PresentacióA les vostres mans posam avui aquesta revista. És el resultat de combinar il·lusió i bona feina. Ha estat una tasca discutida, consensuada, pactada i assumida per tots els nins i nines que hi han participat.Els Directors i els professors ens sentim orgullosos del compromís, la seriositat i la il·lusió amb la que han treballat. Us ani-mam a fer-la arribar a tothom i, també, a participar en les properes edicions.Bon estiu a tots!Gemma Cardona i Cati Ripoll

COM NEIX UNA REVISTA? Per Lucía Stämpfli

Passa 1: Aconseguir un bon equip.

Passa 2: Moltes reunions de coordinació per triar seccions, distribuir feina, compartir opinions.

Passa 3: Necessitam un títol…tothom ha de poder votar!

Votacions del personal del centre i d’ESO:

Passa 4: Recompte de vots.

Passa 5: El nom encara és una sorpresa, però ja dissenyam la portada i el logotip.

Passa 6: El Consell de redacció està molt content del resultat!

ANY RAMON LLULL

Els alumnes de 6è varen re-córrer el centre de Palma per aprendre més sobre aquesta gran personalitat mallorquina. Sortides parescudes les han realitzat altres cursos, tant per Palma com per altres locali-tats.El passat dimecres 17 de febrer els alumnes de sisè vàrem anar a una sortida amb el motiu de

l’any Ramon Llull. Vàrem passejar per tota Palma i vàrem vi-sitar llocs com el museu diocesà, la parròquia de Sant Miquel, etc.En primer lloc, ens vàrem dirigir a l’hospital militar, l’església on Ramon Llull va escoltar un sermó sobre Francesc d’Assís. El va impressionar tan profundament que va començar a pensar en Déu.Després, vàrem anar a la parròquia de Sant Miquel, on hi ha un retaule on s’expressa la llegenda de Ramon Llull a santa Eulàlia, l’enterrament de Ramon Llull i altres escenes sobre el beat. A la sortida hi ha una estàtua que duia a la mà dreta una ploma, actualment esborrada pel temps, i a l’esquerra un llibre obert.Consecutivament, vàrem anar a la plaça major a berenar. Si un es fixa, quan s’entra per l’escalinata de les rambles, a mà esquerra, hi ha una placa que diu: “EN AQVEST LLOCH ES-TAVA, SEGONS TRADICIÓ, LA CASA NATALÍCIA DEL GRAN SAVI I BENAVENTVRAT MÀRTIR RAMON LL-VLL” posada per la societat arqueològica lul·liana, coronada amb l’escut de Llull.

Després de berenar, ens vàrem dividir en tres classes, ja que faríem diferents itineraris però passant pels mateixos llocs. La classe de C es va dirigir a l’església de Santa Eulàlia, on vàrem escoltar la llegenda de Ramon Llull a Santa Eulàlia:“Durant la joventut de Ramon Llull, un dia que rondava per Palma a cavall, va veure una jove, que li va parèixer molt gua-pa. Va començar a seguir-la a cavall. Ella, quan passava per santa Eulàlia, va baixar del cavall, el va deixar anar i es ficà dins l’església. Ramon Llull ho veu, i es fica a l’església rere d’ella, amb cavall i tot. Quan va veure que no tenia escapa-tòria, la jove li va mostrar un pit ferit i malalt de càncer. Ell es va quedar pensatiu, ja que havia après que l’important no és l’exterior, sinó el que hi ha a dins...”Després vàrem caminar fins a la basílica de sant Francesc, on és enterrat Ramon Llull. En el seu sepulcre hi ha una està-tua d’ell, tombat, amb un rosari a la mà. L’estàtua està feta per Francesc Sagrera. En sortir, vàrem veure l’escultura de “Bar-baflorida”, el nom amb el qual coneixen a Ramon Llull.

A continuació, vàrem passar per davant l’Arxiu del Regne de Mallorca, on es conserven alguns llibres de Ramon Llull. Ens vàrem fixar en els dos escuts que decoren les finestres, on s’aprecia Ramon Llull, en un, impartint classe, i a l’altre, mostrant un llibre.Després vàrem anar a la plaça de sant Jeroni, on es troba el seminari major. Allà es va fundar la Universitat de les Illes Balears i al pati interior hi ha una escultura de Ramon Llull.A continuació, vàrem passar per davant la societat arqueolò-gica lul·liana, on ens vàrem fixar en una curiositat. L’escut de la UIB conté una mitja lluna cap avall! Aquesta societat, entre d’altres, ha posat la placa que hi ha a la plaça major.Després ens vàrem dirigir cap a la catedral, passant per la Bi-blioteca Joan March. Allà també hi ha diversos textos de Ra-mon Llull. Quan vàrem arribar a la catedral, ens vàrem fixar que també hi ha una estàtua de Ramon Llull. Després, vàrem entrar al museu diocesà (vora el palau del bisbe) i vàrem anar a una exposició sobre Ramon Llull: El viatge de Ramon Llull.Allà, vàrem veure, entre d’altres, els viatges de Ramon Llull pel món i també, el viatge espiritual que va fer, entre, ser un tro-bador i ser un filòsof. També vàrem veure una representació de l’Art, la seva idea sobre Déu i ens vàrem ensenyar que era l’arbre de la filosofia, una de les de més de 280 obres. A més a més, ens varen mostrar un documental anomenat “barba-florida”. L’entrada costa 2 € als residents (3 € als no residents) i els menors de 10 anys tenen l’entrada gratuïta. Animau-vos!Després d’això vàrem dinar al Parc de la Mar i allà ens vàrem trobar amb els de 6è d’EI, que feien la sortida “Arquitectura per Palma”. Després, a la tornada, vàrem passar per l’estàtua de Ramon Llull que hi ha a l’entrada de Palma i a les 16.30 ja érem a l’escola.

