11

PARLAMENT D'ANTONIM. BADIA 1 MARGARIT

A vui és atorgat, per dinovena vegada, elPremi d'Honor de la Fundació Jaume ,.

Tots els qui rhan rebut fins ara han comen-t;:atI/ur oració amb uns mots d'agraiinent.No cercaré maneres originals d'expressar-me. També jo, per cortesia, per simpa tia,per gaubant;:ai per sinceritat, coment;:o,comtots els qui m 'han precedit, dient amb totaranima: Moltes gracies!

Gracies a MariaFont i, indirectament (queno vol pas dir menys afectuosament) a lamemória de L/uís Carul/a, tots dos sempretan deferents amb mi. Els regracio, no sola-ment per la part important que enguany emcorrespondins racomplimentde I/urnobleigenerosa empresa, sinó sobretot per al/óque aquesta empresa (aracristal.litzadaen laFundació Jaume 1)significa en els esfort;:osper acostar-nos al país que somniem.

Gracies també al Jurat que ha atorgat elspremis en aquesta ocasió. ElJurat és el brat;:executor del projecte i, com a tal, liescau deprendre les opcions concretes, que la Funda-ció assumeix i fa seves. Aquest Jurat haestat molt benevol amb mi, potser perque hapres més en consideració embranzides co-ratjoses que realitzacions efectives. En re-passar la I/istadeIs qui el componen, m 'ado-no que és pIe de bons amics. No s 'hauranguiar, més que per ranalisiaprofundida de lameva modesta aportació, per una obnubila-ció provocada per restima que em profes-sen? Si així fos, potser haurien caigut debona fe en un tracte de favor, com els queavui estan tan de moda en la vidapública. Entot cas, els tranquil.litzarade saber que nopenso interposar cap recurs contra el vere-dicte.

Els membres del Jurat em permetran, d'al-tra banda, que ara m'adreci concretament aAina Mol/, que, entre tots el/s, ha estat de-signada per a cantar les meves excel.lencies.Deixeu-me dir que la meva relació personalamb el/aés molt antiga, tant si la faig remun-tar als meus vel/s contactes amb la familiaMol/, com si parteixo del període de la sevacarrera a la Universitat de Barcelona, quedata de coment;:osdeIs anys cinquanta i que,sense solució de continui'tat, s'enl/at;:aambtot el teixit d'interessos professionals i hu-

98 - FUNDACIÓ JAUME I

mans i de neguits per la I/engua catalana.Gracies, Aina, pel que has dit. Et perdonopel pecat d'exageració que hi has comes.

Vaig veient les coses clares. Els membresdel Jurat no ignoraven que en els últims me-sos he estat objecte de diverses mostresd'afecte, quan sempre he dit i repetit que elshomenatges no em plauen. I han tingut porque, entre aquestes manifestacions (a lesquals he assolit de sobreviure) i el fet quecada any en tinc un més que ranterior, jo noem convertís en un home del passat. "No-més faltaria" -es deuen haver dit- "que,amb rescassetat de mitjans humans ambque es debat lanostra cultura,araperdéssimun peó que almenys es mou com un alfil,com una torre o com un caval/ i, si cal, comuna reina".

Amics del Jurat: heu ates el vostre objec-tiu. Entenc el vostre missatge. Mea sponte jahauria procedit així, peró la vostra decisióem referma en el propósit de continuar alpeu del canó, mentre Déu em doni vida iforces per a fer-ho. Així ho vaig escriure a laPresidenta de la Fundació, com a primerareacció davant la notícia de racord del Jurat:-Més que una recompensa pel que jo, ambmés o menys encert,hagipogut realitzar--lideia-, -m'ho prenc com un estímul per atirarendavant-.

" a fe, que la situació actual de la I/engua ide la cultura catalanes ens incitaa mantenir-nos amb resperit prompte i la mirada atenta.No diré pas que els balanr;;osque se'n fanavui no tinguin aspectes positius. Prou queens els recorden els agents de la nostra Ad-ministració, i nosaltres som els primers d'a-legrar-nos-en. D'altrabanda, res més lógic imés natural que recol/ir fruits assaonats,després d'una desena d'anys de les I/eis denormalització o d'ús i ensenyament. Hemconreat en camp adobat. Peró al/ó que ensangunieja són les plantes amargues que hiresisteixen als adobspotser no sempre benaplicats. Aquests condicionaments adver-sos es mantenen contra els pronóstics i en-cara són refort;:ats per nous condiciona-ments no previstos. En efecte, a les qües-tions que no per conegudes deixen de fer-nos patir (com són, entre d'altres, el ritme

lent de la normalització, la feblesa de la I/en-gua als poderosos mitjans de comunicació,les actituds lingüístiques de les generacionsjoves), se n'hi afegeixen de noves (com laintemacionalització d'afers on hom s'oblidade la nostra I/engua, les ombrívoles perspec-tives en el camp polític, el desgavel/ idioma-tic imperant avui al País Valencia).

