Edició de LleidaDIVENDRES · 16 de març del 2018. Any XLIII. Núm. 14578 - AVUI / Any XL. Núm. 13448 - EL PUNT

1,20€

1236

23-1

1790

10T

1801

10-1

1825

54V

CONTRAPORTADAP44

Aurora Collado iMaribel MòdolEmprenedores

“El client volque sel’atengui, ques’estigui per elli se l’assessori”

CONTUNDÈNCIA · El governsuís adverteix que no hi ha capbase per detenir el presidentPuigdemont si viatja al país

INTENT · La fiscalia espanyolacanvia de criteri i anuncia que volactivar la detenció sense quel’euroordre estigui vigent

Suïssa ‘is different’PAUSA · JxCat vol esperar diesabans de descartar Sànchez i ERCno afluixa, però la setmana vinentla situació es podria desbloquejar

P6-14

La protesta pels nous escorcolls, ahir al vespre a la plaça de Sant Jaume ■ JOSEP LOSADA

Protestes per nous escorcolls a la seu d’Òmnium i a la Generalitat,amb detenció i posterior alliberament del secretari de Difusió

#TotssomÒmnium

CULTURA-ESPECTACLES P29

La Fundació Pau Casals, la festade Gràcia i el Centre de Titellesde Lleida, també guardonats Els premiats, ahir a Barcelona ■ J.L.

Puig, Hausson,Miralles i Vidal,Premis Nacionals

Dures sancions delsEUA contra Rússia

Europa-Món t P24,25

Debat crispat al Congrés amb familiarsde víctimes a la tribuna de convidats

Europa-Món P26

El PP i Cs es quedensols a l’hora d’endurirla presó permanent

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

na de les virtutsdel moviment in-

dependentistad’aquests darrersanys ha estat el seucaràcter disciplinat,

una capacitat que ha permès organit-zar les manifestacions més grans dela història del país amb una gran in-ventiva i un caràcter completamentcívic, efectuar un referèndum supe-rant totes les contrarietats possibles através d’estructures semiclandestinesi aconseguir majories parlamentàriesde manera reiterada a base de con-vèncer i incorporar cada cop més ciu-tadans a una causa que havia estatminoritària. Treballar d’aquesta formapermet assolir grans gestes, i no éspas casualitat que la humanitat hagiestat capaç de progressar exponen-cialment quan s’ha coordinat a partirde la divisió del treball i d’estructuresque superen l’entorn més immediatdels individus. Ara bé, l’organitzaciótambé té els seus desavantatges. Ladisciplina pot fer perdre batalles per-què una errada d’un líder pot desen-

cadenar una successió de decisionserrònies per part dels seus subordi-nats. Es poden perdre també, perquèels generals han estat capturats o eli-minats i les tropes s’han lliurat a lacorredissa desorientada. De l’octubreençà n’hem tastat de l’una i de l’altra, iés per això que hi ha aquesta sensacióde desgavell. És per això també que el20 de setembre tothom sortia al car-rer i el 15 de març tothom s’ho mira ala televisió deixant anar renecs d’im-potència. El pas de la blasfèmia de so-fà a les astracanades d’exèrcit de Pan-cho Villa és molt fàcil de fer, i ara ma-teix aquest és el debat real subjacentals titulars diaris de la nostra vida polí-tica. D’una banda, la necessitat de re-plegar-se en les institucions guanya-des democràticament, reorganitzar-se, edificar nous lideratges i refer l’es-tratègia a seguir en els propers anys.De l’altra, la necessitat urgent de feralguna cosa, d’aturar les humiliacions,d’engegar-los tots a la merda i cagar-se en la mare que els va parir. Cal valo-rar quina de les dues opcions pot do-nar millors resultats.

U

Keep calmAndreu Pujol

Disciplina

El pas de la blasfèmia de sofàa les astracanades d’exèrcitde Pancho Villa és molt fàcilde fer

La vinyetaFer

aig a Vic cridat per Antoni Pla-devall, jovenàs catedràtic de lla-tí i grec, investigador, historia-

dor, novel·lista... “He deixat les col·la-boracions setmanals a El 9 Nou percentrar-me en una nova novel·la.” Ensreunim davant l’ajuntament, a la plaçaMajor, a l’hora enigmàtica que m’haindicat: “Una mica abans de les dues.”L’obsequio amb el pa de pessic, elabo-ració típica de Vic, que he comprat enel forn d’un carrer que du a la plaça.“Fa anys que no en menjo.” L’altre dia,a Palma, em vaig presentar a una casaamb una ensaïmada. També feia anysque no en tastaven. Negligim el que te-nim més a prop, ho deixem per als tu-ristes o per a un altre dia.

Em porta a dinar a Ca l’U. Fa anyshavia freqüentat un Ca l’U que no téres a veure amb aquest. Era una fondasituada en els baixos d’una casa queoferia plats casolans. Els cambrers queanaven de taula en taula vestien ame-ricana blanca. Només entrar et rebiael perfum de rostits i dels caliquenyosque hi havien fumat els traginers detotes les èpoques. L’actual Ca l’U ocu-pa un antic palau, en un altre carrer.

V

S’ha sofisticat. Les carxofes saltadesestan impregnades de formatge, el sucdels peus de poc no s’enganxa als lla-vis. Un altre “concepte”, que deu tenirbona acceptació perquè hi ha moltestaules, algunes de molt llargues per re-bre grups. L’Antoni em diu que hi hacelebrat algunes reunions més o me-nys conspiratives, més o menys ofi-cials. A la carta no figuren les postresde músic, però remenant per la cuinaens en poden servir. “Un moscatell oun altre vi dolç per acompanyar?” Al’antic Ca l’U no n’hi havia per triar.

Parlem inevitablement del “procés”però m’interessen molt més les infor-

macions que Pladevall em dona del Vicque ell ha estudiat: el de la Il·lustració.Vic va ser llavors un gran centre cultu-ral, amb Barcelona, Girona, Cervera oValència, ciutats de tradició universi-tària. M’explica la història del jesuïtaLlucià Gallissà (1731-1810). “Antoni,vols dir que amb aquest material hu-mà et cal escriure novel·les?” Em rega-la una novel·la seva, Terres de lloguer,i el llibre que conté un resum de la se-va tesi doctoral. Allí hi ha la vida i elsfets verídics del belluguet erudit Ga-llissà, i molts altres com ell.

Deambulem pel palau que acull Cal’U. A les parets, frescos de FrancescPla, el Vigatà. Gallissà, Balmes, es vanmoure per aquestes sales? “En tot cas,aquí va néixer Maria Àngels Anglada,poetessa de dues planes: la de Vic i lade l’Empordà.” Sortim, i em condueixdavant el portal amplíssim d’una casaenorme. “Per aquí entra la Laura,quan ve de l’estació.” “La Laura?” Hau-ria d’haver estat més ràpid: “La de Mi-quel Llor, la de la ciutat dels Sants.”Veig que la llibreria La Tralla ha tan-cat. “No t’alarmis, l’han traslladada ala plaça i ara la porten uns nois joves.”

“Negligim elque tenim a prop,ho deixem per aun altre dia

Vuits i nous

Pessics de VicManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2018

El relleu als òrgans de direc-ció de l’Assemblea Nacional

Catalana (ANC) ha generat un en-renou considerable arran de l’ex-clusió per part de la junta electorald’alguns dels candidats al secreta-riat nacional, entre els quals l’exdi-putat de la CUP al Parlament, Anto-nio Baños, actual membre del se-cretariat i un dels aspirants a lide-rar l’entitat. Les reaccions crítiquesa aquesta decisió, la improvisadaaturada del procés per admetre al-legacions, la posterior ratificació dela decisió i la incomprensió mostra-da per figures significatives del’ANC com Liz Castro, la candidatamés votada fa dos anys, o l’actualvicepresident, Agustí Alcoberro,han generat desconcert, sospitesde moviments soterrats i en gene-ral una imatge perjudicial per a l’en-titat. Els membres de la junta elec-toral probablement s’han limitat aaplicar escrupolosament i amb ri-gor els estatuts, però des de fora nos’ha entès –i des de dins tampocgaire– que, amb l’objectiu enco-miable de garantir la igualtatd’oportunitats de tots els aspirantsa formar part del secretariat, se’npugui acabar discriminant algunpel fet de tenir una presència me-diàtica molt superior a la resta.

No cal dir que l’ANC és una enti-tat clau en el moviment sobiranistacatalà per credibilitat democràtica,organització territorial i capacitatde mobilització, però també per-què és transversal, independentdels partits i inclusiva. Aquest epi-sodi, però, ha perjudicat la sevaimatge. Per això, tan importantcom preservar la radicalitat demo-cràtica i estatutària del seu procéselectoral és demostrar la sevatransparència, explicar claramentquè ha passat i per què per esvairqualsevol ombra de dubte sobreaquest procés i, finalment, amb lesaigües més calmades, fer la reflexióinterna que calgui per evitar que esrepeteixi.

