15.Poesia-Eix i estructura climàtica-Climax poètic

7/30/2019 15.Poesia-Eix i estructura climtica-Climax potic

1/17

Poesia.

- 208 -

Unitat 5 Leix temtic, lestructura temtica i el clmax potic.

La present unitat tracta el tema (o eix temtic ) del poema, s a dir all ms

important o all que es pren com a matria o com a assumpte primordial del que

tracta un poema determinat. Normalment haurem dindicar-lo amb el mnim de

paraules, encara que desprs el podem explicar o glossar. Per altra banda

tractarem els motius secundaris que sn senzillament altres temes subordinats al

principal, s a dir el altres temes o temes secundaris. Els poemes podem dividir-los

o estructurar-los segons va apareixent el tema i els temes secundaris, aix veurem

diferents tipus d estructures temtiques diferents a les de la unitat anterior, que

eren sintctiques, encara que de vegades puguen coincidir. I finalment farem una

sessi sobre el concepte de clmax potic o moment ms tens del poema.


2/17


3/17

Poesia.

- 210 -

20 I aix vam fer-nos a la mar deixant,21 com a espectadors del port segur,22 Iaclaparant confraria dels caverncoles

23 amb el seus prudentssims -i punyentssims-24 dictat tpics de sempre.

Poema de Llus Alpera del llibre Dades de la histria civil dun valenci, 1967

El tema principal del poema seria la conscincia cvica i social prpia, perqu

ens parla de la malaltia daquesta clivellada terra, que quan rem infants cantvem

glries foranes, sentn que les nostres les oblidvem, de com un ngel trador ens

guia cap al fava, munta i calla (s a dir el meninfotisme, passar de les nostres

realitats i cultura) i finalment la identificaci del poeta amb un grup de gent que vol

canviar i no est dacord amb la confraria de caverncoles que shi troben en port

segur, mentre ells van pel mar a buscar una ptria o lloc per viure ms fidel a la seua

histria i al seu poble.

Com motius secundaris que reafirmen el tema principal tenim un referent

temporal representat pel ttol del poema, lany en qu la reafirmaci valenciana lluitava

contra la dictadura franquista. Per altra banda tenim que alg li ha demanat que faauns versos al poeta on parle de la situaci daquesta clivellada (partida, desfigurada)

terra. Un altre referent temporal quan rem infants. Un personatge simblic : lngel

de la traci, ms que ngel, dimoni, en contra de tot all propi. La situaci poltica

produda pel bac (captar la veritat del propi pas). Les persones desquerres i la

identificaci del jo escnic amb aquestes, que han fugit del lloc (port segur dels

caverncoles) per por a la repressi i els personatges caverncoles que representen a

les persones de dretes que estan dacord amb el sistema repressor.


4/17

Unitat 5.El tema i el clmax potic. (Sessi 17)

- 211 -

1- Lectura dels poemes segents i escriviu, comentant-los, els eixos temtics(temes principals) i els motius secundaris (o altres temes). Heu dintentar que elstemes siguen el mnim de paraules (si s una, abstracta, millor). Desprs pots explicar-los.

Noia russa al Montseny

1 Vestit florit, cara bruna i salvatge:2 el teu perfum ferstec de lestepa i del vent 3 omple aquestes garrigues i el caminet rellent 1 4 i el nvol que viatja.

5 Vestit de margarides i destrelles de mar:6 entremig de les flors ta brunesa 2 traspua.7 Clavellets de pastor tremolen a latzar,8 vora la teva cama nua

9 I et fonies, suau, en la pau del paisatge,10 els ulls grisos de somnis i del gust de morir;11 o fugies, rient, pel cam-12 rossinyol trist i trtora salvatge.

Poema de Mari Manent del llibre Antologia general de la poesia Catalana

La can de lisolat

1 Front a les multituds del fang nascudes,2 clamoroses, com aiges bullidores;3 front a la massa que la guia lerro,4 mon esperit... a soles.

