«La caça de balenes · que és la segona balena més gran després de la blava i que pot arribar...
1
www.diaridegirona.cat RECICLEU-ME DdG DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. DIARI DE GIRONA El director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Àlex Aguilar, presenta avui al vespre al Museu de la Pesca de Palamós el seu llibre Chimán, dedicat a la pesca balenera moderna a la península Ibèrica. La publicació relata que aquestes aigües, entre els anys i , van ser escenari d’un dels episodis més turbulents de la història de pesca de balenes. «La caça de balenes no va agafar mala premsa fins a la dècada dels 80» Àlex Aguilar A quines aigües de la península Ibèrica es poden trobar balenes actualment? L’espècie més habitual que es pot trobar al Mediterrani i a l’Atlàntic és el rorqual comú, que és la segona balena més gran després de la blava i que pot arribar als metres de llar- gada, amb més de tones de pes. És una es- pècie que és fàcil de veure a Catalunya, tot i que viu a una certa distància de la costa. I fa un segle, quan va tenir lloc la pesca de balenes a la península Ibèrica, on es va pro- duir aquesta activitat? Va ser únicament a l’Atlàntic, a les zones del golf de Cadis, l’estret de Gibraltar, la costa de Portugal i de Galícia. Hi va haver moltes fac- tories, tant terrestres com flotants. Al Mediterrani no se’n van caçar? No. Tot i que al segle XIX, s’hi va produir una pesca poc massiva de balenes. En aquesta ma- teixa època, dos vaixells de Cadaqués es de- dicaven a caçar balenes a Cap Verd. La pesca de balenes que hi va haver en- tre i a la península, és compara- ble amb la caça massiva que es fa ara a al- tres països? Sí. De fet, sobretot a la zona del golf de Ca- dis, hi havia una densitat de balenes enorme. I el , es va batre el segon rècord que hi ha hagut en tota la història de la pesca de la ba- lena a tot el món pel que fa al número d’ani- mals capturats per vaixell. Es van matar prop de . animals. Entre i , va ser un període intens en el qual van treballar mol- tes companyies. Van buidar el mar i es van ne- cessitar uns anys per recuperar les pobla- cions. A partir de la dècada del , es va re- prendre l’activitat de manera més moderada fins a l’any . Quantes companyies hi havia al darrere de la pesca de balenes Ibèrica? Hi havia diverses companyies. Als anys , van ser cinc empreses noruegues. En canvi, als anys , van ser companyies espanyoles més una de portuguesa. La caça de balenes que es va produir a la península és desconeguda per a la població? És desconeguda, però no s’amagava. A les zones on es produïa, era una activitat cone- guda i important. I els productes es venien al mercat. No estava amagada, perquè no va aga- far mala premsa fins als anys . A la península Ibèrica ara es podria repetir una nova pesca massiva de balenes, malgrat la moratòria que es va establir el ? Actualment, a curt termini, la societat no voldria que es tornessin a obrir factories ba- leneres a Espanya. Perquè la balena va trans- formar-se en un símbol del que fa malament la humanitat amb el medi natural. Concep- tualment, pescar balenes no és pitjor que pes- car tonyines que matar porcs. Però la balena té un valor, des de la perspectiva ciutadana. R P P R P R P R P R P R R P DIRECTOR DE L’INSTITUT DE RECERCA DE LA BIODIVERSITAT «Al segle XIX, es va produir una pesca poc massiva de balenes al Mediterrani» Aguilar explica que dos vaixells de Cadaqués es van dedicar a caçar balenes a Cap Verd CONTRACORRENT ENTREVISTA DE Pau Esparch GIRONA RC vol que les eleccions municipals de es converteixin en quelcom semblant al que van re- presentar el d’abril de . Espe- ra una victòria aclaparadora del seu partit que, amb la suma de CiU, obri la porta definitiva a la independència de Catalunya. Com que el -N no hi haurà referèndum, com que no hi haurà eleccions catalanes anticipa- des perquè CiU no es farà l’harakiri, com que Mariano Rajoy no oferirà negociar una nova consulta perquè pensa que aniria contra els interes- sos del seu partit, com que Pedro Sánchez encara serà un pàrvul polí- tic… ERC anirà a per totes. A més, l’a- vantatge d’aquest partit, a diferència del PSOE/PSC, és que ja ningú recor- da que formava part del tripartit que va inundar de deute Catalunya. Aquest és el panorama que impedirà que a casa nostra es discuteixi d’al- tres coses i es facin servir les compe- tències del nou Estatut per poder portar a terme les reformes necessà- ries. Ara bé, els globus es poden de- sinflar tan fàcilment com s’inflen. El PP espera que la recuperació econò- mica serveixi per calmar la tempesta política. Les declaracions de la can- cellera alemanya, Angela Merkel, i del primer ministre francès, Manuel Valls, apostant per la unitat d’Espa- nya i d’Europa, són simptomàtiques. Els que defensen una Catalunya in- dependent caigui qui caigui (fora de la UE i de l’euro), que admeten que aquesta situació representaria una caiguda del PIB i la renda nacional que tardaria vint anys o més en recu- perar-se són d’admirar. És molt més legítim dir la veritat que no enganyar. Són les consequències de les revolu- cions, gràcies a Déu, pacífiques, que alguns volen fer i que impedeixen pensar que tornem al desastre dels anys , que sabem com va acabar. E MUNICIPALS L’APUNT FINAL DIRECTOR ADJUNT D’«EXPANSIÓN» Martí Saballs
Transcript of «La caça de balenes · que és la segona balena més gran després de la blava i que pot arribar...
www.diaridegirona.catRECICLEU-ME
DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.
