socialsinsmarinablog.files.wordpress.com€¦ · 1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA...

PROGRAMACIÓ 4t ESO

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

DEP. CIÈNCIES SOCIALS

INS MARINA (LA LLAGOSTA)

CURS 2017-18

1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

A. Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat,del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

B. Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un aprenentatge responsable ieficaç per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat.

C. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes idones.

D. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevoltipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament.

E. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar,prendre decisions i assumir responsabilitats.

F. Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures en un marc de valors compartits, fomentantl’educació intercultural, la participació en el teixit associatiu del país, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

G. Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment depertinença al país.

H. Adquirir unes bones habilitats comunicatives: una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes en llenguacatalana, en llengua castellana i, en el seu cas, en aranès; i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica, així com el coneixement, la lectura il’estudi de la literatura.

I. Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengues estrangeres.

J. Desenvolupar habilitats per a l’anàlisi crítica de la informació, en diferents suports, mitjançant instruments digitals i d’altres, per transformar lainformació en coneixement propi, i comunicar-lo a través de diferents canals i formats.

K. Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència peridentificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

L. Gaudir de la creació artística i respectar-la, comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressiói representació.

M. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

N. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica del’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

O. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat i preservar el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientaciósexual.

P. Valorar la necessitat de l’ús segur i responsable de les tecnologies digitals, tenint cura de gestionar la pròpia identitat digital i el respecte a la dels altres.

2. CONTINGUTS DE L’ÀMBIT SOCIAL PER A L’ETAPA DE SECUNDÀRIA

El món contemporani.

2

La transició del feudalisme al liberalisme a l’Europa occidental. La Guerra de Successió espanyola i les seves consequències. La Il·lustració (idees, art iciència). La Catalunya del segle XVIII.

Canvis econòmics, socials i demogràfics en l’origen de la Revolució Industrial a Anglaterra i la seva extensió a la resta d’Europa, valorant el seu èxit ofracàs a Espanya i les seves consequències socials.

El liberalisme i les revolucions burgeses dels segles XVIII i XIX. Els nacionalismes. El catalanisme polític. Art i ciència en el segle XIX.

La segona revolució industrial. Naixement i evolució del moviment obrer. El socialisme i l’anarquisme. L’imperialisme.

Causes, desenvolupament i consequències de la Primera Guerra Mundial. La Revolució Russa. La Restauració a Espanya i la Dictadura de Primo deRivera. Evolució del catalanisme polític i la Mancomunitat de Catalunya. Ciència i art al segle XIX i primer terç del segle XX.

Evolució econòmica del període d’entreguerres (1918-1939). Democràcia i dictadures. El feixisme i el nazisme. Evolució de l’URSS. La II República.Evolució política, social i econòmica durant la Catalunya Autònoma (1931-1936). La Guerra Civil espanyola.

Causes, desenvolupament i consequències de la Segona Guerra Mundial. L’extermini de jueus i la persecució d’altres col·lectius. La Guerra Freda i ladescolonització. La dictadura de Franco. Evolució econòmica fins a la crisi del petroli.

Evolució del capitalisme, la fi de la Guerra Freda, la reunificació d’Alemanya i la dissolució de l’URSS. La transició política a Espanya (1975-1982). Larecuperació de la Generalitat. La Unió Europea i les seves institucions.

El món actual

Els lligams entre present i passat: continuïtats i canvis a l’Europa del segle XX al XXI.

Els reptes de la democràcia a l’actualitat.

Globalització i localització dels nous centres de poder. Sistema econòmic actual i sostenibilitat.

Focus de conflicte en el món actual. Els conflictes bèl·lics i les seves causes i consequències polítiques i econòmiques.

Resolució de conflictes. Funció de la memòria històrica..

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència digital. Competència social i ciutadana. Competència artística i cultural. Competència per aprendre a aprendre. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL

DIMENSIÓ HISTÒRICA

1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

3

3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.DIMENSIÓ GEOGRÀFICA

5. Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones ifer propostes d’actuació

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.

13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

5. CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT SOCIAL

1. Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.2. Estratègies comunicatives en situacions d’interacció oral, exposició, comunicació de resultats i debats.3. Cronologia i temps històric. Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants. Periodització convencional. Formes de comptar el temps

d’altres cultures.4. Coneixements històrics temporals: canvi, continuïtat, sincronia, diacronia, successió, simultaneïtat, causalitat...5. Fonts primàries i secundàries. Fiabilitat i idoneïtat de les fonts. Interpretació i contrast de les fonts històriques. Els arxius.6. Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.7. La memòria històrica. L’intercanvi generacional. Memòria i història.8. Caracterització de les societats del passat. Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.9. El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.10. Models d’interpretació geogràfics i dels fets històrics, i les problemàtiques i fenòmens socials.11. Les dones en la història i en les societats actuals.12. Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.13. Anàlisi d’imatges com a fonts històriques, referents estètics i interpretacions de la realitat. Ús i descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i

audiovisuals.14. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural. Els museus.15. Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats. La influència dels mitjans de comunicació sobre les col·lectivitats.16. La diversitat cultural i religiosa com a riquesa de les societats. Relativisme cultural.17. Fonts per al coneixement del medi físic i les societats que l’habiten. Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, amb suport

digital i analògic.18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

4

19. Interacció entre els grups humans i el medi. Activitats econòmiques i el seu impacte mediambiental. Matèries primeres i fonts d’energia.20. Localització i caracterització de diferents paisatges. Principals zones bioclimàtiques de Catalunya, Espanya, Europa i el món. Defensa i preservació del

patrimoni paisatgístic.21. Trets demogràfics, econòmics, socials, polítics i culturals de la societat catalana, espanyola, europea i del món. Població i poblament. Migracions.22. Caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics. Models econòmics.23. Organització política i territorial: àmbits local, nacional i internacional.24. Globalització i intercanvi desigual. Mecanismes de cooperació internacional.25. Desenvolupament humà sostenible. Ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos. Consum responsable.26. Funcionament del sistema democràtic. Canals de participació ciutadana. Responsabilitat i compromís cívics. Els reptes de la democràcia actual.27. Drets humans. Deures de la ciutadania democràtica.28. Situacions de desigualtat, injustícia i discriminació. Justícia social, solidaritat i equitat. Estereotips i prejudicis.29. Focus de conflicte en el món actual. Formes pacífiques i alternatives de resolució dels conflictes. Cultura de la pau.30. Identitats personals i col·lectives. Pertinença i cohesió social.31. Sistemes de projecció.32. Eines d’edició de documents de text, presentacions multimèdia i processament de dades numèriques.33. Selecció, catalogació, emmagatzematge i compartició de la informació.34. Tractament de la informació.35. Construcció de coneixement: tècniques i instruments. argumentació, i vocabulari propi.36. Ètica i legalitat en l’ús i instal·lació de programes, comunicacions i publicacions, i en la utilització de la informació.37. Identitat digital: visibilitat, reputació, gestió de la privacitat pública i aliena.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ DE L’ÀMBIT SOCIAL PER AL QUART CURS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Analitzar les causes i les conseqüències de la Guerra de Successió a la monarquia hispànica.

2. Analitzar i descriure la successió dels fets més importants i significatius de la primera fase de la Revolució Industrial així com la simultaneïtat delsfenòmens històrics de diversa índole (demogràfica, social, econòmica) que es produeixen en el seu desenvolupament.

3. Explicar críticament els fets més rellevants de la Revolució Industrial i les seves interconnexions causals, tot identificant i comentant elementssubstantius d’aquests fets a través de fonts diverses.

4. Argumentar les raons que permeten contraposar valoracions diferents a propòsit del grau de triomf o fracàs de la Revolució Industrial a Espanya.

5. Exposar les diferències entre l’Antic Règim i el liberalisme parlamentari i, si escau, establir aquestes diferències a partir de fonts textuals.

6. Descriure i analitzar els trets més definitoris de la Il·lustració.

7. Sintetitzar les idees principals del liberalisme i del nacionalisme amb relació als principals fets emancipadors representats per les revolucions burgesesdel segle XIX, la independència de l’Amèrica hispànica i les unificacions polítiques d’Alemanya i Itàlia.

8. Descriure i explicar les causes de l’aparició del catalanisme polític al llarg del segle XIX.

9. Descriure i analitzar la segona fase de la Revolució Industrial.

10. Identificar i contrastar les idees principals del socialisme i l’anarquisme i la seva influència en el naixement del moviment obrer.

11. Descriure els principals fets de la Primera Guerra Mundial tot explicant-ne les causes – entre les quals cal destacar l’imperialisme— i lesconsequències.

5

12. Descriure esquemàticament els fets principals de la Revolució Russa tot establint les relacions pertinents amb la Primera Guerra Mundial.

13. Sintetitzar a partir del comentari d’un eix cronològic els principals fets de la Restauració espanyola i de la Dictadura de Primo de Rivera.

14. Descriure i analitzar l’evolució del catalanisme polític al primer terç del segle XX tot assenyalant les principals realitzacions de la Mancomunitat deCatalunya.

15. Sintetitzar l’evolució de la ciència des de finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial, assenyalant les aportacions dels avenços científics a lavida quotidiana i a l’economia en general.

16. Descriure i analitzar els fets i processos més rellevants de l’economia en el període d’entreguerres comentant i argumentant les anàlisis a partir de fontsgràfiques, estadístiques i textuals.

17. Descriure i analitzar les idees principals del feixisme i el nazisme, les raons històriques del seu auge i la implicació que van tenir en l’evolució políticad’Europa i Amèrica en el període d’entreguerres (1918-1939), inclosa l’evolució de l’URSS en el mateix període, tot comentant fonts gràfiques i textualsde l’època.

18. Exposar de manera ordenada i crítica els principals fets rellevants de les fases polítiques de la II República espanyola incloent-hi particularment la lluitapel sufragi femení i l’evolució de la Catalunya Autònoma.

19. Descriure i analitzar les fases militars de la Guerra Civil espanyola, les ideologies dels bàndols, les seves causes i les seves consequències, així comels problemes principals de les dues rereguardes durant el conflicte bèl·lic tenint sempre present el context europeu i internacional.

20. Descriure els principals fets de la Segona Guerra Mundial, tot explicant-ne la jerarquia causal, comentant-ne diversos aspectes cartogràfics genèrics dela seva evolució militar i analitzant les seves repercussions o consequències.

21. Exposar els fets més rellevants de l’Holocaust o Shoah, situar els principals camps d’extermini en el mapa d’Europa, i analitzar i descriure les causesd’aquests fets.

22. Explicar les causes que van fer possible l’establiment de la dictadura franquista a Espanya i descriure la seva evolució.

23. Analitzar l’evolució política de la Guerra Freda, la relació entre els dos blocs i l’evolució de l’URSS fins a la seva dissolució, comentant les principalscauses que l’expliquen, així com els processos de descolonització.

24. Identificar i analitzar els principals fets de la transició política espanyola així com la recuperació de la Generalitat en el període immediatament posteriora la mort del general Franco (1975-1982).

25. Descriure i analitzar d’una manera senzilla el procés que va culminar en la Unió Europea tot exposant les funcions d’algunes de les seves principalsinstitucions.

26. Explicar críticament el fenomen de la globalització posant-ne algunes exemples rellevants i situant en el temps els fets més rellevants dels primers anysdel segle XXI.

27. Contrastar alguns fets de la història contemporània d’Europa tot indicant-ne algunes continuïtats i canvis.

28. Situar raonadament en l’espai geogràfic els fets més importants i significatius que es corresponen a la primera fase de la Revolució Industrial.

29. Situar raonadament en l’espai geogràfic els fets i el seu dinamisme amb relació a les revolucions burgeses del segle XIX.

30. Situar raonadament en l’espai geogràfic els fets i el seu dinamisme amb relació l’imperialisme de finals del segle XIX i principis del XX, en especial pelque fa al repartiment d’Àfrica.

31. Comentar a grans trets un mapa genèric d’Europa d’algun moment de la Primera Guerra Mundial.

32. Contrastar i explicar el mapa d’Europa immediatament abans i després de la Segona Guerra Mundial.

6

33. Identificar i comentar algunes de les obres més rellevants de l’art del segle XVIII, XIX i primer terç del XX establint les relacions pertinents entre elcontingut de les obres i algunes de les circumstàncies del seu context.

34. Explicar les consequències socials de la Revolució Industrial, especialment en les dones i els infants, i comparar-ho amb la situació actual.

35. Valorar els avenços científics en la vida diària i relacionar els principals descobriments en l’etapa de l’anomenada revolució científica durant els seglesXVII i XVIII.

36. Valorar els esforços fets tant en la Primera Guerra Mundial com en la Segona per arribar a consensos que aturessin o pal·liessin els horrors delsconflictes bèl·lics.

37. Identificar i analitzar alguns conflictes en el món actual.

7

Unitat: 1 Títol: El segle XVIII

CONTINGUTS DE LA UNITAT

Les continuïtats i els canvis que es van produir durant el segle XVIII. Les característiques de la societat i de l’economia del segle XVIII. La Il·lustració. Causes i consequències de la Guerra de Successió. Les consequències que va tenir per a Catalunya el model centralitzat de la monarquia borbònica. L’art, la ciència i la cultura al segle XVIII.

OBJECTIUS COMPETÈNCIESAVALUACIÓ

Criteris d’avaluació

Unitat Competències del’àmbit social

Competènciesbàsiques

Contingutsclau

Activitatsd’aprenentatge Cicle Unitat Nivell

d’assoliment

Reconèixer les continuïtats i els canvis en la societat del segleXVIII.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i culturalCompetència d’aprendre a aprendre

3, 4, 5, 8, 13,15, 34

Activitats 1: Observa elquadre de l’estructura social de l’Antic Règim i la il·lustració de la pàgina 14 del llibre de l’alumnat . Explica a quins estaments pertanyen els personatges representats en la imatge, la relaciona amb el text d’Alexis Tocqueville de la pàgina següent i descriu i comenta l’estructura de la societat estamental.

2, 5 Sap explicar les continuïtats i els canvis en la societat del segle XVIII.

3

8

TEMPORALITZACIÓ Tercera i quarta setmanes de setembre i primera d’octubre.

8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Definir conceptes.

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisual

6, 33, 34 Saber fer 3: Busca al diccionari el terme estament. En tria l’accepció adient, defineix el terme amb les seves paraules i fa una frase d’exemple usant el terme.

5 Defineix conceptes.

3

Conèixer les característiques del model econòmic del segle XVIII.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

4, 8, 21 Claus per estudiar de la pàgina 17: Explica quina era l’activitat econòmica més important de l’Antic Règim; en què consisteix el règim senyorial de propietat de la terra; assenyala les característiques de l’activitat industrial durant el segle XVIII.I raona si el desenvolupament de l’activitat econòmica vafer créixer la burgesia ova ser la burgesia la que va impulsar el creixement econòmic.

2,5 Coneix les característiques del model econòmic del segleXVIII.

3

9

Saber explicar enquè va consistir la Il·lustració.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.


5, 8, 15, 34,35

Claus per estudiar de la pàgina 18: Assenyala les característiques bàsiques del pensament il·lustrat; indica el nom de tres pensadors de la Il·lustració i comenta les seves idees més importants; descriu quècriticaven els il·lustrats de la societat de l’AnticRègim i la base teòrica de l’absolutisme monàrquic; exposa quines van ser les propostes polítiques del despotisme il·lustrat, i reflexiona per què va fracassar el despotisme il·lustrat.

2, 6 Sap explicar en què va consistir la Il·lustració.

3

Comprendre les causes de la Guerra de Successió i les conseqüències del reformisme borbònic a l’Espanya del segle XVIII.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.


5, 8, 15, 34,35

Claus per estudiar de la pàgina 21: Explica quines van ser les causes de l’esclat de laGuerra de Successió i quins bàndols s’hi enfrontaven; assenyalaper què l’arxiduc d’Àustria va renunciar a continuar lluitant, quin tractat va posar fi al conflicte internacional el 1713 i

1 Comprèn les causes de la Guerra de Successió i les conseqüències del reformisme borbònic a l’Espanya del segleXVIII.

3

10

qui va guanyar la guerra. Indica quin va ser l’instrument jurídic de la centralització borbònica a Espanya i en què va consistir el reformisme borbònic. I,finalment, reflexiona sobre per què la noblesa i el clergat s’oposaven a les reformes impulsades per la monarquia.

Investigar sobre la vida dels diversos estaments del segle XVIII.

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i culturalCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència digital

4, 5, 8, 30, 33, 34, 35

Descobreix 10: Busca al web del Museu del Prado l’obra de Luis Paret Carlos III menjant davant de la seva cort. Explica com es desenvolupava el menjar del rei. Busca informació sobre els petimetres i els majos, iexplica quina va ser la seva relació amb la noblesa del segle XVIII. Finalment, investiga i descriu la vida quotidiana de la noblesa i el poble en aquesta època.

6, 33 Investiga sobre la vida dels diversos estaments del segle XVIII.

3

Comprendre les repercussions de la implantació delDecret de Nova Planta a Catalunya.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia,

5, 8, 15, 34,35

Claus per estudiar de la pàgina 25: Indica quines modificacions introduïa en el govern i l’administració del Principat de Catalunya el Decret de Nova Planta; quina era la

1 Comprèn les repercussions de la implantació del Decret de Nova Planta a Catalunya.

3

11

passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

iniciativa personal i emprenedoria

funció de l’intendent; com van manifestar elscatalans la seva disconformitat amb el centralisme borbònic; quines van ser les consequències culturals de la derrota del 1714, i reflexiona sobre per què Felip V no va mantenir les institucions i les lleis catalanes.

Conèixer les característiques de la societat i l’economia a la Catalunya del segle XVIII.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.


5, 8, 9, 10, 18, 34, 35

Activitat 13: Observa elmapa del creixement de la població catalanaper comarques entre 1717 i 1787, i indica enquines va créixer més la població; quines comarques van tenir uncreixement més petit; descriu com es distribueix sobre el territori el creixement de la població, i a quin estament creu que pertanyien els venedors del mercat i els clients que apareixen en la il·lustració sobre el passeig del Born.

1 Coneix les característiques dela societat i l’economia a la Catalunya del segle XVIII.

3

Discriminar els estils rococó i neoclàssic.

Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva


4, 5, 8, 12, 13, 15, 34 35

Activitats 14: Assenyala les característiques que permeten afirmar que la pintura El gronxador,de Fragonard, és

6, 33 Discrimina els estils rococó i neoclàssic.

3

12

època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència artística i cultural

rococó i a quina classe social pertanyen els personatges que hi apareixen. I busca en el quadern de l’Art en la Història Contemporània, informació sobre El jurament dels Horacis, de J .L. David, i en fa un resum.

Conèixer els aspectes més rellevants de la ciència i la tècnica del segle XVIII.

Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendre

8, 15, 34 Claus per estudiar de la pàgina 29: Indica elsaspectes més rellevants de la ciència i la tècnica del segle XVIII.

6, 35 Coneix els aspectes més rellevants de la ciència i la tècnica del segle XVIII.

3

13

ORIENTACIONSMETODOLÒGIQUES

La unitat té com a objectiu que els nois i les noies tinguin una clara visió sobre el segle XVIII i els canvis econòmics i de mentalitat que es van produir a la cultura i la mentalitat europea, espanyola i catalana. Per tal de fer-ho, ofereix una aproximació a l’Antic Règim tant pel que fa a la seva estructuració social, el canvi de mentalitat que va significar la Il·lustració, els avenços científics, el pensament polític i el canvi de mapa polític que va suposar la Guerra de Successió. Lògicament, també ofereix el canvi de perspectiva que va suposar el reformisme borbònic a Espanya i quines van ser les conseqüències de la pèrdua de la guerra i de la implantació del Decret de Nova Planta.

MATERIALS CURRICULARS IALTRES RECURSOS DIDÀCTICS

Llibre de l’alumne Geografia i Història 4 ESO. Guia didàctica Geografia i Història 4 ESO.

AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix les característiques del model econòmic del segle XVIII. Sap explicar en què va consistir la Il·lustració. Comprèn les causes de la Guerra de Successió i les conseqüències del reformisme borbònic a l’Espanya del segle

XVIII. Comprèn les repercussions de la implantació del Decret de Nova Planta a Catalunya.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Activitats d’ampliació proposades en la guia didàctica. Activitats digitals del Llibremèdia.

ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre la Guerra de Successió, es proposa visionar la pel·lícula documental El cas dels catalans i la participació en un debat posterior.

14

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA Comprensió lectora dels textos de la unitat i de la guia didàctica.

ÚS DE LES TIC Activitats i recursos del Llibremèdia Geografia i Història 4 ESO per a aquesta unitat. Pàgines web relacionades amb la unitat que es troben a les pàgines corresponents del llibre de l’alumnat i de la

guia didàctica.

15

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

INDICADORS NIVELLS D’ADQUISICIÓ QUALIFICACIÓ

(màxim 3)Bàsic (1) Avançat (2) Excel·lent (3)

Sap explicar les continuïtats i canvis en lasocietat del segle XVIII.

Observa el quadre de l’estructura social de l’Antic Règim i la il·lustració de la pàgina 14 del llibre de l’alumnat . Explica a quins estaments pertanyen els personatges representats en la imatge, la relaciona amb el text d’Alexis Tocqueville de la pàgina següent, i descriu i comenta l’estructura de la societat estamental.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa el quadre de l’estructura social de l’Antic Règim i la il·lustració de la pàgina 14 del llibre de l’alumnat . Explica a quins estaments pertanyen els personatges representats en la imatge, la relaciona amb el text d’Alexis Tocqueville de la pàgina següent, i descriu i comenta l’estructura de la societat estamental.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa el quadre de l’estructura social de l’Antic Règim i la il·lustració de la pàgina 14 del llibrede l’alumnat . Explica a quins estaments pertanyen els personatges representats en la imatge, la relaciona amb el text d’Alexis Tocqueville de la pàgina següent, i descriu i comenta l’estructura de la societat estamental.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Defineix conceptes. Busca al diccionari el terme estament. En tria l’accepció adient, defineix el terme amb les seves paraules i fa una frase d’exemple utilitzant el terme.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Busca al diccionari el terme estament. En tria l’accepció adient, defineix el terme amb les seves paraules i fa una frase d’exemple utilitzant el terme.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Busca al diccionari el terme estament. En tria l’accepció adient,defineix el terme amb les seves paraules i fa una frase d’exemple utilitzant el terme.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques del model econòmic del segle XVIII.

