r 1,61'.: I --'q■ I

1- L'equip seniorbàsquet ascendeix

a divisióautonemica.

•2- Els petits de

futbol-salainiclacie escolar,

campions deMallorca.

•3- Los exurslonsMental tfra-tira,do cada vagada

mós participades

/NI". 5643 - Arty KLATILI - NICONTI'lLfla21 - 011LTINTIC - 2000C)

Grup de jovenets que els passat 6 de maig reberen el Sagrament de la Confirmació

mtPiatrenttetWX,pleptgir11 11111ltt,,ft:

GRAONS

ElogiL'Ajuntament es mereix un

elogi per haver ressembrat elsarbres joves de plaça que l'anypassat no havien aferrat. Arasembla que tots 9 creixeransimultàniament i d'aquí unsanys mós la plaça Major oferiràun altre aspecte, sobretot mêsecológic i agradable.

-Ilef:':%,,t?7

De ixade8aFa mês d'un any que es va

prometre que les voraviesespenyades —que són la majo-

„,, ria— serien reposades o substi-tuïdes. Ha passat massa tempsi el problema encara s'haagreujat, situació que moltagent comenta desfavorablementi aprofita per menysprear el PlaMirall.

2

SEGONA PAGINA

Recollida selectiva de vidre ipaper a Montuïri

Estadistica del ir trimestre

Segons les estadístiques del Ir trimes-tre de 2000 corresponent a la recollidaselectiva de vidre i camée a Montuïri,ens adonain pel que fa al vidre, ques'han acumulat un total de 22.321 kgs.(8. 498, el gener; 7.310, el febrer i6.513, el març), la qual cosa suposa unaugment del 8287% respecte al mateixperíode de l'any anterior. I pel que fa altotal de paper i cartrO fou de 10.189kgs. (3.183, el gener; 3.471, el febrer i3.535, el març), un augment del 2768%respecte també al I r trimestre de 1999.

]Et I,INTA

A/J1E .c.x-xit.uïrti

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericas, Mateu Higo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Antoni Mateu Socias, Onofre Torres Ramis,Melcior Nicolau Jaume, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafel PonsMairata i Felip Munar i Munar i GabrielCamps Ferrer.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepbsit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.

Nou director de la Banca MarchDesprés de 8 anys d'estada de Sebas-

tià Alzamora Rubí com a director dcl'oficina de la Banca March a Montuïri,ha cessat per haver-lo destinat a ocuparuna altra plaça en el servei central aCiutat. Per substituir-lo ha estat nome-nat Guillem Escales Febrer, qui s'haincorporat a Montuïri procedent de l'o-ficina de Porto-Cristo i a qui desitjamuna fructífera estada entre nosaltres.

Mèrit Nacional donació de sangEn reconeixement a la important tasca

prestada per la delegada del GovernCentral a Balears, Catalina Cirer i l'ex-

president de la Germandat de Donantsde Sang de Mallorca, Victor Gistau, elpassat 23 de maig a Madrid ambdósreberen la distinció "Merit Nacional a ladonació de sang".

Cadena de supermercats aMontuïri

En el Diari de Balears del passat 21de maig poguérem llegir: Arriben bonesnoticies de Montuïri. La patria —abansun poble de pas, ara una passada depoble— de Joan Verger i Pere Sampolsera l'indret on s'establira una impor-tant cadena de supermercats. No vagiper dit.

Nova administradora del Club dePersones Mcijors

A partir del dia I r de juny ha agafatl'administració del Club de PersonesMajors, conegut per Ca s'Escola,Magdalena Sastre Mayol "Sastre", laqual substitueix Catalina Ribas Cerda"Xorri", qui l'ha portat els darrers dosanys i ha hagut de cessar per motiusfamiliars.

La capella del Puig s'obrirà elsdiumenges

La iniciativa de tenir oberta tots elsdiumenges de l'any la capella del Puigha estat ben rebuda. Se'n responsabilit-zara un matrimoni o persona diferentcada setmana, si hé hores d'ara el"cupo" de 52 encara no esta totalmentcobert. Des d'aquí encoratjam a perso-nes que s'hi vulguin adherir.

Sobre ecologiaEstaria bé, ara que es parla tant

d'ecologia, que ens proposassim si-tuar dins de la nostra escala de va-lors aquest tema i en féssim unesquantes reflexions.

• L'home és amo i senyor de lanatura, pea) destruint-la es destrueixel cap i a la fi a ell mateix.

• Els humans, en lloc de volermodificar l'entorn segons les sevespretensions, haurien d'aprendre acobrir les seves necessitats adap-tant-se ells als condicionaments delseu entorn.

• Si els ecologistes semblen avegades exageradament radicals iutòpics, hem de reconèixer que gra-cies a ells s'ha frenat una política dedestrucció del nostre medi ambient idel nostre paisatge.

• Es tracta, no de fruir nosaltres almaxim de totes les possibilitats queens ofereix la natura, sinó de prepa-rar una terra amb recursos suficientsper als qui ens vindran darrere.

• Hem de reconèixer que for-mam part d'una minoria de privile-giats del primer món que vivim acosta de l'empobriment progressiudel tercer món i hem de prendreconsciència d'anar creant unes no-ves relacions de solidaritat mundialsentre el Nord i el Sud i començar jaara a actuar en conseqüència.

Estaria bé, per tant, ara que esparla amb freqüència d'ecologia,que ens proposàssim situar dins dela nostra escala de valors aquest te-ma a fi de sensibilitzar-nos més iprendre'n més consciència. I aprofi-tar totes les ocasions, per petites quesiguin, per fer gests en favor delrespecte per la natura, esforçant-nosen no tirar deixalles pel camp nipels carrers. En definitiva, arribarla convicció que protegir la natura ifer la terra més habitable i harmòni-ca és la millor manera per viure iconviure amb més dignitat.

SalomóExcursions, com la del passat ir de maig, son una adquada manera de fer poble

OPINIÓ

3

Fer poble

En el nostre poble, per no cercar altresindrets, hi ha massa fets i circumstanciesque no satisfan, sobretot quan al seu en-torn i amb massa freqüència es pren unapostura negativa sols pel fet d'haver estatpromoguts o organitzats per personesque no són simpàtiques a uns o perquè elseu "color" polític difereix del propi, en-cara que hagin estat inspirats amb la sa-na intenció de fer poble. Aleshores se'lsrebutja o se'n parla amb un cert desprecii es prenen actituds adesiara equivocadesen abundants aspectes, ja que, en gene-ral, els montuïrers som molt més noblesdel que un pensa o suposa.

Més sovint s'hauria de considerar queformam part d'una comunitat que deimestimar i en canvi no feim tot quan estàal nostre abast per millorar-la. I ja nosols de cara a l'exterior, sinó en la majo-ria d'aspectes, bona part dels quals po-drien rebre el propi recolzament. Enmolts de caires, com és ara el social, elpolític, el cultual manquen iniciatives isuggeriments mitjançant els quals tota lacomunitat en sortiria beneficiada.

Esta massa estès el costum, no solsdins la joventut, sinó particularment en-tre les persones majors, de queixar-seper moltes coses o fets quan, vists deprimera intenció, un els considera queno són de la seva incumbència. En canvino fer res mai per solucionar determi-nats aspectes conduents a una millorconvivència, denoten impassibilitat i/oindiferència cap al millorament del nos-tre poble.

Des d'un altre angle ens adonam d'unamanca de política enfocada a la nostrajoventut. Sembla que sols se la té encompte quan se la necessita. Una agra-dosa joventut, per altra part, pressionadaen certs casos per alguns pares que noestan oberts a la realitat del temps quecorrem, la qual cosa denota una mancade comunicació patern-filial. I això faque una sèrie de temes engrescadors noes manifestin amb tota la seva dimensió;problemes amb més o manco profundi-tat, alguns dels quals difícils de superar.

Ja des d'un altre aspecte, tant en unapart de la joventut com en un bon nom-bre de persones d'edat, sels nota un de-sinterès cultural impropi dels temps quecorrem. Tots ens hauríem de sentir obli-gats a donar una resposta molt Indsadient en consonancia al bagatge culturaladquirit amb el pas dels temps moders.

Sabem que les lamentacions no portensempre a les adequades solucions, peròpoden ser el principi d'una correcta rec-tificació. Tal volta sigui precís rompreantiquats motles i rebutjar caduques pre-vencions. Pere, si de cada dia la joventutes compromet a sentir-se més protago-nista d'actes i manifestacions organitzatsper millorar el propi entorn, i la gentmadura amb la seva pròpia experiènciaels recolza, encomia i hi participa, segurque dins la vila s'obriran nous horitzons,la convivència sera més patent i, sobre-tot, així anirem construint el poble quetots desitjam.

O. Arbona

tre/are,i.qgs.a.

Anàlisìs Cliniques

Antònia Sastre BarcelóFarmacèutica

Consulta: Dilluns, dimecres idivendres: de 8'30 a 10 hores

Carrer l'Almoina, 49Porreres

Tlf. 971 64 70 84

Assegurances: Ades las, Asisa-Muface, AgrupacióMania, Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut,

Groupama, L'Aliança NovomCdic...

4 OPINIÓ

En la presentació del llibre del

VIII Premi Sant Bartomeu de Mon tuiri

Permeteu-me recordar els dos anys quevaig participar en el concurs de conte curtSant Bartomeu i com l'amic AntoniGomila em va encisar amb els seus pro-jectes d'inversió en cultura, de progrés,de reinversió de guanys.... i compongué-rem la primera edició dels contes. I crecque fou un encert perquè al llarg delsanys, Montuïri gaudeix d'una colleccióescrita, gairebé ja tradicional, que co-meno a fer goig.

Em toca parlar dels contes. Creieu-mesi us dic que he escrit un caramull de ve-gades el conte de la mewl vida, i un trosesponerós —ara ja des del record sedimen-tat i allunyat- pertany als anys que vaigpassar aquí, a l'escola de Montuïri. Aquívaig aprendre a estimar i a odiar, a jugara futbol, a estudiar; vaig conèixer un mónnou ple de sensacions que sempre m'hanacompanyat al llarg de la meva vida. Iaixò és un conte, un conte curt si voleu,pea) un conte: els records són l'expressió

del que sentim, l'enyorança d'allò que haestat, el desig d'allò que hagués pogutser, l'esperança d'allò que hauríem decanviar. En els tres contes hi ha records:sentiments, enyorança, desig i esperan-ces. L'enyorança d'Un tros de passat em-peltada d'un incomprès desig, amaradad'esqueixos i rebrots que volen ser arbresgrandiosos, és la mateixa que tots hempassat —que segur que serà ben diferent al'enyorança que sentiran els adolescentsd'avui quan hagin passat aquesta etapa,però això ja seran uns altres records.Aconseguir fer expressió literària d'unapinzellada del passat i fer-la extensiva icopartícep amb els altres és un requisitelemental que els seu autor, Pere JoanMartorell, ha sabut impregnar en aquestrelat ben construit. No es tracta d'un re-cerca supraexistencial o metafísica: és,només el despertar del desig sexual vistdes de l'adolescència, des del grup o lacolla d'amics, ara ja difosos en els matei-xos records. Un despertar vist des del'angle masculí, ben diferent —en tots elssentits, inclòs el literari- que si hagués es-tat na Maria qui ho hagués relatat. Enacabar el conte, em va venir a la memòria—perdonau-me la deformació professio-nal- que hem d'educar els infants no pelshomes o dones que seran demà, sinó pelsinfants que són avui, i també els hem detractar per lo que són i fan avui i no pelque seran o faran demà.

La temàtica de Varen ser tres deGabriel Florit i de Crepuscle al paradis,de Miguel À. Vidal, és la mateixa: lesvivències i els records de la Guerra Civil,encara que l'enfocament, l'estil, la per-cepció i els eixos d'ambdues narracionsés ben diferent. En Varen ser tres hi ha uncercle tancat que el protagonista recorredes que el van a cercar fins que ha cons-tatat que, al pas del temps, tots tres hanmort. Tot això amb la narració de l'epo-peia personal del protagonista, amb larancúnia i els odis entre els mateixos veï-nats i coneguts, entre les malfiances isupèrbies vergonyants dels vencedors deno se sap qué. Es un recorregut concèn-tric que només el temps l'ha distanciat;res més. Pere., en la vida, el temps esdevéun diamant en brut que quan ens pensamtenir-lo arranjat ja ens fuig de les nostres

mans. L'amo Andreu no ens ho diu, peròdarrere la satisfacció final, el lector hi en-treveu la vida —el temps— perduda darrereaquelles quimeres d'uns homes amb deli-ris de grandeses, que "no tenien ni mitjapaparra". Tanmateix, l'autor, incorpora, atort i a dret, engrunes d'un humor negre idelirant que vol fer cómplice el lectormateix, i a fe que ho aconsegueix.