Sortida Ramon Llull per Palma

Per Joan Llorente

RAQUEL MARQUÉS

Na Raquel Marqués va ser una de les fundadores de les prime-res revistes de la nostra escola a l’any 1990. És mare d’en Diego Martín, un alumne de 3r de primària, que ara també és un dels impulsors de la nova revista.

Com se us va ocórrer? En realitat la idea ens la va proposar el professor Joan Guasp i el mateix dia tots la vàrem començar.

D’on vàreu agafar idees? De revistes infantils o de revistes d’altres col·legis.

Com us vàreu organitzar? Ens vàrem repartir les seccions i la fèiem en el temps del pati i en el temps de qualsevol classe.

Per què la vàreu voler fer? Perquè érem nins que ens vàrem animar i ens va agradar el repte.

Què us agradava de la revista? Passar-ho bé junts elaborant la revista i veure que a tota la gent li agradava el resultat final.

Amb quina periodicitat editàveu la revista? Quasi cada mes durant dos anys però no sempre ho vàrem aconseguir.

Quan vàreu treure la primera revista? En març de 1990 i en total vàrem publicar 8 revistes.

Quants vàreu ser i quines persones varen participar? Vàrem arribar a ser nou alumnes i en ocasions teníem més col·laboradors. Varen ser els següents: Dani Feliu, Marisol Santandreu, Maria Rosselló, Carme Rosselló, Cristina Amen-gual, Sofia Rotger, Elena Aguiló, Pilar Oliver i jo.

Per quants de doblers les veníeu? Les veníem a 50 pessetes cada una.

Quantes seccions solíeu fer? Unes 12 seccions.

Ens pots anomenar algunes? Entrevista, humor, fotografia, esports , una fotonovel·la, etc.

Us varen ajudar professors? Quins? Sí, uns quants ens varen ajudar. Varen ser en Juan Guasp en Miquel Fullana en Miquel Àngel i en Tomeu. La que sempre ens va recolzar va ser n’ Aurèlia, la que llavors era directora.

Per Diego Martín

ENTREVISTES

MARIA BOSCH

Aquesta entrevista li faig a Na Maria Bosch. Na Maria té 9 anys. Ella practica gimnàstica rítmica dues hores, tres vegades per setmana.

Com et diuen?El meu nom és Maria Bosch Girnard.

A quin curs de gimnàstica vas?A les Federades.

Fas o has fet balls individuals?Sí, una vegada.

Has participat en competicions?Sí, per ara en tres.

Saps quants d´aparells hi ha?Sí, n´hi ha cinc: cinta, masses, pilota, corda i el cèrcol.

Quin aparell és el teu preferit?Les masses.

Quin temps fa que practiques gimnàstica?Ara fa cinc anys que faig gimnàstica.

Com et sents quan fas gimnàstica?Em sent lliure.

Per què?Perquè em deix dur per la música.

Per Ana Ramón Gomila

ENTREVISTES

ANTONI MIQUEL MORRO

Hem entrevistat a un escultor anomenat Antoni Miquel Mo-rro. És de Mallorca i té 36 anys.Avui en dia, la feina d’escultor és bastant escassa i hi ha poques persones que es dediquin a aquesta professió, per aquest motiu l’hem entrevistat.

Quan i on vares néixer?A Palma, l’any 1980.

Sempre has volgut ser escultor o abans tenies altres idees?Primer vaig voler ser inventor. Com que no anava molt bé amb matemàtiques vaig decidir ser es-cultor, que és paregut.

T’agrada la teva feina?M'agrada molt, molt, molt, a més crec és important fer el que ens agrada.

És difícil la teva feina?Totes les coses difícils però si ens agraden, es tornen més dol-ces.

Vares estudiar molt?Jo vaig estudiar Belles Arts a Barcelona, però abans vaig fer un any de química i com que no estava fet per això no ho feia tan bé. Però per damunt de tot vaig estudiar el que m’agrada fer, per damunt de guanyar més o menys doblers, perquè una persona passa molt de temps fent feina i un s’ha de sentir feliç i útil.