Explica quina era l’activitat econòmica més important de l’Antic Règim; en què consisteix elrègim senyorial de propietat de la terra; assenyala les característiques de l’activitat industrial durant el segle XVIII.I raona si el desenvolupament de l’activitat econòmica va fer créixer la burgesia o va ser la burgesia la que va impulsar el creixement

Explica quina era l’activitat econòmica més important de l’Antic Règim; en què consisteix elrègim senyorial de propietat de la terra; assenyala les característiques de l’activitat industrial durant el segle XVIII.I raona si el desenvolupament de l’activitat econòmica va fer créixer la burgesia o va ser la burgesia la que va impulsar el creixement

Explica quina era l’activitat econòmica més important de l’Antic Règim; en què consisteix el règim senyorial de propietat de la terra; assenyala les característiques de l’activitat industrial durant el segle XVIII.I raona si el desenvolupament de l’activitat econòmica va fer créixer la burgesia o va ser la burgesia la que va impulsar el creixement

16

econòmic.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

econòmic.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

econòmic.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar en què va consistir la Il·lustració.

Assenyala les característiques bàsiques del pensament il·lustrat; indica el nom de tres pensadors de la Il·lustració i comenta les seves idees més importants; descriu què criticaven els il·lustrats de la societat de l’Antic Règim i la base teòrica de l’absolutisme monàrquic; exposa quines van ser les propostes polítiques del despotisme il·lustrat,i reflexiona sobre per què va fracassar el despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Assenyala les característiques bàsiques del pensament il·lustrat; indica el nom de tres pensadors de la Il·lustració i comenta les seves idees més importants; descriu què criticaven els il·lustrats de la societat de l’Antic Règim i la base teòrica de l’absolutisme monàrquic; exposa quines van ser les propostes polítiques del despotisme il·lustrat,i reflexiona sobre per què va fracassar el despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Assenyala les característiques bàsiques del pensament il·lustrat; indica el nom de tres pensadors dela Il·lustració i comenta les seves idees més importants; descriu què criticaven els il·lustrats de la societat de l’Antic Règim i la base teòrica de l’absolutisme monàrquic;exposa quines van ser les propostes polítiques del despotisme il·lustrat, i reflexiona sobre per què va fracassar el despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Comprèn les causes de la Guerra de Successió i les conseqüències del reformisme borbònic a l’Espanya del segle XVIII.

Explica quines van ser les causes de l’esclat de la Guerra de Successió i quins bàndols s’hi enfrontaven; assenyala per què l’arxiduc d’Àustria va renunciar a continuar lluitant, quin tractat va posar fi al conflicte internacional el1713 i qui va guanyar la guerra. Indica quin va ser l’instrument jurídic de la centralització borbònica a Espanya i en què va consistir el reformisme borbònic. I,finalment, reflexiona sobre per què la noblesa i el clergat s’oposaven a les reformes impulsades per la monarquia.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quines van ser les causes de l’esclat de la Guerra de Successió i quins bàndols s’hi enfrontaven; assenyala per què l’arxiduc d’Àustria va renunciar a continuar lluitant, quin tractat va posar fi al conflicte internacional el1713 i qui va guanyar la guerra. Indica quin va ser l’instrument jurídic de la centralització borbònica a Espanya i en què va consistir el reformisme borbònic. I,finalment, reflexiona sobre per què la noblesa i el clergat s’oposaven a les reformes impulsades per la monarquia.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quines van ser les causes de l’esclat de la Guerra de Successió i quins bàndols s’hi enfrontaven; assenyala per què l’arxiduc d’Àustria va renunciar a continuar lluitant, quin tractat va posar fi al conflicte internacional el 1713 i qui va guanyar la guerra. Indica quin va ser l’instrument jurídic de la centralització borbònica a Espanya i en què va consistir el reformisme borbònic. I, finalment, reflexiona sobre per què la noblesa i el clergat s’oposaven ales reformes impulsades per la monarquia.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

17

Investiga sobre la vida dels diversos estaments del segle XVIII.

Busca al web del Museu del Prado l’obra de Luis Paret Carlos III menjant davant de la seva cort. Explica com es desenvolupava el menjar del rei. Busca informació sobre els petimetres i els majos, i explica quina va ser la seva relació amb la noblesa del segle XVIII. Finalment, investiga i descriula vida quotidiana de la noblesa i el poble en aquesta època.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Busca al web del Museu del Prado l’obra de Luis Paret Carlos III menjant davant de la seva cort. Explica com es desenvolupava el menjar del rei. Busca informació sobre els petimetres i els majos, i explica quina va ser la seva relació amb la noblesa del segle XVIII. Finalment, investiga i descriula vida quotidiana de la noblesa i el poble en aquesta època.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Busca al web del Museu del Prado l’obra de Luis Paret Carlos III menjant davant de la seva cort. Explica com es desenvolupava el menjar del rei. Busca informació sobre els petimetres i els majos, i explica quina va ser la seva relacióamb la noblesa del segle XVIII. Finalment, investiga i descriu la vida quotidiana de la noblesa i el poble en aquesta època.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Comprèn les repercussions la implantació del Decret deNova Planta a Catalunya.

Indica quines modificacions introduïa en el govern i l’administració del Principat de Catalunya el Decret de Nova Planta; quina era la funció de l’intendent; com van manifestar els catalans la seva disconformitatamb el centralisme borbònic; quines van ser les consequències culturals de la derrota del 1714, i reflexiona sobre per què Felip V no va mantenir les institucions i les lleis catalanes.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quines modificacions introduïa en el govern i l’administració del Principat de Catalunya el Decret de Nova Planta; quina era la funció de l’intendent; com van manifestar els catalans la seva disconformitatamb el centralisme borbònic; quines van ser les consequències culturals de la derrota del 1714, i reflexiona sobre per què Felip V no va mantenir les institucions i les lleis catalanes.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quines modificacions introduïa en el govern i l’administració del Principat de Catalunya el Decret de Nova Planta; quina era la funció de l’intendent; com van manifestar els catalans la seva disconformitat amb el centralisme borbònic; quines van ser les consequències culturals de la derrota del 1714, i reflexiona sobre per què Felip V nova mantenir les institucions i les lleis catalanes.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de la societat i l’economia a la Catalunya del segle XVIII.

Observa el mapa del creixement de la població catalana per comarques entre 1717 i 1787 i indica en quines va créixer més lapoblació; quines comarques van tenir un creixement més petit; descriu com es distribueix sobre el territori el creixement de la població i a quin estament creu que pertanyien els venedors del

Observa el mapa del creixement de la població catalana per comarques entre 1717 i 1787 i indica en quines va créixer més lapoblació; quines comarques van tenir un creixement més petit; descriu com es distribueix sobre el territori el creixement de la població i a quin estament creu que pertanyien els venedors del

Observa el mapa del creixement de la població catalana per comarques entre 1717 i 1787 i indica en quines va créixer més la població; quines comarques van tenir un creixement més petit; descriu com es distribueix sobre el territori el creixement de la població i a quin estament creu que pertanyien els venedors del

18

mercat i els clients que apareixen en la il·lustració sobre el passeig del Born.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

mercat i els clients que apareixen en la il·lustració sobre el passeig del Born.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

mercat i els clients que apareixen en la il·lustració sobre el passeig del Born.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Discrimina els estils rococó i neoclàssic.

Assenyala les característiques que permeten afirmar que la pintura El gronxador, de Fragonard, és rococó i a quina classe social pertanyen els personatges que hi apareixen. I busca en el quadern de l’Art en la Història Contemporània informació sobre El jurament dels Horacis, de J. L. David, i en fa un resum.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Assenyala les característiques que permeten afirmar que la pintura El gronxador, de Fragonard, és rococó i a quina classe social pertanyen els personatges que hi apareixen. I busca en el quadern de l’Art en la Història Contemporània informació sobre El jurament dels Horacis, de J. L. David, i en fa un resum.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Assenyala les característiques que permeten afirmar que la pintura El gronxador, de Fragonard, és rococó i a quina classe social pertanyen els personatges que hi apareixen. I busca en el quadern de l’Art en la Història Contemporània informació sobre El jurament dels Horacis, de J. L. David, i en fa un resum.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els aspectes més rellevants de la ciència i la tècnica del segle XVIII.

Indica els aspectes més rellevantsde la ciència i la tècnica del segle XVIII.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica els aspectes més rellevantsde la ciència i la tècnica del segle XVIII.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica els aspectes més rellevants de la ciència i la tècnica del segle XVIII.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

CLAU D’INTERPRETACIÓ: 1 a 10: Suficient; 11 a 20: Notable; 21 a 30: Excel·lent. QUALIFICACIÓ GLOBAL (màxim 30) TOTAL: ______________

19

Unitat: 2 Títol: La Revolució Industrial


Els factors que van contribuir a les transformacions dels processos productius d’una manera completament nova. Les principals innovacions científiques i tecnològiques i les seves aplicacions. El gran impuls del comerç mundial a partir dels canvis revolucionaris en les tecnologies del transport. L’aparició d’una nova societat industrial. Les reivindicacions obreres i els nous corrents polítics i culturals. Interpretació d’un edifici singular: la fàbrica.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer els factors que van contribuir a les transformacions dels processos productius d’una manera completament nova.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.


4, 8 Activitats, 2: Explica quin va ser el primer gran canvi en la història humana i per què la producció industrial es va transformar en la principal activitat econòmica.

2, 3 Coneix els factors que van contribuir a les transformacions dels processos productius d’una manera completament nova.

3

Reconèixer les principals

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i

Competència social i ciutadana

4, 8, 33, 34 Activitats, 8: Cerca informació a Internet

2, 3 Reconeix les principals

3

20

TEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes d’octubre.

innovacions científiques i tecnològiques i les seves aplicacions.

les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Competència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència digital

sobre la utilització del vapor com a font d’energia. Pren nota del’evolució de la màquina de vapor i elabora un treball sobre les aplicacions que va tenir durant la Revolució Industrial.

innovacions científiques i tecnològiques i les seves aplicacions.

Comprendre el gran impuls del comerç mundial apartir dels canvis revolucionaris en les tecnologies del transport.



4, 8 Claus per estudiar, pàg. 49: Explica quins problemes cercava resoldre la utilització del vapor en la navegació; quines van ser les principals transformacions dels vaixells al segle XIX; quins canvis socials i econòmics van provocar la revolució dels transports; per què els nous transportsvan facilitar les migracions, i reflexionasi hauria estat possible l’expansió de la industrialització i el comerç si els transports no s’haguessin transformat.

2, 3 Comprèn el gran impuls del comerç mundial a partir dels canvis revolucionaris en les tecnologies del transport.

3

Conèixer les característiques de la nova societat industrial.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i

4, 8, 17 Claus per estudiar, pàg. 52: Explica per què l’aristocràcia perd importància; per quins sectors socials estava

2, 3 Coneix les característiques dela nova societat industrial.

3

21

causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència matemàtica

formada la gran burgesia i en què basava la seva hegemonia; quins grups comprenen les classes mitjanes; quinaera la situació dels camperols al segle XIX iper què en la societat del segle XIX hi haviaigualtat davant la llei, però desigualtat social.

Conèixer les reivindicacions obreres i els nouscorrents polítics i culturals.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals. Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un


4, 8 Activitats, 17: Explica com van ser les primeres mobilitzacionsobreres; com van viure els artesans la introducció de maquinària i quines eren les principals reivindicacions laboralsi socials del moviment obrer inicial.

2, 3 Conèixer les reivindicacions obreres i els nous corrents polítics i culturals.

3

22

pensament crític.

Interpretar un edifici singular: la fàbrica.



4, 8 Saber fer, 9: Observa la imatge i respon a un qüestionari sobre la ubicació i l’ús dels diferents espais d’una fàbrica tèxtil.

2, 3 Interpreta un edificisingular: la fàbrica.

3

23


L’objectiu de la unitat és que els nois i les noies coneguin els factors que van propiciar la Revolució Industrial i tots els canvis que va propiciar des del punt de vista, tècnic, econòmic i social.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix les característiques de la nova societat industrial.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre la Guerra de Successió, es proposa visionar la pel·lícula documental El cas dels catalans, i la participació en un debat posterior.


guia didàctica.

24





Coneix els factors que van contribuir a les transformacions dels processos productius d’una manera completament nova.

Explica quin va ser el primer gran canvi en la història humana i per què la producció industrial es va transformar en la principal activitateconòmica.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quin va ser el primer gran canvi en la història humana i per què la producció industrial es va transformar en la principal activitateconòmica.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quin va ser el primer gran canvi en la història humana i per què la producció industrial es va transformar en la principal activitat econòmica.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Reconeix les principals innovacions científiques i tecnològiques i les seves aplicacions.

Cerca informació a Internet sobre la utilització del vapor com a font d’energia. Pren nota de l’evolució de la màquina de vapor i elabora un treball sobre les aplicacions que va tenir durant la Revolució Industrial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Cerca informació a Internet sobre la utilització del vapor com a font d’energia. Pren nota de l’evolució de la màquina de vapor i elabora un treball sobre les aplicacions que va tenir durant la Revolució Industrial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Cerca informació a Internet sobre la utilització del vapor com a font d’energia. Pren nota de l’evolució de la màquina de vapor i elabora un treball sobre les aplicacions queva tenir durant la Revolució Industrial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Comprèn el gran impuls del comerç mundial a partir dels canvis revolucionaris en les tecnologies del transport.

Explica quins problemes cercava resoldre la utilització del vapor en la navegació; quines van ser les principals transformacions dels vaixells al segle XIX; quins canvis socials i econòmics van provocar la revolució dels transports; per què els nous transports van facilitar les migracions, i reflexionasi hauria estat possible l’expansió de la industrialització i el comerç si els transports no s’haguessin transformat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb

Explica quins problemes cercava resoldre la utilització del vapor en la navegació; quines van ser les principals transformacions dels vaixells al segle XIX; quins canvis socials i econòmics van provocar la revolució dels transports; per què els nous transports van facilitar les migracions, i reflexionasi hauria estat possible l’expansió de la industrialització i el comerç si els transports no s’haguessin transformat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o

Explica quins problemes cercava resoldre la utilització del vapor en la navegació; quines van ser les principals transformacions dels vaixells al segle XIX; quins canvis socials i econòmics van provocar larevolució dels transports; per què els nous transports van facilitar les migracions, i reflexiona si hauria estat possible l’expansió de la industrialització i el comerç si els transports no s’haguessin transformat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense

25

faltes d’ortografia. amb alguna falta d’ortografia. faltes d’ortografia.Coneix les característiques de la nova societat industrial.

Explica per què l’aristocràcia perd importància; per quins sectors socials estava formada la gran burgesia i en què basava la seva hegemonia; quins grups comprenen les classes mitjanes; quina era la situació dels camperols al segle XIX, i per què en la societat del segle XIX hi havia igualtat davant la llei però desigualtat social.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica per què l’aristocràcia perd importància; per quins sectors socials estava formada la gran burgesia i en què basava la seva hegemonia; quins grups comprenen les classes mitjanes; quina era la situació dels camperols al segle XIX, i per què en la societat del segle XIX hi havia igualtat davant la llei però desigualtat social.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica per què l’aristocràcia perd importància; per quins sectors socials estava formada la gran burgesia i en què basava la seva hegemonia; quins grups comprenen les classes mitjanes; quina era la situació dels camperols al segle XIX, i per què en la societat del segle XIX hi haviaigualtat davant la llei però desigualtat social.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les reivindicacions obreres i els nous corrents polítics i culturals.

Explica com van ser les primeres mobilitzacions obreres; com van viure els artesans la introducció de maquinària, i quines eren les principals reivindicacions laborals i socials del moviment obrer inicial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica com van ser les primeres mobilitzacions obreres; com van viure els artesans la introducció de maquinària, i quines eren les principals reivindicacions laborals i socials del moviment obrer inicial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica com van ser les primeres mobilitzacions obreres; com van viure els artesans la introducció de maquinària, i quines eren les principals reivindicacions laborals i socials del moviment obrer inicial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Interpreta un edifici singular: la fàbrica.

Observa la imatge i respon a un qüestionari sobre la ubicació i l’ús dels diferents espais d’una fàbricatèxtil.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa la imatge i respon a un qüestionari sobre la ubicació i l’ús dels diferents espais d’una fàbricatèxtil.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa la imatge i respon a un qüestionari sobre la ubicació i l’ús dels diferents espais d’una fàbrica tèxtil.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


26

Unitat: 3 Títol: Les revolucions dels segles XVIII i XIX


Els motors ideològics dels processos revolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim. La Revolució Americana. La Revolució Francesa. L’etapa napoleònica. La Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques. Els moviments nacionalistes. La independència de les colònies hispanoamericanes i el creixement dels Estats Units. L’art, la ciència i la cultura durant la primera meitat del segle XIX.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer els motors ideològicsdels processos revolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim.

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els


4, 8, 13 Activitats, 1: Descriu l’escena que reprodueix el quadre Les tres jornades glorioses de 1830 a París, i explica el significat que té i quina diferència hi ha entre unes corts de l’Antic Règim i unes corts liberals.

5, 6, 7 Coneix els motors ideològics dels processos revolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim.

3

27

TEMPORALITZACIÓ Primera, segona, tercera i quarta setmanes de novembre.

seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Estructurar i desenvolupar un tema.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència digitalCompetència d’aprendre a aprendre

1, 3, 4, 5, 8 Saber fer: Tria un tema, l’investiga, l’estructura seguint els passos donats, el redacta i el revisa.

5, 6, 7 Estructura i desenvolupa un tema.

3

Conèixer els fonaments i el desenvolupamentde la Revolució

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa

4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 65: Explica quinesvan ser les bases ideològiques de la

5, 6, 7 Coneix els fonaments i el desenvolupament de la Revolució

3

28

Americana. de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendre Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

independència dels Estats Units; quina va ser l’espurna que desencadenà l’enfrontament entre elscolons i les tropes britàniques; per què Espanya i França van donar suport a les colònies; com va ser el model polític que van adoptar les colònies quan es van independitzar, i argumenta si la distància entre la metròpoli i les colònies va afavorir el procés d’independència.

Americana.

Conèixer els fonaments i el desenvolupamentde la Revolució Francesa.



4, 8, 13 Activitats, 9: Descriu l’escena del quadre Jurament del Joc de la Pilota, perquè és una pintura històrica; assenyala la importància històrica del fet representat; busca informació sobreels personatges identificats, i elabora una petita biografia de cada un, assenyalant el paper que van tenir en la revolució.

5, 6, 7 Coneix els fonaments i el desenvolupament de la Revolució Francesa.

3

Conèixer els tretsprincipals del procés de radicalització i la moderació del



4, 8, 13 Activitats 10: Indica quina mena de fonts són la 7 i la 8. Descriu les imatges, contextualitza

5, 6, 7 Coneix els trets principals del procés de radicalització i la moderació del

29

procés revolucionari francès.

causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.

audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

històricament cada obra i explica el significat històric de cada una.

procés revolucionari francès.

Caracteritzar l’etapa napoleònica.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 71: Explica què vapassar el 18 de brumari; indica algunesde les característiques del règim polític napoleònic. Descriu la política exterior napoleònica, i indica quina batalla va representar la derrota definitiva de Napoleó. Finalment, descriu el règim polític napoleònic i raona si

5, 6, 7 Caracteritza l’etapanapoleònica.

3

30

comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

era absolutista, liberal, dictatorial o si tenia característiques del despotisme il·lustrat.

Conèixer els tretsprincipals de la Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals. 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.


4, 8, 15 Claus per estudiar, 73: Explica quins van ser els objectius de la política de congressos que va haver-hi a Europa després del congrés de Viena; quins van ser els principis ideològics quevan impulsar les revolucions de 1820, 1830 i 1848, i indica quins països es van veure afectats per l’onada revolucionària de 1820. A continuació,detalla quina va ser la causa i on va començar la revolució de 1830; quines van ser les característiquesde la revolució de 1848, i raona per què va ser inevitable l’ús dela violència revolucionària per acabar amb els sistemes polítics

5, 6, 7 Coneix els trets principals de la Restauració absolutista i les revolucions liberalsi democràtiques.

3

31

absolutistes.

Caracteritzar els moviments nacionalistes.

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.Dimensió geogràfica6. Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4, 8, 17 Activitat, 17: Observa els mapes 16 i 17 i indica quin regne va ser el nucli de la unificació italiana, el nom dels estats que esvan incorporar al regned’Itàlia. Escriu quin estat es va convertir enel motor de la unificació alemanya i quin gran imperi va quedar exclòs de la unificació alemanya i per què.

5, 6, 7 Caracteritza els moviments nacionalistes.

3

Conèixer el procés de la independència deles colònies hispanoamericanes i el creixementdels Estats Units.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 77: Explica quin va ser el motor de la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica. Descriu breument les diferents fases del procés de la independència de les colònies hispanoamericanes. Descriu en què va consistir l’expansió per

5, 6, 7 Coneix el procés de la independència de les colònies hispanoamericanes i el creixement dels Estats Units.

3

32

artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

l’Oest americà i quina importància va tenir. Indica les causes i les consequències de la guerra de Secessió dels Estats Units i reflexiona sobre per què els Estats Units van assolir un nivell de desenvolupament econòmic i tecnològic tan important.

Conèixer les característiques de l’art, la ciènciai la cultura durant la primera meitat del segle XIX.

Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència artística i cultural

4, 8, 13 Activitats, 21: Destaca els aspectes més rellevants de l’Oficial de caçadors a la càrrega. Assenyala i comenta la influència arquitectònica que recull el Pavelló Reial de Brighton. Finalment,descriu i comenta l’escena del quadre de Turner i en valora els aspectes simbòlics.

5, 6, 7 Coneix les característiques del’art, la ciència i la cultura durant la primera meitat del segle XIX.

2

33


L’objectiu de la present unitat és que els nois i les noies coneguin els motors ideològics dels processos revolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim: la Revolució Americana, la Revolució Francesa, l’etapa napoleònica. I la posterior Restauració absolutista i les revolucions liberals i democràtiques, els moviments nacionalistes i la independència de les colònies hispanoamericanes i el creixement dels Estats Units.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix els motors ideològics dels processos revolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre la Revolució Francesa, se suggereix veure la pel·lícula Danton (1983), del director Andrej Wajda.


guia didàctica.

34





Coneix els motors ideològics dels processosrevolucionaris que van acabar amb l’Antic Règim.

