obra, d'una sèrie de documents per part del Contractista, per a poder aquest iniciar

les obres

Acceptades les diferents unitats d'inspecció, només es donarà per acceptada la unitat d'obra en cas de no estar programat cap assaig o

prova de servei.

ASSAJOS I PROVES DE SERVEI.

En aquest subapartat es recullen, en cas d'haver de realitzar-se, els assajos o proves de servei a efectuar per a l'acceptació final de la

unitat d'obra. Es procedirà a la seva realització, a càrrec del Contractista, i es comprovarà si els seus resultats estan d'acord amb la

normativa. En cas afirmatiu, es procedirà a l'acceptació final de la unitat d'obra.

Si els resultats de la prova de servei no són conformes, el Director d'Execució de l'Obra, donarà les ordres oportunes de reparació, o si

escau, de demolició. Resolta la deficiència, es procedirà de nou, fins a l'acceptació final de la unitat d'obra.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ.

Aquest subapartat fa referència a les condicions en les quals s'ha de finalitzar cada unitat d'obra, una vegada acceptada, perquè no

interfereixi negativament en el procés d'execució de la resta d'unitats i quedi garantit el seu bon funcionament.

Una vegada acabats els treballs corresponents a l'execució de cada unitat d'obra, el Contractista retirarà els mitjans auxiliars i procedirà a

la neteja de l'element realitzat i de les zones de treball, recollint les restes de materials i altres residus originats per les operacions

realitzades per a executar aquesta unitat d'obra, sent tots ells classificats, carregats i transportats a centre de reciclatge, abocador

específic o centre d'acollida o transferència. D'entre totes elles s'enumeren les que es consideren bàsiques.

GARANTIES DE QUALITAT.

En algunes unitats d'obra serà obligatori presentar al Director d'Execució d'Obra, per part del Contractista, una sèrie de documents que

garanteixen la qualitat de la unitat d'obra.

COMPROVACIÓ EN OBRA DELS AMIDAMENTS EFECTUATS EN PROJECTE I ABONAMENT DE LES MATEIXES.

Indica com es comprovaran en obra els amidaments de Projecte, una vegada superats tots els controls de qualitat i obtinguda l'acceptació

final per part del Director d'Execució de l'Obra.

154


L'amidament del nombre d'unitats d'obra que ha d'abonar-se, si escau, es realitzarà d'acord amb les normes que estableix aquest capítol,

tindrà lloc en presència i amb intervenció del Contractista, entenent que aquest renúncia a tal dret si, avisat oportunament, no

comparegués a temps. En tal cas, serà vàlid el resultat que el Director d'Execució de l'Obra consigni.

Totes les unitats d'obra s'abonaran als preus establerts en el Pressupost. Aquests preus s'abonaran per les unitats acabades i executades

conformement al present Plec de Condicions Tècniques Particulars.

Aquestes unitats comprenen el subministrament, cànons, transport, manipulació i ocupació dels materials, maquinària, mitjans auxiliars,

mà d'obra necessària per a la seva execució i costos indirectes derivats d'aquests conceptes, així com quantes necessitats

circumstancials es requereixin per a l'execució de l'obra, tals com indemnitzacions per danys a tercers o ocupacions temporals i costos

d'obtenció dels permisos necessaris, així com de les operacions necessàries per a la reposició de servituds i serveis públics o privats

afectats tant pel procés d'execució de les obres com per les instal·lacions auxiliars.

Igualment, aquells conceptes que s'especifiquen en la definició de cada unitat d'obra, les operacions descrites en el procés d'execució, els

assajos i proves de servei i posada en funcionament, inspeccions, permisos, butlletins, llicències, taxes o similars.

No s'abonarà al Contractista major volum de qualsevol tipus d'obra que el definit en els plànols o en les modificacions autoritzades per la

Direcció facultativa . Tampoc li serà abonat, si escau, el cost de la restitució de l'obra a les seves dimensions correctes, ni l'obra que

hagués hagut de realitzar per ordre de la Direcció facultativa per a resoldre qualsevol defecte d'execució

3.- PRESCRIPCIONS SOBRE VERIFICACIONS EN L'EDIFICI ACABAT

D'acord amb l'article 7.4 del CTE, en l'obra acabada, bé sobre l'edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves

instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les

comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la Direcció facultativa i les exigides per la legislació aplicable.

