������ ���������� �� ���������� ����

���� �� ���������

12 Unitat 1

El planeta Terra

1

CONTINGUTS

1. Com és la Terra?

2. Els moviments de la Terra

3. La localització de punts

terrestres

4. La representació de la Terra

5. Llegir mapes i plànols

6. Llegir i comentar

mapes topogràfics

AMPLIA I DESCOBREIX

L’horari universal

RESPON� La Terra és un dels planetes del Sistema Solar. Com

es diuen els altres set planetes?

� La Terra també és coneguda com el Planeta Blau, a

causa del color que li donen els gasos de l’atmosfera

i l’aigua que la cobreix. Des d’on es poden obtenir

imatges en què s’observa aquest color blau del pla-

neta?

� Entra a www.fourmilab.ch/earthview/satellite.html i

podràs observar imatges del planeta Terra.

� Què són els atles i quina utilitat tenen?

Coneixement i interacció amb el món físic

• Saber orientar-se respecte dels punts cardinals.

• Localitzar punts terrestres en diferents tipus de mapes i plà-

nols i manejar l’atles amb habilitat.

• Localitzar en un mapa els principals elements del relleu

mundial, europeu, espanyol i català.

Tractament de la informació i competència digital

• Llegir mapes topogràfics.

Comunicació lingüística i audiovisual

• Gaudir de la lectura de novel·les.

Matemàtica

• Conèixer les unitats de longitud i les seves conversions per tal

de llegir correctament els documents cartogràfics a escala.

• Calcular itineraris en un mapa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

13El planeta Terra

La Terra vista des de la Lluna.

La Terra en l’UniversNo coneixem les dimensions de l’Univers, però sí que sabem

que està format per milers de milions de galàxies constituïdes

per diversos cossos celestes.

Una d’aquestes galàxies és la

Via Làctia. El Sol es troba en-

tre els més de dos-cents

mil milions d’estrelles

que en formen part,

una estrella de força

grandària, al voltant

de la qual orbiten

diversos astres,

que formen el Sis-

tema Solar.

El planeta Terra

és un dels altres

d’aquest sistema. Terra Sol

Via Làctia

1.1. Forma i dimensions

La Terra és un planeta petit. La seva superfície és de

510 000 000 km2 (unes 900 vegades la península Ibèrica),

més d’un milió de vegades més petita que el Sol.

El planeta Terra és geoide. Això significa que és esfèric i

lleugerament aplatat pels pols.

A causa d’aquest aplatament, el diàmetre de la Terra és més

gran a l’equador que als pols*. Així, per a envoltar el nostre

planeta per la part més ampla, s’hauria de seguir la línia de

l’equador (40 074 km).

Aquesta línia imaginària divideix la Terra en dues meitats

iguals anomenades hemisferis*. A l’hemisferi nord, es

concentra un 39% de superfície continental, mentre que a

l’hemisferi sud només n’hi ha un 19%. La resta és aigua.

1.2. Les parts de la Terra

La geosfera: la part sòlida de la Terra

La geosfera està composta per tres capes concèntriques:

l’escorça, el mantell i el nucli.

La superfície de l’escorça terrestre, continental i oceànica,

és el lloc on vivim. S’hi troben muntanyes, valls, planes, fos-

ses marines... Són les formes del relleu que recordarem en

la unitat 2.

A mesura que ens acostem al nucli, la temperatura i la pres-

sió augmenten, la qual cosa influeix en l’estat dels mate-

rials. Per exemple, l’escorça i la part superior del mantell,

que reben el nom de litosfera, estan formades per mate-

rials sòlids que suren sobre una capa de magma, constituï-

da per materials semifosos que surten a la superfície amb

les erupcions volcàniques.

La hidrosfera: la part líquida de la Terra

La hidrosfera és la capa formada per l’aigua que es troba a la

superfície de la Terra. L’aigua cobreix unes tres quartes

parts de l’escorça terrestre i en aquesta es dissolen mine-

rals de les roques i gasos de l’atmosfera.

La major part de l’aigua de la hidrosfera (un 97%) es troba

en oceans i mars. Són les aigües oceàniques.

Només el 3% són aigües continentals. La major part de

les aigües continentals es troba en estat sòlid als casquets

polars i les glaceres (2,37%). Les aigües continentals líqui-

des són majoritàriament subterrànies (0,6%) i les que es

troben en superfície (rius, llacs...) només representen un

0,03% del volum total de l’aigua del planeta.

1. Com és la Terra?

14 Unitat 1

30 km

2 900 km

100 km

5 100 km

6 370 km

0 km

LES PARTS DE LA GEOSFERA

És la capa més superficial i prima, for-mada per roques sòlides que consti-tueixen els continents (escorça conti-nental) i els fons de mars i oceans(escorça oceànica), coberta pels marsi els oceans.

ESCORÇA

És la part més interna i la més gruixuda.Està format principalment per ferro i níquel,que suporten elevades temperatures. El nu-cli extern es compon de materials fosos il’intern és sòlid.

NUCLI

És la capa que ocupa més volum del to-tal de la Terra (82%). En la part superiorestà el magma, mentre que el mantellinferior és sòlid.

MANTELL

Pol Nord

Pol Sud

Hemisferi nord

Hemisferi sud

Diàmetre polar: 12714 km

Diàmetre equatorial:12756 km

Equador: 40074 kmde longitud

Meridià: 40009 kmde longitud

1. Podem afirmar que la Terra és una esfera? Per què?

2. Com es denomina la línia imaginària que divideix el pla-

neta en els hemisferis nord i sud?

— Localitza els dos hemisferis en el

mapa de la pàgina 16. Quin con-

centra una extensió més gran de

continent? En quin dominen els

oceans?

Indica, en el dibuix, les diferents parts

de la Terra que apareixen en l’apartat.

Escriu una oració amb cadascuna de

les paraules que hagis citat.

Una novel·la de Jules Verne es titula Viatge al centre de la

Terra. Creus que seria possible arribar-hi? Quines dificul-

tats hi trobaríem?

5. Llegeix l’apartat relatiu a la hidrosfera i

anota les dades sobre la distribució de

l’aigua. Elabora un gràfic circular amb la

informació extreta.

6. Dedueix el significat de les paraules se-

güents: hidroelèctrica, hidroavió, geo-

grafia, geologia i biologia.