Descriu l’escena que reprodueix el quadre Les tres jornades glorioses de 1830 a París, i explica el significat que té i quina diferència hi ha entre unes corts de l’Antic Règim i unes corts liberals.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Descriu l’escena que reprodueix el quadre Les tres jornades glorioses de 1830 a París, i explica el significat que té i quina diferència hi ha entre unes corts de l’Antic Règim i unes corts liberals.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’escena que reprodueix el quadre Les tres jornades glorioses de 1830 a París, i explica el significat que té i quina diferència hi ha entre unes corts de l’Antic Règim i unes corts liberals.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Estructura i desenvolupa un tema.

Tria un tema, l’investiga, l’estructura seguint els passos donats, el redacta i el revisa.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Tria un tema, l’investiga, l’estructura seguint els passos donats, el redacta i el revisa.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Tria un tema, l’investiga, l’estructura seguint els passos donats, el redacta i el revisa.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els fonaments i eldesenvolupament de la Revolució Americana.

Explica quines van ser les bases ideològiques de la independència dels Estats Units; quina va ser l’espurna que desencadenà l’enfrontament entre els colons i les tropes britàniques; per què Espanya i França van donar suport a les colònies; com va ser el model polític que van adoptar les colònies quan es van independitzar, i argumenta si la distància entre la metròpoli i les colònies va afavorir el procés d’independència.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quines van ser les bases ideològiques de la independència dels Estats Units; quina va ser l’espurna que desencadenà l’enfrontament entre els colons i les tropes britàniques; per què Espanya i França van donar suport a les colònies; com va ser el model polític que van adoptar les colònies quan es van independitzar, i argumenta si la distància entre la metròpoli i les colònies va afavorir el procés d’independència.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quines van ser les bases ideològiques de la independència dels Estats Units; quina va ser l’espurna que desencadenà l’enfrontament entre els colons i lestropes britàniques; per què Espanya i França van donar suporta les colònies; com va ser el modelpolític que van adoptar les colòniesquan es van independitzar, i argumenta si la distància entre la metròpoli i les colònies va afavorir el procés d’independència.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

35

Coneix els fonaments i eldesenvolupament de la Revolució Francesa.

Descriu l’escena del quadre Jurament del Joc de la Pilota, perquè és una pintura històrica; assenyala la importància històrica del fet representat; busca informació sobre els personatges identificats i elabora una petita biografia de cada un, assenyalant el paper que van tenir en la revolució.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Descriu l’escena del quadre Jurament del Joc de la Pilota, perquè és una pintura històrica; assenyala la importància històrica del fet representat; busca informació sobre els personatges identificats i elabora una petita biografia de cada un, assenyalant el paper que van tenir en la revolució.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu l’escena del quadre Jurament del Joc de la Pilota, perquè és una pintura històrica; assenyala la importància històrica del fet representat; busca informació sobre els personatges identificats i elabora una petita biografia de cada un, assenyalant el paper que van tenir en la revolució.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsdel procés de radicalització i la moderació del procés revolucionari francès.

Indica quina mena de fonts són la 7 i la 8. Descriu les imatges, contextualitza històricament cada obra i explica el significat històric de cada una.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quina mena de fonts són la 7 i la 8. Descriu les imatges, contextualitza històricament cada obra i explica el significat històric de cada una.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quina mena de fonts són la 7 i la 8. Descriu les imatges, contextualitza històricament cada obra i explica el significat històric de cada una.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Caracteritza l’etapa napoleònica.

Explica què va passar el 18 de brumari; indica algunes de les característiques del règim polític napoleònic. Descriu la política exterior napoleònica i indica quinabatalla va representar la derrota definitiva de Napoleó. Finalment, descriu el règim polític napoleònici raona si era absolutista, liberal, dictatorial o si tenia característiques del despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica què va passar el 18 de brumari; indica algunes de les característiques del règim polític napoleònic. Descriu la política exterior napoleònica i indica quinabatalla va representar la derrota definitiva de Napoleó. Finalment, descriu el règim polític napoleònici raona si era absolutista, liberal, dictatorial o si tenia característiques del despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica què va passar el 18 de brumari; indica algunes de les característiques del règim polític napoleònic. Descriu la política exterior napoleònica i indica quina batalla va representar la derrota definitiva de Napoleó. Finalment, descriu el règim polític napoleònic iraona si era absolutista, liberal, dictatorial o si tenia característiques del despotisme il·lustrat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsde la Restauració absolutista i les revolucions liberals i

Explica quins van ser els objectiusde la política de congressos que va haver-hi a Europa després del congrés de Viena; quins van ser

Explica quins van ser els objectiusde la política de congressos que va haver-hi a Europa després del congrés de Viena; quins van ser

Explica quins van ser els objectius de la política de congressos que vahaver-hi a Europa després del congrés de Viena; quins van ser

36

democràtiques. els principis ideològics que van impulsar les revolucions de 1820, 1830 i 1848, i indica quins països es van veure afectats per l’onada revolucionària de 1820. A continuació, detalla quina va ser la causa i on va començar la revolució de 1830; quines van ser les característiques de la revolució de 1848, i raona per quèva ser inevitable l’ús de la violència revolucionària per acabar amb els sistemes polítics absolutistes.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

els principis ideològics que van impulsar les revolucions de 1820, 1830 i 1848, i indica quins països es van veure afectats per l’onada revolucionària de 1820. A continuació, detalla quina va ser la causa i on va començar la revolució de 1830; quines van ser les característiques de la revolució de 1848, i raona per quèva ser inevitable l’ús de la violència revolucionària per acabar amb els sistemes polítics absolutistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

els principis ideològics que van impulsar les revolucions de 1820, 1830 i 1848, i indica quins països es van veure afectats per l’onada revolucionària de 1820. A continuació, detalla quina va ser la causa i on va començar la revolució de 1830; quines van ser les característiques de la revolució de 1848, i raona per què va ser inevitable l’ús de la violència revolucionària per acabar amb els sistemes polítics absolutistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Caracteritzar els moviments nacionalistes.

Observa els mapes 16 i 17 i indicaquin regne va ser el nucli de la unificació italiana, i el nom dels estats que es van incorporar al regne d’Itàlia. Escriu quin estat es va convertir en el motor de la unificació alemanya i quin gran imperi va quedar exclòs de la unificació alemanya i per què.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa els mapes 16 i 17 i indicaquin regne va ser el nucli de la unificació italiana, i el nom dels estats que es van incorporar al regne d’Itàlia. Escriu quin estat es va convertir en el motor de la unificació alemanya i quin gran imperi va quedar exclòs de la unificació alemanya i per què.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa els mapes 16 i 17 i indica quin regne va ser el nucli de la unificació italiana, i el nom dels estats que es van incorporar al regne d’Itàlia. Escriu quin estat es va convertir en el motor de la unificació alemanya i quin gran imperi va quedar exclòs de la unificació alemanya i per què.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el procés de la independència de les colònies hispanoamericanes i el creixement dels Estats Units.

Explica quin va ser el motor de la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica. Descriu breument les diferents fases del procés de la independència de lescolònies hispanoamericanes. Descriu en què va consistir l’expansió per l’Oest americà i quina importància va tenir. Indica les causes i les consequències dela guerra de Secessió dels Estats

Explica quin va ser el motor de la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica. Descriu breument les diferents fases del procés de la independència de lescolònies hispanoamericanes. Descriu en què va consistir l’expansió per l’Oest americà i quina importància va tenir. Indica les causes i les consequències dela guerra de Secessió dels Estats

Explica quin va ser el motor de la independència de les colònies espanyoles d’Amèrica. Descriu breument les diferents fases del procés de la independència de les colònies hispanoamericanes. Descriu en què va consistir l’expansió per l’Oest americà i quina importància va tenir. Indica les causes i les consequències de la guerra de Secessió dels Estats

37

Units i reflexiona sobre per què els Estats Units van assolir un nivell de desenvolupament econòmic i tecnològic tan important.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Units i reflexiona sobre per què els Estats Units van assolir un nivell de desenvolupament econòmic i tecnològic tan important.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Units i reflexiona sobre per què els Estats Units van assolir un nivell dedesenvolupament econòmic i tecnològic tan important.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de l’art, la ciència i la cultura durant la primera meitat del segle XIX.

Destaca els aspectes més rellevants de l’Oficial de caçadors a la càrrega. Assenyala i comenta la influència arquitectònica que recull el Pavelló Reial de Brighton.Finalment, descriu i comenta l’escena del quadre de Turner i envalora els aspectes simbòlics.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Destaca els aspectes més rellevants de l’Oficial de caçadors a la càrrega. Assenyala i comenta la influència arquitectònica que recull el Pavelló Reial de Brighton.Finalment, descriu i comenta l’escena del quadre de Turner i envalora els aspectes simbòlics.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Destaca els aspectes més rellevants de l’Oficial de caçadors a la càrrega. Assenyala i comenta la influència arquitectònica que recull el Pavelló Reial de Brighton. Finalment, descriu i comenta l’escena del quadre de Turner i en valora els aspectes simbòlics.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


38

Unitat: 4 Títol: La construcció de l’estat liberal espanyol i els orígens del catalanisme


La guerra del Francès i les Corts de Cadis. La reacció absolutista i la revolució liberal. L’Espanya isabelina. El sexenni democràtic. La Restauració canovista. La industrialització a Espanya i Catalunya. Demografia i societat a l’Espanya del segle XIX. Els orígens del catalanisme. L’art, la ciència i la cultura al segle XIX espanyol. Interpretació d’un organigrama. Comparació de textos.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer les causes i el desenvolupamentde la guerra del Francès i els canvis que pretenien introduir les Cortsde Cadis.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 87: Explica quina va ser la reacció del poble espanyol davant la invasió francesa, les diferents fases del conflicte. A continuació,indica les característiques més importants de la Constitució de 1812, explica la importància dels tractats de Fontainebleau i

5, 6, 7 Coneix les causes iel desenvolupament de la guerra del Francès i els canvis que pretenien introduir les Corts de Cadis.

3

39

TEMPORALITZACIÓ Quarta setmana de novembre i primera, segona i tercera de desembre.

present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Valençay, i reflexiona sobre per què les Cortsde Cadis van redactar una constitució liberal i per què es va fer a Cadis.

Conèixer la reacció absolutista i la revolució liberal.



3, 4, 8 Activitats, 5: Elabora un esquema o un mapa conceptual del període 1814-1833, distingint les tres etapes principals.

5, 6, 7 Coneix la reacció absolutista i la revolució liberal.

3

Caracteritzar l’Espanya isabelina.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 90: Assenyala les característiques del sistema liberal. Indica les diferències entre moderats i progressistes i quina formació política va governar més temps durant el regnat d’Isabel II i argumenta si els moderats eren liberals.

5, 6, 7 Caracteritza l’Espanya isabelina.

3

40

Conèixer els fets principals del sexenni democràtic.



4, 8, 13 Activitats, 10: Busca informació sobre les consequències polítiques de l’assassinat de Prim i explica per què en el document 9 es representa el general Pavía amb l’aspecte d’un gall dindi.

5, 6, 7 Coneix els fets principals del sexenni democràtic.

3

Conèixer les característiques de la Restauraciócanovista.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 95: Descriu com es van restaurar la monarquia i la dinastia borbònica i com funcionava el sistema de la Restauració. A continuació, indica les característiques més importants de la Constitució de 1876. Explica què era el frau electoral, quines eren

5, 6, 7 Coneix les característiques dela Restauració canovista.

3

41

les forces d’oposició al sistema, i argumenta sil’aprovació del sufragi universal masculí va evitar el frau electoral.

Conèixer la industrialització a Espanya i Catalunya.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 97: Assenyala les característiques de la industrialització espanyola. Explica quèva ser la desamortització, quin sector va ser el capdavanter de la industrialització a Catalunya, quines van ser les primeres manifestacions del descontentament obrer, quins eren els objectius de les societats d’ajuda mútua, quins eren els objectius de l’internacionalisme proletari i argumenta per què les primeres organitzacions obreres que es van crear a Espanya es van fundara Catalunya.

5, 6, 7 Coneix la industrialització a Espanya i Catalunya.

3

Conèixer les característiques de la demografia isocietat a l’Espanya del segle XIX.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del


4, 8, 13 Activitats, 20: Indica quin tipus de font és el document 16, i descriu i comenta l’evolució de les línies.

5, 6, 7 Coneix les característiques dela demografia i societat a l’Espanya del segleXIX.

3

42



Conèixer els orígens del catalanisme.



4, 8, 13 Activitats, 23: Identificael tipus de font que representa el text donat. A continuació, contextualitza històricament el document, analitza i comenta el contingut de cada base i argumenta quin model d’estat defineixen les bases.

5, 6, 7, 8

Coneix els orígens del catalanisme.

3

Conèixer els tretsprincipals de l’art,la ciència i la cultura al segle XIX espanyol.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència artística i culturalCompetència digital

4, 8, 13 Activitats, 24: Explica què és una al·legoria i a qui representa la figura més gran del frontó del document 21. A continuació, indica a quina classe social pertany la comtessa de Vilches i a quin estil artístic correspon el quadre. Per acabar, busca informació, identifica els diferents personatges

5, 6, 7 Coneix els trets principals de l’art, la ciència i la cultura al segle XIX espanyol.

3

43

representats en el document 23 i assenyala la importància política, artística o literària de cada un.

Interpretar un organigrama.



4, 8, 15 Saber fer: Observa l’organigrama donat i l’analitza seguint els passos donats.

5, 6, 7 Interpreta un organigrama.

3

Comparar textos. Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.


4, 8, 15 Competències de l’àmbit de les ciències socials: Llegeix els textos donats i els compara seguint els passos suggerits.

5, 6, 7 Compara textos. 3

44


L’objectiu d’aquesta unitat és que els nois i les noies s’acostin al convuls segle XIX : la guerra del Francès i les Corts de Cadis, la reacció absolutista i la revolució liberal, l’Espanya isabelina, el sexenni democràtic, la Restauració canovista, la industrialització a Espanya i Catalunya, la demografia i societat a l’Espanya del segle XIX, els orígens del catalanisme i l’art, la ciència i la cultura al segle XIX espanyol.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Per ampliar el tema d’aquesta unitat se suggereix veure la pel·lícula Los fantasmas de Goya (2006), de Milos

Forman, o El bruc (2010), de Daniel Benmayor.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre la Guerra de Successió es proposa visionar la pel·lícula documental El cas dels catalans, i participar posteriorment en un debat.


guia didàctica.

45





Coneix les causes i el desenvolupament de la guerra del Francès i els canvis que pretenien introduir les Corts de Cadis.

Explica quina va ser la reacció delpoble espanyol davant la invasió francesa, les diferents fases del conflicte. A continuació, indica les característiques més importants de la Constitució de 1812, explica la importància dels tractats de Fontai-nebleau i Valençay, i reflexiona sobre per què les Corts de Cadis van redactar una constitució liberal i per què es va fer a Cadis.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quina va ser la reacció delpoble espanyol davant la invasió francesa, les diferents fases del conflicte. A continuació, indica les característiques més importants de la Constitució de 1812, explica la importància dels tractats de Fontai-nebleau i Valençay, i reflexiona sobre per què les Corts de Cadis van redactar una constitució liberal i per què es va fer a Cadis.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quina va ser la reacció del poble espanyol davant la invasió francesa, les diferents fases del conflicte. A continuació, indica les característiques més importants dela Constitució de 1812, explica la importància dels tractats de Fontai-nebleau i Valençay, i reflexiona sobre per què les Corts de Cadis van redactar una constitució liberal i per què es va fer a Cadis.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la reacció absolutista i la revolució liberal.

Elabora un esquema o un mapa conceptual del període 1814-1833, distingint les tres etapes principals.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Elabora un esquema o un mapa conceptual del període 1814-1833, distingint les tres etapes principals.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Elabora un esquema o un mapa conceptual del període 1814-1833, distingint les tres etapes principals.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Caracteritza l’Espanya isabelina.

Assenyala les característiques delsistema liberal. Indica les diferèn-cies entre moderats i progressis-tes, quina formació política va go-vernar més temps durant el regnatd’Isabel II, i argumenta si els moderats eren liberals.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Assenyala les característiques delsistema liberal. Indica les diferèn-cies entre moderats i progressis-tes, quina formació política va go-vernar més temps durant el regnatd’Isabel II, i argumenta si els moderats eren liberals.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Assenyala les característiques del sistema liberal. Indica les diferèn-cies entre moderats i progressistes, quina formació política va governar més temps durant el regnat d’Isabel II, i argumenta si els moderats eren liberals.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

46

Coneix els fets principals del sexenni democràtic.

Busca informació sobre les conse-quències polítiques de l’assassinat de Prim i explica per què en el do-cument 9 es representa el general Pavía amb l’aspecte d’un gall dindi.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Busca informació sobre les conse-quències polítiques de l’assassinat de Prim i explica per què en el do-cument 9 es representa el general Pavía amb l’aspecte d’un gall dindi.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Busca informació sobre les conse-quències polítiques de l’assassinat de Prim i explica per què en el do-cument 9 es representa el general Pavía amb l’aspecte d’un gall dindi.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de la Restauració canovista.

Descriu com es van restaurar la monarquia i la dinastia borbònica icom funcionava el sistema de la Restauració. A continuació, indica les característiques més importants de la Constitució de 1876. Explica què era el frau electoral, quines eren les forces d’oposició al siste-ma, i argumenta si l’aprovació del sufragi universal masculí va evitarel frau electoral.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Descriu com es van restaurar la monarquia i la dinastia borbònica icom funcionava el sistema de la Restauració. A continuació, indica les característiques més importants de la Constitució de 1876. Explica què era el frau electoral, quines eren les forces d’oposició al siste-ma, i argumenta si l’aprovació del sufragi universal masculí va evitarel frau electoral.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu com es van restaurar la monarquia i la dinastia borbònica i com funcionava el sistema de la Restauració. A continuació, indica les característiques més importantsde la Constitució de 1876. Explica què era el frau electoral, quines eren les forces d’oposició al siste-ma, i argumenta si l’aprovació del sufragi universal masculí va evitar el frau electoral.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la industrialitzacióa Espanya i Catalunya.

Assenyala les característiques de la industrialització espanyola. E-xplica què va ser la desamortitza-ció, quin sector va ser el capdavan-ter de la industrialització a Cata-lunya, les primeres manifestacions del descontentament obrer, els ob-jectius de les societats d’ajuda mú-tua, quins eren els objectius de l’internacionalisme proletari i argu-menta per què les primeres orga-nitzacions obreres que es van crear a Espanya es van fundar a Catalunya.Les seves explicacions són

Assenyala les característiques de la industrialització espanyola. Ex-plica què va ser la desamortització, quin sector va ser el capdavanter de la industrialització a Catalunya, les primeres manifestacions del descontentament obrer, els objec-tius de les societats d’ajuda mútua, quins eren els objectius del’inter-nacionalisme proletari i argumenta per què les primeres organitza-cions obreres que es van crear a Espanya es van fundar a Catalunya.Les seves explicacions són

Assenyala les característiques de la industrialització espanyola. Explica què va ser la desamortització, quin sector va ser el capdavanter de la industrialització a Catalunya, les primeres manifestacions del descontentament obrer, objectius de les societats d’ajuda mútua, quins eren els objectius de l’internaciona-lisme proletari i argumenta per què les primeres organitzacions obreres que es van crear a Espanya es van fundar a Catalunya.Les seves explicacions són

47

bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de la demografia i societat a l’Espanya del segle XIX.

Indica quin tipus de font és el document 16b i descriu i comenta l’evolució de les línies.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quin tipus de font és el document 16 i descriu i comenta l’evolució de les línies.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quin tipus de font és el document 16 i descriu i comenta l’evolució de les línies.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els orígens del catalanisme.

Identifica el tipus de font que repre-senta el text donat. A continuació, contextualitza històricament el do-cument, analitza i comenta el con-tingut decada base i argumenta quin model d’estat s’hi defineix.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Identifica el tipus de font que repre-senta el text donat. A continuació, contextualitza històricament el do-cument, analitza i comenta el con-tingut decada base i argumenta quin model d’estat s’hi defineix.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Identifica el tipus de font que repre-senta el text donat. A continuació, contextualitza històricament el do-cument, analitza i comenta el con-tingut de cada base i argumenta quin model d’estat s’hi defineix.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsde l’art, la ciència i la cultura al segle XIX espanyol.

Explica què és una al·legoria i a qui representa la figura més gran del frontó del document 21. A con-tinuació, indica a quina classe social pertany la comtessa de Vilches i a quin estil artístic correspon el quadre. Per acabar, busca informació, identifica els diferents personatges representats en el document 23, i assenyala la importància política, artística o literària de cada un.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica què és una al·legoria i a qui representa la figura més gran del frontó del document 21. A con-tinuació, indica a quina classe social pertany la comtessa de Vilches i a quin estil artístic correspon el quadre. Per acabar, busca informació, identifica els diferents personatges representats en el document 23, i assenyala la importància política, artística o literària de cada un.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica què és una al·legoria i a quirepresenta la figura més gran del frontó del document 21. A conti-nuació, indica a quina classe socialpertany la comtessa de Vilches i a quin estil artístic correspon el quadre. Per acabar, busca informació, identifica els diferents personatges representats en el document 23, i assenyala la importància política, artística o literària de cada un.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Interpretar un organigrama.

Observa l’organigrama donat i l’analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa l’organigrama donat i l’analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa l’organigrama donat i l’analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

48

Compara textos. Llegeix els textos donats i els compara seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Llegeix els textos donats i els compara seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Llegeix els textos donats i els compara seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


49

Unitat: 5 Títol: L’era de l’imperialisme i la segona revolució industrial


Les noves potències industrials en la segona meitat del segle XIX. Les noves formes d’energia que es van utilitzar i les noves invencions que van transformar la indústria. L’organització de la gran indústria tant des del punt de vista empresarial com dels nous mètodes d’organització del

treball. Els grans imperis colonials que es van repartir l’Àfrica i l’Àsia. La vida i l’administració de les colònies europees i els conflictes que es van produir entre les potències. Interpretació de mapes d’evolució. Anàlisi d’una justificació.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer les potències industrials en la segona meitat delsegle XIX.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i culturalCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

4, 8, 17, 35 Activitats, 3: Observa elmapa de la industrialització europea durant la segona Revolució Industrial, i descriu i comenta les regions d’Europa que van seguir immediatament Anglaterra en el procésd’industrialització. Elabora una llista —en ordre cronològic— de la industrialització per àrees dels principals estats d’Europa al segle XIX. Indica si la industrialització d’aquests estats era

9 Coneix les potències industrials en la segona meitat del segle XIX.

3

50

TEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes de gener.


homogènia en tot el seu territori, quins van ser els estats més industrialitzats fora d’Anglaterra i quines àrees d’Europa van tenir una industrialització més feble.

