1!

* Número 1 * * 15 eéntims *

Srta. Marina GatrinQTeatro Tívoli

Gat & juny&. ,P ptístiea *.SETMANARI XL-L°rt7STRT`

1)E LITERATURA, ARTS Y TEATROS m

Redaeeio y Adrninistraeió: Reun eb, 20, pral.(Hi ha bussó á la porta)

16 planas de text degut als millors prosistas, poetas y crítichs regionals.—Grabats y dibuixos de notablesartistas —Cubertas de colors.

PREUS DE SUSCRIPCIÓ

Barcelona, trimestre . . . . . 2 pessetas.Fora, rnitj any . 4 »Extranger, un any . . . . . 12 . »Número corrent . . • . . . . . O'15 »

Id. atrassat. . . . . . . . . O'20 n

Catalunya Artística contindrá gran número de seccións: Actualitats, Teatros de Catalu-

nya (mohiment teatral de las cuatre provincias catalanas) Madrit y demés regións d Espanya,

Teatro extranger, poesías, curiositats, espectacles de tota mena, música, coneixements práctichs,

noticias generals, narracións, aventuras, entreteniments acudits; cuentos, articles literaris y de

crítica dramática y musical, receptas útils, invents, bibliografías, etc., etc.

Catalunya Artística será el periódich catalá mes ben informat del mohiment teatral de

Catalunya, Madrit, Provincias y Extranger.

Catalunya Artística publicará obras dramáticas d' éxit regonegut y obras literarias de mé-

rit indiscutiblè.

Catalunya. Artística obrirá concursos ab premis en els que podrán pendrer part tots sos

llegidors.

«^a11WíTL fir* et^-dnumMí^ita 1tgirnuìIDESPATX Y ARXIU: RAURICH. 20, PRAL.

Aquesta nova Galería montada luxosament, ofereix als Srs. autors dramá-tichs y músichs compositors de Catalunya, Balears y Valencia, condicionsventatjosíssimas.

Respón del cobro de propietat, conta ab ún escullit servey de Corresponsals,percibeix tan sols un 10 per cent dintre Barcelona y un 15 per cent pér totCatalunya y regions indicadas, inscriu gratuitament en el Regietre dela propietat intelectual las obras dels autors que representa, liquida alcap . del mes y defensa 'is drets d' autor sense retribució devant de Centresgubernatius, económichs y judicials.

Poden els Srs. autors demanar la Circular que conté las condicions dela nova

^ ^ GALERIA LIRICH-DRAMATICA REGIONAL ^^

^ 3

t

Redacció y Administració

Raurich, 20, pral.

Q^

Director: J. A yné RabellAdministrador: Bartomeu Lluró

1

A QUE VENÍM.—LO QUE FARÉM

L actualitat que mes ens interessa es 1' aparició de CATALUNYA ARTÍSTICA.Per costúm que bé podriam calificar de tradicional, tot periódich al llensarse á la vida

pública, ostenta un programa pié de bons propósits, y fa promesas que dévegadas las cir-cunstáncias s' encarregan d' esfumar, quedant per consegüent al sach de las Donas intencionsdels que las feyan.

Nosaltres venim á trencar aqueixa tradició no prometent mes que bona voluntat en eldecurs de nostras sortidas periódicas; venim al propi temps á provar fortuna y á intentararrelarnos; venim á oferir al públich un setmanari que sense fer ostentació de grans ernpentasni empresas colossals, logri '1 favor de cuants estimin y vulguin veurer enaltida nostra litera-tura, nostres avensos dintre de totas las manifestacions del art y 1' engrandiment del teatrode casa; venim també á fer mes exténs el círcul en que 's mou Catalunya, ressenyant poch ómolt el mohiment del intelectualisme de per tot arreu, de per tot ahont 1' art transiti y la lite-ratura hi arreli, sigui á hont sigui; venim, en una paraula, á fer cosinopolitrsrne dintre de totlo hermós y gran, explicantho en catalá perque es la llengua que 'ns escau rues ais que dejoves 1' havém conreuhada.

Lo que farém en cuant á desenrotllo dintre de la nostra esfera d'acció, ja s'' anir? veyent.Ara com ara prometém poch perqué estém creguts de que mes val no prometrer casi be rés,y sorpendrer un día ab, una millora important al objecte de correspondrer á la bona acullidaque 'ns pugui haver dispensat el públich; es aixó preferible á fer 1' home '1 primer día y des-prés arronsar las espatl'as y morirse de consumiment com el blé d' una llántia sense com-bustible.

Perdónins nostres llegidors si desde aquet lloch (qu' es 1' espay destinat á ressenyar enlo successiu lo mes culm nant de la setmana) els havém obligat á fixar els ulls en nostre semi-programa... mes, corn havéni dit avans, avuy pera'ls pares de CATALUNYA ARTÍSTICA no lli haaltra actualitat agradable que l ea del naixement de la pubilla. Ni el Transwaal, ni 'Is boxersde la Xina, ni '1 perill de qu' ens irregularisin las Balears, ni altras cosas del interior d « Espa-nya, ens tenen tan ataleyats.

No tancarém el present escrit sense dirigir nostre salut mes afectuós al públích en gene-ral; com aixís mateix á la prempsa de per tot arreu y de cualsevulga tendéncia li expressémel nostre sentiment de gerrnanó.

LA REDACCIÓ.

............. .

JU HaN, encare que no saben cuan, que en la Xina hi hagué un emperador molt.aficio-n-at á las lletras y á las ciencias. Posseía una biblioteca molt nombrosa; tant que nohauria tingut prou temps per llegir tots els llibres que contenía, encar que haguésviscut doble série d' anys dels que 's poden arribar á comptar logrant una vida moltllarga.

En vista d' aixó volguent enterarse de tot aquell dipósit de ciencia, 1' home vaarribar á amohinarse de sério, veyent que no era possible satisfer sos desitjos. Cuan més preocupat estavaab sa fal-leca, un día li passá pel cap una idea ben l luminosa que '1 treya del apuro. Consistía en cridaruna comissió de sabis, verdaderament experts en totsUNA EQUIVOCACIó 1 ' els rams del saber humá, els cuals havían de fer un

(xistorieta muda) bon extracte de tots aquells infolios ó no infolios. Talcom va pensarho, tal .vá posarlio en práctica.

Al cap de poch temps la voluntat imperial havía'

sigut obehida; la tasca s' havía acabat. Pero vá'resultarun extracte tant voluminós, que segons contan certas

>-

crónicas, varen esser menester déu camells per' por-tu al palau del subirá la munió de paperáin que 's

1 °^ havia escrit: Al veurer tant y tant de paper el monarca,.. ' .. va tenir un grós disgust. Las sevas pretensións també

- resultaven irrealisables. Pero aviat - se posó sobre sí,y ferm en no desistir per obstacles que hi haguessen,cridá un altre junta de sabis, perque d' aquell extrac-te ne fessen un altre de sumaríssim.

