Columnade

Trajà

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)Alumna: Virginia Pinel

Professora: M Assumpció Granero Cueves

Fitxa Tècnica

AutorMestre d’obres de Trajà o, potser, Apol·lodor de Damasc (no se sap segur)

Comitent L’emperador Trajà (98-117 dC)

FuncióColumna commemorativa amb relleus. Commemoració de la victòria de l’emperador Trajà contra els dacis

Cronologia Entre els anys 107 i 113 dC

Estil Art romà. Alt imperi

Material Marbre de Paros

Tècnica Talla

Dimensions Alçària fust: 29’78 m. Amb la base: 39’83 m. Diàmetre: 4 m

Localització Fòrum de Trajà (Roma)

1) La monarquia etrusca (753-509 aC).

Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics).

Periodització 2) La República romana (509-31 aC).

3) L’Imperi romà (31 aC-476 dC)

La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.

La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:

ALT IMPERI (31 aC-193 dC). BAIX IMPERI (193 - 476 dC).

Context històric

REPÚBLICA(509-31 aC).

IMPERI(31 aC-476 dC).

-753 Fundació llegendària (Ròmul).- Roma conquesta el Latium (domini etrusc).- 7 reis: Ròmul (fundador) , Numa, Tul·li, Tarquini Prisco, Sevi, Tul·li i Tarquini Superb).- Primeres institucions (Senat).- Lluites amb ciutats veïnes.- Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC).

- Senat i cònsols. - Patricis i plebeus.- Diferents magistrats.- Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs).- Comença expansió per Mediterrània: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental.- Guerres civils final República.- Triumvirats. - Fins s. III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc.- Entre ss. III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà d’època republicana (SÍNTESI de CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS i HEL·LENÍSTICS).

- Fundat per Octavi August (31aC-14dC).- ALT IMPERI (ss. I-III).- Dinasties (Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina...).- Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques.-S’arriba a la màxima expansió territorial.- BAIX IMPERI (III-476) art romà tendeix a la monumentalitat, però també a un cert esquematisme d’influència oriental i a la introducció de representacions simbòliques d’origen cristià.- Divisió de l’Imperi: Teodosi (395).- Cau Imperi romà occident a causa impuls dels huns. - 476 Ròmul August darrer emperador.

3 ETAPES

MONARQUIA(753-509 aC).

Context històric

Cronologia

Trajà (98-117 dC)

Etapa d’auge de l’imperi: ALT IMPERI. L’emperador Octavi August va instal·lar un nou sistema anomenat Principat ja que el títol d’emperador es corresponia amb el de príncep. Al llarg d’aquest període es succeïren un gran nombre d’emperadors, com ara Trajà. Destacat per:

• La conquesta de la Dàcia en l’àmbit militar.• La construcció d’edificis públics. El fòrum de Trajà.

El mercat de Trajà. La columna de Trajà. 1r emperador nascut a Hispània (Trajà, Adrià i Teodosi). 113 començà campanya victoriosa contra els parts (Armènia, Síria i Mesopotàmia), integrant-los a l’imperi. Tornant d’aquesta campanya va morir prop del Mar Negre (117). Just abans de morir adoptà el nebot Adrià, que el succeí en el tro.

Context històric

Comitent

Estàtua de Trajà (Galeria Borghese), Roma.

Context històric

Sota el mandat de l’emperador Trajà, s’amplien al màxim les fronteres i s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.

Fòrum de TrajàLocalització

Context històric

Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma imperial, Apol·lodor de Damasc, que també dissenyà el Panteó d’Adrià. Aquest últim ordenà la seva mort, l’obligà a suïcidar-se.

Obres d’Apol·lodor foren: el pont sobre el Danubi, els mercats del Quirinal, les Termes de Trajà, la columna commemorativa, alguns li atribueixen el Panteó d’Agripa.

Trajà també feu reformes polítiques i importants construccions a Roma. Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts, com el que feu sobre el Danubi per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, amfiteatres...

Context històric

Localització

Columna de Trajà

Localització

Context històric

Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí i Viminal

Marcus Ulpius Traianus

Localització

Context històric

Temàtica i finalitat

Commemora les gestes romanes en les dues guerres contra els dacis (un poble de l’actual Romania):

•101-102 dC•105-107 dC

Únic monument que ha quedat pràcticament intacte al fòrum de Trajà.

És una narració continua en espiral amb detalls molt realistes:

• Diferents accions que l’exèrcit va dur a terme com:• Construcció de ponts fins a la batalla definitiva.

La història es desenvolupa de baix a dalt. Comença amb la representació humanitzada del Danubi al pas de l’exèrcit romà. El llenguatge és metafòric en algunes parts, tant en la representació dels déus, com per exemple en la del Danubi, reproduït com un ancià.

La columna es divideix en dues parts. A la part baixa trobem la primera guerra, distingida de la segona part per les victòries de l’emperador Trajà escrites a un escut. De la meitat cap a dalt narra la segona guerra contra els dacis i les celebracions dels funerals de l’emperador. Les dues seccions estan separades per la personificació de la victòria.

Temàtica

Temàtica

Es creu que el relleu va estar totalment policromat.

Segona guerra dàcia 105-107.

Figura de la deessa Victòria entre dos trofeus.

Primera guerra dàcia 101-102.

Descripció formal

Dibuix reproducció del fòrum de Trajà.

