14N Vaga General als Països Catalans
16
www.sindicatcos.cat
description
La COS edita aquest dossier amb tot un seguit d'anàlisis i informacions sobre la Vaga General del 14N
Transcript of 14N Vaga General als Països Catalans
www.sindicatcos.cat
2
14 de novembre:Vaga General als Països Catalans
pàgina 3
Contra la dictadura dels mercats, vaga i lluita anticapitalista
pàgina 4
Preguntes amb resposta sobre la Vaga General
pàgina 8
Més preguntes amb resposta sobre la Vaga General
pàgina 9
Dret de Vaga, Dret d’informació, Dret de reunió
pàgina 13
Argumentari contra esquirols... I per la vaga
3
El saqueig i el robatori que els poderosos estan duent a terme fa temps que ha arribat a límits insostenibles. Després de dècades d’especulació salvatge i be-neficis descomunals per a la banca i les multinacionals, el capital s’ha tret la careta de rostre humanitari i ha mostrat el seu veritable rostre: Ha demostrat ja no només és inviable a nivell social (relegant a la misèria a la major part de la humanitat), sinó que tampoc aguanta cap tipus de democràcia ni participa-ció social, ni tan sols la seva democràcia burgesa. A través del FMI i el BCE, les grans fortunes internacionals han fet del deute la seva nova arma a Europa per seguir avançant en la seva guerra de classes, convertint als governs dels estats europeus en els executors de les agressions més dures a la classe treballadora de la història recent, aplicant privatitzacions salvatges i retallades de drets i lli-bertats socials que semblen inacabables. Als Països Catalans la pobresa arriba a límits inimaginables tan sols fa uns anys, l’atur s’aproxima als 2.000.000 de persones sense feina, i els desnonaments, acomiadaments, detencions i de-més agressions a la classe treballadora es succeeixen dia rere dia.Davant la dictadura dels mal anomenats “mercats”, que no són més que els propietaris de bancs i grans multinacionals, només hi ha una solució possible: la construcció d’un poder popular que planti cara i porti a l’autèntica ruptura democràtica, el nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble. Davant la UE, el BCE i el FMI només hi ha un projecte polític que pugui contra-posar-se: la sobirania econòmica i nacional del conjunt dels Països Catalans, un projecte que posi l’economia real al servei de les persones. Davant el vassallat-ge al capital que practiquen totes les institucions que ens governen, només hi ha una alternativa: la lluita, des de la unitat obrera i popular, i en tots els àmbits de la nostra vida, pel repartiment del treball i riquesa.Des de la COS, considerem que és un fet de gran importància, i a destacar molt especialment, que aquesta nova convocatòria de Vaga General, per primer cop en la història es fa simultàniament en diferents territoris europeus i de la medi-terrània. A més d’al sud dels Països Catalans, i en alguns altres dels territoris de l’Estat espanyol, també es convoca a Portugal, Grècia, Xipre o Malta, i hi haurà mobilitzacions i jornades de lluita als estats francès, alemany, italià o belga. Per primera vegada en la nostra història, una mateixa data, el 14N, pot representar un espai comú de lluita per a tota la classe treballadora dels Països Catalans, tant al nord, com al sud de l’Albera.Per tots aquests motius, la COS i la resta de les organitzacions de l’Esquerra In-dependentista convoquem a tot el Poble Treballador Català a sortir al carrer, i prendre’ls, en la Vaga General del 14 de novembre, participant de totes les mo-bilitzacions anticapitalistes que es realitzin arreu dels Països Catalans, treba-llant des dels espais unitaris i les assemblees socials per construir contrapoder, assenyalar als culpables de l’estafa que anomenen crisi i continuar construint l’única alternativa possible: la Unitat Popular.
Per aturar el pagament del deute.Per la defensa dels drets socials i les llibertats.Pel repartiment del treball i la riquesa.Per una economia al servei de les persones.
Contra la dictadura dels mercats, vaga i lluita anticapitalista
4
Davant els conflictes i reptes que hem d’encarar durant les properes setmanes, i davant tots els dubtes que has pogut tenir, o tens, i mai no t’has atrevit encara a preguntar, aquest document et serà d’ajuda per tal que acabis de decidir-te a lluitar per la defensa dels drets laborals, socials i nacionals, tant els teus, com dels teus companys i companyes, i dels de tota la classe treballadora dels Països Catalans, i d’arreu.
El pròleg de rigor
Aquest document és una guia presidida per la urgència de la conjuntura actual i futura.
L’objectiu d’aquest document és donar resposta a les preguntes més habituals que qualsevol persona treballadora míni-mament compromesa, que vol adherir-se a una vaga, com la del 14 de novembre d’aquest 2012 per exemple, es pugui estar fent en aquests mateixos moments. Mo-ments d’un retrocés bestial dels nostres drets més elementals, així com de rea-firmació hegemònica neoliberal a nivell global. Per tot açò, aquesta Vaga agafa una importància major.
Cal tenir present, però, que la vaga és tan sols una eina més de les diverses possibi-litats d’acció col·lectiva que podem exercir les persones treballadores. És a dir, la vaga per si mateixa, hauria de ser un comple-ment d’aquestes accions col·lectives, per tal d’evitar el joc pactista en el qual ens trobem immersos des de fa més de 30 anys gràcies a les cúpules dirigents dels sindicats insti-tucionals i espanyolistes CCOO i UGT. És a dir, si abans de la vaga, i després, no fem els deures ben fets, aquesta Vaga romandrà com un mer exercici legítim i refermant, però a efectes pràctics bastant erm.
Vaga? Sí, sempre!
Però també feina al dia a dia als centres de treball, en forma de formació sindical i la-boral, conscienciació dels companys per a la defensa dels drets derivat del contracte i el Conveni Col·lectiu, constitució de sec-cions sindicals, enfortiment del sindica-lisme d’alliberament arreu dels Països Ca-talans, denúncies i demandes col·lectives, assembles de treballadors per a promoure vagues a nivell d’empresa i en els seus pro-veïdors, i correlativa constitució de Comi-tès de Vaga, promoure eleccions a centres
de treball per tal que l’esquerra sindical ad-quireixi entitat i representativitat, revocar Comitès i delegats dels sindicats grocs…
Què és una Vaga General?
La Vaga General és una de les principals ei-nes que té la classe treballadora per aconse-guir millores de tipus social o econòmic. La vaga general potencia també la consciència de classe, així com potenciar un caràcter més combatiu entre el conjunt de les per-sones treballadores més conscienciades, i també entre bona part dels que més estan patint els gravíssims efectes de la crisi ac-tual. Tot plegat pot fer a aquests sectors més propensos a la lliure associació, orga-nització i a la col·laboració mútua i solidà-ria, com un sindicat de classe i combatiu.