Certament, si m 'heu cridat ací per raó deIsmeus afanys per la I/engua, en aquests mo-ments no podria silenciaralguns aspectes detota aquesta problemática. I m'ha semblalque la figura que en aquest acte se'ns impo-sa a tots -la de Jaume " que dóna nom a 18Fundació i als Premis que aquesta conce-deix- ens podria ajudar a fer una petita ref/e-xió sobre la situació actual.

No es tracta de fer una disquisició erudita,ni de bon tros. Només una impressió. De 18vida i les actituds del rei En Jaume i de 18

seva originali colpidora Crónica(o Libre deIsFeyts), se 'n desprenen, a parer meu, cincenunciats lingüístics, que ara no puc adduilni comentar, peró que informen la seva vida.Apel.lo sobretot al testimoni deIs qui harresseguit la biografia del rei o s 'han delecta¡I/egint el seu relat autobiografic. Aquesttenunciats pressuposen, respectivament,cinc comportaments referents a la I/enguécatalana, exigibles a totes les generaciomde catalanoparlants que s 'han succert en edecurs de la história i que, per tant, emafecten vivament a tots nosaltres, que ersom la fomada de les acabal/es del seg/fXx. Parlo d'un heretatge del Conqueridolque, no per la seva originalitaten valer-se elde la seva I/engua per a qualsevol comesa,ens ha d'eximir d'acomplir-Io amb fidelitat.

Heus ací els cinc comportaments de qUfparlo. - 1) La proclamació de /'entitat dEla /lengua (el/, que havia tingut contactetnotables amb raragones i amb roccita, optésense vacil.lar per rús del catala i el féLservir amb naturalitat d'un cap a raltre de léCrónica, que és com dir de la seva vida). - 2.La unitat de la /lengua (podem afirmar qUIJaume 1 és el veritable artífex de la unitad'aquesta I/engua: el/la instal.laa Mal/orcaa Valencia, arran de les conquestes respectives d'aquestes terres, que el/ va fomint dI

-epobladors provinents de Catalunya)_- 3)_acategoria i la dignitat de la /lengua (que-elatales comeses més elevades, com són11sdiscursos a les Corts, les entrevistes1mb el Papa i altres reis, etc.). - 4) La uni-fersalitat d'ús en els diferents registres;ngüíst;cs (ultra les ocasions solemnes alue acabo de referir-me, la /lengua del Con-lueridor és apta per a qualsevol altre nive/l1xpressiu: corrent, familiar, col'loquial, vul-lar i tot). - 5) La "/leialtat lingüística", és afir, la consciencia de pertimyer a la comuni-at parlant, la convicció que la /lengua és la¡ase de la seva identitat, I"adhesió fidel i;olidaa la /lengua propia.

No és que Jaume I tingui I"exclusiva d'a-luesta posició envers la /lengua. Sortosa-nent, un exercici semblant podria fer-se1mb la majoria d'escriptors de la literatura:atalana medieval i sempre n'obtindríem elnateix resultat. Laconstatació que la /lenguafetermina la nostra identitat com a poble ésIntiga. És així que cal interpretar la famosarase de Ramon Muntaner: "que d'un /len-luatge solament, de negunes gents no sónantes com catalans H (Capítol 29 de la Cro-¡¡ca).

Pero tornem a Jaume 1,que és el nostrenentor en aquesta sessió d'avui, i exami-lem com els cinc comportaments assenya-3tS ens interpel.len a nosaltres, com a mem-¡res de la comunitat catalanoparlantd'avui.l/o faré cap comentari del primer ni del ter-:er, perque són simplement obvis. Aque/lI"entitat i, per tant, I"existenciade la /lengua)10 el posa en dubte ningú. El tercer (el tofigne de la /lengua literaria)és el més resis-ent davant condicionaments externs, i tam-¡oc no el discuiteix ningú.