Crepuscle al paradís retrata, en un seg-ment curt de narració, la simbiosi quepresenten la guerra i l'odi, la guerra i ladestrucció moral i física de les persones,la guerra i el canvi bestial que pateixenels protagonistes. 0 senzillament, és per-què en els moments més tràgics i durs ésquan surt allò que tenim a dintre; quan hiha bonança tots som bons, tots estam pre-disposats a ajudar: els amics, les perso-nes, es demostren quan realment es ne-cessiten. I és per això, també, que el pare,derrotat i abatut, perduda la mirada i apa-gat el seu esperit, ja només pot mostrarque no li havien arrencat el petit ble devida que li restava, tal vegada "l'únic queimporta", segons l'autor. Jo animariaMiguel À. Vidal a aprofundir en aquestanarració que ben bé podria esdevenir unanovel.la, ja que ha copsat tots els ele-ments humans i vivencial per a construir-la: l'amistat estroncada, l'adolescència, larancúnia i la falsa supèrbia, la por i lamort.., i tanmateix tots ens aferram a lavida perquè, sense cap mena de dubte, ésel millor i més gran dels misteris que ensacompanyen en la nostra existència.

Voldria animar-vos a llegir aquestscontes, perquè després d'ells en vendrand'altres i Ilavors d'altres. Creieu-me quesi començau hi trobareu móns i fantasiesmai no sospitats, amistats i amors de pervida, espais i temps que us faran sentir—ai!— una mica més feliços. Enhorabona ala revista Bona Pau i a l'Ajuntament percorrespondre i estar allà on ha d'estar. I aIa Corredoria d'Assegurances Gomilaper estar tan segura que invertir en cultu-ra és la millor inversió que es pot fer pera millorar el present i assegurar el futur.

Felip Munar i Munar

Taller mecànicPlanxa I pinturaConstantino Ruiz Gonzalez

C/ Ramon [lull, 46 • Tlf. 64 61 84

• Montuïri

Dos amics:l'amo i el caçadorEn es Puig des Galatzóhi ha una carabasseraempeltada de meló;l'amo hi ferma sa somera,desenganxa es carretó,el posa a s'ombra de s'eraperquè sol dur sa paneraamb llom i botifarró.

Si hi va qualque caçadorque tengui poca cacera,encenen un foguerói cerquen sa calentorper davant i per darrere;de cop els entra xerrerai buiden tot es sarróben prop de sa fogatera.

L'amo diu: "sa dona esperaque li faci un favor,que li dugui molta llenyaper poder encendre es fop:5;pea) ella no me deixaque li alci es faldó,de sa camilla i es queixaque sempre li faig brutor".

No me'n parlis, de sa dona,que ja n'estic cansat d'ella,just té una cosa bonaposar molts d'ous dins sa pella;sa meva amb sa pella sona,en frig i en menjam jo i ella;ell, saps que hi està de bonai fresca com una poncella.

Jo no t'ho diria certsi es o no ben condreta,però en sa nit me despert,Ia mir i la trob guapeta,quasi me sembla un concertsentir la seva veueta;me deixa es cor obert,i som feliç una estoneta.

Ditxós tu, si això te passaperquè lo que és ajo,just sent giscar qualque ratao es "tu-tup" d'una sabataquan començ a agafar es so,i ilavonces sa bagassame gira s'esquena ajoi es dorm corn una rabassa.

Jo no et contaré res mésperquè mai acabaria,si jo fos Inure i pogués,crec que la barataria.No ho facis mai, Pep Maria,que amb una n'hi ha de més;si vols tenir bona vida'costet a ella un poc més.

Si ella ha tornada vellai duu postisses ses dents,tu no te quedis darrere,això Cs es preu des temps,ja res és corn abans era,aprofitem es moments,posem ous a dins sa pellaque són bons frits i calents.

Antònia Adrover

CULTURA POPULAR 5

TCAlah)L'esbaldrec

S'eixuga la figura desfeta,Ia flassada marcida de macs,la rompuda harmonia.S'eixuga com el blau que baixadesat per les ales enjardinadesd'un molinet de vent.Com un secret es la paciencia,com un secret de les mansque tornen a la pedra seca.Com un secret es l'existència,guinyola meditada en el pam equilibratde cada decisió,mentre tresca rere el turó de l'araIa forma illusionada amb que pensarel demà.Res no volem que s'agranide la triadella dels anys,de l'ofici que escura la pols de l'imprevist.Perquè entre l'aire apressat de l'esbaldrechi resta un macolí del blau conduint-nosal privilegi de l'esperança.

Lluís Servera Sitjar

aill13( mug"Cacic"

de J. L. BurgueraTant per les seves descripcions am-

bientals com per la narració dels fets i si-tuacions, hem de coincidir que ens tro-barn davant una novel-la histõrico-cos-tumbrista ambientada en el carlisme i larestauració borbónica del XIX.

A través de la peripècia personal deLeandre Montlleó, un cacic de les terresde l'Ebre en les estribacions del Maestrat,l'autor traça una panoràmica del contextsocio-político-religiós al llarg de tot el se-gle XIX. Escrit en tercera persona, des del'òptica del narrador culte, el lector hipren partit des de la primera línia. La na-rració i els personatges que hi desfilen s'-han de considerar com si fossin plena-ment humans, precisament pel comporta-ment inhumà del personatge central.

"Cacic", obra de Josep Lluís Burguera,guanyadora del Premi Ciutat de PalmaLlorenç Villalonga de novel-la 1999,concedit a Ciutat el 20 de gener de 2000,es mereixedora d'especial atenció delslectors eixerits. - OA.

Edit. Moll.- Mallorca, 2.000.- Col. "Tomir"n° 43.- 174 pkgs.

CANÇONS AMOROSES POPULARS DE MONTORI - VI

Enamorats, festejament, partits2635

Barca que ve de Maó,per dins la mar balanceja;fadrina que no festeja,li falta educació.

2661Cada pic que em trobareudamunt banc, cadira o caixa,teniu-me present com l'aixai no em desolvidareu.

2684

Com es meu estimat ve,són més de les nou tocadeso les deu asseguradescom entra dins es carrer.

2753Diuen que l'aigo embassadaaclareix el blat espès.Tot es mal de ventre éssi hi convers qualque vegada.

2775Enamorats sense paga

Amem,

Cindy Crawford's choice

New Garr-Sie-liatikrn

OMEGAThe sign of excellence

,Ar-giifiat

6 CULTURA POPULAR

ninguns ho voldreu esser;una fadrina ha d'esserhumil... com una argelaga.

2851Es festejar fa anar alegre,és cosa de veritat:aquell que no ho ha provatcom més va més s'hi aplega.

2958Jo crec que et vaig agradar,però tu no m'agradares;estimació me posares,i jo no te'n vaig posar.

3026Jo tenc un festejadorde dins es Pla de Na Tesa,i du tanta de noblesacom un fii de conrador.

3084Marineret des meu cor,¿M'estimes o no m'estimes?Un sou va que no endevinessa passió que te tenc jo!

3099Miquela, ¿vols en Miqueli seràs cunyada meva,i tu estaràs a ca tevacom ets Angels en el cel?

3162No t'acosts a sa murtera,que no li espolsis sa flor;en sentir anomenar Peres'Anima em torna an el cor.

3209Quan me'n vaig a fora vila,sempre me mir es molí,perquè hi habita un fadríd'es més curros de la vila.

3377Tots es cavalls van a's cós,i es qui corre més, guanya:qui tendrà més bona manyatendrà ses vostres amors.

3421Un enamorat dubtósfa perdre sa paciència.Mare de Déu de clemència,per falta d'un, dau-me'n dos.

3458Vaig anar a la Bonanovaamb dues intencions:una per guanyar perdonsi s'altra per trobar dona.

3475Vós sou qui amb una mentidaprovau una veritat:vós, del qui més heu amat,sempre n'heu dit mal, garrida.

Transcripció: Josep Oliver i Verd

Pep: Que no saps que esmeu sogre es mort?

A L'AGUAIT

7

Un que no s'havia temut de la fi-deuada del dia primer de maig des-tralejava contra l'Ajuntament i deiaqueixant-se: "Per què s'Ajuntamentaixí com fa tantes crides per anar apagar, no en fa també igualment peranar a menjar". (Es veia que no leshavia sentides).

Hauria d'haver tengut més ressòdins es poble la celebració del pleextraordinari convocat per l'Ajunta-ment dia 8 de maig amb motiu del'assassinat del periodista Lacalle,del País Basc. La gent quasi ni se'ntemé.

EJUna montu'irera ha deixat dit per

telèfon que des del darrer númerode Bona Pau, en qué es deia que hihavia brutor per certs carrers, "deIlavors ençà se'n veu manco".

Si es venen -com ja es fa- la majo-ria de cases buides del poble, benprest tornaran estar totes ocupades.Això sí, la majoria ho són pels "diu-rnengers".

Certes persones que viuen alcarrer Major i des Pujol es queixenper no poder aparcar el seu cotxedavant ca seva, sobretot els qui notenen cotxeria. Voldrien que l'Ajunta-ment els dortás una solució.

La capella del Puig qualque diu-menge ha resultat insuficient, tanta

ha estat la bonaacollida que hatengut la missadels diumengeshorabaixa.

Davant la se-quera d'enguanyja sa senten re-mors dels pocspagesos quequeden al camp:alguns estan dis-posats a deixar-lo.

Els escassos montu'irers que ana-ren a la tractorada contra la malaadministració del Pacte de Progrésrespecte al camp, es deixaren sentir.

El darrer divendres de maig vasemblar que les institucions musi-cals de la vila "passaren" del concertpedagògic sobre música i cinema.Es va deixar passar una adequadaoportunitat d'assimilar una bona HOi assaborir una excellent interpreta-ció d'uns músics que a la vegadasón professors del Conservatori. Elspocs assistents lamentaren de veresel poc interès de tantes personesque diuen estimar la música.

Un entés de prestigi deia perMontuïri que si no aturen un poc estràfic aeri a Mallorca, no plourà pus.I encara afegia que no s'ha de pren-dre per broma, que això es ben cert.

Igualment també assegurava queveurem com al cap i a la fi la famosa"ecotaxa" només arribarà a conver-

Actualitat gràfica=

tir-se en un "ecotoso" i petitet.

Es pagesos ja preparen les "coset-xadores" per anar a fer voltes i mésvoltes, encara que moltes les farande buit. No oblidem aquella dita:"Qui no pot segat, espigola".

En aquest món sols hi ha dues co-ses que fan més mal que el tabac:Hisenda (que en fa molt) i els poll-tics (que prometen i no fan).

Els socis de la Cooperativa deMontuïri estan trists. Confiaven ambel dimitit Conseller Mayol com a bonvaledor i ara s'han quedat sense"padrí".

Alguns allotells des del poliespor-tiu des Dau Ilançaren taronges a lafinestra de Radio Murta el darrer dis-sabte de maig. Endevinaren uns vi-dres interiors i esquitxaren tots elsaparells de transmissió. Els majors,ara que jutgin.

En Xerrim

Aspecte que oferia la plaça al comengament de la prova ciclistaTots el qui han celebrat i celebraran enguany la 1 -4 Comunió

La nova imatge del Moll' d'en Ballester

Firma del conveni de col laboració del Centre de dia

8

DE LA CASA DE LA VILA

n L,A-0 GÏYR

El centre de dia de Montuïri jaestà en funcionament

El passat dimecres dia 24 de maig ésva firmar el conveni de col.laboració en-tre l'Ajuntament de Montuïri, laMancomunitat del Pla de Mallorca i laCreu Roja. El conveni fou firmat 1)61 ba-de de Montuïri, Gabriel Matas, elPresident de la Mancomunitat, JoanFont, i el president de la Creu Roja,Gerard Bonet.

Una vegada realitzat l'acte de firma ésva procedir per part de les autoritats as-sistents a visitar les obres realitzades al'edifici de Ca ses Monges per tal d'aco-modar-lo a les necessitats del Centre dedia. Tots coincidiren a destacar la im-portància d'aquest conveni i la utilitatdel Centre de dia de cara a cobrir les ne-cessitats dc les persones majors, que pera un motiu o l'altre es troben soles.

En principi la capacitat d'aquest centrede dia de Montuïri és per a vint persones,i és el punt de partida per a futures actua-cions dins aquest camp de la tercera edati ajuda a les persones necessitades.

El Molí den Ballester ofereixuna nova imatge

Gràcies a la coliaboració entrel'Ajuntament de Montuïri i el ConsellInsular de Mallorca, a través deFodesma, ha estat possible la restauraciódel Molí den Ballester. Es tracta del pri-mer molí fariner a l'illa de Mallorca quedesprés de molts d'anys tornarà a estaren funcionament. Una vegada que es fa-cin els darrers ajustaments a la maquinà-ria del molí estarà ja preparat per poderdonar a conèixer a tots els montifirers ipúblic en general, especialment als estu-diants, com funciona un molí fariner.

Amb la posada a punt del Molí denBallester es continuen les actuacions derecuperació dels inolins de la vila.

Radio Murta compta and) nousequips emissors

Per tal d'oferir una minor qualitat deso, una major cobertura i adequar-se a

les exigències de la normativavigent en temes de telecomuni-cacions, l'emissora municipalRadio Murta ha instal.lat unsnous aparells emissors.

Coincidint amb la instal.la-ció d'aquests nous enllaços, laprogramació també ha canviat.En aquests moments IndioMurta està funcionant les vint-i-quatre hores del dia, oferintmúsica variada d'avui, de lesvuit del vespre fins a les deudel matí; de les 10 del matí ales 12, podeu escoltar músicade sempre; de les 12 a les 14hores i de les 18 a les 20 hores,informacions, consells, entre-vistes, receptes de cuina, cu-riositats, ofertes de feina i unample ventall de col.labora-dors especialitzats, comGabriel Arbona, responsabledel consultori mèdic munici-pal; Bàrbara Sastre, responsa-ble de la Biblioteca Municipal,Joana Serra, encarregada delPunt d'Informació Juvenil...