La Vaga General és l’aturada de l’activi-tat de totes les persones treballadores del país, de l’estat o d’un territori més ample (com serà el 14N amb vagues en diversos estats del sud d’Europa), i que general-ment implica una aturada de 24 hores (tot i que pot tenir durada menor o major).
La finalitat principal és la de realitzar una demostració de la unió dels i de les treba-lladores, de la nostra força, per forçar a la patronal a acceptar les justes exigències de la classe treballadora. Coses que ara ens semblen del tot quotidianes (tot i que ja ens les estiguin retallant), com el sufragi universal, la “legalització” de partits i sin-dicats obrers, la reducció de la jornada la-boral, o les prestacions i subsidis per atur, accident laboral, etc., foren aconseguides gràcies a Vagues Generals en un o altre mo-ment dels segles XIX i XX.
Normalment la Vaga General és coordina-da per les associacions obreres, o sindicats; tot i que si realment es parteix de posici-ons de classe combatives, s’ha de comptar amb la participació i la col·laboració de
tota mena de col·lectius i organitzacions polítiques i/o socials, per unir els estudi-ants, els pensionistes, els aturats… A les persones treballadores amb ocupació re-munerada.
Quines grans Vagues Generals ha hagut i què aconseguiren?
Al llarg dels segles XIX i XX hi hagué una gran quantitat de vagues generals, pro-ducte de les reivindicacions realitzades per un moviment obrer cada cop més ac-tiu, dinàmic i combatiu.
Una de les més conegudes a nivell interna-cional, i de major importància en la histò-ria del moviment obrer, fou la del primer de maig de 1886. Aquell dia els i les treba-lladores dels Estats Units de Nord-Amèri-ca iniciaren una gran Vaga secundada per més de 200.000 treballadors, mentre que una xifra semblant aconseguien els seus objectius simplement amenaçant amb la vaga. En Chicago és on la vaga va tenir una major resposta, sent recolzada per més de 50.000 obrers (quan a Chicago hi vivien menys de 500.000 habitants). El 4 de maig s’inicià una revolta per part dels vaguistes, que va patir una brutal repres-sió del govern, acabant amb l’execució de 5 obrers anarquistes, coneguts més tard com els “màrtirs de Chicago”. D’aquesta forma, un cop acabada la vaga, les patro-nals van accedir a reduir la jornada laboral a vuit hores. Des de llavors, se celebra el 1r de Maig com la Diada Internacional de la Classe Treballadora.
Per no parlar de la grandíssima història de mobilitzacions, vagues i lluites obreres que han tingut lloc durant els darrers 150 anys arreu dels Països Catalans... des de la lluita dels antimaquinistes d’Alcoi o Cam-prodon a mitjans del s. XIX, passant per les històriques vagues de la Canadenca, o les dels i les espardenyeres d’Elx a comença-
Preguntes amb resposta sobre la Vaga General
5
ments del S.XX, o més properes a nosaltres les lluites i vagues de LAFORSA, ROCA, MACOSA, les drassanes i els estibadors, etc., i encara més recent, la lluita i la vic-tòria dels companys i companyes de TMB de Barcelona en la seua lluita pels dos dies.
Per què aquesta Vaga General?
Aquesta Vaga General neix com a resposta a la salvatge proposta de Pressupostos Ge-nerals de l’Estat feta pel PP, i també, contra els efectes de la contrareforma laboral del PP i de CiU, les retallades i privatitzacions, etc. Aquesta contrareforma implica, entre d’altres coses, el següent:
La indemnització per acomiadament improcedent es redueix dels 45 dies per any treballat, a només 33 (és a dir, es pot arribar a cobrar un 25% menys d’indem-nització).
L’estat, amb el FOGASA (Fons de Garanti-es Salarials), serà qui pague la major part de l’acomiadament, amb la qual cosa, l’empresari podrà arribar a pagar només 8 dies per any treballat. És a dir, acabarem pagant els nostres propis acomiadaments.
Els acomiadaments per causes econòmi-ques passen a ser “procedents”... Són 20 dies per any treballat amb el límit d’una anualitat, d’indemnització, ara i abans la diferència amb l’acomiadament objectiu és que possiblement atenua la gravetat i la transcendència de les pèrdues per tal de procedir a un acomiadament objectiu emprant l’adverbi “mínimament”; així mateix, elimina la determinació de la nul-litat de l’acomiadament per a la major part d’incompliments formals.
Els Convenis Col·lectius perdran un gran pes, ja que hi haurà una major facilitat per-què els sindicats institucionals s’introdu-eixin en els procediments de negociacions d’ERO i de modificacions de condicions de treball col·lectives... És a dir, l’empresa podrà decidir, amb “l’acord” dels delegats o representants dels treballadors, que no s’aplique el salari marcat al conveni.
Legalització de contractes de pràctiques i de “formació” en condicions “especials” per joves, etc., que encara desprotegi-rà i precaritzarà més a aquest sector tan desprotegit. S’obri la porta als acomiada-ments als i les treballadores que hi siguen en baixa mèdica.
És a dir, en definitiva, una contrareforma, perquè empitjora substancialment les nostres condicions i drets laborals, i per-què possibilita l’acomiadament gratuït.
I una proposta de llei de Pressupostos Generals de l’Estat que retalla els pressu-postos d’educació i beques, els de sanitat, atenció i protecció social, els de la depen-dència, els d’investigació civil... En defi-nitiva, un atac sense precedents, quan al nostre país ja som més de 1.750.000 perso-nes aturades.
Vols fer vaga?
Abans de res, cal que tinguis ben clars uns petits conceptes claus sobre la Vaga:
· La Vaga s’entén com una aturada tem-poral, col·lectiva i concertada del centre de treball, i cal que imperativament tin-gui algun tipus de connexió, ni que sigui llunyana, amb motius laborals (no es pot convocar una vaga per a canviar el model econòmic... òbviament, així és la legalitat d’aquesta “democràcia”)
· La poden finalitzar els sindicats institu-cionals a voluntat; efectivament, la pau social pot assolir-se mitjançant Conveni.
· Legalment el dret de vaga es pot suspen-dre per part de l’estat, si hi ha una decla-ració d’Estat d’alarma.
· Legalment no es pot ocupar el centre de treball, és il·legal, així com totes les va-gues que tinguin un caràcter “encobert” o “abusiu” (segons com vulgui entendre-ho això l’estat i/o la patronal), com les vagues de zel, rotatòries (que no és el mateix que un vague intermitent on l’em-presari ja sap prèviament quan es pararà de treballar).
La vaga pot ser convocada:
Pels representants dels treballadors, en reunió conjunta de tots i totes les treba-lladores amb els representants.