Quina és l’escultura més difícil que has fet?Sempre és la darrera que faig, que crec que és el que toca.

Quina és l’escultura més gran que has fet?La més gran que he fet es l’escultura “Desig”, pesa 18 tones i està feta d’un marbre que es diu “crema marfil”.

Quina és l’escultura més petita que has fet?La més petita es diu “Arquitectura Sentida”, fa 12 centímetres i està feta de porcellana.

Amb quins materials sols treballar?Amb pedra, ferro, bronze, ceràmica, etc.

Amb quins materials t’agrada més treballar?Tots m’agraden per igual, trob que és més important la for-ma que el material.

Amb quin material és més difícil treballar?Són aquells materials que pots llevar, però no afegir, com la pedra. També els més durs són més difícils que els tous.

Amb quin material és més fàcil treballar?Amb el fang, el paper, etc. que son tous.

L’escultor acaba l’entrevista donat-nos un consell: si fas al-guna cosa que t’agradi a la vida, tota la vida estaràs agraït i cada dia serà un nou i bon dia.

Per Sergi Verdera Pascual

TONI PIZÁ (ENTRENADOR DE FUTBOL)

Toni Pizá és l’entrenador de 3r de primària del col·legi Sagrat Cor. El curs passat, el grup que entrenava (2n de primària), va quedar tercer de la lliga prebenjamí de Mallorca.

A quina edat vares començar a fer d’entrenador?Amb 15 anys vaig començar a ser monitor d’activitats i amb 16 anys em vaig convertir en entrenador de futbol.

Des de el teu punt de vista com a entrenador, quin equip de futbol espanyol t’agrada més?Com a entrenador hi ha equips que m’agraden per certes coses: compromís i valors. Com a simpatitzant soc del Barça.

Quin entrenador t’agrada més?N’ hi ha varis, però sobretot en Pep Guardiola.

Qui era el teu entrenador preferit quan eres petit?Es deia Johan Cruif.

Per què vares elegir esser entrenador?Perquè volia dirigir, ensenyar i veure com altres persones aprenien els meus coneixements.

Et consideres un bon entrenador?Crec que no soc jo el que ha de contestar. Tinc coses bones i coses dolentes.

T’agradaria que la teva filla jugués a futbol?Sí, però ella farà el que desitgi.

T’agradaria entrenar un equip de futbol professional?Sí, és un dels meus desitjos.

Per Juan Cantallops Perelló

RECEPTES

Abans era un plat que només feien els pescadors, però ara s’ha estès per tota l’illa i es pot preparar tot l’any. Té moltes variants, però el més important és utilizar peix de roca fresc.

INGREDIENTS (per a 4 persones)

Pel brou: • 2ld'aigua • 520gdepeixdebrouoderoca(janet) • 1/4deceba. • Menysd’unpamdeporro • Mitjatomàtiga • Salipebrebord(elvermelldolç) • BranquesdejulivertPel sofregit: • Mitjaceba • Menysd’unpamdeporro • 2tomàtiguesderamellet • Sal,pebrebo,safrà,oliiunapicadad’allijulivert • Marisciunasípia(lasípiajaneta) • 300gd’arròs

PREPARACIÓ

Pel brou:Tot s’ha de bullir durant 20 minuts. De tant en tant s’esclafa amb una cullera de fusta perquè el peix tregui bé tot el gust. Després s’ha de colar, espitjant bé.

Pel sofregit:Es fa un sofregit, posant una mica d’oli al calderó. Afegim primer la ceba, després el porro i finalment la tomàtiga i la picada d’all i julivert. Si ho volem fer més gustós, junta-ment amb la tomàtiga, podem posar sípia o calamar. Quan el sofregit estigui ben confitat, condimentar i afegir el brou. Deixar bullir uns 20 minuts. S’afegeix el safrà. Si es vol, es torra un poc amb una paella petita i prèviament afegim l’arròs. Al cap d’uns minuts es pot incorporar el marisc. Si hi ha gambes es poden fregir amb el sofregit, però és opcional. L’arròs ha de bullir uns 12 minuts.

Bon profit!!!!!

ARRÒS DE PEIXPer Joan Llorente

El peix de roca és un bon ingredient per fer el brou. S’aconsegueix a qualsevol peixateria o es pot pescar per un mateix. És el cas de vaques, esparralls, donzelles...

INGREDIENTS: -> Una clovella de llimona -> 6 ous -> Una ensaÏmada individual -> 6 cullerades soperes de sucre -> 1litre de llet -> Un poc de canyella -> Un poc de caramel

PREPARACIÓ:1. Bat els ous dins un recipient gran.2. Afegeix la llet i remou. 3. Després afegeix el sucre, la canyella i la llimona. 4. Finalment has de desfer l’ensaïmada a bocins.