També de les 2 a les 6 de l'-horabaixa podeu escoltar lamúsica més actual. Rocordauque la sintonia de Ràdio Murtaés el 91.8

L'Ajuntament deMontuïri està preparant

un programad'activitats d'estiu

Les activitats que es tenenprevistes de cara a l'estiu 2000són variades, i estan dirigides a totes lesedats. En principi es realitzaran uns cur-sets de natació a la piscina municipal.Amb el preu del curset es podrà utilitzarla piscina durant tot l'estiu a més de po-der realitzar aiguaeraic i gimnàsticaaquàtica, waterpolo, etc.

Per altra costat es pensa posar en mar-xa cursets de tennis i competicions defutbolet, bàsquet...

També es podrà gaudir un any més delCinema a la fresca i altres activitats queen aquests moments estan en estudi.

Canvi en els dies d'aparcamenten els diferents carrers de la vila

Aquesta darrers setinana de maig,l'Ajuntament ha procedit a realitzar unscanvis en els discs de prohibició d'apar-cament als vehicles. Els canvis suposenla prohibició d'aparcar en un costat decerts carrers els mesos parells i a l'altrecostat, els mesos imparells. Això implicaque els mesos de gener, març, maig, ju-liol, setembre i novembre es pot aparcara un costat i els mesos restats, a l'altre.

L'assemblea anual de l'Associació de Persones Majors va captivar l'atenció delsassistents que omplien el local social

En el sale) d'actes de l'Ajuntament la Cooperativa celebrava dia 27 l'assemblea ambla presidència de l'encara Conseller Mayol

NOTICIARI LOCAL

9

Tercera EdatAssociació de Persones Majors

Dia 6 de maig l'Associació de Perso-nes Majors va celebrar l'assemblea ge-neral ordinària en el club Ca s'Escolà. Esva Ilegir la memòria anual, l'estat decomptes, alguns vocals varen donarcompte de les activitats de les què ensón responsables. El vicepresident de laFederació, Joan Matas, que va presidirl'acte, pronuncià un parlament encorat-jant els assistents a assolir noves metes.Al migdia hi hagué dinar a CasCarboner i el vespre es va oferir unamissa als difunts morts que havien per-tangut a l'Associació.

Associació de Gent GranDia 9 de maig en Es Dau hi hagué una

torrada, pamboliada i ball, la qual cosava complaure els participants. L'anima-ció fou d'allò més grossa. Per tal motiuIa directiva ens prega fecem públic elssegüent escrit: "La Junta Directiva del'Associació Gent Gran de Montuïri dó-na les gràcies a tots els socis que varenparticipar i col.laborar a la torrada de dia9 de maig que es va fer a la piscina delDau, als propietaris i especialment alBatle per haver-nos deixat les torrado-res. Gràcies".

Dia 16 de maig també va satisfer ple-nament l'excursió que es féu al Port dePollença, Alcúdia, dinar a l'Alqueria desComte i viatge amb barca.

Pluja irregularDia 25, dijous, entre les 1430 i les

15'30h una forta barrumbada d'aigua vacaure sobretot damunt la vila i voltantsd'una manera bastant irregular. Tant fouaixí que mentre devers s'Hostal es regis-traren uns 30 litres m2, al voltants de lesEscoles i més amunt, arribaren als 50 i60. Aix?) féu que el carrer Ramon Llull ialtres de per allà s'omplissin de terra ifang i fins i tot entrà aigua dins algunescases. Però com que fou curta la duradaben prest tornà a la normalitat. Per alscamps, ja tan assedegats, aquesta aiguano va solucionar res.

Concert pedagògicAmb el patrocini de la Fundació "la

Caixa", l'Ajuntament i la Comissió dels700 anys, divendres dia 26 de maig alsale) d'actes de l'Ajuntament es va oferirun concert pedagògic sobre música cine-ma, molt ben preparat i amb una inter-

pretació envejable. Fou una Iliistima queel nombre d'assistents no arribàs a ladotzena, posant-se així de manifest queles institucions musicals de la vila no s'-ho havien pres amb interès.

Assemblea de la CooperativaLa Cooperativa Agrícola de Montuïri

va celebrar dia 27 de maig l'assembleageneral ordinària a la sala d'actes del'Ajuntament. El president MiguelMascaró obrí l'acte i tot seguit el secre-tari llegí l'acta de l'assemblea de l'anypassat a la qual els assistents li donarenel vist i plau. Després el gerent, GasparMas, oferí el balanç de 1999, el qual fou

cl següent:Ingressos 86.938.393 pts.Despeses 86.541.619 pts.Superàvit 396.774 pts.

La nota destacada d'enguany fou l'as-sistència del aleshores Consellerd'Agricultura, Joan Mayol, el vicepresi-dent del Govern, Pere Sampol, elDirector General d'In fraestructuresAgràries, Mateu Ginard, i la gerentd'UCABAL, Francesca Parets, els qualsexposaren particularment la línia d'aju-des a l'agricultura, que tan malparadaestà a causa de la sequera, com tambéatengueren totes les preguntes i suggeri-ments.

FABRICACIÓDE

BALUSTRADA

Tif. Magatzem:

" Particular07230 Montuïri (Mallorca)

64 67 4464 60 9564 61 73

Magatzem i Oficina:Cart. Manacor, km. 285

Super Mont ufriExtens assortitGran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • CarnisseriaXarcuteria • Panaderia

Fruita i verdura • Begudes • NetejaI TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n • Tlf. 971 64 67 60 •Montuïri

10 NOTICIARI LOCAL

Ca ses Monges sera centre tecnològic per a discapacitatsBaltasar Servera, president de Newtec, explica el projecte

L'edifici de Ca ses Monges serà cen-tre tecnològic per a discapacitats. L'as-sociació sense ànim de lucre, Newtec, técom a objectiu millorar l'atenció i asses-sorament tècnic en el camp de les novestecnologies i de les ajudes tècniques.

L'Ajuntament de Montuïri, en sessióplenària extraordinària i per unanimitat,acordà cedir tres dependències de la pri-mera planta.

Baltasar Servera, montuïrer i presidentde Newtec, explica que "som una entitatimplicada en la utilització i promoció deles noves tecnologies de la informació i

comunicació i conscients dels gransavantatges que ofereixen a aquest tipusde persones per tal d'ajudar-los a millo-rar la seva qualitat de vida".

Assenyala que "els beneficiaris de lanostra actuació seran sempre aquellespersones que pateixin algun handicap, jasigui d'origen motriu, intel.lectual osensorial. Pretenem que el nostre projec-te sigui conegut i arribar al major nom-bre de persones. També, volem promo-cionar la inserció laboral d'aquestcol.lectiu. A Mallorca, no existeix capunitat especialitzada semblant".

Aquest servei estarà ubicat a Montuïri is'estendrà a tota la població de les filesBalears. Consistirà en oferir assessora-ment, formació i ajuda técnica en l'aplica-ció de les noves tecnologies. Un tetraplè-gic, per exemple, podrà usar un ordinador.

Newtec crearà un equip de treball es-pecialitzat que comptarà amb un fisiote-rapeuta o un terapeuta ocupacional, untècnic en NNTT i un coordinador.

"Indubtablement, afegeix Servera, elrepte passa per la consecució de les do-tacions necessàries. Per això hem pre-sentat el projecte a diverses institucionsi entitats d'estalvi i a l'AdministracióPública".

Gabriel Gomila

Patronat de MtísicaInformació de les activitats

El Patronat de Música continua ambles seves activitats i a finals del mes d'a-bril va organitzar una actuació delsalumnes de l'Escola de Música i elConjunt Instrumental a l'Església deSant Bartomeu. Aquests mateixos alum-nes també interpretaren algunes pecesmusicals al Conservatori, a principis delmes de maig.

Així mateix dos representants van visi-tar el Director de Plani ficació i Centresde la Conselleria d'Educació i Cultura perintercanviar criteris sobre finançament,activitats i situació actual del Patronat.

Dissabte dia 12 de maig es va fer unareunió amb la directiva de la Banda deMúsica, juntament amb el regidor deCultura i la regidora de Benestar Social,per coordinar els horaris d'assaig de laBanda i del Conjunt Instrumental, percercar vies de comunicació entre elsmembres de la Banda i del Patronat, perestudiar increments en el funcionamentper part de l'Ajuntament i per definir lescondicions exigibles per ser membre delConjunt Instrumental. A la mateixa reu-ni6 el Regidor de Cultura, RaimundoArbona, va reiterar la cessió per part del'Ajuntament de l'antic consultori al'Escola de Música del Patronat.

Quan a la propera activitat el Patronatanuncia per a dia 3 de juny, a les 9'30hdel vespre la conferència Experiènciesd'una cooperant en una ONG en elPerú, al saló d'actes de l'Ajuntament deMontuïri.

osrammum.aatmammuofarrow0. 1:ammumme...mosave

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Ctra. Manacor, km. 28 • Tifs. 971 64 65 04 - 971 64 40 6607230 MONTUTRI

ENTREVISTA 11

Vicente Alberola Ruiz "El curropoco"Un original actor que viu dins la natura que estima, la qual forma

part de la seva existència

"Seria interessant que entrevistassisn'Alberola", ens digué el director deBona Pau.

Quan el qui escriu contestà que no sa-bia de qui es tractava, s'oferí a la sevapresentació. I així ho féu. Dies més tard,dins un bar del poble n'Alberola i ¡'en-trevistador completament alilats d'altresclients i devora unes tasses de cafè ini-ciavem el dialeg.

Vicenç Alberola Ruiz, la persona queavui ens ocupa, va néixer a la ciutat deBarcelona el 27 d'abril de 1956. Ara té,per tant, 44 anys. Casat i separat de laseva dona, té un fill de 15 anys.

Del mode en què es guanya la vida, lazona en què s'ha instal.lat i l'habitatgeon viu semblarà estrany a niés d'un.Podria resultar fins i tot un "ente" rarper a molts. Pen) no ens precipitem.Escoltem les seves opinions i comença-rem a tenir un criteri per opinar sobreell.

Té una particularitat: exposa sempreel què pensa. Una virtut? Un defecte?Va a gust del lector.

Quan dies niés tard visitarem el seu"campament" —l'entrecomillat és de l'en-trevistador— dins els sons Vaquers, entreSon Gaspar6 i Son Comelles, ens (Ionala impressió que el nostre entrevistat haintentat reproduir un poblat pell-rojacom els que veinz als western's delsfilms americans. Criden l'atenció duescabanyes Indies i altres objectes propisdels "Sioux".

És un esser solitari dins aquesta roda-lia no massa franquejada. Bé... és unmode de dir les coses, perquè quan feimaquesta observació contesta rient:

— Espera un poc. No vise tot sol. Tencamb mi un cavall, un aset, un ca, unsquants moixos...—es retura i es posa ariure quan afegeix:— bastants paparres imoltes formigues.

El seu humor és contagiós. Aparent-ment no té cap complex de tipus psíquici sembla estar content, satisfet del parat-ge on es mou i l'estatge que li (Mona co-bro. D'aixa ii parlam.

—Saps que crida l'atenció les tendesde campanya iguals a les dels indispell-roges americans...?

Interromp amb cara alegre.

—Ho crec. Idõ dins elles hi vise i hed'afegir que m'hi trob molt bé. Aquestes

cabanes dels indis americans o "tipi"—com es diuen— ben installades com lesmeves, són còmodes, segues, conforta-bles i t'abriguen o resguarden de la plujaI del fred per fort que sien. A més, resis-teixen les ventades de 250 quilòmetreshora, i qualsevol terratrèmol —afegeix—.No és el que pensa molta gent.

—Volíem dir abans —insistim— queaquests estatges són rars dins el nos-tre paisatge. Com et decidires perelles?

—Ah! Té la seva petita história.

Ens mira anib el somriure que quasimai l'abandona.

—Fa quatre anys —ens diu— vaig conèi-xer el "jefe" indi, "Sioux La Cota", elqual em va introduir en les seves ce-rimònies de purificació "inipi", que te-nen lloc dins la tenda d'exudació. Era unindi de Dakota del Nord (EE. UU.).Aquest em féu donar compte i m'instruísobre la importància vital de la natura icom en el seu poble l'estimen. Tenia unnom molt propi d'aquestes tribus: "ArchiLendia", que significa en la seva llengua"Ciervo Paticojo". Crec que actualmentviu dins una reserva.

—Quins estudis tens?

(Continua a la pagina següent)

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

12 ENTREVISTA

(Ve de la pagina anterior)

—No he passat de l'escola primària.

—A què et dediques. Quina feinafas?

—Som un poc polifacètic. Em dedic al'espectacle, a sia actuu amb grups tea-trals; treball la fusta, faig escultures iobjectes de cartró-pedra, màscares...

— I... vertaderament pots col-locaraquests treballs?

—Sí, sí; tots aquests treballs les venc,tenen sortida.

— Quina és per tu la meta de la tevaexistència?

—Jo som un home que vol viure i dei-xar viure. Desig arribar a tenir una con-nexió espiritual amb la natura, amb elsgermans animals i plantes.

