Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 305, gener del 2013 · Les eleccions del 25 de novembre...
24
Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 305, gener del 2013
Transcript of Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 305, gener del 2013 · Les eleccions del 25 de novembre...
Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 305, gener del 2013
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUS
Gran varietat de disfresses infantils. Teixits, maquillatge i complements.
Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou
CUINA DE MERCAT - MENUS PER A GRUPS
Prat de la Riba, 54 Tel. 93 555 13 04 el Masnouwww,restaurantpledebo.com
anys1923-2013
Ho hem fet possible entre tots
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol
Portada: Dibuix de Joan Comellas. 2013, any del cen-tenari del seu naixement.
Correcció: Esteve Pujol
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
SumariEDITORIAL................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA......................................................................................... 5PRONÒSTIC INCERT per Joan Camps ...................................................... 7A CONTRACOR per Ramon Serra ............................................................. 9CRÒNIQUES................................................................................................ 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................... 14UNA TARDA A L’ENGENHAO per Joan Maresma Duran.......................... 16PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran .......................................... 17LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUI per Aleix Ripol i Millet.......................... 17AIGUA DE MAR per Josep Condeminas .................................................... 18EFEMÈRIDES DE L’ANY 2013 per Joan Muray.......................................... 19TEATRE CAPITAL per Rosa Ma. Isart ...................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA.................................................................21LA PUNTA DE LA LLENGUA (40) per Esteve Pujol .................................. 21ARRAN DE SÒL per Pledebuit.................................................................... 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ......................................................................... 22
En l’editorial del mes passat, bo i fent referència als resultats de les eleccionsdel 25N acabades de celebrar, dèiem que… ha arribat l’hora en què, senseexcuses ni dilacions, cal sumar tots els esforços dels partits que tenen clarl’objectiu final de la independència, sabent que els espera una etapa de gene-rositat en què caldrà posar en segon terme les aspiracions del propi partit i acos-tar posicions i fer pinya en benefici exclusiu del país. Doncs bé, sortosament ha imperat el seny i l’apropament entre els dos partitsgenuïnament sobiranistes, CiU i ERC, amb el lideratge i el bon fer de Mas iJunqueras, s’ha materialitzat en forma de pacte per a la governabilitat, ambacords compartits per encarar els dos objectius prioritaris de la nova legislatura:resposta social davant la crisi econòmica i consulta per a la independència,objectius inimaginables l’un sense l’altre.Velles rancúnies i desavinences entre ambdós partits han estat aparcades iesperem que oblidades, en bé del país al qual han de servir, perquè, a fe deDéu, la feinada que els ve i ens ve al damunt a tots plegats és descomunal.Hauria estat una jugada mestra que, en aquest acord, s’hi haguessin embarcattambé ICV i PSC, però això ja són figues d’un altre paner i caldrà restar ama-tents a veure com responen aquests partits quan arribin els moments decisiusd’aquesta nova etapa del tot o res. La cursa en forma de marató ja ha començat i els reptes són al damunt de lataula, amb especial urgència per atendre els qui fins ara i en un futur immediathan sofert i sofriran en pròpia carn les esgarrapades de la crisi a causa d’un sis-tema mal forjat, que ha fet aigua pels quatre costats. Tot això amb les previsionsd’un 2013 en què caldrà seguir retallant per pagar deutes.Simultàniament caldrà aplanar els camins per enfocar amb les màximes garan-ties d’èxit la consulta o referéndum per a la independència, prevista inicialmentper al 2014, en un marc farcit d’hostilitats i cap facilitat per part del governespanyol i amb una Europa expectant, que tampoc no s’acaba de mullar davantd’un fet sense precedents en la història recent.Complicadíssim però engrescador paper el del nou govern i aliats en l’adopcióde les mesures que calgui per evitar de seguir furgant en les ferides dels mésfebles, afavorir i estimular les empreses en la creació de llocs de treball i animari aconseguir la complicitat de tota la societat civil en un projecte comú que amitjà termini ens permeti respirar econòmicament i compleixi les expectatives dela majoria de catalans cap a la creació d’un estat propi, reclamades en la multi-tudinària manifestació de l’11 de Setembre passat i clarament expressades a lesurnes en les eleccions autonòmiques del 25N, amb majoria absoluta indepen-dentista.Ambdós objectius són assolibles si polítics i societat civil hi creiem i remem totsen la mateixa dirección, sense concessions a la mandra i la tebiesa, principalsobstacles que ens podem posar nosaltres mateixos. Ara toca treballar de valent.
El President
Bon any 2013Un bon any per a
fer-te soci de Gent del Masnou.
GENTDEL MASNOU
A TREBALLAR DE VALENT
3
Informa-te’n a: www.gentdelmasnou.cat
“DIUMENGE AMB LLETRES”
Diumenge 27 de gener del2013 a les 7 de la tarda
Vetllada artística, literària,musical…
“Grup Rauxa” de GDMEntrada gratuïta
Editorial
45è Curs de Balls
de Saló
Febrer-abril 2013de l’1 de febrer al 26
d’abril cada divendresde 20.30 a 22
Gener 2013Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia
AYMAR (Maricel)
DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)
Almeria, 14
Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)
Navarra, 68
St. Domènec, 1
J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)
Prat de la Riba, 23
93 555 03 81
93 555 59 36
93 555 19 79
93 555 33 08
93 555 08 55
93 555 04 03
Dimecresde cendre
Dijousgras
Trobada deNadons
Reis
Cap d’any OcataRieraAymar
Viayna CDominguezDominguezAymarOcataRieraFàbregasDominguezFàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRiera
dimartsdimecresdijous
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
293031
123456789
101112131415161718
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
DominguezOcataRieraAymarViayna CViayna CFàbregasOcataDominguezAymarViayna CRieraRieraOcataViayna CAymarDominguezRieraOcataOcataDominguezAymarOcataRieraFàbregasAymarAymarFàbregas
123456789
10111213141516171819202122232425262728
Febrer 13
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
NOVA ESQUERRA CATALANA EL MASNOU
El passat dissabte 15 dedesembre es va constituir aSitges l’organització políticaNova Esquerra Catalana(NECat). Hi ha varis motiusque han portat un grup deciutadans a començar unnou camí:Ens trobem en una novaetapa històrica per a Cata-lunya. El poble de Cata-lunya ha passat al davant.Els esdeveniments dels úl-tims deus anys han accele-rat un procés de presa deconsciència, que ve de moltlluny, directament connectatamb la nostra històriacol·lectiva, i que ha adquirituna dimensió social activa imajoritària, diversa i inclusi-va, profunda i irreversible.Les eleccions del 25 denovembre confirmen un delsescenaris més durs per al’esquerra catalana, que estroba en una situació de totalfragmentació mentre que ladreta nacional manté un mar-ge còmode sobre la resta.En aquest context, és vitalque Catalunya disposi d’unmapa polític complet, articu-lat en grans opcions políti-ques i socials. En aquestmapa, avui, hi ha una impor-tant absència: la d’unaesquerra nacional prou forta,amb capacitat de govern, al’altura dels anhels sobiransde Catalunya i a l’altura delgreu repte econòmic i socialque tenim plantejat.
Nova Esquerra Catalana tre-ballarà per: actualitzar el dis-curs de la socialdemocràcia,crear instruments de radicali-tat democràtica per obrir lapolítica als ciutadans, defen-sar una Catalunya Estat i eldret a decidir del poble deCatalunya i crear elementsd’acord i entesa entre perso-nes i forces polítiques percaminar cap a una únicagran força d’esquerres aCatalunya.És per això que un grup demasnovins ens hem organit-zat per impulsar aquest nouespai polític en el nostremunicipi i convidem a tots elsmasnovins que se sentinpropers o identificats ambaquest projecte a incorporar-s’hi obertament.Entrarem en l’escena políticamunicipal amb l’horitzó d’es-tablir diàleg i obertura de de-bat amb les organitzacions iels ciutadans progressistes.