5. Posa el caramel a la base del motlle.6. Encén el forn a 200 Cº, i quan sigui calent enfornes el pú-ding al bany maria.

PÚDING Per Joan Cantallops

Estrenes de pel·lícules infantils i juvenils 2016L’any que hem començat ha vengut carregat d’estrenes de pel·lícules de tot tipus. En aquest número vos parlarem de les pel·lícules infantils i juvenils. Als qui ens agrada el cinema, gaudim de totes les pel·lícules (siguin bones o dolentes) ja que de totes podem treure alguna cosa, encara que només sigui passar una estona divertida o detectar la feina mal feta o ben feta.

A continuació vos parlaré de les que més ganes tenc de veu-re. Una de les pel·lícules que m’agradaria recomanar és “Le Noveau”, explica la història d’un nin que es trasllada de viure al camp de França a una escola de París, al principi se sent aïllat i no té amics, de fet fa una festa i només apareixen tres nins que després es convertiran en els seus millors amics. Què pensau que passarà quan comenci a encaixar a l’escola? Deixarà els seus tres amics o continuarà amb ells? Heu de veure la pel·lícula per saber-ho!

El mes de Juliol s’estrena la pel·lícula del gran Steven Spielberg, “Mi ami-go el gigante”, basada en el conte de Roald Dahl. Tracta d’una nina que fa feina amb la Reina d’Anglaterra i BFG,  un gegant molt bondadós, per aturar una invasió de dolents que volen menjar-se tots els nins d’Anglaterra.

També a l’estiu s’estrenarà “Pets”. Tracta sobre el que dirien les mascotes dels humans si po-guessin parlar. A més i com sempre, tot es complica quan el líder de les mascotes es veu amenaçat per l’arribada d’un ca del carrer. Crec que serà una pel·lícula molt divertida!

A final d’any, podrem veure la història de “Moana”, una jove adolescent que s’embarca en la recerca dels seus avantpassats. Es desenvolupa al Pacífic Sud d’Oceania. Moana inicia un viatge cap a una illa llegendària amb el semi-déu Maui. Els dos travessaran l’oceà vivint grans aventures amb enormes criatures marines, submóns sorprenents i cultures antigues.I això és tot! Espero que vos agradin les meves recomana-cions.

Per Àlex Piña

ARTICLE

Roses de cotó

Materials:- Disquets de cotó- Bastonets de cotó- Un pot de vidre- Aferrament per a tela- Pedres de colors per decorar o normals- Pintures tèxtils (opcional)

Procediment:Primer lleva un dels cotons que té el bastonet. Ara enrotlla el disc de cotó i aferra’l al bastonet. Fes-ne un parell més.

Si vols, pots pintar-les.A continuació dins un pot de vidre fica pedres fins arribar a la meitat i posa les “roses” dintre del pot. Ja està llest!

Per Lucía Stämpfli

MANUALITATS

PASSATEMPS

LABERINT Per Diego MartínENTRADA

SORTIDA

PASSATEMPS

P B P S O E L A M I N O R E L

J I F A R D T I F N W R U B A

B L E V G A D S J M O D C O S

A L B E R G I N I E S I U R A

R O U L I T J E G N S N K N T

E T R L T C H A I X H A A Y A

L I Z A A U Y T O M E W L A C

G O G N B N C A R A G O L S A

A M R E A T L L A N A T V E S

T U T S N O L E N A C E E L T

E L A O I P U N A S U R G O P

F L O M L T O T R O C P E G A

Q C I G R O N S I T O W A R P

U E B A O D U N U X G I R I A

I R A M N A T I B U T L E G S

Troba en aquesta sopa de lletres els noms dels dibuixos. Es poden llegir d’esquerra a dreta , de

dreta a esquerra, d’ adalt a baix , d’abaix adalt i en diagonal.

CIGRONS ALBERGINIES GIRGOLES AVELLANES

CANELONS LASANYA CARAGOLS

P M A C I V A P I B

E L L E T K F M U L

A Z O F P O M A X A

P O B J L O E C O G

O B P F A I D A L H

H J A I T X C R U P

N A T R A T W R L B

I W A T N U L O C I

M O T A S H M N O F

S N A V I S A S N Y

Troba en aquesta sopa de lletres les següents paraules de menjars o de begudes:

SOPA DE LLETRES Per Ignacio Pazos

SOPA DE LLETRES Per Ignacio Pazos

PASSATEMPS

Vert ical

1. ESCRIBE CONMIGO Y GUÁRDAME CONTIGO...2. EN ESA GRAN PARED LA MAESTRA APUNTA LO QUE HAY QUE HACER.4 . UNA MAQUINITA QUE AFILA, Y LUEGO ESA PUNTA A VER A QUIÉN PINCHA...5. SI QUIERES BORRAR ME TENDRÁS QUE BUSCAR.7. PEGATINAS DE COLORES, A VER DÓNDE NOS PONES!