Conèixer les noves formes d’energia que es van utilitzar i les noves invencions que van transformar la indústria.



4, 8, 35 Claus per estudiar, pàg.113: Indica quins són els principals can-vis en el sector energè-tic durant la segona revolució industrial i lesinvencions d’aquest període que van tenir més importància en la transformació dels transports. Explica comes va desenvolupar el sector elèctric, quins canvis es van produir a la siderúrgia, quines aplicacions va tenir el sector químic, quins van ser els principals països industrialitzats durant aquest període fora d’Europa occiden-tal, i reflexiona per què van cobrar importància durant la segona revolució industrial els

9 Coneix les noves formes d’energia que es van utilitzar i les noves invencions que vantransformar la indústria.

3

51

inventors i les oficines de patents per registrarinvencions.

Conèixer les característiques de l’organització de la gran indústria tant des del punt de vista empresarial com dels nous mètodes d’organització deltreball.



4, 8, 35 Activitats, 4: Imagina què devia passar si un operari com els de la fotografia 6 s’aturava. Explica quina importàn-cia va tenir el treball en cadena en una fàbrica segons el text llegit i reflexiona sobre si aquest sistema optimit-zava més els recursos iel temps invertit.

9 Coneix les característiques del’organització de la gran indústria tant des del punt de vista empresarial com dels nous mètodes d’organització del treball.

3

Reconèixer els grans imperis colonials que es van repartir l’Àfrica i l’Àsia.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística8. Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.11. Formar-se un criteri propi sobre problemes


4, 8, 35 Claus per estudiar, 121:Indica en quin moment es va produir l’expansióimperialista europea. Explica per què el canceller alemany Bismarck va organitzar la conferència de Berlín, quin criteri es vaestablir perquè un estateuropeu pogués ocuparun territori. Exposa quines característiques va tenir l’Imperi britànic,quines zones va ocuparFrança per establir el seu imperi colonial, quins altres països europeus van ocupar territoris, quins tipus deconflictes van sorgir com a conseqüència del’expansió colonialista, i

9 Reconeix els gransimperis colonials que es van repartir l’Àfrica i l’Àsia.

3

52

socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

argumenta si hi ha alguna relació entre la competència industrial ieconòmica dels països i la rivalitat colonial.

Conèixer la vida i l’administració deles colònies europees i els conflictes que es van produir entre les potències.



4, 8, 35 Activitats finals, 27: Assenyala com es van organitzar a les colònies els aspectes seguents pel que fa a les relacions entre les metròpolis i les colònies dins els imperis europeus i les relacions entre la població europea i l’autòctona.

9 Coneix la vida i l’administració de les colònies europees i els conflictes que es van produir entre les potències.

3

Interpretar un mapa d’evolució.



4, 8, 17, 35 Saber fer: Observa el mapa dels imperis europeus de 1914 i els principals imperis europeus del 1800 i elsanalitza seguint els passos donats.

9 Interpreta un mapad’evolució.

3

Analitzar una justificació.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència

1, 4, 8, 35 Competències de l’àmbit de les ciències socials: Respon a un qüestionari sobre la comprensió del fragment del poema de Rudyard Kipling La

9 Analitza una justificació.

3

53


d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

càrrega de l’home blanc.

54


L’objectiu d’aquesta unitat és que els nois i les noies coneguin en què va consistir la segona revolució industrial i com aquesta va desembocar en una nova política colonial europea



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix les característiques de l’organització de la gran indústria tant des del punt de vista empresarial com dels

nous mètodes d’organització del treball. Reconeix els grans imperis colonials que es van repartir l’Àfrica i l’Àsia.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre el colonialisme, se suggereix veure la pel·lícula La guerra del opio (1998), de Jin Xie.


guia didàctica.

55





Coneix les potències industrials en la segona meitat del segle XIX.

Observa el mapa de la industrialització europea durant la segona Revolució Industrial, i descriu i comenta les regions d’Europa que van seguir immediatament Anglaterra en el procés d’industrialització. Elabora una llista —en ordre cronològic— de la industrialització per àrees dels principals estats d’Europa al segle XIX. Indica si la industrialització d’aquests estats era homogènia en tot el seu territori, quins van ser els estats més industrialitzats fora d’Anglaterra i quines àrees d’Europa van tenir una industrialització més feble.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa el mapa de la industrialització europea durant la segona Revolució Industrial, i descriu i comenta les regions d’Europa que van seguir immediatament Anglaterra en el procés d’industrialització. Elabora una llista —en ordre cronològic— de la industrialització per àrees dels principals estats d’Europa al segle XIX. Indica si la industrialització d’aquests estats era homogènia en tot el seu territori, quins van ser els estats més industrialitzats fora d’Anglaterra i quines àrees d’Europa van tenir una industrialització més feble.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa el mapa de la industrialització europea durant la segona Revolució Industrial, i descriu i comenta les regions d’Europa que van seguir immediatament Anglaterra en el procés d’industrialització. Elabora una llista —en ordre cronològic— de la industrialització per àrees dels principals estats d’Europa al segle XIX. Indica si la industrialització d’aquests estats era homogènia en tot el seu territori, quins van ser els estats més industrialitzats fora d’Anglaterra i quines àrees d’Europa van tenir una industrialització més feble.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les noves formes d’energia que es van utilitzar i les noves invencions que van transformar la indústria.

Indica quins són els principals canvis en el sector energètic durant la segona revolució industrial, i les invencions d’aquest període que van tenir més importància en la transformació dels transports. Explica com es va desenvolupar el sector elèctric, quins canvis es van produir a la siderúrgia, quinesaplicacions va tenir el sector químic, quins van ser els

Indica quins són els principals canvis en el sector energètic durant la segona revolució industrial, i les invencions d’aquest període que van tenir més importància en la transformació dels transports. Explica com es va desenvolupar el sector elèctric, quins canvis es van produir a la siderúrgia, quinesaplicacions va tenir el sector químic, quins van ser els

Indica quins són els principals canvis en el sector energètic durant la segona revolució industrial, i les invencions d’aquest període que van tenir més importància en la transformació dels transports. Explica com es va desenvolupar el sector elèctric, quins canvis es van produir a la siderúrgia, quines aplicacions va tenir el sector químic, quins van serels principals països industrialitzats

56

principals països industrialitzats durant aquest període fora d’Europa occidental, i reflexiona per què van cobrar importància durant la segona revolució industrial els inventors i les oficines de patents per registrar invencions.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

principals països industrialitzats durant aquest període fora d’Europa occidental, i reflexiona per què van cobrar importància durant la segona revolució industrial els inventors i les oficines de patents per registrar invencions.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

durant aquest període fora d’Europa occidental, i reflexiona per què van cobrar importància durant la segona revolució industrial els inventors i les oficinesde patents per registrar invencions.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de l’organització de la gran indústria tant des del punt de vista empresarialcom dels nous mètodes d’organització del treball.

Imagina què devia passar si un operari com els de la fotografia 6 s’aturava. Explica quina importància va tenir el treball en cadena en una fàbrica segons el text llegit, i reflexiona sobre si aquest sistema optimitzava més els recursos i el temps invertit.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Imagina què devia passar si un operari com els de la fotografia 6 s’aturava. Explica quina importància va tenir el treball en cadena en una fàbrica segons el text llegit, i reflexiona sobre si aquest sistema optimitzava més els recursos i el temps invertit.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Imagina què devia passar si un operari com els de la fotografia 6 s’aturava. Explica quina importància va tenir el treball en cadena en una fàbrica segons el text llegit, i reflexiona sobre si aquest sistema optimitzava més els recursos i el temps invertit.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els grans imperis colonials que es van repartir l’Àfrica i l’Àsia.

Indica en quin moment es va produir l’expansió imperialista europea. Explica per què el canceller alemany Bismarck va organitzar la conferència de Berlínt quin criteri es va establir perquè un estat europeu pogués ocupar un territori. Exposa quines característiques va tenir l’Imperi britànic, quines zones va ocupar França per establir el seu imperi colonial, quins altres països europeus van ocupar territoris, quins tipus de conflictes van sorgircom a conseqüència de l’expansiócolonialista, i argumenta si hi ha alguna relació entre la competència industrial i

Indica en quin moment es va produir l’expansió imperialista europea. Explica per què el canceller alemany Bismarck va organitzar la conferència de Berlínt quin criteri es va establir perquè un estat europeu pogués ocupar un territori. Exposa quines característiques va tenir l’Imperi britànic, quines zones va ocupar França per establir el seu imperi colonial, quins altres països europeus van ocupar territoris, quins tipus de conflictes van sorgircom a conseqüència de l’expansiócolonialista, i argumenta si hi ha alguna relació entre la competència industrial i

Indica en quin moment es va produir l’expansió imperialista europea. Explica per què el canceller alemany Bismarck va organitzar la conferència de Berlín t quin criteri es va establir perquè un estat europeu pogués ocupar un territori. Exposa quines característiques va tenir l’Imperi britànic, quines zones va ocupar França per establir el seu imperi colonial, quins altres països europeus van ocupar territoris, quins tipus de conflictes van sorgir com a conseqüència de l’expansió colonialista, i argumenta si hi ha alguna relació entre la competència industrial i econòmica

57

econòmica dels països i la rivalitatcolonial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

econòmica dels països i la rivalitatcolonial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

dels països i la rivalitat colonial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la vida i l’administració de les colònies europees i els conflictes que es van produir entre les potències.

Assenyala com es van organitzar a les colònies els aspectes seguents pel que fa a les relacions entre les metròpolis i lescolònies dins els imperis europeusi les relacions entre la població europea i l’autòctona.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Assenyala com es van organitzar a les colònies els aspectes seguents pel que fa a les relacions entre les metròpolis i lescolònies dins els imperis europeusi les relacions entre la població europea i l’autòctona.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Assenyala com es van organitzar ales colònies els aspectes seguents pel que fa a les relacions entre les metròpolis i les colònies dins els imperis europeus i les relacions entre la població europea i l’autòctona.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Interpreta un mapa d’evolució.

Observa el mapa dels imperis europeus de 1914 i els principals imperis europeus del 1800, i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa el mapa dels imperis europeus de 1914 i els principals imperis europeus del 1800, i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa el mapa dels imperis europeus de 1914 i els principals imperis europeus del 1800, i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza una justificació. Respon a un qüestionari sobre la comprensió del fragment del poema de Rudyard Kipling La càrrega de l’home blanc.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobre la comprensió del fragment del poema de Rudyard Kipling La càrrega de l’home blanc.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Respon a un qüestionari sobre la comprensió del fragment del poema de Rudyard Kipling La càrrega de l’home blanc.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


58

Unitat: 6 Títol: La Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa


Les causes de la Primera Guerra Mundial, les grans etapes de la confrontació bèl·lica i les consequències. La ciència, l’art i la cultura en el període de la Gran Guerra. La caiguda del tsarisme i la Revolució Russa. La creació de l’URSS i l’evolució política, social i econòmica. Sintetització de la informació fonamental en un esquema de claus. Anàlisi i comentari de mapes.





Contingutsclau


d’assoliment

Comprendre les causes de la Primera Guerra Mundial.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 137: Enumera les causes de la Primera Guerra Mundial. Defineix: pau armada, weltpolitik, bloc militar i cursa d’armaments. Explica l’evolució de la política exterior alemanya entre 1870 i 1914, i argumenta el paper que van tenir les rivalitats imperialistes en l’esclat de la Gran Guerra.

11 Comprèn les causes de la Primera Guerra Mundial.

3

Conèixer les grans etapes de

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i

Competència social i ciutadana

3, 4, 6, 8 Activitats, 10: Enumeraels principals

11 Coneix les grans etapes de la

3

59

TEMPORALITZACIÓ Primera, segona i tercera setmanes de febrer.

la Primera GuerraMundial.

les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió geogràfica7. Analitzar diferents models d’organització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar comafecten la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

Competència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendreCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

esdeveniments històrics que corresponen a cada fase del conflicte. Indica on van situar-se les principals línies del front. Explica en què vaconsistir la guerra submarina i indica la zona en la qual va produir-se. Enumera les batalles més destacades de la guerra i descriu-les breument. Explica en què va consistir l’armistici de Brest-Litovsk. Des d’on van avançar les principals ofensives dels aliats el 1918.

Primera Guerra Mundial.

Saber explicar lesconsequències de la Primera Guerra Mundial.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el


4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 142: Explica quines van ser les consequències humanes de la guerra ien valora l’impacte demogràfic. Indica els principals objectius queles potències guanyadores volien aconseguir amb la pau de París i quines

11 Sap explicar les consequències de la Primera Guerra Mundial.

3

60

passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.

consequències va tenirper a Alemanya el tractat de Versalles. Assenyala els principals canvis territorials que van produir-se arran dels tractats de pau i relaciona l’hegemonia dels Estats Units i les consequències econòmiques de la guerra.

Conèixer la ciència, l’art i la cultura en el període de la Gran Guerra.

Dimensió històrica2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.Dimensió cultural i artística8: Analitzar les manifestacions culturals irelacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar lesdiverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i cultural

4, 6, 8, 12, 15

Activitats, 14: Descriu les principals aportacions científiques d’Einstein i Freud. Enumera les noves armes utilitzadesdurant la Gran Guerra. Descriu la pintura de Paul Nash (figura 15) i reflexiona sobre quina imatge transmet de la guerra.

11 Coneix la ciència, l’art i la cultura en el període de la Gran Guerra.

3

Conèixer la caiguda del tsarisme i la Revolució Russa.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i

4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 149: Defineix: autocràcia, Duma, Diumenge Sagnant, soviet, bolxevic i tsar. Explica quins fets van desencadenar la revolució de 1905, per què les reformes de

12 Conèixer la caiguda del tsarisme i la Revolució Russa.

3

61

comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics. Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

emprenedoria 1905 no van ser suficients per aturar el procés revolucionari, per què la participació de l’Imperi rus en la Gran Guerra és clau per entendre el desencadenament de la revolució de febrer de 1917, i argumenta sihi havia una coincidència d’objectius, entre el govern provisional i els soviets controlats pels bolxevics.

Saber explicar la creació de l’URSS i l’evolució política,social i econòmica.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 152: Defineix: URSS i Komintern. Descriu l’organització territorial de l’URSS i indica a quin model d’estat respon, qui tenia veritablement el poder a l’URSS, què era la Tercera Internacional, i per a quina finalitat es va crear. Finalment, argumenta per què la Revolució bolxevic de 1917 i la creació de la Tercera Internacional van provocar escissions en els partits socialistes que ja existien en diversos països.

12 Sap explicar la creació de l’URSS il’evolució política, social i econòmica.

3

62

Sintetitzar la informació fonamental en unesquema de claus.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència aprendre a aprendre

4, 6, 8 Saber fer, 17: Sintetitzaen un esquema de claus les causes, l’inici,les fases i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, seguint els passos donats.

11 Sintetitza la informació fonamental en un esquema de claus.

3

Analitzar i comentar mapes.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisuald’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4, 6, 8, 18 Competències de l’àmbit de les ciències socials, 41: Observa els dos mapes i els textos donats i els compara seguint el guió donat.

12 Analitza i comenta mapes.

3

63


El primer focus de la unitat és que els nois i les noies coneguin les causes de la Primera Guerra Mundial, les grans etapes de la confrontació bèl·lica i les consequències tant a escala política i econòmica com cultural. El segon és que coneguin la caiguda del tsarisme i la Revolució Russa, i la creació de l’URSS i l’evolució política, social i econòmica.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Sap explicar les consequències de la Primera Guerra Mundial. Conèixer la caiguda del tsarisme i la Revolució Russa.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre la Primera Guerra Mundial, se suggereix que els nois i les noiespuguin visionar Sin novedad en el frente (1930), de Lewis Milestone; Gallipoli (1981), de Peter Weir, o Rojos (1981), de Warren Beatty.


guia didàctica.

64





Comprèn les causes de la Primera Guerra Mundial.

Enumera les causes de la PrimeraGuerra Mundial. Defineix: pau armada, weltpolitik, bloc militar i cursa d’armaments. Explica l’evolució de la política exterior alemanya entre 1870i 1914, i argumenta el paper que van tenir les rivalitats imperialistes en l’esclat de la Gran Guerra.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Enumera les causes de la PrimeraGuerra Mundial. Defineix: pau armada, weltpolitik, bloc militar i cursa d’armaments. Explica l’evolució de la política exterior alemanya entre 1870i 1914, i argumenta el paper que van tenir les rivalitats imperialistes en l’esclat de la Gran Guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Enumera les causes de la Primera Guerra Mundial. Defineix: pau armada, weltpolitik, bloc militar i cursa d’armaments. Explica l’evolució de la política exterior alemanya entre 1870i 1914, i argumenta el paper que van tenir les rivalitats imperialistes en l’esclat de la Gran Guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les grans etapes de la Primera Guerra Mundial.

Enumera els principals esdeveniments històrics que corresponen a cada fase del conflicte. Indica on van situar-se les principals línies del front. Explica en què va consistir la guerra submarina i indica la zona en la qual va produir-se. Enumerales batalles més destacades de la guerra i descriu-les breument. Explica en què va consistir l’armistici de Brest-Litovsk. Des d’on van avançar les principals ofensives dels aliats el 1918.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Enumera els principals esdeveniments històrics que corresponen a cada fase del conflicte. Indica on van situar-se les principals línies del front. Explica en què va consistir la guerra submarina i indica la zona en la qual va produir-se. Enumerales batalles més destacades de la guerra i descriu-les breument. Explica en què va consistir l’armistici de Brest-Litovsk. Des d’on van avançar les principals ofensives dels aliats el 1918.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Enumera els principals esdeveniments històrics que corresponen a cada fase del conflicte. Indica on van situar-se les principals línies del front. Explica en què va consistir la guerra submarina i indica la zona en la qual va produir-se. Enumera les batalles més destacades de la guerra i descriu-les breument. Explica en què va consistir l’armistici de Brest-Litovsk. Des d’on van avançar les principals ofensives dels aliats el 1918.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar les consequències de la Primera Guerra Mundial.

Explica quines van ser les consequències humanes de la guerra i en valora l’impacte demogràfic. Indica els principals



65

objectius que les potències guanyadores volien aconseguir amb la pau de París i quines consequències va tenir per a Alemanya el tractat de Versalles. Assenyala els principals canvis territorials que van produir-se arran dels tractats de pau, i relaciona l’hegemonia dels Estats Units i les consequències econòmiques de la guerra.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

objectius que les potències guanyadores volien aconseguir amb la pau de París i quines consequències va tenir per a Alemanya el tractat de Versalles. Assenyala els principals canvis territorials que van produir-se arran dels tractats de pau, i relaciona l’hegemonia dels Estats Units i les consequències econòmiques de la guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

objectius que les potències guanyadores volien aconseguir amb la pau de París i quines consequències va tenir per a Alemanya el tractat de Versalles. Assenyala els principals canvis territorials que van produir-se arrandels tractats de pau, i relaciona l’hegemonia dels Estats Units i les consequències econòmiques de la guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la ciència, l’art i lacultura en el període de la Gran Guerra.

Descriu les principals aportacions científiques d’Einstein i Freud. Enumera les noves armes utilitzades durant la Gran Guerra. Descriu la pintura de Paul Nash (figura 15), i reflexiona sobre quina imatge transmet de la guerra.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Descriu les principals aportacions científiques d’Einstein i Freud. Enumera les noves armes utilitzades durant la Gran Guerra. Descriu la pintura de Paul Nash (figura 15), i reflexiona sobre quina imatge transmet de la guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu les principals aportacions científiques d’Einstein i Freud. Enumera les noves armes utilitzades durant la Gran Guerra. Descriu la pintura de Paul Nash (figura 15), i reflexiona sobre quina imatge transmet de la guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Conèixer la caiguda del tsarisme i la Revolució Russa.

Defineix: autocràcia, Duma, Diumenge Sagnant, soviet, bolxevic i tsar. Explica quins fets van desencadenar la revolució de 1905, per què les reformes de 1905 no van ser suficients per aturar el procés revolucionari, per què la participació de l’Imperi rus en la Gran Guerra és clau per entendre el desencadenament de la revolució de febrer de 1917, i argumenta si hi havia una coincidència d’objectius, entre el govern provisional i els soviets controlats pels bolxevics.



66

Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar la creació de l’URSS i l’evolució política, social i econòmica.

Defineix: URSS i Komintern. Descriu l’organització territorial del’URSS i indica a quin model d’estat respon, qui tenia veritablement el poder a l’URSS, què era la Tercera Internacional i per a quina finalitat es va crear. I, finalment, argumenta per què la Revolució bolxevic de 1917 i la creació de la Tercera Internacionalvan provocar escissions en els partits socialistes que ja existien en diversos països.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix: URSS i Komintern. Descriu l’organització territorial del’URSS i indica a quin model d’estat respon, qui tenia veritablement el poder a l’URSS, què era la Tercera Internacional i per a quina finalitat es va crear. I, finalment, argumenta per què la Revolució bolxevic de 1917 i la creació de la Tercera Internacionalvan provocar escissions en els partits socialistes que ja existien en diversos països.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix: URSS i Komintern. Descriu l’organització territorial de l’URSS i indica a quin model d’estat respon, qui tenia veritablement el poder a l’URSS, què era la Tercera Internacional i per a quina finalitat es va crear. I, finalment, argumenta per què la Revolució bolxevic de 1917 i la creació de la Tercera Internacional van provocar escissions en els partits socialistes que ja existien endiversos països.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sintetitzar la informació fonamental en un esquema de claus.

Sintetitza en un esquema de clausles causes, l’inici, les fases i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, seguint els passos donats.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Sintetitza en un esquema de clausles causes, l’inici, les fases i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Sintetitza en un esquema de claus les causes, l’inici, les fases i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, seguint els passosdonats.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza i comenta mapes.

Observa els dos mapes i els textos donats i els compara seguint el guió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa els dos mapes i els textos donats i els compara seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa els dos mapes i els textosdonats i els compara seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


67

Unitat: 7 Títol: La crisi de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera


La crisi del sistema tradicional de partits. Els conflictes colonials. El moviment obrer. El catalanisme polític. La Mancomunitat de Catalunya. La Dictadura de Primo de Rivera. L’economia i la societat. Les cultures catalana i espanyola. Anàlisi i comentari d’una línia del temps.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer la crisi del sistema tradicional de partits.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions


1, 4, 6, 8 Activitats, 1: Indica el tipus de font que és el document 1 i descriu l’escena. Indica a quin partit polític liderava José Canalejas, contextualitza històricament la imatge, busca informació i explica quèes pretenia amb el seu assassinat.

