Presentación de PowerPoint - eic.cat · • Andalusia és la CCAA amb més instal·lacions, degut...

Oriol Barber Raméntol

Greenstorm Sostenibilitat Energètica, SL

www.greenstorm.cat - [email protected]

LA BIOMASSA DE DE L’ÒPTICA DE LES INSTAL·LACIONS

EL SECTOR DE LA BIOMASSA

• Alguns dels països pobres obtenen el 90% de la seva energia de la llenya i altres

biocombustibles

• És un terç del consum energètic a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, essent la principal

font d’energia a les llars de 2.000 milions de persones

• És sovint un ús de “supervivència”, sense

desenvolupament tecnològic ni d’eficiència

energètica.

• No hi ha una planificació sostenible del seu

aprofitament i com a conseqüència es produeixen

desforestacions en grans àrees amb el

corresponent impacte mediambiental

Situació actual mundial

• De les 13.2Gha de superfície mundial, més d’un 10% es

fan servir per conreus i un 25% per ramaderia.

Anualment de 7 a 8 Mha forestal es transformen en

agrícoles.

• La planificació en l’aprofitament de la biomassa

pot contrarestar aquest efectes, generar un mercat

internacional, generar feina i millorar el

desenvolupament rural.

• Abans del 2100 la participació de la biomassa en la

producció mundial d’energia serà entre el 25% i el 46%

•Font: Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático


Consum mundial de biomassa

724

61%24,4

2%

188,6

16%

104,4

9%

80,7

7%

63,9

5%

Usos tradicionals

Biocarburants

Calor directe indústries

Calor directe edificis

Electricitats i xarxes de

calefacció

Pèrdues

Un 10% de l’energia primària a nivell mundial són biomassa

•Font: AIE, Agència Internacional de l’Energia


•Font: 44ISO/TC238 Business Plan, second draft 2009

• Evolució mundial del mercat del pellet

Situació de la UE

• Espanya va substituir la majoria de consums de biomassa primer per carbó a finals

s.XIX i per combustibles derivats del petroli o aplicacions elèctriques durant el S. XX,

quedant relegat a sectors directament relacions amb la biomassa, com el forestal, pel seu

ús al sector domèstic amb sistemes poc eficients i a calderes de la indústria forestal.

Font: PER 2011-2020

Situació d’España

• Avui existeix un bon marc pel

desenvolupament del sector

degut a:

• Augment de preus del petroli

• Necessitats d’autosuficiència

energètica

• Objectius mediambientals

Font: PER 2011-2020

• El període 2005-09 ha estat una

època de transició i assentament

de bases pel sector de la

biomassa:

• Més expectatives que

desenvolupament real

• Apropament de la biomassa al

sector empresarial i

administracions.

• Consum de biomassa per sectors

Situació d’España

Instal·lacions de biomassa a España

Font: AVEBIOM

• Algunes dades:

• 1800 instal·lacions registrades amb 450.000kW

• 9.7% dels municipis en tenen (de 8113 en total).

• Andalusia és la CCAA amb més instal·lacions, degut a la implantació de petita

potència.

• Barcelona és la província amb més instal·lacions registrades (65)

• Salamanca és la ciutat amb més calderes a blocs (20 per 7500kW).

• Terrassa té 9 equips per 1400kW i és un exemple d’impuls de l’Administració.

• Del sector industrial, el de fusta-moble disposa de més instal·lacions (68 per 144MW).

• Segueix el sector agro-ramader amb 59 instal·lacions per 29.5MW

• El sector hoteler disposa de 66 instal·lacions per 9.8MW

• S’ha registrat 49 instal·lacions per calefacció de piscina per una potència de 15MW.

• S’han comptabilitzat un total de 24 District Heatings, amb una potència de 28MW.