—Pots donar-nos una concepció deIa vida tal com l'entens tu?

—La vida és un do diví —contesta—, deIa qual no sabem ni podem comprendreel valor que té.

Sembla que vol afegir alguna cosa

més, però queda callat.

—Com duis les relacions amb el teufill?

—Estic molt content d'ell. Ens com-prenem perfectament malgrat no com-parteix el meu mode d'esser. Més quepare i fill som dos amics entranyables.

—Un lloc, un pais on t'agradariaviure?

— Nova Zelanda, per l'estat salvatge enquè encara s'hi troba la natura. No estàcontaminada. Allà m'hi instal.laria ambel meu "tipi" i els animalets. Mentres-tant, però, he de dir que dins els SonVaquers m'hi trob molt bé.

—Per què no ens fas una radiografiade tu mateix, del teu mode d'esser,com ets i com desitges que et vegin?

—Mira... Per començar et diré quem'agrada tot quan faig i esser com som.Em consider un privilegiat. Reconec quetenc molta sort, faig el que vull sensemolestar ningú. Tenc llibertat. Treballarper a una empresa, en certa manera ésun esclavatge. Visc dins la natura que

estim i que forma part de la mevaexistència i el meu mode d'esser.

— Com veus la societat actualment?

—La societat avui va per un mal camí.Anam contra la natura o no la tenim encompte. Sempre ens queixam, no estammai contents amb el que tenim, quan re-alment hauríem de donar gràcies alSenyor per aquest planeta tan merave-llós en què vivim. Ja estam pagant lesconseqüències del mal tracte que donama la nostra Terra.

S'ha aturat de conversar, però semblaque té alguna cosa niés dins el gavatx.

—Volies afegir res més?

—Les persones —continua—, no totes,es pensen que el seu llombrígol és elcentre del món. Ens donam molta importància quan en realitat dins l'universsom microorganismes... uns depreda-dors.

—Tornant un poc enrere i referit-nos al teu treball, podries dir en con-cret quina és la teva professió?

—La meva professió és la vida. Viureentre les plantes i els animals amb har-monia.

—Ens has parlat molt de la natura:sortint un poc del tema, digues quèopines del moviment reivindicatiu deles dones.

—Per començar vull assenyalar i tenirpresent que fisiològicament hi ha di-ferències entre homes i dones. Mentres-tant hem de reconèixer que elles tenenraó en les seves reivindicacions dema-nant els seus drets. Hem de saber estar,però, cada un en el seu Hoc.

—Les teves aficions?

— M'agrada la música, la lectura i viat-jar; tres ocupacions que m'enlairen.També m'agrada el cinema, i ara n'headquirit una altra: plantar arbres. Somuna espècie de poeta aïllat dins els sonVaquers.

barCa na Poeta

Carrer Major, 7

Telf. 64 65 29

Montuïri music

17711111 AMIN

• Toldos • Capotes •• Falsos sátils •

• Sátils de policarbonat •

C/. S. Rafel, 84 • Telf.: 971 24 59 09 • Fax 971 24 63 19Telf. mòbil: 907 11 12 01 • 07008 Palma de Mallorca

ENTREVISTA 13

—Quin tipus de música és el què t'a-grada?

—Abans et diré la que no m'agrada: lad'aquests conjunts que més que cantar,criden i suen, amb uns instruments queet fan mal a les orelles i t'alteren l'esperiti que sembla toquen a escarada. M'agra-da l'òpera, la música clàssica, la melo-diosa, les bandes sonores de pel.lícules,sobretot la música antiga dels poblesamb el tamboret i el tlaviol, les xere-mies... Una música que s'hauria de cui-dar perquè no desaparegui.

—Una decepció dins la teva vida?

—Et contestaré generalitzant: em de-cepciona la manca de serietat de la gent.Avui no hi ha paraula. Necessitam unaescriptura. No ens fiam uns dels altres.

—Alguna il.lusió feta realitat?

—Senzillament venir a viure dins SonVaguer.

—Fa uns moments deies que t'agra-dava el cinema. Podries assenyalar unafigura de la pantalla que admires?

Esta uns moments observant-nos ambuns ulls de to picaresc —actitud moltprevia d'ell— jugant amb l'espera de¡'entrevistador, abans de contestar.

—Sempre he admirat en CharlesChaplin.

—On vivies abans d'instal.lar-te alsson Vaquers?

—Vaig estar bastants d'anys devora elmolí de can Rigo.

—Això vol dir que tens uns certs co-neixements del nostre poble. Què és elquè et crida més Patenció deMontuïri?

—Els cossiers amb les seves danses, laseva música i l'ambient que els enrevol-ta.

—Assenyala una nota negativa almateix poble.

Pensa uns moments.

—El que diré és aplicable a totaMallorca i Ines enllà: que no esquitxintant la terra o plantes amb plaguicides.L'estam enverinant. Es de tots sabut quemoltes aigües ja estan contaminades.

—Per on has viatjat?

— Conec part d'Espanya, d'Itàlia, i delMarroc. Aquest darrer pats conserva an-tics costums i la gent és respectuososaamb les seves tradicions.

—Quina qualitat és la que admiresmés en les persones?

— Sens dubte, la sinceritat.

—Anomenem un personatge relle-vant dins la história de la Humanitat.

—Jesús, Ghandi... Buda... Aquestsduien dins ells la senzillesa dels nins.

—Què opines de la gran quantitat deturistes que cada any envaeixen lanostra illa?

—Et contestaré d'una altra manera: es-tic d'acord amb l'ecotaxa, ja que els ho-telers exploten la natura i no li donencap benefici. Tenen una gran sort. Lanostra illa és com un gran jardí de ver-dor. En certa manera tenen uns jardi-ners, els agricultors, que s'ocupen de to-tes les plantes de Mallorca; i a ells, alshotelers, aquesta feina no els costa res.Si amb l'ecotasa podem cuidar el mediambient que entre tots cada any degra-dam, pot esser una cosa positiva.

—Quines mides més prendries percuidar i respectar el medi ambient?

—No ho sé. Als qui estan damunt elstoca i tenen aquesta responsabilitat.Tenim una avançada tecnologia, però nopodem fabricar aigua... aire... Si no ensencarrilan, ja pari globalment, anam auna catAstrofe ecològica a nivell planeta-ri. Hem d'intentar deixar un planeta net ipur per als nostres fills. Al pas queanam, què els deixarem?

El deixam a ell amb aquest interro-gant, digne de tenir-se en compte. Aixíha vist n'Alberola ¡'entrevistador. Ambunes originals respostes, opinions igests. Amb sortides imprevistes fora decontext, antb la seva postura davant lavida... enamorat de la natura, passantels dies sota el sol i les estrelles. No lihem demanat què pensa del futur.

Intuint que per a certes persones laparaula futur no esta dins el seu voca-bulari. Com hem dit abans, viuen dinsuna sola dimensió. La seva vida éspresent constant.

Miguel Martorell Arbona

14 RECORDANCES

Cançons den Biel: Entre gloses i poemes

L'encant dels pobles petitsGuard un bon record d'una passejada

que amb motiu de celebrar no sé quinaniversari de la finalització del batxille-rat, qualcú va organitzar, començant peruna missa, una bona caminada peraquells empinats carrers de Fornalutx.Allà, ran del Puig Major, em vaig sentirbé, molt bé; malgrat si mirava al meu

costat podia adonar-me'n, només obser-vant els companys, com la vida ens fuigmolt aviat.

L'any passat, mentre cercava descobrirl'aspecte més autèntic d'una terra poc co-neguda, emperò certament encisadoracom és la regió de Terol-Conca, vaigpotonejar tots quants de poblets trobava;tots tenien el seu encant, pen) un em vadeixar bocabadat. Es diu Mirambel. Ipuc assegurar que si la seva restauraciósegueix com jo la vaig veure, serà unHoc únic per gaudir d'aquesta pau quesempre cercam.

Com es pot veure, sempre solc trobaraspectes encisadors en aquests petitsHoes que, com Fornalutx, Mirambel o,perquè no, Deià o Galilea, són capaçosde fer-me arribar part d'aquella pau queels seus carrers semblen destil.lar.

Un dels pobles més famosos i promo-

cionats per la seva hermosura ésSantillana del Mar. Certament n'haviasentit parlar molt i puc assegurar que nocm va decebre. L'arribada, ja horabai-

xango, els carrers empedrats i humitsper la puja que no manca mai en el

Nord, els portams de les cases de pedraja ennegrida i, sobretot, la quietud quees palpa, fan de Santillana un floc, noper famós menys recomanable.

Jo, que vaig romandre a una d'aquellescases d'ample portal i façana grisa, vaigpoder gaudir quan el matí es presentamb dos fets que encara avui, deu anysdesprés, record amb especial delit. Perventura aquesta atracció per Santillanaté que veure amb aquests fets.

Un em passà a mig matí. Caminavaper un d'aquells carrers empedrats i om-brívols. Al voltar el carrer Major, fixatsal meus ulls a una espècie de porxadaque es destriava un centenar de metresendavant. Volia saber que era allò, i capallà anava. De sobte, d'un carreró m'en-vestí un renou de picarols i esquelles.Era un ramat d'una vintena de vaques ivedells que amb falaguera corregudadeixaven el carreró per, passant al meucostat, encaminar-se cap a la porxadaque veia més endavant. Després vaig po-der veure que allò era l'abeurador delpoble i també el rentador, tot en sana isanta convivència. No vos vull descriurel'arquitectura perquè els anys que deno-tava estaven molt per damunt de qualse-vol estil arquitectònic, però sí vos pucassegurar que si hi hagués pogut posar

Abeurador i rentador a Santillana del Mar.Histeria dins histeria (Just el Pou del Rei!)

rodetes, faria ja molts d'anys que jo m'hirentaria els peus.

L'altre fet m'havia passat hores abans.La cambra on dormia tenia un finestralque donava a un ample corral ajardinat.Arbres i heures posaven una nota de ver-desea sota la balconada. Just començà aclarejar, els esclafits del cant d'un rupitompliren aquell redo] i em portaren aaquells altres indrets, no tan ombrívols,però sí més nostres, a on, malgrat les Ho-ses i els garbellets, encara venturosamentes pot sentir d'hivernada el cant del rupit.

D'aquell abeurador centenari i de lesvaques corrent falagueres per l'empedratcarrer, guard dins meu venturós record.Del rupit que em despertà aquell matí tanIluny de ca meva, em queda aquesta petitacançó que allà mateix vaig escriure:

A un rupitUn rupit tot encelatme canta baix la finestra,tèrbol es desfà ja el vespre,brunyenta l'alba ha trencat.

Ben calent jo, dins el II t,gojós son cant escoltava,mig dormit l'imaginavaamb el floc rogent al pit.

¡Qui pogués a cada nitveure l'alba com trencava,com fa anys, ai, me passava,sols escoltant un rupit!

Gabriel Camps i FerrerJuny 1900/2000

Hotel Qural E6 Figueral Nou

Pat" dc MontuïriQestaurant

Diligent serveiAmb totes tes comoditatsAcurada atenció at clientServei de noces i banquets

Otra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuiri

L'exposició d'objectes antics a les Escoles fou tot un exit

DE LES ESCOLES

15

Les Jornades Culturals, una activitat de les Escolesdedicada a la commemoració del 7 Centenari

Les Jornades Culturals que any reraany s'organitzen en el centre escolar esdedicaren, com moites altres activitatsque s'han duit a terme enguany, a cele-brar el 76 centenari de les Ordinacionsde Jaume II.

Alumnat i professorat visitaren dife-rents indrets del poble, treballaren lahistória i la música dels cossiers, elabora-ren crespells i pogueren gaudir d'un tallerde cançons, danses, jocs i endevinalles, acàrrec de Jaumc Barceló, i un de ronda-Iles, contades per Na Sara sa Rondallaire.Aquesta activitat fou organitzada per labiblioteca municipal. A més es muntàuna exposició d'objectes antics en elgimnàs de l'escola, la quai romanguéoberta a tota la comunitat educativa i que,gràcies a la collaboració i aportació deles familles, quedà ben lluïda.

En aquestes jornades el centre organitzàtambé una activitat adreçada a les fami-lies: un taller de cuina, a càrrec e JoanaMaria Sastre, en el qual els assistents ela-boraren patés i cremes en base de format-ge tendre i, a continuació, es realitzà l'au-dició d'un fragment de Les Estacions d'enVivaldi i una projecció de diapositives dequadres, ambdues activitats comentadesper Josep Oliver. En acabar, es degusta-ren els plats elaborats al taller de cuina.Una agradable vetllada que tenia com aobjectiu activar els sentiments dels assis-tents, que malauradament no foren tantscom aquest interessant, divertit i engres-cador acte es mereixia.

Matricula

Dia 5 de maig va finalitzar cl terminide sol.licitud d'admissió al centre per alproper curs 2000/2001. Havien de pre-sentar obligatòriament aquesta sol.' ici-tud de plaça l'alumnat nascut el 1997(per cursar educació infantil 3 anys), elnascut el 1994 (per a Ir curs de Primà-ria) i l'alumnat nou al centre.

Revisades les sol•licituds entregades,tres cursos de l'escola, a hores d'ara, jano disposen de places vacants ordinkiesper al curs 2000/2001: Educació Infantil3 anys, 2n i 4t de Primària.

