1e

PRIMER CURS

Editorial Barcanova us presenta els nous lli-bres de Música per als cursos de primer, tercer i quart d’Educació Secundària. Cada llibre té unes característiques diferents perquè les ca-racterístiques de l’alumnat són diferents, com també és diferent el nombre d’hores de classe, depenent de si la matèria és obligatòria o no.

Els llibres de Música presenten una bona reco-pilació de materials musicals per treballar els conceptes bàsics del currículum mitjançant un repertori vocal i instrumental engrescador, tant de música històrica o tradicional com de músi-ca actual.

Els enregistraments els trobareu en un CD en format MP3, incorporat al llibre.

El materials didàctics adreçats al professorat es-taran disponibles en el web www.barcanova.cat (Cercle d’Educadors).

2222eeee

PRIMER CURS

3e

Coordinadora: Rosa M. MontserratAutores: Magda Güell i Lys Vilà

El llibre està dividit en cinc blocs:

• Llenguatge musical És el cos central del llibre i consta de 6 unitats. Cada unitat es desenvolupa al voltant d’una cançó; a partir de les característiques musicals de cada cançó es van treballant els conceptes de música propis del primer curs d’ESO.

Els conceptes musicals es presenten d’una manera directa i pràctica. Cada unitat remet a activitats dels altres quatre blocs del llibre.

• Audició

Selecció d’audicions de compositors diversos per identificar i treballar els conceptes musicals que s’han presentat en el primer bloc.

• Repertori

Selecció de peces musicals de tipologia diversa (modernes, clàssiques, populars...). En l’enregistrament moltes d’aquestes peces es presenten en una doble versió: cantades i en forma de base instrumental perquè els alumnes hi sobreposin la melodia cantada o amb instrument.

• Cos i percussió

Selecció de danses i balls per afavorir l’educació musical a través de l’associació de l’expressió cor-poral i el ritme o la melodia.

• Vivències musicals

Apartat que relaciona l’expressió musical amb diferents aspectes de la societat i amb les vivències quotidianes.

Cada dues unitats i coincidint amb el final del trimestre, trobareu els apartats següents:- El racó de la web. Per fer activitats interdisciplinàries i cooperatives a través d’Internet.- Avaluació. Activitats referides als continguts de les dues unitats.- Fem memòria. Un resum del contingut bàsic de les dues unitats del trimestre.

Conté

CD d’àudio.

Format

MP3

Edició digitalD’aquest llibre també hi ha disponible la versió digital que afegeix un seguit de recursos, com ara:

Una selecció de partitures que es presentaran pautades en associació amb el so, perquè l’alumne pugui treballar-les en solitari.

Enllaços a programari lliure per a l’edició de par-titures (Music Time) o d’enregistrament i d’edició d’àudio (Audacity).

Enllaços a pàgines web, vídeos, etc. per comple-mentar el contingut del llibre.

Accés a pàgines web per fer les activitats de l’apartat Racó de la web.

Quadern d’exercicisEl llibre es complementa amb un quadern d’exercicis per practicar els conceptes treballats al llibre. Es correspon amb les sis unitats de l’apartat Llenguatge musical.

x

4444eeee 5e

ÍNDEX

Llenguatge musical1. Samba de les notes 1.1. La pulsació1 1.2. De la durada al ritme 1.3. Els ritmes de la cançó

Samba de les notes 1.4. De l’altura a la melodia 1.5. L’escala major 1.6. La melodia en la cançó

Samba de les notes 1.7. El tempo

2. Vois sur ton chemin 2.1. L’accent regular i l’accent

irregular 2.2. El compàs 2.3. El to i el semitò 2.4. Melodia i harmonia

El racó de la web Avaluació Fem memòria

3. Bona nit 3.1. L’arquitectura de la música 3.2. La frase musical 3.3. El tema musical 3.4. La dinàmica dóna

estructura 3.5. El compositor i l’intèrpret 3.6. La composició musical 3.7. La improvisació

4. Libre 4.1. La tonalitat 4.2. Les funcions tonals 4.3. El blues 4.4. Tonalitats relatives

4.5. Tonalitats homònimes o paral·leles

4.6. Repassem tonalitats

El racó de la web Avaluació Fem memòria

5. We are the champions 5.1. El compàs de 6/8 5.2. El compàs de 6/8

i la música popular 5.3. La tensió i la fusió 5.4. La textura monòdica

i la textura polifònica

6. Viva la vida 6.1. Transport 6.2. Canvi de denominador

de compàs 6.3. Els tres principis de

la composició musical 6.4. Les formes simples

de repetició per temes 6.5. Recordem amb la

família Addams

El racó de la web Avaluació Fem memòria

AudicióLa pulsació: Simfonia del rellotge.