Molta gent fá, malta - feyna, si té interés en feria.Ab menys temps que 'l altra vegada aquells sabis enllestiren sa comanda.Llavòrs la cosa ja vá posarse bastant á la ra pó. L' emperador al veurer al cap y á la fi, satisfets sosdesitjos primers, va posarse ab afany á conseguir els

que havían de cumplimentar sas aspiracions. A Iotashoras llegía tant si era de nit com ab el sol Va ferse

vellet, lo cap Íi arribava á terra acotat pel pés dels a ^^^'anys. Vingué una malaltía que fou la primera y iilti-

ma qua va tenir. No vá tenir prou temps per' legir ,^ ..

tots aquells llibrassos que encar que eran relativa- r``^ ^^j •^

ment pochs contenían una lletra molt compacta. Ab '` ^o rué ferse un conce te -tot p ^ p perfet dels homens y de UUt!! ,

las cosas. Avans de morir, estant encare en perfet ús M ;:^^ '

de sas facultats, vá cridar á son fill y suc.sessor y limaná escriurer en un perganhí aquexos:conceptes queli digué havía de tenir sempre presents:

«La historia es una palpable demostració de que lilas generacións han sigut sempre '1 mateix. En tot temps s' ha fet el mateix; lo que ha variat han sigutlas apariencias. Na^hi hagut, ni hi hauré épocas del tot bonas, ni del tot dolèntas. Els h.omens setnpre han

sigut fets (le la mateixa, pasta. Han nascutplorant, han viscut' sufriut fias -cuan.els hasemblat que reyan se 'n Iran anat del mónab angíznias.»

«La moral sempre, será molt bona pera,editarla, dólènta pera cumplir . sos precep-1

t s Aixis ha si gut fins are, de la maio sigut y teixa' , J,

manera seré d' aquí endevant.»'«La ciència humana no es altra ensa que

un continuo , entreteñ'imeiit en inventar vern-etm^rtmtf^ tats, que, aviat se fan dupto sas' y no tardan

• 'i; 9 en esser substituidas per a,ltras:' Si alguna^ afirmació se sosté anys y panys; no es pesque

1, sia una veritat sinoperquecá 1' inteligéncia^^l(l p q gdel home sempre li convé tenir hóñt agafarseIII pera sostenirse. Si es realment una veritat,

passará á la categoría de mentida el día que fassi nosa, per bona que sía en sos efectes'.»Y un cap dictadas áqu:exas ideas diühen que va morir aquell emperador de' la Xizia, cgnfiat en que

1' altre rnóñ havía d' esser molt 'diferent d' aquest. RAMON Y. "COMAS.

3

LA ESPIGOI._AYREPoesía premiada en els Jochs Florals de Valencia de 1893.

Pe '1 serrat baixa la espigolayretrascaiit 1'eugera, cantant dols ayre

que alegra '1 cor;1' auba despunta, fresca es la brisa,de la cardina la cansó encisa,tot mostra vida, tot es amor.

Los camps ne restan, por la segada,nets de la espiga rossa, daurada,

tot es rostoll;la espigolayrevá á sa cullita,vers al camp baixa, que lo visitaigual que 1' era volteja '1 poll.

Granets que tancan blanca farinala més nevada, pastosa y fina

del camp recull,tants com rosellas per la maynada;y '1 niu que hi feya la perdiuhadasovint hi troba si fá bon ull.

Deixa sa casa tan tost comensa1' auba á espuntarne, y ab goig se llensa

carena avall;baixant la fresca montanya umbrosala espigolayre, cansó agradosajunta ab los cántichs del despert gall.

Camps atra7essa; sách á la espatlladú, previsora; ronda la guatlla

vora sos peus.y al lluny se veuhen trascar la serracassadó y gossos que en só de guerrabaten, tafuran caus de guineus.

Lo Mon desvetlla 's, la mar llunyanaja s' il-lumina, que '1 sol s' ufana

sortint de] fond;lo bosch murmura, 1' aucell refila,lo grill s' amaga, la fulla oscila....d' un menguat somni desperta '1 Món!

Naturalesa sos pléchs de galasexten ab joia com 1' au sas alas

cuan ix del niu.L' home prepara de nou sa feyna;la ploma '1 sabi, 1' obrer son eyna;tot es poesía cuan tot reviu.

La espigolayre com sentinellade la Natura, sa cantarella

de alerta fá,y es de la vida son tendre alertacansó de glória que ben despertavé sas filiadas á coroná.

Y la pagesa fresca y garridapart també forma d' aquesta vida

per son treball;ella es lo núnci de lo nou día,ella es qui avisa que 1' alegríavé acompanyantla serras avall.

Res de sa joia lo curs trasmuda;¡ditxosa d' ella, que la saluda

ans que á ningúla fresca brisa, l' aucell que canta,la claror roja que s' agegantade '1 auba pura que '1 Sol ens dú!

Jp.a,

Matinejantne la montanyesan' es la primera que 1' ayre besa

del bell'boscám,n' es la primera, que 'n las verdissas,de 1' aucellada las xerradissassent com d' arcángels armónich clám.

¡Ditxosa d' ella, que '1 raig puríssimdel Sol qu' envía lo Deu Altíssim

réb ben naixent;ditxosa d' ella la espigolayreque bó y cantantne sempre ab dols ayrepe '1 Mon sa ullada ne vá extenent!

Mitj Mon encare dorm en la fosca;sa gran trenyina conta una mosca....

¡la Humanitat!que somniadora, folla d' orgiaal deixondirse joiós lo día.dorm entre sombras.... ¡losen 1' abat!

¡Oh vergonyosa confessió indigne!mitj Mon de sabis que son la signe.

del gran Progréslo goig rebutjan de lo Sol veurercuan de las ayguas del mar vé á treurersos raigs purpúrichs, los raigs primés....

Y una pagesa llensant dols ayrede cansó hermosa, la espigolayre,

carena avallgosa la ditxa d' esser primerade rebrer verge, de rebre' enterala fumerada del Sant treball.

Ella desperta los sérs servibles;del Mon oblida los irascibles

homens postrats;ella es 1' emblema d' activa feyna',ella, en la serra, mostra 's com reynadels que fomentan Humanitats.

Ella, la débil, la pobra donaque per nodrirne filiada bona,

ab sách al colltan punt 1' aubada lo Mon clareja,,lo serrat baixa, los camps rastrejapoch blat cullintne d' entre '1 rostoll,..