Albert Alfaro GiróMembre del Consell de
Nova Esquerra Catalana-----------------------------------------
L’OMBRA DEL BATLLE
Molts de vosaltres devíeusorprendre-us en observarla indumentària del patgeque acompanyava el Sr.Parés quan va donar labenvinguda als Reis d’Ori-ent davant de tota la quitxa-lla de la vila. Vaig quedarencara més parat quan emvaig adonar que l’ombra elseguia per la cavalcadaentre carrosses i figurants...
era tanta la sintonia entretots dos que, per un instant,vaig veure ben possible quel’empresa que el nostrepaís ateny arribi a bon port(i perdoneu la metàforamarinera).Sempre he estat favorablea l’entesa entre diversospolítics, sóc un ferm defen-sor de les coalicions ja quemostren millor la pluralitatciutadana que no pas elslideratges massius queagraden més enllà del’Ebre. I estic molt contentque s’entenguin per al béde tots nosaltres, que elshem delegat aquesta tasca.De totes maneres, seria boque ara que encetem l’anyrecordin les paraules delmeu cosí Francesc. Ellsempre diu que si no hanpogut amb nosaltres (elscatalans, s’entén) és per lanostra llengua i per la nos-tra cultura. Aquests dos fac-tors ens fan tan diferentsdels nostres veïns que ladissolució a què ens volensotmetre esdevé impossi-ble. Seria bo que el batlle il’ombra recordessin quesón on són gràcies a totsels ciutadans que creuenen aquest fet diferencial i,
en conseqüència, afavoris-sin l’educació i la culturafins i tot més enllà del quesembla raonable. Cal que des de l’Ajunta-ment es fomentin totes lesassociacions culturals de lavila; es desvisquin perl’escola d’aduts, per lesescoles bressol públiques iper l’escola de música; llui-tin al màxim per les festespopulars on tots els masno-vins i masnovines ens tro-bem i revivim el que som.No crec que els hàgim triatnomés perquè gestionin lesescombraries i repintin leslínies de la calçada: volemmolt més.I ho volem, sobretot, perquèpotser, d’aquí vint-i-cinc otrenta anys, algun d’a-quests vailets que van a lesescoles bressol o que apre-nen a enfrontar-se al públicen l’escola de música muni-cipal serà l’alcalde de la vilai, si l’hem educat bé, podràrebre Ses Majestats ambun discurs oral fluid, espon-tani i decidit; sense neces-sitat de llegir un paper quevés a saber quina ombrahavia escrit.
Joan Marc Ramos Sabaté-----------------------------------------
1a
AA/VV DEL CARRER SANT RAFAEL DEL MASNOU
Els Tres TombsDiumenge 20 de gener al c/ St. Rafael a les 12 del migdia farem la tradicional
benedicció de cavalls i bestiar.
BALLADA DE SARDANES DE 2013AMB LA COBLA CIUTAT DE TERRASSA
27 de gener a les 12 del migdia a la Pl. d’OcataEn cas de pluja se suspendrà.
Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.
Comanda mínima 15€
95 555 78 94
Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · [email protected]
Mestres Villà, 101 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 · WWW.CANRAC.COM
7 de febrer Dijous GrasBotifarres pel CarnavalBotifarra d’ou amb carxofes, botifarra crua amb calçots, i… molt més a
En el discurs electoral Alicia SánchezCamacho ens amenaçava, als jubilats,dient que la independència ens deixariasense pensió. És clar que m’ho vaigcreure, un PP emprenyat amb majoriaabsoluta i amb la clau de la caixa seràcom un cilici enganxat als genitals. Jahan incomplert sense cap mena derubor una darrere l’altra les promeseselectorals: han subvencionat arbitrària-ment la FAES de l’inefable Aznar con sianéssim sobrats i han seguit fent-se elbadoc amb excuses de mal pagadorper seguir espoliant-nos a l’estil delreialme de Joana la Boja, de quanl’Imperi era tan gran que mai no es que-dava sense sol. Fent memòria històrica,els Països Baixos, Itàlia i les illes deSardenya i Sicília alliberades pel tractatd’Utrecht cap al 1714 se n’han sortitprou bé; en canvi si ens mirem Cuba,Puerto Rico, les Filipines, les Carolines,les Marianes, Sidi Ifni i Guinea; ado-nem-nos que la conquesta espanyolaha estat devastadora, ja que, haventpassat entre cinquanta i cent anys deser abandonades per la desnaturalitza-da mare pàtria, en molts dels llocsencara no hi creix l’herba. D’altra part,ni als gibraltarenys, que són ancestral-ment andalusos i modernament bilin-gües, res no els mou a deixar la tutelaanglesa i es comporten com faríemnosaltres amb en l’estat propi, combons veïns. Així doncs, a la senyoraSánchez Camacho, no li ha d’estranyarque el sacrifici de la retallada que Rajoyha fet a la meva pensió, sent un incom-pliment de les vanes promeses electo-rals, li reconegui les seves amenacescom a molt serioses i l’espoli fet ambtraïdoria a la meva economia domèsticame’l prengui com un càrrec anticipat delcàstig que m’espera el dia que els cata-lans proclamem la independència. Ésclar que, mirant-m’ho bé, a mi em plau-ria donar la pensió d’un any per desem-pallegar-me de les seves sacres priori-tats constitucionalistes, les que el PParenga d’urgència per a la majoria delscatalans: imposar la bandera roja ygualda als ajuntaments i edificis de
abocat a compartir una responsabilitatque, si no volien quedar retratats com amiserables i covards, era ineludible.CDC ho devia a la seva massa electo-ral pels anys equivocats de peix alcova, de nadar volent guardar la roba ide fer la puta i l’alcavota a part d’altrespecats, que, no sent aigua passada,comparats amb els tripijocs del gendredel rei, el cas Gürtel, l’enginyeria finan-cera de Rato a Bankia i la llista inacaba-ble que es reparteixen PSOE i PP, bencomptat seria com culpar-los d’haver-se menjat la xocolata del lloro. ERC hodeu a tota la massa electoral que vaquedar decebuda per un primer tripartit,que va tenir el mèrit d’enfilar Zapatero albalcó de la Generalitat i per un segontripartit contra natura, anomenat ente-sa, que només va servir per facilitar lafeina als guionistes de Polònia, tambéens ho deu a la militància per les lluitesintestines que van desintegrar el partit iel van posar en perill de desaparició.Potser em passo d’optimista i he estatuna mica tou, per això voldria ser unamica crític i pregar a tots els parlamen-taris que no es passin de creatius, queels llocs de treball només els creen elemprenedors i que la gent que ells hancol·locat des de la mort de Franco, apart de ser una massa salarial insoste-nible i escandalosament endogàmica,el nepotisme predominant fa un tuf declaveguera inaguantable. A l’hora de lesgenialitats, que vagin al bar, el lloc idoniper als experiments amb gasosa i evitarmés danys col·laterals.