«Andante» (F. J. Haydn) De l’altura a la melodia: La flauta màgica.

«Wie stark ist nicht dein Zauberton» (W. A. Mozart)

El compàs quaternari: Sentimental bolero (M. Matte)

El compàs binari: The stars and stripes forever (J. Ph. Sousa)

El compàs ternari: Peer Gynt.«Dansa d’Anitra» (E. Grieg)

El minuet: Quintet per a cordes núm. 5, op. 13. «Minuet» (L. Boccherini)

El pizzicato: Pizzicato polca(J. Strauss, fill)

Els gèneres musicals El compàs de 6/8 La composició: Escenes d’infants.

«Gent i països estrangers» (R. Schumann)

Del timbre a la instrumentació Famílies d’instruments:

els electròfons, els aeròfons, els cordòfons, la percussió, la veu humana

El director i l’orquestra

RepertoriWe will rock you Les quatre estacions Once upon a dream Jo voldria que tot l’any

fos com Nadal

Love me tender Els Picapedra Blues en re Tengo la camisa negra My Bonnie My heart will go on La flauta de bec i tu La nostra veu Taula de digitacions

Cos i percussióLa pulsació De la durada al ritme El compàs El vals La Patum de Berga

Vivències musicals

Per què estudiem música? Les sensacions del ritme Les emocions de la melodia Viure la música intensament Amazing grace i els drets

humans La música i Europa La música a Catalunya

6666eeee 7e

30

3. Bona nit

26 1 Bona nit (Els Pets). Escolta la cançó.

Lluís Gavaldà, cantant del grup Els Pets

BT00187901_ESO_1_Musica.indd 30 28/2/11 15:47

31

Construir en arquitectura és com compondre en música.

El compositor té una idea musical

Elabora una frase

La primera frase li’n suggereix una altra

Ha costruït un tema musical

3.1. L’arquitectura de la música

2 Somni d’una nit d’estiu. «Scherzo» (Fe-lix Mendelssohn). Escolta el primer fragment i a continuació, el segon, on hi ha la idea musical inicial. Fixa’t que tota l’obra és un desenvolupament de la primera idea.

3 Torna a escoltar l’arranjament de la cançó i xa’t en els petits canvis melodicorítmics que hi ha respecte de la primera idea musical.

Per compondre el tema B (la tornada), el compositor ha enllaçat un nou motiu melòdic per tornar després a la melodia de la frase a.

La forma o estructura de la cançó Bona nit és, doncs, la següent:

28, 29

26

frase a

frase b

frase a frase b

Tema musical

frase a frase a

frase afrase b

Tema A Tema A Tema B Tema A Tema B

frase afrase b frase afrase bfrase a frase a frase a frase a frase a frase a

Tema A

Tema B

BT00187901_ESO_1_Musica.indd 31 28/2/11 15:47

Pàgina del llibre de 1r curs (reproducció reduïda)

8888eeee 9e

TERCER CURS

Coordinadora: Rosa M. MontserratAutores: Magda Güell i Lys Vilà

El llibre està dividit en 4 blocs:

La música i els mitjans audiovisuals

Aquest bloc consta de 5 unitats. Tenint en compte que la matèria de música de tercer només disposa d’una hora de classe setmanal, el contingut de cada unitat s’estructura en sessions. En cada doble pàgina s’ofereix el contingut d’una sessió, que es comença i s’acaba en una hora.

El llibre és molt flexible, ja que el docent pot escollir el bloc que vulgui i la sessió que li sembli més adient. Cada una de les cinc unitats es tanca amb l’apartat El racó de la web, on es plantegen ac-tivitats interdisciplinàries per fer a través d’Internet, i els apartats Avaluació i Ampliació.