En canvi, els altres tres comportaments¡resenten avui nombroses irregularitats inancances significatives, que constitueixenma greu amenaf;aper a la vida de la /lengua.ací és on jo voldria fer un agut toc d'aten-

:ió, formulat amb visió realista i amb espe-'anf;ad'un dema mi/lor.

Vegem-ho. El segon (la unitat de la /len-1Ua)ha estat la causa de més d'una clive/la.lIIalgrat la normaliva gramatical i lexica ano-

11

~.r:

menada composicional, que J'lnstitut d'Estu-dis Catalansabraf;ajustament per anar equi-parant les modalitats de les tres grans re-gions de la /lengua, no han faltat mai veusdiscordants, sobretot entre valencians. Éscert que en els nos tres dies, les generacionsjoves i, en general, lagent culta han assimilatla realitat lingüística sense prejudicis, perono és menys cert que no manquen sectorsrecalcitrants que s'hi resisteixen. Bé que totsho tenim al pensament, no em sé estar derecordar I"especialgravetat de la situació a laValencia d'avui: els partits que hi governen,distriburts entre els que s'inhibeixen i els quedemoleixen, han permes que hi hagi mésd'una manera de parlar i d'escriure la /len-gua. Denunciem una vegada més aquestaactitud, tan poc seriosa i tan aberrant.

Queden encara dos comportaments crí-tics, /'incompliment deis quals ens exigeixuna saludable reacció. Saludable i ineludible,si volem que I"aventura de viure en catalacontinur essent una opció valida. Són elquart (launiversalitat d'ús de la /lengua) i elcinque (la /leialtatlingüística). Tractaréjuntstots dos comportaments, perque I"unimpli-ca I"altre,en els dos sentits. Justament nor-

malitzar una /lengua vol dir "fer-Iad'ús uni-versar, en les persones i en els ens socials.Quantes persones i quants organismes noretenen racons importants, als quals la /len-gua propia encara no ha arribat!EI/lenguatgeprofessional potser n'és la mostra més com-prometedora: adhuc molta gent, que actuaamb valentia en catalaen la resta de lesseves activitats, sucumbeix davant el caste-/la quan es tracta de correspondencia co-mercial, factures, anuncis, receptes medi-ques, /lif;ons a centres docents, actes dereunions, documents jurídics i notarials, etc.La /listase'ns faria interminable.Aquestescontradiccionsdenuncientantes d'altresfal-tes de /leialtatlingüística.

Els catalanoparlants tenim guanyada lafama de /leialsenvers la nostra /lengua. Crecque la tenim justament guanyada. Quan resno ho propiciava, en els segles XVIII i XIXels nos tres avantpassats romangueren fidelsa la /lengua de /lurs pares i avis i /legaren ales generacions venidores el testimoni d'u-nes actituds i la missió de perseverar-hi. Desde cap a 1900, amb la represade la cons-ciencia de poble, les conquestes cíviques,una normalitzacióinstintivai la restauració

FUNDACIÓ JAUME I - 99

11

de les institucions, semblava que ens ho ha-víem de menjar tot. Pero han passat moltescoses i la /leialtat deIs més ferms presenta,avui encara, buits incomprensibles, el mésimportant deIs quals és rabsencia (o rexigüi-tat) de la /lengua propia a la premsa i alsaltres mitjans de comunicació, que sónacceptades socialment com una mala as-trugancia irredimible. No podem adormir-nos-hi.

Quan el Jurat decidí d'atorgar-me el Premid'enguany, jo, que assistia, a Palerm, al Con-grés de Romanística, feia poques hores quehavia tingut una /larga conversa amb el ro-manista croat Zarco Muljacic, avui professora Berlín. Lingüísta i sociolingüista eminent,Muljacic afirma va que una /lengua qualsevo/,per més que posseeixi una historia brillant i

una codificació impecable, si no té oportuni-tat de desenvolupar-se, de ben poc li servi-ran aquests dos factors, altrament indispen-sables. Una estona després, l'il.lustre co/'le-ga exposava la seva comunicació al Con-grés, en la qual insistia en aquest postulat. Icita, entre d'altres exemples, la situació de la/lengua catalana en els anys quaranta.