13 Coneix la crisi del sistema tradicional de partits.

3

68

TEMPORALITZACIÓ Quarta setmana de febrer i primera i segona de març.

actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Reconèixer els conflictes colonials de l’Espanya del tombant de segle.



4, 6, 8 Claus per estudiar, 169: Explica per què la derrota enfront dels Estats Units es va entendre com un «desastre», quin interès tenia per a Espanya el protectorat del Marroc, quina relació hi va haver entre la guerra del Marroc i els fets de la Setmana Tràgica, i argumenta per què les tribus rifenyes s’enfrontaven a les tropes de l’exèrcit espanyol.

13 Reconeix els conflictes colonials de l’Espanya del tombant de segle.

3

Saber explicar l’aparició i l’auge del moviment obrer.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 170: Explica en què consistia la propaganda pel fet, quines eren les zones

13 Sap explicar l’aparició i l’auge del moviment obrer.

3

69

causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

de més implantació de la UGT, quan es va fundar la CNT, quina ideologia tenia, per quèel context de la Gran Guerra va afavorir la sindicació, per què un cop acabada la Gran Guerra va augmentar la conflictivitat social, i argumenta quina diferència hi havia entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures.

Conèixer les arrels del catalanisme polític.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions


1, 4, 6, 8 Activitats, 8: Llegeix el fragment del Programadel Tívoli i respon a un qüestionari sobre el seu significat i context.

14 Coneix les arrels del catalanisme polític.

3

70

actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Saber explicar què va ser la Mancomunitat de Catalunya.



1, 4, 6, 8 Activitat, 11: Identifica el tipus de font que és el document 11, contextualitza històricament el document, indica quines províncies formaven part de la Mancomunitat i quines competències tenia.

14 Sap explicar què va ser la Mancomunitat de Catalunya.

3

Conèixer les característiques de la Dictadura de Primo de Rivera.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència artística i culturalCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 177: Explica quinsarguments van fer servir els militars sollevats per justificar el cop d’estat, indica les dues etapes de la dictadura i el nom de l’operació militar que va permetre a l’exèrcit recuperar el control absolut sobre el protectorat espanyol del Marroc. Després, explica quina va ser la política de la dictadura respecte al catalanisme, per què va dimitir Primo de

13 Coneix les característiques dela Dictadura de Primo de Rivera.

3

71

Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Rivera, i argumenta perquè importants sectors vinculats a la patronal, al socialisme i al catalanisme van donar suport al cop d’estat.

Conèixer l’economia i la societat entre els segles XIX i XX.



1, 4, 6, 8, 21

Claus per estudiar, pàg. 178: Explica quinsfactors expliquen l’augment de la població espanyola, com era la societat de l’època, quina era l’activitat econòmica predominant, quines eren les regions més industrialitzades, i argumenta com va afectar als preus i als salaris l’augment de lesexportacions durant el període de la Gran Guerra.

13 Coneix l’economia i la societat entre els segles XIX i XX.

3

72

Conèixer els tretsprincipals de les cultures catalana i espanyola.



4, 6, 8, 12 Claus per estudiar, pàg. 181: Indica les característiques de cada un dels corrents artístics i intel·lectuals d’aquest període. Explica què és el regeneracionisme, quins corrents o moviments es van implantar especialmenta Catalunya, i argumenta si les manifestacions artístiques són independents del context polític, social i econòmic.

14 Coneix els trets principals de les cultures catalana i espanyola.

3

Analitzar i comentar una línia del temps.



4, 6, 8, 12 Competències de l’àmbit de les ciències socials: Comenta les caricatures donades seguint el guió proposat.

13 Analitza i comenta una línia del temps.

3

73


74


L’objectiu de la unitat és donar a conèixer als nois i les noies la crisi de la Restauració i la Dictadura de Primo de Rivera, l’auge del moviment obrer i el catalanisme al tombant de segle.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix la crisi del sistema tradicional de partits. Sap explicar què va ser la Mancomunitat de Catalunya.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre el període es proposa visionar la pel·lícula La ciutat cremada (1976), d’Antoni Ribas, o Prim, el asesinato de la calle del Turco (2014), de Miguel Bardem.


guia didàctica.

75





Coneix la crisi del sistema tradicional de partits.

Indica el tipus de font que és el document 1 i descriu l’escena. Indica a quin partit polític liderava José Canalejas, contextualitza històricament la imatge, busca informació i explica què es pretenia amb el seu assassinat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica el tipus de font que és el document 1 i descriu l’escena. Indica a quin partit polític liderava José Canalejas, contextualitza històricament la imatge, busca informació i explica què es pretenia amb el seu assassinat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica el tipus de font que és el document 1 i descriu l’escena. Indica a quin partit polític liderava José Canalejas, contextualitza històricament la imatge, busca informació i explica què es preteniaamb el seu assassinat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els conflictes colonials de l’Espanya del tombant de segle.

Explica per què la derrota enfront dels Estats Units es va entendre com un «desastre», quin interès tenia per a Espanya el protectorat del Marroc, quina relació hi va haver entre la guerra del Marroc i els fets de la Setmana Tràgica, i argumenta per què les tribus rifenyes s’enfrontaven a les tropesde l’exèrcit espanyol.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica per què la derrota enfront dels Estats Units es va entendre com un «desastre», quin interès tenia per a Espanya el protectorat del Marroc, quina relació hi va haver entre la guerra del Marroc i els fets de la Setmana Tràgica, i argumenta per què les tribus rifenyes s’enfrontaven a les tropesde l’exèrcit espanyol.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica per què la derrota enfront dels Estats Units es va entendre com un «desastre», quin interès tenia per a Espanya el protectorat del Marroc, quina relació hi va haver entre la guerra del Marroc i els fets de la Setmana Tràgica, i argumenta per què les tribus rifenyes s’enfrontaven a les tropes de l’exèrcit espanyol.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar l’aparició i l’auge del moviment obrer.

Explica en què consistia la propaganda pel fet, quines eren les zones de més implantació de la UGT, quan es va fundar la CNT,quina ideologia tenia, per què el context de la Gran Guerra va afavorir la sindicació, per què un cop acabada la Gran Guerra va augmentar la conflictivitat social, i argumenta quina diferència hi

Explica en què consistia la propaganda pel fet, quines eren les zones de més implantació de la UGT, quan es va fundar la CNT,quina ideologia tenia, per què el context de la Gran Guerra va afavorir la sindicació, per què un cop acabada la Gran Guerra va augmentar la conflictivitat social, i argumenta quina diferència hi

Explica en què consistia la propaganda pel fet, quines eren leszones de més implantació de la UGT, quan es va fundar la CNT, quina ideologia tenia, per què el context de la Gran Guerra va afavorir la sindicació, per què un cop acabada la Gran Guerra va augmentar la conflictivitat social, i argumenta quina diferència hi

76

havia entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

havia entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

havia entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les arrels del catalanisme polític.

Llegeix el fragment del Programa del Tívoli i respon a un qüestionarisobre el seu significat i context.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Llegeix el fragment del Programa del Tívoli i respon a un qüestionarisobre el seu significat i context.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Llegeix el fragment del Programa del Tívoli i respon a un qüestionari sobre el seu significat i context.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap explicar què va ser la Mancomunitat de Catalunya.

Identifica el tipus de font que és eldocument 11, contextualitza històricament el document, indica quines províncies formaven part de la Mancomunitat i quines competències tenia.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Identifica el tipus de font que és eldocument 11, contextualitza històricament el document, indica quines províncies formaven part de la Mancomunitat i quines competències tenia.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Identifica el tipus de font que és el document 11, contextualitza històricament el document, indica quines províncies formaven part dela Mancomunitat i quines competències tenia.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques de la Dictadura de Primo de Rivera.

Explica quins arguments van fer servir els militars sollevats per justificar el cop d’estat, indica les dues etapes de la Dictadura i el nom de l’operació militar que va permetre a l’exèrcit recuperar el control absolut sobre el protectorat espanyol del Marroc. Després, explica quina va ser la política de la dictadura respecte alcatalanisme, per què va dimitir Primo de Rivera i argumenta per què importants sectors vinculats ala patronal, al socialisme i al catalanisme van donar suport al cop d’estat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quins arguments van fer servir els militars sollevats per justificar el cop d’estat, indica les dues etapes de la Dictadura i el nom de l’operació militar que va permetre a l’exèrcit recuperar el control absolut sobre el protectorat espanyol del Marroc. Després, explica quina va ser la política de la dictadura respecte alcatalanisme, per què va dimitir Primo de Rivera i argumenta per què importants sectors vinculats ala patronal, al socialisme i al catalanisme van donar suport al cop d’estat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quins arguments van fer servir els militars sollevats per justificar el cop d’estat, indica les dues etapes de la Dictadura i el nom de l’operació militar que va permetre a l’exèrcit recuperar el control absolut sobre el protectorat espanyol del Marroc. Després, explica quina va ser la política de la dictadura respecte al catalanisme, per què va dimitir Primo de Rivera i argumenta per què importants sectors vinculats a la patronal, al socialisme i al catalanisme van donar suport al cop d’estat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

77

Coneix l’economia i la societat entre els segles XIX i XX.

Explica quins factors expliquen l’augment de la població espanyola, com era la societat de l’època, quina era l’activitat econòmica predominant, quines eren les regions més industrialitzades i argumenta com va afectar als preus i als salaris l’augment de les exportacions durant el període de la Gran Guerra.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quins factors expliquen l’augment de la població espanyola, com era la societat de l’època, quina era l’activitat econòmica predominant, quines eren les regions més industrialitzades i argumenta com va afectar als preus i als salaris l’augment de les exportacions durant el període de la Gran Guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quins factors expliquen l’augment de la població espanyola, com era la societat de l’època, quina era l’activitat econòmica predominant, quines eren les regions més industrialitzades i argumenta com va afectar als preus i als salaris l’augment de les exportacions durant el període de la Gran Guerra.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsde les cultures catalana i espanyola.

Indica les característiques de cada un dels corrents artístics i intel·lectuals d’aquest període. Explica què és el regeneracionisme, quins corrents o moviments es van implantar especialment a Catalunya i argumenta si les manifestacions artístiques són independents del context polític, social i econòmic.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica les característiques de cada un dels corrents artístics i intel·lectuals d’aquest període. Explica què és el regeneracionisme, quins corrents o moviments es van implantar especialment a Catalunya i argumenta si les manifestacions artístiques són independents del context polític, social i econòmic.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica les característiques de cada un dels corrents artístics i intel·lectuals d’aquest període. Explica què és el regeneracionisme, quins corrents omoviments es van implantar especialment a Catalunya i argumenta si les manifestacions artístiques són independents del context polític, social i econòmic.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza i comenta una línia del temps.

Comenta les caricatures donades seguint el guió proposat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Comenta les caricatures donades seguint el guió proposat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Comenta les caricatures donades seguint el guió proposat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


78

Unitat: 8 Títol: El període d’entreguerres i la Segona Guerra Mundial


L’evolució econòmica del període d’entreguerres. La crisi dels sistemes polítics democràtics. La Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. Les causes, el desenvolupament i les consequències de la Segona Guerra Mundial. Analitzar i comentar un gràfic amb dues variables. Analitzar i comentar el cartellisme polític.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer l’evolució econòmica del període d’entreguerres.



3, 4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 191: Enumera els principals problemes econòmics de la postguerra. Explica quins fets demostren que els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica mundial. Defineix: ocupació del Ruhr, pla Dawes, tractat de Locarno i feliços anys vint.Argumenta si es pot afirmar sense matisos que els anys vint van ser positius des del punt de vista econòmici perquè sorgeixi el consum de masses, i

16 Coneix l’evolució econòmica del període d’entreguerres.

3

79

TEMPORALITZACIÓ Tercera i quarta setmanes de març.


quines condicions prèvies s’han de donar.

Saber en què va consistir la crisi dels sistemes polítics democràtics.



3, 4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 195: Defineix: democràcia, dictadura, totalitarisme. Explica per què es va produir la crisi de les democràcies liberals europees. Compara el que va passar en els estats de llarga tradiciódemocràtica amb aquells on aquest tipusde règim era d’implantació recent. I argumenta per què unapart important de la ciutadania va decidir apostar per les opcionspolítiques més extremistes.

16 Sap en què va consistir la crisi dels sistemes polítics democràtics.

3

Conèixer les característiques de la Itàlia feixistai l’Alemanya nazi.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la


1, 3, 4, 6, 8 Activitats, 10: Llegeix eltext donat i explica en què consistia una «operació de càstig», contra qui dirigien, prin-cipalment, la violència els feixistes, quin papertenia la violència en el

17 Coneix les característiques dela Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.

3

80

recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

iniciativa personal i emprenedoriaCompetència digital

feixisme i busca infor-mació sobre els «camises negres».Claus per estudiar, pàg. 201: Defineix: fuhrer, pangermanis-me, teoria de l’espai vital. Compara l’arriba-da al poder de Hitler i Mussolini. Explica com va influir la conjuntura econòmica en l’arriba-da al poder de Hitler. Valora la importància dels fets històrics do-nats. Exposa els mo-tius pels quals el règim nazi pot ser qualificat de totalitari. Explica quins van ser els gransobjectius de la política econòmica del règim hitlerià i si l’estat tenia un paper important en l’economia. I argumen-ta si un règim com el nazi se sostenia única-ment per mitjà de la repressió i el terror o també el feia possible el suport de part de la població.

Conèixer les causes, el desenvolupament i les consequències dela Segona Guerra Mundial.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència

3, 4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 204: Defineix: Blitzkrieg, línia Maginot, França de Vichy, batalla d’Anglaterra, Afrikakorps, operació

20, 21 Coneix les causes,el desenvolupament iles consequències de la Segona Guerra Mundial.

3

81


d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Barbarroja, tàctica de terra cremada. Indica quins estats es van enfrontar al principi de la Segona Guerra Mundial i quins s’hi vanincorporar posterior-ment i en quins bàn-dols. Explica les raons dels èxits inicials de l’exèrcit alemany. Resumeix de manera ordenada els fets més importants d’aquesta primera fase de la guerra i argumenta quins objectius perse-guia el règim nazi amb el bombardeig de ciutats angleses.Claus per estudiar, pàg. 207: Indica quins esdeveniments van provocar el gir de la guerra i com va evolu-cionar la guerra al Pa-cífic. Defineix: confe-rència de Teheran, desembarcament de Normandia, batalla de les Ardenes. Explica per què es va fer servirla bomba atòmica i si li sembla justificat el seu ús. I indica, quines parts d’Europa van ser «alliberades» pels soviètics i pels altres aliats, i quines

82

consequències va teniraquest fet.

Analitzar i comentar un gràfic amb duesvariables.



3, 4, 6, 8, 17

Saber fer: Observa els gràfics i els textos i els analitza seguint els passos donats.

17 Analitza i comenta un gràfic amb duesvariables.

3

Analitzar i comentar el cartellisme polític.



1, 3, 4, 6, 8 Competències de l’àmbit de les ciències socials: Observa els documents 51 i 52 i analitza tots dos cartells seguint el guió donat.

20, 21 Analitza i comenta el cartellisme polític.

3

83


L’objectiu d’aquesta unitat és que els nois i les noies coneguin el període d’entreguerres, els fets que van desembocar en la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament del conflicte bèl·lic i les seves conseqüències.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix les causes, el desenvolupament i les consequències de la Segona Guerra Mundial.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre aquest període, se suggereixen els següents títols cinematogràfics: L’onada (2008), de Dennis Gansel; Los juicios de Nuremberg (1961), de Stanley Kramer, i La solución final (2001), de Frank Pierson.


guia didàctica.

84





Coneix l’evolució econòmica del període d’entreguerres.

Enumera els principals problemeseconòmics de la postguerra. Explica quins fets demostren que els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica mundial. Defineix: ocupació del Ruhr, pla Dawes, tractat de Locarno i feliços anys vint.Argumenta si es pot afirmar sensematisos que els anys vint van ser positius des del punt de vista econòmic i perquè sorgeixi el consum de masses, i quines condicions prèvies s’han de donar.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Enumera els principals problemeseconòmics de la postguerra. Explica quins fets demostren que els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica mundial. Defineix: ocupació del Ruhr, pla Dawes, tractat de Locarno i feliços anys vint.Argumenta si es pot afirmar sensematisos que els anys vint van ser positius des del punt de vista econòmic i perquè sorgeixi el consum de masses, i quines condicions prèvies s’han de donar.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Enumera els principals problemes econòmics de la postguerra. Explica quins fets demostren que els Estats Units s’havien convertit en la primera potència econòmica mundial. Defineix: ocupació del Ruhr, pla Dawes, tractat de Locarno i feliços anys vint.Argumenta si es pot afirmar sense matisos que els anys vint van ser positius des del punt de vista econòmic i perquè sorgeixi el consum de masses, i quines condicions prèvies s’han de donar.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap en què va consistir la crisi dels sistemes polítics democràtics.

Defineix: democràcia, dictadura, totalitarisme. Explica per què es va produir la crisi de les democràcies liberals europees. Compara el que va passar en els estats de llarga tradició democràtica amb aquells on aquest tipus de règim era d’implantació recent. I argumenta per què una part important de la ciutadania va decidir apostar per les opcions polítiques més extremistes.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb

Defineix: democràcia, dictadura, totalitarisme. Explica per què es va produir la crisi de les democràcies liberals europees. Compara el que va passar en els estats de llarga tradició democràtica amb aquells on aquest tipus de règim era d’implantació recent. I argumenta per què una part important de la ciutadania va decidir apostar per les opcions polítiques més extremistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o

Defineix: democràcia, dictadura, totalitarisme. Explica per què es vaproduir la crisi de les democràcies liberals europees. Compara el que va passar en els estats de llarga tradició democràtica amb aquells on aquest tipus de règim era d’implantació recent. I argumenta per què una part important de la ciutadania va decidir apostar per les opcions polítiques més extremistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

85

faltes d’ortografia. amb alguna falta d’ortografia.Coneix les característiques de la Itàlia feixista i l’Alemanyanazi.

Llegeix el text donat i explica En què consistia una «operació de càstig», contra qui dirigien, principalment, la violència els feixistes, quin paper tenia la violència en el feixisme, i busca informació sobre els «camises negres». Defineix: fuhrer, pangermanisme, teoria de l’espai vital. Compara l’arribada al poder de Hitler i Mussolini. Explica com va influir la conjuntura econòmica en l’arribada al poder de Hitler. Valora la importància dels fets històrics donats. Exposa els motius pels quals el règim nazi pot ser qualificat de totalitari. Explica quins van ser els grans objectius de la política econòmica del règim hitlerià i si l’estat tenia un paper important en l’economia.I argumenta si un règim com el nazi se sostenia únicament per mitjà de la repressió i el terror o també el feia possible el suport depart de la població.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Llegeix el text donat i explica En què consistia una «operació de càstig», contra qui dirigien, principalment, la violència els feixistes, quin paper tenia la violència en el feixisme, i busca informació sobre els «camises negres». Defineix: fuhrer, pangermanisme, teoria de l’espai vital. Compara l’arribada al poder de Hitler i Mussolini. Explica com va influir la conjuntura econòmica en l’arribada al poder de Hitler. Valora la importància dels fets històrics donats. Exposa els motius pels quals el règim nazi pot ser qualificat de totalitari. Explica quins van ser els grans objectius de la política econòmica del règim hitlerià i si l’estat tenia un paper important en l’economia.I argumenta si un règim com el nazi se sostenia únicament per mitjà de la repressió i el terror o també el feia possible el suport depart de la població.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Llegeix el text donat i explica En què consistia una «operació de càstig», contra qui dirigien, principalment, la violència els feixistes, quin paper tenia la violència en el feixisme, i busca informació sobre els «camises negres». Defineix: fuhrer, pangermanisme, teoria de l’espai vital. Compara l’arribada al poder de Hitler i Mussolini. Explica com va influir la conjuntura econòmica en l’arribada al poder de Hitler. Valora la importància dels fets històrics donats. Exposa els motiuspels quals el règim nazi pot ser qualificat de totalitari. Explica quinsvan ser els grans objectius de la política econòmica del règim hitlerià i si l’estat tenia un paper important en l’economia. I argumenta si un règim com el nazi se sostenia únicament per mitjà de la repressió i el terror o també el feia possible el suport de part de lapoblació.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les causes, el desenvolupament i les consequències de la Segona Guerra Mundial.

Defineix: Blitzkrieg, línia Maginot, França de Vichy, batalla d’Anglaterra, Afrikakorps, operacióBarbarroja, tàctica de terra cremada. Indica quins estats es van enfrontar al principi de la Segona Guerra Mundial i quins s’hi van incorporar posteriorment ien quins bàndols. Explica les

Defineix: Blitzkrieg, línia Maginot, França de Vichy, batalla d’Anglaterra, Afrikakorps, operacióBarbarroja, tàctica de terra cremada. Indica quins estats es van enfrontar al principi de la Segona Guerra Mundial i quins s’hi van incorporar posteriorment ien quins bàndols. Explica les

Defineix: Blitzkrieg, línia Maginot, França de Vichy, batalla d’Anglaterra, Afrikakorps, operació Barbarroja, tàctica de terra cremada. Indica quins estats es van enfrontar al principi de la Segona Guerra Mundial i quins s’hivan incorporar posteriorment i en quins bàndols. Explica les raons

86

raons dels èxits inicials de l’exèrcitalemany. Resumeix de manera ordenada els fets més importants d’aquesta primera fase de la guerra i argumenta quins objectius perseguia el règim nazi amb el bombardeig de ciutats angleses. Indica quins esdeveniments van provocar el girde la guerra i com va evolucionar la guerra al Pacífic. Defineix: conferència de Teheran, desembarcament de Normandia, batalla de les Ardenes. Explica per què es va fer servir la bomba atòmica i si li sembla justificat el seu ús. I indica, quines parts d’Europa van ser «alliberades» pels soviètics i pels altres aliats, i quines consequències va tenir aquest fet.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

raons dels èxits inicials de l’exèrcitalemany. Resumeix de manera ordenada els fets més importants d’aquesta primera fase de la guerra i argumenta quins objectius perseguia el règim nazi amb el bombardeig de ciutats angleses. Indica quins esdeveniments van provocar el girde la guerra i com va evolucionar la guerra al Pacífic. Defineix: conferència de Teheran, desembarcament de Normandia, batalla de les Ardenes. Explica per què es va fer servir la bomba atòmica i si li sembla justificat el seu ús. I indica, quines parts d’Europa van ser «alliberades» pels soviètics i pels altres aliats, i quines consequències va tenir aquest fet.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

dels èxits inicials de l’exèrcit alemany. Resumeix de manera ordenada els fets més importants d’aquesta primera fase de la guerra i argumenta quins objectius perseguia el règim nazi amb el bombardeig de ciutats angleses. Indica quins esdeveniments van provocar el gir de la guerra i com va evolucionar la guerra al Pacífic. Defineix: conferència de Teheran, desembarcament de Normandia, batalla de les Ardenes. Explica per què es va fer servir la bomba atòmica i si li sembla justificat el seu ús. I indica, quines parts d’Europa van ser «alliberades» pels soviètics i pels altres aliats, i quines consequències va tenir aquest fet.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza i comenta un gràfic amb duesvariables.