5 Front a la mar que sala bramadora,6 quan un himne a la mort canten les ones7 i es sent cruixir de fusta que se trenca...8 mon esperit... a soles.

9 Front a la gran ciutat que dorm tranquil la10 quan sn del dia les primeres hores,11 quan de la lluna un bes rep el silenci,12 mon esperit... a soles.

13 I com el cos i lesperit batallen14 i mespanta labim3 del altres hmens,15 per a trobar la pau, vull que se quede16 mon esperit a soles .

Poema de Daniel Martnez Ferrando del llibre Antologiade la poesia valenciana (1900-1950).

1 adj Humit, mig moll. Un soterrani rellent. La bugadera ha tornat la roba rellent. 2 m meteor Serena. 2 adj Que tira a bru. (1 adj i m 1 De color terrs fosc amb un mats rogenc. s bru. Els camises brunes. Cabells bruns. 2 Dobscur o negrs. La Verge Bruna.) 3 No s al diccionari. Segons Coromines t el significat dabisme i la paraula va ser prou usada pels anys 1890-1920.


5/17

Poesia.

- 212 -

El Mariner

1 El mariner que perd lull a les ones2 mirant la pesquera que no cria greix,3 quan va a la ciutat es creu que les dones4 sn totes sirenes, mig dona i mig peix.

Poema de Bernat Artola i Toms (1904-1958) del llibre Antologia de la poesia valenciana (1900-1950)

Arbres

1 Sc amb vosaltres, arbres folls en la nit 2 sento que el vent us t desperts i us fora3 Jo tamb vetllo, perqu em puny el delit 4 dinterrogar en aquest concert ferotge.5 Trona i llampega. Mare meva del cel,6 quina cortina daigua viva tan fosca! 7 El vers comena, fa un caminar rebel,8 tora i retora, que vol eixir al defora.9 Els arbres baten i jo estic a aixopluc.10 Van les preguntes cap al dia amb les hores.11 Deixo fer el vers. ja no s qu ms puc 12 sin escoltar que el temperi redobla.

13 Dem, rentats i amb les fulles lluents,14 -passat el vers per un seds daurora-15 podrem reprendre els col loquis ardents,16 arbres gentils descabellades tofes.

Poema de Clementina Arderiu del llibre Antologia general de la poesia catalana.


6/17


- 213 -

Sessi 18 Lestructura temtica.

Estructura temtica.

L'estructura dels poemes ve representada per blocs o unitats de significat ounitats temtiques. Anomenem estructura temtica a les diverses parts significativesdel poema. Aix per exemple: al primer poema dels " Fruits saborosos " de JosepCarner:

Com les maduixes

1 Menja maduixes lvia dabans de Sant Joan;2 per ms frescor, les vol collides dun infant.3 Perx la nta ms petita, que s Pandara,4 sabeu, la que sencanta davant duna claror 5 i va creixent tranquil la i en admiraci6 i a voltes, cluca dulls, aixeca al cel la cara7 ella, que encar no diu paraules ben ardides8 i que en barreja en una msica els sentits9 cull ara les maduixes arrupides,

10 tintat de rosa el capcir dels dits.11 Cada mat lasseuen, a bell reds 4 del vent,12 al ja de maduixeres.13 I mira com belluga lairet ombres lleugeres14 i el cossir decanta abans que el pensament 15 Li plau la corretjola i aquell herbei tan fi,16 i creu que el cel sacaba darrera del jard 17 En va la maduixera son b de Du cobria;18 en treure les maduixes del receret ombriu19 Pandara senrojola, treballa, sextasia:20 si nha trobat ms duna, aixeca els ulls i riu21 Pandara sempre ha vist el cel asserenat;22 ignora la gropada5 i el xiscle de les bruixes23 s fe i s vida della la llum de bat a bat 24 El mn, en meravelles i jocs atrafegat,25 s petit i vermell i fresc com les maduixes.

podem distingir quatre unitats temtiques (que tenen una significaci diferent, les unesde les altres) que sn les segents: primera, l'via menja maduixes (2 primers versos);segona, presentaci de la nena Pandara (versos 3-8); tercera, Pandara cull ara i cadamat les maduixes (versos 9-20); i la quarta la illaci entre el cel sempre net i lainnocncia de la infncia que s netedat d'nima representada per Pandara icomparaci del mn infantil amb les maduixes (versos 21-25).

