1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonismeA. Plantejament inicial: model teleològic

Model teleològic: tot ser natural té un fi propi (telos) i assolir-lo és la seva perfecció (bé):

1. Quin és el bé suprem per l’ésser humà?a) Per a tots (el propi i específic de l’ésser humà)(Universal)b) Últim (no com un mitjà per aconseguir un fi posterior: aquell que es

busca per si mateix: el més perfecte de tots)

Aquest és la felicitat (eudaimonia), però és aquest un concepte ambigu

2. Quin és l’objecte de l’ètica?Determinar el contingut de la felicitat i els mitjans per assolir-la

• Com podem determinar aquest contingut?

Pàg. 97

Text pàgina 98

1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

3. Enfocament teleològicCada cosa té la seva funció (ergon) irealitzar-la bé suposa la seva virtut, excel·lència o perfecció

4. Antropologia: Quina és l'activitat específica de l’ésser humà? (Aquella que el diferencia de la resta dels animals)És ser racional, per tant:

a) Ser virtuós consistirà en fer un ús excel·lent de la raó, en una vida guiada per la raó (Ideal de vida contemplativa), però això

b) No és innat ni espontani: i. En la resta dels animals realitzar la seva funció es quelcom

immanent (per physis: per instint)ii. En l’ésser humà l’acció (praxis) depèn de la llibertat i la

voluntatc) Es produeix mitjançant l’adquisició de certs modes

constants en d’obrar (hàbits) que són les virtuts i es conquisten amb l’exercici (praxis)

Pàg. 98

1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

Pàg. 99

B. Què és la virtut?

En relació amb totes les accions i passions humanes la virtut és un terme mitjà entre dos extrems igualment perjudicials (el defecte i l’excés que són vicis)

Text pàgina 99

defecte

Terme mitjà

excés

vici vici

virtut

1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

Pàg. 99

• Quins són els trets característics d’aquest terme mitjà?

a) És un punt d’equilibri, la bona proporció que produeix harmonia (no és una mitjana aritmètica)

b) És moderació no mediocritatc) És relatiu a les circumstàncies de cada individud) Fruït de l’exercici continuat (hàbit): no és innat però es pot

aprendree) Exigeix “força” (virtus) ja que és un exercici voluntari que

requereix el desig de portar-lo a terme (no és suficient amb conèixer el bé: crítica a Sòcrates)

f) Requereix d’algunes condicions: llibertat, maduresa, uns bens externs mínims (habitatge, roba, etc.), salut i viure en comunitat (encara que aquestes no proporcionen la felicitat a l’ésser humà per si mateixes)

g) No totes les accions admeten un terme mitjà

defecte

Terme mitjà

excés

vici vici

virtut

1. Aristòtil1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme

José Vidal González Barredo

Pàg. 99

C. Tipus de virtuts Tipus de virtuts

Virtuts morals o ètiques

- Objectiu: dominar les tendències immoderades dels impulsos- Operen sobre: l’ànima sensitiva: pathos (allò irracional)- Adquirides per: costum o hàbit

Fortalesa, temprança i justícia

Virtuts intel·lectuals o dianoètiques

- Objectiu: conduir la vida de manera reflexiva- Operen sobre: l’ànima racional: logos- Adquirides per: l’aprenentatge a partir de la reflexió sobre els costums o hàbits

Prudència i saviesa