FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

Filosofia de la sospitaLa filosofia contemporània (del segle XX) ha estat marcada per les grans qüestions plantejades pels grans “mestres de la sospita” o “aquells que fan caure les màscares” (expressions encunyades per Paul Ricoeur, 1965). Des d’aleshores s’han seguit una sèrie de noms en forma de tríada (segons aquells aspectes que es vulguin destacar de la filosofia contemporània), dels quals Ricoeur en cita: Marx, Nietzsche i Freud. Tots tres, des de perspectives diferents, mostren una certa crisi, encara no resolta en la filosofia que els va precedir. Fonamentalment, cada un des d’un àmbit diferent, posen en evidència els punts febles i emmascarats en la noció de subjecte de la tradició moderna:

Marx desvela la ideologia com a falsa consciència o consciència invertida;

Nietzsche moralitat rebuda i engendrada a partir d’un ressentiment contra la vida, desenmascara els falsos valors;

Freud posa al descobert les disfresses de les pulsions inconscients.

FILOSOFIA DE LA SOSPITA Desconfiança en tot

argument racional ja que al darrera S’AMAGA una VOLUNTAT que vol imposar-se.

La intel·ligència, la RAÓ es veu com un instrument pervers de la voluntat

Crítica a la cultura occidental que es basa en el coneixement racional: CIÈNCIA i FILOSOFIA

Pierre Menard, autor del Quijote“Es una revelación cotejar el Don Quijote de Menard con el de Cervantes. Éste, por ejemplo, escribió (Don Quijote, primera parte, noveno capítulo): (…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo,

depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venirRedactado en el siglo diecisiete por el “ingenio lego”

Cervantes, esa enumeración es un mero elogio de la historia. Menard, en cambio escribe: (…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo,

depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venirLa historia madre de la verdad; la idea es asombrosa.

Menard, contemporáneo de William James, no define la historia como indagación de la realidad, sino como su origen. La verdad histórica para él no es lo que sucedió; es lo que juzgamos que sucedió. Las cláusulas finales –ejemplo y aviso de lo presente, advertencia de lo por venir– son descaradamente pragmáticas.”

Jorge Luís Borges: “Pierre Menard, autor del Quijote”; a Ficciones

Influències Els presocràtics i els sofistes.

Importància del canvi i una visió plural, no unívoca de la vida

L’esquerra hegeliana. Ateisme i materialisme

Darwin. Centralitat de la vida i evolucionisme

Schopenhauer. Voluntat. Pessimisme estètic.

Wagner. Òpera esdevé un art creatiu total. Amor per Còsima (Ariadna, exemple de superhome)

FILOSOFIA A COP DE MARTELL Destrucció dels valors

establerts per la cultura occidental

Principalment ataca:1- La metafísica: critica

la imposició de la raó sobre els instints2-La moral: critica

l’existència d’uns valors sobre la voluntat (expressió de la VIDA)3-La Religió

judeocristiana: com engany davant la creença en un món ultramundà

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE

• Filòsof alemany, va néixer el 15 d’octubrede 1844 a Röcken, en la Turíngia, al si d’unafamília protestant.• Ell era el primogènit, però va tenir unagermana, Elisabeth, que va jugar undestacat paper en la seva vida.• El 1849 va morir el seu pare de"debilitament cerebral" .• A partir de 1859 va estudiar en laprestigiosa escola de Pforta on va rebreuna acurada educació i la influència deSchopenhauer.• Posteriorment va estudiar filologiaclàssica i teologia a Bonn durant el cursacadèmic de 1864-1865

Artur Schopenhauer (1788-1860) La voluntat de viure no és una realitat individual,

sinó un principi universal, un impuls il·limitat mai satisfet. L'ésser humà és qui s'adona d'aquesta insatisfacció insuperable: la finalitat de la vida no és la felicitat sinó el dolor i la mort. La intuïció de la voluntat de viure com a realitat fonamental condueix a Schopenhauer a un profund pessimisme, a una actitud de renúncia radical a la vida; Schopenhauer, seguint les doctrines de Buda, proposa el camí d'ascetisme. No així Nietzsche, que partint de la mateixa intuïció de la voluntat de viure com a realitat absoluta, condemnarà l'actitud de renúncia i predicarà el sí a la vida en totes les seves formes.