4 m 1 Recer. 2 a reds loc adv A redossa, a recer, a labric. 5 f meteor 1 Tempestat congriada sobtadament. 2 Cop de vent i daigua impetus.


7/17

Poesia.

- 214 -

Simtrica o asimtrica.

L'estructura d'un poema s simtrica quan les diverses parts significatives de lacomposici tenen la mateixa extensi. Tamb ser simtrica l'estructura encara queles parts significatives siguen sinnimes o antnimes. En el cas del poema anterior podem concloure que s asimtrica perqu les extensions no sn iguals.

Explicativa o conclusiva.

Si el tema principal apareix al principi i a partir d'ac va explicant altres temessecundaris o motius seria explicativa per exemple el poema La can de lisolat de lasessi 17, des de la primera estrofa enfronta la seua solitud amb diverses multituds igrups, la qual cosa s el tema principal que va repetint en les restants estrofes. Enaltres paraules el mot clau del tema apareix al principi i desprs shi explica el tema.

Si la conclusi s al final, llavors parlarem de conclusiva , s a dir hi ha una partsecundria que fixa una determinada "situaci" i per altra banda una part final"reduda" que actua a manera de conclusi reflexiva o de resum (exemple el poema Arbres de la sessi 17 s conclusiu perqu arriba a dir al final que dem podran juntsel poeta i els arbres continuar fent colloquis).

Lineal o il lativa.

Lineal (o paral lela) cada unitat textual t autonomia, es juxtaposa senzillamenta les altres.

Il lativa quan cada unitat textual depn de l'anterior.

Exemples de cadascuna d'aquestes formes estructurals les podrem veure als

dos primers versos del llibre de Josep Carner Els fruits saborosos, mentre el primer Com les maduixes t una forma ms aviat de tipus illatiu, el primer fragment: l'viamenja maduixes, per les vol collides d'un infant i llavors el segon fragment explica queper aix la qui li les cull s la nena Pandara, s a dir que la part ms important depnd'una part introductria. Al poema de Daniel Martnez Ferrando de la sessi 17 titulatLa can de lisolat destaquem l'autonomia (fixeu-vos que no diem independncia) quet cada estrofa, remarcada aquesta autonomia semntica per la dels senyals sintcticsde lexpressi front a que apareix a l'inici de cada estrofa.


8/17


- 215 -

Tancada.

Emmarcada o circular.

Hom pot parlar d'esquema estructural tancat quan el poema comena i acaba

parlant del mateix motiu.

Podem distingir dos tipus de l'estructura tancada: l'emmarcada i la circular .

L'emmarcada : Tamb anomenada d'enquadrament es caracteritza per

distribuir en la seua obertura i tancament dos segments complementaris. Podria ser-ne

un exemple el poema Arbres de la sessi 17 on es parla al principi i al final de la

companyia dels arbres que li fan al jo escnic.

La circular : Caracteritzada per un inici i un final idntics, del present recull un

exemple de poema circular el tenim a lestrofa del poema titulat Vora el barranc dels

Algadinsde Teodor Llorente de la sessi 2, que comena i acaba amb el mateix vers.

Esquemes complexos.

Molt a sovint l'organitzaci del poema no s d'un sol tipus "pur". Fins i tot s

freqent la combinaci fixa entre tipus (per exemple entre esquema tancat i simtric).