Llenguatge musical

En aquest bloc es repassen els conceptes musicals fonamentals, als quals es pot acudir en qualsevol moment que es consideri oportú. Des de les pàgines del primer bloc es remet a les pàgines d’aquest apartat.

Repertori

Recull de peces musicals vocals i instrumentals per interpretar. Les podreu utilitzar en qualsevol mo-ment com a suport al treball del curs. Els CD d’àudio en molts casos ofereixen l’enregistrament de la versió original del tema, un arranjament en forma de base instrumental amb melodia i un altre sense melodia.

Vivències musicals

Relació entre l’expressió musical i diferents aspectes de la societat i amb les vivències quotidianes. Des del primer bloc es remet a les pàgines corresponents d’aquest apartat.

Edició digital

D’aquest llibre també hi ha disponible la versió digital que afegeix un seguit de recursos, com ara:

Una selecció de partitures que es presentaran pautades en associació amb el so, perquè l’alumne pugui treballar-les en solitari.

Enllaços a programari lliure per a l’edició de partitures (Music Time) o d’enregistrament i d’edició d’àudio (Audacity).

Enllaços a pàgines web, vídeos, etc. per complementar el contingut del llibre.

Accés a pàgines web per fer les activitats del Racó de la web.

ÍNDEXLa música i els mitjans audiovisuals1. La música en el cinema 1.1. La banda sonora musical

2. Grans autors de bandes sonores originals

2.1. Elmer Bernstein 2.2. Jerry Goldsmith 2.3. John Williams 2.4. Ennio Morricone 2.5. Vangelis 2.6. Howard Shore 2.7. Altres compositors 2.8. Cançons inserides (insert songs)

3. La música i la publicitat 3.1. Elements bàsics de la comunica-

ció i la publicitat 3.2. Característiques generals de la

música publicitària 3.3. Característiques musicals de la

música publicitària 3.4. El jingle i la banda sonora

4. Els musicals 4.1. Els precedents de la comèdia

musical 4.2. L’època d’or (1943-1960) 4.3. Els anys 60 4.4. Els anys 70 4.5. Els últims anys 70 i els 80 4.6. Els anys 90 i la primera dècada

del 2000

5. La música històrica en el cinema 5.1. El barroc (1600-1750) 5.2. El classicisme (1750-1820) 5.3. El romanticisme (1820-1900) 5.4. Música entre dos segles (1850-

1950)

Llenguatge musical

Repertori

Vivències musicals

Conté

CD d’àudio.

Format

MP3

10101010eeee 11e

2022

La llista de Schindler (1993)

Argument. Explica la història vertadera d’Oskar Schindler, un empresari alemany que va salvar la vida d’uns 1.200 jueus po-lonesos durant la Segona Guerra Mundial.

La guerra de les galàxies (1977)

Argument. L’acció se situa en una galàxia molt llunyana, on els jedi, guardians de la jus-tícia i l’ordre de la República Galàctica, s’han d’enfrontar als sith, població malvada que vol imposar per la força el seu domini en la galàxia.

9 Escolta uns fragments de les bandes sonores de La llista de Schindler i de La guerra de les galàxies i analitza-les rítmicament, melòdicament i tímbri-cament. Indica quins són els elements musicals més rellevants en cada cas i quina finalitat tenen.

Repertori. «Theme from Schindler list» ( John Williams). La llista de Schindler

Va néixer el 8 de febrer de 1932 a l’estat de Nova York, als Estats Units. L’any 1948 es traslladà a Los Ángeles, Califòrnia, on va cursar estudis de piano i composició. Un cop acabat el servei militar tornà a Nova York, on treballà com a pianista de jazz en diversos clubs mentre estudiava en una de les més prestigioses escoles de música dels Estats Units. L’any 1956 va ser contractat per la Twentieth Century Fox com a pianista en la seva orquestra d’estudi, però el seu primer èxit com a compositor de bandes sonores no arribà fins al 1967.