Horizontal

3. DOS ANILLOS TE PONES, Y ASÍ EN MARCHA ME PONES!6. SI LÍNEAS RECTAS QUIERES, AQUÍ ME TIENES!8. MI TINTA PUEDE EXPLOTAR Y A TI TE VA A MANCHAR!9. UNA CASITA PARA TUS COSITAS.

Cosas de clasePiensa un poco y completa el crucigrama

1

2

3 4 5

6

7

8

9

Created with TheTeachersCorner.net Crossword Maker

PASSATEMPS

Scanned by CamScanner

Per Irene Lladó

PASSATEMPS

Scan

ned

by C

amSc

anne

r

Scan

ned

by C

amSc

anne

r

Troba les diferències! Per Ana Ramón

SUDOKU Per Ana Ramón

Vertical

2. Tutora de 3r B de primària de l Sagrat Cor.

3. Poetessa infantil.

4. Actriu que surt a 'Pirates del Carib'.

5. Cantant mallorquí que té fills al Sagrat Cor.

6. Nedadora mallorquina que anirà a les seves

terceres Olimpiades.

7. Cantant de 'Thriller'.

8. Jugador de bàsquet que té un germà que nom

Marc.

9. Membre de 'The Beatles' que tocava la bateria.

Horitzontal

1. President dels EEUU.

10. Científic que va descobrir la penicilina.

11. Entrenador de Luke Skywalker.

PersonatgesA veure si completes aquests mots encreuats

1 2

3

4

5 6

7

8 9

10

11

Created with TheTeachersCorner.net Crossword Puzzle Generator

PASSATEMPS

Per Irene Lladó

ACUDITS

Això era un home tan alt, tan alt, tan alt que es menjava un iogurt i quan li arribava a la panxa ja estava caducat.

¿Qué es un oso gracioso? Un chistoso.

Un policía para a una anciana que conducía a más de 130 kilómetros por hora- ¿Permiso de conducir?, ¿Seguro del coche?. Usted iba a muchísima velocidad. Me tendrá que acompañar a comisa-ría.- Oficial, le juro que no iba a más de 30 kilómetros por hora. Mire el indicador de mi coche.- Señora!, lo que usted está mirando es el termómetro!

- Papá, ¿Me haces el problema de matemáticas?- No, hijo, no estaría bien.- No importa, inténtalo de todas formas.

Dins un cotxe hi van un policia, un lladre i un ca. Qui és el dolent? L’acudit.

-Mamá, quiero una BlackBerry! -¿Por qué Jaimito? -Porque todos tienen una... -Y si todos se tiran a un pozo, ¿tú te tirarias? -No, me quedaba con sus BlackBerrys...

Llega una profesora nueva al colegio y dice: -Si alguno se cree estúpido que se levante!! Jaimito se levanta despacio de su silla y la profesora sorprendida le pregunta: -Jaimito tú piensas que eres estúpido? -No profe, pero me daba mucha pena verla a usted sola ahí para-da!!

En clase le preguntan a Jaimito: ¡A ver Jaimito, de qué signo es tu madre? -Pues debe der ser de exclamación porque se pasa todo el día gritándome!

-Profe profe! Me recuerdas al mar!! -¡Hay que cosa tienes Jaimito! ¿Por qué lo dices? -¡Porque me mareas!

En el salón de clases dice la maestra a los niños: -Niños, hagamos ejercicio dentro del salón, acuéstense de espal-da al piso, levanten las piernas y muévanlas como si fueran en bicicleta. Se acostaron los niños y empezaron a mover sus piernas ima-ginando que iban en bicicleta. Solo Pepito tenía las piernas sin moverlas.-¡Pepito!, ¿por qué no mueves tus piernas?-¡Porque voy de bajada maestra!

Era un niño tan bruto, tan bruto, tan bruto, que cuando la profesora borraba el ejercicio de la pizarra, él lo borraba de la libreta!

-Profesora, alguna vez me castigaría por algo que no hice? -No Jaimito, nunca. -Ah, pues que bien, porque no hice los deberes.

Policía! hay dos mujeres que se están peleando por mi! -Y que problema hay? -Pues que va ganando la fea!

Llega Jaimito a una iglesia y le pregunta el sacerdote que por allí pasaba: -Jaimito, ¿Quieres ser cristiano? -No... ¡Quiero ser Messi!

Había un gato con 16 vidas, lo aplastó un 4x4 y se murió.

ENIGMES, DITES, ...

Trabalenguas… Cómo quieres que te quiera si el que quiero que me quiera no me quiere como quiero que me quiera.

EmbarbussamentPlou poc, però pel poc que plou, plou prou.

Tongue TwisterI saw Susie sitting in a shoe shine shop.Where she sits she shines, and where she shines she sits.

Enigmes:

1. A la cima del món, el mont Everest, la muntanya més alta del món, va ser conquerida l’any 1953 pel neozelandès Ed-mund Hillary i el sherpa nepalí Tenzing Norgay.Quina era la muntanya més alta del món abans del descobri-ment de l’Everest?