7. Explica què és la biosfera i on es loca-

litza.

4.A

3.R

L’atmosfera:

la part gasosa de la Terra

L’atmosfera és la capa d’aire formada per diferents gasos

que envolta el planeta Terra. Està constituïda per diverses

capes diferenciades per la composició, la temperatura i la

densitat, que estudiaràs en la unitat 4.

La capa més propera a la superfície terrestre, i que està en

contacte amb la geosfera i la hidrosfera, és la troposfera.

Té una altitud de 12 000 m sobre el nivell del mar, encara

que en els primers 6 000 m hi ha la major part de l’aire que

respirem i és on es formen els fenòmens atmosfèrics (nú-

vols, vent, pluja…). A mesura que augmenta l’altitud, dis-

minueix l’oxigen, motiu pel qual ens resulta més difícil res-

pirar.

1.3. La Terra: el planeta de la vida

La Terra és un planeta* del Sistema Solar* que, al seu torn,

està immers en la Via Làctia*, la qual forma part de la to-

talitat de l’Univers*.

En aquest planeta es donen unes condicions determinades

perquè existeixi la vida: presència d’aigua, temperatura

ambiental adequada i existència d’una atmosfera amb els

gasos necessaris per als éssers vius (oxigen, diòxid de car-

boni, etc.).

Aquestes condicions només es troben en la biosfera. Es lo-

calitza entre els 10000 m d’altitud sobre el nivell del mar i

els 5000 m de profunditat de les aigües oceàniques. És a

dir, ocupa la zona superficial de la geosfera, la hidrosfera i

la zona més baixa de l’atmosfera.

La biosfera està integrada per una gran diversitat de for-

mes de vida. És el que es denomina biodiversitat.

15El planeta Terra

78% 20%

1%

Nitrogen Oxigen

Vapor d’aigua (mitjana)

Argó0,9%

Diòxid de carboni0,03%

Altres gasos(neó, heli,metà, ozó...)

0,07%

COMPOSICIÓ DE L’AIRE EN L’ATMÒSFERA

L’origen grec dels termes científics

Geosfera, litosfera, hidrosfera, biosfera... segurament et deus

haver adonat que aquests termes científics són paraules

que presenten semblances, ja que acaben igual. Tots proce-

deixen de la llengua grega clàssica.

La terminació -sfera es refereix a la forma esfèrica de la Terra.

Els altres components tenen significats diversos. Per exem-

ple, líthos significa ‘pedra’, atmós significa ‘vapor’, hidros sig-

nifica ‘aigua’, geo significa ‘terra’ i bio significa ‘vida’.

Així doncs, la litosfera és, tal com hem vist, la part de la Ter-

ra composta per materials sòlids o pedres. Fixa’t que molts

d’aquests components apareixen en altres termes (biodiver-

sitat, geològic, hidrològic...), i per això conèixer-los et pot

ajudar a esbrinar-ne el significat.

AC

TIVITA

TS

2.1. El moviment de rotacióLa Terra gira sobre si mateixa d’oest a est: és el moviment de rotació*. El gir s’e-

fectua al voltant d’un eix imaginari, que va de nord a sud, i que està lleugera-

ment inclinat.

La Terra roda a una velocitat aproximada de 1690 km/h a l’equador i triga qua-

si 24 hores a completar un gir. En girar davant del Sol, només una part rep els

rajos solars, que il·luminen i escalfen, mentre que l’altra roman fosca i més fre-

da. És a dir, s’originen els dies i les nits.

Els fusos horaris

Amb la rotació de la Terra, el Sol apareix primer en els punts situats més a l’est

i es pon per l’oest. Per exemple, quan a Austràlia clareja, a Espanya encara és

de nit, i quan a Espanya comença a sortir el Sol, a Austràlia s’inicia la tarda;

també clareja abans a les Balears que a Galícia.

Si es regulessin els horaris dels diferents punts terrestres només amb la posi-

ció del Sol, s’originarien problemes pràctics per a l’organització de les societats

(horaris dels transports, retransmissions de televisió, horaris de treball...). Per

això, es va decidir dividir l’esfera terrestre en 24 fusos horaris, o zones horà-

ries de 15° de la circumferència de l’equador.

El fus base coincideix amb el meridià de Greenwich (Regne Unit). A mesura

que s’avança cap a l’est, s’avança una hora cada vegada que es travessa un fus.

Cap a l’oest, en canvi, es retrocedeix una hora per fus.

A la pràctica, no tots els fusos horaris ocupen 15°: alguns han estat modificats,

perquè alguns estats els han adaptat a les seves fronteres (com ara el cas de la

Xina). D’altres, com ara Rússia o els Estats Units, tenen diferents fusos.

2. Els moviments de la Terra

16 Unitat 1

Quina hora és?

Imagina que vols trucar a Tòquio (al

Japó). Si a Catalunya són les 10:00 del

matí, estaran encara desperts al

Japó?

Si et fixes en el mapa, el Japó està a

l’est d’Espanya, a 8 fusos horaris. És a

dir, hem d’avançar vuit hores el nos-

tre rellotge: quan a Catalunya siguin

les 10:00 h, al Japó seran les 18:00 h.

Però, si a la mateixa hora truques a

Nova York (als Estats Units), que està

cap a l’oest, hauràs de retardar sis ho-

res el rellotge. Seran les 4:00 h.

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 -12-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11

+9,30

+5,30+6,30

+4,30+3,30

Líni

a d

e ca

nvi d

e d

ata

-12

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Equador

0 2 000 4 000 km

0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 -12-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12

12h 13h 14h 15h 16h 17h 18h 19h 20h 21h 22h 23h 24h11h10h9h8h7h6h5h4h3h2h1h24h

ELS FUSOS HORARIS

Eix de rotació23o

N

S

O

E

8. Per què en un lloc determinat de la Terra se succeeixen els

dies i les nits?

9. Explica què són els fusos horaris i digues per què han es-

tat establerts.

Determina quina hora és a les ciutats del requadre quan

a Londres (Regne Unit) són les hores següents:

11. Explica què és el moviment de translació de la Terra i què

origina.

12. Defineix solstici i equinocci.

13. Per què a l’hivern fa més fred, i a l’estiu, més calor?

Esbrina en quin solstici el Pol Nord i el Pol Sud reben llum

les 24 hores i en quin és de nit les 24 hores.