Ella, que deixa sa humil cabanyaentre suredas dalt la montanya,

mstinPjantpera tornarhi cuan lo Sol picay als fills portarlos alguna micade aliment pobre que ha fet suant...

1t euróticb/

¡Oh! t' estimo ab tota 1' ánima! Tant, amor méva,que 1' oculto á tothom perque ningú '1 gosi. Tant,que com tresor d' avaro, 1' amago á la vista del monper temensa d' esser robat. Perdónam tant egoïa-

me, així ho vol mon amor que per no tenir rivalsprocura no despertar envejas ¡Si ets bonica com la

flor primerenca y com ella cobdiciada!Sí, t' estimo; etern será el meu amor; eterna

nostra felicitat!...

El mon, •la societat, la familia.... iparaulas acusesentit, puig que '1 mon está enclós en nosaltres dos;la societat en la mútua. atracció, y la familia.., lafamilia, es un convencionalisme que a' oposaria áque fossim felíssos; un fantasma que ennuvolariael cél de nostra ditxa; una barrera entreposada allogro de nostres vehements desitjos!

Familia! la que ha de venir.La que diuhen que es, ja ha passat: mirém en-

devant.Amor sense cadenas, amor lliure, sens mes pacte

que nostre llibérrima voluntat.

¡La espigolayre, cual crit de alertamitj Mon deixonda, mitj Mon desperta,

mitj Mon actiu!...¡Ditxosa d' ella, qu' entre tonadasde las primeras aus desvetlladases la primera que en lo Mon, viu!-

j. AYNÉ RABELL.

¡AQUETS ELÉCTRICHS!

¡Paüi!t,.. conductó, conductó!... (Sí, si, el crido al carrer

de Corts, y 's para al Consell de Gent.., El peudré cuan

baixi).

II

La méva divisa sempre ha sigut: llibertat; serlliure com las aus del camp.

Las cadenas del amor son Ileugeras cuan estánsostingudas per la passió; cuan aquesta passa.....¡que 'n son de fexugas! Ab la passió se 'n vá á fonslo que 'n dihém amor. No 'n queda res. Cuan du-gas ánimas no senten els mateixos desitjos, notenen els mateixos ideals; cuan dos cors no paute-jan per igual, cuan la bellesa física, moltas voltas,ideal, queda eclipsada devant de tan lletjas reali-tats... allavors, resulta un encadenament horrible,producté d' un encís que ha fugit, un nus desfet

y... ¡visca la llibertat! tiY ella?... ella es lliure: aquet

fou el pacte.

III

• ¡Quin somni mes espantós! Una soletat esglaya-dora... la foscúria d' una tomba y jo demanant

socors y ningú 'm responia... ¡Ell! vell aquí? ¡Ahno! aquestas caras sérias, aquets trajos severs sonels meus acusadors, els que reprobavan el meuamor y avuy no senten pietat per ma caiguda. Totaportan la cara d' éll, tots son cobdiciosos de la flor

primerenca, y are, hipócritas, la menys preuhanperque está marcida!

¡Un pacte!... un pacte entre el fort y el feble, noes pacte; es una estafa á las lleys de la naturalesa

si no hi ha caritat per part del fort. El fort es 1'

home, éll te els sena convencionalismes: tira sem-

pre contra 1' honradesa de la dona, pro conserva

sense taca son propi honor. ¡Quin sarcasme! ¡Visca

la llibertat en la desigualtat!

J. NOGUÉ ^Y ROCA.

PENSAMENTS

La irtut mes rara en la lluyta de las ideas es laModeració.-LAM ARTIN E.

Dugas cosas perillosas: Un gavinet en mans d'un boig y una idea justa en el cap d' un imbécil.-VALTOUR.

El -mon es un teatro y la vida un espectacle d'ahont 1 home, actor y espectador á la vegada, seretira sempre avaras de tirar teló. - ADVILLE,

Costa tant al rich buscar una diversió nova, comal pobre '1 modo de viurer.-M. PARI .

Deya un pessimista: —Volguer trobar el repós enel mon es volguer ferse un sofá tou d•' una verdissade punxas.-DnsGRANGES.

Si possible fos apilar en algun lloch de la vellaEuropa tots els cránis de las víctimas de las gue-rras, el Mont-blanch deixaría de ser la montanyamés alta.—G. M. VALTOUR.

6

cant Ú1tilU

—¡Que deliciosas las horasvida meva, aquí passém!...—Sí, sí, prou ho veig que passar,pero ¿quia día ens casem?

Eran sabis tots ells,—á quin més sabi,més fret y sentenciés,

y apelant convensuts al testimonid' Hanemann 6 Charcot

m' auscultavan entranya per entranyay 'm receptavan molt.

Y may per may vaig atrevirme á dirlos:«¡No trastoquém autors!

consultis Heirie, interroguéu Petrarca,y ells vos dirán que '1 cor

no 's cura ab bromhidrats ni ab la morfina,

que 's cura ab un petó.»

PELS MESTRES.

ÉPITALAMICÁ /A la porta del temple na fa gayre

un arbrissó tendrissim hem plantat,no voldrá Deu 1' asseque cap mal ayre

qu' es ben arraserat.

De saya de poncém y forta rehinabon empelt, del nou arbre omplirá '1 cor;la Primavera, queja en éll germina,

será un esclat d' amor.

De llarch á llarch per las novelles brancascom gaudirá d' Abril lo súau oreig,veyent tanta,garlanda de flors blancas

en nupcial balandreig.

Gelós lo Maig per éll voldrá aplegarlas,que corona mellorja may ha duyt;més tot seguit com anirá á tocarlas

1 Estíu donará fruyt.

Sol del amor, vivificant espurnadel fiat creador qu' engendra '1 mon,una guspira fés mercé de durne

del arbre nou al front.

Ab gerda ufana lo b°ancám estengaque siga niu de pau y benestar,hont Ie la enveja may la impura llenga

un mot fasse arribar.

La dolsa calma dels bons cors amiga,la xerrameca dels moixóns novells,la vincle carinyós que tot ho lliga

de rosas y clavells;

De llurs emanacións 1' áyre saturin,de las alas del cor alé vitaly en ell las notas eterment murmurin,

del petó nupcial.F. UBACH Y VINYETA.

POSITIVISME D' ELLAS

L'AMOR QUE VIU

1 Semblava que jamai hagués de despertar;sentía qu' un soroll com d' onadas del marem passaba per sobre y m' anaba oprimint;covaba un amor tristy vivía morint.

Sens aturarme mai me agrada fer camí;mon esperit descansa tan solsament en mí;donas de llabis grans que besan dolsament,á totas os estimo alternativament:de la meya existencia omplireu tot el mary, com onadas blancas, vui qu' hem feu caminar.