• 2 xarxes de calor són DH &Cooling

•Font: AVEBIOM

Instal·lacions calderes de biomassa a España

1989-1990 Nombre de peus = 818 milions

2000-2001 Nombre de peus = 877 milions

Increment : (11 anys) Nº de peus = 59 mil. (7,2%)

La biomassa a Catalunya

Catalunya és un país de boscos on, des de la dècada del 1950, s’ha produït un

abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Com a conseqüència

els boscos són més densos i porten una major càrrega de combustible.

• La biomassa a Catalunya

• El boscos són la infraestructura verda

més important del tot el país però la

seva explotació només representa

l’1.3% del PIB del sector primari i el

0.06% del PIB global.

• De les 1.315.000ha arbrades, el 64%

es poden aprofitar en base a criteris de

sostenibilitat.

• D’aquestes el 41% són d’explotació

favorable (fàcil accés i mecanització)

• Un 46% necessiten cable aeri per

accedir-hi i difícil de mecanitzar.

•Un 40% de la superfície aprofitable es

situa dins espais natural amb alguna

figura de protecció.

• Instal·lacions de biomassa a Catalunya

• Les instal·lacions estan classificades segons si són d’àmbit

públic, domèstic o industrial, tal com es mostra en el gràfic 1.

Hi ha un total de 2024 instal·lacions registrades, 246

públiques, 1425 domèstiques i 353 industrials. El gràfic 1

mostra com aquest sector està dominat per l’ús públic.

•La primera instal·lació pública que consta en la BBDD és de

l’any 2001, la domèstica del 1994 i la industrial del 1991,

mentre que les últimes en tots els casos daten del 2013.

•La quantitat d’instal·lacions de biomassa registrades

augmenta de manera lineal entre els anys 2006 i 2009,

mentre que a partir d’aquesta data apareix un estancament.

Aquest estancament pot ser degut a la manca de registres i

que l’evolució real no segueixi aquesta tendència. El número

de registres entre el 2011 i el 2013 cau enormement

Instal·lacions de biomassa a Catalunya

Pel que fa a la distribució provincial, aproximadament la meitat de les instal·lacions es troben a Barcelona,

seguit de Lleida, Girona i finalment Tarragona, que disposa d’un 5% d’aquestes. Pel que fa a la potència

acumulada, el 44% es troba a la província de Barcelona, el 34% a Lleida, el 18% a Girona i el 5% a

Tarragona.

En la distribució comarcal destaca Osona amb 326 instal·lacions, seguit del Vallès oriental amb 212 i el

Bages amb 140. Finalment, els municipi amb més instal·lacions són Barcelona amb 34, Vic amb 29,

Terrassa i Prats de Lluçanès amb 28, Solsona amb 25, Olot amb 23 i Lleida amb 22.

PROVINCIA

nº instal·lacions

registrades

Potència

acumulada (kW)

BARCELONA 1017 102.836

TARRAGONA 106 10.693

LLEIDA 477 80.386

GIRONA 402 42.377


Hi ha registrades diferents tipologies d’instal·lacions: calderes, estufes, cremadors, forns, xemeneies i

instal·lacions mixtes. A continuació es mostra la distribució d’aquestes tipologies en cadascun dels àmbits,

sense mostrar aquelles que representaven menys d’un 1% del total de les instal·lacions registrades.