155


156


IV AMIDAMENTS

157


158


Mesura Unitats

1. Desmuntatges i enderrocs

1.1 Desmuntatge i emmagatzemament de teula ceràmica existent (per recol·locar) 52,50 m²

1.2 Desmuntatge del canyís inferior, rastrellat i l'estructura de suport de fusta de la coberta actual

52,50 m²

1.3 Enderroc dels dintells sobre les obertures de la façana al carrer Ample 2,00 Ut

1.4 Enderroc de part de la xemeneia d'obra, per sobre del pla de coberta 3,00 m 2. Formigó i obra de fàbrica

2.1 Encerclat sobre murs (C1) de 25x25cm, 6d12 1ed6c/20, amb la geometria definida als plànols, inclosa la formació de calaixos d'espera als punts de recolzament de les bigues 1 i 2. Es tindrà especial cura a mantenir la continuïtat dels armats als canvis de direcció del cèrcol, respectant la disposició dels mateixos definida als plànols corresponents.

15,38 m

2.2 Dintell D1 penjats del cèrcol C1, de secció 25x25cm, armat amb 6d12 1ed6c/20, amb la geometria definida als plànols, inclosa la connexió amb els armats del cèrcol de vora superior. Inclou goteró a 3cm de l'aresta exterior.

1,50 m

2.3 Daus de recolzament D1 i D2 de de secció 25x25cm, armat amb 6d12 1ed6c/20, amb la geometria i posició definida als plànols.

1,40 m

2.4 Muret de regularització i recolzament de 30cm de gruix, de gero pres amb morter de ciment pòrtland, a la façana al carrer Ample, mitgera oest i com a suport del dau D2 al terrat

2,60 m²

2.5 Envanet ceràmic utilitzat com a encofrat perdut per la cara exterior dels cèrcols C1 i dintell D1 al carrer Ample i al cèrcol C1 a la mitgera oest

4,42 m²

3. Suports de la coberta

3.1 Biga 1 (Carenera) de fusta laminada-encolada de categoria GL24H d'esquadria 20x48cm i longitud aproximada de 575cm, a comprovar en obra. La seva col·locació serà inclinada, amb el seu extrem oest situat 12cm per sobre del seu extrem est.

1,00 ut

3.2 Biga 2 (de ràfec) mixta fusta-acer, amb el cap de compressió superior de fusta laminada-encolada de categoria GL32H d'esquadria 20x24cm i una banda de tracció inferior d'acer de 200x15mm, de longitud aproximada de 573cm, a comprovar en obra, i amb els tirafons de connexió entre les dues parts amb número i distribució definits als plànols corresponents.

1,00 ut

3.3 Biguetes de fusta laminada-encolada de categoria GL24H d'esquadria 20x12cm i longitud variable, entre 419 i 450cm, a comprovar en obra. Aniran fixades a les bigues 1 i 2 i al cèrcol de vora. També s'ajuntaràn aparellades les biguetes alineades, amb una placa d'acer de 2mm de gruix ancorada amb tres tirafons de 10cm col·locada a al seva cara superior, tal com s'indica als plànols corresponents. La seva col·locació serà perpendicular als ràfecs de cada una de les façanes, que es mantindran horitzontals.

16,00 ut

3.4 Caps de biguetes de fusta laminada-encolada de categoria GL24H d'esquadria 20x12cm i longitud de 100 i 200cm. Aniran fixades al cèrcol de vora amb eles d'acer a 10cm dels punts extrems de suport sobre el cèrcol.

2,00 ut

3.5 Partida alçada de totes les peces especial de fixació dels elements de fusta laminada-encolada als elements de formigó armat in situ. Planxes doblegades d'acer atornillat als dos elements a unir, i cargols corresponents. Tots els elements d'acer estaran acabats amb pintura antioxidant.