Cal que consti en acta de la reunió que s’haurà d’adreçar a l’autoritat laboral competent en funció, un preavís, amb un temps mínim de 10 dies abans del dia de vaga.
Directament pels propis treballadors del centre de treball afectats pel conflicte, mitjançant prèvia votació, que haurà de ser secreta, i en la que es decidirà per ma-joria simple. El resultat es farà constar en acta. Punt interessant si teniu la desgrà-cia de tenir un Comitè d’empresa man-drós o simplement venut.
Les organitzacions sindicals d’acord amb el que determinin els seus estatuts i l’àm-bit de l’abast de la vaga.
6
Criteris formals per convocar vaga:
· El ja esmentat acord exprés per part d’al-guns legitimats.
· Convocatòria formal de vaga mitjançant un preavís adreçat a l’empresari i a l’autori-tat laboral, amb com a mínim 10 dies d’an-telació si té afectació sobre els serveis pú-blics, i 5 de la resta de sectors, esmentant els antecedents i motius de la vaga i objec-tius, data d’inici i finalització de la vaga, intents per arribar a un acord per evitar-la i qui conforma un comitè de vaga (com a mínim 12 persones), i si voleu perdre una mica el temps podeu instar la mediació d’un Inspector de Treball.
· Adjunt teniu un model de preavís per l’empresa.
Hi ha vaga, m’hi adhereixo i par-ticipo?
Cal que remetis una comunicació a l’empre-sari molt simple, no és requisit preceptiu per a fer-la però nosaltres recomanem que li enviïs una carta al teu empresari amb un text similar aquest bàsicament:
“Comunico als efectes pertinents que atès que en virtut del dret que m’assisteix com a treballador participaré en la jornada de vaga convocada pel Sindicat xxxxxx, del qual en sóc afiliat [si sou afiliats al sindicat convo-cant aprofiteu l’avinentesa per a comunicar la vostra afiliació, sinó tant és no és requisit preceptiu] per la qual cosa restaré absent del meu lloc de treball durant tot el dia xxxx, in-corporant-me amb plena normalitat al dia següent al meu lloc de treball.”
És de vital importància que aquesta mena de comunicació amb l’empresa, es faci sem-pre per escrit, mitjançant telegrama, buro-fax, etc., quedant-te sempre amb una còpia signada del preavís... És fonamental ja que es constituiria com a prova en cas d’haver d’anar a judici...
La comunicació de la vaga te els següents motius:
· El caràcter refermant de la vaga.
· Evitar que considerin la vaga com absen-tisme laboral, i et sancionin amb més dies sense sou i feina que els de la pròpia vaga.
· Blindar-te contra l’exercici posterior d’una virtual represàlia empresarial, ja que si t’acomiaden o et sancionen es podria deter-minar una sort de connexió que determina-ria la nul·litat
Els efectes de la vaga són bàsicament la sus-pensió del contracte de treball (que no aco-miadament) i la correlativa obligació de co-titzar i retribuir salari per part de l’empresa, amb la qual cosa el dia que estiguis de vaga no et computarà als efectes de prestacions socials, i no cobraràs el jornal pertinent.
Sóc estudiant, puc participar de la vaga?
Sí, legalment, tens dret a fer-ho. Segons la LODE (Llei orgànica del dret a l’educació), el segon paràgraf del seu article 8, diu:
“Les decisions col·lectives que adopten els alumnes, a partir del tercer curs de l’Edu-cació Secundària Obligatòria, al respecte de l’assistència a classe no tindran la con-
sideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan s’hagin pres com a resultat de l’exercici del dret de reunió i siguin comunicades prèviament a la direc-ció del centre”
És a dir, sempre i quan sigui producte de la decisió col·lectiva dels alumnes, o dels de-legats, una classe o un centre sencer pot se-cundar una Vaga General (amb el correspo-nent preavís a l’administració del centre).
Des de la COS entenem que açò no només és un dret, sinó una necessitat, ja que cal sumar en la lluita a tots els sectors afectats i solidaris, i els estudiants no només hau-rien de ser solidaris, sinó que com a tre-balladors, o futurs treballadors, també els afecta, i ni poden ni deurien ignorar-la. Per a això, a més, ja existeix una organització al nostre país que farà eixa feina, el SEPC.
Les persones aturades també podrem participar de la vaga? I les pensionistes?
És clar que sí que podeu... és més, hauríeu de participar activament, ja que els retalls salarials i de drets, els atacs a les prestaci-ons i subsidis, la congelació de les pensions, etc., us afecten també de forma directa.
A més, no només podreu comptar amb el suport del sindicat, sinó que el 29 de Març, i durant la resta de mobilitzacions que vin-dran després, les persones treballadores assalariades, aturades, jubilades, estudi-ants, etc., ens hem d’unir, com a la mateixa classe treballadora que som (independent-ment del nostre color de pell, accent, edat o condició) per defensar els nostres drets, i poder fer recular tots els atacs contra els
7
nostres drets més bàsics, per tal que la seva crisi no la paguem les persones treballa-dores, sinó els grans executius de bancs i multinacionals, la gran patronal, i tota la colla de vividors (monarquia, noblesa, alts càrrecs militars, buròcrates polítics i sin-dicals, etc.), que viuen en el luxe gràcies al nostre esforç.
Què hem de fer per convocar al meu lloc de treball?
Tot allò que t’hem comentat més amunt.
Si passa qualsevol cosa puc o podem tenir cobertura i asses-sorament legal?
És clar que sí... per a això, i per moltes al-tres coses, està la COS.
Sempre que necessitis suport, assessora-ment, cobertura, etc., només hauràs de contactar amb el sindicat.
Amb qui hem de parlar per re-bre ajuda o assessorament?
Contacteu amb la vostra assemblea del sindicat, o amb la més propera... i allà us podran informar. Igualment si voleu ma-terial per fer difusió i agitació, etc.
També podeu escriure per demanar in-formació a aquestes adreces de correu electrònic:
O bé trucar al: 622 901 212
Esquirols
L’esquirolatge s’entén com aquella activi-tat de l’empresari destinada a substituir treballadors en vaga, no necessàriament contractant-te de nou sinó desplaçant per exemple a treballadors d’un altre cen-tre de treball.
L’instrument bàsic per frenar aquesta si-tuació és recórrer a la Inspecció de Guàr-dia (Inspecció de Treball), fent la denún-cia escaient, per a que actuï amb urgència ja que es considera una infracció molt greu per a l’empresari que li pot suposar una multa d’entre 6.251 € i 187.515€.
Així doncs... poseu molta atenció a aques-tes qüestions, i si us trobeu en situacions d’aquesta mena, poseu-vos en contacte amb el sindicat i denunciarem.