•

•

•La potència total instal·lada segons les dades

facilitades arriba fins als 236,8 MW, el 55% dels quals

són d’instal·lacions industrials, el 25% públiques i el

20% domèstiques. Això és degut a que les

instal·lacions domèstiques, tot i representar el 70%,

tenen una potència tèrmica molt baixa en comparació

amb les industrials, que no arriben al 20% del total

d’instal·lacions

• Instal·lacions de biomassa a Catalunya

•

•

Tipologia Potència [KW] %

Caldera 58.439 98,84

Estufa 105 0,18

Gasificació-

Cogeneració40 0,07

Sense dades 544 0,92

Total general 59.128 100

INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES

Tipologia Potència [KW] %

Caldera 40.676 84,76

Caldera+Xemeneia 54 0,11

Caldera+Cremador 340 0,71

Xemeneia 1.535 3,2

Estufa 2.876 5,99

Insertable 20 0,04

Cremador 473 0,99

Sense dades 1.160 2,42

Total general

Caldera 856 1,78

Total general 47.989

INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES

Tipologia Potència [kW] %

Caldera 120.228 92,7

Caldera+Cremador 400 0,31

Xemeneia 23 0,02

Estufa 179 0,14

Generador d’aire

calent987 0,76

Cremador 2.480 1,91

Cremador procés

industrial5.233 4,03

Sense dades 170 0,13

Total general 129.700 100

INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

El 93% de la potència tèrmica instal·lada es dóna en les calderes, que representaven el 66% de les

instal·lacions, però que adquireixen una elevada potència en les instal·lacions de caire industrial. A

continuació es mostra la distribució de la potència per cada tipus d’instal·lació i ús.


Aproximadament el 53% de les instal·lacions de biomassa

registrades utilitzen el pellet com a combustible, el 17%

llenya, el 16% policombustible i el 12% estella. S’ha de

considerar que la categoria de policombustible fa referència

a les instal·lacions que poden consumir diversos tipus de

biomassa ja que disposen d’una alimentació polivalent

ASPECTES GENERALS

Biocombustible sòlid format per la compactació de

subproductes provinents de la industria de la fusta,

majoritàriament serradures i encenalls. El mercat del

pèl·let de fusta és un mercat emergent a Catalunya,

encara que fa més de 30 anys que es coneix al món

Pèl·let de fusta:

Classificació de la biomassa segons tipus de producte

Estrella forestal:

Prové de la trituració de material llenyós procedent

del bosc o bé del subproducte de l’activitat de les

serradores i altres indústries forestals. La qualitat

de l’estella forestal ve determinada principalment

per l’espècie, la humitat, la granulometria i el

contingut en cendres

Pàg.19

Llenya i briquetes:

Subproductes agroindustrials :

• La llenya és un combustible poc utilitzat per la

necessitat d’alimentació manual.

• Les briquetes són cilindres de fusta compactada

amb dimensions més grans que el pèl·let de fusta

Provinents de la activitat industrial, en el mercat

actual trobem una gran varietat de subproductes

agrícoles. Els més destacats son el pinyol/orujillo

d’oliva, la closca de fruits secs, a nivell més

industrial trobem el granet i la brisa de raïm, el

marro del cafè, palla, canyís etc...

Pàg.20

• La dimensió del producte és un paràmetre important que

defineix el fabricant de la caldera i del sistema

d’alimentació.

• En productes com l’estella forestal, és un dels aspectes

més importants, garantir unes dimensions d’estella és

necessari per evitar problemes d’alimentació en els

equips, i això passa per utilitzar un procés de triatge,

actualment segons la normativa austríaca ONORM

M7135 per pèl·let i ONORM M7133 per estella.

• També es un aspecte important per preveure la

disposició d’aquest i la capacitat de fer piles piramidals.

Aquest pot afectar a la capacitat real de la sitja, per això

cal aplicar els factors correctors segons el tipus de

biomassa.

Granulometria

Caracterització dels biocombustibles

Pàg.21

• El contingut d’humitat marca la qualitat energètica del producte. Les calderes tenen

un límit d’acceptació de % d’humitat, aquest en calderes d’estella forestal és

habitualment del 30%, encara que alguns equips de gran potència arriben a tolerar

fins a un 50%.

• La fusta verda, acabada de tallar té un 50-55% de humitat sobre base humida.

L’assecatge natural de tronc apilat en un ambient mediterrani fa baixar la humitat fins

a un 35% el primer any i a un 20-25% el segon. Aquest assecatge de l’estella de

forma natural s’accelera amb l’ajuda de sistemes de ventilació i transpiració.

• Per aconseguir biomassa amb percentatges d’humitat sobre base humida per sota

del 18%, és necessari utilitzar sistemes d’assecat forçats.