La formalització de matricula per a totsels qui han sollicitat plaça serà del 15 al30 de juny a la secretaria del centre.

El fet de no formalitzar-la suposa per-dre el dret a la plaça obtinguda.

Teatre Escolar

Divendres 9 de juny a les 21 hores, l'a-lumnat de l'etapa d'Educació Primària deles Escoles posarà en escena una obra deteatre adaptada i dirigida per la monitorad'Expressió corporal i Dramatització,Francisca Pocoví, membre del grup deteatre Capsigranys de Manacor.

La representació tendrà Hoc a la SalaMariana i s'escenificarà la história de les

illes Balears des de temps remots finsals nostres dies. No convé que us hoperdeu! Us hi esperam!

Puput Xerra dor

Es a punt de sortir el número 26 de larevista anual Puput Xerrodor que realit-zen els alumnes i en la qual es treballa eltema central del curs, dedicat a als 700anys de la Vila i que du per títol Demà di-rent dèiem: del 1300 al 2000. Si algú estàinteressat en aconseguir-ne un exemplar,pot passar per la secretaria del centre.

Area de untel Ses JardinesEstació de ServeiMini-Market • Rentat de cotxes

Bar RestaurantBerenars • Cuina casolana

Carr. Palma-Manacor Km. 29'3 • Tlf. 971 64 61 46 • Montuïri

A la partida encara no hi eren tots, però així mateix aquests començaren elrecorregut a peu de la 54 sortida (Son Mirons) "Montuïri tira-tira"

FLOR DE MURTAPlantes • Flors • Pinsos

Accessoris per a animalsProductes maneniment piscines

(Servei a domicil')

Montuïri • C/ Palma, 163 • Tif. 971 64 65 90 - 61 72 27

16 DE FORA VILA

El 1er de maig: Fideuada a Son Palou

Per celebrar el primer de maig, la festadel treball, dins un ambient alegre i degermanor, la Comissió dels 700 anys,conjuntament amb el grup excursionistas'Esbart des Pla amb el patrocini del'Ajuntament de Montuïri, va convidar auna fideuada o fora vila als qui volgues-sin celebrar tal diada. Tingué Hoc a SonPalou, era de franc i s'hi apuntaren mesde dues-centes persones.

A tal festa, tant hi podien acudir a peuseguint l'itinerari que havia programat elgrup "S'Esbart des Pla" com seguir al-tres rutes o arribar-hi en cotxe o motoci-cleta. Pere la manera de fer més festa,amb humor, rialles, bullanga, gaudir delpaisatge i que millor ens ho passam, esseguir l'excursió a peu i caminar com auns deu o dotze quilòmetres, entre anadai tornada.

La majoria, unes 160 persones de to-tes les edats —basta dir que n'hi havia desde tres anys, com es el cas de JoanainaMartorell Sastre, la filla de MiguelMartorell "Tarric" i de Barbara Sastre"Xinet", fins a la persona de més edat ique va esser made Bel Miralles Arbona"Marrona" de 86 anys—, optaren per ferel recorregut amb el cavall de SantBernat o sigui estones anar a peu i esto-nes caminant.

Eren les 10 quan es dona el sus a laplaça i s'inicia la partida a peu seguintpels carrers que se segueixen quan par-tim de la plaça per anar al puig de Sant

tres poguéssim creuar.Passat els creuer, tirant cap a Porreres,

al cap d'uns 600 metres, ens desviarem aIa dreta cap el comellar de SonAmoiana, voltarem a l'esquerra, agafa-rem per baix Son Llobet, per oliverar deCan Rei, per Can Sec, veient com peraquests paratges s'hi troben bastants ca-ses i xalets que antany eren casetes delfora vila on hi cabien a cobro les perso-nes i les bísties. Pujarem una capamuntai arribarem just el punt més alt, prop deSon Ballarí. Des d'allà, girant-nos cap adarrera ens sorprengué la vista d'unamagnífica panoràmica del poble deMontuïri que s'entreveu entre la garrigaque esta prop de nosaltres: el campanar iel molinar, que ens cau a l'esquerra, ofe-reixen un aspecte pintoresc. Just darreradestriàvem Lloret i Pina i les Ilunyanesmuntanyes de tramuntana. Seguírem ca-minant per dins veils ametllers i garro-fers. Per aquests indrets encara es con-serva una vella caseta de pages amb elforn al seu costat; ens endinsarem perdins garrigues fins arribar a la tinca EsColomer. A la dreta, les cases de la pos-sessió de Banyeres des d'on i com unquilòmetre i mig Iluny, es veu una pa-noràmica del poble de Porreres. Passataquestes cases i davallant arribam al ca-mí yell de Pon-eres el qual enllaça ambIa carretera de Manacor prop de

Miguel; carrer Major, Sa Trona, RamonLlull i carretera 321, que va des de Mon-tufri fins a l'enllaç amb la Carretera deManacor, o sigui els creuers.

En arribar en aquest punt i per seguirel nostre camí és obligat l'haver decreuar la tan transitada carretera amb elconsegüent perill. S'ha de tenir en comp-te que hi havia des de nins fins a perso-nes de aids de 80 anys. La poguérempassar sense gens de perill, gracies al'actuació de la guardia civil que va de-turar el transit de vehicles perquè nosal-

Els balls animaren la sobretaula. Foren molts Ines elsespectadors que no els balladors

Avee Erna,Ake cmInstaliació GRATUITA

SonPicornell

InstaLlacions elèctriques - 971 644 096Son Picornell s/n. - Montuïri - Urgències 600 527 829

DE FORA VILA 17

Binicomprat. A dos quilòmetres, a ladreta, es troba Son Manera d'enRamonell; a l'esquerra, el figuerald'Alcoraia, quals figueres romanen ambles seves fulles tendres molt ver 4 °Ç. Demoment sembla no les afecta la :,,-.quera.Al seu indret trobam un entreforc de ca-mins i agafam el dels Son Muts. Ja esveuen les cases de Can Marc i de SonPalou i cantussejant, xerrant i fent camíhi arribarem al voltant de la una.

A mesura que anava arribant gent l'a-mo en Joan ens donava la benvinguda ino posa cap inconvenient perquè quivolgués visitar la finca i els animals quehi té, ho fés i ens acomodassim allà onvolguéssim.

Ens situarem per la carrera, pels pe-drissos, per la terrassa; n'hi havia quetriaren l'ombra de les alzines que hi haal voltant de les cases

Per fer agradosa l'espera del dinar,mitjançant un equip de so ens delectà-rem escoltant música popular mallorqui-na. Tot seguit arribaren els cuiners i pre-pararen una suculent fideuada.

Serien les dues quant va estar a punt.Va sortir molt bona; tothom ho va assa-borir amb gust.

Desprès d'haver dinat n'hi hagué quees posaren a ballar jotes, boleros i altresballs tradicionals mallorquins. En JoanGomila va recitar unes gloses un tant có-miques, l'autor de les quals n'és AndreuVidal i Mut (1859-1932) i són molt di-vertides.

El començament diu així:

Me n'anava no sé on,vaig encontrar no sé qui,ell me va dir no sé que, ,jo no sé que li vaig dir.

Poc a poc o correguent,per cam! o carretera,per inig o per sa voreratot sol o davant sa gent.O falló o ben content-amb això un se con fon-o de tard o de dejorn,o bé de nit o de diao aturat o fent via,me n'anava no sé on.

Segueixen amb aquest estil 4 estrofesmés.

La nota destacada i que es mereix lamillor lloança va esser la iniciativa delregidor de festes de l'Ajuntament, enToni Nicolau, que va organitzar una rifaa benefici de Moçambic on, com hem

vist pels medis decomunicació, lesinundacions hanassolat aquest país.

Es rifaren dosquadres pintats iregalats per naCatalina Sastre,algunes porcella-nes donades perna Jerónia Sam-pol i valuosos ob-jectes d'altres do-nacions. La gentva respondre is'obtingué unaconsiderable re-captació.

Les cases de Son Palou, es troben en-tre Montuïri i Porreres i estan constrtif-des a mitjan coster. Es una finca d'unavintena de quarterades, clàssica de la pa-gesia mallorquina. Hi ha unes tanquesd'ametllers i garrofers, figueres, magra-ners, un poc de garriga, un hortet, soilspels porcs, sa pieta i actualment una bo-veria on s'hi engreixen 80 bous cadaany. Em cridà l'atenció un cavall negrede bona pinta que pasturava juntamentamb la seva mare, una egua roja.

Amb tant de bestiar i arbrat a SónPalou hi ha vida. Encara que l'amo enJoan es dediqui a altres activitats mai harenegat de la pagesia; totd'una que pot jaés partit cap a Son Palou a veure els ani-mals, xerrar i donar ordres al pagès queté llogat i, segons com, a ajudar-li a lesnecessaries feines que s'han de realitzarper dur ben conreada la finca.

A mitjan horabaixa, però ja molt espar-gits, vull dir no formant un sol grup, em-prenguérem la tornada cap a Montuïri pelcamí dels Son Muts, Sa Tanca de CanCosta, Can Bruixó, Son Roca i arribaremal Pou de Sa Cova. Durant el recorregutels sembrats, que per la data que ens tro-barn haurien d'estar verds a conseqüènciade no haver feta una saó d'hora, estavenmustis i a redols secs. L'arbrat encara feiabon aspecte i els ametlers carregats d'a-metlons. Arribats al Pou de Sa Cova va-rem haver de creuar la carretera, la tra-vessarem i un grup seguírem per l'empe-drat del Molinar i arribarem a la plaça.

Tot va anar millor, el dia vaacompanyar (per desgracia, ja que elssembrats damanen aigua de bon de ve-res): gaudírem d'un dia alegre i divertit.

Sion Nicolau

18 MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

Rafel Pocoví Gomila "Andreu"Sabater i republica fou regidor del 1931 al 1936

Avui voldríem exposar la petita biogra-fia d'un home que podríem qualificarcom a personatge singular de la històriarecent del nostre poble.

Rafel Pocoví Gomila —Andreu- va néi-xer a Montuïri a les deu del matí del 8 defebrer de 1886 al carrer del Príncep —ac-tual carrer del Pujol-. Els seus pares erenJoan Pocoví Camps, picapedrer, iFrancesca Gomila Alorda, naturald'Algaida. Se li posà per noms —cosa ha-bitual a l'època- els de Rafel Bonaventu-ra Damià.

Fou el major de tres germans, els altresdos eren en Jaume i en Joan. Aquest da-rrer morí quan tenia aproximadament vintanys. Romangué tota la vida fadrí.

De la seva infantesa i adolescència tansols sabem que hagué de partir amb elsseus pares a Palma ja que aquests havienestat contractats per encarregar-se d'unceller de venda de vi propietat d'un sen-yor anomenat Martí Mayol del qual haviaestat dida la mare del nostre personatge.

Els mateixos senyors se'n cuidarenque els fills del matrimoni tinguessin unaeducació formal. En Rafel ana durant uncert temps amb els jesuïtes del col.legi deMonti-sion i així pogué estudiar fins auna edat avançada, cosa inusual a l'èpocaen què la majoria de nins, ja a edats pre-matures, havien d'ajudar a les tasques delcamp oblidant totalment els aspectes edu-catius.

A Monti-sion era conegut com "espagès", encara que no hagués habitat gai-re per Montifiri.

La seva epoca d'estudiant acaba d'unaforma sobtada i amb una anècdota que jaens serveix per determinar el seu caracter.El superior dels jesuïtes el volgué posar aprova i li ordena que sembras una planta,però amb un condicionant, que les arrelsestiguessin per amunt, és a dir, l'havia desembrar al revés. En Rafel degué suposarque el bon rector no tenia coneixementsmolts clars sobre qüestions de botànica idesobeint l'ordre la sembrà així com per-tocava, amb les arrels enterrades.

L'endemà el rector comprova que laplanta no s'havia sembrat de la forma enquè ell la volia i quan veié en Rafel li de-mana el perquè del canvi. Quan en Rafelli exposa que per benefici de la plantaaquesta havia de ser sembrada amb lesarrels enterrades, el rector li digué quealla, al col.legi, no servia ja que el primer

que s'havia de fer era obeir abans de ferles coses per pura 16gica.

En Rafel no tingué cap problema al'hora de respondre i ii comunica quetampoc volia quedar ja que el que veia ies feia no anava amb la seva forma depensar.

Una de les seves maximes afeccions del'època era la d'anar als cafès on es mo-vien grans tertúlies i converses entre elsclients de les quals ell en podia extreuresuficients punts d'interès per a la sevaformació.

Més endavant, a la primeria dels anysvint i a l'igual que molts altres paisansseus de l'època, emigrà cap a Sudamèri-ca, concretament a Bons Aires, la capitalde la República Argentina amb el seugerma Jaume. Après l'ofici de sabater aMallorca, allà es dedicaren a la seva pro-fessió. Treballaven per encàrrecs de lesque eren considerades millors i Inds fa-moses sabateries de la capital.

Aquí voldria fer un incís en la nostrarelació. Es molt difícil separar en Rafeld'en Jaume o en Jaume d'en Rafel. La re-lack') i estimació entre els dos germansera molt estreta i sembla que s'anava en-fortint a mesura que passaven els anys.