Conseqüències i pressupòsits de fer una vaga il·legal
Pensa que tal com hem dit, hi ha diferents tipus de vaga que no pots fer: polítiques rotatòries, de zel…
No pots ocupar el lloc de treball... de fet l’ocupació il·lícita del centre de treball au-toritza a fer un tancament patronal.
No pots “obligar” algú a fer vaga en con-tra de la seva voluntat... S’ha “d’infor-mar”, no “obligar”.
Què puc fer amb els meus com-panys i companyes per aconse-guir mobilitzar més gent?
· Contactar amb el sindicat, o amb els col-
lectius que ja estiguin fent feina i prepa-rant accions;
· Contactar amb les associacions cultu-rals, veïnals, ecologistes, de persones nouvingudes, juvenils, de pensionistes, ONGD, casals i centres socials, associ-acions de petits comerciants, etc., del teu barri, per fer-les partícips de la vaga, també amb les seves reivindicacions;
· Encartellades i pancartades;
· Pintades i murals;
· Piquets informatius a les portes de cen-tres de treball i polígons, mercats, cen-tres d’ensenyament i salut, a les parades de transport públic, etc.
· Concentracions de protesta davant d’ins-titucions claus com els departaments i direccions generals, i territorials, de tre-ball, delegacions del ministeri de treball, cambres de comerç, seus patronals, seus de grans multinacionals, seus dels partits responsables (PsoE, PP, CiU, etc.)
· Altres accions públiques com perfor-mance, actuacions al carrer…
· Generant i provocant debats i discussi-ons en bars i altres espais d’esbarjo.
Hem de tenir molt clar que com va dir Joan Fuster “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”
En aquesta lluita hem d’estar-hi totes i tots, ens hi juguem molt!
8
Precisament per aquest motiu, l’acció sin-dical i social combativa i solidària, és més necessària que mai.
Què ha implicat (entre moltes altres qües-tions) aquesta reforma?:
Ocupació
Facilita i abarateix els acomiadaments: l’acomiadament amb 45 dies desapareix i es generalitza el de 33 dies. Malgrat això, tampoc s’està aplicant l’acomiadament amb 33 dies, ja que ara és molt més fàcil que tots els acomiadaments siguin reco-neguts com a “procedents”, així que en la pràctica s’està aplicant normalment una indemnització de només 20 dies amb un lí-mit d’un any. Què és açò?: Acomiadament lliure i gratuït.
Els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) ja no han de passar per l’autori-tat laboral. Les empreses tenen les mans lliures per aplicar acomiadaments col-lectius... com ja estan fent de forma més o menys solapada (com ja està passant en moltes empreses públiques valencianes, per exemple).
S’estén la possibilitat d’aplicar expedients també en les administracions públiques, per continuar retallant en els serveis pú-blics, serveis que utilitzem i necessitem totes i tots.
Precarietat
Contractes de formació: mínim d’un any i màxim de tres. 481 euros el primer any i 513 el segon i tercer. Aquests contractes, a més, es poden anar encadenant, tot i que el més habitual ja és desfer-se de la persona i buscar-ne una altra.
Contractes de jornada parcial: encara que siguin de jornada parcial, es podran fer hores extres. Així cobreixen una jornada completa. Aquesta modalitat està dirigida a les dones. No és una mesura de concilia-ció, sinó una forma de convertir l’ocupació de les dones en una “ajuda al salari famili-ar” i que les “obligacions familiars” siguin obligació exclusivament de les dones.
Contracte indefinit de “suport als em-prenedors”: acomiadament lliure i sen-se indemnització durant el primer any. Aquest contracte està dirigit a empreses amb menys de 50 persones treballadores, és a dir, es pot aplicar (i s’està començant a aplicar) en més del 90% de les empreses dels Països Catalans al sud de l’Albera.
Empreses de Treball Temporal: amb més presència i competències, simple-ment supleixen definitivament els ser-veis públics d’ocupació... és a dir, una nova privatització.
La negociació col·lectiva ha que-dat completament desregulada
L’empresari ja pot, legalment, canviar les condicions laborals com vulgui. Pot deixar d’aplicar allò acordat per conveni (salaris, horaris, jornada, mobilitat, etc.). Això, a més d’empitjorar les nostres condicions laborals, ja està causant una rebaixa de sa-laris i, per tant, un major empobriment del conjunt de la societat.
A més de vulnerar els nostres drets, han liquidat un instrument bàsic de la classe treballadora per defensar aquests drets, juntament amb l’acció sindical combativa als centres de treball. Han acabat amb la negociació col·lectiva. L’han centralitzada, posant els convenis de nivell estatal (molt
pitjors) per sobre dels territorials/provin-cials, i a més, li han atorgat a l’empresa la capacitat per no aplicar allò acordat. Han imposat l’arbitratge obligatori per no apli-car els convenis i, a més, han suprimit la ultraactivitat, la qual cosa deixa sense aplicació els convenis que portin dos anys sense renovar-se.
L’Estat es retira de la “pau i pacte social”, regalant-li prèviament a la patronal la le-gislació laboral, per poder garantir i salva-guardar millor els privilegis del capital.
Cal una resposta el més ampla i contundent possible arreu dels Països Catalans del sud
El Poble Treballador i la Classe Treballa-dora dels Països Catalans hem de plantar cara, hem de donar una resposta el més alta i clara possibles. I hem de fer un es-forç extra per reforçar les organitzaci-ons pròpies.
Les persones treballadores ja no podem continuar vivint en aquestes condicions. Hem d’aprendre a defensar-nos. Hem d’aprendre a construir les nostres pròpies estructures de contrapoder i autodefen-sa, davant les imposicions que ens vin-guin des de Madrid, Paris, o Brussel·les, ni tampoc les que ens vinguin de la Plaça Sant Jaume, la Plaça de Manises o del car-rer de la Llotja.
Cada dia que passa es fa més i més evident la necessitat imperiosa de construir un au-tèntic Estatut Obrer i un Marc Nacional de Relacions Sociolaborals pel conjunt dels Països Catalans; per avançar així en el re-partiment del treball i la riquesa, i avançar en el nostre alliberament complet com a persones, com a classe i com a poble.
Saps què és, i què implica, la contrareforma laboral del PP i CiU? L’última reforma laboral, aprovada pel PP i CiU (entre d’altres), i gràcies al camí obert anteriorment per la darrera contrareforma laboral del PsoE, ja és més que evident que està significant una agressió sense precedents contra qualsevol cosa que s’assembli a un dret per a la classe treballadora. A partir d’ara, ja no hi ha cap garantia d’accedir a una ocupació amb unes condicions mínimament dignes.