• El pèl•let és un exemple de biomassa assecada forçadament. L’assecat és

indispensable per garantir una fusta d’un alt poder calorífic i aconseguir una

compactació adequada. També un factor que participa en problemes de auto ignició

Humitat

Pàg.22

On:

• Gaigua és el pes de l’aigua absorbida pel combustible

• Gcombustible és el pes de la massa cremada, sense aigua.

ecombustibl

aigua

G

GPCSPCI 600

Humitat (% bh) PCI (kWh/kg)

60 1,6

55 1,9

50 2,2

45 2,5

40 2,8

35 3,1

Humitat (% bh) PCI (kWh/kg)

30 3,4

25 3,7

20 4

15 4,3

10 4,6

8 4,8

PCI de biomassa sòlida genèrica en funció del seu grau d’humitat en base humida

Pàg.23

• Mesurat generalment en %, determina el

manteniment i la periodicitat de la neteja de la

caldera i també la eficiència d’aquesta.

• La temperatura de fusibilitat de les cendres és la

temperatura a la que les cendres es fonen i formen

elements minerals, segons la quantitat d’àlcalis que

te la fusta juntament amb altres elements com són el

Clor i el Sofre.

• La formació d’incrustacions dins les calderes fa

disminuir el rendiment.

• Les cendres estan formades per minerals, en la

majoria dels casos adients per ser utilitzats com

adobs .

• També s’ha de tenir en compte el contingut en fins.

Contingut en cendres

Pàg.24

• El Clor i el Sofre són elements corrosius. Les

altes temperatures, el vapor d’aigua i aquests

elements formen reaccions àcides que

corroeixen els components interns i externs que

estan en contacte amb el fum de combustió.

• Pel que fa al clor, poden sorgir formacions de

HCl, emissions de dioxines i furans que

provoquin fenòmens de corrosió.

• L’efecte del sofre fa augmentar les emissions de

SOx

• El nitrogen, element fonamental pel creixement

de les plantes, es troba en altes concentracions

a les fulles. Biomasses amb alts continguts amb

nitrogen eleven la quantitat d’emissions de NOx,

HCN i NO2.

Contingut de Clor, Nitrogen i Sofre

Pàg.25

Comparativa energètica dels biocombustibles

Combustible Humitat bh

%

PCI kWh/kg

Densitat Kg/m3

Cendres %

Pèl·let de fusta 10 4.8 650 < 0,5

Estella forestal 25 4 250 1 - 2

Escorça forestal 25 4,2 200 1 - 2

Closca de fruits secs 10 4,2 350 2 - 3

Pinyol d’oliva 8 4,2 630 2 - 3

Orujillo 8 4,3 610 3 - 4

Granet de raïm 8 4,7 600 1 - 2

Farina de polpa de raïm 8 4,3 600 2 - 3

Gasoil - 11,8 850 -

Gas natural - 13,5 0,74 -

Propà - 12 8 -

Pàg.26

LA NORMATIVA

El RITE ha passat d’anomenar la biomassa una sola vegada en la versió

1998, a fer-ho 11 vegades en la darrera versió del RITE 2007 (Versió 2013)

•Font: FAO, Fons de les Nacions unides per l’alimentació i l’agricultura

Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE)

Cuando el generador de calor utilice biocombustibles

sólidos sólo se deberá indicar el rendimiento

instantáneo del conjunto cuerpo de generador-sistema

de combustión para el 100 por ciento de la potencia

útil nominal, para uno de los biocombustibles sólidos

que se prevé se utilizará en su alimentación o, en su

caso, la mezcla de biocombustibles.

Les calderes policombustibles tindran diferent

rendiment instantani segons el biocombustible

empleat. Així doncs, aquesta justificació s’haurà de fer

en base al biocombustible que es preveu utilitzar.

Rendiments i potències en les calderes de biomassa

Pàg.29

RITE IT-1.2.4.1.2.