PRONÒSTIC INCERTPer Joan Camps i Ortiz
7
guardar, espanyolitzar els escolars cata-lans, subvencionar les corrides de brausi retornar al nacionalcatolicisme que,seguint la pauta d’imposar-nos la parlaen cristià, arraconaria el català més enllàencara que l’arameu, que paradoxal-ment, diuen, fou la llengua materna deCrist i avui està pràcticament extingida.Sembla que els experiments de la FAES,fundació per a l’anàlisi i els estudissocials calcats del franquisme i aplicatspels governs del PP a les Illes i i al PaísValencià són el ressentiment per la llen-gua que ens estan oferint. No! Gràcies,senyora Camacho.Al cap de tants anys d’entrenamentsota la tortura psicològica del bla, bla,bla electoral he estat relaxat mentredurava l’intercanvi de cromos entre Masi Junqueras. Probablement que elsacords formals que veuran la llum notindran res a veure amb els acordstàcits que hagin pogut quallar la con-fiança i la lleialtat induïda de l’un al’altre. Vull suposar que la reticència ini-cial de ERC i la inflexibilitat inherent a lafederació CiU no hauran enquistatl’acord en un conflicte latent a curt ter-mini, de ser així, més ens valdria convo-car eleccions anticipades que, sent ensegona volta, serien determinats i defi-nitivament plebiscitàries. D’altra banda,hauria estat xocant que l’un per l’altreamb la majoria que sumaven no fossincapaços de reconvenir les acusacionsmútues i els ressentiments partidistesper donar fortalesa al servei patriòticque deuen a la ciutadania que els ha
De les pastisseries del Masnou
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat
Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou
Especial Catering
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseria93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
17 de gener, Sant Antoni. Tortells i borregos7 de febrer, Dijous Gras
Coques de llardons
17 de gener, Sant Antoni. Tortells i borregos7 de febrer, Dijous Gras
Coques de llardons
De les pastisseries del Masnou
Res és mai el que sembla i els temps sempre estan can-viant. Pesarós i amb aquesta maleïda frase a la testa,caminava capcot un home en la cinquantena llarga, arros-segant els seus peus gairebé sense esma per la llargaavinguda del seu fracàs. Ell, que volia menjar-se el món, estrobava en la cruïlla més difícil de la seva vida, en el puntde caixa o faixa, del tot o res.Els metges parlaven d’una forta depressió post-traumàticai que la cura, a part de la muntanya de fàrmacs, vindria pelvell aforisme del a poc a poc i bona lletra. No saben el quetinc, explicava als seus amics i coneguts, que no tenientemps de fer-se el distret i eren enxampats per aquells ullstristos de gos apallissat. JB Garcia no comprenia el perquède la seva situació. Qui era aquell home que cada mati se’lmirava des de l’interior del mirall, de fit a fit, grollerament, ili treia la llengua en senyal de mofa? Un mati, cansat de les burles de l’home del mirall, el va rep-tar que sortís del seu amagatall si tenia prou valor o, comdirien en el seu antic barri, No tens collons!L’home, que es protegia darrere un vidre brillant, va som-riure lleugerament i va allargar una mà fora de la seva pro-tecció i llavors es va tornar tridimensional i li va etzibar unahòstia amb la mà oberta en plena cara, que va ressonaramb una reverberació espectacular, per instants despréstornar a la seva dimensió protectora tot rient a cor què volsdavant aquell infeliç, que seguia astorat per culpa de lasonora bufetada.Un cop recuperat de l’ensurt, va llançar un bon feix derenecs tot mirant aquell “pájaro”, que es protegia d’unamanera indecent.– Ets molt valent d’aquí darrere estant.– Entra-hi tu si pots?– Cabró, saps que no ho puc fer.– Segur que no pots?JC Garcia, emprenyat com una mona, va voler ficar el capdins l’espill, però es va donar un cop al nas, que va sagnarcom si d’un porc es tractés. Es va dirigir directe a l’armarietde darrere seu per agafar una mica d’alcohol per aturaraquella sagnia. Amb l’ajuda d’una tovallola del bany la tèbiasang va deixar de fluir i ell va recuperar lleugerament elcontrol.Les rialles escandaloses de l’home ocult el van retornar aun estat d’excitació paranoica, que li feia perdre el controlcompletament.– Et mataré, juro que et mataré, malparit.– No, no podràs, sóc dins teu, però sóc jo qui té el control.– Siguis on siguis, això s’acaba avui.– Pobre desgraciat, ets incapaç de fer-me ni tan sols unarascada.JC es va dirigir esperitat fins a l’armari on guardaval’escopeta de caça i la va carregar amb dos cartutxos deposta, d’aquells de matar senglars. Amb l’arma a la mà, esva sentir més segur i s’encaminà de nou a la cambra de
bany per tal d’afrontar la seva sort contra aquell home quehabitava en el seu mirall.Un cop enfront del seu malson, va començar a gallejarencarant l’escopeta en direcció al mirall tot amenaçant elseu acèrrim enemic amb aquestes paraules.– I ara què? Vinga, treu-me la llengua un altre cop.– No facis el burro que pots tenir un accident.– Tant se me’n fot.– Tu mateix, però ho tens fotut.Va sonar un tret que esmicolà el mirall en mil bocins, i elcos de JC era ple de forats per on rajava la sang a doll. Quèha passat?, es preguntà abans de perdre l’equilibri i caurea terra. En plena agonia va recuperar per un instant l’antigalucidesa i es va adonar per la posició de l’arma que el quehavia passat era purament i senzillament un suïcidi i que noexistia ningú darrere el mirall. El seu cervell recuperaval’aplom tot just segons abans de la seva mort, i de la sevaboca van sortir les darreres i lúcides paraules:– Els temps estan canviant, però ja no hi sóc a temps.– Ja et vaig dir que era dins teu.– Ara me’n vaig, me’n vaig, me n’he anat.
9
A contracorPer Ramon Serra i Roca
Botifarres d’ou i faves amb cansalada,pasta amb bacó i pinyons, peres amb vi,
carns, botifarrons, caves, mandonguilles, pollastre farcit,
llom, ous i llardons.
7 de febrer, Dijous Gras.
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST
VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES
Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU
Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou
Màxima qualitaten tots els seus
productes El Masnou
Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02
Badalona Mcat. la Salud, 41 · 93 388 16 87
FRUITES I VERDURESComandes a domicili
Collita pròpia
Mercat Municipal93 540 03 52
www.pledepasta.com
Menjars per emportar
Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM
Butifarra d’ou amb carxofes, butifarra crua ambcalçots,… i més a Can Rac
Joan XXIII. 4693 555 52 08
Mercat Mpal. P, 2193 540 95 16
Obert de dimecres a diumenge
Mercat Municipal del Masnou93 540 11 37
YolandaPer una alimentació
sana i equilibrada
encoratgen per a la de l’any proper.Com els col·leccionistes i compradorssaben, la nostra col·lecció de plaquesés dels vaixells de vela del segle XIX
que foren capitanejats o tripulats permasnovins i, tot i ser una anomenada‘pirula’, és de les col·leccions que fagoig tenir a un col·leccionista. Les per-sones que compren l’ampolla i quetenen la sort que els toqui un dels moltslots que se sortegen, marxen més con-tentes que un gínjol; i els col·leccionis-tes que han pogut intercanviar al seugust –fins i tot els més veterans sempretroben alguna cosa per canviar– enscomenten que és de les trobades peron passen més col·leccionistes. Demoment el vent ens bufa de popa,només un any en els catorze que por-tem ens ha plogut i quin desastre de tro-bada –molta gent apilada dins els localsde Gent del Masnou i La Calàndria...–ens va fer patir de valent...; però, comhe comentat, el vent ens bufa de popa.De tot aquest èxit, malgrat tots els mal-grats que he comentat –l’assistència(tot i que menor que en anys anteriors)va ser força lluïda– n’hem de donar les
Ara farà 15 anys que la Rosa Maria i enJoan, després de compartir la sevaafecció a col·leccionar plaques de cavai d’intercanviar-ne, i veient que altrespersones també la compartien, es vanembolicar la manta al cap i junt amb lesrespectives parelles i alguns voluntaris,van proposar de fer una trobadad’intercanvi de plaques de cava a laJunta de Gent del Masnou. Cap delsqui s’hi van involucrar no tenia ni ideade com s’organitzava una cosa comaquesta, i van anar a cercar informació.Es van posar en mans de persones quesemblava que sabien de què anava eltema i van posar mans a la feina per tald’organitzar la primera trobadad’intercanvi de plaques de cava delMasnou. El local, el tenien, la il·lusió iganes també i les plaques i el cava vaencomanar de fer-los a una de les per-sones que semblava que en sabia... Itant que en sabia!... primera aixecadade camisa i primera ‘novatada’, però laveritat és que la trobada va sortir moltbé i va passar-hi força gent a fer elsseus intercanvis, fet que va encoratjarels organitzadors a preparar-ne unaaltra per a l’any següent.Enguany s’ha celebrat la XIV (sí, cator-zena) i, malgrat coincidir amb undiumenge importantíssim (les eleccionsal Parlament de Catalunya) i tambémalgrat la crisi econòmica i que, de tro-bades, n’hi ha com bolets en un bonany, ha tornat a ser un èxit. Diuen queels nadons vénen amb un pa sota elbraç i que més val caure en gràcia queser graciós, però de la trobada delMasnou i organitzada per Gent delMasnou, n’estem més que satisfets; lafeina es fa seriosament i amb totl’esperit d’intercanvi i col·leccionisme i,per tots els ‘imputs’ que ens arriben, ésde les més reeixides de Catalunya; ensplau molt de veure que cada any hi hagent nova i que persones que posentaules tornen cada any i ens felicitenper l’organització i que, en acabar, ens
gràcies a tots els nostres col·labora-dors, voluntaris i a l’esperit i ganes defer-ho de Gent del Masnou. Ens femgrans (la trobada i els organitzadors)...com he dit, catorze anys d’il·lusió i orga-nització, fidels al cava de casa Rekondoi Roura (excepte el primer any... el de la‘novatada’, que era OR) i a la tradiciódel Masnou (els nostres vaixells i capi-tans) i que molt ben explicat queda enels díptics que acompanyen cadaampolla de cada trobada. Ara a prepa-rar la quinzena, Déu (i la Rosa Maria ien Joan) diran quin serà el futur de lanostra trobada.Col·laboradors: Ajuntament del Mas-nou, Associació Lúdica Amics del PereGrau, Agrupació Sardanista del Mas-nou, associacions de col·leccionistesC.P.C., Xapes.net, A.C.P.Bagà i C.P.C.Catalunya, Revista La Clau, establi-ments comercials Can Colomé, CanRac, Novetats Maria Pradell, El Cellerdel Mar, Condis Pere Grau, PastisseriaMiquel i Can Mai Tanquis, cavesBlancher de Sant Sadurní i Rourad’Alella.Moltes gràcies a tothom.