Més preguntes amb resposta sobre la Vaga General
9
Inclou el text de les normes més impor-tants i extractes literals de les sentències que es citen
Constitució espanyola - Article 28, Lli-bertat sindical i dret de vaga
· Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les Forces o Instituts armats o als altres Cossos sotmesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu exercici per als funcionaris públics. La lli-bertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seva elecció així com el dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.
· Es reconeix el dret a la vaga dels treballa-dors per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret es-tablirà les garanties precises per assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
Tribunal Constitucional i Dret de Vaga - Sentència núm. 254/1988 (RTC 1988\254)
El dret de vaga, reconegut en l’art. 28 CE, implica el dret a requerir d’uns altres l’ad-hesió a la vaga i a participar, dins del marc legal, en accions conjuntes dirigides a tal fi (és a dir, a fer piquets informatius)
Sentència núm. 332/1994 (RTC 1994\332)-
El dret de vaga inclou el dret de difusió i in-formació sobre la mateixa
Acte núm.158/1994 (RTC 1994\158 ACTE)
L’exercici del dret de vaga comporta el dret a difondre-la i a fer publicitat de la mateixa.
Sentència núm. 11/1981 (RTC 1981\11)
Són facultats del dret de vaga la convocatò-
ria o trucada, l’establiment de les reivindi-cacions, la publicitat o projecció exterior,
Llei orgànica de llibertat sindical Article 8. (Drets dels sindicats)
· Els treballadors afiliats a un sindicat po-dran, en l’àmbit de l’empresa o centre de treball:
a. Celebrar reunions, prèvia notificació a l’empresari, recaptar quotes i distribuir informació sindical, fora de les hores de treball i sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa.
b.Rebre la informació que li remeti el seu sindicat.
· Sense perjudicis del que s’estableixi mit-jançant conveni col·lectiu, les Seccions Sindicals dels sindicats més representatius i dels quals tinguin representació en els comitès d’empresa i en els òrgans de repre-sentació que s’estableixin en les Adminis-tracions públiques o comptin amb delegats de personal, tindran els següents drets:
a. Amb la finalitat de facilitar la difusió d’aquells avisos que puguin interessar als afiliats al sindicat i als treballadors en gene-ral, l’empresa posarà a la seva disposició un tauler d’anuncis que haurà de situar-se en el centre de treball i en lloc on es garanteixi un adequat accés al mateix dels treballadors.
Article 9. (Drets dels càrrecs electes sindicals)
· Els qui ostentin càrrecs electius a nivell provincial, autonòmic o estatal, en les or-ganitzacions sindicals més representati-ves, tindran dret:
a. A l’assistència i l’accés als centres de treball per participar en activitats pròpies del seu sindicat o del conjunt dels treballa-dors, prèvia comunicació a l’empresari, i sense que l’exercici d’aquest dret pugui in-terrompre el desenvolupament normal del procés productiu.
Dret de Vaga, Dret d’informació, Dret de reunióNormativa legal
10
Tribunal Constitucional i dret de reunió - Sentència 9 de maig 1994 (RTC 1994\134)
El dret a la llibertat sindical reconegut en l’art. 28.1 CE, en la seva faceta col·lectiva, no s’esgota en els aspectes merament or-ganitzatius o associatius expressament al-ludits en aquest precepte, sinó que també comprèn els drets d’activitat relatius als mitjans d’acció necessaris perquè el sindi-cat pugui complir les funcions a les quals és cridat per l’art. 7 CE.
Sentència núm. 168/1996 (RTC 1996\168)
La titularitat d’aquest dret de reunió ge-nuïnament sindical correspon individu-alment als treballadors afiliats a un sin-dicat, però sent d’exercici col·lectiu (STC 85/1988 [RTC 1988\85]), la secció sindical o el seu delegat sens dubte estan legitimats per convocar la reunió. Ja la STC 91/1983 (RTC 1983\91), fonament jurídic 2n., va declarar que forma part del contingut es-sencial del dret de sindicació el dret de ce-lebrar reunions a les quals concorrin els afiliats al sindicat que les convoqui, amb l’objecte de desenvolupar les finalitats pròpies del sindicat.
Sentència núm. 76/2001 (RTC 2001\76)
La LOLS estableix que la llibertat sindical comprèn el dret a l’activitat sindical[art. 2.1 d) ]i que les organitzacions sindicals en l’exercici de la llibertat sindical tenen dret a l’exercici de l’activitat sindical en l’empresa o fora d’ella. En els llocs de tre-ball aquesta activitat ve concretada en l’art. 8 que, en el seu apartat 1 b), recull el dret dels treballadors afiliats a un Sindi-cat a celebrar reunions, prèvia notificació a l’empresari, fora de les hores de treball i sense pertorbar l’activitat normal de l’empresa. Aquest dret de celebrar reu-nions a les quals concorrin els afiliats del Sindicat convocant, amb l’objecte de de-senvolupar les finalitats pròpies del Sin-dicat, forma part del contingut essencial del dret de sindicació…
En la mesura en què la pretensió del Sindi-cat recurrent no era la de sol·licitar una re-unió amb els seus afiliats, pel que, a més no demostra afiliació o implantació alguna, sinó la de convocar una reunió amb tots els treballadors de l’empresa, per la qual no estava legitimat, el dret de reunió sol·licitat no pot qualificar-se de reunió sindical, sinó com a assemblea general. Pel que, al no es-tar prevista la legitimació del Sindicat per convocar tal assemblea, la negativa empre-sarial no trenca el seu dret de llibertat sin-dical ni el de reunió al mateix indret.
Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087), (RJ 1995\2007).
Estableixen la diferència entre les reuni-óns de l’ ET i les reunions de la LOLS.
Les primeres no entren dins del dret a la llibertat sindicals; les segones sí.
Sentència del TSJ Catalunya de 28 de novembre de 1996 (AS 1996\4859).
Sentències sobre drets dels càrrecs sin-dicals electes d’àmbit provincial autò-nomic i estatal
Sentències (RJ 2009\4546), (RJ 2003\3087).
Sentència de TSJ Andalucia/Granada de 18-03-1998 (AS 1998\1855).
Sentència TSJ Madrid de 23-04-2002
(AS 2002\2168).
Sentència TSJ Baleras de 1-06-1999 (AS 1999\2446).
Sentència de TSJ Andalucia/Sevilla de 31-05-1999 (AS 1999\3124).
Sentència de TSJ Catalunya de 6-04-1999 (AS 1999\1032).
Sentència TSJ Castilla i León/Burgos de 9-05-1996 (AS 1996\1511).
Sentència TSJ Cantabria de 25-10-1996 (AS 1996\3028).
Sentència sobre utilització dels taulells d’anuncis
Sentència TSJ Catalunya de 25-02-1999 (AS 1999\378).