L’enrenoua l’ANC

EDITORIAL

ressionats, capficats, preocu-pats, intranquils, encaparrats,amoïnats, capcots i encabo-

riats. Així ens volen i, més que proba-blement, així ens tenen. Sota pressió.Perquè, com no pots estar preocupat,encaparrat o amoïnat quan hi ha genta la presó, quan mig govern anteriorestà amenaçat de tornar-hi entrar,quan la llista d’investigats s’amplia ca-da dia de cada dia, i quan periòdica-ment et lleves sentint la paraula escor-coll? Ahir li va tocar a Òmnium. Unaaltra vegada. Mestres, mecànics, pa-llassos, cantants, periodistes, impres-sors, repartidors, presidents d’enti-tats... Ho deia ahir al matí l’expresi-dent del Parlament Ernest Benach aca la Terribas: estem sota una pressióterrible. I és cert. I no ho hauríemd’oblidar. Es tracta d’una boira baixa,densa, molt densa, que amenaça defer-nos perdre la visibilitat. I que pre-tén, més que probablement, condicio-

P “Es tracta d’unaboira baixa, densa,molt densa, queamenaça de fer-nosperdre la visibilitat

nar les nostres conductes. Les nos-tres, les de cadascun de nosaltres, devostè i jo, i més que probablementtambé, les dels nostres dirigents polí-tics. Perquè potser és per això, perquèactuen sota una pressió bestial, im-mensa, colossal, gegantina i desmesu-rada, sobretot desmesurada, que totplegat costa tant de relligar. Potser ésnormal, que algunes decisions es co-guin a foc lent. Perquè la pressió judi-

cial és alta, altíssima. I, és clar, la polí-tica també. Van sentir dimecres la res-posta de Rajoy a la petició del diputatTardà quan aquest li demanava l’acos-tament dels presos polítics a presonscatalanes? El fill d’onze mesos de Jor-di Cuixart ja ha fet a hores d’ara mésde 30.000 quilòmetres per anar a veu-re el seu pare a la presó, li explicavaTardà a Rajoy tot demanant-li “un gestpolític” i una dosi “d’humanitat”. Hivaig veure no només un Rajoy imper-torbable, insensible, indiferent i im-passible sinó un Rajoy desafiant. Pres-sió, vaja. Pressió policial, judicial i po-lítica. Una boira baixa, densa i pene-trant que es permet fins i tot donarconsells d’on i quan ens hem de mani-festar per no acabar essent investi-gats. Em costa d’entendre, sincera-ment, que tota aquesta pressió afegidasigui el desllorigador de res. Més aviatal contrari. El que farà és que se’ls em-boliqui encara més la troca.

Sota pressióXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.catA la tres

Les cares de la notícia

El crac del Barça no només va ser determinantper classificar l’equip per als quarts de final de laChampions contra el Chelsea, sinó que amb elsdos gols que va marcar va arribar als 100 gols en123 partits en la màxima competició europea,amb una mitjana de 0,81 gols per partit.

PRESIDENT DE L’AMI

Centenari Champions

L’alcalde del Port de la Selva i quart president del’Associació de Municipis per la Independència(després de Josep Maria Vila d’Abadal, el presi-dent Carles Puigdemont i Neus Lloveras) agafa ellideratge de l’entitat sobiranista, que és escrutadaper la justícia per l’1-O.

-+=

-+=

Premi Nacional de CulturaFina Miralles

Mandat sota pressióJosep Maria Cervera

-+=

Leo Messi

L’artista visual catalana és una de les creadoresreconegudes amb el Premi Nacional de Cultura2018, juntament amb l’escriptor Jordi Pàmias, eltambé escriptor mallorquí Valentí Puig, els direc-tors d’escena Josep Anton Codina i Albert Vidal, il’il·lusionista Hausson.

ARTISTA VISUAL

JUGADOR DEL FC BARCELONA

De reüllOdei A.-Etxearte

El nus

a investidura continua feta un nus. Cada cop es famés gros. Més difícil de desenredar. Això no vol dir

que un dia o altre, probablement aviat, hi hagi unpresident efectiu que Mariano Rajoy consideri apte peraixecar el 155. Però la prevista i acceptada gestió del’autonomia per part de l’independentisme no resoldràels problemes de fons, les raons per les quals elmoviment republicà, collat per la repressió de l’Estatespanyol, no és capaç d’actualitzar la seva estratègia,més enllà d’apel·lar a la lògica ampliació de la majoria

social. El nus és massa gros. I tot esresumeix a guanyar temps i, potseralgun dia, veure-hi més clar. Esperarquè passa mentre es recuperen lesposicions perdudes, si és que laGeneralitat autonòmica torna algundia a ser el que havia estat.Comprovar si, amb la calma a laGeneralitat, millora la sort dels

presos i dels investigats, tenint en compte laimportància que els tribunals donen al context polític. Elnus continuarà allà. Amb l’ANC esventrada, i JxCat, ERCi la CUP amb divergències estratègiques i tàctiques tande fons, ningú no pot esperar una legislatura plàcida.Encara menys si es confirmen els pitjors pronòstics: larepressió no baixarà encara que els partitsindependentistes renunciïn a la república, sinó que se lidonarà carta blanca, i afegirà inestabilitat a un mandatnascut sobre la corda fluixa. Una corda amb un nusgegantí que la pot fer ensopegar massa d’hora.

L

Tot esresumeix aguanyartemps i potserveure-hi mésclar

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gaz2fs

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), David Brugué i Antoni Dalmau (Tancament), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Ser-rano i Carles Sabaté (Nacional), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llen-gua), Jordi Molins (Disseny), Montse Martínez (Apunts), Marcela Topor (Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció),Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques) i Anna Puig (Comarques Gironines).

Accedeix alscontinguts del web

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president del TC marxadefensant el dret a decidir.Pérez de los Cobos sosté queés una aspiració defensable enel marc constitucional.

10anys

20anys

Josep-Lluís Carod-Rovira,president d’ERC i vicepresidentdel govern, declara en unaentrevista: “No ens podempermetre una guerra fratricida.”

Josep Antoni Duran esdesmarca de les crítiques deJordi Pujol per l’actitud del PPsobre la lentitud delstraspassos.

El dret a decidir Guerra fratricida Duran es desmarcaTal diacomavui fa...

“Gran part de laresponsabilitat sobreel que mengem i elsseus efectes en lasalut és nostra

obesitat i altres patologies (tras-torns cardiovasculars, diabetis,càncers) són un problema, i la

mala alimentació, sobretot l’excés de su-cres, greixos i sal, un factor de risc. És un fetque la conducta alimentària de la ciutada-nia no sempre és l’adient. Enric Bonet ex-plicava des de París a El Punt Avui, el 27 degener, un exemple ben il·lustratiu. Un des-compte del 70% en una crema de cacau iavellanes, un aliment ric en sucres i no pre-cisament de gaire interès nutritiu, haviaprovocat baralles en localitats econòmica-ment desafavorides de França. No sé sihauria passat el mateix si el descomptes’hagués donat en verdura o fruita, quehauria estat una proposta més “saludable”.La qüestió és on rau més la responsabilitatdel que mengem: en els que promocionencerts aliments o en els que els compren.

AQUESTS DIES s’ha anunciat per part delMinisteri de Sanitat, Serveis Socials i Igual-tat, un pla de col·laboració per a la millorade la composició dels aliments i begudes, ialtres mesures, fins al 2020. Es tracta d’undetallat acord entre les autoritats sanità-ries i les associacions d’indústries alimen-

L’ tàries, de distribució, catering, restauraciói vending, per reduir sucres, greixos (so-bretot saturats) i sal en uns 3.500 produc-tes alimentaris (aperitius, begudes refres-cants, pastisseria industrial, cremes, ge-lats, plats preparats...), sense alterar-ne laqualitat. El sector de restauració, per ex-emple, es compromet a oferir més carnmagre i menys plats “contundents”. Estracta de “redissenyar” productes i dietes,però la tria en darrer terme depèn de quiadquireix els aliments i els consumeix, dela informació que tingui, del seu criteri i dela seva força de voluntat per seguir una die-ta correcta.

TOTA, O GRAN PART de la responsabilitat so-bre el que mengem i les seves conseqüèn-cies sobre la salut és nostra, encara que lesadministracions públiques i els productorsi venedors d’aliments també hi tenen el seupaper, uns legislant i controlant i altres pro-duint i promocionant correctament. Te-nim un bon exemple recent en l’article Ad-vertència a la humanitat dels científics delmón: segon avís, firmat per 15.372 cientí-fics de 184 països –ens n’informava DavidBueno al Cultura del 21 de gener– sobre elsproblemes que cal afrontar per manteniruna vida digna a la Terra, entre els quals hiha la manera de produir, consumir i no mal-baratar aliments. Afirmen els científics quepoder-ho assolir depèn de la nostra manerade viure el dia a dia i la nostra capacitat d’in-fluir en les institucions governamentals. Ires és nou del tot. En la revista Sàpiensd’aquest mes de març, Anna-Priscila Ma-griñà ens informa que al diari La Publicitatdel 6 de juny de 1926, l’anomenada doctoraClaudina ja recomanava oblidar-se de lesproclames dietètiques miraculoses i man-tenir-se ben lluny de greixos, sucres i alco-hol. Tan fàcil de dir i tan difícil de fer. Nomésli faltava referir-se a la sal.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia (Campus de l’Alimentació-UB)

Responsabilitat alimentàriaTribuna

i el votant italiàmés polititzat li

posaria cara perquèd’ella es conserva unasola fotografia dequan tenia 18 anys i

ara en té 50, però, tot i així, ha guanyatal seu col·legi electoral amb el 51%dels vots. No ha participat en mítings aSicília perquè va abandonar l’illa el 21de juliol del 1991, però, tot i així, té elvot de 77.950 electors del seu districtede Marsala després de vint-i-set anysd’absència física. La proesa li ha valgutun escó com a diputada al Parlamentitalià, però, tot i així, Piera Aiello encarano té cara per als sicilians que la voten.