Rendiment mínim instantani de qualsevol generador de calor que utilitzi biomassa

haurà de ser del 80% (75% anteriorment) , a plena càrrega (màxima demanda de

calefacció i ACS si existeix). En les darreres versions del RITE, aquest afegeix

que les estufes poden tenir un 65% de rendiment

• 6. Se indicará el rendimiento y la temperatura media

del agua del conjunto cuerpo de generador-quemador

o conjunto cuerpo de generador-sistema de

combustión cuando se utilice biomasa, a la potencia

máxima demandada por el sistema de calefacción y,

en su caso, por el sistema de preparación de agua

caliente sanitaria.

• IT-1.2.4.1.2.2, fraccionament de la potència dels

equips generadors en funció de la demanda tèrmica

prevista. En instal·lacions majors de 400kW. Si

aquestes utilitzen combustibles convencionals caldrà

instal·lar dos o més equips generadors, però si

utilitzen biocombustibles queden exemptes d’aquesta

obligatorietat.


Pàg.30

• IT-1.2.4.1.2.2, Tot i que no s’exigeix el fraccionament, cal recordar la importància

dels problemes vinculats al sobredimensionament de potència a les calderes de

biomassa.

• Aquest sobredimensionament pot ser de tipus global, és a dir, que es produeix

habitualment quan se substitueixen les calderes existents per calderes de

biomassa sense que s’hagi estudiat en detall la càrrega actual de l’edifici.

• En alguns casos, el sobredimensionament es produeix de forma estacional,

sovint per la cobertura de la demanda d’aigua calenta sanitària (ACS) durant els

períodes estivals.

Cal estudiar, i no pas com una exigència normativa, el dimensionament de les

calderes de biomassa per tal d’evitar les enceses i parades contínues que tant afecten

les instal·lacions de biomassa.


Pàg.31

• Sistema d’interrupció del funcionament del sistema de

combustió en cas de retorcés de la flama, ja sigui per inundació

de l’alimentador de la caldera o similar, tot garantint la depressió

en la zona de caldera.

• Instal·lació sistema d’interrupció del funcionament del sistema

de combustió en cas de que s’arribi a temperatures superiors de

funcionament de les de disseny. Rearmament manual, propi de

la caldera (mitjançant sondes de temperatura) o exterior

(mitjançant piròstats en la xemeneia).

• Sistema d’eliminació de la calor residual produït en la caldera

com a conseqüència del biocombustible que es queda a la

cambra de combustió un cop s’interromp el funcionament del

sistema de combustió per falta de demanda, poden ser vasos

d’expansió oberts que pugui alliberar vapor si arriba als 100ºC o

un bescanviador de seguretat.

• També és obligatòria la instal·lació d’una vàlvula de seguretat

tarada a 1 bar per sobre de la pressió de treball del generador.

Especificacions de seguretat per sistemes de biomassa

IT-1.3.4.1

Pàg.32

• IT 1.3.4.1.3. La única diferència entre les sortides de fums del sistemes de gas o gasoil i les

de biomassa és el diàmetre que, en el cas de la biomassa, ha de esser d’un diàmetre

lleugerament superior degut a la evacuació del vapor d’aigua que es pot generà a la

combustió.

• UNE EN 1856-1 Sortida de fums fabricada en acer 316L.

• Consultar les especificacions del fabricant per triar sistema d’evacuació.

• Potència > 400 kW tindran conducte d’evacuació de gasos independent.

• Potència < 400 kW podran compartir el conducte quan la suma de potencies dels equips

instal·lats no superi els 400 kW, en cascada tindran que tenir un tram vertical cadascuna,

abans de connectar al ramal general, d’un mínim de 0,2 metres.

• Prohibit la unió de conductes de calderes que utilitzin diferents combustibles.

• Prohibit la unió de conductes amb altres instal·lacions d’evacuació.

• El dimensionat dels conductes es realitzarà d’acord amb: UNE-EN 13384-1, UNE-EN 13384-

2 o UNE 123001, segons sigui preceptiu.

• Registre a la part inferior que permeti l’eliminació de residus sòlits i líquids.

• L’elecció de les xemeneies es farà segons UNE-EN 1856-1 i UNE-EN 1856-2 respectant els

paràmetres especificats a la norma UNE 123001.