CrònicaXIV TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVAPer Pere Compañó
11
12
CrònicaConcert de Nadal de la Coral Xabec
Per Esteve Pujol i Pons
L’ambient nadalenc omplia la vila;només calia fer una volta per les para-des de la fira del Camí Ral i ten’amaraves. A la parròquia de SantPere també tot estava a punt per alConcert de Nadal que cada any ofereixla Coral Xabec: l’orquestra i els cantai-res anaven arribant i l’auditori ompliaels bancs disposat a deixar-se saturarper la joia musical del Nadal. Quarts dedeu del vespre del dissabte 22 dedesembre.Poques vegades havia passat que a laprimera part del concert només cantés-sim nadales en català; d’altres vegadesn’interpretàvem alguna en llatí, en por-tuguès, en castellà, en francès, enanglès…; en aquesta ocasió ens vamquedar a casa –potser per allò de Coma casa no hi ha res!–, al redós del nos-tre Pessebre, a la casa pairal, al caliude la llar catalana, potser a l’escalf delnostre piset masnoví; ens vam quedarben a la vora.Vam començar el viatge musical ambNadal (J.Farràs/F.Vila), que és una pro-clamació i és ensems un desig vehe-ment: Nadal ha vingut com un raig declaror dins la tenebra de les llums mun-danes a fer brollar una font de germa-nor en el desert de soledats humanes.Mes l’home vol viure en un abismeabsurd portant a dins una vana fal·lera iquan, desenganyat, a la llum surt fre-gant-se els ulls cremats, recau en laceguera… Nadal ha vingut com un raigde claror… Obrim de l’esperit finestres iportal, i un xic de neu refrescarà les gal-tes, ens entrarà la llum d’aquest Nadal,que ens farà més germans i esborraràles faltes… Nadal ha vingut com un raigde claror… Nadal!I van seguir Dins una cova (W.J.Kik-patrick/L.M.Durham/M.Cervera), SantJosep i la Mare de Déu (trad.catala-na/P.Jordà), La Pastora Caterina(trad.catalana/A.Pérez Moya), El dimoniescuat (trad.catalana/F.Vila) i Les dol-ces festes (trad.catalana/J.Capdevila).En iniciar la segona part, els músics ens
van fer un regal deliciós de veritat,l’Adagio del concert per a oboè iorquestra, de J.S.Bach. L’oboista RogerRoca s’hi va lluir. Gràcies, fidels acom-panyants dels nostres concerts, AlbaCodina i Satenik Lalayan, violins,Ferran Vilanova, viola, Bàrbara Valentí,violoncel, Manel Vega, contrabaix, iLeandre López, trompeta. Va ser unadelicadesa de debò.Després, i havent tornat ja al programadel concert, vam viatjar una mica méslluny que a la primera part; vam arribarfins a França i fins i tot a Anglaterra. Alpaís veí, hi vam trobar un músic,Théodore Dubois, que va compondreuna Messe brève à 3 voix, tan sòbriacom encisadora: Kyrie, Gloria, Sanctus-Benedictus i Agnus Dei.Era difícil de passar un Nadal senseque topéssim amb G.F.Händel, aquellalemany universal arrelat a Londres,que va escriure una de les músiquesmés belles sobre la vida, la mort i la glo-rificació de Jesucrist, l’Anyell sacrificat,digne de rebre tota glòria i lloança, Reide Reis, Senyor de Senyors; parlem,és clar, de l’Oratori El Messies; Nadal iPasqua com un sol cant immens.Pastoral, Worthy is the Lamb that wasslain i Halleluja van ser els tres númerosescollits per a aquest capvespre.Els aplaudiments van convidar a afegir-hi encara, i cantada per tothom,l’entranyable Fum, fum, fum (trad.cata-lana/F.Vila).La Montserrat Llagostera havia disse-nyat i dirigit una cantada nadalenca bendel gust de tothom; hi havien col·laboratl’Ajuntament i la Parròquia de SantPere. Va ser un viatge melodiós moltplaent per a intèrprets i oients.Amb el que cadascú hi va contribuires van recollir 400€, que es van des-tinar, meitat i meitat, a la Marató deTV3 d’enguany i a les obres de res-tauració de l’església parroquial.Vam sortir-ne sentint al cor que el mis-satge del Nadal continua vigent aquí iavui.
ALTRES CANTADESNADALENQUES DELA CORAL XABEC
Ja és costum que la Coral Xabec deGent del Masnou escampi música perla vila durant els dies de Nadal, a mésdel concert tradicional.Els residents de la Casa Benèfica jaesperen la cantada que els fa viureencara més aquestes diades, lesquals, si per a tothom ja són prouemotives, ho són molt més per tots elsrecords, joisos i potser no tant, quebrollen en la seva memòria i senti-ment; per a molts d’ells són un muntels nadals viscuts i han deixat un pòsitmolt dens en l’esperit.El diumenge 23, al migdia, la coral vafer somriure les cares i enrogir els ullsals qui s’acullen en aquell casal tanemblemàtic per als masnovins. Jasabeu que, gràcies a aquesta institu-ció, la nostra població té l’honrós títoloficial de Vila Benèfica.La direcció de la Casa ens rep sempreamb una amabilitat completa i ensagraeix amb delicadesa aquesta esto-na que hi dediquem tan de bon grat.I cap a la una del migdia ja érem alcarrer de Sant Rafel per cantar tambéunes quantes cançons de Nadaldavant el Pessebre que els veïnsd’aquest carrer munten any rere any.Molts vilatans ens hi acompanyaven–el temps benèvol i el cel serè hi con-vidaven– i escoltaven amb gust elsvillancets ben nostres.L’Associació de Veïns tenen cada anyel gest amable d’invitar-nos a refer for-ces i amorosir la gola abans d’acomia-dar-nos.Des d’aquestes ratlles volem mostrarel nostre agraïment tant a la CasaBenèfica com al carrer de Sant Rafelper comptar amb nosaltres a l’hora defestejar el Nadal.
Tornarem, si Déu vol!
BON ANY 2013
INSTAL·LACIONSSEGARRA,SL L’ENDOLL
93 555 06 61
93 555 12 52
HOTEL TORINO
93 555 02 44
93 555 23 13
93 540 35 76
93 555 35 78 / 36 58
93 555 14 73
93 555 14 73
REBAIXES D’HIVERN FINS AL 16 DE FEBRER DEL 2013
DEL 5 AL 20% DE DESCOMPTE SEGONS ARTICLES
(Excepte promocions i ofertes)
Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60
Comerciants del carrer Pere Grau
2013
Perruqueria
CrisAnd
1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Hores convingudes
Nova adressa: 1r de maig, 24Al costat de l’ambulatori del carrer Sant Miquel
Sembla estrany, però així com del 1958al 1966, al Masnou, s’hi feren sis con-cursos d’hípica, a la dècada anterior,tres anys després d’acabada la guerra(1936/39), a l’any 1942, hi hagué cur-ses de braus, toros al Casino i amb cua-drilla de toreros locales.El programa, que era per a dos dies, uncap de setmana, els dies 5 i 6 desetembre, duia aquest encapçalament:“Plaza de Toros de Masnou” Gran-diosos Acontecimientos Taurinosorganizados por un grupo de aficio-nados de esta localidad y socios delCasino...El programa (vegeu-lo sencer a part)explica l’ordre en què es desenvolupa-ria l’acte, en cadascun dels dos dies.Aleshores, si més no en llocs que nofossin les places habilitades a aquestsefectes, hi havia una primera part, di-guem-ne, còmica.Aquell dissabte, 5 de setembre, vacomençar amb les acrobàcies d’unmotorista, que fins i tot se les havia ambun jònec. Aclaria que, en cas de nopoder-lo matar el motorista, ho faria untorero de jònecs.Va seguir amb el que en deien unacharlotada. Que consistia en el mateixque feien els toreros, però fent riure.Després ja va anar la cosa seriosa-ment. Per cloure la corrida, va intervenir elelenco local, compost per masnovins iestiuejants (1). El matador era P. Olivé,els banderilleros eren Pepe Masoliver iRicardo Roca. I la cuadrilla, PepitoPagés, Adolfo Florensa, Mario Pagés,José Mª Espas, Manuel Guasch i PepeVila. També hi hagué una actuació típi-ca d’aquell temps, el DON TANCREDO(2), que era el masnoví Gabriel Casals“Bonás”.El final fou una gran traca valenciana.Els preus d’aquesta corrida eren de 10pessetes l’entrada general, i la llotjaamb sis cadires, a 90 pessetes.El segon dia, el diumenge, 6 de setem-bre, la cosa ja va anar més seriosa.Toreros professionals torejaren els
jònecs, tot i que hi hagué també unaaportació local (masnovins i esti-uejants), que actuaren amb el darrerdels jònecs.Foren els banderilleros TomasMaristany i Paco Guerra del Rio. I lacuadrilla fou composta per: GabrielPerez Bofill, Marcelino Abad, AntonioGarrigosa, Carlos Travieso, FernandoChinchilla i Rafael Martí. També hi vaactuar en “Bonás” Gabriel Casals.Els preus d’aquest dia eren un xic dife-rents. L’entrada general era de 12 pes-
setes i les llotges a 100 pessetes. Hihavia un preu especial si hom agafavaentrades per a tots dos dies, era de 20pessetes l’entrada general i 175 pesse-tes les llotges.En ambdós dies dues estiuejants com-plirien el ritual d’aquest tipusd’espectacle, la petición de llave deltoril. El programa, amb el llenguatge del’època, ho deia així: Pedirá la llavepara ambas corridas, montando dosbriosos caballos andaluces, las gentilesseñoritas de la colonia veraniega Mª
TOROS AL CASINO... i toreros masnovinsPer Joan MurayHistòries de la vila
14
Rosa y Antoñita Massegur.Dies més tard, el diari La Vanguardiainformava de l’acte. Deia: FESTEJOSEN MASNOU.- Organizados por sociosdel Casino de Masnou y aficionados alarte de cúchares (3), hubo en Masnoudías atrás dos festejos taurinos en elparque del Casino, habilitado paraplaza de toros. El primero fué honradocon la presencia del gobernador civil yjefe provincial del Movimiento, donAntonio Correa Véglisson, que fué cum-plimentado por autoridades (4), Juntadel Casino y organizadores. Ocuparonla presidencia después el delegado dela autoridad, el presidente del Casino(5) y los organizadores, acompañadosde las señoritas Tuya Travieso, M. LuisaLletjós, Carmen Noblom, NievesGuerra, Montserrat Mitjans, RositaMingel, Isabel Odriozola, RosaMaristany, Pilar Estapé y M. LuisaGutiérrez, ataviadas con mantilla, pei-neta y claveles rojos. La concurrenciafué numerosa.