2. Deu persones s’han de reunir a un restaurant i totes arri-ben caminant des de tres direccions diferents. Només una du paraigües. Totes han arribat a la mateixa hora i cap d’elles s’ha banyat. Com és possible?

3.En Pau i en Pere volen jugar a les bolles. En Pau li diu al Pere: “Si em regales una de les teves bolles els dos tindrem la mateixa quantitat”. Però llavors li diu en Pere: “Si tu em dones una de les teves bolles jo en tindré el doble que tu. Quantes bolles tenia el Pau i quantes el Pere?

4.Un cotxe de color negre amb els llums apagats, entra en un carrer que no té fanals, on cap casa té els llums encesos. De sobte, se li creua un moix negre. Malgrat tot, el conductor el pot esquivar. Com ho pots explicar?

5.Una senyora diu a la seva amiga: "fa dos dies el meu fill tenia set anys, però l'any vinent en farà nou". Com és això possible?

6.Què és allò que es troba un cop cada minut, dos cops en un moment i mai es podrà trobar en un segle?

Refranys:De totes les coses segures, la més segura de totes és el dubte.Si cerques la veritat tens el risc de trobar-la.

7.La tieta Ernestina viu a la Bretanya amb el seu gos, els seus quatre gats, les seves set gallines i els seus cinc peixos ver-mells. Hi ha més ulls que potes o més potes que ulls? Per què?

8.En una casa de dos pisos, en el primer pis hi ha tres inte-rruptors de llum i en el segon pis hi ha una bombeta. Volem descobrir quin dels tres interruptors encén la bombeta però només podem pujar una vegada al segon pis per comprovar si la bombeta s’ha encès.Com ho podem fer?Atenció, no podem sortir de casa ni mirar la llum reflectida enlloc, l’única manera de comprovar-ho és pujant al pis de dalt.

Alex Piña Suau

RESPOSTES1.Noésnecessariquesiguisprofessord’històriapersabercomeraelmónabansdel1953//2.Perquènoplovia//3.EnPauentenia5ienPereentenia7//4.Ésdedia//5.Elseuaniversarivaserahir//6.LalletraM//7.Hihamésullsquepotes.Hiha36ulls(2del’Ernestina+2gos+2×4gats+2×7ga-llines+2×5peixos)i34potes(4gos+4×4gats,2×7gallines)//8.(Resposta:Obrimelprimerinterruptoriesperarunsminuts.Tanquemelprimerinterruptor, obrim el segon i pugem a dalt a fer la comprovació. Si la bombeta està encesa, l’interruptor correcte és el segon. Si la bombeta està apa-gada, però la toquem i està calenta, vol dir que ha estat encesa fa poc i per tant l’interruptor correcte és el primer. Si la bombeta està apagada i freda vol dir que no l’hem obert en cap dels dos primers interruptors, per tant l’interruptor correcte és el tercer).

Curiositats:Sabies que…

- Els bebès reconeixen la seva mare pel seu olor?

- Un 90% dels noms propis tenen una de les lletres dels noms “Carlos o Carles”?

- La “Síndrome de l’estudiant de medicina” és creure que pa-teixes qualsevol de les malalties que has estudiat?

- El 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus?

A continuació es presenta una enquesta sobre hàbits lectors realtizada a 100 alumnes del nostre col·legi. Aquests són els resultats!

ENQUESTA

HÀBITS LECTORS

Quin gènere llegeixes?

Quins dies sols llegir?

Quan de temps llegeixes?

Què llegeixes?

Per Sergi Verdera Pascual

A continuació vos explicaré com es mouen les peces de l’escacs i quin és el seu valor en punts.

La torre es mou en columnes i files, això vol dir que només es pot moure en vertical i en horitzontal. El seu valor és de 5 punts.

L’àlfil es mou en diagonals. Si comença en casella negra anirà per diagonals negres i si comença en casella blanca, es mourà en diagonals blanques. El seu valor és de 3 punts.

La dama, és la segona peça més important després del rei. Ella es pot moure com un àlfil i una torre, tot a la vegada. El seu valor és de 10 punts.

ESCACS

El rei és la peça més important perquè quan li fas “escac i mat”, li has guanyat la partida i no el pots matar. El rei és pot moure en totes les direccions com la dama, però només pot avançar una casella a cada moviment. El valor del rei és la partida.

El cavall es mou fent una lletra “L”, és l’única peça que pot pas-sar per damunt una altra peça. El seu valor és com el de l’àlfil.

El peó es mou sempre cap endavant. No pot tornar mai cap enrere. Només mou una casella cada vegada però quan es la primera vegada que es mou, es pot moure dues caselles cap endavant. El peó mata però només movent-se una casella.

S’ha de tenir cura perquè en el primer moviment, si es mouen dues caselles cap endavant i hi ha un peó contrari que pot matar, si només s’hagués mogut una casella, matarà el peó encara no estigui devora. Això vol dir “menjar al pas”. El valor del peó és d’un punt.