9/17

Poesia.

- 216 -

a- Comenta els tipus d'estructura temtica que apareixen en els segent poemes deSalvador Espriu, Vicent Casp i Verger, Vicent Torres i Aguado i Miquel Duran deValncia.

Petita can de la teua mort.

1 La teva mare broda2 en el carrer de l'Om.3 La teva mare broda,4 broda claror.

5 La teva mare canta6 una can,7 la vella histria trista8 d'un gran amor.

9 La pluja li contava10 la teva mort,11 la pluja li contava12 com has mort sol.

13 Albes de fred agrisen14 tot el record.15 La teva mare plora16 en el carrer de l'Om.

Poema de Salvador Espriu, del llibre Les hores .

Podr sofrir dolor

1 Podr sofrir dolor,2 potser, fins i tot 3 vessar sang:4 no m'esglaie,

5 per6 si em manquen els records,7 si em manca la fragncia8 dels dies,9 de les hores passades

10 sota el recer 11 de la teva estima

12 ser:13 vida buida i no res.

Poema de Vicent Torres i Aguado del seu recull titulat Quan indagues l'instant .

Vida


10/17


- 217 -

1 Cam de la mort,2 jo cante la vida;3 quant ms fort em crida,4 jo cante ms fort.

Poema de Vicent Casp i Verger (Valncia 1906).

Jo no s quin vent...

1 Jo no s quin vent d'espases2 o sirenes matineres3 sega el goig d'aquest contacte4 establert entre tots dos,5 per s cert que sagnen ptals6 nostres llargues primaveres,7 sense no mai quallar roses8 de la nostra nica amor.

Poema de Vicent Casp i Verger (Valncia 1906).


11/17

Poesia.

- 218 -

Sessi 19 El clmax potic.

Clmax potic.

Concepte

Podem dir que en qualsevol obra literria, i per tant en poesia tamb, hi ha unmoment ascendent de l'emoci que ens produeix la lectura de l'obra respectiva, a

aqueix moment de ms elevada ascensi l'anomenarem clmax potic. I aquest clmaxpotic podr situar-se en un lloc diferent del discurs lingstic, dependr doncs de lasituaci perqu produeixi diferents resultats emotius en el lector.

Climtic.

Es produeix un tipus climtic quan hi ha una progressiva intensificaci: comena -tensi ascendent - FINAL (clmax). El poema de la sessi anterior titulat Jo no s quinvent... en seria un exemple. Ja que el moment tens es produeix al final quan afirmaque el seu amor s impossible: sense no mai quallar roses / de la nostra nica amor.

Anticlimtic.

Ser anticlimtic quan la lnia intensificativa va marcant distensi o descens de laintensitat.

COMENA (clmax) - tensi descendent - final.Un exemple serien els poemes destructura temtica explicativa com per exempleaquell poema titulat La can de lisolat de la sessi 17.

Comena - tensi ASCENDENT (clmax) - descendent - final. Exemple al poemade Salvador Espriu Petita can de la teua mort on es dna el moment tens o clmaxquan la mare sassabenta per mig de la pluja (imatge) de la mort del fill, que apareix ala tercera estrofa del poema.


12/17


- 219 -

a- Fes un senzill comentari del poema, tot explicant per qu s climtic oanticlimtic.

Morir tal vegada seria

1 Morir tal vegada seria2 com quan, dormint, un tust 6 precipitat 3 ens esbatana 7 els ulls a la tenebra,4 i ens redrecem, dubtant, si fou realitat 5 o si un somni que s'esmunyia6 deix entortolligat 7 al nostre sentit afuat 8 un esquinall 8 ronser 9 de febre.9 L'horror s de sentir que entre la veritat

10 i nosaltres no hi ha sin un pas de tenebra,11 i que el peu serveix d'amagat 12 la covardia de la voluntat.

Carles Riba. " Llibre segon d'Estances ".