Tribunal Suprem i Dret de reunió
Estatut dels treballadors
Art. 77. Assemblees de treballadors
· De conformitat amb el que es disposa en l’article 4 d’aquesta Llei, els treballadors d’una mateixa empresa o centre de treball tenen dret a reunir-se en assemblea. L’as-semblea podrà ser convocada pels delegats de personal, el comitè d’empresa o centre de treball, o per un nombre de treballadors no inferior al 33 per 100 de la plantilla. L’assem-blea serà presidida, en tot cas, pel comitè d’empresa o pels delegats de personal man-comunadament, que seran responsables del normal desenvolupament de la mateixa, així com de la presència en l’assemblea de persones no pertanyents a l’empresa. No-més podrà tractar-se en ella d’assumptes que figurin prèviament inclosos en l’ordre del dia. La presidència comunicarà a l’em-presari la convocatòria i els noms de les persones no pertanyents a l’empresa que vagin a assistir a l’assemblea i acordarà amb aquest les mesures oportunes per evitar per-judicis en l’activitat normal de l’empresa.
· Quan per treballar-se en torns, per in-suficiència dels locals o per qualsevol altra circumstància, no pugui reunir-se simultàniament tota la plantilla sense perjudici o alteració en el normal desen-volupament de la producció, les diverses reunions parcials que hagin de celebrar-se es consideraran com una sola i datades en el dia de la primera.
Article 78. Lloc de reunió
· El lloc de reunió serà el centre de treball, si les condicions del mateix ho permeten, i la mateixa tindrà lloc fora de les hores de tre-ball, excepte acord amb l’empresari.
· L’empresari haurà de facilitar el centre de treball per a la celebració de l’assemblea, ex-cepte en els següents casos:
a· Si no es compleixen les disposicions d’aquesta Llei.
b· Si haguessin transcorregut menys de dos mesos des de l’última reunió celebrada.
c· Si encara no s’hagués afermat el rescaba-lament pels danys produïts en alteracions ocorregudes en alguna reunió anterior.
d. Tancament legal de l’empresa. Les reuni-ons informatives sobre convenis col·lectius que els siguin aplicable no estaran afectades pel paràgraf b.
Article 79. Convocatòria
La convocatòria, amb expressió de l’ordre del dia proposat pels convocants, es co-municarà a l’empresari amb quaranta-vuit hores d’antelació, com a mínim, havent d’aquest justificar recepció.
Convocatòria de la reunió
feta pels afiliats/des, la
secció sindical de l’empresa
Convocatòria de la reunió feta pels delegats de
personal o el comitè
d’empresa
A les empreses privades i a les admin.
públiques dret constitucional de vaga;
article 28.2. de la constitució llei
orgànica de llibertat sindical (LOLS);
arts. 8-9-10
Empreses privadesEstatut dels
Treballadors; articles 4.1.
f ), 77, 78, 79 i 80
Administracions públiques;
Funció públicaEstatut Marc de l’empleat públic;
article 46
Utilització dels taulons d’ anuncis
Si convoca el sindicat, o la secció sindical, o el delegat sindical
LOLS
Si convoca el Comitè d’ empresa o els
delegats de personal
Si convoquen els delegats de personal,
les juntes de personal o els comitès d’empresa
Poden utilitzar-lo els delegats, comitès i seccions sindicats
Al centre de treball i fora del temps de treball, excepte si hi ha acord amb
l’empresa per fer-ho dins de la jornada de
treball
Al centre de treball i fora del temps de treball, excepte si hi ha acord amb
l’empresa per fer-ho dins de la jornada de
treball
Al centre de treball i fora del temps de
treball, excepte si hi ha acord amb l’empresa per fer-ho dins de la
jornada de treball
Els treballadors afiliats; poden assistir-hi el
sindicat o la seva representació a
l’empresa i els càrrecs sindicals a nivell
provincial, autonòmic o estatal.
Tots els treballadors; poden assistir-hi els
delegats o els membres del comitè d’empresa, i els càrrecs sindicals
a nivell provincial, autonòmic o estatal
Tots els treballadors; poden assistir-hi els delegats de personal,
les juntes de personal o els comitès d’empresa, i els càrrecs sindicals
a nivell provincial, autonòmic o estatal
Convocatòria per escrit, amb indicació de l’ordre
del dia, amb indicació de les persones que hi participaran que no
siguin treballadors de la plantilla, i amb mínim
48 h d’antelació
Convocatòria per escrit, amb indicació de l’ordre
del dia, amb indicació de les persones que hi participaran que no
siguin treballadors de la plantilla, i amb
48 h d’antelació, com a mínim
Convocatòria per escrit, amb indicació de l’ordre del dia, de les persones que hi participaran que no siguin treballadors de la plantilla, i amb
48 h d’antelació, com a mínim
Qui pot convocar
Qui pot convocar
On pot convocar
i quan es pot fer la reunió/
assemblea
On pot convocar
i quan es pot fer la reunió/
assemblea
A qui pot convocar i qui
pot assistir
A qui pot convocar i qui
pot assistir
Com s’ha de convocar
Com s’ha de convocar
11
Article 46. Dret de va reunir
· Estan legitimats per convocar una reunió, a més de les Organitzacions Sindicals, di-rectament o a través dels Delegats Sindicals:
a· Els Delegats de Personal.
b· Les Juntes de Personal.
c· Els Comitès d’empresa.
d· Els empleats públics de les Administraci-ons respectives en nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat.
· Les reunions en el centre de treball s’auto-ritzaran fora de les hores de treball, excepte acord entre l’òrgan competent en matèria de personal i els qui estiguin legitimats per convocar-les. La celebració de la reunió no perjudicarà la prestació dels serveis i els convocants de la mateixa seran responsa-bles del seu normal desenvolupament.
Estatut bàsic de l’empleat públic
Article 81. Locals i tauler d’anuncis
En les empreses o centres de treball, sem-pre que les seves característiques ho per-metin, es posarà a la disposició dels dele-gats de personal o del comitè d’empresa un local adequat en el qual puguin de-senvolupar les seves activitats i comuni-car-se amb els treballadors, així com un
o diversos taulers d’anuncis. La represen-tació legal dels treballadors de les empre-ses contractistes i subcontractistes que comparteixin de forma continuada cen-tre de treball podran fer ús de dites locals en els termes que acordin amb l’empresa.
Les possibles discrepàncies es resoldran per l’autoritat laboral, previ informe de la Inspecció de Treball.
12
En definitiva
Convocatòria a tots els treballadors i treballadores de l’empresa feta pel Sindi-cat amb l’objecte d’explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 14 de no-vembre de 2012; s’ha d’indicar si a la reunió assistiran treballadors que no són de l’em-presa, que són càrrecs sindicals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de què es tracti.