14.A

Seattle - Lima - Recife - Dublín - Milà - Nairobi

Nova Delhi - Moscou - Pequín - Tòquio - Sydney

3:15 - 7:30 - 14:00 - 16:45 - 19:30

10.A

2.2. El moviment de translacióCom saps, la Terra gira al voltant del Sol seguint una òrbita el·líptica. Aquest moviment al llarg de l’òrbita s’anomena trans-

lació*. La Terra triga un any, és a dir, 365 dies, 5 hores i 48 minuts a completar-lo.

Per efecte de la translació i de la inclinació de l’eix de la Terra, els rajos del Sol arriben amb diferent angle a la superfície se-

gons l’època de l’any. Aquest fenomen és el que dóna lloc a les estacions. D’altra banda, també provoca gran diversitat de

climes, com estudiaràs en la unitat 4.

17El planeta Terra

Solsticis i equinoccis

S’anomena solstici el dia 21 de juny i el dia 21 de desem-

bre, en què els raigs solars són perpendiculars als tròpics.

El solstici d’estiu és el dia més llarg de l’any, amb més ho-

res de sol, i el d’hivern és el dia més curt, amb menys hores

de sol.

El 21 de juny comença l’estiu a l’hemisferi nord, mentre que

a l’hemisferi sud comença l’hivern. El 21 de desembre pas-

sa a l’inrevés.

S’anomena equinocci els dies 21 de març i 23 de setembre,

en què els raigs solars són perpendiculars a l’equador i la

seva incidència als dos hemisferis és semblant.

Incidència dels raigs solars

A l’hivern, els raigs arri-

ben més inclinats i es re-

parteixen sobre una su-

perfície més gran, motiu

pel qual aporten menys

energia en cada punt.

A l’estiu, els raigs arriben

més perpendiculars i es con-

centren en una superfície

més petita, motiu pel qual

escalfen més cada punt.

Raigs del’estiu

Raigs del’hivern

Superficieaddicional

AC

TIVITA

TS

Equinocci de primaveraHemisferi nord: primaveraHemisferi sud: tardor

Solstici d’hivernHemisferi nord: hivernHemisferi sud: estiu

Solstici d’estiuHemisferi nord: estiuHemisferi sud: hivern

Equinocci de tardorHemisferi nord: tardorHemisferi sud: primavera

Equinocci(21 de març)

Equinocci(23 de setembre)

Solstici(21 de juny)

Solstici(21 de desembre)

Primavera

Primavera

Estiu

EstiuHivern

HivernTardor

Tardor

N

N

NN

S

S

S

S

3.1. Una xarxa imaginàriaPer situar un punt sobre la Terra, s’ha ideat un sistema de línies

imaginàries que formen una xarxa que recorre el planeta d’est a

oest, els paral·lels, i de nord a sud, els meridians.

— Els paral·lels són línies paral·leles a l’equador. Aquest és el pa-

ral·lel 0° i divideix el planeta en dos hemisferis: el sud i el nord.

Altres paral·lels destacats són: el tròpic de Càncer i el cercle po-

lar àrtic a l’hemisferi nord, i el tròpic de Capricorn i el cercle

polar antàrtic a l’hemisferi sud.

— Els meridians són línies perpendiculars a l’equador que recor-

ren la Terra, passant pels pols. El meridià de referència és el

meridià 0°, que passa per Greenwich (Regne Unit) i divideix la

Terra en dos hemisferis: l’est i l’oest. S’utilitzen per establir els

fusos horaris.

Les coordenades geogràfiques

Per mesurar els paral·lels i els meridians i poder localitzar un punt

a la Terra, s’utilitzen la latitud i la longitud. Es mesuren en graus i

sempre s’expressa primer la latitud.

— La latitud és la distància de qualsevol punt del planeta a l’equa-

dor (el paral·lel 0°). A cada grau de latitud li correspon un paral-

lel, per la qual cosa hi ha 90 paral·lels al nord i 90 al sud.

— La longitud és la distància de qualsevol punt del planeta al

meridià 0°. A cada grau de longitud li correspon un meridià.

Així doncs, hi ha 180 meridians a l’est i 180 a l’oest.

3. La localització de punts terrestres

18 Unitat 1

0 0

20 0 40 0 60 080 0

100 0

20 040 0

90o NPol Nord

23o 27’ NTròpic de Càncer

0o

Equador

Meridià de Greenwich

Cercle polar àrtic66o 33’ N

Cercle polar antàrtic66o 33’ S

Pol Sud90o S

Tròpic de Capricorn23o 27’ S

Localitzeu mitjançant coordenades

Observa el mapa i localitza-hi la ciutat de Sant Peters-

burg. Si traces una línia des de l’equador fins a la ciu-

tat, obtindràs els graus de latitud. Si traces la línia des

del meridià de Greenwich fins a la ciutat, obtindràs

els graus de longitud.

Així doncs, la latitud és de 60° nord i la longitud, de

30° est (60° N i 30° E).

160º 140º 120º180º 100º 80º 60º 40º 20º 20º0º 40º 60º 80º 100º 120º 140º 160º 180º

80º

60º

40º

50º

70º

30º

20º

10º

10º

20º

30º

40º

50º

60º

70º

80º

0º

Tròpic de Capricorn

Equador

SUD

NORD

OES

T

EST

Castelló de la Plana

Cracòvia

Port Saïd

Oslo Sant Petersburg

Agadir

Dacca Taipei

Hangzhou

Godhavn

Reno

Porto Alegre

Nova Orleans

Cercle polar àrtic

Tròpic de Càncer

Cercle polar antàrtic

0 2 000 4 000 km

Meridià

de G

reenwich

LOCALITZACIÓ DE PUNTS TERRESTRES

15. Defineix què són els paral·lels i els meridians.

Calca el planisferi de la pàgina anterior i assenyala-hi els

hemisferis nord, sud, est i oest.

17. Consulta un globus terraqüi o un atles.

— Anota per quins estats passa el meridià 0°.

— Agrupa els Estats següents segons que es trobin a l’he-

misferi nord, a l’hemisferi sud o que estiguin travessats

per l’equador: Austràlia, el Brasil, el Congo, la Xina, Fin-

làndia, Mongòlia, Nigèria, el Perú, Ucraïna, Zimbabwe.