Sobre el poema En el Concert de Josep Carner de la pgina segent:

b- Analitza l'eix temtic i els motius secundaris.

c- Quin efecte poden produir en el lector o destinatari del poema les oracionsexclamatives i interrogatives.

d- Interpreta els versos de la tornada (els que es repeteixen) i quina funci podenfer dins el poema.

e- Digueu si s climtic o anticlimtic el poema de Josep Carner.

g- Analitza tota la mtrica i la rima del poema.

6 Acci de Colpejar, pegar. 7 Obri de bat a bat, completament. 8 m Tros de roba esquinat, esgarrat, ple desquinos. Ac s figurat un fragment, un tros, una mica. 9 Anar diferint lexecuci duna cosa que hom fa de mala gana.


13/17

Poesia.

- 220 -

En el concert

1 En treves del Concert veig a l'esbiaixada2 -segons com, a pleret 10 , es bellugui l'onada3 dels caps humans, deixant esquerdes diferents-,4 lluny de mi, lluny de mi, la cara enriolada5 que t els ulls de moix, de ratol les dents.6 Rosa i jonquilla11,7 clavell i nard 12 ,8 per seure a vora teu, arribo tard.9 Per, Du meu, qu passa? s ella, ben b ella,

10 qui al seu voltant oblida i els violins i tot.11 Ja expressa el goig, ja l'odi, ja un somni de donzella.12 Mou constantment el llavi, la galta, la parpella,13 i ads sembla que besi i ads que faci el bot.14 Rosa i jonquilla15 clavell i nard,16 el teu desfici em fa tornar covard.17 Quina bellugadissa! En un no res l'arbora18 algun desig, o un tedi terrible l'atu;19 sa boca s una espurna o un broc de regadora;20 infla la galta, alegre, la xucla, destructora.21 s jove, es vella, s monja, s gurdia urb i hur 13.22 Rosa i jonquilla,23 clavell i nard,24 ets ms diversa que un nombrs esbart.25 Per qu tantes mudances de passi salvatge?26 En dos minuts trobaren en sa carona estatge27 totes les fesomies, totes les passions28 de qualsevol pel lcula d'indefinit metratge29 on ixen saltimbanquis, cow-boys, indis, lleons.30 Rosa i jonquilla31 clavell i nard,32 ara capeixo ton mudar d'esguard.33 s sols que tastes i llamineges 14 34 i mig glopeges35 una senzilla36 lenta pastilla37 de "Chocolat Mouchard".

Poema de Josep Carner, del llibre Auques i Ventalls.

10 loc adv A poc a poc, sense pressa. 11 f bot Planta herbcia perenne de la famlia de les ranunculcies (Ranunculus pyrenaeus), darrel fibrosa, fulles linearsgraminiformes i flors blanques. 12 m bot/jard Planta herbcia alta de la famlia de les amarillidcies (Polianthes tuberosa), de bulb tuberiforme bru, flors blanqueso rosades, molt oloroses, conreada com a planta ornamental. 13 [pl -s] f islam Cadascuna de les dones bellssimes i sempre verges que, segons la creena musulmana, viuen al paradsMahoma com a companyes dels benaventurats. 14 v intr Menjar llaminadures, dolos.


14/17


- 221 -

h- Feu quatre grups, cada grup de la classe prepara en 10 minuts la recitacid'un dels quatre poemes anteriors.

i- Tot seguit un portaveu del grup llegir el poema respectiu

j- La resta de grups -desprs d'escoltar-lo- assenyalar el tipus de clmax.k- Analitzeu tamb l'eix temtic i els motius secundaris.l- Una altra opci de recitaci potica s la de dedicar una sessi a recitar

poemes seleccionats pels mateixos alumnes i que porten msica per acompanyar larecitaci dun mnim de 8 versos.