Abans de cloure aquestes notícies desetanta anys enrere, voldria que obser-véssiu bé les imatges de la “plaza”, jaque deuen ser úniques en el seu gène-re, perquè les banderoles que la guar-neixen no són les habituals, sinó lesbanderes dels senyals marítims, o sigui
15
el codi internacional de senyals ambbanderes, cadascuna de les quals cor-respon a una lletra de l’abecedari.Al Masnou, sovint, tant al Casino com al’Ajuntament, s’hi ha recorregut perguarnir el que fos amb motiu de festes.També ho féu la Societat La Calàndriaquan va inaugurar els seus nous localsel 1951. És una forma de no haver deposar-ne d’altres que no agraden.Com veieu, no calen més explicacions.El Masnou és una vila completa, ha tin-gut de tot, bo i dolent, ens agradi o hoabominem. La història és la història i nocal buscar-li tres peus al gat, aleshoreseren uns temps i es feien unes coses.Ara es veu diferent, tot i que hi ha cer-tes coses que, la veritat, no podria nipracticar ni participar-hi.
NOTES1- Aleshores la gent en deia veranejants[vranejants], i algú també, en to de befapunyent, merdejants.2- Això del “Don Tancredo” fou un tipus detoreig burlesc que es va practicar durant laprimera meitat del segle XX. El qui en feia,enfilat en un pedestal al bell mig de la plaçai vestit de blanc, esperava el brau; s’haviad’estar ben quiet perquè fos confós amb unaestàtua (el del Masnou no anava de blanc).Quasi sempre ho feien persones molt neces-sitades i que sovint en sortien malparades.3- Aquest arte de cúchares és el nom tambédonat al toreig, i prové d’un famós torero delsegle XIX, a qui de sobrenom deien“Cúchares”.4- L’alcalde del Masnou d’aleshores era D.Santiago Buch.5- Aleshores el president del Casino era D.Pablo Bertran Collell.
Plaça de la Llibertat. Sardanes de l’any 1917
Vista de la cuadrilla de toreros locales
Vista d’un sector de públic de la grada
Vista general de la plaza. Del llibre del cinquantenari del Casino (1904-1944)
16
L’estadi olímpic João Havelange ésnou. Va ser inaugurat el juny de 2007amb motiu dels XV Jocs Panameri-cans, que es van celebrar a la ciutatcarioca. Actualment té capacitat per a46.000 persones assegudes còmoda-ment, però l’hauran d’ampliar per alsJocs Olímpics de 2016 i s’espera quehi càpiguen 60.000 ànimes. Exigènciafeta pel COI, i de segur que algú entraurà uns quants diners. Ja se sapque amb el tema d’obres públiques elspressupostos són sempre més elevatsque quan s’elaboren...L’estadi és al barri de la Zona Norteanomenat Engenho de Dentro, id’aquí ve el nom de com és conegutpopularment, Engenhão. En aquestbarri hi havia un ingeni on es molia lacanya per treure´n el sucre.Un diumenge a la tarda hi vam estarper celebrar el títol de campió de lalliga brasilera de 2012. L’equip gua-nyador va ser el de la família de laMari, el Fluminense, on juga un vellconegut de l’afició blaugrana, el Deco.Per arribar-hi, res millor que el trans-port públic. El metro i el tren. Ens vasorprendre gratament l’eficiència delsdos mitjans de transport, ja que sem-pre tenim recel de les grans aglomera-cions de gent. Això sigui possiblementper l’edat, no obstant, perquè passarel full del calendari em fa adonar queles multituds cada cop m’agradenmenys…Ja a l’estadi, la festa va ser emocio-nant, històrica –el Flu aconseguia elseu quart títol de lliga en 42 anys quees disputa el campionat brasiler; lescondicions de Brasil, un país continen-tal, han fet que el campionat nacionalcomencés amb l’aviació, perquè les
distàncies són enormes–, exuberant.Realment una celebració ben bonica.La torcida va vibrar, va omplir l’estadi,va formar un enorme mosaic i vaaplaudir rabiosament els jugadorsquan van aixecar la copa i van fer lavolta olímpica. Quan un càntic començava a sentir-seen un cantó de l’Engenhão, l’altre jacontestava en sintonia, així com lesonades i els olés. Fins i tot alguns xiu-lets a l’equip adversari, el Cruzeiro deBelo Horizonte, que va acabarguanyant per 0 a 2. Però això va ser elmenys important. Em sembla curiós el vell esport bretó:congrega multituds, les persones estransformen, criden, insulten, canten,animen, riuen, ploren, a alguns elssurt el hooli-gan que totsportem adins. I totaixò i mésconcent ra ten 90 mi-nuts…I en el futbolno compta elcurrículum…No és impor-tant si s’ha
guanyat tot. No pot existir ni el des-cans ni la diversió; de res serveixhaver guanyat el campionat anterior otenir un palmarès històric. No es con-sidera mai que ja s’ha demostrat totsinó que l’exigència és guanyar elsegüent torneig també, com si totcomencés des de zero i l’alegria pas-sada no pot fer res davant l’angoixadel proper partit. Per tant, no durengaire les penes ni la indiganció, qued’avui per a demà es poden veuresubstituïdes per l’eufòria o la santifica-ció. Llàstima que la vida no sigui ben béaixí. I tal i com va dir el porter Casillas(em cau bé i crec que és una bona per-sona) davant la malaltia de Tito Vilanova:El fútbol es siempre secundario.
Bon any 2013
UNA TARDA A L’ENGENHÃOPer Joan Maresma Duran
TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18A qualsevol hora
e s c o l a d e m ú s i c a
Emma Calvo
C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar? T’agrada el gospel?
No sé si vosaltres ho feu, però jo acos-tumo a fer uns quants bons propòsitsquan comença un any nou... No acostu-mo a complir-los, però em fan pensar.Us passo els que he fet per a l’any quecomença per si us donen alguna ideaper a la vostra família... i perdoneu lameva pretensió.
• Em proposo no tornar-me a queixarmai més de res fins que els camps derefugiats arreu deixin d’existir i els seusnens tinguin una vida present i un futuracceptables.• Em proposo analitzar a fons lasituació política i social actual delmeus país per descobrir i explicar a la
gent que estimo què podem aprendre iquè –del que ens està passant– ens potfer més humans, més austers, més soli-daris, més bona gent...• Em proposo ser menys consumis-ta, menys hedonista, menys “como-dón”: no comprar tantes coses inútils,arreglar el que se m’espatlli en lloc dellençar-ho (encara que em surti méscar), no agafar tant el cotxe (caminar!).• Em proposo cuidar més el meucos... i el de la gent que m’estimo: men-jar més verdura, menys carn, fer mésactivitat física, dormir el temps necessa-ri (mínim 7 hores per als adults i 8 o 9per als nens...), beure poc alcohol (elsnens gens!), no agafar l’ascensor...