Aquesta convocatòria (la mateixa) a tots els treballadors de l’empresa no està de més que també la facin els delegats de personal o el comitè d’empresa, allà on sigui possible.
La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ em-presa amb antelació mínima de 48 hores, s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa està d’ acord en fer-la en hores de treball.
En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assemblea; en cas que ho faci, és una vulneració del dret de vaga i del dret a llibertat sindical.
També es poden fer convocatòries a les persones afiliades de l’empresa; les ha de fer la secció sindical i s’ ha de dir expres-sament que és amb l’ objecte d’ explicar les raons de la convocatòria de la vaga general del 14 de novembre de 2012; s’ ha d’ indicar si a la reunió hi assistiran treballadors que no són de l’empresa, que són càrrecs sindi-cals; en aquest cas, cal indicar el càrrec de què es tracti.
La convocatòria s’ ha de comunicar a l’ empresa amb antelació mínima de 48 hores, s’ha de fer fora d’ hores de treball, excepte si l’ empresa esta d’ acord en fer-la en hores de treball.
En aquestes condicions, l’ empresa no pot denegar la celebració de l’assem-blea; en cas que ho faci, és una vulne-
ració del dret de vaga i del dret a lliber-tat sindical
En cas que l’empresa denegui la realitza-ció de la reunió o assemblea, i sempre que la convocatòria s’ hagi fet correctament, s’ha de fer denúncia a la Inspecció de Tre-ball del territori corresponent.
A la denúncia s’han de fer constar els se-güents fets:
1r La convocatòria de la Vaga general pel dia 14 de novembre de 2012.
2n Que, a l’ efecte de donar a conèixer la con-vocatòria de la vaga i dels seus motius, així com de demanar als treballadors que donin suport a la vaga, s’ ha convocat una reunió dels treballadors de l’empresa..............., pel dia..............., a les..............hores, a celebrar en el centre de treball de ...................... Que la reunió esta convocada fora d’ hores de treball.
3r Que, a la reunió convocada estava previs-ta l’assistència de............
4t Que, la convocatòria de la reunió es va entregar a la direcció de l’empresa en data.................
5è Que, l’ empresa ha denegat la realització de la reunió/assemblea.
6è Que, l’ empresa ha denegat l’ assistència a la reunió a....................
Que aquests fets comporten la vulnera-ció del dret fonamental de vaga i de lli-bertat sindical, per les següents raons:
1a L’ article 28.2. de la Constitució estableix el dret de vaga.
2a El dret de vaga comporta, d’ acord amb el Tribunal Constitucional,
Sentència núm. 254/1988 (RTC 1988\254) el dret de vaga, reconegut en l’art. 28 CE, implica el dret a requerir d’uns al-tres l’adhesió a la vaga i a participar, dins del marc legal, en accions conjun-tes dirigides a tal fi
Sentència núm. 332/1994 (RTC 1994\332)El dret de vaga inclou el dret de difusió i informació sobre la mateixa
Acte núm. 158/1994 (RTC 1994\158 ACTE) l’exercici del dret de vaga com-porta el dret a difondre-la i a fer publi-citat de la mateixa
Sentència núm. 11/1981 (RTC 1981\11) són facultats del dret de vaga la convo-catòria o trucada, l’establiment de les reivindicacions, la publicitat o projec-ció exterior
3a Els Sindicats tenen dret a convocar una vaga i a realitzar l’activitat sindical que considerin oportuna per donar a co-nèixer la convocatòria de la vaga, d’ acord amb la Constitució i la LOLS.
4a D’acord amb l’article 9. 1. c) de la LOLS els càrrecs sindicals electes a nivell pro-vincial, autonòmic i estatal tenen dret a assistir i participar en les activitats que facin els conjunt de treballadors de l’em-presa.
5a D’ acord amb l’article 8.2. a). de la LOLS el sindicat té dret a poder utilitzar un tau-ló d’ anuncis, i l’ empresa no pot impedir o sabotejar la seva utilització.
Per tot això, la decisió de l’ empresa de........................................ comporta la vulne-ració del dret de vaga i, en conseqüència, la Inspecció de Treball ha de requerir a l’empresa perquè cessi de forma imme-diata el seu comportament antisindi-cal............
#1
“No faig vaga perquè no m’ho puc permetre”
La reforma laboral suposarà amb tota se-guretat una rebaixa generalitzada dels sa-laris. No pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia i sí, en canvi, que t’abaixen el sou permanentment o que t’acomiaden gratis, o que si tens 10 anys treballats en l’empresa, la teua indemnització passe de 18.900 euros a 7.845. Curiós, no?
#2
“La vaga no servirà per a res”
Totes les millores de les treballadores i tre-balladors s’han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha rega-lat res. El que està demostrat que no ser-veix de res és no fer res. A la pregunta de si una vaga d’un dia serà suficient, la respos-ta és “no”. És només el principi del recor-regut, però n’és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem, les successives seran encara més demolido-res. Es pot i s’ha de tombar aquesta refor-ma laboral.
Sense anar massa lluny, la vaga de 1988, que va ser d’un dia, va obtindre un gran èxit i això va comportar la consecució del reconeixement de gran quantitat de drets, com ara increments salarials de l’IPC+2 % i la creació de les pensions no contributi-ves i el dret de negociació col·lectiva en el sector públic.
#3
“La vaga no soluciona res”
La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara per ara els
treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresa-ris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té una causali-tat, res no passa per casualitat.
#4
“No estic d’acord amb els sindi-cats majoritaris, per això no faig vaga”
A la convocatòria de vaga s’han sumat de-senes de sindicats minoritaris o majorita-ris de diversos sectors i de diferents ideo-logies. Encara més, els primers iniciadors d’aquesta vaga no van ser UGT i CCOO, sinó altres com la CGT, la COS, CNT… També hi ha organitzacions socials de tot tipus com 15-M, Joventut sense Futur, etc., que no comparteixen la verticalitat dels sindicats majoritaris i són crítiques amb la seua labor dels últims anys (així com partits polítics d’esquerres, més o menys grans, institucionals o no)
Per tant, el suport a la vaga és generalitzat. Es pot criticar el que es vulga a les cúpules d’UGT i CCOO, però com pot ser que qui criticaven la “suposada inacció” d’aquests sindicats ara es neguen a secundar una convocatòria en la qual tracten de “fer”.
O és que es tracta de criticar-los facen el que facen? Per què? Bé, això donaria per a un altre text. Curiosament el conjunt de sindicats són l’únic mur que els poders econòmics volen assolar. Per això, aquesta campanya contínua de desprestigi... i a la COS també ens afecta i ens podrà afectar.