Com si la vella instantània haguésencapsulat la seva vida, per estirar el filde la diputada Aiello cal tornar a la se-va única fotografia pública de quan te-nia 18 anys i s’acabava de casar ambNicola Atria, fill de Don Vito, capo de laCosa Nostra. El 18 novembre de 1985,nou dies després del casament, DonVito va ser assassinat i el fill Nicola vaagafar les regnes de l’imperi criminalfamiliar durant sis anys, fins que el 24

de juny de 1991, en una venjança ma-fiosa, va ser mort en presència d’Aielloen un restaurant. En la Sicília dels no-ranta, Aiello va gosar denunciar els as-sassins del sogre i del marit tot sabentque allò equivalia a la mort o al dester-rament. En el seu camí es va creuarl’aleshores fiscal de Marsala, PaoloBorsellino, que la va convèncer de col-laborar amb la justícia com a testimoniprotegit. “No va ser només el magis-trat que em va prendre declaració, esva convertir en un amic, en un pare enel qual confiar en moments de des-ànim. I van ser molts!”, ha dit Aiello–amb el rostre cobert– al diari Il sole24 ore. El desànim inclouria deixar Si-cília i plorar l’assassinat de Borsellino iel suïcidi de la cunyada Rita Atria. “Fa27 anys vaig haver de deixar la mevaterra. El 4 de març del 2018 he tornatcom a ciutadana lliure”, avisa la diputa-da del Moviment 5 Estrelles. I aviat tin-drà cara. “El 23 de març tornaré a serPiera Aiello en paper i em presentaré alParlament amb el meu nom”, anuncia. Ité un únic temor: “Em fa molta por, noestic acostumada als flaixos...”

N

Full de rutaDavid Portabella

La diputadaAiello té cara

Va abandonar Sicília el 1991 id’ella es conserva una solafotografia amb 18 anys, i araen té 50, però el 23 de marçirromprà al Parlament italià La finestra de

l’independentismeb La il·lusió d’una finestrad’oportunitat de la indepen-dència de Catalunya s’estàfrustrant, la realitat està de-mostrant que el recorregutque té ara és molt curt. Elsdos candidats que realmentpodrien ser presidentsd’aquesta hipotètica indepen-dència haurien de ser Puigde-mont i Junqueras. Però un es-tà a la presó i l’altre, a l’exili. Ésmolt difícil que puguin lideraraquest procés. Finalment Jor-di Sànchez com a última pos-sibilitat tampoc compleix lescondicions per ser triat ja queel seu recorregut seria curt. LaCUP, coherent amb el seu fullde ruta, tampoc permet mol-tes opcions. Si les coses nocanvien tornarem a noveseleccions, com a últim recurs.Ha arribat l’hora que els polí-tics deixin de fer partidisme icomencin a fer política, ambmajúscules. Els ciutadans ca-

talans ja estan cansats. És ne-cessari crear un govern possi-ble ja que si es continua aixíels únics perdedors seran elscatalans i no s’ho mereixendesprés de tants sacrificis. Sino funciona haurem de plan-tejar-nos nous polítics ja queels actuals estan cremats po-líticament parlant i uns altreshan marxat de la política ve-ient que no tenen recorregut.JOSEP MEGIAS VERGESSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Policiesl’1 d’octubreb El comportament dels poli-cies a l’1-O, justificat pel se-nyor De los Cobos com a ex-emplar, em genera tres pre-guntes que caldria investigar ique són: Primera, si estavencomplint la seva obligació,com és que a la mitja jornadaels policies i guàrdies civilsvan retirar les seves actua-cions i no van seguir fins al fi-nal de la jornada. Això no és

una “dejación y pasotismo” deles seves obligacions i ha deser punible judicialment? Se-gona, si van rebre una ordresuperior per aturar les ac-cions, llavors algun fiscal hade querellar-se ja que s’hadesobeït una ordre judicial.Qui mana, el superior o el jut-ge? Tercera, si no es pot res-pondre coherentment a lesdues preguntes, cal assumirque la resposta policial equili-brada a la situació va ser ladels Mossos d’Esquadra que,dissortadament, ara són asse-nyalats com a responsablesd’inacció.JAUME BOADELLA VERGÉSEl Masnou (Maresme)

Subvenció públicaa separar per sexesb Com a professor de secun-dària em sento força críticamb les subvencions que re-bran certs centres privats queseparen els alumnes per se-xes. Aquest fet denota les

ideologies polítiques en detri-ment de la realitat escolar. Re-sulta obvi que les decisionseducatives d’aquest país esprenen sense coneixement decausa escolar i sense tenir encompte l’educació públicaque tots paguem. Ans al con-trari, és la ideologia política ino pas els fets reals el que pe-sa més sobre aquestes deci-sions.

Així el PP és proper als cen-tres religiosos que segreguenper sexes, els independentis-tes s’hi mostren en contra iCiutadans i el PSOE fan de-magògia sota l’ambigüitat. Totplegat resta lluny d’un pactepolític per l’educació que hau-ria de protegir, defensar i mi-llorar l’educació pública nacio-nal. Preguem, per tant, queamb els diners de tots no essubvencionin escoles d’ideo-logia propera a un poder endetriment d’una bona educa-ció pública de tots i per a tots.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2018

SísifJordiSoler

a haver-hi untemps que un

dels somnis de moltsdels nostres avantpas-sats era poder menjarcarn dos cops per set-

mana. N’hi havia, però, molts d’altresque no ho concretaven tant. Somiavenpoder menjar, què trobarien al plat eraun detall secundari. És com una perso-na del nostre temps que visqui amb elsomni de ser ministre. Hauria de tenirmolt ben assegurat el càrrec per volerdiscutir el ministeri. Sí que n’hi deu ha-ver que no acceptarien mai ser minis-tres d’interior podent ser-ho d’ultramar,però el cas és que la majoria s’adapten.Per sort avui, llevat d’algunes potènciessecundàries com França, de ministerisd’ultramar ja no en queden. No n’hi hanaturalment en els països seriosos comCatalunya o Espanya. Concretem. A Es-panya, els candidats d’avui somien diri-gir el Ministerio de la Presidencia y paralas Administraciones Territoriales. I si novolen que els canviïn les Administracio-nes és perquè han viscut sempre amb elconvenciment que són els altres qui hand’adaptar-se. També per això, com ja ésben sabut a Catalunya ens adaptem mi-llor. La història, a més, ens va a favor: notenim ministeris, sinó conselleries. Comaquells nostres avantpassats que so-miaven menjar carn, durant tempsmolts catalans hem viscut pensant queles conselleries era la nostra manerad’anomenar els ministeris. El 155 ha tin-gut, diguem-ne, la virtut de fer-nos en-tendre que havíem tirat pel broc gros.Somnis de rics. D’ençà que ens hanamorrat a terra, els membres de la tribuamb més capacitats per adaptar-se ensdiuen que, si no ens afanyem a tornar aser els subordinats superiors de les con-selleries, hi ha el perill que perdem fins itot el plat. Fa uns dies, un d’aquellsmembres més destacats va presentarun llibre. No va amagar que li agradariacontinuar fent política. Entesos, Santi.Qualsevol conselleria?

V

De set en setXavier Cortadellas

El somni

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La repressió espanyola s’ha situat entre el maccarthisme il’intent de vexació permanent a les nostres institucions”

La frase del dia

“Solàaconsegueix donara la paraula i ala idea de llibertat latextura final quenomés un refinatartesà és capaçd’aconseguir

n una entrevista que Anna Ball-bona va fer-li, Lluís Solà li confes-sava que el seu llibre Llibertat i

sentit. Reflexions sobre la condició hu-mana (1999-2016) era fruit d’anota-cions escrites en un quadern, fetesquan ell sortia a passejar: “En un mo-ment determinat apareixen unes sen-sacions que si arriben a atreure’t ambprou contundència les has d’emparau-lar. Hi ha uns pensaments que m’hanpreocupat tota la vida, com el de la lli-bertat, la paraula, què és això de viure,què som nosaltres, què és això queveus, què significa... Aquests pensa-ments van apareixent i reapareixent alllarg del llibre i del temps.” I és així queSolà crea una obra feta des del silenci,que parla sense estridències, sensegrans gests inútils, però que aconse-gueix donar a la paraula i a la idea de lli-bertat la textura final que només un re-finat artesà és capaç d’aconseguir.

FEIA MOLT TEMPS QUE UNA LECTURA no emtrasbalsava tan profundament comaquest llibre. Res no pot tornar a serigual, un cop llegit, perquè mai més nopots pensar en la llibertat sense tenir-lo present. Solà hi crea una obra depensament universal, arrelada a unpaís i a una història, militant d’una cul-tura i una llengua. I per això, cal un es-pai i un temps. Sobretot, cal soledat. Ai-xí s’arriba a formar part d’un lloc. Aixíes contribueix a un espai. Així es fon unesperit amb un país.

SOLÀ, A POC A POC, S’ENDINSA en la refle-xió. Lentament, desbrossa la llibertatde tot el que n’és accessori. Hi busca lasimplicitat, la forma més primàriad’explicar-nos-ho, perquè només elmés senzill és capaç de ser entès ambclaredat. “Si no hi ha llibertat no hi haresponsabilitat”; “Som lliures d’aban-donar-la, d’oblidar-la, però la llibertatno deixa mai de reclamar els seus dretsdes de l’estança fonda de nosaltres ma-

E teixos”; “Sempre, en algun moment oaltre, en practicar l’exercici de la lliber-tat, toparàs amb un obstacle impor-tant. Si no hi ha topada, és que no vaspel camí de l’alliberament”; “Si mai en-lloc ha sorgit un pensament real sobrela llibertat, no és pas dels dominadorsque ha sorgit”; “No volen acceptar queexistim. Consideren la nostra existèn-cia un ultratge. Si ells són, nosaltres nopodem ser”; “Tota abdicació de la lliber-tat és un anorreament”; “El colonitza-dor vol colonitzar l’ésser de l’home,l’home de l’home. No el cos, sinó la con-

dició humana. El cos només el necessi-ta per fer-lo servir”; “Un poble al qualhan llevat la llibertat, un poble ocupat,es torna com els malalts d’asma. Respi-ra sempre amb dificultat, té sempreuna sensació de feixuguesa, i, al capda-vall, vol creure que aquesta és la mane-ra habitual de viure”; “No sabem què ésel mal. Però la usurpació de la llibertatés una dimensió decisiva de la geome-tria del mal”; “La neutralitat, en un sis-tema de violències, és sempre una im-moralitat, una abdicació”; “El silencisobre el que és injust o inhumà no és se-nyal de llibertat. És la manifestació dela claudicació”; etc.