1,00 ut

4. Pla de coberta

159


4.1 Tauler de coberta format de baix a dalt per un encadellat inferior de lames de pi amb acabat inferior amb imprimació antitèrmits Xylacel Total i envernissat clavades (19mm), aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà projectada (4cm), i capa de compressió de morter de ciment armat amb fibres sintètiques (SikaFiber M12) (5cm). Inclou la part proporcional de topalls i remats perimetrals de fusta segons indicacions dels plànols de detall, amb imprimació antitèrmits Xylacel Total i envernissats.

52,50 m²

5. Acabats

5.1 Teula ceràmica presa amb escuma de poliuretà especial (SikaBoom-T), amb peces canaleres noves i peces cobertores recuperades, ambdues de format idèntic. Inclou la part proporcional de remats a mitgeres, ràfecs, carener i xemeneia, tapajunts, i demés complements per quedar tal i com es detalla als plànols corresponents.

52,50 m²

5.2 Arrebossat i pintat dels envanets de les partides 2.5 (encofrats perduts dels cèrcols i dintells de la façana al carrer ample i a la mitgera oest) i 6.1 (tancament sobre el cèrcol C1 la mitgera oest, tancant l'espai entre aquest cèrcol i el pla de coberta). Inclou la part proporcional d'arestes, racons i mitges canyes, tal i com es descriu als plànols de detall i segons les instruccions de la DF.

6,42 m²

5.3 Canaló de xapa doblegada d'acer galvanitzat lacat, fixat amb abraçaderes especials al cap de les biguetes i/o al travesser de remat dels ràfecs, amb formació de pendent pròpia, connectat a la xarxa de sanejament preexistent.

11,60 m

5.4 Xemeneia de xapa galvanitzada, de dues capes, amb aïllament de fibra de vidre o llana de roca, de diàmetre interior mínim de 240cm, amb remat superior tipus "xinès" amb malla de protecció anti-ocells perimetral, totalment instal·lada, fixada i estabilitzada, i amb l'encontre amb l'antiga xemeneia d'obra segellat. El remat se situarà a un nivell 1'5m superior a la coberta de l'edifici veí.

1,00 ut

6. Tancaments

6.1 Envanet de tancament situat sobre el cèrcol C1 la mitgera sud, tancant l'espai entre aquest cèrcol i el pla de coberta.

2,00 m²

6.2 Tancament de fusta dels entrebigats a les zones de ràfec de 20x58cm i 3cm de gruix, sobre el cèrcol C1 i la biga 2. Amb imprimació antitèrmits Xylacel Total i envernissat

16,00 ut

7. Altres

7.1 Bastida d'accés al ràfec de la coberta al carrer Ample, i a la mitgera oest, inclòs muntatge, lloguer i desmuntatge, inclosos tots els sistemes de protecció personals i comunitaris i especialment per evitar caigudes de materials a la via pública.

1,00 ut

7.2 Redacció del pla de seguretat i salut i compliment durant l'obra 1,00 ut

7.3 Gestió de residus interts i perillosos, segons decret 105 1,00 ut

7.4 Neteja final d'obra 1,00 ut

7.5 Varis i ajuts 1,00 ut

160


V PRESSUPOST

161


162


El pressupost d’execució material pel present projecte, puja a la quantitat de

21.884’61 euros (Vint-i-un mil vuit-cents vuitanta-quatre euros i seixanta-un cèntims).

El detall orientatiu de descomposició d’aquest pressupost per capítols d’obra és el següent:

RESUM DE PRESSUPOST PEM COAC %

1. Desmuntatges i enderrocs 1.094,23 € 5,0% 2. Formigó i obra de fàbrica 3.282,69 € 15,0% 3. Suports de coberta 5.471,15 € 25,0% 4. Pla de coberta 6.565,38 € 30,0% 5. Acabats i complements 2.735,58 € 12,5% 6. Tancaments 547,12 € 2,5% 7. Mitjans auxiliars i altres 2.188,46 € 10,0%

TOTAL 21.884,61 € 100,0%

Barcelona, 2 de Maig de 2012

L’arquitecte El promotor

Francesc Xavier Prat Navarro Miquela Espona Giralt

Arquit.Col. 32,699/2 COAC DNI 77.886.972-W

163

094 PBE Complert v4.0 (Numerat, Amb Marcadors i Optimitzat)

Documents

Transcript of 094 PBE Complert v4.0 (Numerat, Amb Marcadors i Optimitzat)