DIA
RI D
E GI
RON
A
El director de l’Institut deRecerca de la Biodiversitat(IRBio), Àlex Aguilar, presentaavui al vespre al Museu de laPesca de Palamós el seu llibreChimán, dedicat a la pesca
balenera moderna a la penínsulaIbèrica. La publicació relata queaquestes aigües, entre els anys i , van ser escenari d’undels episodis més turbulents dela història de pesca de balenes.
«La caça de balenesno va agafar malapremsa fins a ladècada dels 80»
Àlex AguilarA quines aigües de la península Ibèrica es
poden trobar balenes actualment?L’espècie més habitual que es pot trobar al
Mediterrani i a l’Atlàntic és el rorqual comú,que és la segona balena més gran després dela blava i que pot arribar als metres de llar-gada, amb més de tones de pes. És una es-pècie que és fàcil de veure a Catalunya, tot ique viu a una certa distància de la costa.
I fa un segle, quan va tenir lloc la pesca debalenes a la península Ibèrica, on es va pro-duir aquesta activitat?
Va ser únicament a l’Atlàntic, a les zones delgolf de Cadis, l’estret de Gibraltar, la costa dePortugal i de Galícia. Hi va haver moltes fac-tories, tant terrestres com flotants.
Al Mediterrani no se’n van caçar?No. Tot i que al segle XIX, s’hi va produir una
pesca poc massiva de balenes. En aquesta ma-teixa època, dos vaixells de Cadaqués es de-dicaven a caçar balenes a Cap Verd.
La pesca de balenes que hi va haver en-tre i a la península, és compara-ble amb la caça massiva que es fa ara a al-tres països?
Sí. De fet, sobretot a la zona del golf de Ca-dis, hi havia una densitat de balenes enorme.I el , es va batre el segon rècord que hi hahagut en tota la història de la pesca de la ba-lena a tot el món pel que fa al número d’ani-mals capturats per vaixell. Es van matar propde . animals. Entre i , va ser unperíode intens en el qual van treballar mol-tes companyies. Van buidar el mar i es van ne-cessitar uns anys per recuperar les pobla-cions. A partir de la dècada del , es va re-prendre l’activitat de manera més moderadafins a l’any .
Quantes companyies hi havia al darrerede la pesca de balenes Ibèrica?
Hi havia diverses companyies. Als anys ,van ser cinc empreses noruegues. En canvi,als anys , van ser companyies espanyolesmés una de portuguesa.
La caça de balenes que es va produir a lapenínsula és desconeguda per a la població?
És desconeguda, però no s’amagava. A leszones on es produïa, era una activitat cone-guda i important. I els productes es venien almercat. No estava amagada, perquè no va aga-far mala premsa fins als anys .
A la península Ibèrica ara es podria repetiruna nova pesca massiva de balenes, malgratla moratòria que es va establir el ?
Actualment, a curt termini, la societat novoldria que es tornessin a obrir factories ba-leneres a Espanya. Perquè la balena va trans-formar-se en un símbol del que fa malamentla humanitat amb el medi natural. Concep-tualment, pescar balenes no és pitjor que pes-car tonyines que matar porcs. Però la balenaté un valor, des de la perspectiva ciutadana.
R
P
P
R
P
R
P
R
P
R
P
R
R
P
DIRECTOR DEL’INSTITUT DERECERCA DE LABIODIVERSITAT
«Al segle XIX,es va produiruna pesca pocmassiva debalenes alMediterrani»
Aguilar explicaque dos vaixellsde Cadaqués esvan dedicar acaçar balenes aCap Verd
�
CONTRACORRENT
ENTREVISTA DE
Pau EsparchGIRONA
RC vol que les eleccionsmunicipals de esconverteixin en quelcomsemblant al que van re-
presentar el d’abril de . Espe-ra una victòria aclaparadora del seupartit que, amb la suma de CiU, obrila porta definitiva a la independènciade Catalunya. Com que el -N no hihaurà referèndum, com que no hihaurà eleccions catalanes anticipa-des perquè CiU no es farà l’harakiri,com que Mariano Rajoy no oferirànegociar una nova consulta perquèpensa que aniria contra els interes-sos del seu partit, com que PedroSánchez encara serà un pàrvul polí-tic… ERC anirà a per totes. A més, l’a-vantatge d’aquest partit, a diferènciadel PSOE/PSC, és que ja ningú recor-da que formava part del tripartit queva inundar de deute Catalunya.Aquest és el panorama que impediràque a casa nostra es discuteixi d’al-tres coses i es facin servir les compe-tències del nou Estatut per poderportar a terme les reformes necessà-ries. Ara bé, els globus es poden de-sinflar tan fàcilment com s’inflen. ElPP espera que la recuperació econò-mica serveixi per calmar la tempestapolítica. Les declaracions de la can-cellera alemanya, Angela Merkel, idel primer ministre francès, ManuelValls, apostant per la unitat d’Espa-nya i d’Europa, són simptomàtiques.Els que defensen una Catalunya in-dependent caigui qui caigui (fora dela UE i de l’euro), que admeten queaquesta situació representaria unacaiguda del PIB i la renda nacionalque tardaria vint anys o més en recu-perar-se són d’admirar. És molt méslegítim dir la veritat que no enganyar.Són les consequències de les revolu-cions, gràcies a Déu, pacífiques, quealguns volen fer i que impedeixenpensar que tornem al desastre delsanys , que sabem com va acabar.
EMUNICIPALS
L’APUNT FINAL
DIRECTOR ADJUNT D’«EXPANSIÓN»
Martí Saballs