Ha compost bandes sonores de pel·lícules molt conegudes, com ara La guerra de les galàxies, ET, l’extraterrestre, Superman, Indiana Jones, Jurassic Park, La llista de Schindler, Memòries d’una geisha, Harry Potter… i també ha compost peces musicals per a diversos Jocs Olímpics. Ha rebut l’Òscar en cinc ocasions i és un dels músics de música de cinema més reconeguts arreu.

John Williams (EUA, 1932)

25

23

Va néixer a Roma el 10 de novembre de 1928 i va estudiar trompeta i composició al Conservatori de Santa Cecília. Començà la seva carrera musical fent arranjaments fins que a partir de 1960 va poder-se dedicar exclusivament a compondre bandes so-nores. És molt conegut per haver compost les bandes sonores d’espagueti-westerns molt famosos, com ara El bo, el lleig i el dolent o Per un grapat de dòlars. Ha compost més de 500 bandes sonores, entre les quals hi ha bandes sonores de grans pel·lícules com La missió i Cinema Paradiso.

Ennio Morricone ha supeditat sempre la música a la imatge i ha introduït moltes innovacions en les seves bandes sonores. Tot i ser un compositor de música per a cinema molt important, Morricone no ha guanyat mai cap premi Oscar per una banda sonora específica; potser per això l’any 2007 li va ser concedit l’Oscar a la carrera professional.

2.4. Ennio Morricone (Itàlia, 1928)

La missió (1986)

Argument. La història transcorre durant el segle xviii. Espanya i Portugal pacten per gestionar les colònies d’Amè-rica. Com a conseqüència, els jesuïtes han d’abandonar el Brasil i tots els indígenes que havien acollit perquè no fos-sin esclavitzats. El pare Gabriel i altres jesuïtes, amb el su-port de Rodrigo Mendoza, un antic comerciant d’esclaus penedit, es resisteixen a abandonar les terres i la gent que vivia sota la seva protecció.

10 Escolta el tema «Gabriel’s oboe», de la banda sonora de la pel·lícula La missió, composta per Ennio Morricone, que acompanya l’escena en la qual el pare Gabriel aconsegueix comuni-car-se amb els indígenes guaranís i transmetre’ls la fe cristiana. Analitza la força emotiva de la melodia i la manera com l’aconsegueix.

11 Segueix el tema inicial (A) de «Gabriel’s oboe» en la partitura. Després, interpreta’l.

31

Jeremy Irons interpretava el personatge de Gabriel en

La Missió

Ennio Morricone

Pàgina del llibre de 3r curs (reproducció reduïda)

12121212eeee e

QUART CURS

Autores: Magda Güell i Lys Vilà

El llibre està dividit en quatre blocs seguint l’evolució de la Música al llarg de la Història i s’estructura en 10 unitats on es desenvolupen els continguts curriculars.

Al final de cada unitat trobem els apartats següents:

Activitats

Proposta d’activitats per avaluar els continguts adquirits en l’estudi de la unitat, activitats de reforç i activitats d’ampliació.

Ara et toca a tu

Activitats pràctiques sobre allò que s’ha treballat a la unitat.

Recorda-ho

Recull sintètic dels conceptes bàsics.

Per saber-ne més

Ampliació dels continguts de la unitat.

Reflexiona sobre…

Relació dels elements musicals amb aspectes socials o amb vivències quotidianes.

Descobreix…

Aprofundiment en un tema relacionat amb el contingut de la unitat.

En l’apartat final de Repertori es presenta un compendi de partitures, uns quadres de resum de les armadures en les tonalitats majors i menors i una taula de digitacions tant per a flauta soprano com per a flauta contralt.

Conté

CD d’àudio.

Format

MP3 76

El Romanticisme (1820-1900)

A partir del 1820 l’ideal estètic canvià i, en contrast amb el classicisme, sorgí

el moviment romàntic (1820-1900). El Romanticisme va ser un estil que va

tenir tres arts dominants: la música, la literatura i la pintura.

5

LA MELODIA ACOMPANYADA ROMÀNTICA

1750-1820

• Classicisme

– Perfecció formal

– Senzillesa

– Bellesa ideal i caràcter racional

1820-1900

• Romanticisme

– Expressió dels sentiments subjectius

– Creació d’atmosferes màgiques i misterioses

– Llibertat i espontaneïtat creativa

Safo i Faó, de Jacques-Louis David (detall) Funeral en alta mar, de William Turner (detall)

BT00197401_MSCA_ESO4_5_10.indd 76 11/03/11 8:55

UN

ITA

T 5

77

Escolta un fragment de la Sonata en do major K545 de Wolfgang Amadeus

Mozart i un de la romança del Concert per a piano en re menor de Frédéric

Chopin. Observa’n les diferències estètiques.