SOLÀ CREA UNA ATMOSFERA, on la lliber-tat, a través de la paraula, t’envolta,com l’aire que respires. Aquesta és laseva resposta a la constant lluita del’home i dels pobles per una identitat. Iaixí és com la llibertat, en la seva nue-sa, resisteix i viu. Un assaig comaquest, que honora un país i una cultu-ra, gira també sobre molts altres te-mes: la llengua, la poesia, el temps. Endefinitiva, la condició humana.

HI HA UN PARÀGRAF INOBLIDABLE, deci-siu, per entendre l’autor i, sospito, perentendre qui som els catalans. Una deles poques entrades autobiogràfiquesque es permet l’autor: “No hi havia gra-màtiques catalanes. Estaven prohibi-des. Si n’hi hagués hagut tampoc non’hauria pogut comprar cap. No teniadiners. Vaig anar a la biblioteca públicai em van deixar d’amagat una gramàti-ca de Pompeu Fabra. La vaig copiar to-ta a mà, en una llibreta, lletra a lletra.Així vaig aprendre la llengua que ja sa-bia. La llengua que parlava a casa, ambels amics, amb la gent, arreu. La llen-gua de tothom. La llengua extermina-da.” I és que la lliçó principal del llibreés la necessitat vital de guanyar-nosllengua i llibertat. Ésser lliures. És adir, ésser.

Quim Torra. Periodista i editor

La llibertatTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 20186 |

L’alcalde del Port dela Selva, JosepMaria Cervera, prenpossessió com anou president

La fiscalia volia queInterior avalués amb elgovern helvètic l’opciód’arrestar el president ambmotiu del viatge a Ginebra

Suïssa no veubase legal perdetenirPuigdemont

L’AMI demanaunitat pertreballar perla RepúblicaNacional

Un mes i escaig després del’escorcoll ordenat pel Su-prem, la Guàrdia Civil vatornar ahir a la seu d’Òm-nium Cultural per buscarals ordinadors una provade la suposada malversa-ció de fons públics per fi-nançar el referèndum ques’imputa al govern dePuigdemont. La direccióde l’entitat sobiranistasempre ho ha negat, ja queassegura que no rep sub-vencions des del 2012 ique es finança amb la quo-ta de socis. Aquest cop, elsescorcolls els va ordenar eltitular del jutjat d’instruc-ció 13 de Barcelona, queinvestiga l’organització del1-O. El magistrat JuanAntoni Ramírez va auto-ritzar també l’escorcoll deldespatx oficial del secreta-ri de Difusió i Atenció Ciu-tadana, Antoni Molons, alPalau de la Generalitat i alseu domicili. Molons vaquedar en llibertat ahir ala tarda, després d’acollir-se al seu dret a no declarara la caserna de travesserade Gràcia. La tesi de laGuàrdia Civil –sense capprova concreta, desprésd’un any d’investigació–és que la Generalitat po-dria haver emmascarat elfinançament de l’1-O a tra-vés de subvencions a Òm-nium i a l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC).

En un dels darrers in-formes de la Guàrdia Civil,compartit pel jutge Ramí-rez i el jutge Pablo Llarena–que du la causa contra elsindependentistes cata-lans–, s’afirma textual-ment: “Tampoc pot des-

cartar-se que l’ANC i Òm-nium Cultural hagin pagatalgunes despeses relacio-nades amb el referèndumgràcies a subvencions.”S’hi detalla, fins i tot, queanalitzades les transfe-rències bancàries del’ANC i d’Òmnium, des del7 de setembre passat–quan el TC suspèn el refe-rèndum– fins a l’11 d’octu-bre, no troben cap traspàsde diners públics, ni tam-poc en els 1,5 milions gas-tata en mobilitzacions, bà-sicament en autocars.

Amb tot, el jutge Ramí-rez, en una nova peça se-creta, va autoritzar ahirtornar a entrar a Òmni-um, i agents de la GuàrdiaCivil van copiar correuselectrònics de responsa-bles de l’entitat. El generpassat, amb l’ordre del jut-ge Llarena, van copiar elscorreus dels darrers dosanys del seu president,Jordi Cuixart, en presóprovisional, avui se’n com-pleix mig any. També hovan fer amb els correuselectrònics de Jordi Sàn-chez, en presó des del 2 denovembre passat, a la seude l’ANC per buscar el seuvincle amb la mobilitzacióper a la independència deCatalunya.

L’autoritza TurullA més, la Guàrdia Civil vapracticar la “retenció” delsecretari de Difusió men-tre bolcava els seus correusal seu despatx oficial i a ca-sa seva. Antoni Molons java ser citat a declarar coma testimoni el novembrepassat davant la GuàrdiaCivil, a travessera de Grà-cia. Segons consta en el su-mari de la causa, s’assegu-

ra que el secretari de Difu-sió va afirmar que ell era elresponsable de tirar enda-vant la campanya de publi-citat Civisme, prevista ini-cialment per a l’estiu pas-sat, en la qual el primermissatge era: “Has nascutamb capacitat de decidir.

Hi renunciaràs?”, imprèssobre unes vies. Va detallarque aquest contracte el vaautoritzar el llavors conse-ller de la Presidència, JordiTurull. Hi afegeix que l’em-presa responsable de la di-fusió se’n va desdir, de con-tinuar-lo fent, per la sus-

pensió del TC, i llavor ell iTurull van decidir tirar en-davant aquesta publicitatnomés en mitjans públics,TV3 i Catalunya Ràdio.Molons, en la declaració,també assegura que la par-tida de 2,7 milions d’eurosdestinada a aquesta cam-panya no es va usar, enquedar aturada, i que elsdiners han d’estar a les “ar-ques de la Generalitat”,una afirmació de la qual elsinvestigadors diuen que noes refien.

Molons, com és habi-tual en les causes secretesen què no se sap quinesproves hi ha, com a inves-tigat es va acollir al seu

dret a no declarar, i a dosquarts de cinc de la tardava sortir de la caserna,acompanyat de la seva ad-vocada, Judit Gené.

Per ara, el jutge de Bar-celona qualifica con a fonsmalversats 502.000 eurosque la Generalitat hauriagastat en publicitat perl’1-O als mitjans de comu-nicació. Té pendent d’acla-rir els costos d’Unipostamb les paperetes comis-sades, mentre que algunseditors de cartells van dirque no han cobrat. I el Su-prem diu que es van desti-nar 139.000 euros a ob-servadors internacionalsde l’1-O. ■

MALVERSACIÓ La Guàrdia Civilescorcolla la seu d’Òmnium i un despatxde la Generalitat a la cerca de fons públicsper al referèndum PUBLICITAT Elsecretari de Difusió, retingut per lacampanya ‘Civisme’, queda en llibertat

Mayte PiulachsBARCELONA

Nous escorcolls contra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

10gigues de documentació,assegura Òmnium que se livan endur. I, els papers origi-nals dels comptes 2016-2018.

502.000euros en publicitat per l’1-Oés el que el jutjat indica, finsara, com a fons malversats. Iel Suprem, 139.000 euros.

El secretari de Difusió de la Generalitat,Antoni Molons, amb la seva advocada,Judit Gené, en sortir de la caserna de laGuàrdia Civil, on no va voler declarar, ahira la tarda ■ ALEJANDRO GARCÍA / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2018 | Nacional | 7

Vèncer la porL’APUNT els escorcolls perquè podien incórrer en delictes de

sedició i de rebel·lió. Vaja, que no tornessin a fer un al-tre 20 de setembre, que va acabar amb l’ingrés a lapresó de Sànchez i Cuixart. Com es pot vèncer la por?Amb unitat i anant plegats. I com s’aconsegueix això?Investidura, govern a Palau, Consell per la República aBrussel·les i avançar cap a la República.Marc Bataller

És evident que l’estratègia de l’Estat espanyol i elsseus braços jurídics és que la por venci l’independen-tisme. Que tinguem por d’expressar-nos, de tuitejar, delegislar o de manifestar-nos perquè ens pot caure asobre tot el pes de la in/justícia espanyola. Ahir envam veure un altre exemple: el jutge va advertir a Òm-nium que ningú es manifestés davant de la seu durant

“Aquí no hi trobaran res.Si escorcollen els partitsque governen Espanyapotser sí que hi trobaran lavergonya democràtica. Jan’hi ha prou de tractar aixíÒmnium i la societat cata-lana”, afirmava el vicepre-sident d’Òmnium, MarcelMauri, en unes declara-cions indignades arran del’escorcoll d’ahir a la seu del’entitat, un escorcoll mésampli i intensiu que el queja van patir al 24 de gener.

Aleshores la GuàrdiaCivil, per ordre del jutgedel Suprem, es va endurles comunicacions per cor-reu electrònic realitzadesels últims dos anys pel pre-sident de l’entitat, JordiCuixart, acusat de sedicióper la protesta ciutadanadel 20 de setembre davantdel Departament d’Econo-mia i empresonat sense ju-dici des de l’octubre. En

l’operació d’ahir, elsagents del cos armat vananar força més enllà perordre del titular del jutjat13 de Barcelona. Des deprimera hora del matí vanretenir a l’interior de laseu tots els treballadors idirectius presents per re-querir-los informació fi-nancera i econòmica del’entitat, “buscar provesde malversació de fons pú-blics” i mirar els seus cor-reus electrònics.

L’acte judicial que vapermetre l’escorcoll d’ahirutilitza una frase genèricai habitual que autoritza els

agents a fer, si cal, deten-cions en cas que les perso-nes oposin resistència iimpedeixin la investiga-ció. En l’escorcoll d’ahir, eljutge autoritzava “l’adop-ció de qualsevol mesura(inclosa la detenció) con-tra tots aquells que tractind’impedir, obstaculitzar oevitar la pràctica de les di-ligències acordades”.