Obra fonamental: El món com a voluntat i com a representació

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE• 1869 Professor adjunt a Basilea –fins quedimiteix l’any 1879 per raons de salut. Eljove professor Nietzsche (vint-i-cinc anys)intima amb Wagner (que en té llavorscinquanta-sis i inicia la composició de laTetralogia) i amb Cosima Wagner (trentaanys). Cosima, que posteriormentanomenarà Ariadna és el seu amorplatònic.• 1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal devista, nàusees, vòmits… que l’obliguen aretirar-se de l’activitat universitària ambuna petita pensió D’aleshores ençà portauna vida de "filòsof errant" sempre buscantclimes favorables a la seva salut. Lamalaltia acabarà essent una forma de vida,gairebé el "punt de vista" des del qual jutjael món.

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE

• 1881 A l’agost, al balneari de Sils-Maria,en una passejada, té la intuïció de l’eternretorn. L’any següent coneix la jove Louvon Salome que pretén en matrimoni.• 1889 El 3 de gener a Torí (Itàlia) esprodueix l’episodi de l’eufòria, generalmentdiagnosticat com a brot d’esquizofrènia ocom a sífilis. Nietzsche, al mig del carrer,s’abraça plorant a un cavall mig mort que elseu amo estava fuetejant… l’episodirecorda alguns episodis de Sant Francescque també abraçava els "germansanimals".

BIOGRAFIA DE NIETZSCHE

• Retorna a Basilea i finalment és ingressatper la família al manicomi de Weimar;només en sortirà per fer curtes estades acasa de la seva mare. Mor el 25 d’agost del1900.

OBRES DE NIETZSCHE

1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretaciói crítica de la cultura. Influenciat perSchopenhauer i Wagner. Obres: L'origen dela tragèdia, Consideracions intempestives

2. Fins 1882: Homenatge a la cultura iesperit lliures, en un sentit semblant al dela Il·lustració francesa. Obres: Humà,massa humà, Aurora, Gaia ciència

3.Fins 1887: Època de Zaratrusta o de laVoluntat de poder. Obres: Així parlàZaratrusta, Més enllà del bé i del mal,Genealogia de la moral, Ecce Homo

NIETZSCHE a “ECCE HOMO”

“ JO conec el meu destí…JO no vull creients; crec que sóc massa maligne per això; JO

no crec en mi mateix…JO no sóc un home, JO sóc la dinamita”

VITALISME

CAUSES: 1. Reacció sistemes filosòfics que situen la

felicitat en l’ordre racional o social2. Darwin: Selecció natural. Exclusió del

fixisme i creacionisme.CARACTERÍSTIQUES:

1. Felicitat entesa com a destí individual.2. La VIDA és el valor fonamental3. Afirmació de l’INSTINT per sobre del

component racional.

Crítica de la cultura occidentalUtilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA: estudi dinàmic i vital per tal de trobarl’origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la història.

La cultura occidental és DECADENT NEGACIÓ DE LA VIDA

ERROR

ORIGEN?

NIHILISME

DIONÍS APOL·LO

SÒCRATESPLATÓ

Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís

DIONÍSAcceptació de la vidaPassió, instint, canvi Voluntat irracionalNit, foscorDolor cósmicBogeria, rauxa

APOL·LORebuig i negació de la vidaRaó, equilibri, harmoniaVoluntat racionalDia, lluminositatAlegría solarPau, seny, prudència

EN LA TRAGÈDIAMúsica, dansaCor ( poble )

ParaulaPersonatges ( aristòcrates )

Configuren la tragèdia clàssica

però L’essencial és el fons dionisíac

ESPERIT DIONISÍAC I ESPERIT APOL·LINI

SÒCRATES PLATÓ

Renúncia a la vidai prefereix morir.

Nega el canvi.Més importància

a les idees

Van trencar l’harmonia de la tragèdia grega i van imposar la

RACIONALITAT.Van oblidar l’origen metafòric dels

conceptes i imposaren laVERITAT ABSOLUTA.