18. Observa el mapa de la pàgina anterior i digues a quines ciu-

tats corresponen les coordenades següents.

19. Digues quines són les coordenades de les ciutats se-

güents en el mapa de la pàgina anterior.

Localitza en un atles els llocs següents i indica en quin

continent i en quin Estat es troben.

Alice Springs

Caen - Inverness

Kigali - Nagoya

Palembang

Sanà

Sa~o Paulo

Smolensk

20.A

Nova Orleans

Godhavn - Taipei

Cracòvia - Port Saïd

Castelló de la Plana

40° N i 120° O - 30° S i 50° O - 60° N i 10° E

30° N i 120° E - 30° N i 10° O - 23° N i 90° E

16.R

3.2. L’ús de l’atlesEls atles són una compilació de mapes ordenats en forma de llibre.

Un atles pot ser utilitzat com un diccionari de llocs. Així, igual que quan no coneixem el significat d’una paraula acudim al

diccionari, quan no sabem on se situa un lloc, podem consultar un atles.

19El planeta Terra

Consulta de l’índex toponímic d’un atles

L’índex toponímic* és una llista, en ordre alfabètic, de tots els noms de llocs o topònims que apareixen en l’atles, acompanyats

d’una referència per localitzar-los.

Si volem trobar un lloc determinat, ho podem buscar a la llista. Al costat del nom, trobarem la indicació de la pàgina de l’atles en

la qual apareix i la zona on es troba dins del mapa. Aquesta zona se sol assenyalar mitjançant unes coordenades amb lletres i nom-

bres que n’indiquen la posició dins d’una quadrícula imaginària.

Per exemple:

Imagina’t que busquem en l’ín-

dex toponímic d’un atles la ciu-

tat de Panamà. Ens indica que

es troba a la pàgina 124, coor-

denades B4.

En la imatge de la dreta tens un

fragment de la pàgina 124 de

l’atles que hem consultat. Bus-

quem en el marge inferior les

coordenades assenyalades amb

xifres, i identifiquem la colum-

na 4. Després busquem en el

marge esquerre les coordena-

des assenyalades amb lletres, i

identifiquem la línia B. En el

quadrat on coincideixen amb-

dues coordenades es troba la

ciutat de Panamà.

LOCALITZACIÓ DE TOPÒNIMS EN UN ATLES MITJANTÇANT COORDENADES

AC

TIVITA

TS

PROJECCIÓ CÒNICA

La superfície de la Terra es projecta sobre un con imaginarique se situa sobre el planeta.

Resulta molt útil per a la representació de les zones tempe-rades, situades entre els tròpics i els cercles polars.

PROJECCIÓ AZIMUTAL O ZENITAL

La superfície de la Terra es projecta sobre la base d’un plànolimaginari que toca el planeta.

S’usa sobretot per representar les zones polars o per mostrarun hemisferi complet.

4.1. Projeccions cartogràfiquesLa cartografia és la disciplina dedicada a la representació

de la superfície de la Terra mitjançant mapes o plànols.

La Terra té una forma de geoide, gairebé esfèrica. Per això,

és impossible representar-la sobre una superfície plana

sense deformar-la.

El sistema més fidel de representació són els globus

terraqüis*, però no permeten representar els detalls del

territori.

Les projeccions cartogràfiques són sistemes que trans-

formen una superfície esfèrica en una de plana buscant la

mínima distorsió possible.

Segons el sistema de representació, la projecció cartogràfi-

ca pot ser cilíndrica, cònica i azimutal o zenital.

4.2. Les noves cartografiesLa cartografia ha avançat tècnicament les últimes dècades

gràcies al desenvolupament de la fotografia aèria, als sa-

tèl·lits artificials i a la informàtica. Podem destacar:

— Teledetecció. També coneguda com a recepció remota,

és la tècnica que permet obtenir informació sobre la su-

perfície de la Terra i sobre altres astres. Els instruments si-

tuats en satèl·lits, avions o estacions espacials (radars,

sensors infrarojos...) ens mostren l’estat de l’atmosfera, les

aigües, la vegetació..., o bé ens permeten seguir l’evolució

de fenòmens com les sequeres, les plagues, la contami-

nació...

— Sistemes de posicionament. Tècnica que, a partir de les

dades de diversos satèl·lits, permet determinar la posició

d’un objecte, una persona o un vehicle sobre el planeta.

El més utilitzat és el GPS (Global Positioning System).

— Cartografia informatitzada. L’ús de la informàtica i de

la cartografia assistida per ordinador ha incrementat molt

la quantitat d’informació que es pot cartografiar, i ha faci-

litat la tasca de confeccionar mapes, fent-la més ràpida i

exacta. Els cartògrafs poden prendre les dades obtingu-

des per teledetecció o sistemes de posicionament i pro-

cessar-les en un ordinador per tal d’obtenir mapes de

gran precisió.

— Sistemes d’informació geogràfica (SIG). Un SIG és un

programa informàtic que consisteix en una base de dades

geogràfiques que poden relacionar-se entre si. És una eina

que permet relacionar diverses dades sobre un mateix ter-

ritori, editar-les, crear simulacions, elaborar mapes... Per

exemple, pot ser usat per calcular els temps de resposta

davant un desastre natural o per situar un negoci en una

àrea amb poca competència.

4. La representació de la Terra

20 Unitat 1

PROJECCIÓ CILÍNDRICA

La superfície de la Terra es projecta sobre un cilindre imagi-nari que envolta el planeta.

És el millor sistema per representar la zona de l’equador i elstròpics, però la distorsió augmenta a mesura que ens apro-pem als pols.

Per què és necessari usar projeccions cartogràfiques per

representar la Terra?

— Elabora un esquema dels principals tipus de projec-

cions i les seves característiques.

22. Identifica el tipus de projecció del mapa següent i expli-

ca quines zones de la Terra estan menys deformades.

— Si volguessis dibuixar un mapa d’Europa, quina pro-

jecció deformaria menys aquest continent?

23. Enumera els factors que han afavorit el desenvolupa-

ment de la cartografia.

— Explica per què la teledetecció permet conèixer millor

el nostre planeta.

Explica què són un GPS i un SIG.

— Quina utilitat poden tenir?

25. Identifica els fragments dels mapes següents, segons si-

guin temàtics o generals.