Poema XXXV d'horacianes (1963-1970)

1 m'estime molt, de bon mat, treballar el meu[hort,2 les bledes, les lletugues, els raves, les tomaques;3 regue els breus solcs a poalades lentes,4 arrenque les brosses nocives.

5 avui deia el diari que ha arribat l'home a la[lluna;

6 m'he girat a mirar-la, vinclat sobre el solc;7 no he vist res i he continuat.

Poema de Vicent Andrs Estells del llibre Les pedres de l'mfora .

Poema LXXVII d'horacianes (1963-1970)

1 mai no escriur el teu nom.

2 mes no per covardia,3 sin per no embrutar amb el teu nom covard,

[indigne, llefiscs,

Poema de Vicent Andrs Estells del seu llibre Les pedres de l'mfora .


15/17

Poesia.

- 222 -

La croada

Quan s'acosta l'horales vies i els petits s'agemoleixen

al fons de les alcoves;i al recambr de la higienedonzelles sospirosess'emmirallen, malgrat tot, amb clcul.

Per els barons -fixeu-vos-hi.-s'alzinen15 com pollancres16 vora la taula devastada;surten al porxo, escrutenel cel, color de perla falsa.Brfecs com els herois en crisi,abracen per damunt la muller eixutaque temps ha malalteja.

(el gos lnguidament 17

udolaabocat a l'eixida.)

I "Adu!" criden a totsamb veu entera,i alcen el bra a mitges,secrets escptics tal vegada,

per en l'extern implacables.

De dos en dos,centenars i milers,es llancena les desertes vies de la tarda.Entre marcials i amotinatsavancen, corren-escamots convergents,centries, legi-impetuosos, emulant-seen la carrera nica,com assumits pel fat enormede les grans ofensiveso els grans xodes.

Perillosament -oh s,que en l'aire sobrenedaun pensament de pluja-,catlics de deb,croats unnimes,comunsol homevan a l'estadi nou, van a l'estadi.

Pere Quart. " Vacances pagades ". 1960.

15 v 1 tr Alar, posar en sentit vertical. 2 pron Redrear el cos. 16 Arbre de la famlia de les saliccies (Populus nigra), de capada irregular, borrons glabres i enganxosos, fulles rmbiques oovades, flors en aments i fruits en cpsula. 17 De manera dbil, mancat denergia, de vigor, dempenta. Un posat lnguid.


16/17


- 223 -

En la mort d'un jove.

1 Te'n vas anar amb aquell ponent dolcssim...2 Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.3 Somreies a la fora dels teus muscles4 i glaties18 per guerres i corones,5 i tot de cop t'has esllanguit per terra6 amb els ulls admirats...

7 Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! 8 Aquell teu primer vel, quan el llanares9 damunt de l'hroe en flor, tots somrigurem

10 sota els plors estroncats, que una serena11 va comenar a regnar en el pit i el rostre12 del moribund. L'al anava i venia13 suaument emperesit, fins que esperrem...14 I no torn... Llavores esclataven15 ms alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...16 Pro a fora, al camp, era un ponent dolcssim...

Poema de Joan Maragall, del llibre Visions & Cants.

18 v 1 intr Bategar, el cor, amb fora. 2 intr Estar agitat per la cobejana duna cosa prohibida o feta gruar.


17/17

Poesia.

- 224 -

Sessi 20 El tema i el clmax dels P oemes P ropis 5 ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Escriu un poema de vuit versos com a mnim i desprs

digues quin s el tema i els motius secundaris

b- Fes un comentari de lestructura temtica del teu poema

de la present sessi.

c- Escriu un poema duna manera per a que siga anticlimtic

i d'una altra forma per a que siga climtic tot seguint els

exemples que hem vist en l'apartat del clmax potic. O dos

poemes, un que siga climtic i laltre anticlimtic. Explicals.

15.Poesia-Eix i estructura climàtica-Climax poètic

Documents

Transcript of 15.Poesia-Eix i estructura climàtica-Climax poètic