Dita així, rasseveració feia efecte. Puc dirque, bé que a mi no em deia res de nou,m'impressiona de sentir-la. Passada una al-tra estona, em telefonaven de Barcelona es-tant, per a donar-me la per a mi tan gratanotícia. Vaig pensar que, d'una manera oaltra, jo havia de tras/ladar-vos ací aque/lafrase d'una figura important de la romanísti-ca europea, que jo vaig copsar com un veri-table missatge. Un missatge sobre la res-

PARLAMENT DE CARME MIQUELen nom deis sis guardonatsamb els Premis d'Actuació Cívica

Em permetreu que abans que res, mani-feste el meu agraii11ent als altres cinc

guardonats amb el Premi JAUME I d'actua-ció cívica, per haver delegat en mi la presentintervenció. Agralda i satisfeta estic peraquesta representativitat no merescuda, laqual assumesc amb molt de respecte.

Parle aquí, per tant, en nom de tots sis i hofaig" en el meu valencia, variant de la nostra/lengua comuna que no és altra cosa sinouna mostra de la riquesa lingüística que con-juntament posseii11.-

I en valencia manifeste el reconeixementde tots nosaltres a la Fundació Jaume I i alsmembres del jurat que ens ha atorgat aquestguardó. Sabem que al /larg i ample de lesnos tres terres hi ha moltes, moltíssimes per-sones que anonimament i dia a dia, desd'ambits diversos treba/len per la norma-lització lingüística, per la difusió de la nostracultura, per la consecució d'una societat mi-/lor. Amb el treba/l de tanta gent s 'esta bas-tint un futur que tots volem més just i mésnostre.

100 - FUNDACIÓJAUME I

Nosaltres, els sis guardonats, en som unsentre tants i per aquest motiu ens sentimprivilegiats. Pero volem fer-vos saber queamb racceptació d'aquest privilegi que ésper a nosaltres el Premi, refermem el nostrecompromís en una actuació, diversa perquediverses són les característiques de cadas-cun de nosaltres, pero coincident en els nos-tres interessos i objectius.

Per a tots sis, ensenyar, divulgar la nostra/lengua, treba/lar per la integració social icultural de persones nouvingudes, cercar ca-mins de tolerancia i estima, són camps d'ac-tivitats que ens satisfan i complauen.

Des de la pluralitat deIs nos tres plan teja-ments vitals, des de la pluralitat de la nostraprocedencia geográfica, des de la pluralitatde les nos tres professions i activitats dia-ries, volem contribuir a la consecució d'unasocietat que, des de la propia identitat, sigacapar;: d'unir autoconeixenr;:a i autoestimaamb solidaritat. Hi és, sera, el nostre granetde sorra. Més ben dit, els nostres sis gra-nets de sorra que juntament amb tantíssims

ponsabilitat que tenim els catalanoparlantspel que fa a resdevenidor de la nostra /len-gua. Si als anys quaranta rextorsió de la/lengua venia d'un poder opressor exterior,avui, en el conjunt deIs factors que ramena-cen, s 'hi fa sentir la nostra manca de /leialtat.Ens ho perdonaríem nosaltres mateixos, araque encara hi som a temps? Ens ho perdona-rien els nostres successors, quan ja fosmassa tard?

Els qui /luitarem abrivadament contra elsperi/ls que s'abatien damunt nostre durant ladictadura, avui sabem que ja no ens quedenmolts anys de vida per a escometre els pe-ri/ls que ens assetgen. Aquests reclamensang jove i re/leus adequats entre les novesgeneracions. E/les tindran la paraula.

altres que hi ha escampats arreu, ens perme-ten tindre fe en el futuro

Ho hem dit abans: en som uns entre tants.Per aixo, voldria acabar aquesta intervencióamb la lectura d'un poema de Vicent An-drés Estellés que dedica en el seu momental cantant Ovidi Montllor. Ambdós tambévalencians, com sabeu.

Jo sóc un entre tants tots t'ho han recordatpoble amb elpoble esperesconfíesperseveresun entre tants ho canten les veus i les gui-tarresun entre tants la pena ramor a boca plenatots anaven cantant jo sóc un entre tantsun entre tants com fan ramor i fan el paun entre tants com naixen creixen pateixenpass enjo sóc un entre tants tots passarem de /largde sobte en veus del poble reviuran certescosesunes poques paraules elementals i claresun amor un camí una rosa un destí

A tots vostes, moltes gracies!