24.A

21.R

AC

TIVITA

TS4.3. Els tipus de mapesEls mapes es poden classificar segons la grandària o escala

i segons la informació que ens ofereixen.

Segons la grandària

Els mapes a petita escala són els que representen àmplies

zones, per la qual cosa tenen poc nivell de detall. L’exemple

més clar serien els mapamundis.

Els mapes a gran escala són els que representen zones

més concretes amb un major nivell de detall (per exemple,

els mapes comarcals). Quan l’escala és molt gran, s’anome-

nen plans (per exemple, els plànols de ciutats).

Segons la informació que ofereixen

Els mapes poden ser generals o temàtics:

— Els mapes generals ofereixen una visió general d’un

territori: la forma, els noms de lloc o topònims... Cons-

titueixen un exemple els mapes físics d’Estats o conti-

nents.

Els mapes generals més detallats, que s’usen com a refe-

rència bàsica, són els mapes de base o mapes topo-

gràfics.

— Els mapes temàtics s’elaboren amb la intenció de des-

tacar d’una manera clara un aspecte concret del territo-

ri. Per a això, s’utilitzen símbols coneguts. Poden reflec-

tir el clima, la vegetació, la localització de la indústria, la

població, els límits administratius, fets històrics, etc.

21El planeta Terra

Mapa a petita escala. Plànol. Els plànols són mapes a granescala.

Mapa topogràfic. Mapa temàtic.

1957

1975

1975-78

1963-7488-1991-

1989-

1954-62

1922-

1952-56

1977

1980-871989-92

1960

1967-701989-

19771978-90-

1998

1

1974-9319561983-

1994-1952-6

1979

1960-6519731996-

1961-741995-

1997

1946-49

19681956

1989

1998-1992-95

1955

1988-

1990

1981982-

1956

1948-

19199

1992-93

1990-1990-

1989-

1997 1997

2

N

0 2.000 4.000 6.000 km

AD

B

Per poder llegir un mapa correctament, primer cal identifi-

car el tipus de mapa i l’espai geogràfic representat (una ciu-

tat, un país, una comarca...).

Després, hem d’interpretar tots els seus elements:

— Títol. Indica el contingut general del mapa.

— Símbols. Elements que apareixen en el mapa per re-

presentar la superfície terrestre o algun tema (guerres,

població, indústria...). El significat dels símbols s’especi-

fica en la llegenda* o espai situat en un racó del mapa

o plànol.

— Orientació. Generalment, els mapes especifiquen la

seva orientació mitjançant un símbol: la rosa dels

vents, que indica on és el nord en el mapa.

— Escala. Els mapes reprodueixen grans extensions de ter-

reny en una superfície molt petita. Per a això, han de re-

duir les mesures del territori representat. L’escala indica

quina és aquesta reducció.

5.1. Orientar un mapaAmb els sistemes de posicionament actuals (GPS), podem

trobar fàcilment una ciutat o una adreça. Però imagina’t que

estàs d’excursió i només tens un mapa topogràfic, o estàs de

visita turística en una ciutat i únicament disposes d’una llis-

ta de carrers. Per poder agafar la direcció correcta, hauràs de

saber orientar el mapa o el plànol.

A fi d’orientar-lo, hem de fer coincidir el nord del mapa, indi-

cat amb la rosa dels vents, amb el nord en la realitat. Per a

això, podem utilitzar la posició del Sol o una brúixola.

Una vegada orientats i situat el mapa en la posició correc-

ta, podem buscar punts de referència en el mapa (un turó,

un pont o un carrer) que puguem reconèixer sobre el ter-

reny. Així, podrem identificar el lloc on ens trobem i saber

quina direcció agafar.

5. Llegir mapes i plànols

22 Unitat 1

Els símbols cartogràfics

Els elements de la superfície terrestre o els que indiquen al-

gun tema (guerres, població, indústria...) es representen en

els mapes mitjançant símbols.

Perquè la lectura d’un mapa sigui senzilla, els símbols han

de ser reconeguts fàcilment, ja sigui perquè són dibuixos

esquemàtics (pou de petroli per indicar un jaciment petro-

lífer...), colors (verd per indicar pastures...) o perquè hi ha un

conveni o una tradició (cercles per representar ciutats, línia

blava per a rius...). En aquest últim cas, s’anomenen signes

convencionals.

Orientar-se significa ‘buscar l’Orient’ (el lloc per on surt el Sol), quecorrespon al punt cardinal geogràfic anomenat est.

Per orientar-nos, hem de trobar la nostra posició respecte al recor-regut aparent del Sol, identificant els punts per on surt i es pon, és adir, l’est i l’oest. Si ens situem sobre la línia est-oest amb l’est a la nos-tra dreta, estarem mirant al nord.

ORIENT

(alba)

EST

(dreta)

OCCIDENT

(posta)

OEST

(esquerra)

NORD

(davant)

SUD

(darrere)

Orientar un mapa amb brúixola

Si el mapa conté rosa dels vents, s’ha d’alinear el nord que

indica amb el que marca la brúixola.

Si no en conté, s’han d’alinear les vores laterals del mapa

amb la direcció nord que marca la brúixola, de manera que

la vora superior del mapa coincideixi amb aquesta direcció.

Tingues en compte que, en general, la part superior dels

mapes coincideix amb el nord.

Com orientar-se amb la posició del Sol?

Expressa en paraules (en cm, m i km) les escales següents.

Consulta el mapa de la pàgina VIII i calcula la distància entre Girona

i Barcelona.

28. Observa el mapa de la dreta. Indica quin tipus de mapa és i quina

classe d’informació ens aporta.

— Localitza-hi una autopista, un aeroport, un castell, una església i

una via de tren d’alta velocitat. Com has identificat els elements?

— Com que no hi ha rosa dels vents, on situaries el nord? Si viatges

de Reus a Tarragona, en quina direcció has d’anar?

— Calcula la distància en línia recta entre Tarragona i Vila-Seca.

Quants quilòmetres hi ha entre Cambrils i Reus, anant per carrete-

ra? Ressegueix l’itinerari amb un fil: col·loca’l damunt de les carrete-

res que marca el mapa i, després, estira’l per a mesurar-lo i poder

calcular la distància real.