E. MARQUINA.

¡Santa Frivolitat! m' has portat la salut;m' haveu portat á pla'ja, aires de joventut!Fills dels Deus, novament torno á la llibertat,

. • la heróica ingratitut de la mort m' ha salvat.

s. ALSINA. Y CLOSConcepció Suárez

('I^0atvo N.VP,tntd)

^!I

Ii^ lI

o

ifiÝ.itLLELLVJL1

'versos de ,9-o-0enlui

Don Joan al entrar en el cuartet de la Direcció vapendre assiento devant la taula-escriptori. Tot seguitfixá 1' atenció en el munt de correspondéncia rebudaque un Redactor de la casa, mitj secretari particular,Ii anava col-locant damunt del pupitre á mida que(lesclota sobre- escrits. Unicament li entregava tanca

-las las cartas que flayravan á particular.Gayre be al final de l' operació D. Joan n' obrí una

molt semblant á las altras y va estirar de dins unpsper escrit ab ratllas desiguals. D' un cop de vista vav-eurer de que 's tractava... —¡Psé, va fer d' un ayredespreciatiu, encare mes versos!— Y va tirarlos á lap'nera dels paperots. . Després s' ocupó de las sec

-rions políticas y financieras del diari.

En La Corte de Napoleon/

seu primer amor..Quedó pensatiu; un núvol de pena va rondar prop d' ell durant el día.

Al entrar à casa seva, D. Joan obri 1' opúscul que se 'n havia endut de la biblioteca d' en Cabot, y '1rellegí deu vegadas.

La lámpara qué havia encén il-1uminava vagament el seu dormitori.Aquell home, D. Joan, el Director severíssim, 1 home influyent, el carácter d' acer... veya passar de-

vant'd' ell la seva joventut. Se considerava un jove pié de fogositat, corrent llibreria darrera llibreria,editor darrera editor, fugint sempre de las trapacerías deis que '1 volían explotar... Gosava ab las con-testas que li tornavan els periódichs... Fins va semblarli sentir al Director d' un diari á qui havia enviataquell mateix sonet, A Ella, que li refusava, que li deya ab ayre despreciatiu... —1Psé, encare mesversos!... — y 'Is llensava á la panera deis paperots...

Y aquesta visió, sobre las demés, se feya palpable... y '1 feya sofrir... ¡Y n' obstant ell havia fet ab un

altre lo que l i feyan á 'n ell, tot jove encare .. ¡Oh, devant dels retorts que se li amuntonavan, rexinxo-

lántseli com serpetas bellugadissas... no podía sustréures al remordiment... Se sentía possehit de vergo-

nya, y acabó per rendirse... Els ulls varen negárseli, plorava llágrimas tendres, veritables llágrimas que

Ji pujavan del cor!...ARNYVELDF

1ont3evvatovi bel ..1ceu

Exámens del curs 1899 y 1900

Aquest important Centre d'ensenyansa artística,cual fundació 's remonta á I' any 1837 y qu' es elprincipal d' Espanya per lo que atany al art de lamúsica, habent sortit de sas aulas notables celebri-tats que acreditan la sólida instrucció que en ellass' hi dona, mereixeria molt mes espay del que dis-posém si haguessim de fer mérit del origen de ditafundació y de las vicissituts perque ha passat fi nsals nostres días, creixent sempre en renóm é im-portáncia.

Sens perjudici d' ocuparnos, en'succeseius arti-cles, de sa M. I. Junta Directiva, de la importantpersonalitat del seu digne Director artístich é Ins-pector General, y del escullit cuadro d' inteligentsprofessors y mestres rnúeichs, anticipém avuy ánostres llegidors que 'Is exámens deis deixeblescomensaran en el present mes, passat el Corpus,finalisant á mitjans de Juliol, atés al gran númerod' examinats de abdós sexos que hi concorren, puigque passan de cuatrecents, rebassant de mil duascentas las matrículas de diterentas assiguaturas enel present any inscriptas.

Com tenim el propósit de donar compte detallatde cuant pertoca á tan important Centre, en interésdel art y dels deixebles que hi assisteixen, fem puntper avuy y fins á un' altra,

J. DE A.

Concells pera esfar per caSct

En las casas en que las portas s' obran tot lo

día, á una hora ó altra fuig la felicitat.

No vuÏgnis may testimonis á las horas de men-jar. Aixís si la teva taula es pobre, no t' hauras d'avergonyir, y si es expléndida, no tenigt especta-

dors ni convidats, t' estalviarás, envejas, críticas ymurinuracións.

May conseguirás ab crits que la teva dona deixi

d' ésser lo que sigui. Si ella es entenimentada, ab in-

sinuacións ja cambiará, si ha de cambiar; si es unamica boja, ab los teus crits s' ho acabará, de tornardel tot. 1

La dona que solsament per la por que té al seu

marit li fa bondat, acava sempre buscant un aliat

per' declararli la guerra.

x

. La dona no es pas un caball de regalo. No Ii has

de fer fer, més papers que los d' esposa teva y mare

de los vostres fills.

Es en las donas lo millor vestitgran amor á los fills y á lo marit.

ALBERT LLANAS.

UN INDUSTRIAL APURAT

—¡Ab aquel bordagás van sis!... Si aixódura gayre m' hauré de vendre la botiga defils y betas.—

PRIMAVERAL

Bon punt t' han vist al jardís' han desponcellat las rosasy un frisament voluptuósha conmogut ses corolas.

Bon punt t' han vist al jardís' han esfullat las violasembaumant 1' oreig súauab sos darrarenchs aromas.

Bon punt t' han vist al jardíels arbres nous tanys rebrotany en mitj d' arcovas de florsen cada branca un niu gronxan.

¿Qui t' ha dat aquest poderab que tot, dona, ho contorvasy allá hon hi ficsas els ullsla primavera ho feconda?

MANEL FOLCH TORRES

FILOSO FÍA

Cualsevol pot posarse á 1' altu-ra dels seus contemporánis.

Bon punt t' han vist al jardí ; ('t' haa voltat las papellonasy ha entonat el rossinyolsa complanta misteriosa.

lo

BARCELONX

Novedáts —La companyia de Thuiller es i fentuna magnífica temporada. La regositjada cornédiaï+rréglada al casteilé. per Santoval y Mario (fill) ElDirector general Continúa en els cartells. Pera aburestava anunciat 1' estreno de la comédia de MiquelEchegaray Baile de trajes, de cual resultat en par-larém en el próxim número.

Eldorado.—La juerga, del esculptor autor donFrederich Oliver no ha lograt 1' aplauso sincer delpúblich, degut A la inconsisténcia deis personatgesque hi intervenen.

