11. La Segona república (1931-36)
description
Transcript of 11. La Segona república (1931-36)
11. La Segona república (1931-36)
11.1. La proclamació de la República i el període constituent
La Repúblicaarriba
-victòria de candidatures del Pacte de S. Sebastià a les grans ciutats, per bé que
són derrotats en el conjunt del país (12-IV: municipals)
-renúncia Alfons XIII i abandó país-govern provisional i proclamació oficial de
la Segona RE
el 14-IV-1931degut
-catalanisme conservador: Lliga Regionalista
-catalanisme progressista: P. Catalanista Republicà, Acció
Catalana, Acció Republicana, ERC, P. Republicà Català, Estat Català
-partits d’esquerra: Unió Socialista, P. Ccomunista Català, Bloc Obrer i
Camperol-sindicalistes: CNT, UGT
-caire feixista: JONS (1931) unides a Falange (1933)
-monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal Demócrata, Acción Española, CEDA
(Gil Robles, 1933)-autonomistes: PNB
-republicans: Izquierda Republicana (Azaña, Domingo, 1934), ORGA
-revolucionaris: PSOE, PCE-sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI)
presenta
opcions polítiques diverses
són
neixun marc internacional
complicatdonat
-crisi econòmica dels anys 30-consolidació del feixisme italià, pujada al poder del nazisme i totalitarismes a molts
països europeus-admiració pel comunisme en els ambients
obrers revolucionaris
portapolarització
política i social
adoptaprimeres mesures:
-amnistia general per a presos polítics, llibertats pols. i sindicals, protecció
pagesos expulsats-eleccions a Corts constituents
aprovanova Constitució (XII-1931):
-sobirania popular-Estat integral amb autonomies
-poder legislatiu: Corts (unicameral)-poder judicial: jutges independents
-ampli reconeixement de drets individuals, polítics i socials: igualtat davant la llei,
educció i treball i no discriminació, vot als 23 anys, sufragi dones, possibilitat
d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci
11. La Segona república (1931-36)
11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista
L’acció del govern
se centra en
-separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura (prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i escoles
religioses)-Llei de congregacions: límit als béns de comunitats
-dissolució i expulsió jesuïtes
primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores, obligació de posar en conreu les terres aptes
reforma agrària:-Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les
propietats agràries incultes, i creació del IRA-problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933)
-reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals
d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa-creació Guàrdia d’Assalt
-reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió
-millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca
nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936)
política social:- Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats
mixtos (arbitratge)-creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment
salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda)-no es planteja la reforma fiscal
topa
-conflictivitat laboral anarquista (considera la república una ocasió idònia per fer la revolució):
vagues generals, comunes llibertàries-radicalització organitzacions camperoles (CNT,
UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres-1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127
Terres expropiables
Segons el tipus de terra:-ofertes voluntàriament
-comprades amb fins especulatius-les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal
-les incultes o mal conreades-les que sempre estan subjectes a arrendament
-les que superin un determinat nombre d’h.
Segons la propietat:-senyories
-Grans d’Espanya
- restants
IRA
comunitats de pagesos
les lliura a
expropiació feta per
sense
amb
indemnització
LA REFORMA AGRÀRIA:
troba
-depressió econòmica mundial: perjudica el comerç exterior i l’emigració
-problemes derivats de la pol. econòmica: més salaris però no productivitat, enfonsament inversió
privada, disminució despesa pública
11. La Segona república (1931-36)
10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932
La República espanyola
permet
implantació Generalitat
aprovació Estatut
d’autonomia (1932)
superat
el cop de força de Macià: proclamació de la República catalana, disposicions
per organitzar els ajuntaments, nomenaments (gov. civil, alcalde de B)
Núria:-estat autònom dintre la República
espanyola-dret d’autodeterminació dins de la
República Federal espanyola-sobirania catalana i oficialitat del català
-possibilitat d’agregar territoris-definició de competències
redactat
discutit
Corts (9-IX-1932):-eliminació del preàmbul
-regió autònoma-castellà com a cooficial
-competències en règim local, obres públiques, ordre públic, serveis socials i
justícia-Tribunal de Cassació
-no permet federar territoris
un cop aprovada la Constitució (9-XII-1931) i després d’un intent de cop
d’estat (Sanjurjo (VIII-1932)
l’autonomia de Catalunya
mitjançant
actuaorganització:
-Estatut interior de Catalunya (força soberanista): determina el contingut de les institucions de govern
-normes sobre règim local i llengua catalana
-acció social: cooperatives agràries, mutualitats, sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de
protecció del medi ambient-suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF,
Consell de Treball-modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre
dona, ...-reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de
conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs
d’inconstitucionalitat)
economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres
d’experimentació agrària
ensenyament::-fundació centres de tots nivells (Institut-Escola)
-millores laborals i salarials als mestres-coeducació, laïcítat, colònies d’estiu
-catalanització escolar i social
divisió territorial: model comarcalista (38 com.)
11. La Segona república (1931-36)
11.5. El bienni conservador (1933-35)
El bienni conservador
és
el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les
eleccions de XI-1933 (P. Radical [Lerroux], CEDA [Gil Robles])
comporta
fre als canvis legislatius
com són
-reforma agrària: es tornen les props. incautades als nobles i s’anul·la la cessió
de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni
anterior, llibertat de contractació-dotació d’un pressupost de culte i clergat
i intent de signatura d’un Concordat-es manté la reforma militar i s’amnistien
els sublevats del 1932-respecte als canvis educatius
-paràlisi discussió de l’Estatut Basc
proliferació de vagues i conflictes contra el nou govern propiciades pel sector radical del PSOE i els anarquistes
provoca
portarevolució
d’octubre 1934
-una vintena d’insurreccions, una altra de vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa
del poder local o provincial) a Espanya-Astúries: revolució socialista impulsada per la
UHP (5-X)-Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X)
acaba
-intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet)-uns 1500 morts i milers de detinguts-suspensió de l’Estatut (no abolició)
acabaderrotat electoralment
el II-1936
degut a
-repressió dels moviments populars-paràlisi de les reformes (que mobilitza electoralment els sectors de la CNT)
-constants crisis de govern-mala imatge del govern (casos de
corrupció: estraperlo)
consisteix
11. La Segona república (1931-36)
11.6. El triomf del Front Popular
El Front Popular
és
una coalició de partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes,
recolzats pels sindicats
planteja
programa mínim:-amnistia per als represaliats de 1934
-restitució dels càrrecs-recuperació de la legislació del primer
període republicà
s’enfronta a
Bloque Nacional (Espanya)Front Català d’Ordre
obtémolts més diputats però pocs vots més (1,5%), 5,4% els centristes, degut al sistema electoral
que prima les opcions majoritàries
governaAzaña, pres. República
Casares Quiroga, pres. govern
troben
una situació de tensió social desbordant:-oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària
(>500.000 H afectades entre III/VII-36)-oposició de l’Església
-intensa mobilització popular anarquista, comunista i socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que
en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ...-milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que
realitzen accions violentes
obre
camí a la conspiració militar