29.A

27.R

1/300 - 1:2500 - 1/35 000 - 1:780 000 - 1/5 000 000

26.R

5.2. Aplicar l’escala d’un mapaL’escala és la proporció que hi ha entre una longitud me-

surada sobre el mapa i la longitud corresponent en la reali-

tat. Pot expressar-se de dues maneres diferents:

— Escala numèrica. S’expressa per una fracció que indica

la proporció que hi ha entre el mapa i el territori. Aques-

ta proporció sol indicar-se en centímetres (cm).

Aquesta fracció significa que a 1 cm del mapa li corres-

ponen 50000 cm (500 m o 0,5 km) en la realitat.

— Escala gràfica. És un segment graduat que indica la

proporció existent entre la distància real i la distància

mesurada en el mapa. Generalment aquesta proporció

s’indica en quilòmetres (km).

Aquesta gràfica significa que a 1 cm del mapa li corres-

ponen 0,5 km en la realitat.

Com més gran sigui l’escala d’un mapa, menor és el nom-

bre de la fracció, tal com es pot observar en la taula:

1/50 000 o 1:50 000

23El planeta Terra

Mesura Escala Tipus de mapes

Molt gran Més gran d’1:10 000 Plànols de localitats

Gran Entre 1:10 000 i 1:50 000Locals i comarcals

(topogràfics)

Intermèdia Entre 1:50 000 i 1:500 000Mapes regionals

i de països petits

PetitaEntre 1:500 000 i

1:50 000 000

Mapes de països grans

i de continents

Molt petita Més petita d’1:50 000 000 Mapes del món

Càlcul de distàncies amb l’escalaAplicant l’escala, podràs saber quina distància hi ha entreels diversos elements que conté un mapa. Segueix els pas-sos següents.

— Llegeix l’escala numèrica. En aquest cas, a 1 cm del mapali corresponen 300 000 cm o 3 km en la realitat.

— Mesura amb un regle la distància entre els dos punts delmapa: 4 cm.

— Calcula la distància real en quilòmetres:

Distància en el mapa x longitud real en km 4 x 3X = ———————————————————— =———= 12 km

Longitud de l’escala 1

Si l’escala és gràfica, has d’utilitzar el mateix procediment.Per exemple, calcula la longitud lineal entre Varsòvia i Mos-cou a partir del mapa de la pàgina 289.

— Longitud de l’escala: 4 cm (has de mesurar amb un reglela longitud de l’escala gràfica dibuixada en el mapa).

— Longitud real: 1000 km.

— Distància en el mapa: 4,6 cm.

Si apliques la regla de 3 anterior, comprovaràs que la distàn-cia és de 1150 km de longitud.

E. 1:300000

E. 1:300000

AC

TIVITA

TS

6.1. Què és un mapa topogràfic?Un mapa topogràfic és el que conté tota la informació bàsica

d’un territori. Generalment està elaborat amb escales grans,

entre 1/10000 i 1/50000, per la qual cosa el nivell de detall re-

presentat és elevat.

En el mapa topogràfic es representen, per mitjà de diferents

símbols, el relleu, la hidrografia, la vegetació i els conreus, el

poblament, les vies de comunicació, els límits administratius i

la toponímia.

El relleu es representa mitjançant les corbes de nivell, línies

imaginàries que uneixen punts d’una mateixa altitud sobre el

nivell del mar. En les línies pot aparèixer un nombre, anome-

nat cota, que indica l’altitud en metres. La distància entre cor-

bes assenyala si el relleu és més o menys escarpat i el seu tra-

çat indica les formes del relleu (muntanyes, valls...).

En els mapes topogràfics s’utilitza una gran varietat de sím-

bols per representar els diferents aspectes geogràfics i hu-

mans del territori. Estan detallats en la llegenda del mapa.

6. Llegir i comentar mapes topogràfics

24 Unitat 1

El perfil topogràfic

És un tall imaginari

del territori que s’uti-

litza per a compren-

dre millor la forma del

relleu.

A partir de l’altitud

que marca cadascuna

de les corbes de nivell,

es poden dibuixar els

desnivells i avaluar el

pendent d’una mane-

ra visual.

Aquest tipus de di-

buix és molt útil, per

exemple, per a prepa-

rar un itinerari a peu o

amb bicicleta.

A B

A B

250

200

150

100

50

245

200

150

100

50

Mapa Topogràfic de Catalunya. ICC. Escala 1:50000.

MTC

. Esc

ala

1:25

000

0.

Són línies discontínues,que varien segons el ni-vell administratiu (muni-cipis, comarca, Estat...).

Representat per líniescontínues o discontí-nues, segons el tipusde via fèrria.

FERROCARRIL

En aquest mapa es marquen cada 100 m.

CORBES DE NIVELL

Quan hi ha moltes corbes, se n’assenyalen nomésalgunes amb la cota, que tenen un traç més grui-xut. En aquest cas, es marquen cada 500 m.

CORBA MESTRA

Si les corbes de nivell estan molt jun-tes, el pendent és pronunciat.

RELLEU ESCARPAT

Com més separades estiguin les cor-bes de nivell, més pla és el relleu.

RELLEU PLA

Segons la forma de les corbes, potsidentificar les formes del relleu. Lesbàsiques són:A Muntanya. Les corbes es van

tancant fins a arribar al cim.B Vall. Les línies discorren de forma

paral·lela respecte a una línia cen-tral que, sovint, marca un curs d’ai-gua.

FORMES DEL RELLEU

Els camins solen marcar-se en negre.

CAMINS

Solen representar-se amb quadratins de co-lor vermell. De vegades s’utilitzen símbolsper indicar la funció dels edificis (església,castell...).

NUCLIS URBANS I EDIFICIS

S’indica amb tonalitats verdes.

COBERTA VEGETAL

Els rius, els llacs, els embas-saments, els dipòsits d’ai-gua, etc., es representen encolor blau.

Les carreteres poden servermelles, verdes o gro-gues, segons la catego-ria.

AIGÜES CARRETERES

LÍMITS ADMINISTRATIUS

30. Observa el mapa de la Pobla de Segur i respon:

— On se situa el nord?

— Indica l’escala. Quants quilòmetres reals són 1 cm en el

mapa?

— Cita les localitats que apareixen en el mapa.

— On se situa la zona més muntanyenca? I la més plana?