Dilluns va, tenir Iioch en aquest teatro l'estrenode la comédia histórica La Duquesa de La Valliere.Verdaderameut 1' autor d' aquesta obra anecdóticaD J. Anton Cavertany, ha sapigut treurer partitdeis amors de Lluis XIV y de la infortunada duque-sa que brillá en la Cort de Fransa al costat del Rey-Sol com li deyan á n' aquell monarca capritxós.

L' acció de la comédia que 'ns ocupa transportaals temps de la galantería; las escenas cortesanastenen així com un matís que dona idea de lo queforen; 1' argument de 1' obra es simpátich, no hi hapersonatges repulsius y 's fá agradós; el llenguatgefluit y ab una galanura de castisitat digne d' elogi.

. El decorat també es magnifich, no tant per xócom 1' haurian concebut els nostres escenógrafos,que aquí, la vritat siga dita, possehim els millorsmestres en l' art de la perspectiva teatral y de lapintura de detall. Mes, de totas maneras, las deco-raeions que per La Duquesa de la Valliere vá pintar

-en Muriel, están molt justas y no mereixen censu-ras graves.

.La Sra. Tubau ratllá á gran altura en son paperde Lluisa de la Valliere, encarnant magistralmentel tipo de la célebre amant del Rey, cual treballaflligranat va valerli justos aplausos que compartíab altres artistas, entre ells el Sr. Palanca que re-presentá discretament el personatge de Lluis XIV.

Creyém que 1' obra durará alguna setmana enels cartells.

Tívoli.— Continúa obtenint bon éxit la sarsue••leta valenciana Les Barraques, cantada per la sim-pática tiple Srta. Gurina. Dita producció que 'srepresenta diariament, s' alterna ab altras obretasdel repertori xich madrileny.

Nou Retiro.—La companyia d' ópera it lianaque hi actua ha representat per ara La Bohene, deI'uccini, Faust, Glï Ugonolti y Un ballo in maschera.,

El dilluns debutá ab La Boheme la tiple senyo-reta María Conti.

També 's donan en el propi teatro els concertsmatinals populars á cárrech de «Catalunya Nova»que conta ab una orquesta de cincuantaprofessó^rsdirigida pe '1 mestre Morera.

Granvia.—L' últim estreno verificat en aquetteatro ha sigut el de la paródia de La Bohemi, ba-tejada ab el titol de La Golfemía, escrita per en Gra.

-nés y musicada per 1' Arnedo.Ja 'n parlarém.

Circo Barcelonés. —Hi ha debutat la companyiamelodramática que dirigeix 1' Emili Graelis y quesegurament representará á tot pasto els dramonsque produheixrn pell de gallina.

Circo Espanyol. —En cambi en aquest' altreCirco s' hi coureuha '1 género alegre... per certapart de públich. Es cuestió de gustos; hi ha .qui dis-fruta ab una novela per entregas posada en escena,altres ab unas patailas... y aixís va '1 mon.

CLAR Y NET.

Sembla que en el «Conservatori» de Manresa hiactuará aviat una companyia d' ópera italiana.

—Ha debutat en el teatro Apolo de Vilanova, yGeltrú una companyia castellana y catalana devers, dirigida pe'[ primer actor D. Frederich G. Pa-rreño, ab el melodrama d' espectacle El correo delCzar ó Miquel Stroyoff, convenientment decorat pe'Is escenógrafos Moragas y Alarma.

—Un' altra companyia de vers catalá y castelláactua en el Principal de Girona,

—En el Fortuny de Reus no hi treballan actors,sino 'Is vuyt lleons de Mr. Malleu. Es sensible.

—El género chico ha invadit bastants colisseus deCatalunya, arrivant fins als Campos Eliseos deLleyda.

—La companyia de Fernando Bozzo representa'1 género sério en el teatro del «Balneario» de Tor-tosa. La setmana passada varen aplaudir els pay-sans del difunt Bosch y Fustegueras, El Directorgeneral, de Santoval y Mario (fill), Los demonios enel cuerpo, El octavo no mentir de Miquel Echegarayy Levantar muertos de Ramos Carrion.

t,a

Ir

SOCIETATS ECREATIV. S

(En aquesta Secció 's donará compte d' aq*ets Centros).

Diumenge á la nit en el «Círculo Pi ovincial Le-ridano», varen representarhi la sarsueleta «Chate-aux Margaux» y el juguet cómich d' Asmarats, «À,ca '1 Sabaté», distingintse en las dugas produccionslas senyoretas Bassas y Rialp y 'la senyors Solé,Plubins y Llampallas.

¥*,4 En la Societat «Jockey Club», se preparapera '1 17 del corrent una magnífica funció, com

-posta de la comédia en tres actes de D. Miquell;chegaray, «El octavo no mentir», dirigida y posa-da en escena per 1' inteligent director del cuadrodramátich de dit centro, D. Lleonard Marqués.

*** En la «Nova Llealtat», s' estrenará en breuuna comedieta deis Srs. Llach y Carandell, deno-minada «Casarse á gust».

. M*., En el «Centro Democrátich de Foment y re-creo de la esquerra del Ensantxe», 's representarádiumenge vinent, la hermosa comedia de EussebiBlasco, «El Angelus».

v** Pera avuy, está anunciada en el «CentroGallego», una funció composta de sarsueletas. Diu-menge próxim «A primera sangre», «¡Justicia hu-nüana!» y «Salvarse en una tabla».

*** La xistosa comédia de Aulés.«Lo sant Cris-to gros», 's representará el diumenge que vé en laSocietat «La golondrina».

*** Una companyía d' aficionats representa enel «Fénix Mataronés», sarsueletas d' empenta, ob-tenint un éxit just cada festa en que actua. Darre-rament han desempenyat «La buena sombra» y «Laalegria de la huerta».

Apesar del mérit que revelan els aficionats cata-lans en la execució d' aquet género, ens complau-ría mes feishi elogis en obras del Teatro Catalá.

*** Próximament la companyia dirigida pe '1popular actor Hermenegild Goula, actuará en elsteatros de Tarrassa y Sabadell, donant á coneixer elbó y millor de lo estrenat en la finida temporada

,,del Romea. Fará el gasto «L' germana gran» d' enLlanas, «Els amichs portan fatichs», de Ayné Ea-bell y alguna altra de nova.

*** Diumenge passat en el teatret de «La fa-miliar Graciense» (carrer de Girona 30), tinguélloch una funció á benefici de las classes de ense-nyansa que 1' Ateneu Obrer graciench te á son cá-rrech. El programa 's componía de la celebrada co-medieta de Camprodon «La Teta gallinayre», elcuadret «iUna limosna por Dios!» y un parell desarsueletas de las de moda.