ORIGEN DEL NIHILISME

El problema de Sòcrates «El fanatisme amb què la reflexió grega sencera es llança

a la racionalitat delata una situació difícil: s’estava en perill, es tenia una sola elecció: o bé perir o bé ser absurdament racionals... El moralisme dels filòsofs grecs a partir de Plató té uns condicionaments patològics; i el mateix el seu afecte a la dialèctica, Raó = virtut = felicitat significa simplement: cal imitar Sòcrates i implantar de manera permanent contra els apetits obscurs una llum diürna —la llum diürna de la raó. Cal ser intel·ligents, clars, lúcids a tot preu; tota concessió als instints, al que és inconscient, condueix cap a baix... [...]. El que ells escullen com a remei, com a salvació, no és a la vegada, més que una expressió de la décadence [...]. La llum diürna més enlluernadora, la racionalitat a tot preu, la vida lúcida, freda, previsora, conscient, sense instint, en oposició als instints, tot això era només una malaltia diferent —i de cap manera un camí de retorn a la virtut”, a la "salut”, a la felicitat... Haver de combatre els instints —aquesta és la fórmula de décadence: mentre la vida ascendeix, la felicitat és igual a instint»NIETZSCHE. Crepuscle dels Ídols, «EL problema de Sòcrates».

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)

L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sensació

ENGANY(No pot conèixer

ni com és ell mateix)VERITAT

Establerta socialment mitjançant el LLENGUATGE

REALITAT?

Crítica al criteri de veritatcom a correspondència

OBLIT

La paraula és lareproducció en sonsd’un estímul que estradueix en un impulsnerviós que crea unaimatge a partir de la qualmetafòricamentrepresentem el món.CARÀCTER CONVENCIONAL

DEL LLENGUATGECrítica a les idees de Plató

I als Universals com a realitats

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)

D’on prové l’impuls cap a la VERITAT? Prové de la pròpia capacitat racionalque transforma les intuïcions en

esquemes

Ajuden al pas de laImatge al concepte

Residu d’unametàfora

Recerca de la veritat

Recerca del sentit de l’homei de seguretats

Només és possible la seguretat i la calmaComprenent que cadascú té veritat (perspectivisme)

I que tota percepció és una interpretació

Crítica a la CIÈNCIA

Vol quantificar el que només sónqualitats. Les lleis de la naturalesanomés expressen relacions entre fets enun moment determinat.

És el resultat de voler fixar larealitat. La ciència creaconstantment metàfores perdonar consistència al món.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)

HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU

Estoic o angoixat davant la intuïció

Se’n riu de les abstraccions. Alliberat de la rigidesa

conceptual.

Conceptes fonamentals

Segons Nietzsche es troba instal·lat en la cultura

occidental des dels seus orígens

CONCEPTE DE NIHILISME

Posició filosòfica que constata la manca de valors vitals i de l’existència. NIHIL VALET ( Res té valor)

POSITIU-ACTIU: és el reconeixement de les condicions per

les quals Occident ha arribat a ser nihilista. Té un sentit reactiu i combatiu.

Negació de la negació de la vida. Té tres moments:1. Destrucció dels valors vigents fins

aleshores.2. Afirmació, distanciament vers la

tradició. Moment de reflexió.3. Nova valoració sobre la vida que

condueix a l'esperança, a "l'Aurora".Voluntat de poder.

NEGATIU: és l'essència de la tradició

platònica-cristiana. Absència de sentit. Negació de la vida.

Es pot afegir un tercer sentit: El nihilisme passiu o budista.Consisteix en la interiorització de la vida humana. S'ha desuperar.

TEMES: LA MORT DE DÉUAmb la metàfora de la “mort de Déu” Nietzsche expressa la negació a laMetafísica i a les idees immutables que es presenten com a veritats absolutes.També reflecteix el procés de desintegració de la cultura occidental queconcentrava en la idea de Déu tot el valor d’aquest món.

El procés de la mort de Déu

• S’inicia en el Renaixement Antropocentrisme

• Continua en la Il·lustració

Substitueix a Déu per: Raó, Ciència, Progrés

Nihilisme parcial

Reaccions a la mort de Déu

Nihilisme total: actitud que adopten els que, al descobrir que Déu ha mort, cauen en la desesperació.