Argumentari contra esquirols... I per la vaga
13
14
#5
“Hi ha llibertat, cadascú pot fer el que vulga. A més si faig vaga em descompten x euros, i no m’ho puc permetre”
No hi ha llibertat perquè t’estan coaccio-nant amb una penalització econòmica. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obli-gat a cedir als xantatges de govern i em-presaris barata el sou d’un dia.
#6
“Hi ha llibertat, cadascú pot fer el que vulga. En la meua empre-sa si fas vaga et miren malament i, per tant, si en faig, de segur que em trien a mi en compte d’ele-gir un altre company, si després s’ha de despatxar algú”
No hi ha llibertat perquè t’estan coaccio-nant amb l’acomiadament. La llibertat és una altra cosa, no veure’t obligat a cedir als xantatges de govern i empresaris renunci-ant al teu dret legal i fonamental a la vaga.
#7
“La vaga ha de ser indefinida, si no jo no la faig”
Suposem que aquestes persones quan els fills o filles van fer el primer pas, en comp-
te d’alegrar-se, encoratjar-los i posar-los calçat adequat, els van recriminar no ser capaços de córrer els cent metres llisos en les olimpíades i els van cridar que per a fer tres passos per l’habitació i després caure millor que ni ho intentaren tan sols.
Sol resultar curiós que els qui trauen aquest argument, algunes vegades també es queixen dels diners que els descomp-ten. I aquests són els que faran una vaga indefinida, que podria suposar una pèr-dua econòmica de centenars d’euros? Cu-riós també.
#8
“Els piquets pressionen la gent per forçar-la a fer vaga. Els treba-lladors i treballadores són lliu-res d’anar a treballar un dia de vaga”
Si la llibertat realment tinguera tants de-fensors ens aniria bastant millor del que ens va. En la majoria dels casos els qui mantenen aquesta postura amaguen o de-fenen la coacció de moltes empreses sobre els treballadors i treballadores que volen exercir el dret constitucional a la vaga i ac-cepten que aquests es vegen obligats a sot-metre-s’hi anant als seus llocs de treball per por de perdre les seues ocupacions o el salari d’un dia. Els piquets històricament impedien que els empresaris contractaren personal per cobrir els llocs dels vaguistes
i en l’actualitat tracten de garantir el dret a vaga d’aquells que per pressions de les empreses no poden exercir-lo. Els piquets informatius apel·len a la responsabilitat de treballadors i treballadores, els informen dels motius de la vaga i de les conseqüèn-cies negatives que té no sumar-s’hi. Els piquets informatius estan reconeguts le-galment: tenen i poden exercir el seu dret a informar els dies de vaga.
#9
“Amb les vagues no s’acon-segueix res. Però en cas que s’aconseguisca alguna cosa, no hi renunciaré”
Les jornades de 8 hores diàries o 48 set-manals, la prestació per atur, les hores extraordinàries, el salari mínim, el con-veni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament o qual-sevol d’aquests molts altres drets que no es coneixien fa menys de 100 anys no es van aconseguir a força d’exercir la “llibertat per a anar a treballar” un dia de vaga.
Malgrat això no es té notícia que cap es-quirol hi haja renunciat.
Si s’aconsegueix que el govern rectifique i no aplique aquesta contrareforma labo-ral que a tots ens afecta i perjudica, les i els esquirols no hauran fet res per acon-seguir-ho, però es beneficiaran de l’esforç
15
col·lectiu. Per a aquestes persones això deu tindre molta lògica, per a les persones va-guistes no en té ni troben que siguen per-sones dignes ni coherents.
#10
“Sóc personal funcionari. La re-forma laboral a mi no m’afecta”
Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i la deterioració de les con-dicions laborals (i les que vindran) del per-sonal funcionari, interí i personal laboral de l’administració pública tenim motius més que suficients per a secundar la vaga general, a més de fer-ho també per solida-ritat amb la resta de persones treballado-res. Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens faça costat en les nostres reivindicacions per la supervi-vència, la dignitat i els drets laborals del sector públic.
Els acomiadaments i les rebaixes en els complements del sou del funcionariat, així com l’eliminació de pagues i sexennis estan per caure. A més, mira al teu voltant: pares, germanes, fills, familiars, amigues, veïns, alumnes… vols dir que una cosa que afecta la majoria de la població no t’incumbeix?
#11
“Sóc autònom, a mi la reforma laboral no m’afecta”
Un menor salari i unes pitjors condicions laborals per a la majoria de la clientela i persones usuàries d’un comerç o empresa de serveis implica quasi amb tota segure-tat un empitjorament de les seues, ja que ningú consumeix ni contracta més ser-veis si baixen els seus ingressos o si té por de perdre el seu treball.
La majoria de les treballadores i treballa-dors autònoms poden repartir-se el tre-ball en altres jornades sense que els afecte enormement secundar un dia de vaga. Per al petit comerç obrir un dia de vaga no su-posarà una diferència significativa ni una millora substancial en el seu negoci.
Ni tan sols els procurarà els ingressos d’un dia normal ja que també hi ha convo-cada una vaga de consum. En canvi, gran part de la seua clientela valoraria positiva-ment la seua solidaritat a secundar la vaga del 29-M.
En lloc d’obrir un dia en què poques per-sones compraran i moltes decidiran no tornar a fer-ho en establiments d’esqui-rols pots col·locar en la teua tenda un car-tell que diga:
“Benvolguda clientela,
En solidaritat amb les persones treballadores assalariades, aquest comerç ha decidit tancar el dia 29 de març per vaga general. Creiem que la reforma laboral perjudica la majoria de la nostra clientela i les seues famílies. Les grans
superfícies obriran, per això li suggerim que tinga en compte, com a persona consumidora, els establiments que s’han mostrat solidaris amb els drets de la majoria. El dia 30 estarem de nou a la seua disposició. Disculpe les mo-lèsties.”
#12
“Ja, però aquest govern té ma-joria absoluta, la gent ho ha vol-gut així i, per tant, pot fer el que vulga. Que jo faça vaga no can-viarà les coses”
Els vots rebuts en unes eleccions no legi-timen un govern per a llançar un atac tan brutal contra els drets de la majoria de la ciutadania. A més, aspectes essencials d’aquesta reforma laboral, com ara l’aba-ratiment de l’acomiadament, no figuren en el programa electoral del PP i, per tant, Ningú no ha votat pel partit governant perquè adoptara aquesta mesura. De fet, diversos representants d’aquest partit van negar públicament, tant durant l’úl-tima legislatura com durant la campanya electoral, que tingueren intenció d’abara-tir o de facilitar l’acomiadament.
El govern ha ocultat informació delibera-dament abans de les eleccions i ha mentit als ciutadans sobre les seues veritables intencions. Si la societat es pronuncia a l’uníson contra una reforma laboral in-justa, un govern “democràtic” està obli-gat a escoltar i a obeir.