Ela aficionats que prengueren part en la repre-sentació varen distingirse, sobre tot las germanasPuerto y las senyoretas Oriach y Baucelis y 'is jo-ves Galvany, Estrems, Montolio, Escolá y Vives.

Noticias teatrais de per toc arreu

Desde '1 mes de Septembre fins al Carnaval nos-

tre amich el tenor de sarsuela gran, Llorens Si-

monetti, cantará '1 seu repertori en els teatros de

Santander, Bilbao y tal vegada alguns altres.

—Aixís mateix sabém que '1 tenor Jaume Casa

-ñas, altre amich nostre y paysá, ha de fer la próxi-

ma temporada del Parish de Madrit.

Bona sort!

—La notable actriu Carme Cobeña, desde '1 Gran

teatro de Córdoba ahont actua, passará tal vegada al

Español de Madrit, en quin teatro es molt fácil que

treballi durant la vinenta temporada en unió de laEchevarría y dels actora Cuevas, Perrin y `.Fuentes.

A 'n aquets dos últims els hi aconsellém que no

representin mes La escarapela que 'ns varen donar

á coneixer en el Principal de Barcelona. Sería per-

dre '1 temps.

—Paso el co-autor de Curro Vargas escriu una

comédia en dos actes que titula La tradición.

—Aurora, es el titul d' un drama en tres actes

que 1' autor de Juan José nostre particular amich

Dicenta, está acabant pera 1' hivern que vé.

—S' assegura que en la vinents temporbda d'

hivern actuarán compányías catalanas de vers en

el Romea, Principal y Novedats. Eu aquest últim

teatro hi figurará una companyia dirigida pe '1

primer actor 1' Enrich Borrás, formantne part laprimera actriu D.° Carlota de Mena, la Llorente,

Morera, y 'ls Srs. Guitart, Daroqui, Montero, Borrás

(Jaume) y altres. Hi ha propósits d' estrenar bon

número d' obras, mollas d' ellas d' espectacle.

BIBLIOÇ-iRAFIA

(De tosas las obras que se 'ns envihin, ecnitírém en aquesta Secció judicicrítich una vegada ens en haguém fet cárrech y segons 1' importán-cia del llibre.)

La font dels enamorats, idili en un acte y envers original de Lluis Suñer Casademunt, estrenatab bon éxit en lo teatro Romea la nit del 27 d' Abrildel corrent any.

52

i

e

•

MADRIT

• Poch ó gayre.bé res hï ha que ressenyar delsteatros de la Cort. Las companyías ab cara y ulls—com se sol dir—s' han escampat per provinciasafanyosas de fer admirar als diferents públichs loque durant 1' hivern que acaba de trascorre ha pro-duhit el colossal cervell de la gran vila....., aqueixintelectualisme absorvent, que com els mil y untentáculs del gran pop de las lletras, xucla quexuclarás á tot' hora, respirant absolutisme per soscuatre costats, y ensenyant á tothom,—á sos com

-panys de fora d' allá—la eterna divisa ahont s' hillegeix: Primer jo, després jo, sempre jo... y com jono hi ha ningú mes.

Avuy per avuy la.única novedat teatral que s'espera, potser ab un xich d'ansia, es 1' estreno en elteatro de la «Zarzuela» del melodrama en un acte,lletra de Sellés y música de Vives, La balada dela luz.

PROVINCIAS

El frontó Beti-Jai, de San Sebastian, ha sigutconvertit en teatro.

Va pera cuant se converteix un teatro en plassade toros.

—La companyia de Fuentes y Perrin ha estre-nat en Apolo de Valencia la preciosa obra de Sar-dou, Fedora.

En el teatro Pizarro, en Berges representa la sar-suela gran; 1' última ha sigut La tempestad.

De viaje porta per titol un juguet molt cómichestrenat en el teatro Moderno.

-En el teatro Circo, de Saragossa, hi treballauna companyia de género, chico dirigida per Boni-faci Pinedo.

—La companyia del barítono Lacarra actúa enel Apolo de Almería. Pera variar també 's dedica algénero menut...

—Ha debutat en Cádiz la companyia ci' operetaitaliana Giovannini.

—En la mateixa població ha deixat áe treballarel popular Juli Ruiz per malalt. Ja sé que té.

—La companyía Espantaleon ha debutat en laCorunya, en el teatro del Circo.

—Cuan acabin en Fuentes y en Perrin del Apolode Valencia passarán tal vegada al teatro del Circode Albacete.

—Actualment la Cobeña treballa en el GranTeatro de Córdoba.

ESTRANGER

Paris.—L' escriptor Juli Claretie pensa organisaren Versalles una série de representacions clássicasque serán reproducció dels espectacles que LluísXIV oferia a la seva Cort._

—Un cop per setmana se donarán funcions ma-tinals en la sala del Trocadero inaugurantse abEdipo Rey y mes tart posantse en escena Le bour-geois gentilhomme del gran Moliére.

—En la Comedia,Francesa tornará á representarse Cabotins, de E. Pailleron.

—A 1' Opera cómica deu cantar demá la prota-gonista de 1' Ifigenia en Taurida, de Gluck, 1' artistaRosa Caron.

—El dissapte passat va debutar en el Atheneé,la Guerrero y en Diaz de Mendoza ab el drama his-tórich de Tamayo y Baus, Locura de amor.

i3

—En el teatro Geant Columbia 's representanactualment dugas obras d' éxit: Maison qui brïcle,(la casa que crema) y Un Don Quixote.

—La Otero ha reaparegut en els escenaris deParís, triomfant novament ab las cansons del seurepertori y ab balls arreglats al seu gust. El perió-dieh Gil Blas la califica d' artista espanyola incom-parable;... en 1' art de fer fortuna, podría ategir.

—A 1' Olympia hi hagut funció de gala ab motiudel debut d en Frégoli.

Gabriel d' Annunzio, el poeta, noveli-ta y drama-turg italiá en una pessa, ha dedicat un dels seus

últims dramas als..... gossos que l' abordan!Aquestos animalets, venen ít ser, segons 1' autor

deixa endevinar y vol que siguin realment, els ¡eriolistas que s' atrevexen á critic irlo.

En la original dedicatória hi trobén dogas cu -sas probables: la supérbia de 'n d' Annunzio, y.

motiu mes pÁra que la gossets li ensenyin laadents ab mes entussiasme.

—En el teatro Mondain se representa cada nitab éxit creixent un drama de Lluciá Ponjade, Carndivina, inspirada en la novela de Marcel Montonque 's titula Carn de Deu.