Nihilisme actiu: l’home ha de convertir-se de manera explícita i voluntària en l’assassí de Déu per alliberar-se i crear els seus propis valors.

De les tres transformacions De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el

lleó, a la fi, en nen.Moltes coses feixugues hi ha per a l'esperit, per a l'esperit fort, que sap suportar, en el qual habita el

respecte profund: coses més feixugues, i àdhuc les més feixugues, és el que deleja."¿Què és feixuc?", així pregunta l'esperit que sap suportar, i s'agenolla, com el camell, i vol anar ben

carregat.Que no és això, humiliar-se per tal de mortificar el propi urc? Fer brillar la pròpia toixesa per riure's de la

pròpia saviesa?O és això: capbussar-se en aigua llòtica, quan aquesta és l'aigua de la veritat, i no apartar-se de les

gèlides granotes i dels gripaus ardents?O és això: estimar aquells que ens menyspreen, i, al fantasma, donar-li la mà, quan ens vol fer por?Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega a coll l'esperit que sap suportar: com el

camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert.Però en el desert més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit es converteix en lleó, vol fer

presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert.Aquí cerca el seu últim senyor: es vol tornar el seu enemic, i l'enemic del seu últim Déu, per assolir la

victòria vol lluitar amb el gran drac.Quin és el gran drac al qual l'esperit no pot seguir anomenant Déu i senyor? "Tu has de" s'anomena el

gran drac. Però l'esperit del lleó diu "jo vull"."Tu has de" li barra el pas, resplendent com l'or, una bèstia coberta d'escata, i damunt cada escata brilla

rutilant "tu has de"!Valors mil·lenaris brillen en aquestes escates i així parla el més poderós de tots els dracs: "Tots els valors

de les coses - brillen en mi.""Ja han estat creats tots els valors, i tots els valors creats - sóc jo. En veritat, no hi ha d'haver cap més

"jo vull"!" Així parla el drac.Germans meus, per què cal el lleó a l'esperit? Per què no n'hi ha prou amb la bèstia de càrrega que

renuncia i respecta?Crear nous valors - tampoc el lleó no és capaç de fer-ho: però crear-se llibertat per a noves creacions -

això sí que és capaç de fer-ho el poder del lleó.Crear-se la llibertat i un sagrat no àdhuc enfront del deure: per això, germans meus, cal el lleó.Prendre's el dret de nous valors - això és la presa més horrible per a un esperit que suporta i que

respecta.Però digueu, germans meus, què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire

s'ha de convertir en nen?Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un

primer moviment, un sagrat dir si.Sí, per al joc del crear, germans meus, cal un sagrat dir si: l'esperit vol ara la seva voluntat, el que havia

renunciat al món es guanya el seu món.Tres metamorfosis de l'esperit us he contat: com l'esperit es convertí en camell, i el camell en lleó, i el

lleó, a la fi, en nen.Així parlà Zarathustra

SuperhomeAmb la MORT DE DÉU només es poden adoptar dues actituds:

Fan falta tres transformacions o metamorfosis1. Que el CAMELL es transformi en LLEÓ: el camell significa la forma de viure que carrega

el pes de la culpa.

2. El LLEÓ significa el trencament amb el jo haig i la substitució pel jo vull, una voluntat capaç de ser lliure.

3. Però el LLEÓ s’ha de transformar en NEN. En el neu veu Nietzsche la millor simbolitzaciódel superhome com a l’home innocent, alliberat de la culpa cristiana i com a home creador,que inventa els seus propis valors.

Superhome

El darrer homePrecipitat al Nihilisme. Només cerca la comoditat i els plaers quotidians. Sense ideals ni valors.