Observa els gràfics i els textos i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa el gràfic i els textos i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa el gràfic i els textos i els analitza seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza i comenta el cartellisme polític.

Observa els documents 51 i 52 i analitza tots dos cartells seguint elguió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Observa els documents 51 i 52 i analitza tots dos cartells seguint elguió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Observa els documents 51 i 52 i analitza tots dos cartells seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


87

Unitat: 9 Títol: La Segona República i la Guerra Civil


La proclamació de la Segona República. Les diferents etapes. La vida quotidiana. La Segona República a Catalunya. La Guerra Civil a Espanya i Catalunya. La vida a la rereguarda. L’educació i la cultura. Ús de diverses fonts per reconstruir i interpretar el passat.





Contingutsclau


d’assoliment

Saber com es va proclamar la Segona República.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.223: Indica quin va ser el resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, quan es va proclamar la República, quines forces polítiques integraven el govern provisional, qui va ser el primer president de la República, les característiques més importants de la Constitució de 1931 i argumenta per què unes eleccions municipals van provocar

18 Sap com es va proclamar la Segona República.

3

89

TEMPORALITZACIÓ Primera, segona i tercera setmanes d’abril.


la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República.

Conèixer els tretsprincipals del bienni reformista.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.225: Explica per què el bienni 1931-1933 rep elnom de reformista, quins eren els objectiusde la reforma agrària i per què era important lareforma de l’exèrcit. Indica i comenta altres reformes importants d’aquest període. Indica quins sectors socials estaven en contra de les reformes dutes a terme pels governs de Manuel Azaña i les raons de cada un, i reflexiona sobre quins sectors socials representava el govern de Manuel Azaña.

18 Coneix els trets principals del bienni reformista.

3

Conèixer els tretsprincipals del bienni radical-cedista i la victòria del Front Popular.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.


4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.227: Explica quin tipus de política van desenvolupar els governs conservadors durant el bienni radical-

18 Coneix els trets principals del bienni radical-cedista i la victòria del Front Popular.

3

90

2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència artística i culturalCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

cedista, quin fet va portar a la insurrecció d’Astúries i a la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934, quina coalició electoral va guanyar leseleccions de febrer de 1936, quin programa polític defensava, quin era l’objectiu de l’aixecament militar de juliol de 1936 i reflexiona per què l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA va provocar els fets d’octubre de 1934.

Conèixer la vida quotidiana durantla Segona República.



4, 6, 8, 11 Claus per estudiar, pàg.229: Descriu les condicions de vida de la majoria de la població durant els anys trenta. Explica què indica la proliferació de tertúlies durant els anys de la Segona República, de quina manera les transformacions socialsvan millorar la situació de les dones i argumenta si el desenvolupament de la vida urbana va ser un factor de modernitzacióde la societat.

18 Coneix la vida quotidiana durant la Segona República.

3

91


Conèixer la Catalunya de la Segona República.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.231: Explica quan i comes proclama la República a Barcelona, indica les característiques més importants de l’Estatut de Núria, enumera les forces polítiques i sindicals que hi havia a Catalunya, què va passar l’octubre de 1934 a Catalunya i argumenta per què les Corts espanyoles no van aprovar l’Estatut deNúria en la seva redacció original.

18 Coneix la Catalunya de la Segona República.

3

Saber com i per què va esclatar laGuerra Civil.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.233: Explica qui va organitzar el cop d’estatde juliol de 1936 i com va començar la Guerra Civil. Indica la distribució territorial de les forces dels dos bàndols i quina va ser la reacció internacional davant de l’esclat de la Guerra Civil. Finalment,argumenta si totes les

19 Sap com i per què va esclatar la Guerra Civil.

3

92


forces que defensaven la República eren forces democràtiques.

Conèixer el desenvolupamentde la Guerra Civila Espanya i Catalunya.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.235: Explica breument la campanya de l’exèrcit sollevat contra Madrid, per què era important el control de la zona nord, per què va ser decisiva la batalla de l’Ebre, què va representar per als republicans la derrota, enumera i comenta les consequències de la guerra i argumenta per què inicialment Madrid era un objectiu prioritaride les tropes sollevades.

19 Coneix el desenvolupament de la Guerra Civil aEspanya i Catalunya.

3

Saber caracteritzar la vida a la rereguarda.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística


4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg.237: Explica per què esracionaven els productes durant la guerra, quin era el sentit de la repressió, de què fugien els refugiats i reflexiona què va representar per al futur d’Espanya l’exilide milers de persones de tota edat i condició.

19 Sap caracteritzar lavida a la rereguarda.

3

93


Conèixer el desenvolupamentde la Guerra Civila Catalunya.



4, 6, 8, 9 Claus per estudiar, pàg.238: Indica qui va guanyar les eleccions de febrer de 1936, qui va neutralitzar l’aixecament militar a Catalunya i quines formacions polítiques i sindicals formaven el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explica en què va consistir la revolució social, i argumenta si l’enfrontament de les forces republicanes del maig de 1937 va afeblirla República enfront de les forces franquistes.

19 Coneix el desenvolupament de la Guerra Civil aCatalunya.

3

Saber caracteritzar l’educació i la cultura.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri


4, 6, 8, 9 Claus per estudiar, pàg.240: Explica què es va fer per combatre l’analfabetisme en aquest període, què eren les Missions Pedagògiques, quina posició van adoptar els intel·lectuals davant de la República, quina era la funció del Comissariat de Propaganda i argumenta per què era tan difícil eradicar

18, 19 Sap caracteritzar l’educació i la cultura.

3

94

propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

l’analfabetisme.

Utilitzar fonts diverses per reconstruir i interpretar el passat.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència digital

4, 5, 6, 8 Saber fer: Interpreta lesfonts donades seguint els passos suggerits.

19 Utilitza fonts diverses per reconstruir i interpretar el passat.

3

95


L‘objectiu de la unitat és que els nois i les noies s’apropin al període que comprèn la proclamació de la Segona República i l’esclat i el desenvolupament de la Guerra Civil a Espanya i Catalunya.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix la Catalunya de la Segona República. Coneix el desenvolupament de la Guerra Civil a Espanya i Catalunya.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre aquest període, es recomana visionar les pel·lícules següents: Tierra y libertad (1995), de Ken Loach; 14 d’abril, Macià contra Companys (2011), de Manuel Huerga; 13 dies d’octubre (2016), de Carlos Marques-Marcet, i Las 13 rosas (2007), d’Emilio Martínez Lázaro.


guia didàctica.

96





Sap com es va proclamarla Segona República.

Indica quin va ser el resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, quan es va proclamar la República, quines forces polítiques integraven el govern provisional, qui va ser el primer president de la República, les característiques més importants de la Constitució de 1931 i argumenta per què unes eleccions municipals van provocarla caiguda de la monarquia i la proclamació de la República.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quin va ser el resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, quan es va proclamar la República, quines forces polítiques integraven el govern provisional, qui va ser el primer president de la República, les característiques més importants de la Constitució de 1931 i argumenta per què unes eleccions municipals van provocarla caiguda de la monarquia i la proclamació de la República.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quin va ser el resultat de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, quan es va proclamar la República, quines forces polítiquesintegraven el govern provisional, qui va ser el primer president de la República, les característiques més importants de la Constitució de 1931 i argumenta per què unes eleccions municipals van provocar la caiguda de la monarquia i la proclamació de la República.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsdel bienni reformista.

Explica per què el bienni 1931-1933 rep el nom de reformista, quins eren els objectius de la reforma agrària i per què era important la reforma de l’exèrcit. Indica i comenta altres reformes importants d’aquest període. Indica quins sectors socials estaven en contra de les reformesdutes a terme pels governs de Manuel Azaña i les raons de cada un, i reflexiona sobre quins sectors socials representava el govern de Manuel Azaña.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica per què el bienni 1931-1933 rep el nom de reformista, quins eren els objectius de la reforma agrària i per què era important la reforma de l’exèrcit. Indica i comenta altres reformes importants d’aquest període. Indica quins sectors socials estaven en contra de les reformesdutes a terme pels governs de Manuel Azaña i les raons de cada un, i reflexiona sobre quins sectors socials representava el govern de Manuel Azaña.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica per què el bienni 1931-1933 rep el nom de reformista, quins eren els objectius de la reforma agrària i per què era important la reforma de l’exèrcit. Indica i comenta altres reformes importants d’aquest període. Indicaquins sectors socials estaven en contra de les reformes dutes a terme pels governs de Manuel Azaña i les raons de cada un, i reflexiona sobre quins sectors socials representava el govern de Manuel Azaña.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

97

Coneix els trets principalsdel bienni radical-cedista i la victòria del Front Popular.

Explica quin tipus de política van desenvolupar els governs conservadors durant el bienni radical-cedista, quin fet va portar a la insurrecció d’Astúries i a la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934, quina coalició electoral va guanyar les eleccions de febrer de 1936, quin programa polític defensava, quin era l’objectiu de l’aixecament militar de juliol de 1936, i reflexiona per què l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA va provocar els fets d’octubre de 1934.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quin tipus de política van desenvolupar els governs conservadors durant el bienni radical-cedista, quin fet va portar a la insurrecció d’Astúries i a la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934, quina coalició electoral va guanyar les eleccions de febrer de 1936, quin programa polític defensava, quin era l’objectiu de l’aixecament militar de juliol de 1936, i reflexiona per què l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA va provocar els fets d’octubre de 1934.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quin tipus de política van desenvolupar els governs conservadors durant el bienni radical-cedista, quin fet va portar a la insurrecció d’Astúries i a la proclamació de l’Estat Català l’octubre de 1934, quina coalició electoral va guanyar les eleccions de febrer de 1936, quin programa polític defensava, quin era l’objectiu de l’aixecament militar de juliol de 1936, i reflexiona per què l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA va provocar els fets d’octubre de 1934.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la vida quotidianadurant la Segona República.

Descriu les condicions de vida de la majoria de la població durant els anys trenta. Explica què indicala proliferació de tertúlies durant els anys de la Segona República, de quina manera les transformacions socials van millorar la situació de les dones, i argumenta si el desenvolupament de la vida urbana va ser un factor de modernització de la societat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Descriu les condicions de vida de la majoria de la població durant els anys trenta. Explica què indicala proliferació de tertúlies durant els anys de la Segona República, de quina manera les transformacions socials van millorar la situació de les dones, i argumenta si el desenvolupament de la vida urbana va ser un factor de modernització de la societat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Descriu les condicions de vida de la majoria de la població durant els anys trenta. Explica què indica la proliferació de tertúlies durant els anys de la Segona República, de quina manera les transformacions socials van millorar la situació de les dones, i argumenta si el desenvolupament de la vida urbana va ser un factor de modernització de la societat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la Catalunya de laSegona República.

Explica quan i com es proclama laRepública a Barcelona, indica les característiques més importants de l’Estatut de Núria, enumera lesforces polítiques i sindicals que hi havia a Catalunya, què va passar l’octubre de 1934 a Catalunya, i argumenta per què les Corts

Explica quan i com es proclama laRepública a Barcelona, indica les característiques més importants de l’Estatut de Núria, enumera lesforces polítiques i sindicals que hi havia a Catalunya, què va passar l’octubre de 1934 a Catalunya, i argumenta per què les Corts

Explica quan i com es proclama la República a Barcelona, indica les característiques més importants del’Estatut de Núria, enumera les forces polítiques i sindicals que hi havia a Catalunya, què va passar l’octubre de 1934 a Catalunya, i argumenta per què les Corts

98

espanyoles no van aprovar l’Estatut de Núria en la seva redacció original.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

espanyoles no van aprovar l’Estatut de Núria en la seva redacció original.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

espanyoles no van aprovar l’Estatut de Núria en la seva redacció original.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap com i per què va esclatar la Guerra Civil.

Explica qui va organitzar el cop d’estat de juliol de 1936 i com va començar la Guerra Civil. Indica ladistribució territorial de les forces dels dos bàndols i quina va ser la reacció internacional davant de l’esclat de la Guerra Civil. Finalment, argumenta si totes les forces que defensaven la República eren forces democràtiques.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica qui va organitzar el cop d’estat de juliol de 1936 i com va començar la Guerra Civil. Indica ladistribució territorial de les forces dels dos bàndols i quina va ser la reacció internacional davant de l’esclat de la Guerra Civil. Finalment, argumenta si totes les forces que defensaven la República eren forces democràtiques.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica qui va organitzar el cop d’estat de juliol de 1936 i com va començar la Guerra Civil. Indica la distribució territorial de les forces dels dos bàndols i quina va ser la reacció internacional davant de l’esclat de la Guerra Civil. Finalment, argumenta si totes les forces que defensaven la República eren forces democràtiques.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el desenvolupament de la Guerra Civil a Espanya i Catalunya.

Explica breument la campanya del’exèrcit sollevat contra Madrid, per què era important el control dela zona nord, per què va ser decisiva la batalla de l’Ebre, què va representar per als republicansla derrota, enumera i comenta les consequències de la guerra i argumenta per què inicialment Madrid era un objectiu prioritari deles tropes sollevades.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica breument la campanya del’exèrcit sollevat contra Madrid, per què era important el control dela zona nord, per què va ser decisiva la batalla de l’Ebre, què va representar per als republicansla derrota, enumera i comenta les consequències de la guerra i argumenta per què inicialment Madrid era un objectiu prioritari deles tropes sollevades.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica breument la campanya de l’exèrcit sollevat contra Madrid, per què era important el control de la zona nord, per què va ser decisiva la batalla de l’Ebre, què va representar per als republicans la derrota, enumera i comenta les consequències de la guerra i argumenta per què inicialment Madrid era un objectiu prioritari de les tropes sollevades.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar la vida a la rereguarda.

Explica per què es racionaven els productes durant la guerra, quin era el sentit de la repressió, de què fugien els refugiats i reflexiona què va representar per al futur d’Espanya l’exili de milers

Explica per què es racionaven els productes durant la guerra, quin era el sentit de la repressió, de què fugien els refugiats i reflexiona què va representar per al futur d’Espanya l’exili de milers

Explica per què es racionaven els productes durant la guerra, quin era el sentit de la repressió, de quèfugien els refugiats i reflexiona què va representar per al futur d’Espanya l’exili de milers de

99

de persones de tota edat i condició.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

de persones de tota edat i condició.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

persones de tota edat i condició.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el desenvolupament de la Guerra Civil a Catalunya.

Indica qui va guanyar les eleccions de febrer de 1936, qui va neutralitzar l’aixecament militara Catalunya i quines formacions polítiques i sindicals formaven el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explica en què va consistir la revolució social i argumenta si l’enfrontament de les forces republicanes del maig de 1937 va afeblir la República enfront de les forces franquistes.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica qui va guanyar les eleccions de febrer de 1936, qui va neutralitzar l’aixecament militara Catalunya i quines formacions polítiques i sindicals formaven el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explica en què va consistir la revolució social i argumenta si l’enfrontament de les forces republicanes del maig de 1937 va afeblir la República enfront de les forces franquistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica qui va guanyar les eleccionsde febrer de 1936, qui va neutralitzar l’aixecament militar a Catalunya i quines formacions polítiques i sindicals formaven el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explica en què va consistir la revolució social i argumenta si l’enfrontament de les forces republicanes del maig de 1937 va afeblir la República enfrontde les forces franquistes.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap caracteritzar l’educació i la cultura.

Explica què es va fer per combatre l’analfabetisme en aquest període, què eren les Missions Pedagògiques, quina posició van adoptar els intel·lectuals davant de la República, quina era la funció del Comissariat de Propaganda i argumenta per què era tan difícil eradicar l’analfabetisme.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica què es va fer per combatre l’analfabetisme en aquest període, què eren les Missions Pedagògiques, quina posició van adoptar els intel·lectuals davant de la República, quina era la funció del Comissariat de Propaganda i argumenta per què era tan difícil eradicar l’analfabetisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica què es va fer per combatre l’analfabetisme en aquest període, què eren les Missions Pedagògiques, quina posició van adoptar els intel·lectuals davant de la República, quina era la funció del Comissariat de Propaganda i argumenta per què era tan difícil eradicar l’analfabetisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Utilitza fonts diverses perreconstruir i interpretar el passat.

Interpreta les fonts donades seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Interpreta les fonts donades seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Interpreta les fonts donades seguint els passos suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


100

Unitat: 10 Títol: La guerra freda i la descolonització


La guerra freda. Els blocs: occidental i comunista. Les fases de la guerra freda. La descolonització de l’Àsia. La descolonització de l’Àfrica. L’Orient Mitjà. El Tercer Món. Analitzar el significat d’un terme històric. Repassar un tema. La redacció d’un text expositiu. Anàlisi del cas del Sàhara occidental





Contingutsclau


d’assoliment

Reconèixer les característiques de la guerra freda.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre


4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 252: Defineix: guerra freda, blocs, política de contenció. Explica quines eren lesprincipals rivalitats entre els dos blocs, quin paper van tenir enel desencadenament de la guerra freda Winston Churchill i Harry S. Truman i quins mecanismes d’influència i control va crear cada bloc. I argumenta si es podria

23 Reconeix les característiques dela guerra freda.

3

102

TEMPORALITZACIÓ Quarta setmana d’abril i primera de maig.

que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

haver evitat la guerra freda.

Conèixer els blocs: occidental icomunista.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 254: Indica quin objectiu perseguia la política exterior nord-americana, quines aliances van signar els Estats Units per opo-sar-se al comunisme, quines regions del pla-neta afectaven. Explicaquines eren les carac-terístiques essencials del sistema polític al bloc occidental i les delsistema econòmic, i justifica si perdura actualment la influènciai prepotència dels Estats Units a escala mundial.

23 Coneix els blocs: occidental i comunista.

3

Conèixer les fases de la guerra freda.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i

4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 259: Explica què va diferenciar la fase de màxima tensió de laguerra freda de l’etapa de distensió, quines van ser les causes quevan ocasionar el bloqueig de Berlín, la

23 Coneix les fases de la guerra freda.

3

103

comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

emprenedoria guerra de Corea i quines consequències va tenir cada un d’aquests conflictes. Indica quin paper van representar Khruixtxov i Kennedy en la guerra freda i si hi ha vestigis del bloqueig de Berlín actualment i de la guerra de Corea.

Conèixer el procés de descolonització de l’Àsia.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 266: Explica qui eren i què van fer Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh i Sukarno durant la descolonització. Indica de quins països eren colònies l’Índia, Indoxina i Indonèsia. Explica com van assolirla independència l’Índia, Indoxina i Indonèsia, i reflexiona sobre què perdura actualment a l’Índia, Indoxina i Indonèsia del període colonial.

23 Coneix el procés de descolonització de l’Àsia.

3

104

Conèixer el procés de descolonització de l’Àfrica.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 268: Defineix panarabisme i panafri-canisme. Indica què caracteritza els proces-sos d’independència de l’Àfrica del nord i elsde l’Àfrica subsahari-ana. Explica com es vadesenvolupar el procésd’independència d’Algèria i quins perso-natges van ser líders independentistes, i raona si la gran quantitat d’immigrants africans que intenten entrar a Europa pot tenir alguna relació amb la descolonització.

23 Coneix el procés de descolonització de l’Àfrica.

3

Conèixer l’evolució de l’Orient Mitjà en aquest període.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 271: Defineix sionisme, OAP, ANP i intifada. Explica quina importància històrica va tenir: Declaració Balfour, David Ben Gurion i Yasser Arafat. Indica quina va ser la trajectòria que va seguir el poble d’Israel des de 1917 fins a 1949 per constituir-se com a Estat. Explica les causes i les conse-quències de cada una de les quatre guerres araboisraelianes. Enumera els principals

23 Coneix l’evolució de l’Orient Mitjà en aquest període.

3

105

acords de pau entre elspobles d’Israel i de Palestina, descriu la situació política actual del poble palestí i raona per què està reconegut l’Estat jueu i no l’Estat palestí.

Comprendre l’aparició del Tercer Món.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 273: Defineix neo-colonialisme, conferèn-cia de Bandung i Movi-ment de Països No Alineats. Explica qui-nes són les diferències entre Primer, Segon i Tercer Món. Enumera les característiques comunes que presen-ten els països englo-bats en el terme TercerMón, i raona per què diem que els països del Tercer Món viuen un neocolonialisme.

23 Comprèn l’aparició del Tercer Món.

3

Analitzar el significat d’un terme històric.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el


v Saber fer: Analitza el significat del terme història “teló d’acer” seguint el guió donat.

23 Analitza el significat d’un terme històric.

3

106

passat.

Redactar un text expositiu.



4, 6, 8 Competència de l’àmbitde les ciències socials. Aplica una tècnica: Elabora un text expositiu sobre la descolonització seguintel guió donat.

23 Redacta un text expositiu.

3

Analitzar el cas del Sàhara occidental.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendreCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

4, 6, 8 Competència de l’àmbitde les ciències socials. Resol un cas pràctic: Revisa la cronologia i els textos donats i exposa les seves conclusions sobre la descolonització del Sàhara occidental.

23 Analitza el cas del Sàhara occidental.

107


L’objectiu d’aquesta unitat és que els nois i les noies coneguin el període de la guerra freda, el procés de descolonització d’Àsia i Àfrica i el naixement del Tercer Món.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Reconeix les característiques la guerra freda. Coneix el procés de descolonització de l’Àsia i l’Àfrica.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre aquest període, se suggereix visionar les pel·lícules següents: Good Bye, Lenin (2003), de Wolfgang Becker; El puente de los espías (2015), de Steven Spielberg; Gandhi (1982), de Richard Attenboroug, i Éxodo (1960), d’Otto Preminger.


guia didàctica.