• Els sistemes d’evacuació de fums que incorporin extractors, han de tenir certificada la

longitud, material i secció per el fabricant de la caldera amb un certificat CE.

Sistemes de tractaments de fums i xemeneies

Pàg.33

REGULADOR DE TIR

• Permet regular el tir

• Manualment

• Motoritzat en instal·lacions grans

• Es una papallona en el interior del tub


Pàg.34

ESTABILITZADOR DE TIR (LIMITADOR)

• Limita automàticament la depressió obrint la comporta.


Pàg.35

ESTABILITZADOR DE TIR (LIMITADOR)


Pàg.36

• L’espai per emmagatzemar el biocombustible sòlid podrà estar dins o fora de l’edifici ,

el seu ús haurà de ser exclusivament per magatzem del biocombustible per

instal·lacions de més de 70kW o ≤ 5 tones. Per la resta es permeten solucions del

tipus contenidors flexibles o big bags, o sitges metàl·liques.

• El punt 5 d’aquesta mateixa instrucció tècnica, d'aplicació per a edificis de nova

construcció, defineix la necessitat de situar la sala de maquines i l’emmagatzematge

de biocombustible en diferents locals, i exigeix que les obertures d'alimentació per a

la caldera es trobin degudament protegides en cas que es propagui un incendi entre

ambdues.

• Per a instal·lacions existents que es reformin (punt 6), la normativa preveu la

impossibilitat de dividir la sala de maquines actual; en aquest cas, proposa deixar

una distancia de 70 centímetres entre la caldera i el dipòsit d’emmagatzematge. Però

a la vegada demana una paret al mig que resisteixi el foc d’acord amb la

reglamentació vigent de protecció contra el foc.

Emmagatzematge de biocombustible sòlid

IT-1.3.4.1.4

Pàg.38

• Un punt que nomes afecta els edificis nous, i sobre el qual cal reflexionar, es la

capacitat mínima d’emmagatzematge. En la darrera versió del RITE, es fixa en 15

dies (entesos com a 15 dies de màxima demanda), mentre que en versions anteriors

eren 14 dies, es a dir, dues setmanes.

• En instal·lacions de gran demanda, cal reflexionar sobre la importància que te el

transport utilitzat per transportar el biocombustible amb el volum de la sitja que cal

dissenyar.

• Els volums de combustible per cobrir 15 dies es poden traduir en un volum de sitja

desproporcionat, de manera que es necessitin diversos camions per transportar-lo.

• En aquest cas, calen justificacions que permetin vincular garanties de

subministrament per part dels proveïdors de biocombustible per tal de reduir els

volums a valors que corresponguin a dues o tres vegades la carrega disponible al

camió de més capacitat, el qual, ateses les seves característiques, pugui fer-hi una

descarrega. Cal justificar aquestes solucions alternatives segons el que estableix

l’apartat 2b de l’article 14 del RITE, el qual defineix que el projectista o el director de

la instal·lació, sota la seva responsabilitat i prèvia conformitat de la propietat, podrà

adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que la

instal·lació dissenyada satisfà les exigències del RITE.


IT-1.3.4.1.4


IT-1.3.4.1.4

Una de les modificacions realitzades sobre el document original de RITE 2007,que trobem

en el punt 8 d’aquesta mateixa instrucció tècnica, parla de la necessita que els elements

delimitadors i estructurals resisteixin la pressió del biocombustible a la vegada que

compleixi els requisits de la reglamentació contra incendis vigent. Però al final del paràgraf

afegeix una frase on s’obliga als magatzem de biocombustible a disposar d’un sistema de

detecció i extinció d’incendis.

• Considerar logística del transport, la carrega i la descarrega.

• Tota la sitja haurà de garantir la impermeabilitat i la estabilitat front incendis.

• Les portes i parets hauran de tenir resistència mecànica suficient per aguantar la

pressió que exerceix el biocombustible amb la sitja a plena càrrega.

• Prohibició d’instal·lació elèctrica en el seu interior.