Mauri, que no va poderser present en el momentde l’escorcoll i que va assa-bentar-se’n des del seu llocde treball fora d’Òmnium,va confirmar al migdia quela Guàrdia Civil havia ad-

vertit les persones retin-gudes que podrien come-tre un delicte de sedició–pel qual està empresonatsense judici Cuixart– si esconvocava al carrer unaprotesta com la del 20-S.

El vicepresident d’Òm-nium, visiblement mésmolest que el 24 de gener,va qualificar de “vergonyademocràtica”, “inadmissi-ble” i “desproporcionat”l’escorcoll d’ahir i va acu-sar l’Estat de voler embru-tar el prestigi de l’entitatamb una operació que, se-gons ell, no obtindrà resul-tats judicials: “Intentenfer creure que Òmnium hacomès algun tipus d’il·le-galitat. No trobaran capvinculació econòmica en-tre la Generalitat i Òmni-um”. Mauri va demanar al’Estat que “pari d’una ve-gada” la repressió que, se-gons ell, no aturarà la fei-na i el compromís d’Òmni-um ni la voluntat d’“avan-çar cap a la República”. ■

Òmnium nega que rebidiners públics i acusa l’Estatde voler embrutar l’entitata L’associació rebutja haver pagat cap campanya oficial de l’1-O a Afirma que laGuàrdia Civil va amenaçar amb un delicte de sedició si s’instava a protestar davant la seu

Xavier MiróBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“No entenen elfinançament privatd’una entitat. Sibusquen a la FundacióFrancisco Francopotser sí que trobarandiners públics”

Els Mossos van ser els encarregats del cordó policial davant la seu durant l’escorcoll d’ahir de la Guàrdia Civil. ■ JOSEP LOSADA

“Òmnium no ha fetcap campanya oficialde la Generalitat percridar a la participacióen l’1-O”Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

l’1-O

El Consell General del PoderJudicial (CGPJ) va anunciarahir que ha concedit al jutjatd’instrucció 13 de Barcelonaun jutge de reforç perquè espugui dedicar en exclusiva ala causa contra els organitza-dors de l’1-O, que té obertades del febrer del 2017. Així, idurant sis mesos, el titulardel jutjat d’instrucció 2 deBadalona, Pablo Jesús Alon-so García, portarà el dia a diadel jutjat de Barcelona i elmagistrat Juan Antonio Ra-mírez, se centrarà en el cascontra càrrecs i tècnics de la

Generalitat i empresaris.La mesura és força excep-

cional, ja que aquest reforç esconcedeix en complexos ca-sos de corrupció, tal com se liva donar al jutge del Vendrellen el cas del suposat finança-ment il·legal de CDC i el 3%.El CGPJ indica que la causa ésfeixuga, amb més de trentainvestigats. Precisament, elCGPJ informava aquesta set-mana que València amb di-vuit jutjats, ha liderat les peti-cions de suport per casos decorrupció. Catalunya, quatredes del 2015.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El CGPJ reforça el jutjat

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 20188 | Nacional |

La plaça de Sant Jaume esva tornar a omplir ahir a latarda en un crit contra lesforces d’ocupació i permostrar suport a ÒmniumCultural, escorcollat persegon cop per la GuàrdiaCivil i amb el president a lapresó. Avui fa cinc mesosque Jordi Cuixart és a Sotodel Real. El portaveu del’entitat, Marcel Mauri, vafer una crida perquè elspartits independentistesdeixin les diferències debanda i posin en marxa lalegislatura, un reclam queva anar seguit de critsd’unitat de tota la plaça.

“Mentre la repressió nos’aturi, deixem de titllar-nos de covards, traïdors ihiperventilats”, va dema-nar des de l’escenari. L’es-coltaven la principal auto-ritat que queda al país, el

president del Parlament,Roger Torrent, i represen-tants de Junts per Catalu-nya, ERC, la CUP i Catalu-nya en Comú –Xavier Do-mènech va rebre algunscrits de rebuig per “equi-distant”–. “És més urgentque mai treballar des de launitat dels demòcrates”,va reclamar Mauri trans-versalment. “Estem da-vant d’una clara persecu-ció política que vol crimi-nalitzar Òmnium; les nos-tres idees molesten”, vasentenciar davant d’unmar de llaços grocs.

Els manifestants bran-daven cartells amb el lema“Tots som Òmnium”, en-tonaven consignes com“Puigdemont, el nostrepresident”, “155, cop d’es-tat”, “Ni un pas enrere” iproferien algun crit esparsde “coherència”. També hiva haver aplaudimentsper a Antoni Molons, el se-

cretari de Difusió del go-vern, detingut al matí. Detant en tant la massa es gi-rava cap a la seu de la Ge-neralitat per cridar “Foraels okupes de Palau” i llan-çar una mirada de disgusta la bandera espanyola,que continua onejant-hi.

A l’escenari hi van pujarla parella de Cuixart, TxellBonet, amb el seu nadó alsbraços; el vicepresident del’ANC, Agustí Alcoberro, irepresentants de la juntad’Òmnium, entitat que re-centment ha superat els

100.000 socis, una xifraque no ha parat de créixeramb la repressió.

Els comitès de defensade la república (CDR) vancontinuar la protesta ViaLaietana amunt, en unamarxa fins a la caserna dela Guàrdia Civil a la traves-sera de Gràcia, on es vancremar fotos del rei. Lesmanifestacions, però, ha-vien començat al matí,quan es va tenir coneixe-ment dels escorcolls. Ràpi-dament, els CDR van con-vocar una concentració a

Sant Jaume per fer costata Òmnium i a Molons. Cen-tenars de persones s’hi vanaplegar, inclosos treballa-dors de la Generalitat. Esva cantar Què volenaquesta gent? davantd’una porta del Palau cus-todiada per almenys noumossos i una barrera detanques. Del carrer de Jau-me I va aparèixer un grupde joves que es va unir a lalluita. Van encadenar pro-testes: acompanyats delsdiputats de la CUP, veniende manifestar-se davant

de la seu de la secretariad’Universitats, on s’havienqueixat per les elevades ta-xes universitàries. “Hanentrat a la Gene? De veri-tat?”, exclamava un passa-volant. Alguns turistespreguntaven si allò passa-va cada dia. Els guies acla-rien què volia dir l’esteladaals seus grups, mentre undanès explicava orgullósque Carles Puigdemont vaanar al seu país de visita ino va passar res.

Arreu del Principat esvan registrar protestes. AGirona, més de 200 perso-nes es van concentrartambé a les sis de la tardadavant de la seu d’Òmni-um, a la plaça del Vi. El pre-sident d’Òmnium Gironès,Sergi Font, abans de llegirun manifest, va remarcarque ahir era “un dia espe-cial” en què calia conti-nuar mostrant “la unitat ifermesa de la societat civildavant dels intents d’es-pantar i de culpar entitatscíviques democràtiques decrims” que no han comès:“Busquen i busquen, i comque no troben, inventen.”Des de la Taula per la De-mocràcia per Girona, con-vocant de l’acte, es va res-saltar el caràcter “unitari”de la concentració, “senselogotips”, per tal de donarsuport a Òmnium desprésdel “setge patit” ahir. ■

La protesta a Sant Jaume estorna un clam per la unitat

E. Bella / L. ArtigasBARCELONA / GIRONA

a “Mentre la repressió no s’aturi, deixem de titllar-nos de covards, traïdors i hiperventilats”, exigeixMauri a Concentracions arreu del país en suport a Òmnium Cultural i contra les forces d’ocupació

“Estem davant d’unaclara persecuciópolítica que volcriminalitzar Òmnium;les nostres ideesmolesten”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

5mesos fa avui que el presi-dent d’Òmnium, Jordi Cuixart,i l’expresident de l’ANC, JordiSànchez, són a la presó.

“És més urgentque mai treballardes de la unitatdels demòcrates”

Marcel MauriPORTAVEU D’ÒMNIUM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Concentració de suport a Òmnium, ahir a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Al costat, Xavier Domènech amb Elsa Artadi i, a sota, la protesta de Girona ■ JOSEP LOSADA / MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 201810 | Nacional |

El govern suís va advertirahir públicament que “nohi ha cap base” per detenirl’expresident català Car-les Puigdemont i l’excon-sellera Meritxell Serret sifinalment viatgen a Gine-bra aquest cap de setmanaper participar en un festi-val sobre cinema i dretshumans i en diversos ac-tes públics sobre el procésindependentista. Les au-toritats helvètiques es vanpronunciar ahir en aquestsentit a instàncies delsperiodistes, que volien co-nèixer la seva posició des-prés que la fiscalia espa-nyola hagués manifestatque veu en la visita a Su-ïssa una ocasió per detenir“els fugitius”.

La mateixa Fiscalia Ge-neral de l’Estat espanyolva fer saber amb un comu-nicat enviat als mitjansque ha demanat al Minis-teri de l’Interior espanyolque consulti Suïssa sobre

la possibilitat de detenir iextradir el president i laconsellera. El ministeripúblic pretén executar ladetenció sense tenir capeuroordre activada i con-tradient la seva pròpia po-sició, exposada dilluns, enel sentit que no pensavademanar la detenció dePuigdemont i els conse-llers que són a l’estrangerfins que el jutge Pablo Lla-rena no hagi dictat l’escritde processament.

L’encarregat de respon-dre a les pretensions de lafiscalia espanyola va serel portaveu del Departa-ment Federal de Justíciasuís, Folco Galli, que en de-claracions a l’agència Efeva recordar que el dia 5 dedesembre el Tribunal Su-prem “va retirar l’ordre dedetenció i entrega europeacontra Carles Puigdemonti més persones, entre lesquals, Meritxell Serret”.Galli va emfatitzar: “Aque-lla decisió continua vigent.”Així mateix, el portaveuva recordar que “tampoc en

el cas d’Anna Gabriel s’hacursat encara una ordre in-ternacional de detenció”.D’acord amb aquesta reali-tat, Galli va advertir que“no hi ha cap base per a ladetenció d’aquestes perso-nes amb vista a una extra-dició a Espanya”.