108





Reconeix les característiques la guerrafreda.

Defineix: guerra freda, blocs, política de contenció. Explica quines eren les principals rivalitatsentre els dos blocs, quin paper van tenir en el desencadenament de la guerra freda Winston Churchill i Harry S. Truman, i quins mecanismes d’influència i control va crear cada bloc. I argumenta si es podria haver evitat la guerra freda.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix: guerra freda, blocs, política de contenció. Explica quines eren les principals rivalitatsentre els dos blocs, quin paper van tenir en el desencadenament de la guerra freda Winston Churchill i Harry S. Truman, i quins mecanismes d’influència i control va crear cada bloc. I argumenta si es podria haver evitat la guerra freda.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix: guerra freda, blocs, política de contenció. Explica quines eren les principals rivalitats entre els dos blocs, quin paper vantenir en el desencadenament de la guerra freda Winston Churchill i Harry S. Truman, i quins mecanismes d’influència i control va crear cada bloc. I argumenta si es podria haver evitat la guerra freda.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els blocs: occidental i comunista.

Indica quin objectiu perseguia la política exterior nord-americana, quines aliances van signar els Estats Units per oposar-se al comunisme, quines regions del planeta afectaven. Explica quines eren les característiques essencials del sistema polític al bloc occidental i les del sistema econòmic, i justifica si perdura actualment la influència i prepotència dels Estats Units a escala mundial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quin objectiu perseguia la política exterior nord-americana, quines aliances van signar els Estats Units per oposar-se al comunisme, quines regions del planeta afectaven. Explica quines eren les característiques essencials del sistema polític al bloc occidental i les del sistema econòmic, i justifica si perdura actualment la influència i prepotència dels Estats Units a escala mundial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quin objectiu perseguia la política exterior nord-americana, quines aliances van signar els Estats Units per oposar-se al comunisme, quines regions del planeta afectaven. Explica quines eren les característiques essencials del sistema polític al bloc occidental i les del sistema econòmic, i justifica si perdura actualment la influència i prepotència dels Estats Units a escala mundial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les fases de la guerra freda.

Explica què va diferenciar la fase de màxima tensió de la guerra freda de l’etapa de distensió,



109

quines van ser les causes que van ocasionar el bloqueig de Berlín, la guerra de Corea i quinesconsequències va tenir cada un d’aquests conflictes. Indica quin paper van representar Khruixtxov iKennedy en la guerra freda i si hi ha vestigis del bloqueig de Berlín actualment i de la guerra de Corea.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

quines van ser les causes que van ocasionar el bloqueig de Berlín, la guerra de Corea i quinesconsequències va tenir cada un d’aquests conflictes. Indica quin paper van representar Khruixtxov iKennedy en la guerra freda i si hi ha vestigis del bloqueig de Berlín actualment i de la guerra de Corea.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

quines van ser les causes que van ocasionar el bloqueig de Berlín, la guerra de Corea i quines consequències va tenir cada un d’aquests conflictes. Indica quin paper van representar Khruixtxov i Kennedy en la guerra freda i si hi ha vestigis del bloqueig de Berlín actualment i de la guerra de Corea.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el procés de descolonització de l’Àsia.

Explica qui eren i què van fer Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh i Sukarno durant la descolonització.Indica de quins països eren colònies l’Índia, Indoxina i Indonèsia. Explica com van assolir la independència l’Índia, Indoxina i Indonèsia, i reflexiona sobre què perdura actualment a l’Índia, Indoxina i Indonèsia del període colonial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica qui eren i què van fer Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh i Sukarno durant la descolonització.Indica de quins països eren colònies l’Índia, Indoxina i Indonèsia. Explica com van assolir la independència l’Índia, Indoxina i Indonèsia, i reflexiona sobre què perdura actualment a l’Índia, Indoxina i Indonèsia del període colonial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica qui eren i què van fer Gandhi, Nehru, Ho Chi Minh i Sukarno durant la descolonització. Indica de quins països eren colònies l’Índia, Indoxina i Indonèsia. Explica com van assolir la independència l’Índia, Indoxina i Indonèsia, i reflexiona sobre què perdura actualment a l’Índia, Indoxina i Indonèsia del període colonial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el procés de descolonització de l’Àfrica.

Defineix panarabisme i panafricanisme. Indica què caracteritza els processos d’independència de l’Àfrica del nord i els de l’Àfrica subsahariana.Explica com es va desenvolupar el procés d’independència d’Algèria i quins personatges van ser líders independentistes, i raona si la gran quantitat d’immigrants africans que intentenentrar a Europa pot tenir alguna relació amb la descolonització.

Defineix panarabisme i panafricanisme. Indica què caracteritza els processos d’independència de l’Àfrica del nord i els de l’Àfrica subsahariana.Explica com es va desenvolupar el procés d’independència d’Algèria i quins personatges van ser líders independentistes, i raona si la gran quantitat d’immigrants africans que intentenentrar a Europa pot tenir alguna relació amb la descolonització.

Defineix panarabisme i panafricanisme. Indica què caracteritza els processos d’independència de l’Àfrica del nord i els de l’Àfrica subsahariana. Explica com es va desenvolupar el procés d’independència d’Algèria i quins personatges van ser líders independentistes, i raona si la granquantitat d’immigrants africans queintenten entrar a Europa pot tenir alguna relació amb la descolonització.

110




Coneix l’evolució de l’Orient Mitjà en aquest període.

Defineix sionisme, OAP, ANP i intifada. Explica quina importànciahistòrica va tenir: Declaració Balfour, David Ben Gurion i Yasser Arafat. Indica quina va ser la trajectòria que va seguir el poble d’Israel des de 1917 fins a 1949 per constituir-se com a Estat. Explica les causes i les consequències de cada una de les quatre guerres araboisraelianes. Enumera els principals acords de pau entre els pobles d’Israel i de Palestina, descriu la situació política actual del poble palestí, i raona per què està reconegut l’Estat jueu i no l’Estat palestí.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix sionisme, OAP, ANP i intifada. Explica quina importànciahistòrica va tenir: Declaració Balfour, David Ben Gurion i Yasser Arafat. Indica quina va ser la trajectòria que va seguir el poble d’Israel des de 1917 fins a 1949 per constituir-se com a Estat. Explica les causes i les consequències de cada una de les quatre guerres araboisraelianes. Enumera els principals acords de pau entre els pobles d’Israel i de Palestina, descriu la situació política actual del poble palestí, i raona per què està reconegut l’Estat jueu i no l’Estat palestí.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix sionisme, OAP, ANP i intifada. Explica quina importància històrica va tenir: Declaració Balfour, David Ben Gurion i Yasser Arafat. Indica quina va ser la trajectòria que va seguir el poble d’Israel des de 1917 fins a 1949 per constituir-se com a Estat. Explica les causes i les consequències de cada una de les quatre guerres araboisraelianes. Enumera els principals acords de pau entre els pobles d’Israel i de Palestina, descriu la situació política actual del poble palestí, i raona per què està reconegut l’Estat jueu i no l’Estat palestí.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Comprèn l’aparició del Tercer Món.

Defineix neocolonialisme, conferència de Bandung i Moviment de Països No Alineats. Explica quines són les diferències entre Primer, Segon i Tercer Món. Enumera les característiques comunes que presenten els països englobats en el terme Tercer Món, i raona per què diem que els països del Tercer Món viuen un neocolonialisme.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix neocolonialisme, conferència de Bandung i Moviment de Països No Alineats. Explica quines són les diferències entre Primer, Segon i Tercer Món. Enumera les característiques comunes que presenten els països englobats en el terme Tercer Món, i raona per què diem que els països del Tercer Món viuen un neocolonialisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix neocolonialisme, conferència de Bandung i Moviment de Països No Alineats. Explica quines són les diferències entre Primer, Segon i Tercer Món. Enumera les característiques comunes que presenten els païsosenglobats en el terme Tercer Món, iraona per què diem que els països del Tercer Món viuen un neocolonialisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza el significat del terme història “teló d’acer” seguint el

Analitza el significat del terme història “teló d’acer” seguint el

Analitza el significat del terme història “teló d’acer” seguint el guió

111

Analitza el significat d’un terme històric.

guió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Redacta un text expositiu.

Elabora un text expositiu sobre la descolonització seguint el guió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Elabora un text expositiu sobre la descolonització seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Elabora un text expositiu sobre la descolonització seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza el cas del Sàhara occidental.

Revisa la cronologia i els textos donats i exposa les seves conclusions sobre la descolonització del Sàhara occidental.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Revisa la cronologia i els textos donats i exposa les seves conclusions sobre la descolonització del Sàhara occidental.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Revisa la cronologia i els textos donats i exposa les seves conclusions sobre la descolonització del Sàhara occidental.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


112

Unitat: 11 Títol: La dictadura franquista i la transició


Les característiques del règim franquista. Els anys de l’autarquia (1939-1945). La consolidació del règim (1945-1958). Els canvis dels anys seixanta. Els anys finals de la dictadura. Catalunya sota el franquisme. La transició democràtica. La recuperació de les institucions i la normalització a Catalunya. La modernització econòmica i el canvi social. Les rutes de l’exili. Quadres de doble entrada per comparar períodes històrics. Anàlisi d’una fotografia.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer les característiques del règim franquista.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del

Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència d’aprendre a aprendre

4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 282: Indica quina durada va tenir la dictadura franquista, quin lloc ocupava Franco dins el règim, quin era l’únic partit oficial, de quines institucions i sectors socials rebia suport la dictadura i com s’organitzava l’estat. Explica què va passar amb els estatuts d’autonomia de la

22 Coneix les característiques del règim franquista.

3

113

TEMPORALITZACIÓ Segona, tercera i quarta setmanes de maig.


República, i raona si la dictadura podia implantar-se sense la repressió i el control ideològic i policial de lapoblació.

Conèixer les característiques dels anys de l’autarquia (1939-1945).



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 286: Explica en quina situació es trobava Espanya en acabar-se la Guerra Civil, què era l’autarquia, per què es generà el mercat negre, quina era la funció del Servicio Nacional del Trigo, la del Instituto Nacional de Industria, quina relació va mantenir l’Espanya de Franco amb les potències feixistes de l’Eix, què va ser la División Azul, i raona si era possible que un país visqués demanera absoluta dels seus recursos.

22 Coneix les característiques dels anys de l’autarquia (1939-1945).

3

114

Saber com es va produir la consolidació del règim (1945-1958).



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 289: Explica quinaera la situació del franquisme a finals de la Segona Guerra Mundial, com se superà l’aïllament internacional, quina importància va tenir la guerra freda, quins canvis es van produir en la política econòmica, com va serl’oposició en aquests primers anys del franquisme, i raona quin paper va tenir l’Església en aquesta fase del franquisme.

22 Sap com es va produir la consolidació del règim (1945-1958).

3

Conèixer els canvis dels anys seixanta.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 290: Explica en què consistien els plans de desenvolupament, quins factors van impulsar el turisme, perquè va créixer la població, per què es vaproduir l’emigració a l’estranger, quins van ser els canvis de mentalitat més

22 Coneix els canvis dels anys seixanta.

3

115


importants, què va eliminar la llei de premsa, i raona si els canvis econòmics, socials i culturals afavorien un canvi polític.

Conèixer els tretsprincipals dels anys finals de la dictadura.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 291: Explica qui-nes decisions va pren-dre Franco sobre la seva successió a inicis dels anys setanta, qui-na orientació va pren-dre el règim després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blan-co, com era la situació internacional els darrers anys del fran-quisme, quins proble-mes va haver d’afron-tar Espanya arran de lacrisi del petroli, quines noves formes d’oposi-ció van aparèixer en la dècada de 1960, i justifica si era possible en el context europeu de la dècada de 1970 la pervivència d’una dictadura com la franquista.

22 Coneix els trets principals dels anys finals de la dictadura.

3

Conèixer com erala Catalunya sotael franquisme.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.


4, 6, 8, 9 Claus per estudiar, pàg. 295: Explica quinapolítica va aplicar el franquisme respecte deles institucions catalanes, com es va

24 Coneix com era la Catalunya sota el franquisme.

3

116

2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Competència artística i culturalCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoriaCompetència digital

reprimir l’ús de la llengua, quins moviments de resistència va haver-hi durant els anys quaranta, quins canvis es van produir en la societat catalana durant la dècada de 1960, com van influir els canvis socials en la formació d’una nova oposició, i raona per què la resistència a Catalunya havia de ser,a més de política, necessàriament cultural.

Saber com es va produir la transició democràtica.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 297: Explica quinsproblemes se li van presentar a la monar-quia després de la mortde Franco, quin era l’objectiu d’Adolfo Suá-rez amb la Llei de reforma política, quinesforces s’oposaven a la culminació del procés democràtic, i raona quins avantatges i in-convenients va tenir la via reformista de transi-ció a la democràcia en comparació amb una possible via rupturista que hauria significat un

24 Sap com es va produir la transició democràtica.

3

117

trencament total amb les institucions franquistes.

Conèixer com es va produir la recuperació de les institucions i la normalització aCatalunya.



4, 6, 8, 9 Claus per estudiar, pàg. 301: Indica com van ser els resultats deles primeres eleccions democràtiques, per què la Generalitat va ser l’única institució republicana que es va recuperar durant la transició, com va ser elGovern de la Genera-litat provisional que va formar el president Tarradellas, quins van ser els objectius de la Generalitat provisional,com es va redactar i quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de 1979, quins han estat els presidents de la Generalitat fins a l’actualitat, i justifica quines van ser les tasques principals dels partits catalans un cop normalitzada l’autonomia.

24 Coneix com es va produir la recuperació de les institucions i la normalització a Catalunya.

3

Saber en què va consistir la modernització econòmica i el canvi social.



4, 6, 8 Claus per estudiar, pàg. 303: Explica com va afectar la crisi del petroli durant la transició, com es va modernitzar l’economiadurant els anys vuitanta, com ha

24, 25 Sap en què va consistir la modernització econòmica i el canvi social.

3

118


iniciativa personal i emprenedoriaCompetència artística i cultural

evolucionat a partir de 1996, si l’ingrés a la CEE va modernitzar l’economia, quins can-vis s’han produït en la protecció social des-prés de la reinstauracióde la democràcia, quins canvis s’han produït en l’educació, com ha evolucionat la situació de la dona desde 1978, i raona si eren possibles la mo-dernització econòmica ila integració dins el mercat europeu sense els canvis democràtics.

Analitzar les rutesde l’exili.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendreCompetència digital

4, 6, 8, 11 Saber fer, pàg. 283: Duu a terme una investigació sobre les rutes de l’exili partint dels documents i els webs suggerits.

22 Analitza les rutes de l’exili.

3

119


Crear quadres dedoble entrada percomparar períodes històrics.



4, 5, 6, 8 Saber fer, pàg. 291: Duu a terme un quadrede doble entrada per comparar el període del’autarquia i el del desenvolupisme seguint els passos donats.

22 Crea quadres de doble entrada per comparar períodeshistòrics.

Analitzar una fotografia.



4, 5, 6, 8 Competències de l’àmbit de les ciències socials. Aplicar una tècnica: Analitza la Imatge oficial distribuïda per l’Agència EFE de la trobada de Hitler i

22 Analitza una fotografia.

3

120


iniciativa personal i emprenedoriaCompetència d’aprendre a aprendre

Franco a la ciutat fronterera d’Hendaia el 23 d’octubre de 1940 seguint el guió donat.

121


L’objectiu d’aquesta unitat és que els nois i les noies coneguin com era la vida a Espanya i a Catalunya durant la dictadura franquista, la seva evolució i com es va desenvolupar la transició a la democràcia.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació: Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts. Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix les característiques del règim franquista. Sap com es va produir la transició democràtica.


ALTRES ACTIVITATS

Per aquest període se suggereixen les pel·lícules següents: La lengua delas mariposas (1999), de José Luis Cuerda;Pa Negre (2010), d’Agustí Villaronga; La piel quemada (1967), de Josep María Forn; Un franco, 14 pesetas (2006), de Carlos Iglesias; El diputado (1978), d’Eloy de la Iglesia; El diputado del Sr. Cayo (1986), d’Antonio Giménez Rico, o Los lunes al sol (2002), de Fernando León de Aranoa.


guia didàctica.

122





Coneix les característiques del règim franquista.

Indica quina durada va tenir la dictadura franquista, quin lloc ocupava Franco dins el règim, quin era l’únic partit oficial, de quines institucions i sectors socials rebia suport la dictadura i com s’organitzava l’estat. Explica què va passar amb els estatuts d’autonomia de la República, i raona si la dictadura podia implantar-se sense la repressió i el control ideològic i policial de la població.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quina durada va tenir la dictadura franquista, quin lloc ocupava Franco dins el règim, quin era l’únic partit oficial, de quines institucions i sectors socials rebia suport la dictadura i com s’organitzava l’estat. Explica què va passar amb els estatuts d’autonomia de la República, i raona si la dictadura podia implantar-se sense la repressió i el control ideològic i policial de la població.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quina durada va tenir la dictadura franquista, quin lloc ocupava Franco dins el règim, quinera l’únic partit oficial, de quines institucions i sectors socials rebia suport la dictadura i com s’organitzava l’estat. Explica què va passar amb els estatuts d’autonomia de la República, i raona si la dictadura podia implantar-se sense la repressió i el control ideològic i policial de la població.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix les característiques dels anys de l’autarquia (1939-1945).

Explica en quina situació es trobava Espanya en acabar-se la Guerra Civil, què era l’autarquia, per què es generà el mercat negre, quina era la funció del Servicio Nacional del Trigo, la del Instituto Nacional de Industria, quina relació va mantenir l’Espanya de Franco amb les potències feixistes de l’Eix, què vaser la División Azul, i raona si era possible que un país visqués de manera absoluta dels seus recursos.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica en quina situació es trobava Espanya en acabar-se la Guerra Civil, què era l’autarquia, per què es generà el mercat negre, quina era la funció del Servicio Nacional del Trigo, la del Instituto Nacional de Industria, quina relació va mantenir l’Espanya de Franco amb les potències feixistes de l’Eix, què vaser la División Azul, i raona si era possible que un país visqués de manera absoluta dels seus recursos.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica en quina situació es trobava Espanya en acabar-se la Guerra Civil, què era l’autarquia, per què es generà el mercat negre,quina era la funció del Servicio Nacional del Trigo, la del Instituto Nacional de Industria, quina relacióva mantenir l’Espanya de Franco amb les potències feixistes de l’Eix,què va ser la División Azul, i raona si era possible que un país visquésde manera absoluta dels seus recursos.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

123

Sap com es va produir la consolidació del règim (1945-1958).

Explica quina era la situació del franquisme a finals de la Segona Guerra Mundial, com se superà l’aïllament internacional, quina importància va tenir la guerra freda, quins canvis es van produir en la política econòmica, com va ser l’oposició en aquests primers anys del franquisme, i raona quin paper va tenir l’Església en aquesta fase del franquisme.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quina era la situació del franquisme a finals de la Segona Guerra Mundial, com se superà l’aïllament internacional, quina importància va tenir la guerra freda, quins canvis es van produir en la política econòmica, com va ser l’oposició en aquests primers anys del franquisme, i raona quin paper va tenir l’Església en aquesta fase del franquisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quina era la situació del franquisme a finals de la Segona Guerra Mundial, com se superà l’aïllament internacional, quina importància va tenir la guerra freda, quins canvis es van produir en la política econòmica, com va ser l’oposició en aquests primers anys del franquisme, i raona quin paper va tenir l’Església en aquesta fase del franquisme.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els canvis dels anys seixanta.

Explica en què consistien els plans de desenvolupament, quins factors van impulsar el turisme, per què va créixer la població, perquè es va produir l’emigració a l’estranger, quins van ser els canvis de mentalitat més importants, què va eliminar la llei de premsa, i raona si els canvis econòmics, socials i culturals afavorien un canvi polític.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica en què consistien els plans de desenvolupament, quins factors van impulsar el turisme, per què va créixer la població, perquè es va produir l’emigració a l’estranger, quins van ser els canvis de mentalitat més importants, què va eliminar la llei de premsa, i raona si els canvis econòmics, socials i culturals afavorien un canvi polític.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica en què consistien els plansde desenvolupament, quins factorsvan impulsar el turisme, per què vacréixer la població, per què es va produir l’emigració a l’estranger, quins van ser els canvis de mentalitat més importants, què va eliminar la llei de premsa, i raona siels canvis econòmics, socials i culturals afavorien un canvi polític.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els trets principalsdels anys finals de la dictadura.

Explica quines decisions va prendre Franco sobre la seva successió a inicis dels anys setanta, quina orientació va prendre el règim després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, com era la situació internacional els darrers anys del franquisme, quins problemes va haver d’afrontar Espanya arran dela crisi del petroli, quines noves

Explica quines decisions va prendre Franco sobre la seva successió a inicis dels anys setanta, quina orientació va prendre el règim després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, com era la situació internacional els darrers anys del franquisme, quins problemes va haver d’afrontar Espanya arran dela crisi del petroli, quines noves

Explica quines decisions va prendre Franco sobre la seva successió a inicis dels anys setanta, quina orientació va prendre el règim després de l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, com era la situació internacional els darrers anys del franquisme, quins problemes va haver d’afrontar Espanya arran de la crisi del petroli, quines noves

124

formes d’oposició van aparèixer en la dècada de 1960, i justifica si era possible en el context europeude la dècada de 1970 la pervivència d’una dictadura com la franquista.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

formes d’oposició van aparèixer en la dècada de 1960, i justifica si era possible en el context europeude la dècada de 1970 la pervivència d’una dictadura com la franquista.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

formes d’oposició van aparèixer enla dècada de 1960, i justifica si era possible en el context europeu de la dècada de 1970 la pervivència d’una dictadura com la franquista.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix com era la Catalunya sota el franquisme.

Explica quina política va aplicar el franquisme respecte de les institucions catalanes, com es va reprimir l’ús de la llengua, quins moviments de resistència va haver-hi durant els anys quaranta,quins canvis es van produir en la societat catalana durant la dècadade 1960, com van influir els canvissocials en la formació d’una nova oposició i raona per què la resistència a Catalunya havia de ser, a més de política, necessàriament cultural.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica quina política va aplicar el franquisme respecte de les institucions catalanes, com es va reprimir l’ús de la llengua, quins moviments de resistència va haver-hi durant els anys quaranta,quins canvis es van produir en la societat catalana durant la dècadade 1960, com van influir els canvissocials en la formació d’una nova oposició i raona per què la resistència a Catalunya havia de ser, a més de política, necessàriament cultural.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica quina política va aplicar el franquisme respecte de les institucions catalanes, com es va reprimir l’ús de la llengua, quins moviments de resistència va haver-hi durant els anys quaranta, quins canvis es van produir en la societatcatalana durant la dècada de 1960,com van influir els canvis socials en la formació d’una nova oposició i raona per què la resistència a Catalunya havia de ser, a més de política, necessàriament cultural.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap com es va produir la transició democràtica.