• En cas de tenir sistema pneumàtic: Una presa a terra, deflactor i dues tomes

• En cas de descarrega per gravetat: Elements per evitar caigudes


IT-1.3.4.1.4

Pàg.41

Pàg.42

Pàg.43

Pàg.44


INDICACIONS DE SEGURETAT PER A SITGES

Pàg.45


INDICACIONS DE SEGURETAT PER A SITGES

Pàg.46

Pàg.47

Pàg.48

Pàg.49

Pàg.50

Pàg.51

Pàg.52

Pàg.53

Pàg.54

Pàg.55

Pàg.56

Pàg.57

Pàg.58

Pàg.59

FACTORS MÉS RELLANVATS A CONSIDERAR

• Espai temporal: Es produeix més CO durant les primeres 6 setmanes

d'emmagatzematge.

• Temperatura: Es produeix més CO a temperatures més altes.

• Tipus de fusta: Els pellets de fusta de pi contenen més àcids insaturats que la resta

de les fustes.

• Altres factors: Els nivells de CO també s'incrementaran en funció de l'oxigen, de

l'àrea de superfície de pellets exposada i l'abrasió mecànica a què ha estat sotmès el

material.

Sistemes de seguretat

Sistema d’inundació per sobretemperatura

Limitador

temperatura

Comporta

antiretorn

Vàlvula

rotativa Vas d’expansió Manòmetre

Piròstat

Vàlvula de

seguretat

Aturada

d'emergència

Vàl. Descarrega tèrmica

Injecció d’aigua

en alimentació

Pàg.60

MANTENIMENT PREVENTIU

• Per aquelles instal·lacions que no existeixi el “Manual d’ús i manteniment” per ser

inferiors a 70kW la normativa ofereix unes taules d’operacions de manteniment, a

mode orientatiu, que pel cas de la biomassa venen fixades en la taula 3.3 de la

normativa.

• En aquestes taules d’operacions de manteniment preventiu, que ja apareixien en la

primera versió del RITE 2007 hi apareix una nova figura en dues de les tasques

vinculades a la biomassa. Es proposa que les tasques que no requereixen de

coneixements tècnic la normativa proposa que puguin ser realitzades pel propi usuari

sota el assessorament del mantenidor.

• Cal recordar que dins de les obligacions de manteniment d’una instal·lació d’una sala

de calderes de biomassa hi trobem tasques molt relacionades amb la caldera que és

aconsellable, i en alguns casos imprescindible, que les realitzi el propi servei tècnic

de la caldera.

Programa de manteniment preventiu

IT-3.3

Pàg.62

A continuació s’enumeren les tasques de la taula 3.3 del RITE vinculades directament a la

biomassa:

1. Comprovació de l'estat d'emmagatzematge del biocombustible sòlid: S *.

2. Obertura i tancament del contenidor plegable en instal·lacions de biocombustible

sòlid: 2t.

3. Neteja i retirada de cendres en instal·lacions de biocombustible sòlid: m.

4. Control visual de la caldera de biomassa: S *.

5. Comprovació i neteja, si escau, de circuit de fums de calderes i conductes de fums i

xemeneies en calderes de biomassa: m.

6. Revisió dels elements de seguretat en instal·lacions de biomassa: m.

S: un cop cada setmana.

S *: Aquestes operacions podran realitzar-se pel propi usuari, amb l'assessorament previ

del mantenidor.

m: un cop al mes; la primera a l'inici de la temporada.

t: un cop per temporada (any).

2 t: dues vegades per temporada (any); una a l'inici de la mateixa i una altra a la meitat del

període d'ús, sempre que hi hagi una diferència mínima de dos mesos entre ambdues.

Programa de manteniment preventiu

IT-3.3

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Presentación de PowerPoint - eic.cat · • Andalusia és la CCAA amb més instal·lacions, degut...

Documents

Transcript of Presentación de PowerPoint - eic.cat · • Andalusia és la CCAA amb més instal·lacions, degut...