Doblers en feren pocs, treballaven elmínim per viure i l'altra part del temps eldedicaven a les curolles de cada un. EnRafel acudia a cafès propers a laUniversitat. Alla la gent parlava i discutiasobre nombrosos temes fins a altes horesde la matinada. En acabar ell esperava enJaume o en Jaume l'esperava a ell pertornar a casa seva

Aquestes inquietuds els cobrien moltde temps i per tant no es dedicaven ple-nament al seu ofici. El diumenge passavacom també ho feien el dilluns, el dimartsi el dimecres. Arribat el dijous els ger-mans es posaven a fer feina nit i dia finsal divendres. Quan s'entregaven els encà-rrecs el dissabte i es cobraven no es tor-nava parlar de la qüestió de feina fins alsegüent dijous.

Al cap d'un temps tornaren a Montuïri.En Rafel comença a entrar dins cerclespolítics formats en principi per gent depensament divers —alguns eren estudiantsuniversitaris- però amb una forta em-premta regeneracionista i cansats del sis-

AIK add=appa

Z.--0"-":11-1C)Ye/maw

DIESELLEE.

L A1moai 30Tif. 16 84 56

Porreres

41//P-2-

MONTUIPERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 19

tema politic vigent.Aquest grup tingué una certa consoli-

dació fins que la radicalització de la polí-tica estatal, al començament dels anystrenta, els separà seguint uns per opcionspolitiques que podríem anomenar de dre-tes, mentre que els altres s'afiliaren a laUnió Republicana Federal.

Sobre la vessant política d'en Rafel sa-bem que era un bon orador. S'explicavaamb paraules planeres i utilitzava compa-rances com l'organització interna d'uneixam d'abelles o la confluència de les sí-quies que arribaven al torrent aconse-guint-se així que les aigües tinguessinmás força. Tot amb la clara intenció queel públic que l'escoltava pogués captar elsentit de les idees que s'expressaven.

Era un personatge extremadament sen-sible i respectuós amb tota forma de vida.D'ell es conta que cercant esclata-sangsamb un pastor se'ls aparegué una serp.El pastor intentà matar-la amb un bastó ogarrot. En Rafel li ho impedí argumen-tant-li que l'animal no tenia més culpaque estar seguint el seu camí i passarprop d'ells, no per agues( motiu se li ha-via de llevar la vida.

Continuant a la vila amb cl seu oficiposaren els dos germans un taller de sa-bates al carrer d'en Ribes.

Aquest taller es convertí en un punt dereunió de gent jove i també de tertúlies idiscussions. Tot això amb l'acompanya-ment d'una gramola —d'aquelles de trom-pa-. Quan algun client no trobava la feinafeta li deien que esperàs una estona iposaven música per amenitzar l'espera.

Molts de joves aprengueren a ballar alseu local i algun altre, a más a més, aperfeccionar la lectura ja que els feia Ile-gir en veu alta i anava corregint els defec-tes de pronunciació i els explicava el sig-nificat de les paraules que no entenien. Avegades els germans abandonaven la sa-bateria i els joves continuaven ballant.

També era molt respectuós amb la for-ma de pensar i amb les creences dels al-tres. Algú li retragué una vegada el per-què consentien que la seva cunyada anisa missa —els republicans no eren gairepracticants religiosos aleshores -, la con-testa va ser ràpida, "Tothont ha d'anarallà on vol".

De la seva faceta política podem desta-car com hem dit abans que pertanyia a laUnió Republicana Federal i es presentàper aquesta agrupació política a les elec-cions municipals del 12 d'abril de 1931.

les mateixes que acabaren amb la monar-quia borbona i instauraren la segonaRepública.

A les eleccions obtingué 148(1) vots aldistricte del poble on es presentava, res-tant com a candidat més votat i per sobredel que seria el futur bade Joan Mas Verd-Collet- que obtingué 127 vots ocupantla segona posició. La Unió RepublicanaFederal obtingué la majoria absoluta ambset regidors d'un total d'onze

Al nou Ajuntament constituït el mateixmes d'abril en Rafel Pocoví quedà inte-grat a la comissió de Governació.

De la seva etapa de regidor municipal jahem destacat el seu paper en actes públicsen els quals solia intervenir com a orador.

Una altra anècdota d'aquella època ique també ens permet calibrar encara másIa seva vàlua personal és la que conta queun dia estava repassant amb els seus com-panys de l'Ajuntament els comptes muni-cipals fins ben entrada la nit. Acabada lasessió en Rafel partí cap a ca seva. Quanes tombà damunt el Hit notà alguna cosa al'orella, era un Ilapis de l'Ajuntament queper descuit oblidà deixar-lo al seu Hoc. Nos'ho pensà dues vegades, sense esperarl'endemà es tornà vestir i retornà el llapisa la Casa de la Vila.

Arribà la data fatídica del 18 de juliolde 1936 amb l'aixecament militar contrala República. Dia 23 del mateix mes elsfalangistes envaeixen l'Ajuntament i laSocietat Republicana. A la nit molts re-publicans són obligats a beure oli de ricí,entre ells en Rafel Pocoví, però despréssels alliberà.

Es a finals del mes d'agost, després deIa invasió i posterior rebuig de les tropesprovinents de la peninsula i comandadespel capità Bayo, que la qüestió s'enterbo-leix per als republicans montifirers.

Rafel Pocoví Gomila fou detingut ambel seu amic i correligionari GuillemGarcias Sastre —Mosson- el 22 d'agost iconduït a l'Ajuntament. Sels enduguerenel dia següent, vigília de Sant Bartomeu.Aquell any no hi hagué revetla.

No se sabá res més d'ell fins al 8 de se-tembre que la seva cunyada, juntamentamb una germana de Guillem Garcias,anà al cementeni de Palma a cercar infor-mació. Els indicaren dos bolics de roba,un duia el número 888 i l'altre el següent,el 889. Amb el reconeixement de la robaes confirmà la notícia. Tenia cinquantaanys.

Aquesta és de forma resumida la petitahistòria d'un personatge bo i senzill queestava per damunt la realitat del seutemps. Això, com a molts d'altres,costà amb tota seguretat la vida.

Diuen que el seu germà no pogué supe-rar el tràngol i morí al cap de pocsmesos2 .

Guillem Mas

(I) Al sistema electoral imperant aleshores sola-ment es permetia presentar-se per un districte; lesllistes eren &cries, és a dir, es votava a les perso-nes, no als partits. També s'ha de recordar que lesdones no votaren fins a l'any 1933.

(2) Vull expressar el meu agraïment a les perso-nes que amb la seva collaboració han fet possibleaquest escrit, a Bartomeu Bauz.à Socias —Rafela-,Maria Garcias Sastre —Mosson-, Gabriel Roscar

Jaume —Titina- i Bartomeu Verd Fiol —Baco-.

Cuina mallorquinaForn de llenya

Ctra. de Manacor, km. 31 • Tlf. 64 63 14 •

20 LA NOSTRA HISTORIA

LES ORDENANCES MUNICIPALS DE 1887 - III

Es regula el trànsit de carros icarruatges

Art. 31. Es prohibeix acaramullar femsen el recinte del poble per més temps quel'absolutament indispensable per a ser re-collit pels fematers. Igualment es prohi-beix depositar-lo a manco distancia decent metres de la darrera casa del poble,tot sota multa de 5 pessetes.

Art. 32. Els carros que traginin el fernshauran d'anar acondicionats de tal maneraque no sels pugui caurc part de la carregadurant el transit, incorrent, en cas contra-ri, el conductors en la multa de 2 pesse-tes.

Art. 33. Sens permís de l'Autoritat noes podran criar porcs dins el poble, sotamulta de 5 pessetes.

Art. 34. No es permeten en els portalsde les cases xots, gal lines, indiots o altresanimals, ni pels carrers el que hi transitinbísties sense anar acompanyades, sotamulta al seu amo de 5 pessetes.

Art. 35. Durant el mesos que l'Autori-tat disposi, cap ca podrà sortir al carrersense morral; però en tot temps l'haurand'usar els mastins, els de caça i altrescastes semblants. A més, aquests darrerss'hauran de dur subjectes amb una cade-na o corda, sota multa als seus amos de2 pessetes.

Art. 36. Es prohibeix rentar roba en elsparatges destinats a abeurar el bestiar,com també tirar en els pous i fonts públi-ques i particulars o a les seves síquies

qualsevol cosa que pugui fer mal bé o en-terbolir l'aigua, sota multa de 2 pessetes.

Art. 37. Tots els qui vulguin establirfondes, posades, cafes, hostals, tavernes,botelleries o qualsevol altre Hoc públic,prèviament donara avís a l'Autoritat, sotala multa de 3 pessetes.

Art. 38. Els qui tenguin fondes, hostalso posades hauran de dur un registre de lespersones que passin a viure-hi i tambéprendran nota el dia de la seva sortida,sota multa de 5 pessetes.

Art. 39. Els cafès tancaran a les deu imitja de la nit des del ir d'octubre fins aIa II de març, i a les onze, des de 11 d'a-bril lins l'últim de setembre, sota la multade 5 pessetes.

Art. 40. Les tavernes i botelleriess'hauran de tancar a les deu i mitja de lanit des del ir d'octubre fins a la fi demarç i a les deu i mitja del ir d'abril finsa la fi de setembre, sota igual multa del'article anterior.

Art. 41. Tots els individus que es tro-bin en els carrers o establiments públicsengatats seran castigats en la multa de 5pessetes.

Art. 42. Per a establir en un paratgepúblic qualsevol del jocs lícits, com bi-liars, ballesta o altres semblants és neces-sari permís de l'Autoritat, la qual el podràretirar quan ho cregui convenient.

Art. 43. Incorreran en la multa de 3

Un dels nebots del batle Ferrando, poctemps després de publicades les

ordenances municipals

pessetes els qui corrin amb carros o ca-valls per l'interior del poble si aquests noduen morral.

Art. 44. Sempre que es trobin dos car-ros es donaran mútuament la dreta. Elsqui per faltar a aquestes disposicions do-nassin Hoc a baralles o queixes seranmultats en 5 pessetes.

Art. 45. No es podrà deixar cap carroun lloc on impedesqui el II lure transit,causi molèstia o perjudici als veïns, sotamulta de 2 pessetes.

Art. 46. Incorreran en la multa de 2pessetes els amos o conductors que dei-xin aturat en un Hoc de transit carro o bís-tia per més temps que el que sia necessariper carregar o descarregar.

Art. 47. Tot carro, sense excepció, quetransiti pels carrers i camins mitja horadesprés de post el sol, haura de dur unllum col.locat de tal manera que es vegitant de la part davantera com de la de da-rrera, sota multa de 2 pessetes.

Art. 48. Igualment i sota la mateixamulta de 2 pessetes estan obligats tots elcarros a dur el nombre d'ordre del mode imanera que determini l'Autoritat.

Art. 49. Els cotxes-diligències que es-tiguin destinats al transport de viatgershauran de donar notícia a l'autoritat delnombre que hi puguin caber amb la co-moditat necessària, així com de l'itinerarique segueixin i hora de sortida, que nopodran variar sense avisar-ho prèviamental púhlic, sota multa de 5 pessetes.

(Continuara)

TEMPS PASSAT

21

Damunt un carro

Per obtenir una foto queno fos com les que es

feien la majoria, aquestestres nines que un dia de

primavera de 1950 estrobaven davant ca

mestre Joan Sampol nose'ls va ocôrrer altra cosaque pujar damunt el carro

que aleshores hi haviadavant i varen

demanar per favor alnostre fotògraf que els

tiras la instantània que arapodem contemplar. I això

que era un diumengehorabaixa.

Naturalment aquestessimpa tiques nines ara jatenen 50 anys més. Nosón males de destriar.

Comen cant per l'esquerra:Prudència "Mestret",

Francisca "Andreva" iCatalina "Solandera".

OA"

lt;

Quan era al•lot jove m'agradava moltjugar a futbol. Els fets es remunten alsanys 1947 i 1948, temps en què, ambalguns, formàvem part de l'equipÀguiles de Montuïri, quan molts dediumenges ens enfrontàvem amb els deSencelles, Sineu, Santa Eugènia od'altres pobles. I quan venia un dia defesta que nosaltres no jugàvem encaraanàvem a reforçar l'equip de Lloret. Percert que en una ocasió dins aquest tempsi formant part com a reforç amb elsd'aquest poble anàrem a jugar a Consell.El fet és que desconeixíem que setmanesabans, quan els de Conseil jugaren aLloret, havien rebut molta violència,cops, "castanyes" en un partit que vaacabar de mala manera.

Fou per això que el públic conseller enspitava i insultava sense saber nosaltres elper què. I tanta fou la pressió, que en unmoment de la segona part hi haguéinvasió de camp. Estàvem empatats a un.Començaren a pegar-nos i jo vaig esser elprimer en rebre. No vaig voler fugirperquè no m'atupassin més, però quan emvaig donar compte tenia tot el públicdamunt i estava revoltat de gent contra lameva persona. Aleshores em vaig tirar enterra i estava tan ajupit que no emtrobaven i això que em cercaren fins quevaig poder fugir amb tota velocitat cap ales casetes, i així no em pogueren agafar.Després vaig pensar que ho vaig fer bé, jaque d'aquesta manera em vaig escapard'una atupada.