Per Pablo Luis Aguado

Un vent gelat

Aquella tarda feia vent. Un vent furiós i agitador. Un vent que no era normal, o almenys a aquella part de la ciutat. Mentre em miraves immòbil, glaçat per una llàgrima de sang, una fulla va arrencar el vol, impulsada per l´ànima del vent fins arribar al més alt de la casa de les nous.

Feia anys que no hi vivia ningú, encara que els veïns sempre deien que algun rodamón s´havia quedat a viure, desesperat de la vida. Sense parlar sabíem on havíem d´anar. Hem vares agafar la mà, recordo que era ferma i indecisa. El meu cor palpitava més fort cada vegada que donàvem una passa cap endavant. Sabia que no era bona idea entrar-hi però no volia tornar a ser jo la dolenta de l´historia.

La porta del darrera era oberta. Duia cap a un gran saló de ball, com els que hi surten als contes o a les novel·les més sofisticades. Sabies perfectament que no m´agradava ballar i encara pitjor, que no en sabia. Tot així em vares fer un gest provocatiu amb aquella innocent mà.

Vaig notar com una brisa freda m´acaronava l´orella i deixant-me dur vaig ballar, sola, àgil i atrevida com un ocell en el seu primer vol. Vaig fer mil i una voltes sense parar. De l´emoció vaig parar en sec.

-T´ho pots creure? Em sembla que he ballat! Ha estat màgic! -vaig dir excitada.

Però ja no hi eres, simplement no estaves. Desconcertada vaig buscar-te per tota la casa sense èxit. En sortir de la casa eres parlant amb la policia. No deixaves de balbucejar i la teva mi-rada seca no s´estava quieta.

Un altre cop vaig notar la brisa freda pel clatell però aquesta vegada molt més gelada. Intentava anar cap a tu però era in-útil. Sentia que cada passa que donava m´allunyava més de tu. Els meus ulls es varen començar a tancar. Cada vegada hi veia més fosc. Una ventada em va glaçar la sang just abans de quedar-me sense veure.

A les fosques, sense poder veure ni escoltar, em vaig deixar caure. Deixant-me sola amb els meus pensaments congelats i tremolosos, sabent que m´havia arribat l´hora de fer un últim gentil ball cap amunt, deixant-ho tot enrere, excepte, l única cosa que seguiria amb mi per sempre. El vent gelat i impla-cable que va alliberar la meva ànima, aquell vent gelat que va deixar enrere milers de trossos de vidre tacats de tímids records.

L´ombra

A continuació podreu llegir alguns dels relats breus guan-yadors dels Primers Jocs Florals de l’escola. Esperam que en gaudiu!

ME LLAMO NAJUBA

Soy Najuba y llevo seis meses yendo de un sitio a otro con mi familia y con muchos desconocidos. Hemos llegado aquí con una barca, pero antes habíamos caminado muchísimos kilómetros. Ayer oí que nos encontramos en una isla europea que no conozco.

Todo empezó un jueves por la mañana, cuando fui a ver a mi padre a su lugar de trabajo, un campo situado a las afueras de Damasco, propiedad de un rico terrateniente. Al llegar mi pa-dre me dijo que debíamos dejar nuestra casa y todas nuestras cosas, dado que se acercaba gente armada que podía matar-nos. Así que volví con mi padre rápidamente para avisar a mi madre.

Las calles estaban abarrotadas de gente corriendo y gritando y a lo lejos pude divisar la silueta de tres tanques de guerra que disparaban. No quiero recordar nada más de aquel día, por el tremendo dolor que me produce. Desde aquel momen-to hasta hoy he caminado infinidad de kilómetros con mis padres y con desconocidos y hemos ido en una pequeña bar-ca más de treinta personas.

Lo que me alivia pensar es que algún día regresaré a mi hogar y podré seguir escribiendo en este diario, también sobre mi vida, esta vez sobre cosas felices.

Ahora vivo en unas casas de plástico con mis padres y otras familias. No comemos muy a menudo pero hay unos señores extranjeros que nos reparten sopa. Me entretengo escribien-do en este diario porque me da miedo salir a jugar fuera, no tengo amigos. Cada día veo llegar nuevas personas, pero to-dos están tristes o enfadados. Dice mi padre que tenemos que seguir aquí hasta que podamos volver.

Hoy he decidido que quiero ser médico, porque no quiero ver a los niños así de enfermos. No se cómo lo conseguiré, pero lo intentaré con todas mis fuerzas.

La ladrona de libros

TRÍPTIC ESCOLAR

Tres-CincCanta de nit el gripau,

el ca lladra, piula el poll,el moix rapinya i fa miaui el porc grufa dins la soll.

Animals de tota castaveniu a jugar a l’escola!Compartirem berenar,al pati podrem jugar

a conillons o a penyores.La pissarra pintarem.