Aquest no és l’únic pro-nunciament oficial de lesautoritats suïsses fet pú-blic ahir. El govern va re-cordar ahir que Puigde-

mont té dret a visitar elseu país i a pronunciar-hi“discursos polítics”, sem-pre que en respecti l’orde-nament jurídic.

El moviment fet ahirpel ministeri públic va enuna sola direcció, però tétres potes. En primer lloc,demana que el “Ministerid’Afers Estrangers infor-mi amb relació a les ges-tions fetes per Carles Puig-demont i Meritxell Serret

o els organitzadors dels es-deveniments davant delsrepresentants diplomàticsd’Espanya a Suïssa”. En se-gon lloc, i com a objectiuprincipal, pretén que elMinisteri de l’Interior, encol·laboració amb la Inter-pol, faci les gestions cor-responents davant del go-vern suís per “determinarla viabilitat de la detenciódels fugitius” i reclamar-ne l’extradició.

En tercer lloc, demanala intervenció del jutgePablo Llarena perquè, enel marc del procedimentque instrueix, valori lapossibilitat de limitar lavalidesa del passaport deCarles Puigdemont i de laresta de “fugitius”. Aixòequival a limitar els movi-ments dels membres delgovern a l’exili fora del ter-ritori Schengen.

La posició de Suïssaamb relació a les possiblesextradicions dels políticscatalans no és nova. Al seudia, el govern helvètic java advertir que rebutjariauna eventual sol·licitudd’extradició de la justíciaespanyola per a la dirigentde la CUP Anna Gabriel,perquè els delictes de “ca-ràcter polític” no estanprevistos en el Codi Penalhelvètic. De fet, des quel’antiga diputada cupaireva arribar a Suïssa –evita-va així presentar-se a de-clarar davant del jutge Lla-rena–, ni el magistrat delTribunal Suprem ni la fis-calia han fet cap movi-ment per intentar detenir-la en aquest país.

Un debatLa presència de CarlesPuigdemont a Suïssa ésun dels reclams de més re-llevància del Festival deCinema i Fòrum Interna-cional sobre els Drets Hu-mans (Fifdh), que se cele-bra a Ginebra des del di-vendres de la setmanapassada i fins diumenge.De fet, el nom de CarlesPuigdemont s’anuncia demanera destacada en ellloc web principal de l’es-deveniment.

En detallar la seva par-ticipació, el festival no lidona tracte de presidentde la Generalitat, sinó queparla de Puigdemont comun dirigent independen-tista i explica que la sevapresència es concretaràen la clausura de l’esdeve-niment en el marc d’un de-bat sobre el dret a l’autode-terminació. En aquest de-bat hi haurà també Miche-line Calmy-Rey, antigapresidenta de la Confede-ració Helvètica, entre al-tres convidats. Aprofitantla seva presència en el fes-tival, Puigdemont oferiràuna roda de premsa.

Creat l’any 2003 a Gi-nebra, el Fifdh és un fes-tival de cinema i alhoraun fòrum internacionalde debat sobre els dretshumans, amb l’objectiuque s’hi pugui discutiramb absoluta llibertat iindependència. ■

Suïssa no veu cap base legalper fer detenir Puigdemont

RedaccióGINEBRA / MADRID

a La fiscalia espanyola vol que Interior avaluï amb el govern helvètic la possibilitat d’arrestar el presidentamb motiu del viatge a Ginebra a El ministeri públic canvia de parer amb relació a l’ordre europea

La visita de Carles Puigde-mont a Suïssa ha aixecat mol-ta expectació al país, fins i totabans que hi arribi. N’és unamostra l’entrevista emesaahir pel canal de televisió pú-blic RTS, que va desplaçar unperiodista a la mansió de Wa-terloo. En l’entrevista, Puig-demont deixa clar que ell noés independentista i prou. Enaquest sentit, assegura que,si l’Estat espanyol s’avinguésa constituir-se com un estat

Carles Puigdemont, dimecres, en la reunió que hi van mantenir els diputats del grup parlamentari de Junts per Catalunya ■ REUTERS

confederal, reproduint el mo-del de Suïssa, ell ho accepta-ria. Responent les preguntesde l’entrevistador, el presi-dent de la Generalitat recor-da que fa dècades que Ca-talunya busca una fórmulad’encaix a l’Estat espanyol ique el problema és que “Es-panya no ofereix altres alter-natives”. En l’entrevista, Puig-demont també critica el reiFelip VI, de qui diu que ha per-dut “tota l’autoritat”.

D’altra banda, el TribunalEuropeu de Drets Humans(TEDH) ha rebutjat dues pe-ticions de ciutadans que de-manaven el dictat de mesu-res cautelars per poder in-vestir Puigdemont presidentde la Generalitat. Segons in-formació del TEDH, les me-sures provisionals s’apliquennomés en circumstàncies“excepcionals”, quan hi haun risc imminent de “danyirreparable”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un Estat espanyol confederal? Per què no?”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

És

Per primer cop, l’exconse-ller d’Interior, JoaquimForn, amb el seu advocat,Daniel Pérez-Esqué, expo-sarà dimarts vinent enuna vista a la sala penal delTribunal Suprem (TS), laseva petició de llibertatprovisional perquè ha dei-xat l’escó de JxCat i tot vin-cle amb la política activa, iper tant no pot reiterar eldelicte, de desenvolupar ladeclaració d’independèn-cia de Catalunya, com sos-té el jutge instructor, Pa-blo Llarena, adduint queno ha deixat la seva ideolo-gia sobiranista. El mateixdia, el candidat a la presi-dent de la Generalitat perJxCat, Jordi Sànchez,també demanarà a la salasegona la seva posada enllibertat. En aquest cas, noés per a la seva investidu-ra, sinó per un recurs queva fer el febrer passat,quan el jutge instructor noel va deixar assistir al ple

del Parlament.La situació de Sànchez

sembla més difícil, ja queels tres magistrats de la sa-la penal d’apel·lacions delSuprem van comunicarahir que no donen la lliber-tat al vicepresident, OriolJunqueras (ERC), ni a Jor-di Sànchez perquè podenreiterar el delicte amb laseva acció política.

En aquesta resolució, lasala del Suprem recorda aJunqueras i a Sànchez queells “van desacreditar” elsdrets constitucionals queara reclamen com a baseper poder acudir al Parla-ment de Catalunya a vo-tar, i els confirma la prohi-

bició que acudeixin al le-gislatiu català, dictada pelmagistrat Pablo Llarena,ordenant la seva “incapa-citat” i que deleguessin elseu vot. L’alt tribunal deta-lla que aprecia risc de re-iteració delictiva en els im-putats pel seu “lideratgecarismàtic” en el procés deruptura, el qual –sosté– in-crementa aquest risc de“possibles mobilitzacionspúbliques que alterarien lapau social” i per això hande continuar en presó pre-ventiva i no poden exercircom a diputats de ple dret.

El Suprem comparteixamb els polítics indepen-dentistes la importànciadel dret a la participaciópolítica que reclamen, pe-rò els recorda que aquestsdrets constitucionals queexalcen són precisamentels que “indiciàriament”van posar en perill amb lesconductes que estan sentinvestigades.

Així, l’alt tribunal recor-da al vicepresident Jun-queras que també ha de te-

nir molt en consideració“que tots aquests drets fo-namentals i principis queara fa pujar i exalça com abàsics en el nostre sistemajurídic constitucional sónels que, d’acord amb lesimputacions de fets puni-bles que li fa el magistratinstructor, va desacredi-tar, va arraconar i va con-travenir”. I hi afegeix:“L’investigat, en l’exercicide les seves funcions com adiputat electe, va instru-

mentalitzar aquests dretsper realitzar els presump-tes greus delictes que arase li imputen.”

A més, en la interlocutò-ria, el tribunal subratllaque Junqueras i Sànchezestan considerats, indicià-riament, “presumptes co-autors, entre d’altres, d’undelicte de rebel·lió contral’Estat espanyol amb la fi-nalitat de fracturar la sobi-rania nacional a través dela independència d’una

part del territori, objectiuen el quals tots dos investi-gats han tingut un relle-vant protagonisme i lide-ratge carismàtic”. Hi con-clou que “uns permisos pe-nitenciaris com els que esdemanen posarien en riscla vigència de l’ordena-ment jurídic” i que “la ciu-tadania ja va quedar estu-pefacta” amb les accionsfetes “per a la ruptura es-tructural de l’estat dedret”. ■

Sànchez i Forndefensaran al TSla seva peticióde llibertata L’exconseller exposarà que ha deixat tot vincle amb lapolítica, en la vista de dimarts a La sala penal del Supremsosté que Junqueras i Sànchez poden reiterar el delicte

M. PiulachsBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Tots els dretsfonamentals que aradefensa són els que vainstrumentalitzar percometre delictes”Tribunal SupremRESOLUCIÓ A JUNQUERAS

Joaquim Forn en assumir el càrrec de conseller d’Interior, el juliol passat ■ ANDREU PUIG

El ministre de Justícia vaser ahir a Barcelona per un“viatge de treball” –segonsva comunicar oficialmentla Delegació del Govern es-panyol a Catalunya– i vaaprofitar per carregar con-tra les mobilitzacions in-dependentistes. Concreta-

ment, va desautoritzar lespersones que ahir es vanmanifestar a la plaça deSant Jaume per protestarcontra els escorcolls de laGuàrdia Civil al Palau de laGeneralitat i a la seu d’Òm-nium Cultural. El ministreva assegurar que “no hi hares pitjor que manifestar-se en contra de la justíciavolent condicionar els jut-

ges a fer una cosa o deixarde fer-ne una altra”, i vaafirmar que qualsevol per-sona que és investigada elque ha de fer és “col·labo-rar”, encara més si es trac-ta d’un càrrec públic.