Com ho has interpretat?

— Existeix alguna elevació major de 1000 m?

— En el mapa es marca un riu. Indica en quin punt cardi-

nal està situat.

— Localitza altres elements hídrics i indica de quin tipus

són (torrents, dipòsits, piscines...).

— Quin tipus de carreteres observes?

— Hi ha alguna línia de ferrocarril?

— Explica els usos del sòl d’aquesta zona.

31. Observa el mapa 1: 250000 de la pàgina 24.

— El nivell de detall és superior o inferior als mapes

1:50 000 d’aquest mateix apartat? Per què?

Observa el mapa 1: 250000 de la pàgina 24.

— Les corbes mestres estan marcades a cada 500 m d’alti-

tud. Localitza-les en el mapa i indica quina cota porten.

— Entre les corbes mestres, quantes corbes de nivell es di-

buixen? Quina cota representa cadascuna?

— Assenyala el cim més elevat. Com està indicat?

— A quina altitud aproximada es troba Laspuña? Té algun

curs d’aigua a prop?

Imagina’t que ets a Aínsa i vols pujar al cim de Cotiella, se-

guint només la línia de les valls i atacant la part final pel

vessant nord. Marca el camí en el mapa i descriu-lo.

33.A

32.R

AC

TIVITA

TS6.2. Interpretar un mapa topogràficPer interpretar un mapa topogràfic, en primer lloc n’has de tenir en compte l’escala, per poder percebre les dimensions reals

del territori representat, i l’orientació; després, les corbes de nivell, per determinar les característiques del relleu, i els elements

blaus que indiquen elements hídrics; finalment, és necessari consultar la llegenda del mapa per identificar la resta dels símbols

que hi apareixen.

25El planeta Terra

Mapa topogràfic de Catalunya. ICC. Escala 1:50000.

Autopista. Autovia

Nacional. Comarcal

Local. Altres

Camí. Corriol

Ferrocarril de la Generalitat.Xarxa Renfe

Mina. Mina abandonada

Pedrera. Pedrera abandonada

Línia elèctrica d’alta tensió

Receptor i emissor detelecomunicacions

Límit provincial.Límit comarcal

Edifici religiós cristià

Cementiri

Cova

Pic

Castell

Font. Estany. Depuradora

Riu. Riera. Torrent

Bosc

Bosquines i prats

Prats supraforestals

Signes convencionals

Coberta vegetal

380 kV

26 Unitat 1

AMPLIA I DESCOBREIXL’horari universal

El canvi de dia

Si ens desplacem al voltant del món, podem arribar a

guanyar o perdre un dia. Sobre l’oceà Pacífic, coincidint

aproximadament amb el meridià 180°, hi ha la línia inter-

nacional de canvi de data.

Traspassar aquesta línia cap a l’oest comporta la pèrdua

d’un dia; per contra, traspassar-la cap a l’est suposa avan-

çar-ne un. Això últim apareix en la famosa novel·la de Jules

Verne La volta al món en 80 dies.

El traçat d’aquesta línia va ser objecte de polèmica en els

mesos previs a l’inici del segon mil·lenni, ja que diversos

països de la zona, com ara Kiribati, Tonga i Fiji, es van plan-

tejar fins i tot avançar un fus horari per a, d’aquesta mane-

ra, poder considerar-se el primer país que entrés en el se-

gon mil·lenni.

Horaris d’estiu i d’hivern

La flexibilitat del sistema horari universal permet adaptacions geogràfiques (la Xina, per exemple, té un únic fus horari per a

tot el seu territori) i estacionals.

El canvi horari estacional és una mesura que prenen uns setanta països del món per reduir el consum d’energia. Amb l’avan-

çament i l’endarreriment d’una hora a la primavera i la tardor, respectivament, s’ajusta l’horari oficial a l’horari solar, la qual

cosa permet aprofitar més les hores de llum solar.

El canvi d’hora es va fer servir per primera vegada després de la Primera Guerra Mundial, per estalviar combustible. Arran de

la crisi del petroli (1973), la majoria dels països industrialitzats van adoptar definitivament aquesta mesura. A Espanya, per

exemple, es fa el canvi d’horari des de 1974.

L’existència de diferents zones horàries al món (els anomenats fusos horaris) és més re-

cent del que podríem pensar. A la fi del segle XIX, pràcticament culminat el procés explo-

rador de la Terra i en un ambient científic universalista (el 1889, per exemple, s’universa-

litzava el sistema mètric decimal), va sorgir la necessitat d’establir un sistema horari

universal que donés coherència als diferents horaris locals.

La idea d’un sistema horari universal va ser de l’enginyer de ferrocarrils Sandford Fle-

ming, qui va promoure l’adopció de la seva proposta en diverses trobades internacio-

nals.

L’any 1884, els representants de 27 països es van reunir a Washington, en la Conferèn-

cia del Meridià, i van adoptar un sistema horari basat en la divisió de la Terra en 24

fusos horaris.

Els diferents Estats del món han establert hores oficials d’acord amb els fusos ho-

raris. No obstant això, hi ha nombroses excepcions, ja que la majoria dels grans

països (com Rússia, Canadà, els Estats Units...) tenen menys franges horàries de

les que els correspondrien. Sir Sandford Fleming (1827-1915), impulsor d’un sis-tema d’horari universal.

Els habitants del Pacífic Central són els primers a gaudir de l’albada cada nou dia.

27El planeta Terra

SÍNTESI

• Per a resumir la unitat, completa l’esquema següent. T’ajudarà a estudiar.

Globus terraqüi. Esfera en la superfície de la qual es re-

presenta la disposició dels oceans i els continents del pla-

neta Terra.

Hemisferi. Meitat de la superfície de l’esfera terrestre, di-

vidida en parts iguals per l’equador (hemisferi nord i he-

misferi sud). Si està dividida pel meridià 0o, són els hemis-

feris est i oest.

Llegenda del mapa. Repertori, situat generalment en

un requadre, dels signes, els colors i els símbols emprats

en el mapa amb la indicació del seu significat.

Planeta. Cos celeste que no emet llum i que orbita al vol-

tant d’una estrella.

Pol. Cadascun dels dos punts d’intersecció de l’eix de ro-

tació de la Terra amb l’esfera terrestre, denominats nord o

boreal i sud o austral.