• Em proposo augmentar una mica(no podrà ser gaire!) la meva contribu-ció econòmica a almenys una ONGque ajuda a gent més necessitada, enel meu cas és a Metges senseFronteres.• Em proposo implicar-me més, i arri-bar a ser bel·ligerant si cal, en la lluitacontra la injustícia, en favor dels mésfebles, en la defensa de la dignitat, de lallengua i de la cultura del meu país.• Em proposo cultivar més els meushobbies i mirar menys la tele, llegirmés, passejar més, restaurar elsmobles de casa meva (m’encanta!), di-buixar (encara que no ho faig gaire bé).• Em proposo esforçar-me més a ferde casa meva un lloc més acollidorper als de casa i per a la gent que ensve a veure.• Em proposo aprendre a cuinar i acuinar: ja sé que no m’apuntaré a capcurs de cuina però, almenys, estaréatent al que fa la meva dona (que cuinamolt bé) i intentaré fer-ho a casa. (millorno us convido...).
17
Una vida en còmicL’editorial Barcelona Multimèdia, que esva fer popular amb els Otijocs, arran del’èxit internacional de La Bíblia delsNens, s’ha especialitzat gairebé en publi-cacions religioses, sobretot en xarxa,però també en paper. En són bona mos-tra dos títols recents: Francesc i Clarad’Assís i Ignasi de Loiola (1), dos còmicsque pretenen acostar la vida dels ditssants a infants i joves. El darrer, com assenyala molt claramental pròleg el jesuïta Gerald Blaszczak, téuna doble lectura: d’una banda la biogrà-fica, basada en els textos que el mateixIgnasi de Loiola (1491-1556) va dictar apetició dels seus companys; i de l’altra,“la lectura del relat espiritual del pelegrí”(p. 5). Toni Matas, assessorat per diver-sos jesuïtes, fa una tria més que correc-ta de fragments que permeten de seguirel fil d’una vida dedicada a l’estudi,l’oració i el servei als pobres. Una vidaque va canviar radicalment gràcies a leslectures que durant una llarga convales-
cència Ignasi va fer. Tant va canviar queva deixar la vida de noble i llibertí per ini-ciar un camí ple de dificultats, perquèmolts no entenien, com en el cas d’altressants (Francesc d’Assís, per exemple),que ho deixés tot per dedicar-se a men-dicar, viure com un pobre... El seu pelegrinatge per a nosaltres té unvalor afegit, ja que es va iniciar aMontserrat i Manresa, abans d’empren-dre, des de Barcelona, el primer i únic
viatge a Terra Santa. A partir d’aquí esdedicaria a l’estudi (Barcelona, Alcalà,París...) i a la predicació, sobretot delsseus coneguts “Exercicis espirituals”,que el van fer famós arreu, però que livan portar problemes, fins i tot amb laInquisició. Ja de gran, juntament ambd’altres companys d’estudi, va ser orde-nat sacerdot (1537) i tots junts es vanposar al servei del Papa amb el nom de“Els companys de Jesús” (p. 53). Desd’aleshores i fins a la seva mort, a 65anys, va ser un augment continuat dedeixebles i un creixement espectacularde la Companyia, com explica a l’epílegel jesuïta Josep Maria Rambla, que hi faun repàs dels 450 anys de Companyiade Jesús, destacant-ne, és clar, més lesnombroses llums que no pas lesombres, tot i quen’insinua algunes. Un volum, no ho hem d’oblidar, que noseria el que és sense els documentats idetallistes dibuixos d’en Picanyol, el parede l’Ot, el Bruixot i dibuixant de capçale-ra de l’editorial.
(1) Toni Matas (guionista): Ignasi de Loiola.Editorial Barcelona Multimèdia i FundacióJesuïtes Educació, Barcelona, 2012.Il·lustracions de Picanyol. 60 pàgines.
Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran
Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famí[email protected] 619 522 582
Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…
BONS PROPÒSITS PER A L’ANY 2013
18
• Em proposo esforçar-me a desco-brir en les persones que m’envoltenmés qualitats que defectes i a intentarno criticar tant (em costarà...).• Em proposo contactar amb anticsamics que tinc una mica (bastant)abandonats.• Em proposo complir tot això que
em proposo i no enfadar-me amb mimateix si no ho faig.
Cal anar una mica contra corrent, peròvaloreu bé la vostra capacitat de ferfront al que considereu negatiu de lacultura que us ha tocat viure: la vostraresiliència (com es diu ara...). I, sobre
tot, valoreu la capacitat dels vostres fillsper fer-ho. Un pam de resistència alsvalors negatius imperants és necessari;dos pams és heroic, tres pams pot seraïllament i bogeria, molt especialmentper a la gent més jove i, per tant, menysresistent a la frustració.Bon any!
Per Josep Condeminas
En un escrit anterior publicat en aquestbutlletí ja vaig fer palesa la meva admi-ració per la literatura de l‘escriptorJosep Pla. Tinc força llibres d’aquestautor, perquè per a mi tenen la virtutque mai no em canso de llegir-los, isempre hi trobo coses noves, com enel volum número dos de la seva ObraCompleta, que porta el títol que encap-çala aquest escrit, i està dedicat acoses de la mar. He de constatar queés un dels meus preferits. Pla era unhome a qui agradava la mar, i des depetit hi va tenir un contacte constant.Tot i que era de família benestant, maino va posseir un petit veler per fer cre-uers costaners, però si una barca, queva fer construir i que anys més tard vavendre. No sé els motius quel’impulsaren a vendre-la, però emconsta que no va ser per desinterès perla mar. Així i tot, però, em porta a refle-xionar sobre la inadaptació al medimarí d’algunes persones que,il·lusionades, es compren una embar-cació i a la primera o segona sortida enqueden totalment decebudes, potserperquè han atrapat un dia dolent, unamar revoltada amb el consegüentmareig, el cas és que la majoria de lesvegades n’hi ha prou perquè la sevaafecció se’n vagi aigua avall, i maimillor dit aquest terme. En aquest llibrePla descriu magistralment la frustradatravessia des de Sóller a Bar-celona enel petit iot d’un amic seu, i que, al cap-vespre, a l’alçada del Garraf, un sobtattràngol de proa i un fort mestral va sac-sejar de mala manera la petita embar-cació amb la dificultat afegida d’unaavaria del motor, que obligà el patró atornar a Sóller a vela. Mentre Pla aju-
dava a governar l’embarcació, el seupropietari, un home de negocis deBarcelona, restà tot el viatge estirat a lallitera, marejat i lívid de terror. De retorna Sóller, va embarcar en el primervapor cap a Barcelona i es va desen-tendre del petit iot per sempre més.Ja sé que no es pot generalitzar, ja quehi ha persones que durant molts anysgaudeixen dels esports nàutics, de lanavegació amb petites o grans embar-cacions; però, també sempre he sentita dir de la duresa de la mar. Tot i quediuen que la professió de mariner ésvocacional, és innegable que és unofici dur i sacrificat. He conegut tresmariners professionals: un capità de lamarina mercant, un primer oficial i unradiotelegrafista. En tots tres, cap sos-pita de manca de vocació, tot al contra-ri, però a la fi, encara joves, van deixarla professió. Significatiu! Motius... pos-siblement el desarrelament de la famí-lia, que comporta molts mesos fora decasa, sobretot quan tens dona i fills; lamonotonia, la claustrofòbia del móntancat d’un vaixell i possiblement altresconsideracions. Confesso que tinc una
visió romàntica de la mar, tot i que heviatjat en vaixell diverses vegades, enocasions en precàries condicions, coml’anada al Sàhara amb motiu del serveimilitar. També sempre recordaré el Capd’Any de 1964, de permís cap a casa,amb una mar picada, la cabina atape-ïda de gent, sense higiene, vòmits per-tot arreu, aire fètid, covat, i jo, amb unmareig que em va durar fins que vaigtrepitjar terra ferma a Cadis. La veritatés que admiro aquelles persones quepoden gaudir sense dificultats delsplaers de la navegació, de tenir aques-ta capacitat i coneixements per gover-nar una nau i guiar-la fins al destí esco-llit, gaudint de la solitud i llibertat delsgrans espais oberts, d’una altra formade vida. Arribat aquest punt, semprese’m dispara la imaginació cap a aque-lla visió de postal, la d’un veler solcantuna mar cinematogràfica, amb el rere-fons d’un cel blau, artístic, de pintura al’oli, transmetent una sensació de lliber-tat i aventura absoluta, que jo solsm’atreveixo a gaudir amb la literatura iel cinema, les pobres aspiracions d’unaventurer de butaca.