Beziers.—En las Arenas d' aquesta ciutat s' hidonará una representació de la tragédía lírica Pro-moteu, lletra de Lorrain y música de G. Fauré. Hipendrán part tres orquestas d' armonía, una decorda, 18 arpas, clarins, etc. L' espectacle que tin-drá lloch en agost vinent promet revestir solem

-nitat.

Londres.—En el Covent-Garden s' ha cantat 1'ópera del gran Beethoven, Fidelio.

Habém rebut una circular convocant á concurs

á tots els artistas catalans pera portar á terme en

Olot una Exposició de Bellas -Arts.

Ens alegraríam que prosperés la pretensió deis

seus organisadors.

Se treballa activament, en la fundició artística

deis senyors Masriera y Campins, pera lograr quedintre de poch estiguin llestas del tot las figurasque han de formar el monument á Rius y Taulet.

Es hora ja de que 's pensi en fixar 1' época de la

inauguració.

¿Y que dirém del monument á Frederich Soler,cual primera pedra vá posarse casi el mateix díaque la del popular Alcalde de Barcelona, y n' obs-tant en la Plassa del Teatro, encare está iot com

si tal cosa?....No 'n dirém res..... per avuy, mes ja vindrú día

en que 'ns en ocuparém.

El partit deis Intelectuais.—Aixís volían deno-minar el compositor Mascagni y altres artistas y li

-terats á una agrupació que s' hauria assegut en laCambra italiana, perque... . han de sapi„uer que '1autor de Cavalleria Buslicana, 'a presentava candi-dat ú una diputació... .

Mes, la realitat ha vingut ti demostrar al notablemúsich, ab una monumental carbassa, que la polí

-tica y '1 saber no [ligan gayre.

Per bons sentiments, honradesa, moralitat yausteritat en las costums y accions...:. ela nous

amos de Cuba.fusellan, roban, irreguldrisan, fan de las se-

vas y de las deis altres, timan,.... es dir están edu-

cats á 1' última escola. Are com are estudian els re-

sultats que podendònar els jochs del enterro y deis

perdigons.1 Ja veurán com al últim els gendres que hi ana-

van avans de la guerra, eran uns romantichs tomb' a•

rata ab els humanitaris deslliuradors.

La majoria dels diaris de París han fet aquets

últims días una campanya terrible contra las corri

-das de toros, dihent que '1 Gobern (el francés) deu-

ría prohibir terminantment un espectacle per de-més repugnant, indigne d' una nació civilisada.

Jo deis tauromaitialichs, enviaría dos padrins á

cada redacció dels diaris parisienchs.....¡Hont s' es vist, insultarnos d' aquesta manera!

Dissapte á la nit en el` Centre excursionisla.de

Catalunya, D. 1Rossendo Serra, llegí las traducciónsde las obras deis poetas arechs Musco, Bion d' Esmirna y Teóclit, que D. Joseph M.' Pellicer de Don

y Pagés, ab ver coneixement de la luenga d' aquells

mestres helénichs ha trasplantat al catrila, Forman

un poema Ero y Leandre, Epitafi, Las Siracusonas,

que guarda el mateix metro y la proplt fidelitat en

els conceptes que fan valiosas las tres concepcions

esmentadas.

En el Fortuny de Reus hi ha, veritablO -afany

pera '1 repertori del Teatro Catalá; en , tant -es .aigís

que darrerament ,una companyia que vá actuarhi,

14

và veurers obligada á plegar velas al intentar fermassa abús de obras castellanas.

Bona noticia pera 'is autors de casa.

Procedent de Lóndres, ahont ha obtingut mar-cats triunfos, arrivá ahir á Barcelona el conegutvioloncelista, paysá nostre, en Pau Casals, que '1dissapte vinent pendrá part en el concert dirigitper nostre particular amich el mestre Granados.

Tenim el gust d' adelantar als nostres llegidors,que estém gestionant el dret de la publicació d'unade las millors obras dramáticas del TeatroCatalá, pera oferilshi á son degut temps.

El pintor valenciá, Sorolla, ha obtingut el premid' honor á la Exposició de Parts.

lill

G^

1I 1 L' us de la rahóUn sabi alemany calcula la du-

ració de la vida per un terme mitj. en setant' anys, y fa un estudi del

temps que 1' home usa de la facul-tat de la rahó. Ja se sá.b que no 's

te durant els primers vint anys... En quedan donchscincuanta. Els cinch anys que segueixen son elsque '1 jove destina á las bojerías... En quedan cua-rantacinch, dels cuals si 'n descontém una tercerapart pera dedicarla al dolce lar riente del dormir,ens en quedarán trenta de nets. Are contém la si-sena part pera menjar, beure y altras menudén-cias... y '1 resultat será de vinticinch... Calcúlintse'Is últims deu anys entre feriduras y demés inci-dents desagradables y trobarém en concret que d'una vida de setant' anys sols en quedan poch méspoch menos, uns quinze de cumplert us de rahó. ¡Yencare dirán alguns que '1 temps no es orl...

Tonterías d' alguns homes célebres presas

per genialitats.

El gran Lope de Vega 's passaba un parell d'horas provant la xacolata avans de péndrela; des-prés comensava á sucarhi bossins de pa torrat y de.vegadas hi empleava mes estona que pera bosque-jar una comédia.

Donizetti, 1' autor de la partitura de La Favorita,cuan viatjava no li agradava contemplar la naturalesa. Feya 'is trajectes dormint.

Goethe, '1 poeta maravillós, composava 'Is ver-sos tot caminant.

Al bibliógraf Reimami no li agradava seurer;tant es aixís que va estar trent' anys sense tenircadiras ni sillons en el seu estudi.

Lluis XIV aburría 'Is sombreros grisos.Finalment. Buffon, no podía treballar sino ves-

tit ab estremada elegáncia...

ANTICUARI

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * ** * * * * * * * * * . * 1v . ' Y 1 Y .L 1 , -* * * * * * * * * * * * * T * * ,C ^ * T ^[ ^ * T * T * T * ^

* Priemis de GATALiLU j'4YA ARTÍSTICA* Se 'n adjudicará un consistent en els 4 magnífiehs dramas de don AngelGuimerá* MARIA ROSA • TERRA BAIXA • LA FILLA DEL MAR y MOSSEN JANOT ** al qué sense descendir al género xavacá envihi ab mes gracia y bon humor la resposta á la *

segtient pregunta:

* ¿QUIN ES EL COLMO DE LA ECONOMÍA?* Pera obtar al esmentat premi será precís: que 's remeti la resposta, escrita en el CUPÓ de las *

cobertas del present número y que no passi lo escrit del espay marcat.* En el númerovinentsefixará el plasso d'admisió, y las condicions baix"las cuals publïcarém

,la RESPOSTA premiada.No hi haurá mes Jurat que la Redacció de Catalunya Artística cual veredicte será

* inapelable.No s' admetrá cap resposta que no porti al peu el nom del remitent.