Home nou que es proposa crear nous valorsDonarà un nou sentit a la vida.Representant dels ideals aristocràtics

TRETS DEL SUPERHOME

El superhombre és un esperó i una meta per als homes potencialment superiors, mai per als

mediocres. ELITISME

El superhome és el sentit de la terra, aquell ésser capaç d'afirmar la vida tant en els seus aspectes lluminosos i racionals com en els més foscos i

passionals. VITALISME

La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat com per voler que es faci etern. ETERN RETORN

És l’únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER, de domini, de creació... que admet l’error. “Arriba a ser el que ets”

Superhome(Übermensch)

És l’home nou (profetitzat per Zarathustra)– s’emancipa de la moral cristiana (Anticrist)– propugna valors vitals (revalorització del cos

enfront de l’esperit)– diu dionisíacament sí a la vida, que inclou la

seva tragèdia i insensatesa (joia-dolor, felicitat-infelicitat)

– fa pròpia la idea de l’etern retorn de l’idèntic– es posa com a voluntat de poder, que

interpreta perspectivísticament el món– crea nous valors (transvaloracions) el lloc dels

vells

Superhome"Jo us predico el superhome. L'home és quelcom que ha de ser superat. Què

heu de fer per superar-lo?Fins ara tots els éssers han creat alguna cosa que els supera: i vosaltres voleu ser el reflux d'aquesta gran marea i recular fins a la bèstia en comptes de superar l'home?Què és el simi per a l'home? Una riallada o una vergonya dolorosa. I precisament això ha de ser l'home per al superhome: una riallada o una vergonya dolorosa.Heu seguit el camí des del cuc fins l'home i encara en vosaltres hi ha moltes coses que continuen essent cuc. Antany fóreu simis i ara l'home és encara més simi que qualsevol simi.Però el més savi de vosaltres és també un conflicte, un híbrid mig planta, mig fantasma. Però potser us dic que us torneu fantasmes o plantes?Mireu, jo us predico el superhome!El superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sia el superhome el sentit de la terra!Jo us conjuro, germans meus, que resteu fidels a la terra i que no us cregueu aquells que parlen d'esperances sobreterrenals! Són gent que emmetzinen, tant si ho saben com si no.Són gent que menyspreen la vida, són gent que agonitzen, que s'han emmetzinat ells mateixos; la terra ja n'està tipa: tant de bo se'n perdi la mena!Antany, ultratjar Déu era l'ultratge més gros; però Déu ha mort, i amb Ell han mort també aquests ultratjadors. Ara la cosa més horrorosa és ultratjar la terra i estimar les entranyes de l'inescrutable més que no pas el sentit de la terra! (Nietzsche. Zaratustra)

L’ETERN RETORN

Tradició judeo-cristiana

TEMPS LINEAL

Superhome

TEMPS COM ETERN RETORN

El present només té sentit des del futur. És en el futur on l’home se salva

definitivament de la seva miserable existència terrenal. Significat de

l’etern retorn

L’etern retorn

té dos sentitssentit cosmològic només hi ha aquest món

suprema fidelitat a la terrasentit axiològicsimbolitza que aquest món és l’únicexpressa que tot és bo i justificable

Representa el destí: “amor fati”.Metàfora per expressar el sí a la vida.Visió cíclica del temps.

“Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitudmés solitària i et digués: "aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’hasviscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptablesvegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofriment, cadaplaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és extraordinàriament petit igran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateixordre i en la mateixa successió; alhora, també aquesta aranya i aquest raigde lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’eternrellotge de sorra de l’existència serà capgirat sempre de bell nou —comtambé tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols"? No et llançaries aterra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera?O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual lirespondries: «ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!»? Siaquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, talcom ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i acada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptablesvegades?», constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O nohauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar resmés que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i eternsegellament?”

NIETZSCHE, La gaia ciència

Transmutació dels valorsEls valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència...

Com han de ser els nous valors? VIDA

Genealogia de la moral judeocristiana

Finalitat: descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeo cristiana de valorar

Mètode: utilitza l’etimologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo" y “dolent" en les llengües més antigues

Per a totes les cultures primitives, el terme "bo" és sinònim de noble, fort, poderós, ric.

Van ser els nobles (en el sentit estamental) qui van establir una primera contraposició entre la seva moral, la moral dels senyors i la resta, la moral dels esclaus.