AIGUA DE MAR
EFEMÈRIDES DEL 2013Per Joan MurayVocal de Cultura
EL MASNOU
19
100 “ (1913) del naixement de la no-vel·lista Walda Pla i Rosés.
125 “ (1888) de la mort de l’arqui-tecte municipal Miquel Garriga i Roca.
150 “ (1863) del naixement de l’in-dustrial, polític i mecenes, Pere GrauMaristany i Oliver, comte de Lavern.
150 “ (1863) dela mort de Gaie-tà de Planella ide Fivaller, com-te de Llar (deCan Teixidor).
150 “ (1863) del naixement del capi-
125 “ (1888) de la inauguració delsvaporets interiors del port deBarcelona, les “Golondrinas”.
125 “ (1888) de l’estrena de la cèlebreobra “Mar i Cel”, d’Àngel Guimerà.
600 “ (1413) de la lluita sense èxitdel comte Jaume II d’Urgell per lacorona catalana, després de la “iniqui-tat” de Casp, que va donar la corona auna dinastia castellana.
25 ANYS(1988) de lamort de l’in-signe pintorMiquel Villà iBassols.
tà i industrial Tomàs Mirambell iMaristany.
CATALUNYA
50 ANYS(1963) deles famosesde-claracionsde l’abat Es-carré al diari“Le Monde”.
50 “ (1963) del triomf, en ple fran-quisme, de la cançó en català “Se’n vaanar”.
75 “ (1938) que fou escollit presidentdel Parlament de Catalunya el quiseria president de la Generalitat al’exili, Josep Irla i Bosch.
100 “ (1913) del naixement del granpoeta i insigne patriota Salvador Es-priu.
125 “ (1888) de l’Exposició Universalde Barcelona, símbol d’una Catalunyaemprenedora.
800 “ (1213) de la mort, a la batallade Muret (Occitània), del comte-reiPere I el Catòlic dins la croada contraels càtars, endegada pel rei de Françai el papa de Roma.
75 “ (1938) dela mort del pa-triota Vicenç A.Ballester i Camps,creador de l’es-telada.
75 “ (1938) dela mort de Jo-sep Pujadas iTruch, excels po-eta masnoví.
100 “ (1913) del naixementdel músic, pintori ceramista JoanComellas i Ma-ristany.
125 “ (1888) del monument a Colom,fet per l’arquitecte municipal masnoví,Gaietà Buigas i Monravà.
Miquel Villà
Vicenç A. Ballester
Jaume II d’Urgell
Josep Pujadas
Joan Comellas
Exposició Universal
Gaietà de Planella
L’Abat Escarré amb Pau Casals
1200 “ (813) de la victòria navald’Ermenguer, primer comte d’Empú-ries, sobre els sarraïns, a les Balears.
Escut d’armes delscomtes d’Empúries
20
Primer mes d’un any gens desitjat. Caldrà reenfocar i seduirun any que acaba en un número ben lletjot. Pas a pas,començarem de quasi zero, esglaó a esglaó. No hi ha enaquest mes primer un bon grapat de propostes que enssedueixin. Però… comencem tot anant a La Seca (c/Flassaders, tocant al carrer de la Princesa, que talla amb ViaLaietana). S`hi serveix La tardor barcelonina, del 10 al 27 degener. Constitueix un homenatge a Francesc Pujols, escriptori filòsof, amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Escrita el1907, La tardor barcelonina és una nouvelle precursora del sur-realisme, on un jove Pujols reflexiona amb lucidesa i humorsobre el tema del doble, la impossibilitat de l’amor, el suïcidi i elfet català, entre d’altres qüestions. Thriller, novel·la de viatgesfilosòfica, manual del dandi català suïcida, que ens arriba ara através d’un espectacle frontissa entre les arts plàstiques i lesarts escèniques. El dissabte 12 de gener serem tot el dia per NunArt-BarcelonaCreacions Contemporànies (Carrer del Sol 8; Oratori de SantFelip Neri, metro: Fontana). A les 16 hi fan teatre infantil La filladel senyor Bianchi, per a nens i nenes de 3 a 9 anys. Amb elscontes de Gianni Rodari i l’art de la interpretació de QueraltCasasayas, Magda Puig i Bàrbara Roig gaudirem de cinquan-ta minuts plegats. I a les 21, al vespre, podeu pagar entre 4 i 8euros, i hi veurem Cactus Love: Sacrificis, escrita pel drama-turg Iban Valero, amb la interpre-tació de Nadina Campàs, JaimeC. Segura, Elisabet Sopesens,Iban Valero i Mònica vanCampen. Darrers dies (fins al 13)per anar a veure La nostraChampions particular, de CristinaClemente, amb els nostres ado-rats Alícia Puertas i Joan Negrié,al Teatre Gaudí de Barcelona.El 16 de gener s’estrena Adreçadesconeguda, de Katherine Kressmann, a La Villarroel. LluísHomar i Eduard Fernández ens fan visitar l’Alemanya (nazi) del1932.El dia 19 de gener (fins al 17 de febrer) s’inicien les funcions deSí, primer ministre al Teatre Condal (Av. del Paral·lel, 91), ambla solvència còmica de Joan Pera, Carles Canut, VictòriaPagès, Ferran Rañé, Marta Angelat i Dafnis Balduz, amb direc-ció d’Abel Folk.Una història catalana, de Jordi Casanovas, continua saltantd’escenari a escenari de la nostra ciutat. Ara torna al Nacional.A la Sala Gran, des del 21 de febrer fins al 7 d’abril. Felicitats,Jordi!El Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321; Gràcia) recupera el textde Galceran Fuita el dia 27.Posem-hi forces. Tots plegats. Benvingut senyor i senyora 2013.
Esgla(i)ons
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart ([email protected])
Fes llum a la IndependènciaEstelada d’espelmes a la Plaça Jaume Bertran
El passat 22 de desembre Al Masnou decidim AssembleaNacional Catalana va fer una estelada amb espelmes a laplaça Jaume Bertran del Masnou. Aquesta manifestació cata-lana s’emmarca dins la campanya, a nivell nacional, ques’està fent per tots els racons de Catalunya. El diumenge dia16 del mateix mes l’havien feta la gent de Teià, que van tenirsuficientes aportacions per encendre 1500 llànties, tot i que elvent els va esventar una mica la festa. En sortir aquest butlle-tí ja s’haurà fet també, amb la mateixa llum, una estelada aMontgat i el proper dia 2 de febrer, dissabte, si el temps hopermet i organitzada per pobles del Ripollès, és previst de fer-ne una a Núria i que es preveu força concorreguda i magnífi-ca tant pel marc on es fa com per l’emblemàtic indret. La del Masnou fou un degoteig constant de vilatans, que vanaportar el seu granet de sorra al convenciment, cada cop méspopular, per la sobirania de Catalunya. L’activitat es va fer amb el permís de la Fira d’Artesania mun-tada per la Colla de l’Hort i també amb la plena complicitatdels Diables del Masnou, organitzadors de la popular Sopade Pedres. La recaptació, un cop restades les despeses, foude 360 €, que s’han convertit en 400, que ha arrodonit AlMasnou decidim ANC, i que s’han entregat a la campanya dela Marató de TV3 contra el càncer. L’activitat fou molt nadalenca ja que, en ser feta amb espel-mes, donava un caliu i una brillantor especial i tothom que hipassava s’hi quedava a fer petar la xerrada desitjant-nosunes Bones Festes i sobretot un millor any ple de força,il·lusió i esperança per poder arribar al bon port que el poblecatalà s’ha proposat. Moltes gràcies a tothom.
2 0 1 3
Fotos de Xavi Cardona
Al final una foto aèria amb gent de l’organització. L’Estelada és petitona però ja creixerà
21
Exposicions
GENTDEL MASNOU
Fins al 24/1/2013 “50 ANYS DE LA NEVADA DEL 1962”Exposició de fotografies conjunta de l’Ajuntament delMasnou i Gent del Masnou.Del 26/1 al 22/2Taller d’Art. Pintures. Direcció: Neus Francesch
I N F O R M A
“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 27 de gener del 2013
a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…“Grup Rauxa” de GDM Entrada gratuïta
Cada divendres de 20.30 a 22
Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox, pas doble, mambo, etc…
Preu parella soci: 75 € no soci 85€
Inscripcions i pagament
a CatalunyaCaixa
Informació a Gent del Masnou
Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9
del vespre 93 126 82 20
Places limitades
Organitza: Vocalia Recreativa
45è Curs de Balls de SalóFebrer-abril 2013
de l’1 de febrer al 26 d’abril
L’ENDEVINALLA per V.D.R.
Sóc un monstre especial:Només tinc dents i orella,però mai tinc mal de queixal.