Gaudirem tota l’estona!

La mestra canta,el vent sorolla,la pluja banyatota l’escola.

El nin remuga,costa partir,

no vol la Llunasinó els amics.

Sis-OnzeContau padrina rondalles,

llegiu-me contes padrí,de reines, prínceps i fades,

que, com si fossin germanes,m’ajuden a un bon dormir.

En Bernadet fill de rei,Na Morgana, Ventafocs,Martí Tacó, sargantanesi en Pere que no té por.En Joanet de sa gerra,

Sa Moixeta i n’Estel d’Or,S’Anellet i el mal dimoni,Na Joana, Sant Antoni,s’Àliga i na Blancaflor.

Dotze-QuinzePlena llunaSol ixent.

La mar fa renou i brama,També fa forat i tapa.

Alçau les veles al vent!

Mariner de bones aigüeson ets quan el temporal?

No deixis soles les barques,arriba fins el final

que la passejada és curta.Passa el temps i no t’entems.

Navega de punta a punta,no derivis, forts els rems

i aprofita bé el gregal.

Si l’horitzó és la metamira d’anar molt més lluny.Sense descans, no t’aturis.

I quan trobis un ensurtsegueix recte, fora noses!.

Has de fer com fan les rosesque entre espines la flor surt.

Pere Estelrich

RELATS BREUS

DÍA Y NOCHE

Había una vez, dos hermanos que se llamaban Día y Noche. Se llevaban muy mal y siempre estaban discutiendo porque eran muy diferentes. Día era bonito, alegre, luminoso, juguetón y muy creído. Le encantaban las flores, los árboles, los animales y con ellos pasaba muchas horas jugando. Noche sin embargo, era muy tranquila, le gustaba quedarse en casa, mirar las estrellas del cielo y soñar. Era dulce, buena y aunque ella no se diera cuenta, también era muy hermosa. Su hermano siempre le decía que estaba loca y se burlaba de ella porque siempre estaba sola, sin amigos. Sus padres, El Sol y La Luna, ya no sabían que hacer para que se llevaran bien, porque a pesar de ser tan diferentes, los querían a los dos por igual.Un día, Noche estaba llorando y su madre se le acercó para acunarla y conso-larla. Noche le explicó que quería ser como su hermano Día, porque cuando él estaba todo parecía alegre y lleno de color, sin embargo, ella vivía en la oscuri-dad y el silencio. Los besos y los abrazos de su madre no fueron suficientes para calmarla, y Noche fue a ver a su padre, que aunque no lo veía mucho, le daba mucho calor y confianza. Noche lo abrazó y decidió quedarse con él, cubriendo de luz su oscuridad.Pasaban las horas, los días y las semanas, y la Noche no aparecía. Todas las horas eran de día, la luz reinaba y al principio nadie notó la ausencia de la noche, pero esa felicidad duró poco. Los animales diurnos empezaron a cansarse porque no podían dormir, y los animales nocturnos no salían de sus hogares. Las plantas empezaron a morir, y los animales también porque no tenían alimento para comer. Día, al principio estaba muy contento porque se sentía el rey, pero luego empe-zó a preocuparse al ver que sus amigos morían poco a poco, por eso, fue a pedir consejo a sus padres.Sus padres, Sol y Luna, le dijeron que debía ser más humilde, y entender que to-dos tenemos una función, y que nadie es más importante que los demás, ya que formamos parte de una especie de maquinaria muy precisa y que si un trocito de esa maquinaria se rompe, la máquina deja de funcionar. Que solo llevándose bien y queriendo a su hermana, se conseguiría el equilibrio.Día, muy triste y preocupado, fue a hablar con su hermana, le pidió perdón y le dijo que era muy importante, y que él también la necesitaba, le explicó todo lo que pasaba cuando ella no estaba y que la quería muchísimo. Le dijo que cuan-do ella salía todos podíamos soñar y ser quien quisiéramos ser, una princesa o un superhéroe. Le dijo, que cuando ella salía su madre Luna podía reflejarse sobre el mar de una forma maravillosa, y que junto con las estrellas iluminaban su corazón. Día y Noche se abrazaron y desde aquel mismo momento viven en harmonía la Noche, el Día, el Sol y la Luna como una familia unida.

Xispa

Cap de redacció: Cristina Batle Mireia Planells

Equip de redactors: Irene Lladó Joan Cantallops Álvaro García Núria Serrano Diego Martín Ignacio Pazos Alex Piña Joan Llorente Ana Ramon

Lucía StämpfliSergi VerderaPablo Luis Aguado

Portada i inspiració artística: Leticia de la Torriente

Disseny i maquetació: Sol Moragues

Aquesta revista no hauria estat possible sense la col·laboració i el suport de l’equip directiu, dels tutors de 3r, 4t i 6è de primària, d’en Jose Gálvez, del departament d’Orientació i de totes les famílies.A tots, gràcies!