Objectius

� Valorar el Romanticisme globalment i relacionar-ne la música amb les al-tres arts.

� Relacionar l’estètica clàssica i romàntica amb el moment històric i social de l’època.

� Entendre el triomf de l’homofonia en la música dels segles xviii i xix.� Aprofundir en el coneixement dels recursos musicals i expressius del ro-

manticisme (l’acompanyament dels romàntics, els cromatismes i la modu-lació).

� Valorar el romanticisme com a època de grans innovacions ideològiques i artístiques.

� Respectar i entendre l’estètica romàntica.� Contrastar el classicisme i el romanticisme com dues manifestacions artís-

tiques diferents.� Reconèixer les formes musicals bàsiques romàntiques a través dels com-

positors més rellevants.� Conèixer, mitjançant audicions, les obres més importants i representati-

ves de l’estil, fomentant la memòria musical.� Viure la música romàntica a través de les audicions i la interpretació ins-

trumental.� Aproximar-se a obtenir una valoració estètica i un sentit crític de la música

que s’escolta.

Perseu, escultura

d’Antonio Canova

Hamlet al cementiri,

d’Eugène Delacroix

74

• Política: Isabel II d’Espanya (1830-1904).• Ciència: Charles Darwin (1809-1882), Louis Pasteur (1822-1895), August

Lumière (1862-1954), Louis Lumière (1864-1948) i � omas Edison (1847-1931).

• Pintura: William Turner (1775-1851) i Eugène Delacroix (1798-1863).• Literatura: Lord Byron (1788-1824) i Victor Hugo (1802-1885).• Filoso a: Karl Marx (1818-1883).• Esdeveniments: teoria de l’evolució de Darwin (1859).

Avaluació inicial

1. Relaciona les il·lustracions d’aquesta pàgina amb l’estil al qual pertanyen:

classicisme o romanticisme. Recorda’n les característiques que les permeten

identifi car.

2. Torna a escoltar les peces anteriors: quines textures tenen aquests frag-

ments?

3. Comenta a classe amb el professor o la professora alguna cosa signifi cativa

dels personatges següents.

74

BT00197401_MSCA_ESO4_5_10.indd 77 11/03/11 8:55

162

2. Els programes editors de partitures

És interessant conèixer la història de l’edició musical: primer van existir els copistes (copiaven a mà), més tard arribà la impremta (cada caràcter neces-sitava una planxa especí� ca) i, � nalment, l’edició musical amb l’ordinador.

Els programes d’edició de partitures més coneguts són el Finale, el Sibe-

lius i el MusicTime. Aquest últim és el més utilitzat als centres d’ensenyament obligatori, ja que està disponible en català.

El MusicTime

Aquest programa es pot baixar gratuïtament d’Internet. Funciona com un programa de tractament de textos, però el que retalla, copia, enganxa i esborra no són paraules, sinó gra� es musicals.

En fer clic dues vegades en la icona del MusicTime, s’obre sempre aquesta pantalla:

Per crear una partitura

Imaginem que volem crear una partitura a dues veus de la melodia popular nord-americana Yankee Doodle Dandy. El resultat que voldrem aconseguir serà aquest:

De l’adreça d’Internet

www.so� catala.org

es poden baixar programes

gratuïts en català, entre els

quals hi ha el MusicTime

Menú ajudaEn la barra de menús hi

ha el menú ajuda, que

dóna una informació molt

completa i detallada sobre

el programa

BT00197401_MSCA_ESO4_5_10.indd 162 11/03/11 8:56

UN

ITA

T 1

0

163

Per aconseguir-lo, cal seguir el procés següent:

• El menú «� txer»

Primer cal preparar la pàgina: hem d’anar a l’opció «� txer» i entrar al menú «crear», on se’ns demana la distribució dels pentagrames. Cal triar l’opció desit-j ada, com en la il·lustració del marge.