El ministre de Justíciava ser a Barcelona per par-ticipar en un acte del Col-legi de Procuradors, comva fer fa uns dies en l’acte

del Col·legi d’Advocats onva fer un lleig al presidentdel Parlament, Roger Tor-rent, després que aquestdenunciés l’existència depresos polítics. Ahir, a pre-guntes de la premsa, Ra-fael Catalá va assegurarque la justícia espanyola ésuna garantia d’indepen-dència i de transparència iva advertir que és “antide-mocràtic” qüestionar-ho.El ministre va defensarque “a Espanya ningú” potconsiderar que l’actuaciódels tribunals i de les for-ces de seguretat puguiatemptar contra capdret. ■

Catalá carrega contrales mobilitzacionsRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 201814 | Nacional |

ERC respecta els temposque Junts per Catalunya liva demanar dimecres alvespre, després que elgrup es reunís amb el pre-sident, Carles Puigde-mont, a Brussel·les. Arabé, la secretària generald’ERC, Marta Rovira, noafluixava la pressió i tor-nava a advertir ahir que elcandidat que li pertocaproposar a JxCat “had’aguantar una investidu-ra efectiva”, deia des del’emissora Teletaxi. Unacondició que ara per araJordi Sànchez no com-pleix, ja que el jutge d’ins-trucció Pablo Llarena li hadenegat el permís per as-sistir el ple d’investidura.Els de JxCat, però, defen-sen que Sànchez és uncandidat amb tots elsdrets per poder ser inves-tit president i, de mo-ment, no pensen renun-ciar-hi. Ara bé, els dos par-tits han acordat no allar-gar excessivament la tran-sició fins al que seria ja eltercer candidat del grupde Puigdemont. La situa-ció es podria desencallar lasetmana vinent.

Fonts de JxCat assegu-ren que en la reunió de di-mecres a Brussel·les no esvan abordar els noms d’uncandidat alternatiu a Sàn-chez, tot i que és una qües-

tió que sí que s’aborda in-ternament. Des del PDe-CAT també neguen ques’oposin a la proposta quesigui Jordi Turull el relleu,mentre el nom de l’inde-pendent Quim Torra gua-nya ascendència en les tra-vesses. Abans de passar altercer candidat, algunesveus del grup de Puigde-mont insisteixen, a més,que Torrent hauria de ferun gest perquè es voti la in-vestidura de Sànchez, en-cara que Llarena li hagi de-negat el permís, com hovan intentar fer el 30 de ge-

ner amb Puigdemont finsque el president del Parla-ment va ajornar el ple da-vant de les mesures caute-lars imposades pel Tribu-nal Constitucional. AJxCat, tenen marcat envermell una cita impor-tant per a l’expresident del’ANC. Dimarts vinent untribunal format per tresjutges de la sala penal delSuprem ha acceptat escol-tar-lo per decidir sobre elseu alliberament, que ladefensa va sol·licitar el 6 defebrer. Una cita a la qualSànchez pot presentar-se

com a candidat a la presi-dència d’un govern que diuque vol treballar per fer larepública o bé renuncianta presidir-lo. JoaquimForn fins i tot va renunciara l’acta de diputat.

La decisió dels magis-trats es coneixerà dimartsmateix, quan des del Par-lament també s’haurà dedecidir com es canalitza lapetició de celebrar unajunta de portaveus extra-ordinària que ha sol·licitatCs per debatre una propos-ta amb què els d’Arrima-das volen desbloquejar la

situació que viu ara mateixla cambra.

Fonts parlamentàries,però, apuntaven que eldesbloqueig no es farà es-perar. Fins i tot assegura-ven que la setmana que veja es podria celebrar un pleque permetés desbloque-jar la situació. És a dir, queo bé la sessió serveix pertriar president o bé la in-vestidura resulta fallida iserveix per posar en mar-xa el compte enrere de dosmesos que podria acabaramb la convocatòria auto-màtica d’eleccions. La ir-

rupció ahir de la GuàrdiaCivil al Palau de la Genera-litat i a les oficines d’Òm-nium Cultural també vaacabar per sacsejar elsànims. Rovira indicavaque, si no s’aconsegueixformar aviat un govern,“tindrem entrades de laGuàrdia Civil, seguiremtenint els del 155 gover-nant en les nostres institu-cions, i qüestions com la dela renda garantida de ciu-tadania seguiran estantparades”.

La CUP, a més, ha dedecidir demà si mantél’abstenció a la investidurao bé la canvia si el progra-ma polític que es negocia apartir de l’acord de JxCat iERC els convenç més queels dos últims esborranys.De moment, els anticapi-talistes sostenen que, si noes replantegen la “gestióde l’autonomia”, no esmouran. El diputat VidalAragonés els convidava,en declaracions a La Xar-xa, a explorar si Puigde-mont i Antoni Comín dele-guen el vot o renuncien alsescons perquè el candidatpugui ser investit per ma-joria simple en una segonavotació. ■

a Els de Puigdemont mantenen la candidatura de Sánchez, que dimarts declara al Suprem, abansde proposar un tercer candidat a La situació es podria desencallar la setmana vinent

E.A. / O.A.-E. / Ò.P.BARCELONA

JXCat i ERC es donen unsdies per desfer el bloqueig

Els diputats de JxCat Josep Rull i Jordi Turull, dilluns al Parlament ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els que haurien detenir pressió són elsque no fan passesendavant per ferefectiva la república”Vidal AragonésDIPUTAT DE LA CUP

“Ells [JxCat] ensdemanaven temps,però el país necessitaun govern efectiu”

Marta RoviraSECRETÀRIA GENERAL D’ERC

1760

07-1

1839

47L

SeràEl grup parlamentari deCatalunya en Comú Po-dem (CatECP) ha recla-mat la creació d’una con-selleria dedicada a femi-nismes, diversitat sexual igènere i que el pròxim go-vern sigui paritari. La di-putada Susanna Segoviava criticar ahir que una

setmana després de lesmobilitzacions del 8-M nos’hagi donat resposta a lesreclamacions de la socie-tat.

Els comuns demanenexplícitament a JxCAT iERC que el pròxim govern–si finalment arriben a unacord per tancar-lo– siguiparitari no només pel quefa als membres que el com-ponen, sinó també en

l’àmbit de les secretaries iles direccions generals.Pel que fa a la conselleria,la portaveu adjunta deCatECP, Marta Ribas, vadir que seria també unamanera de garantir els re-cursos necessaris per tirarendavant polítiques con-tra la desigualtat. Enaquesta línia, el grup im-pulsarà una reforma delreglament del Parlament

per garantir que hi hagiparitat també a la mesa.

També demanen lacreació d’una comissiód’estudi que impulsi políti-ques públiques que millo-rin l’atenció als infants, lespersones grans i els depen-dents; les condicions pro-fessionals dels cuidadors irepartir millor la feina deles cures entre homes i do-nes. Tant en aquest cascom en el de la reforma, elgrup parlamentari dels co-muns parlarà amb la restade grups per aconseguir elmàxim suport i poder tirarendavant les dues iniciati-ves. ■

CatECP reclama unaconselleria de feminismesRedaccióBARCELONA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 2018

161261-1183662L

L’administració de la Ge-neralitat va tancar el 2017amb una xifra de dèficit del0,58% del PIB català, duescentèsimes per sota del lí-mit fixat pel ministeri per ales comunitats, del 0,6%.Així ho indiquen les dadesprovisionals de la Inter-venció de la Generalitat fe-tes públiques ahir, en espe-ra que la Intervenció Gene-ral de l’Estat publiqui lesdefinitives a final de mes,que en tot cas no s’esperaque variïn gaire. És la pri-mera vegada que el govern

aconsegueix complir l’ob-jectiu des que es van co-mençar a fixar límits ambl’aprovació de la llei d’esta-bilitat pressupostària el2012.

En números absoluts, eldèficit del sector públic ca-talà va pujar a 1.297 mi-lions l’any passat, 677menys que el 2016 (1.974milions). Això significa unadavallada de 0,34 punts desdel 0,92% amb què es vatancar l’exercici anterior,que superava un límit mà-xim que aquell any era del0,7%. Des del 2010, any enquè la ràtio de dèficit va as-solir el màxim històric amb

el 4,48% del PIB (9.100 mi-lions), s’han reduït ja 7.803milions en termes abso-luts, amb la qual cosa l’ajustja arriba al 85%.

Si es descompten elsefectes del cicle econòmic iel pagament d’interessos,de fet, els comptes cata-lans van tancar per segonany consecutiu amb supe-ràvit estructural primari.

Més despesa socialLa consecució de l’objectius’explica en gran part pelbon comportament delsingressos, que en conjuntvan créixer en 1.753 mi-lions respecte a l’any ante-

rior, un 7,8%. En especialels que recapta l’Estat(IVA, IRPF i impostos es-pecials, que van augmen-tar en 1.349 milions), peròtambé els que gestiona lahisenda catalana, entreels quals destaquen els296 milions de l’impost so-bre transmissions patri-monials i actes jurídics do-cumentats o els 23 ambquè es va estrenar el nouimpost sobre begudes en-

sucrades. Tot i que enmenys mesura, les despe-ses també van créixer el2017, en 1.182 milions,una xifra que s’explica perl’augment d’efectius do-cents, sanitaris i policials(304 milions), el de despe-sa corrent (328 milions),sobretot la sanitària, i lestransferències corrents(409 milions) a les farmà-cies, l’educació o les uni-versitats. ■

El govern tanca el2017 complint ellímit de dèficita Va situar la xifra en el 0,58%, i el límit era del 0,6% aL’increment d’ingressos va eixugar la major despesa social

Ò. PalauBARCELONA

L’evolució del dèficit de la Generalitat

-4,48-4,11

-2,84

-0,92

-0,58

-2,27 -2,15

-4,48-4,11

-2,66 -2,84

-0,92

-0,58

-2,27 -2,15-

-5%

-4,5%

-4%

-3,5%

-3%

-2,5%

-2%

-1,5%

-1%

-0,5%

0%

-10.000

-9.000

-8.000

-7.000

-6.000

-5.000

-4.000

-3.000

-2.000

-1.000

02010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Milions d’euros Dèficit, % respecte al PIB

FONT: DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA

I D’ECONOMIA I HISENDA /

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

1350

30-1

1842

24T

ANUNCIPer donar compte que per Decret d’al-caldia de data 9 de març de 2018s’han aprovat les bases que regiran lainstal·lació de parades de venda deroses i llibres a Argentona per la Dia-da de Sant Jordi per l’any 2018.