Resposta: El xerrac
Tothom sap llegir –i pronunciar– correctament la lletra inicialde JAUME, JOAN, JERARQUIA, JOC, JUVENIL…; peròdesprés trobem que hi ha moltes persones que a l’hora devoler escriure l’onomatopeia o imitació del riure ho fan escri-vint JA, JA, JA, o bé JE, JE, JE… JI, JI, JI…; el mateixpassa amb el EJEM, EJEM. Proveu de llegir-ho amb elmateix so inicial de JOSEP, JOAN, JAUME, JOGUINA,JUGAR… i ja veureu què passa… això sí que fa riure!Hi ha l’acord entre escriptors –només cal que mireu elscòmics en català– que cal escriure HA, HA, HE, HE, HI, HI,HO, HO, HU, HU, EHEM, EHEM, AHÀ… per intentard’acostar-nos al so que volem representar. És que en catalàno tenim el fonema inicial castellà de JALEO, JEFE,
JOVEN, JUAN, JUERGA… No tenim cap paraula en laqual aparegui aquest so tan gutural; si és que l’hi trobem, ésque no es tracta pas d’un mot català; potser és castellà oalemany o anglès o hebreu o grec…Per transcriure el so de la jota castellana en mots estran-gers, hem adoptat la convenció d’escriure-ho amb aquestdígraf KH. Mireu, per exemple, la Gran Enciclopèdia i com-provareu que s’escriu Khargpur, Khartum, khi [lletra grega],khmer, Khomeini, Khorsābād, Khruščov, Mikhail, Nikholai,Rakhmaninov, sikh, Šolokhov, Txèkhov o Čekhov… I calpronunciar aquest KH com la jota castellana.En l’AFI, o Alfabet Fonètic Internacional, aquest fonema esrepresenta així , que és precisament la lletra khi grega.
La punta de la llengua (40)Per Esteve Pujol i Pons
Curset trimestral de ioga 2013Cursets trimestrals. Sessions d’una hora i mitja, el dimarts a partir de les 19.15
Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.
Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.
Inici: dimarts 8 de gener. (Us hi podeu incorporar sense problema)Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Preu trimestral: 75 €. Socis 65 €
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 1/4 de 9Vocalia Recreativa
χ
Passa-t’ho bé!
22
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients:1 coliflor ben blanca, 400g de xampinyons frescos
ben blancs, 3 grans d’all ben picats, 100g de llet desoja, 1 culleradeta de comí en pols, julivert fresc i una
mica de nou moscada acabada de ratllar, 5 tocs depebre blanc, oli i sal d’herbes
Preparació1. En una olla amb aigua bullent, courem els ramellsde la coliflor ja nets amb una cullerada de sal i una
altra de comí en pols.
2. Mentrestant, en una paella amb una mica d’oli saltegem els xampinyons laminats amb els alls i un
pessic de sal. Els tapem i, quan comencin a treure elseu suc, n’acabarem la cocció destapats. Ara els abo-quem a l’olla amb la coliflor per acabarperfumant-la.
3. Quan la coliflor sigui ben tova, li donem els cinctocs de pebre i ratllarem la nou moscada.
4. És el moment de retirar l’olla del foc i batre-hofins que quedi una crema molt fina i suau. Per donar-li
el punt cremós li afegim la llet de soja.
5. Ho servirem en plats sopers i, per donar-li una notade color, farem una espiral amb salsa de soja i una
mica de julivert fresc.
Arran de sòlPer Pledebuit
Com sempre, amb les meves fines i llargues orelles sentiael que deien uns vilatans. Es queixaven que no els deixa-ven tranquils, ni a casa ni pel carrer.En sentir-los dir això, vaig parar més la parabòlica, tal comes feia abans quan, en presència de menuts, se sentia allòde Vigila, hi ha roba estesa, per veure de què anava elentripado (com es diu per l’Argentina).Pel que vaig sentir, anava que avui dia tothom t’ofereixgangues, tothom et vol vendre la moto (com vulgarment esdiu) i t’emprenyen a tort i a dret.Les trucades, amb mil i una ofertes, poden ser de tota mena,com de companyies d’assegurances, bancs, caixes, empre-ses de telefonia, mútues o institucions mèdiques, etc.Oh, i quasi sempre ho fan en moments oportuns, com quanhom té la paella al foc o el brou vessant de l’olla, a l’horade menjar, en moments clau d’una pel·lícula de la TV, enplena ensabonada a la dutxa, en plena feina sexual itambé, per què no dir-ho?, quan estàs en plena feina “eva-cuatòria” (o sigui, cagant). És clar que, segons al momenten què estàs de certes feines, no agafant-lo estàs en pau.També et truquen quan ja ets a jóc, ja que es veu que lestrucades, a voltes, són fetes des de llunyanes terres i, ésclar, tenen diferents horaris. Aleshores, a més, et trenquenel son. Pel carrer també et paren amb tota mena d’ofertes, peròaquí més aviat són del tipus enquesta, d’algun pobre quevol treure-us algun caleró i, no fa falta dir-ho, els beneitonsque es preocupen per la teva ànima i t’ofereixen tota sortde salvacions. Ai senyor, quanta llana que encara hi ha.També hi ha els qui et vénen a fer les ofertes a casa, peròtrucant a la porta. N’hi ha de tota mena, des de caire reli-giós fins a vendes de qualsevol producte, o dels qui es fanpassar per inspectors o controladors de companyies elèc-triques o de gas, i el que volen és ensarronar-te.En una paraula, no es pot viure tranquil. Quin món demones, que deien els avis. I no ens descuidem els qui et demanen una ajuda al tren,que et deixen o un paperet o un paquet de mocadors, i quedesprés recullen amb les possibles ajudes, tot i quepoques vegades en treuen suc. No entenc com segueixenfent-ho. A més dels qui et donen la tabarra amb les sevescançons, sovint amb música a tota “merda”.Una altra moda és demanar-te almoina (en diuencol·laboració o ajut), sobretot en estacions de tren. Ells etdemanen una quantitat determinada, dient que és per aga-far el tren. També ho fan a prop de cabines telefòniques.És curiós, però, si tens la santa paciència i te n’allunyes unxic, podràs observar que segueixen sempre demanant imai no agafen el tren ni truquen per telèfon. Els qui fancada dia la mateixa ruta els poden veure cada dia amb elmateix truc. Apa, bup, bup.
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Crema blanca i pura amb
xampinyons i xitaques
Ho organitza: Colla de Diables del Masnou. Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou, Can Rac, Forn i PastisseriaBautista, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serralleria Tallada, Materials Homs, Matalasseria Grau, La
Fruita, De Foto’s, Celler del Mar, Teixits Oliveras i Bricolatge el Masnou.
Rua diabòlica Carnaval 2013 el Msn. Dissabte 9 de febrer a 2/4 de
8 del vespre (19.30) Sortida de l’Altell de les Bruixes
Tots hi sou convidats!Hi participaran: Els Tabalers de la Colla de Diables
i totes les Bruixes del Masnou i rodalia. A partir de les 5 de la tarda, a l’Altell, hi podreu trobar taller
de maquillatge i de disfresses. Hi haurà servei de bar
Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a menjar la manduca i a maquillar-vos i disfressar-vos.
PORTES I AUTOMATISMES
P. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • TeiàDEMANEU INFORMACIÓ
• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions
Enric, sl
w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m
Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció
Joan Llampallas, 17Tel. i Fax: 93 540 04 13
Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89
Lluís Millet, 109, 93 555 97 44
Correu electrònic:[email protected]
VENDA, LLOGUER IREPARACIÓ DE
MAQUINÀRIA I ESTRISPER A LA CONSTRUCCIÓ I
EL BRICOLATGE
MIQUELVINARDELLI BOLART .
INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT
Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91
PROMOCIONES BOLART S.L.CONSTRUCCIONS I REPARACIONS D’OBRES
INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL
L’ENDOLL
Pere Grau, 72 Tel. 93 555 12 52 • 93 540 28 75
El Masnou
TOT PER A LA INSTAL·LACIÓ D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT
Som al polígonLa Bòbila
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
•SE
RR
AL
LERIA
• JOSEP
TAL
LA
DA
•
EL M A SN OU
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62
Ametllers, 12 · 93 555 83 91
S.E.F.
Obres i reformes en general
607 947 004
ConstruccionsJiménez
609 34 56 90 - 93 555 24 91 - Xavi [email protected]
Rehabilitació de la vivenda 100%Pintura decorativa en general
Neteges de comunitats i particularsInstal·lacions d’alumini
INSTAL·LACIONS
sl
Calefacció d’electricitat peracomulació de calor
Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i
cambres de bany
Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 [email protected] www.perealabaureformes.com
OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT BON ANY 2013