• El menú «compassos»

El següent pas és seleccionar el compàs i l’armadura. En el menú «com-

passos» hi ha diverses opcions, entre les quals trobem: afegir i esborrar compassos; indicació de temps i armadura; línies divisòries…

En aquesta ocasió triarem do major, compàs 4/4 i doble barra � nal al com-pàs 9.

• El menú «� nestres»

En aquest menú hi ha l’opció «paleta», de la qual sorgeixen les eines bà-siques que ens ajudaran a escriure la partitura:

– notes: � gures rítmiques – claus: totes les claus – grà� cs: T per escriure text, L per a les

lletres de les cançons, C i G per afegir acords de guitarra i símbols de dibuix

– eines; símbols musicals diversos com el trinat, la lligadura de fraseig…

– dinàmiques: indicadors d’intensitat – marques 1: símbols d’ornamentació – marques 2: símbols d’articulació – símbols: calderó, coda… – color: per escriure melodies a dife-

rents colors

Per escriure les notes en la partitura, hi ha tres maneres: utilitzant el ratolí (arrossegant) dins l’opció «notes», amb el teclat de l’ordinador o tocant-les en un teclat (controlador) connectat a l’ordinador.

Utilitzant totes aquestes eines, s’aconsegueix escriure la partitura inicial.

Activitats

1. Escriu la partitura de la melodia popular nord-americana Yankee Doodle Dan-

dy seguint les pautes indicades anteriorment.

2. Copia la partitura de la cançó Tainted love utilitzant el MusicTime. La trobaràs

a la pàgina 169.

3. Investiga totes les possibles opcions de cada «paleta».

BT00197401_MSCA_ESO4_5_10.indd 163 11/03/11 8:56H Pàgines del llibre de 4t curs (reproducció reduïda)

14141414eeee 15e

Naixement de les textures

1. L’edat mitjana (segles v-xiv)

1. La textura monòdica2. La textura polifònica3. Documents musicals medievals 4. Instruments medievalsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

2. El Renaixement (segles xv-xvi)

1. L’època renaixentista2. Textures del Renaixement3. Formes musicals4. Instruments renaixentistesActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

Cap a la profunditat i cap a la forma

3. El barroc (1600-1750)

1. L’època barroca2. L’esplendor del contrapunt3. El baix continu4. El barroc a Europa

5. Les formes musicalsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

4. El classicisme (1750-1820)

1. L’època clàssica2. L’homofonia clàssica3. Les formes musicals4. Compositors clàssicsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

Cap a la recerca de l’expressivitat

5. El Romanticisme (1820-1900)

1. L’època romàntica2. La música al servei de l’expressió3. Les formes musicals4. Compositors romànticsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

6. Música entre dos segles(1850-1950)

1. El nacionalisme (1850-1950)2. El postromanticisme (1850-1950) 3. L’impressionisme (1887-1930)4. L’expressionisme (1900-1950)ActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

7. Música culta dels segles xx i xxi

1. El neoclassicisme (1918-1940)2. El serialisme integral (1950)3. La música aleatòria (1950)4. Música amb nous timbres5. El minimalisme (1965)6. La nova simplicitat (1970)7. Músics espanyols actualsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

Una nova visió

8. De l’inici del jazz als nostres dies

1. Les arrels del jazz 2. El jazz 3. Un recorregut pel jazz4. El rock5. La música deejay (DJ)Activitats Ara et toca a tuRecorda-ho

Per saber-ne mésReflexiona sobre…Descobreix…

9. Sortides professionals de la música

1. El món discogràfic2. Ensenyaments musicals3. Sortides professionalsActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne més

10. Informàtica musical

1. De l’estudi de gravació al laboratori musical

2. Els programes editors de partitures3. Creació musical: el seqüenciadorActivitatsAra et toca a tuRecorda-hoPer saber-ne més

Repertori

1. Interpretació2. Les armadures en les tonalitats majors3. Les armadures en les tonalitats menors

Taula de digitacions

Mapes de consulta

Índex alfabètic

ÍNDEXx

E

q

HΠ?

www.barcanova.cat

www.barcanovadigital.cat

promocio@barcanovadigital.cat