Genealogia de la moral (1887)

Característiques del poble jueu•Triomf de la forma sacerdotal

•Els sacerdots mobilitzaren al poble contra els nobles

•El seu mòbil fou el ressentiment del dèbil respecte al fort

Poble sotmés històricament

TRANSVALORACIÓ

Es va considerar “dolent“el poder, la fortalesa, la salut, la crueltat i

el plaer.

Es va considerar "bona" la compassió, la renúncia,

la malaltia, la debilitat

En la major part de les societats primitives, la forma noble iaristocràtica de valorar es va imposar sobre la forma sacerdotal

Genealogia de la moral «A tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu,

era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme "bo" en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent". L’exemple més eloqüent pel que fa a aquest darrer punt és el mateix mot alemany "Schlecht”, que significa “dolent”. En essència, és igual al mot "Schlicht", que significa “simple”, “senzill” (...), i que originàriament qualificava l’home senzill, vulgar, sense que encara impliqués una sospitosa mirada de reüll, sinó la simple intenció de contraposar-lo al noble. A l’època de la Guerra dels Trenta Anys si fa no fa, és a dir, bastant tard, aquest sentit es canvià en el que s’empra actualment.»NIETZSCHE, Genealogia, I, 4.

Genealogia de la moralLa sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo-cristiana

El fonament premoral del qual sorgeix aquesta forma de valorar és un fonament dedebilitat. Ha estat el resultat del ressentiment d’un poble de dèbils la que ha donatorigen a la forma esclava de valorar. Res hagués passat si haguessin coexistitambdues morals, però el crisitanisme va imposar universalment els seus valors.

Mitjans utilitzats pel cristianisme per imposar la seva forma de valorar:

•la utilització sacerdotal de la mala consciència, de la consciència moral: és per aNietzsche el resultat d’una perversió dels instints.

•Ideals ascètics: proposen a l’hombre como a fi el seu debilitament.

L’ascètica és un recurs de la vida dèbil i malalta per a seguir vivint, doncs proposa larenúncia als grans sentiments i a les grans passions

L’ideal ascètic està sempre mostrant un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat. I a tot el que implica, en últim terme, una voluntat de no-res (NIHILISME)

Moral d'Esclaus: Moral de Senyors:(Cristianisme i socialisme)

És la moral dels dèbils que a fi de fer-se forts han creat els anivelladors omaneres que ha trobat el dèbil perafirmar-se: Igualtat de drets; fixació de l'espècie; guerra al poderós.És la moral de la mediocritat. Bo equival a dèbil, pobre, impotent,malalt...Moral de la democràcia, vol igualar.

(Superhome)És la moral dels forts i està dirigidaper la Voluntat de poder: forçacega, passió pura, apetència,pulsions... És l'essència del món, és lallei última de cada ésser que vol elpropi desplegament, que vol sermés...Tot l'univers físic, moral i artístic noés res més que força, energia,necessitat, impuls...Justifica, com a condició necessàriade l'afirmació de la vida, l'error.

Aforismes de Nietzsched'"Humà, massa humà,"• No solament s'ataca per fer mal a algú, per vèncer-lo, sinó de vegades pel mer desig

d'adquirir consciència de la pròpia força.• La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta

d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem una persona " Però, que feliç ésvostè! ", en general protesta.

• L'avantatge de la mala memòria és que se'n gaudeix diverses vegades de lesmateixes coses per primera vegada.

• El que ens trobem tan de gust en plena naturalesa prové que aquesta no té opiniósobre nosaltres.

• Les dones arriben a ser, per mitjà de l'amor, la qual cosa és en la ment de l'home queles estima.

d'"Així parlava Zaratustra“• És precís saber-se estimar a si mateix, amb amor sa i saludable, per saber suportar-

se a si mateix i no vagabundejar.• Els homes no són iguals: així ho diu la justícia; i ells no poden voler el que jo vull.• L'home és quelcom que ha de ser superat; l'home és un pont i no un final.de "Més enllà del bé i del mal"• El que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal.• El desil·lusionat parla: "Jo esperava ecos i no n'he trobat més que elogis".• No s'odia mentre es menysprea. No s'odia més que a seu igual o al seu superior.

“Poders filosòfics”