Era tanta l'afició al futbol que d'aquí aLloret hi anàvem amb bicicleta i deLloret a Conseil o a un altre poble, ambcamió. Des de Lloret ens induïa a anar-hien Pere Sampol, qui havia estat futbolistaamb el Montuïri i aleshores era el mestred'allà. Els qui més hi anàvem a jugarérem en Rafel "Costa", en Rafel Sampol,en Mateu de Meià, en Llorenç "Neo", enJaume "Terric", en Pere "Prats"... ambqui ens trobàvem quan teníem 15 o 16anys, sobretot els vespres, anant a escolaamb don Pep Estelrich. De dia jo anava aPorreres i ailÌ aprenia i feia feina detorner i ja guanyava qualque cosa.

Aquell temps era molt diferent deld'ara. Ens era permès fer capbuitades ifins i tot semblava que un se'n feia gros ibravejava de certs fets, vists ara, extra-vagants.

Relatat per Pere Miralles "Malherba"

Un partit de futbol accidentat

22 PUBLICITAT

4ts Oiquide cà'

ESPORTS

23

Gaspar Sastre, entrenador de l'equip de I preferent"Vuit i nou jugadors de Montuïri han jugat habitualment"

Dos dies després de jugar i guanyaral Sant Jordi amb un resultat de 1-3, va-rem realitzar aquesta entrevista a l'en-trenador del Monta In que actualmentjuga la lligueta d'ascens a III Divisió.

En Gaspar ens va comentar que haviaentrenat equips juvenils i que els da-rrers tres anys realitzava les funcionsde segon entrenador del CE Vilafranca.A principis de la temporada va assolirel càrrec de preparador del Montuïri deRegional Preferent.

- Per començar, em podries dir quintipus de futbol t'agrada per al teuequip?

- Quan era jugador ja m'agradava eljoc de tocar la pilota, un joc atractiu, ino he canviat. El que tenc també presenten el meu equip es la importància d'unadefensa sòlida.

- Un cop fort el de no poder pujarde forma directa?

- Per a tots els membres del grup ensva representar una decepció molt gran,ja que l'equip es mereixia l'ascens di-recte sobretot per la gran temporada ques'ha fet aquest any. El darrer mes i migvàrem baixar cl rendiment un poc. I aixòacompanyat d'uns arbitratges dolents

Classificacia final Regional Preferent

ens va fer perdre la primera posició.

- Després de guanyar el Sant Jordi,com es presenta la lligueta?

- Els meus jugadors i jo, actualment,no pensam quin partit serà el decisiu. Elque tenim bastant clar és que aquest ti-pus de competicions són difícils pelspocs partits que s'han de jugar. Quedarsegons a la lliga no ens afavoreix en capsentit, i per això ens prenem la lliguetapartit a partit.

- Com són els equips rivals?- Espanya, un equip amb molta

d'història i amb l'obligació de pujar pelseu pressupost. Del seu joc et puc dirque es molt ràpid i que té un centre delcamp molt fort. Sant Jordi d'Eivissa, hiha uns quants jugadors que són interes-sants i el seu joc es bastant ho. Soledat,és la sorpresa de la lligueta. Han realit-zat un final de lliga molt fort. Els seusjugadors són molts joves.

- Creus que es interessant per aMontuïri tenir un equip a III Divisió?

- Esportivament sempre és molt inte-ressant tenir un equip en aquesta catego-ria. La meva opinió es que es pot feruna bona base amb gent de Montuïri. Larendibilitat es cl problema, encara que jocrec que, amh gent que participi econò-micament, podria ser realitat el tenir unequip a III Divisió.

- Vols afegir qualque cosa?

- M'agradaria remarcar dos fets moltimportants per a mi. El primer es l'aficióque segur que en aquesta lligueta ensaportarà els seus ànims més que mai.L'altre es que l'aficionat i jo podem es-tar més que orgullosos pel fet de podergaudir quasi tota la temporada de vuit inou jugadors de Montuïri a les alinea-cions.

Jaume Mayol Roca

Sóller 38 22 10 6 87 40 76Montuïri 38 22 9 7 88 39 75La Unió 38 19 7 12 73 57 64Espanya 38 16 12 10 54 40 60Ferrioler 38 17 8 13 89 63 59Calvià 38 16 9 13 49 43 57Alcúdia 38 15 12 11 54 57 57Soledat 38 IS 8 15 48 58 53Montaura 38 14 10 14 55 57 52Peguera 38 13 12 13 59 59 51Murer 38 13 12 13 54 56 51Andratx 38 13 10 15 44 45 49P. Arrabal 38 12 13 13 56 56 49S'Horta 38 13 7 18 50 76 46Son Roca 38 12 10 16 42 59 46Casa Miss 38 12 9 17 57 70 45Port Sóller 38 I() 12 16 57 70 42La Victòria 38 10 I 1 17 46 55 41Independent 38 9 8 21 48 93 35Llosetí 38 7II 20 41 63 32

Cafè CanPieres

Nova direccióPl. Major, 2

Tif. 971 64 64 60 Montuïri

Marc Soler, doble subcatnpió de Mallorca d'atletisme escolar

24 ESPORTS

L'equip de futbol sala iniciació, campió de Mallorca

Les seniors de bàsquet ascendeixen a la categoria AutonòmicaLligueta d'ascens: Si el Montuïri no ensopega en Es Revolt, ascendirà

Tot i que ens trobam a finals de tem-porada, les noticies són nombroses i bo-nes en aquest mes de juny.

Quasi tots els equips de futbol, futbolsala i bàsquet han arribat al finals de lescompeticions. Els únics que es troben enactivitat aquest mes de juny són els dePreferent i els alevins.

L'equip de futbol sala escolar de lacategoria iniciació queda campió deMallorca a les finals disputades a NaCapellera de Manacor el dissabte 13 demaig. Guanya tots els partits per Ampliadiferència.

Ens arriba la notícia que les séniors debàsquet han ascendit a divisió autonòmi-ca per haver estat subcampiones a la ca-tegoria provincial.

Marc Solier Costa es proclama doblesubcampió de mallorca d'atletisme ini-ciació a les finals celebrades al polispor-tiu Princeps d'Espanya el dissabte 20 demaig. Fou en 40 metres tanques, amb unregistre de 8,1. A 600 metres llisosmarca 2:06.7 minuts. El seu companyOctavi Reixac també realitza una bonafinal ja que aconseguí classificar-se pera les semi fi nals de 40 metres llisos.

L'equip de I Preferent ha fet subcam-pió de Mallorca. Ara disputa la lliguetad'ascens a III divisió juntament ambel 'Espanya de Llucmajor, Soledat dePalma i Sant Jordi d'Eivissa.

Els juvenils de futbol han acabat elcampionat de II regional en sisena posi-ció d'entre 13 participants i el cadetshan fet penúltims d'entre 11 clubs.

Pel que fa al bàsquet, l'equip júnior haparticipat a la fase d'ascens sense haverguanyat cap partit.

RESULTATS DEL MES DE MAIG

FUTBOLI Preferent

Montuni, I - Alcúdia, IEspanya, I - Montuïri, 2Montuïri, 5 - Son Roca, 0 (darrer par-

tit Higa)Lligueta ascens a Ill divisió

Sant Jordi d'Eivissa, 1 - Montuïri, 3Espanya, O - Montuïri, I

JuvenilsMontuïri, 1 - Barracar, 2Sineu, O - Montuïri, 1Montuïri, I - Escolar, 0 (final)

CadetsMontuïri, I - Barracar, 4Cardassar, 3 - Montuïri, 0 (final)

AlevinsMontuïri, 3 - Barracar, 3Felanitx, 13 - Montuïri, 2Montuïri, 3 - Marratxí,

FUTBOL SALASéniors

Felanitx, 6- Ca Na Poeta, 3Ca Na Poeta, 2 - P. Vicens Marratxí, 7R. Marratxí, 4 - Ca Na Poeta, 4Cana Poeta, 3 - Apa Siurell,Iniciació escolar (finals Mallorca)Montuïri, 7 - Manacor,Montuïri, 4 - Esporles, 2Montuïri, 5 - La Salle Inca, 0Montuïri, 5 - Maria Salut, 2 (final)A més a més, els dos equips (A i B)

han participat cada dissabte a les troba-des comarcals del mes de maig ques'han celebrat a Algaida, Lloret (noméshi ana el B) i, amb motiu del 700 aniver-sari, a Porreres i Sant Joan. La darreratengué per escenari es Revolt deMontuïri on jugaren dotze equips divi-dits en tres pistes.

BASQUETJúnior

Montuïri, 27 - J. Mariana de Sóller, 45Cadets

Bons Aires, 43 - Montuïri, 27Campos, 41 - Montuïri. 19

EscolarsEs féu una trobada de la categoria

benjamí el dissabte 13 de maig a les pis-tes des Dau i escola amb motiu de la ce-lebració dels 700 anys de Montuïri. Hiparticiparen equips de les comarques desPia i Migjorn: Santanyí, Joan Capó deFelanitx, Montuïri A, Montuïri B, Petrai Porreres.

L'ajuntament entrega una medallacommemorativa a cada esportista i orga-nitza una festa. Santanyí féu campió, se-guit de Joan Capó de Felanitx. Després,quedaren els equips montuners.

El dissabte 27 intervengueren a les fi-nals de Mallorca disputades al pavelló deFelanitx. Informaren a la propera edició.

Les més petites -categoria iniciació-anaren el dijous 25 de maig al pavellóde Campos per participar a una trobadadels 700 anys. Hi participaren Portoco-lom, Montuïri, Joan Capó de Felanitx Ai B, Sant Alfons i Campos. Les montta-reres guanyaren dos partits i en perderenun.

Biel Gomila

OrportvA

' . 14A0R/l.

El Odium després de l'etapa de Montuïri: Jordi Salas (*), TomeuQuetglas (*), Tomeu Amengual (*), Toni Vives, Toni Karmany,

Miguel Cirer (*), Rafel Miralles (") i Fermín Andrés (*).Els qui porten (*) són ciclistes del CC Montuïri

ESPORTS

25

El Club Ciclista Montuïri, protagonista del Pla'2000La XVIa edició del trofeu ciclista "Pla

de Mallorca-Gran Premi la Caixa" quepatroci : Conseil Insular va viure laquarta jornada competitiva el passat diu-menge dia 28 de maig amb la pancartade meta situada a Montuïri. Va esser l'e-tapa reina, la més muntanyosa d'aquestany. Tres voltes des de Montuïri cap a lacarretera de Lloret, Sant Joan, Son Costai tornada al nostre poble. Després conti-nuaren cap a Randa, Llucmajor i Graciaabans de tornar al punt inicial.

Foren 94 els ciclistes que hi participa-ren. A Ics deu del dematí partiren. Benprest, l'únic ciclista natural de Montuïri,en Rafel Miralles es va escapar i es vadistanciar 50 segons del gran pilot per-seguidor. Va tenir forces per aguantar alcapdavant fins que iniciaren la pujada aRanda. Allà, el grup capdavanter era no-

Classificacions finalsFutbol - Juvenils - r Regional

Cardassar 24 19 2 3 74 20 59Santanyí 24 16 3 5 87 30 51Murer 24 17 0 7 81 42 51Vilafanca 24 15 3 6 46 40 48Algaida 24 11 7 6 49 38 40Montuïri 24 10 2 12 39 57 32Espanya 24 8 6 10 41 41 30Sineu 24 9 3 12 27 34 30Sta. Maria 24 8 5 11 44 68 29Escolar 24 8 3 13 37 44 27Barracar 24 9 0 15 43 70 27Alcúdia 24 6 2 16 45 86 20P. Pollença 24 1 2 21 21 81 5

Futbol - Cadets - 2" RegionalEscolar 29 18 2 0 113 10 56Petra 20 16 2 2 113 23 50Margalaida 20 12 4 4 47 19 40Arta 20 11 2 7 63 37 35Barracar 20 9 3 8 38 52 30S'Horta 20 8 3 9 42 44 27Felanitx 20 8 2 10 33 49 26Peguera 20 6 2 12 51 65 20Cardassar 20 5 3 12 31 74 18Montuïri 20 3 2 15 27 103 11At. Escolar 20 0 3 17 15 97 3

Bàsquet - Fase d'ascens - JúniorJ. Mariana 6 6 0 327 203 12M. Guillem 6 4 2 272 222 10Sta. Maria 6 2 4 218 274 8Montuïri 6 0 6 117 295 6

més d'una vinte-na d'unitats.

Així arribarena Llucmajor iiniciaren la puja-da a Gracia. Ladura ascensió vaprovocar petitstails entre els in-tegrants d'aquestgrup. Dos ciclis-tes del Club lo-cal, Rafel Cerdai Abdon Vich,davallaven cap aRanda unsquants metresdavant els pri-mers persegui-dors quan im-pactaren amb un cicloturista que no haviaobeit les indicacions dels guàrdies deTransit. Afortunadament no va esser mésque un ensurt i els ciclistes es tornaren re-agrupar.

A la part final de la cursa Miguel A.Cirer, del CC Montuïri, i el líder de laclassificació general, Toni Vives s'esca-paren i arribaren 45 segons abans que els18 perseguidors del primer grup. La ter-cera posició va ser per Rafel Miralles queva arrodonir una brillantíssima actuació.

Classificació de l'etapa:I. Miguel Cirer (CC Montifiri) 1.51.212. Toni Vives(AC Sineu) mt.3. Rafel Miralles(CC Montuïri) a 45 seg.