Explica quins problemes se li van presentar a la monarquia després de la mort de Franco, quin era l’objectiu d’Adolfo Suárez amb la Llei de reforma política, quines forces s’oposaven a la culminació del procés democràtic, i raona quins avantatges i inconvenients va tenir la via reformista de transició a la democràcia en comparació amb una possible via rupturista que hauria significat un trencament total amb les institucions franquistes.



125




Coneix com es va produirla recuperació de les institucions i la normalització a Catalunya.

Indica com van ser els resultats de les primeres eleccions democràtiques, per què la Generalitat va ser l’única instituciórepublicana que es va recuperar durant la transició, com va ser el Govern de la Generalitat provisional que va formar el president Tarradellas, quins van ser els objectius de la Generalitat provisional, com es va redactar i quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de 1979, quins han estat els presidents de la Generalitat fins a l’actualitat i justifica quines van ser les tasques principals dels partits catalans un cop normalitzada l’autonomia.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica com van ser els resultats de les primeres eleccions democràtiques, per què la Generalitat va ser l’única instituciórepublicana que es va recuperar durant la transició, com va ser el Govern de la Generalitat provisional que va formar el president Tarradellas, quins van ser els objectius de la Generalitat provisional, com es va redactar i quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de 1979, quins han estat els presidents de la Generalitat fins a l’actualitat i justifica quines van ser les tasques principals dels partits catalans un cop normalitzada l’autonomia.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica com van ser els resultats de les primeres eleccions democràtiques, per què la Generalitat va ser l’única institució republicana que es va recuperar durant la transició, com va ser el Govern de la Generalitat provisional que va formar el president Tarradellas, quins van ser els objectius de la Generalitat provisional, com es va redactar i quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de 1979, quins han estat els presidents de la Generalitat fins a l’actualitat i justifica quines van ser les tasques principals dels partits catalans un cop normalitzada l’autonomia.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap en què va consistir la modernització econòmica i el canvi social.

Explica com va afectar la crisi del petroli durant la transició, com es va modernitzar l’economia durant els anys vuitanta, com ha evolucionat a partir de 1996, si l’ingrés a la CEE va modernitzar l’economia, quins canvis s’han produït en la protecció social després de la reinstauració de la democràcia, quins canvis s’han produït en l’educació, com ha evolucionat la situació de la dona des de 1978 i raona si eren possibles la modernització econòmica i la integració dins el



126

mercat europeu sense els canvis democràtics.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

mercat europeu sense els canvis democràtics.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

mercat europeu sense els canvis democràtics.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza les rutes de l’exili.

Duu a terme una investigació sobre les rutes de l’exili partint dels documents i els webs suggerits.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Duu a terme una investigació sobre les rutes de l’exili partint dels documents i els webs suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Duu a terme una investigació sobreles rutes de l’exili partint dels documents i els webs suggerits.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Crea quadres de doble entrada per comparar períodes històrics.

Duu a terme un quadre de doble entrada per comparar el període de l’autarquia i el del desenvolupisme seguint els passos donats.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Duu a terme un quadre de doble entrada per comparar el període de l’autarquia i el del desenvolupisme seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Duu a terme un quadre de doble entrada per comparar el període del’autarquia i el del desenvolupisme seguint els passos donats.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza una fotografia. Analitza la Imatge oficial distribuïda per l’Agència EFE de la trobada de Hitler i Franco a la ciutat fronterera d’Hendaia el 23 d’octubre de 1940 seguint el guió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Analitza la Imatge oficial distribuïda per l’Agència EFE de la trobada de Hitler i Franco a la ciutat fronterera d’Hendaia el 23 d’octubre de 1940 seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Analitza la Imatge oficial distribuïdaper l’Agència EFE de la trobada deHitler i Franco a la ciutat fronterera d’Hendaia el 23 d’octubre de 1940 seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


127

Unitat: 12 Títol: La postguerra freda i el món actual


El món de finals del segle XX. La dissolució de l’URSS. Reunificació d’Alemanya. Els Estats Units i la UE. Els nous centres de poder. El món islàmic. Els grans conflictes mundials. El terrorisme internacional. La presentació digital. Redacció d’un tema comparatiu. Anàlisi d’un conflicte.





Contingutsclau


d’assoliment

Conèixer els tretsprincipals del món de finals del segle XX.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 312: Defineix política neoliberal i Maig del 68. Indica quines van ser les causes i les consequències de la crisi del petroli, per quèvan destacar políticament o socialment les personalitats. Enumeraels moviments socials de les dècades dels seixanta i setanta, i justifica si actualment

26 Coneix els trets principals del món de finals del segle XX.

3

128

TEMPORALITZACIÓ Primera, segona i tercera setmanes de juny.

que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

la joventut té el mateix protagonisme social que en els anys seixanta i setanta.

Saber com es va produir la dissolució de l’URSS.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 317: Defineix perestroika i glasnost. Explica qui va ser Mikhaïl Gorbatxov, quines consequències va tenir la política oberturista de Gorbatxov, on i per quèvan tenir lloc les revolucions de 1989 i quin resultat van tenir. Indica quan es va dissoldre oficialment l’URSS, com s’anomenen els nous estats sorgits de la dissolució i raona què va suposar la política de desarmament per a les indústries de producció d’armes.

23 Sap com es va produir la dissolució de l’URSS.

3

Conèixer el procés de reunificació

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets

Competència social i ciutadanaCompetència

4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 318: Indica quins motius van conduir el

23 Coneix el procés de reunificació d’Alemanya.

3

129

d’Alemanya. o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

govern de l’RDA a obrirla frontera amb l’Alemanya occidental, quin altre canvi fonamental va dur a terme el govern, quin règim polític hi havia a l’RDA i a l’RFA. Explicaquins n’eren els líders polítics, què va suposar la reunificació per a l’economia de l’Alemanya occidental, quins cancellers han governat l’Alemanya unida, i raona per què la caiguda del mur de Berlín es considera un moment decisiu per a la història.

Conèixer la influència internacional delsEstats Units.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de lesdecisions i accions actuals.Dimensió cultural i artística11. Formar-se un criteri propi sobre problemes


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 320: Explica com es manifesta el poder dels Estats Units enfront de la resta del món, quins aspectes destacaries de la política dels darrers presidents dels Estats Units, on i quan han tingut lloc les principalsintervencions diplomàtiques i militars nord-americanes dels darrers anys, quines raons han justificat

23, 26, 27

Coneix la influència internacional dels Estats Units.

3

130

socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

aquestes intervencions, i raona com seria el món si els Estats Units no fossin una potència mundial.

Conèixer la crisi del projecte de la Unió europea.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 323: Defineix fonsestructurals i eurozona.Explica quina és la situació econòmica de la UE, anota les normatives per formar part de la UE. Enumeraels estats que aspiren a formar part de la UE, quins són els objectius de la política regional de la UE, quins projectes i àmbits afecta la crisi. Explica la crisi de l’euro i raonaquins són els efectes de la crisi de l’euro a l’Estat espanyol.

27 Coneix la crisi del projecte de la Unió europea.

3

Reconèixer els nous centres de poder.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 325: Indica quins elements indiquen el creixement de l’econo-mia d’un país, quines raons hi ha perquè unasèrie de països puguin ser futures potències

27 Reconeix els nous centres de poder.

3

131



econòmiques. Identifi-ca les regions de cada continent que opten a ser mercats econòmicsmundials en les properes dècades. Explica com afecta el creixement de les classes mitjanes a la desigualtat social mundial, quins països formen el bloc dels BRIC, amb quins objectius s’han creat les entitats financeres NBD i BAII, quins reptes han d’assolir elspaïsos emergents. Defineix unipolar i multipolar en relació amb el fet de dirigir l’economia del món, i raona la hipòtesi dels dos darrers paràgrafs de la pàgina 325.

Conèixer la situació actual delmón islàmic.

Dimensió històrica1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.3. Interpretar que el


4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 326: Defineix àrab, musulmà, islamista i fonamentalisme. Indicaen quines tres branques es divideix l’islam. Explica quins són els problemes polítics, econòmics i socials més importants que tenen els països islàmics i raona com pot la religió

27, 37 3

132


condicionar la política.

Conèixer els grans conflictes mundials.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 327: Explica què és un conflicte, com es produeix, quins tipus de conflictes poden sorgir entre estats, i raona si en surt beneficiat algú, en un conflicte bèl·lic, i qui.

27, 37 Coneix els grans conflictes mundials.

3

Conèixer els fonaments del terrorisme internacional.



4, 8, 15 Claus per estudiar, pàg. 329: Defineix terrorisme, salafista, gihadisme. Explica quèés Estat Islàmic, amb quins altres noms és conegut i quins objectius té. Enumera

27, 37 Coneix els fonaments del terrorisme internacional.

3

133



algunes de les organitzacions terroristes que s’han originat a l’Orient Mitjà.Indica quins factors polítics, econòmics i socials afavoreixen el desenvolupament del terrorisme. Fa una llistadels grups terroristes que van tenir protagonisme a finals del segle XX, indica on iper què van actuar i imagina i redacta els titulars dels mitjans de comunicació expressant que s’ha acabat el terrorisme internacional.

Redactar un temacomparatiu.


Competència social i ciutadanaCompetència comunicativa lingüística i audiovisualCompetència d’aprendre a aprendreCompetència d’autonomia, iniciativa persona i emprenedoriaCompetència digital

4, 8, 15 Competències de l’àmbit de les ciències socials. Aplica una tècnica: Compara els Estats Units, Rússia i la Xina des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat seguint el guió donat.

26 Redacta un tema comparatiu.

3

134


Analitzar un conflicte.



4, 8, 15 Competències de l’àmbit de les ciències socials. Resol un cas pràctic: Raona qui és qui en el conflicte de l’Orient Mitjà amb el material donat i el guió proposat.

26, 37 Analitza un conflicte.

3

135


L’objectiu de la unitat és que els nois i les noies coneguin el desenvolupament de la política, la societat i l’economia des de la postguerra freda fins al món actual.



AVALUACIÓ

Procediments i instruments d’avaluació Prova d’avaluació inicial. Prova i test d’avaluació de la unitat. Registre de seguiment de l’avaluació contínua. Tasques d’avaluació per competències. Criteris de correcció o valoracióCada activitat de les proves d’avaluació es qualificarà amb 1 punt si s’ha resolt correctament. En el cas que la resolució no sigui errònia, però sigui incompleta o hi falti algun element essencial, es pot valorar amb 0,5 punts. Així, la qualificació màxima de la prova serà de 10 punts.Les tasques d’avaluació per competències seran sotmeses a una valoració qualitativa per part del mestre o la mestra. Competències clau (mínims exigibles) Coneix els trets principals del món de finals del segle XX. Coneix la crisi del projecte de la Unió europea.


ALTRES ACTIVITATSPer ampliar els coneixements dels nois i noies sobre aquest període es recomanen les pel·lícules següents: Good bye Lenin (2003), de Wolfgang Becker; El hijo del otro (2012) de Lorraine Levy; En tierra de nadie (2001), de Danis Tanovic, i Diamante de sangre (2006), d’Edward Zwick.


guia didàctica.

136





Coneix els trets principalsdel món de finals del segle XX.

Defineix política neoliberal i Maig del 68. Indica quines van ser les causes i les consequències de la crisi del petroli, per què van destacar políticament o socialment les personalitats. Enumera els moviments socials de les dècades dels seixanta i setanta, i justifica si actualment la joventut té el mateix protagonismesocial que en els anys seixanta i setanta.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix política neoliberal i Maig del 68. Indica quines van ser les causes i les consequències de la crisi del petroli, per què van destacar políticament o socialment les personalitats. Enumera els moviments socials de les dècades dels seixanta i setanta, i justifica si actualment la joventut té el mateix protagonismesocial que en els anys seixanta i setanta.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix política neoliberal i Maig del 68. Indica quines van ser les causes i les consequències de la crisi del petroli, per què van destacar políticament o socialment les personalitats. Enumera els moviments socials de les dècades dels seixanta i setanta, i justifica si actualment la joventut té el mateix protagonisme social que en els anys seixanta i setanta.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Sap com es va produir la dissolució de l’URSS.

Defineix perestroika i glasnost. Explica qui va ser Mikhaïl Gorbatxov, quines consequènciesva tenir la política oberturista de Gorbatxov, on i per què van tenir lloc les revolucions de 1989, i quinresultat van tenir. Indica quan es va dissoldre oficialment l’URSS, com s’anomenen els nous estats sorgits de la dissolució, i raona què va suposar la política de desarmament per a les indústries de producció d’armes.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix perestroika i glasnost. Explica qui va ser Mikhaïl Gorbatxov, quines consequènciesva tenir la política oberturista de Gorbatxov, on i per què van tenir lloc les revolucions de 1989, i quinresultat van tenir. Indica quan es va dissoldre oficialment l’URSS, com s’anomenen els nous estats sorgits de la dissolució, i raona què va suposar la política de desarmament per a les indústries de producció d’armes.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix perestroika i glasnost. Explica qui va ser Mikhaïl Gorbatxov, quines consequències va tenir la política oberturista de Gorbatxov, on i per què van tenir lloc les revolucions de 1989, i quin resultat van tenir. Indica quan es vadissoldre oficialment l’URSS, com s’anomenen els nous estats sorgitsde la dissolució, i raona què va suposar la política de desarmament per a les indústries de producció d’armes.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix el procés de reunificació d’Alemanya.

Indica quins motius van conduir elgovern de l’RDA a obrir la frontera

Indica quins motius van conduir elgovern de l’RDA a obrir la frontera

Indica quins motius van conduir el govern de l’RDA a obrir la frontera

137

amb l’Alemanya occidental, quin altre canvi fonamental va dur a terme el govern, quin règim polítichi havia a l’RDA i a l’RFA. Explica quins n’eren els líders polítics, què va suposar la reunificació per a l’economia de l’Alemanya occidental, quins cancellers han governat l’Alemanya unida, i raona per què la caiguda del mur de Berlín es considera un momentdecisiu per a la història.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

amb l’Alemanya occidental, quin altre canvi fonamental va dur a terme el govern, quin règim polítichi havia a l’RDA i a l’RFA. Explica quins n’eren els líders polítics, què va suposar la reunificació per a l’economia de l’Alemanya occidental, quins cancellers han governat l’Alemanya unida, i raona per què la caiguda del mur de Berlín es considera un momentdecisiu per a la història.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

amb l’Alemanya occidental, quin altre canvi fonamental va dur a terme el govern, quin règim polític hi havia a l’RDA i a l’RFA. Explica quins n’eren els líders polítics, què va suposar la reunificació per a l’economia de l’Alemanya occidental, quins cancellers han governat l’Alemanya unida, i raona per què la caiguda del mur de Berlín es considera un moment decisiu per a la història.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la influència internacional dels Estats Units.

Explica com es manifesta el poderdels Estats Units enfront de la resta del món, quins aspectes destacaries de la política dels darrers presidents dels Estats Units, on i quan han tingut lloc les principals intervencions diplomàtiques i militars nord-americanes dels darrers anys, quines raons han justificat aquestes intervencions i raona com seria el món si els Estats Units no fossin una potència mundial.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica com es manifesta el poderdels Estats Units enfront de la resta del món, quins aspectes destacaries de la política dels darrers presidents dels Estats Units, on i quan han tingut lloc les principals intervencions diplomàtiques i militars nord-americanes dels darrers anys, quines raons han justificat aquestes intervencions i raona com seria el món si els Estats Units no fossin una potència mundial.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica com es manifesta el poder dels Estats Units enfront de la resta del món, quins aspectes destacaries de la política dels darrers presidents dels Estats Units, on i quan han tingut lloc les principals intervencions diplomàtiques i militars nord-americanes dels darrers anys, quines raons han justificat aquestes intervencions i raona comseria el món si els Estats Units no fossin una potència mundial.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix la crisi del projecte de la Unió europea.

Defineix fons estructurals i eurozona. Explica quina és la situació econòmica de la UE, anota les normatives per formar part de la UE. Enumera els estats que aspiren a formar part de la UE, quins són els objectius de la política regional de la UE, quins

Defineix fons estructurals i eurozona. Explica quina és la situació econòmica de la UE, anota les normatives per formar part de la UE. Enumera els estats que aspiren a formar part de la UE, quins són els objectius de la política regional de la UE, quins

Defineix fons estructurals i eurozona. Explica quina és la situació econòmica de la UE, anotales normatives per formar part de la UE. Enumera els estats que aspiren a formar part de la UE, quins són els objectius de la política regional de la UE, quins

138

projectes i àmbits afecta la crisi. Explica la crisi de l’euro, i raona quins són els efectes de la crisi del’euro a l’Estat espanyol.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

projectes i àmbits afecta la crisi. Explica la crisi de l’euro, i raona quins són els efectes de la crisi del’euro a l’Estat espanyol.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

projectes i àmbits afecta la crisi. Explica la crisi de l’euro, i raona quins són els efectes de la crisi de l’euro a l’Estat espanyol.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Reconeix els nous centres de poder.

Indica quins elements indiquen el creixement de l’economia d’un país, quines raons hi ha perquè una sèrie de països puguin ser futures potències econòmiques. Identifica les regions de cada continent que opten a ser mercatseconòmics mundials en les properes dècades. Explica com afecta el creixement de les classes mitjanes a la desigualtat social mundial, quins països formen el bloc dels BRIC, amb quins objectius s’han creat les entitats financeres NBD i BAII, quins reptes han d’assolir els països emergents. Defineix unipolar i multipolar en relació amb el fet de dirigir l’economia delmón, i raona la hipòtesi dels dos darrers paràgrafs de la pàgina 325.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Indica quins elements indiquen el creixement de l’economia d’un país, quines raons hi ha perquè una sèrie de països puguin ser futures potències econòmiques. Identifica les regions de cada continent que opten a ser mercatseconòmics mundials en les properes dècades. Explica com afecta el creixement de les classes mitjanes a la desigualtat social mundial, quins països formen el bloc dels BRIC, amb quins objectius s’han creat les entitats financeres NBD i BAII, quins reptes han d’assolir els països emergents. Defineix unipolar i multipolar en relació amb el fet de dirigir l’economia delmón, i raona la hipòtesi dels dos darrers paràgrafs de la pàgina 325.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Indica quins elements indiquen el creixement de l’economia d’un país, quines raons hi ha perquè una sèrie de països puguin ser futures potències econòmiques. Identifica les regions de cada continent que opten a ser mercats econòmics mundials en les properes dècades. Explica com afecta el creixement de les classesmitjanes a la desigualtat social mundial, quins països formen el bloc dels BRIC, amb quins objectius s’han creat les entitats financeres NBD i BAII, quins repteshan d’assolir els països emergents.Defineix unipolar i multipolar en relació amb el fet de dirigir l’economia del món, i raona la hipòtesi dels dos darrers paràgrafs de la pàgina 325.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Coneix els grans conflictes mundials.

Explica què és un conflicte, com es produeix, quins tipus de conflictes poden sorgir entre estats, i raona si en surt beneficiatalgú, en un conflicte bèl·lic, i qui.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Explica què és un conflicte, com es produeix, quins tipus de conflictes poden sorgir entre estats, i raona si en surt beneficiatalgú, en un conflicte bèl·lic, i qui.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Explica què és un conflicte, com esprodueix, quins tipus de conflictes poden sorgir entre estats, i raona sien surt beneficiat algú, en un conflicte bèl·lic, i qui.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

139

Coneix els fonaments delterrorisme internacional.

Defineix terrorisme, salafista, gihadisme. Explica què és Estat Islàmic, amb quins altres noms ésconegut i quins objectius té. Enumera algunes de les organitzacions terroristes que s’han originat a l’Orient Mitjà. Indica quins factors polítics, econòmics i socials afavoreixen eldesenvolupament del terrorisme. Fa una llista dels grups terroristes que van tenir protagonisme a finals del segle XX, indica on i per què van actuar, i imagina i redactaels titulars dels mitjans de comunicació expressant que s’ha acabat el terrorisme internacional.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Defineix terrorisme, salafista, gihadisme. Explica què és Estat Islàmic, amb quins altres noms ésconegut i quins objectius té. Enumera algunes de les organitzacions terroristes que s’han originat a l’Orient Mitjà. Indica quins factors polítics, econòmics i socials afavoreixen eldesenvolupament del terrorisme. Fa una llista dels grups terroristes que van tenir protagonisme a finals del segle XX, indica on i per què van actuar, i imagina i redactaels titulars dels mitjans de comunicació expressant que s’ha acabat el terrorisme internacional.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Defineix terrorisme, salafista, gihadisme. Explica què és Estat Islàmic, amb quins altres noms és conegut i quins objectius té. Enumera algunes de les organitzacions terroristes que s’han originat a l’Orient Mitjà. Indica quins factors polítics, econòmics i socials afavoreixen el desenvolupament del terrorisme. Fa una llista dels grups terroristes que van tenir protagonisme a finalsdel segle XX, indica on i per què van actuar, i imagina i redacta els titulars dels mitjans de comunicacióexpressant que s’ha acabat el terrorisme internacional.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Redacta un tema comparatiu.

Compara els Estats Units, Rússia i la Xina des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat seguint el guió donat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Compara els Estats Units, Rússia i la Xina des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Compara els Estats Units, Rússia i la Xina des de la dècada dels noranta fins a l’actualitat seguint el guió donat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.

Analitza un conflicte. Raona qui és qui en el conflicte del’Orient Mitjà amb el material donat i el guió proposat.Les seves explicacions són bastant encertades i clares o amb faltes d’ortografia.

Raona qui és qui en el conflicte del’Orient Mitjà amb el material donat i el guió proposat.Les seves explicacions són encertades, fluides, força clares o amb alguna falta d’ortografia.

Raona qui és qui en el conflicte de l’Orient Mitjà amb el material donat i el guió proposat.Les seves explicacions són encertades, fluides, clares i sense faltes d’ortografia.


140

socialsinsmarinablog.files.wordpress.com€¦ · 1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA...

Documents

Transcript of socialsinsmarinablog.files.wordpress.com€¦ · 1. OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA...