Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

viulallengua

AndalusiaMenjars amb salero

Andalusia

Granada Sevilla

Amb uns 500 milions de parlants, el castellà és una de les llengües amb més presència arreu del món. Tanmateix, aquesta xifra inclou un gran nombre de persones (es calcula que són devers 200 milions) que com a primer idioma tenen una altra llengua. Aquest és el cas de bona part dels ciutadans de les Illes Balears que tenen el català com a llengua materna, o, per posar un altre exemple, molts d’equatorians que hi tenen el quítxua.

Allò cert és que la majoria de parlants d’espanyol, llengua originària d’Europa, es concentren a Amèrica com a conseqüència del descobriment d’aquest continent al segle XV i la posterior colonització castellana. A part de l’Estat espanyol, el castellà és idioma oficial d’un gran nombre d’estats, que van des de l’Argentina i Xile, al sud d’Amèrica, fins a Mèxic.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Parlants europeus i americans

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1496-2010

Aigua que raja

El castellà parlat a Andalusia té unes característiques especials, cosa que el diferencia de la resta de parlars castellans. La variant andalusa és prou coneguda a les Illes Balears, ja que bona part de la immigració peninsular dels anys seixanta i setanta en procedeix. María, la nostra cuinera ocasional, nasqué precisament a la ciutat de Granada.

Un redol de Palma, els jardins de l’Hort del Rei, construïts després que s’esbucàs el conjunt modernista del teatre Líric, recorden els de l’Alhambra. Els seus brolladors i fonts s’assemblen als que hi ha en aquest palau de Granada, que era la residència dels reis musulmans. A partir del 1492, després de l’annexió del Regne de Granada a Castella a mans dels Reis Catòlics, fou quan s’introduí la llengua castellana en aquest territori, els habitants del qual fins aleshores s’havien expressat en àrab.

Allò cert és que tant els jardins de l’Hort del Rei, als peus de l’Almudaina, que també és un palau d’origen àrab, com els de l’Alhambra reben cada dia centenars de turistes per veure com l’aigua raja pels seus brolladors.

Tastaplats

Així i tot, al final de la meva estada a Hongria, ja podia captar el sentit de les converses”, comenta María.

Des que és a l’illa, María ha viscut a diferents parts. Primer va estar a Palma, llavors a Manacor, i des de fa més poc al port de Felanitx. Per ella, traslladar-se a la part forana de Mallorca significà tot un descobriment. Entre altres coses, pogué comprovar que a cap dels supermercats que hi ha a Palma no es poden trobar unes tomàtigues tan gustoses com les que es fan a fora vila.

“Viure a Portoclom és un gust. A més, jo estic a la part antiga, molt a prop de la plaça de l’església, que és la zona més genuïna del poble. De vegades pens que això d’aquí és tan diferent de Granada que sembla que visqui a l’estranger!”, diu María.

Tanmateix, María té molt gelosos alguns objectes que dugué de la seva ciutat natal. És el cas d’un plat de Fajalauza, un tipus de ceràmica d’origen àrab, decorada amb motius geomètrics, que es fa al barri de l’Albaicín de Granada. Serà precisament en aquest recipient on María servirà el gaspatxo que ha preparat.

Per María González, que és professora d’espanyol per a estrangers i també fa classes de llengua i literatura en un institut de secundària, el fet d’aprendre llengües comporta un enriquiment personal molt gran. Precisament, que Mallorca tengui una llengua pròpia i diferenciada de la de Granada fou allò que l’acabà de decidir per venir a viure-hi ara fa 11 anys.

“De català, jo ja en sabia un poc, perquè abans de venir aquí havia passat algunes temporades al País Valencià i n’havia après algunes nocions. Quan vaig ser a Mallorca, però, em vaig amollar a parlar-hi de valent. I és que si un dia no fas aquesta passa i t’hi atreveixes, no arribes a saber-ne mai”, explica aquesta professora que des de fa un temps viu a Portocolom.

Tanmateix, el català i el castellà no són les úniques llengües que María sap parlar. Durant un temps va viure a Hongria, on feia classes d’espanyol, i va haver d’aprendre hongarès per comunicar-se amb la gent del país.

“La veritat és que em va ser molt més fàcil aprendre català, que és més proper a l’espanyol, que no l’hongarès. El magiar, com també s’anomena, no té cap semblança amb les llengües romàniques i això fa que sigui complicat aprendre’l.

María, “estrangera” a Portocolom

Tastaplats

María

Haurem de menester:1 quilo de tomàtigues1 cogombre1 ceba petita1 pebre verdMig pebre vermellMig tassó d’oli

(Per a la picada)2 alls1 molla de paSalUn raig de vinagre

Preparació:Mitjançant la liquadora (o amb el túrmix), convertirem en suc tots els ingredients principals (les tomàtigues, el cogombre, la ceba petita i els pebres). Llavors, passarem aquest líquid per un colador de foradins estrets i, així, en llevarem les pells o qualsevol altra resta que hi hagi pogut quedar.

Mentrestant, dins un morter capolarem dos alls crus amb un poc de sal i un raig de vinagre, fins que aconseguim una pasteta blanquinosa. Ara, dins el mateix morter, hi afegirem una molla de pa banyada amb aigua i ho mesclarem tot ben mesclat. Després, tirarem tot això dins el recipient en què tenguem el suc de les verdures. Hi afegirem un poc d’aigua i el mig tassó d’oli i ho deixarem refredar dins la gelera. En el moment de servir-lo, hi podem tirar un poc de gel picat i durà més frescor.

Tot i que antigament el gaspatxo era un plat que es menjava amb cullera, d’uns anys ençà s’ha posat de moda beure’l amb un tassó. Així fa de beguda refrescant i es diu que lleva més la calor.

1Gazpacho (Gaspatxo)

2 Patatas en ajopollo(Patates en ajopollo)

Haurem de menester:Patates5 allsUna grapada d’ametlesJulivertUna llesca de paEspècies groguesUn parell de trossos de xistorraCloïsses

Preparació:Dins no molta d’aigua, bullirem patates tallades a cantons no gaire grossos. Mentrestant, fregirem quatre alls tallats en làmines i els retirarem. Després, passarem per la paella, dins aquest mateix oli, la grapada d’ametles. Dins un morter, posarem les làmines fregides d’all, un all cru i una misèria de julivert, i ho capolarem tot ben capolat. Ara, hi afegirem les ametles fregides i ho picarem tot junt fins que lligui bé. Quan les patates siguin mig cuites, hi tirarem tota aquest mescladissa.

Ara, passarem una llesca de pa, preferiblement moreno, per la paella amb l’oli que ens hi ha quedat. La retirarem i, després d’haver-la esmicolada dins el morter, també la tirarem dins la mateixa casserola en què hi ha les patates. També hi abocarem un raig d’oli del que ens ha quedat dins la paella.

Ho posarem bé de sal i hi afegirem espècies grogues. Ara serà el moment de tirar-hi la xistorra tallada a trossos (molt semblant a la llonganissa de Granada que s’utilitza per fer aquest plat) i les cloïsses, que prèviament haurem tengut en remull en aigua i sal durant una bona estona. Al cap de pocs minuts, aquesta espècie d’aguiat haurà espessit i estarà llest per servir.

Si una cosa tenen en comú les cuines andalusa i mallorquina (o balear, en general) és el consum generalitzat d’oli d’oliva. A diferència d’altres zones de la Península, a Andalusia l’utilitzen per fregir i trempar ensalades. No debades, moltes d’empreses olieres mallorquines, davant la insuficiència de la producció local d’oliva, opten, des de fa anys, per mesclar l’oli illenc amb altres partides que n’arriben de Jaén.

Fins i tot, a la pagesia andalusa antigament era habitual, els dematins, berenar de dues llesques de pa ben grosses, torrades, amb oli i sal o untades de saïm vermell (manteca colorá, en diuen allà). A diferència de les Balears, per aquells encontorns és més comú menjar barres o barretes que no pa. Per això, dels pans que se’n poden fer llesques grosses en diuen molletes. Tot i la semblança d’aquest mot amb el que en català designa un peix de molta anomenada, res no hi té a veure. Senzillament, un mollete és un pa amb molta de molla.

“La cuina andalusa és una cuina semblant a la mallorquina en el sentit que respon a una tradició que aprofita els ingredients de cada temporada i no tuda res. Així, per exemple, les migas són com les sopes, perquè serveixen per aprofitar el pa fort”, explica María.

Oli que agermana

El gaspatxo deu ser un dels plats d’origen andalús que més fronteres ha traspassat. A moltes de cases de les Balears en prenen durant els mesos d’estiu per combatre la calor. I és que a diferència del trempó (plat que, si fa no fa, té els mateixos ingredients però sense capolar), el gaspatxo passa tot d’una. Tanmateix, el fet que als supermercats se’n trobi de preparat dins un tetra brick és un fenomen relativament recent. Sembla que fou durant l’Expo de 1992 de Sevilla que uns empresaris s’enginyaren per vendre aquest producte sense que es fes malbé i es conservàs refrigerat durant un temps determinat.

“Des que visc aquí, allò que he notat és que els mallorquins no van molt de cogombres. No en conec cap a qui li agradin gaire. Deu ser perquè aquí no és un producte tradicional. Per això, moltes de vegades, quan faig gaspatxo per als meus amics, no n’hi pos i així tenc tothom content. Allò que sí que hi afegesc és pastanagó o síndria, que són ingredients que mai abans no s’hi havien utilitzat però ara s’usen molt”, comenta aquesta resident de Portocolom.

Tastaplats

català castellà anglès alemany francès

all ajo garlic Knoblauch ail

ametla almendra almond Mandel amande

cloïssa almeja clam Teppichmuschel clovisse

cogombre pepino cucumber Gurke concombre

julivert perejil parsley Petersilie persil

oli aceite oil Öl huile

pa pan bread Brot pain

tomàtiga tomate tomato Tomate tomate

“La cuina andalusa, com la mallorquina, no tuda res “

María

Andalusia

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.