4. Miguel A. Santos(AC Sineu) mt.S. Toni Abraham (Fotomax)

Classificació General:I. Toni Vives (AC Sincu) 5.25.202. Jaume Sansó (AC Sineu a 58 seg.3. Abd6n Vich (CC Montuïri)a 1.124. Tarciso Souza (CC Montuïri) a 1.185. Rafel Miralles(CC Montuïri) a 1.35

Cal destacar la gran actuació dels ci-clistes de l'equip del nostre poble queencapçalen les classificacions generalsde regularitat, muntanya i metes volantsa més d'haver guanyat la primera etapa,a Muro, i de liderar la classificació ge-neral fins a la tercera etapa.

T. A.

FerreriaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n Telf. 971 64 62 88 •Montuï ri

HO ACONSEGUIREM?HO CONSEGUIREM:Durant molts de mesos hem parlat d'acabar el segle XX tots reconciliats i per-

donats i començar un nou segle totalment nou i diferem. Sabem que hi ha algunespasses fetes, però també se sap que en queden moles per fer. Creim que en elfons la gent en té ganes. Falta una petita empenta, dir-se, per què no en parlam?El dia de Pasqua la gent ja somiava amb la possibilitat de la reconciliació:

Ja s'imaginaven les dues associacions de la tercera edat collaborant mútuament.

S'esperava la reacció favorable dels qui es confessen cristians.

Es dibuixava la illusió de veure les famílies una altra vegada unides.

Aquesta vegada ho aconseguirem!!!Si pel cas les paraules no acaben d'arribar i els sonmis ens semble,' impossi-

bles, aprenguem d'aquestes dues inzatges i triem d'una vegada l'opció.

_Ask__*=2!eglik

40. Állty

"Sti(diNofre Torres, rector

26ESGLÉSIA EN CAMÍ

Collecta Mallorca MissioneraEl passat diumenge dia 28 de maig es

féu la collecta per ajudar als nostres mis-sioners mallorquins que treballen en eltercer món. La quantitat fou de 75.000pessetes. Moites de gràcies a tots els quiheu fet possible aquesta aportació.

Trobada de fi de curs de totl'arxiprestat Es Pla

El divendres dia 2 a les 21h a Monti-Sion de Porreres hi haurà una trobada perdonar el fi de curs a les activitats de l'ar-xiprestat. Serà una trobada de germanor,d'encoratjament i de donar gràcies per totquant enguany hem viscut.

BaptismesEl diumenge dia 11 a les 18h la nostra

parròquia acollirà els infants que han derebre el sagrament del Baptisme.

2n torn de Primeres ComunionsEl diumenge dia 18 a les 19h tendrà lloc

el segon torn per als infants que rebranper primera vegada el sagrament de l'Eu-caristia. En aquesta ocasió la missa de les21h se suprimeix i es trasllada a les 19h.

Festa del Corpus i Diada deCàritas Diocesana

El diumenge 25 de juny se celebra lafestivitat del Corpus. Concentraremaquesta solemnitat a una sola missa. Seràa les 20h i a continuació la processó ambel Santíssim. Es prega que es col.laboriadornat els carrers amb flors i plantes enels llocs del recorregut habituais de laprocessó. Aquest dia de l'amor fratern esdestinarà la collecta a Còritas Diocesana.

Campament per als infants desegon curs de catequesi

Els dies 28 de juny fins al dia 1 de juliolse celebrarò un campament a la Colònia deSant Jordi per als nins i nines de segoncurs de catequesi amb l'objectiu de fer unsdies de convivència, formació i esplai.

Declaració de rendaRecodani a tos eis qui vulgueu

borar amb l'Església Catòlica que heu demarcar amb una X a la casella correspo-nent de la vostra declaració, tant si és ne-gativa com positiva. Jo sabeu que no estracta d'un impost més, sinó de destinar allloc que assigneu la vostra collaboraciócom a ciutadans cristians.

Amics des PuigSota aquest nom s'ha constituït un grup

de gent que es farà càrrec d'obrir tots elsdiumenges de l'any el Santuari de laMare de Deu de la Bona Pau en el Puigde Sant Miguel. De moment durant elmes de juny i els mesos d'estiu s'obrirà ade les 18h a les 20h. Després ja informa-rem sobre l'horari d'hivern. Amb aquestainiciativa es pretén que el Santuari estiguia disposició dels qui vulguin fer una visi-ta a la Mare de Déu i ser un lloc depregària.

Obres de reparació en el PuigEn el Santuari de la Mare de Déu de la

Bona Pau s'han hagut de fer unes seriosesreparacions de la teulada i a molts de re-dols s'ha hagut de fer nova. Aquestesobres pugen la quantitat de 2.064.324 pts.

Nous confirmatsEls passat dia 6 de maig reberen a la

nostra parròquia el sagrament de laConfirmació de mans del Vicari General,Andreu Genovart, els següents: Ja.Ma delRosari Cerdà Pasqual, Sívia Pons Garcia,Antònia Mayol Bauzò, Joan MayolBauzà, Encarna Mayol Samaniego,Margalida Antònia Taberner Barceló iJoana Maria Mayol Cerdà.

A la meya mare

Es desset de maig, mumarea les nou des dematíla deixàrem enterrada,ajuntada amb mumpare.Jo quasi li desitjavasa mort, perquè ella aguantavaaquell mal que l'ofegava;no el podia resistir.I es servici el va tenir;cada pic en anar-hijo ho veia, que li agradava;finalment, ja no parlava;juan mirava, se notava

allò que volia dir.S'enyoranga ja es aquíjo ja ho se, que sol fugir;tardara en estar acabada;molta gent l'apreciava,i ho va ser molt bona mare,i es funeral demostrava;ho pot dir es qui hi va venir.

Amador Font•VERGER

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓCtra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUffil

MISCEL.LÀNIA 27

11:Al: CAR MTh fACAlh6 juny 1950

Miguel Gomila Cerda "Pollo" ambMaig de 2000

Dia 8 l' I litres m 2

Maig de 2000Naixements

Catalina Fiol Ferrando "Pinera". " 21 0'2 Dia 30 abril.- Pedro Jesús LOpez20 Juny 1950 " 25 33'5 Fernandez, fill de Pedro i de Basília.

Pere Sampol Cerda "Sampol" amb " 27 0'9 DefuncionsAntònia Fornés Pocovf "Passiva". Total 35'7 Dia 4 Maig.- Margalida Amengual

Juan , "Malaneva", fadrina de 89 anys.

Eill)019[0Th4 Juny MontuïriIl PetraI 8 " Porreres

10 anys enrereJuny de 1990

Obra teatral-musicalA la Sala Mariana i per tres vegades

—els 9, 16i 17 de juny de 1990— es va re-presentar pel Grup de Teatre de Montuïri,dirigit per Honorat Moll, l'obra musical "ElDiluvio que viene". Fou un èxit en tots elsaspectes i fins i tot posteriorment anarena Eivissa a representar-la.

25 anys enrereJuny de 1975

Excursió a RomaDia 4 de juny de 1975 tornaren a Mon-

tuiri els excursionistes que dia 21 demaig passat anaren a Italia. Un d'ells, ellbatle, Joan Miralles, va haver de quedarhospitalitzat a Roma degut a una greumalaltia, fins que uns 25 dies despréspogué retornar, si be encara va haver deromandre hospitalitzat a una clínica deCiutat fins a principis de juliol.

Acin A'a)4fM2 juny 1975

Juan Espinosa Pacheco "Juan" ambSebastiana Sastre Barceló "Trobat".

21 juny 1975Pere Canyellas Corró "Canyelles" amb

Joana Ramonell Verger "Mianes"

&ME? c -.A l&At)Peix amb salsa d'ametles i anous

IngredientsUn quilo de peix, oli, una ceba, una

tomatiga, aigua, 7 o 8 bessons d'ametles,4 anous i julivert.

ElaboracióEnfarinar el peix i fregir-lo, pen) que

no sia cuit, sols una girada. Posar el peixdins una greixonera. Sofregir dins l'olide fregir el peix, una ceba i tomàtiga;posar aigua que tapi el peix i deixar-lobullir 5 minuts. Posar-hi els 7 o 8 bes-sons d'ametles i els 4 anous ben picats iel julivert tallat ben petit i deixar-lo quebulli fins que s'espessi la salsa.

Joana Arbona Ventura "Serrai"

25 Juny St. Joan2 Juliol Vilafranca

50 anys enrereJuny de 1950

Interns a la Clínica MentalL'Ajuntament havia demanat a la

Diputació per no pagar les estades delsmontdirers internats a la Clínica Mentalde Jesús. Pere, com que s'havien d'acre-ditar diferents punts sobre pobresa i al-tres i no essent possible, l'Ajuntament aIa sessió de dia 15 de juny de 1950 vaacordar abonar totes les estades dels in-terns de la vila.

100 anys enrereJuny de 1900

Compra d'armes per als municipalsEn ague!i temps l'armament dels guar-

dies municipals estava tan espenyat queIa Corporació a la sessió de dia 6 dejuny de 1900 va acordar comprar duescarabines sistema Remington amb lesseves corresponents baionetes i munició.

20 40 60 00 160 180

Segon llinatge

11181.1111 221111110M1 181111111M111181124400.051 ,18Inn 16orarri 19

01.1110112011111111111111111111241111111811118 23NOMMOMii

24111111111111111 a

1831141111111111114 29111111111111108118 28luir4--41i801119131

341111181111=1811811348.1111111.11111.11 38

341.1811181111111111111111111111113581■111.18.8M1 53

3552

35IMOMMINNI 37

4342

911111111=1111111111111111144.....11.11.18.15 87-;11111111111111111111M11111144

49• nr177111111111111111•46

81111111111111111111128-18411111111•11111152

4560

VergerIM111111•11011.101 83

Gomila 83-41,orma4101111.0111111101.1111.11101 75

Cercla

Mesquida

Fullana

Tous

Moll

Roca

Manera

Servera

Rossinyol

Fiol

Sastre

Mas

Rige

Garau

Martorell

Arbona

Pocovi

Amengual

Ribas

Nicolau

BauzEr

26

79A, 84

Primer Ilinatge---•_

ri4440

Mayal

Miralles

1===.4.2

Aylkess.

s 4,7 91

140164

le*

Any

1900

Habitants

2.727

1920 2.857

1940 2 943

1960 2 710

1980 2 210

2000 2.403

28

DE LA VILA

El llinatge Miralles es d'un bon tros el més corrent a Montuïri

Si el 1940 s'acostaven als 3000 habitants, el 1991 eren quasi mil menys

Quan encara no s'ha fet el cens de po-1)laci6 de Montuïri corresponent al l'any2000, hores d'ara ja s'entreveu que tornaanar en augment. No és que sia pelnombre de naixements —que aquests da-rrers anys de cada dia és inferior al dedefuncions—, sinó particularment deguta gent d'altres poblacions que s'empa-dronen en el nostre poble, sobretot im-migrants magrebins, que en el transcursdel darrer any se n'han vist arribar moltsa la vila cercant feina i un millor mitjàde vida.

Si durant el segle que estam per aca-bar veiérem com en cl cens de 1991 lapoblació superava en poc els dos milhabitants —exactament 2.045—, a princi-pis de juny d'aquest 2.000 arribavenquasi als 2.400. Això fa suposar que en-cara anirà en augment i quan es faci elcens del proper 31 de desembre aquestaxi fra serà superada.

En el començament del segle XX lapoblació de Montuïri era de 2.727 habi-tants, quantitat que va anar poc a pocaugmentant fins a l'any 1940, que fouquan es va donar la xifra més alta del'actual segle —2.943 persones—. Però foua partir d'aquesta data quan va començarel descens de població i es pot dir que jano es va aturar fins a l'esmentat 1991, sibé entre el 1980 i el 1990 assistírem auna lleugera pujada. Aquests darrersanys s'ha tornar a empadronar gent d'al-tres indrets —ja que continuen superantles defuncions als naixements— fins arri-bar a l'actualitat en gué, degut sobretot alfenomen immigratori segueix augmen-tant.

LLINATGES

Segons un estudi duit a terme fa pocanys per Gabriel Mestre Oliver, el qualencara consideram vigent, descomptantsobretot els immigrants magrebins, elnombre dc I limages diferents compta-

itzats es de 242 sí consideram els quefiguren com a primer II inatge, si hé icom és habitual el nombre de cognomsque apareixen com a segon llinatge ésbastant més elevat. En aquest cas supe-ren els 290.

Montuïri es un dels pobles de Mallor-

ca on encara es conserven els llinatgescaracterístics, entre cls que destaca Mrattes, essent Montuïri el l'oc on asso-

leix una freqüència molt més elevadaque a qualsevol altre indret a

Cal fer notar que en el nostre pobleapareixen també un bon grapat de Ili-natges que son corrents a al tres viles deMallorca, con són Mayol, Cerdà, Go-mi la, Amengual, Martorell... juntamentamb altres que són, a més del ja esmen-tat Miral les, característics dc la vila,com és el cas de Pocoví, Tous, Verger oRossinyol, cl qual, per cert, aquest da-rrer, apareix rcgistrat amb vuit grafiesdiferents, si bé i tractant-se d'un llinatgemallorquí, la grafia abans transcrita ésIa més correcta.