Recursos procedents contra aquestacte administratiu: Si es vol impugnarla present resolució, que posa fi a lavia administrativa, procedeix interpo-sar recurs contenciós administratiudavant els Jutjats Contenciosos Admi-nistratius de Barcelona, en el terminide dos mesos comptats des del diasegüent al de la seva publicació.

Alternativament i de manera potestati-va, es pot interposar recurs de reposi-ció davant l’alcaldia en el termini d’unmes comptat des del dia següent alde la seva publicació.A Argentona

Ajuntamentd’Argentona

178899-1184051L

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 201816 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

8575

19-1

1840

36L

L’abat de Montserratvisita Sànchez i CuixartEl pare abat de Montserrat,Josep Maria Soler, va visitardimecres Jordi Sànchez i Jor-di Cuixart a la presó de Sotodel Real. La trobada amb l’ex-líder de l’Assemblea NacionalCatalana (ANC) i actual can-didat a la presidència i amb elpresident d’Òmnium va tenirlloc al centre penitenciari i So-

ler es va mostrar crític ambels empresonaments dels lí-ders independentistes, a tra-vés de les xarxes socials. Vadifondre un missatge a finalsdel 2017 en què denunciavaque la presó “dificulta la cons-trucció de ponts de diàleg”.L’abat és partidari del dret adecidir. ■ REDACCIÓ

Coratge i unitat. Aquestessón les dues paraules quepoden resumir el discursdel nou president de l’AMI,l’alcalde del Port de la Sel-va, Josep Maria Cervera,que va ser escollit ahir enuna assemblea a Tàrregaon també va participar pervia telemàtica el presidentPuigdemont, que va de-fensar l’èxit “col·lectiu”del referèndum de l’1-O.

Un dels reptes que s’haplantejat Cervera és ei-xamplar la base social a fa-vor de l’independentismedes dels municipis i “conti-nuar treballant amb uni-tat i generositat per ferefectiva la República cata-

lana’’. En aquest sentit, vaadmetre que la ’’incertesaactual pot generar por’’ ique tampoc vol ser un“màrtir ni un heroi” en re-ferència a tot l’ofec judicial

i polític que està orques-trant l’Estat espanyol con-tra polítics i l’administra-ció. “Volen sotmetre i ata-car la cultura catalana imaltracten les institu-

cions”, va reblar, i va avi-sar que l’Estat és “capaç detot” des de les instànciesmés altes, “fins a les clave-gueres’’, el Tribunal Cons-titucional (TC) o la judica-tura. Malgrat aquesta si-tuació de “greu anormali-tat”, amb presos, exiliats iinvestigats, va assegurarque no s’ha de renunciar al“coratge necessari pervèncer les incerteses i allu-nyar la por, com van fermilers de persones l’1-O”.

En la mateixa assem-blea es va aprovar la Decla-ració de Tàrrega, on es vaposar de manifest el reco-neixement a les institu-cions catalanes (Parla-ment i govern) i als seusrepresentants escollits de-mocràticament. ■

RedaccióBARCELONA

L’AMI demana unitat pertreballar per la Repúblicaa L’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, pren possessió com a noupresident a Vol eixamplar la base independentista des dels municipis

El nou president de l’AMI, Josep Maria Cervera ■ ACN

��

�

Palmes i palmonsValls (Alt Camp)Dimecres al matí torna eltradicional mercat de palmesi palmons, un dels més típicsdels que es fan a la ciutat.

�

�Per Sant JosepCastellar del Vallès (VallèsOcc.) Una seixantena deparades seran dilluns a laFira de Sant Josep, que tornaa la plaça d’El Mirador.

��

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 16 DE MARÇ DEL 201832 |

Orenetaarribada,primaveracomençada

Montblanc prendrà diu-menge el relleu a Figueres,per esdevenir així la sise-na capital d’aquest projec-te estrenat per Arenys deMunt el 2013. Segons haexplicat el coordinador dela Capital de la Sardana,Víctor Sallés, “l’essènciaés que no sigui sols un es-deveniment per al mónsardanista, sinó que la sar-dana sigui transversal i es-tigui present en la majoriad’actes que s’organitzen aMontblanc durant totl’any”.

Les activitats de la pro-clamació començaranamb un concert de la Co-bla Ciutat de Girona a les11 del matí a la plaça deSant Francesc, que també

oferirà, a la tarda, el seu es-pectacle El tenor i la cobla.Ja dins l’antiga església,una hora més tard comen-çarà l’acte institucional,durant el qual s’estrenaràuna sardana composta es-pecialment per AlfredAbad per a la capitalitatmontblanquina. També esdonaran a conèixer elspremis Capital de la Sar-dana, que reconeixen per-sones, institucions, pro-jectes i entitats que treba-llen en favor de la dansacatalana. Davant la mura-lla medieval, s’inauguraràun gran monument i unaplaca commemorativa,obra de l’escultor Jordi Fi-gueras.

L’alcalde de Montblanc,Josep Andreu, ha assegu-rat que la Capital “uneixdues característiques de la

singularitat cultural de lanostra vila: la gran impor-tància del patrimoni artís-tic i la vitalitat del teixit as-sociatiu”: “Quan acabiaquest any, voldríem quela petjada de Montblancquedés impregnada en elmón sardanista”, ha dit.

Al llarg de l’anyLa capitalitat té un calen-dari d’actes anual, que esclourà el febrer del 2019amb el traspàs a Perpinyà.D’entre els més destacatshi ha el repte de formaruna anella que encercli to-ta la muralla. Està previstque sigui el juliol vinent,durant l’Acampada Jove.Per aquest motiu, els orga-nitzadors fan una crida “atothom i també a aquestsjoves vinguts d’arreu acol·laborar per tancar-la”.

La muralla, constru-ïda al segle XIV, té un pe-rímetre de 1.402 metresi 30 torres, i sols s’ha en-cerclat un cop, en un ac-te organitzat per l’As-semblea Nacional Cata-lana. Altres actes remar-cables de la capitalitatsón el concert de CrisJuanico el 12 de maigamb cobla i el de RogerMas amb la Cobla SantJordi el 9 de setembre,per la festa major.

Montblanc s’estrena com aCapital de la Sardana 2018aLa proclamació oficial serà diumenge, amb activitats diverses, com ara l’estrena d’una sardana i lainauguració d’un monument aAl juliol, una anella encerclarà la muralla medieval, de 1.402 metres

Maria José RodríguezMONTBLANC

Unes 1.500 persones van fer una cadena humana envoltant la muralla, en un acte organitzatper l’Assemblea Nacional Catalana, l’any 2013 ■ J.C. LEÓN

310 ANYS ENRERE

Els gegants del Pi,protagonistes perSant Josep Oriol

Gastronomia, aiguatermal i salts de pont

Les Avançades de Sant Joan iel riu Ebre tornen a ser aquestcap de setmana els escenarisprincipals per fer remuntar laciutat 310 anys enrere i com-memorar el Setge de Tortosa,un dels episodis més sag-nants de la guerra de Succes-sió. La tercera edició d’aques-ta recreació històrica, que re-unirà una seixantena de re-creadors, vol promoure, d’unamanera pedagògica, la culturai la història locals. ■

A CALDES DE MONTBUI

El Pallars recuperales costellades al’aire lliureEl Consell del Corder del Pa-llars Jussà promou la Grancostellada del corder del Pa-llars aquest cap de setmana ales barbacoes de la comarca.Amb la idea d’incentivar elconsum de carn de corder, undels motors econòmics de lacomarca, l’Ajuntament deTremp ha posat en marxa unainiciativa per animar la gentdel Pallars a recuperar les tra-dicionals costellades a l’airelliure. ■

A BARCELONA

La festa de Sant Josep Oriol,de fet la festa del barri del Pi,envairà del 17 al 25 de març lesplaces i els carrers que envol-ten la basílica de Santa Mariadel Pi, amb l’epicentre de lesactivitats el dia 23 de març,diada del sant. Les festes in-clouen actes de tot tipus, sem-pre amb la cultura popular itradicional com a element in-dispensable i amb els gegantsdel Pi com a protagonistes debona part de les activitats. ■

El Mercat de l’Olla i la Calderad’aquest cap de setmana ésl’acte central del programaFem bullir l’olla (del 17 al 25 demarç). La vila termal celebra-rà la 10a edició del mercatd’artesans i gastronòmic méssingular del territori català,dedicat als productes de laterra. En aquesta edició, escuinaran llenties en les calde-res i cigrons en l’olla més grande Catalunya, amb aigua ter-

Una seixantena derecreadors alSetge de Tortosa

DES DE TREMP

mal i llenya. Durant el mercat,s’instal·laran un centenar deparades pel centre històric i elvisitant podrà gaudir de tallersfamiliars i espectacles infan-tils de temàtica gastronòmicao assaborir altres grans platsde la cuina a través de les“tastaolletes”. La gran novetatd’enguany és l’estrena de l’ac-tivitat de L’anada de l’olla de laFira, amb salts des del pontde Can Rius. ■

La carn de corder és undels motors econòmics de lacomarca ■ AJ. DE TREMP

cfarreResaltado

16DLLE