*

•*

* * * * * T * 11 * lF * ¥ * W * ¥ * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

-15

Preparació de la salsa romana

Se pren caldo de badella y pernil, se deixata ben bé ab

anxobas que avans s' hagin rentat y se'ls hi hagi tret 1' espi-

na; després s' hi afegeix sal, nou muscada y tota mena d'especies; desseguit se fá bullir tot fins que prengui unaconsistencia regular, en cual estat s' hi tira una mica de suchde llimona y després se passa per un cedás. Aquesta salsa,

com es picant, es un amaniment molt bri pera la carn rostida.

J, Conill de JJosey

-En un grupo de noys de poca edat tres d' ells discuteixensobre '1 pervenir. L' un voldria ser advocat, 1' altre ministre...

—Jo, salta'l tercer, donantse ayres de mil homes, voldríaser militar, per' arrivar á general y viurer del retiro.

Entre minyonas de servey.—Y bé, que me'n dius d' entrará casa d' aquesta familia?..—No 'm sembla mal, pitxor podrías estar... ' Deixant apart

que tenen cinch criaturas molt mal criadas, que la fan bailarmagre á las minyonas y que tant marit com muller tenen uñgénit inaguantable... pe '1 demés son personas de bé!

Dos bolsistas sortint del saló de Llotja:—.Aném á pendre alguna cosa?—¿A qui?

En la taquilla d' un despatx.—Home, miris que fá un cuart que m' estich dret aquí

foral..—Prengui paciencia, jo fa vint anys que no 'm Imoch d'

assentat aquí dintre.

En un forn:—Que tenen pá de Valls?—No senyora, no més tením barra.

Anech a la casserola

Se lligán las potas á lo llarch de las cuixas ab un fil prim

y fort; després se çlonaa un bany de such de llimona 6 millor

y més senzill se'l frega ab mujas llimonas pera qne penetrimés el such de las mateixas, tot seguit se cubreix ab rodan-xas de cansalada 6 pernil gras, y 's col-loca en una casserolaab sebas, pastanagas, ronyó de badella y coll de gallina 6perdiu. S' hi tira '1 caldo corresponent y vi blanco, s' hi posanespecies y sal y á poch foch se va cohent, y cuan está al punt

se serveix ab salsa verda 6 mayonesa, segons el gust delscomensals.

Xarada-memorandumSenyor director del pe-fiódich CATALUNYA ARTISTICA«Muy Sefior mío y amigo»¡que dich! dispensi; voliadir: Molt senyor meu y amich,sino que, res: m'ha fet figa.Després de besar sas manssuposant que netas siganvinch sis dirli que ab molt gustlo seu desitj compláuríade enviarli una xarada6 dugas, de ma cullita,pero, dos vosté no. ignora,els catalans avuy díaestém molt... punts suspensius,dech dirli que actualment primaacudeix sis ma tres-cuartasegon jo desitjaria,y á més, tampocli me, ho totalvosté, permeti que ho diga.Per lo tan t, prengui pacienciaqu' es lo que jo prench fa díasque ab xaradas sustanciosasno cal tersa-quarta -quinta.Més com á bon cataláque soch desde las botinas(que 'm tostan setse pesset.as)fins dalt de tot de la cintadel sombrero, li desitjoque tinga molts anys de viday que per tot Catalunyatrobi CATALUNYA ARTIST-ICAla deguda hú-dos-tres-quarta,

puig fora una tres-sis tristaque á la seva joventutmorís 6 deixés de viure.Mani y disposi d' aquetson amich qne are aquí firma

J. glaramsa.

Combinació

LA FILLA DEL MARAb las lletras d' aquest títul y anyadintni encare cuatre

mes, un vocal y tres consonants, ha de resultar el titul d' un'

altra obra dramática del teatro catalá.•M. Prats.

Las solucións en el número próxim

F. BADIA, IMraassOR, Dou, 14.— BARCELONA

a6

Gran Cïnisería * . 0

CaDE ----- u *

0

:Bmplof i o Ca

Vi —* - :--C'arrer de la Boquera, 31 • *

Confecció de roba blanca. o

çi

*

.;5

=i—Õ :2- .c

Colls y punys de fil. 2 °wC

* .:- •Corbatas de totas classes.

* <Camisas blancáSy de color.

* *Percals, batistas, vichys, céfirs, Oxforts, * ..o

sedan y franelas de llana y cotó. *

Producció nacional g. extrangera1x mil

PREI.JS DE FÁBRICA

Gran assortit do mocadors de tots géne- 0ros y classes. 1

,..

Bastóns, botonaduras, cinturóns, elás- ç 1V (

tichs, gûáñts, perfumadors, ¡ochs de )llensois, sobre-cotillas, brillantés, etc.

"ATALUNYA" I A:,R T,1 S T , 1 C AuDublica IIIIC!8 ou llRO$t8.$ Cohoffis 111111 BIS SOiolits Dios:

Per un mes, ó siguin Cuatre insercións..

Plana sancera 20 ptas. —Mitja plana, 12 ptas.—Un cuart de plana, 7 pesetas.—Un octau, 4 ptas.

Per una sola inserció, anuncis combinats á preus convencionals.

C^àSA T;-V°NaADda EN 1884

-Centre d' informacions comercials. # Gestió y cobro de crédits.Director: D. Ramón Mil& + - - Director: D. 8artummeu Lluró

Advocat assessor de la casa: D. Joseph M. EerraclaraProcuradors caústdichs: D. Salvador Millet y E. Joseph de Villa.

L advocat del Iltre. Col—legi de Barcelona

Z. Jesús Condonnnes y Castaiieda Guants; roba blanca tant de senyora com decriatura.

ofereix son nou despatx. De París han. arribat els preciosos models de— Montesión, 4, 2. °° sombreros pera la temporada d' istiu.

CALL, 22

Rambla del Mitj, devant del Restaurant Martín ® GRANS EXISTENCIAS DE MOBLESANTIGA CASA

El Kiosco Popular dona desde 5 céntims de ^ w %

gasto un cupó y un altre regalo. Te un repertori ab 1000 obras diferentas ca-

talanas y castellanas. % HOSPITAL, 101 1Grans regalo KIOSCO POPULAR w®s®®®®^^oset^^®®®esei®^o^^s^^^^®é

cupó ren do ATALUiYAA ÅRTIrSTWAPregunta: ¿Quin es el colmo de la economía?

Resposta: ...................................................................................................................

Firma del autor,