Rotació. Moviment giratori dels astres al voltant del seu

eix.

Sistema Solar. Conjunt d’astres relacionats entre si que

orbiten al voltant d’una estrella, el Sol, formant una uni-

tat.

Teledetecció. Detecció a distància d’informació sobre la

superfície de la Terra i sobre altres astres.

Toponímic. Relatiu a la toponímia, que és tant el con-

junt de noms propis de lloc d’un territori determinat,

com l’estudi de l’origen i el significat dels noms propis

de lloc.

Translació. Moviment dels astres al llarg de les seves òr-

bites.

Univers. Espai en el qual es troben tots els cossos celes-

tes.

Via Làctia. Galàxia en forma d’espiral on es troba el nos-

tre Sistema Solar. Una galàxia és una agrupació d’estre-

lles, planetes i satèl·lits formant milions de sistemes so-

lars.

VOCABULARI

EL PLANETATERRA

Característiquesfísiques

Coneixementdel planeta

Forma

Representació Mapes mitjançant projeccions

Translació ............................

............................. Dia i nitMoviment

Punts cardinals (.........., .........., .......... i ..........)

Xarxa imaginària (............................ i ............................)

Coordenades geogràfiques (............................ i ............................)

Orientació

i situació

............................

Hidrosfera

............................

Parts

AC

TIV

ITA

TS TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Repassa els tres primers apartats i completa el resum.

«La Terra és un ......... amb forma ......... . Està formada per tres

parts: la ......... , l’ ......... i l’ ......... . Però les condicions idònies

perquè existeixi la vida només es troben en una zona en-

tre els 10000 m d’altitud i els 5000 m de profunditat de les

aigües oceàniques, que s’anomena ......... .

La Terra gira sobre si mateixa efectuant un moviment de

......... , la qual cosa origina ......... . Alhora, gira al voltant del Sol

realitzant un moviment de ......... , la qual cosa origina ......... .»

2. Per què creus que molts alpinistes porten bombones d’o-

xigen per escalar el mont Everest, que es troba a més de

8000 m d’altitud sobre el nivell del mar?

3. Si viatges de Catalunya al Marroc, has de canviar d’hora el

rellotge? I si viatges cap a França? Per què?

4. En quina estació de l’any es troba un país de l’hemisferi

nord el 15 d’octubre?

5. Relaciona els elements següents amb la seva descripció i

marca’ls en el planisferi.

a) Equador • Línies paral·leles a l’equador.

b) Latitud • Línies perpendiculars a l’equador que re-

corren la Terra passant pels pols.

c) Longitud • Meridià de referència que passa per

Greenwich (Regne Unit).

d) Meridians • Distancia de qualsevol punt del planeta

al meridià 0° (est-oest).

e) Paral·lels • Línia que divideix el planeta en dues

meitats o hemisferis: el sud i el nord.

f ) Meridià 0° • Distància de qualsevol punt del planeta

a l’equador (nord-sud).

6. Observa el mapa.

— Indica quin tipus de mapa és. Assenyala la resposta cor-

recta:

❑ Mapa temàtic a petita escala, la qual cosa permet di-

buixar totes les carreteres.

❑ Mapa general a escala intermèdia, la qual cosa per-

met un nivell de detall bastant elevat.

— Assenyala els quatre punts cardinals. En quina direcció

has d’anar si vols anar de Ripoll a Campdevànol? I al

turó dels Cirers?

— Calcula la distància que hi ha en línia recta entre Ripoll i

el turó de Sant Roc.

— Identifica algun dels símbols que apareixen.

7. Digues si els mapes topogràfics següents mostren un re-

lleu pla o escarpat, i justifica-ho.

8. En el mapa següent, marca-hi la cota 2300. Detectes algu-

na vall? I alguna muntanya? Justifica-ho.

0 0

20 040 0

60 0

80 0100 0

20 040 0

ICC. Escala: 1:50000.

28 Unitat 1

BA

1

2

3

46

5

Completa les oracions següents.

a) La Terra té forma geoide, és a dir...

b) A l’hemisferi nord es concentra la major part de la su-perfície continental, mentre que...

c) La capa de la geosfera en la qual habitem és...

d) La troposfera és la capa de l’atmosfera més propera ala superfície terrestre i...

e) La major part de l’aigua del planeta es troba a...

f ) La biosfera és... . Ocupa....

Què significa que la Terra orbita al voltant del Sol? Quinsefectes sobre la Terra provoquen els moviments de rota-ció i translació?

Què són els fusos horaris? Explica per què es van esta-blir.

Calca el globus terraqüi que tens a la dreta i marca-hi elspunts cardinals.

— En color vermell, marca-hi la línia de l’equador i la delmeridià 0°. Pinta d’un color l’hemisferi nord i d’un al-tre, l’hemisferi sud.

— En color verd, marca-hi la línia dels tròpics. Són meri-dians o paral·lels?

Què és la latitud? I la longitud?

— Explica per a què s’utilitzen.

Consulta el mapamundi polític de l’annex cartogràfic, iidentifica a quines ciutats corresponen, aproximada-ment, les coordenades geogràfiques següents.

a) 32° N i 30° E • Taipéi

b) 30° N i 120° E • Brasília

c) 0° N i 31° E • El Caire

d) 17° S i 45° O • Kampala

Com es pot representar l’esfera terrestre en una superfí-cie plana?

Per què és necessari establir escales en dibuixar unmapa?

Observa el mapa i respon a les preguntes.

— Quin tipus de mapa és? Justifica la teva resposta.

— Mitjançant l’ús de l’escala, calcula la distància real (enquilòmetres) entre Banyoles i Mata.

— Si et trobes a Banyoles, amb quina direcció has d’a-nar al Turó de Ca n’Ordis?

— Descriu els elements que trobaràs entre Banyoles iPorqueres, si vas en línia recta. Has de considerar elrelleu, les aigües i els elements humans.

9

8

7

6

5

4

3

2

1

AVALUACIÓ

Mapa Topogràfic de Catalunya. ICC.

Via preferent de calçada única

Carretera comarcal

Límit provincial

Límit comarcal

Estany

Edificació religiosa aïllada

Dipòsit descobert

Riu. Riera. Torrent

Bosc

Bosquines i prats

Prats supraforestals

Signes convencionals Coberta vegetal

29El planeta Terra