Commemorativa: important victòria militar de Trajà a la Dàcia. Es va realitzar per honrar l’emperador i les seves conquestes.

Funerària: cambra mortuòria per a les cendres de l’emperador i la seva muller.

Propagandística: ressaltar la força de Roma i el poder de l'emperador.

Sense oblidar la voluntat expressada en la inscripció d’assenyalar l'alçada del turó, que havia ocupat el seu lloc i havia estat desplaçat pel fòrum.

Malgrat el seu caràcter heroic, el relleu expressa també sentiments negatius, com el dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts.

Però ressalta les virtuts de l’emperador, que el presenta magnànim, mostrant que la pietat dels vencedors és superior a l’orgull de la victòria.

Triple finalitat

Finalitat

Servia de sepulcre per a l’emperador, de fet, a la base del monument hi havia dins una urna d’or les cendres de l’emperador. Era habitual l’ús de columnes, encara que de menors dimensions, com a monument funerari, però no dins el recinte urbà ja que dins les ciutats les lleis romanes prohibien els enterraments.

Després de la mort de Trajà, el 117, el Senat va votar que les seves cendres fossin col·locades dins d’una urna d’or en la base de la columna (avui no hi són).Segons la documentació renaixentista, el Papa la va regalar a una família noble andalusa que tornà les cendres a Sevilla, on havia nascut Trajà.

1. Eclecticisme. L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobretot, de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes.

2. Pragmatisme i funcionalitat. Té un gran realisme, en contraposició a la bellesa ideal grega, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.

3. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... També les escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.

4. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. 5. El tema predilecte són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar no a un

ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social.6.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu.7. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs.

Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie. Les mides solen ser superiors al natural. Té preeminència el punt de vista frontal. Les estàtues estaven policromades, al menys fins el segle II dC.

8. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.

9. L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

Característiques generals art i escultura romana

Descripció formal

Columna triomfal o commemorativa És un suport vertical, de marbre, de secció circular, que s’aixeca sobre un pedestal.

FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà.

ESTRUCTURA: grandioses columnes exemptes amb tres parts:

3 PARTS

a) Basament o pedestal.

b) Fust que solia tenir la part exterior decorada amb un relleu continu en espiral (helicoïdal), i que explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi.

c) Remat, a la part superior, amb l’estàtua del personatge o heroi al qual es dedicava la columna.

De vegades, disposava d’una escala interior per accedir a la part superior.

Descripció formal

La columna es troba als fòrums imperials de Roma, en el centre d’un espai quadrat, rodejada per la basílica Úlpia, les dues biblioteques trajanes (grega i llatina) i el temple del Diví Trajà al fòrum de Trajà, obra d’Apol·lodor de Damasc (112 dC).

Descripció formal

La columna s’inaugurà el 113, quan s’obriren el fòrum de Cèsar i el temple de Venus Genetrix, restaurats per Trajà.

Fòrum de Trajà.

Context històric

Localització

Està formada per una base en forma de dau sobre la qual descansa el fust amb tambors de marbre de Luni (Carrara), coronat per un capitell dòric.

Descripció formal

• Fa 29’78 m d’alçària només el fust.• El fust amb la base fan 39’83 m.• Té un diàmetre de 4 m.

Fust de cent peus romans (29,78 m), 12 tambors de marbre de4 metres de diàmetre.

Capitell dòric.

Base en forma de dau amb una cambra interior i una escala de caragol, que puja fins a la part superior.

Coronada antigament per un àguila, desprès l’estàtua de bronze de Trajà, i actualment per la de Sant Pere (des del segle XVI).

Descripció formal

L'estàtua de bronze original de l’emperador fou substituïda, el 1588 per una de Sant Pere, per ordre del papa Sixt V.

Escala de caragol de 185 esglaons.

Cambra interior.

Descripció formal

Per il·luminar-la per dins van obrir unes espitlleres que, en algunes zones, han espatllat el disseny dels relleus, la qual cosa indueix a pensar que en un primer moment no estaven previstes.

Espitlleres.

Descripció formal

A la llinda de la porta es troba la inscripció de dedicatòria a Cèsar Nerva Trajà, flanquejada per dues Victòries.

La següent inscripció es troba al basament de la columna:

SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF

MAXIMO·TRIB·POT·XVII·IMP·VI·COS·VI·P·P· AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS

MONS·ET·LOCVS·TANT<...>IBVS·SIT·EGESTV

S

Traduït:

El Senat i el poble romà a l’emperador César Nerva Trajà August Germànic

Dacic, fill del diví Nerva, pontífex màxim, tribú per desenasèptima vegada,

emperador per sisena vegada, cònsol per sisena vegada, pare de la pàtria, per a

mostrar l’alçada a la que arribava el turó i el lloc ara destruïts per a obres com

aquesta.

Descripció formal

Les quatre cares de la base estan decorades amb panòplies, és a dir, conjunt d’armes i arreus militars conquerits als enemics, i sobre aquesta base hi ha un plint decorat amb llorers.

Descripció formal

El fust consta de 17 tambors que de llarg, si despleguéssim la seva forma en espiral, mesurarien 200 m. S’ignora la tècnica emprada per a la col·locació del tambors de marbre, tal vegada, es va usar la politja.

Tambor

Descripció formal

La seva estructura en espiral i l’escala de caragol li garanteixen flexibilitat i estabilitat.

Descripció formal

Tota la superfície lliure del fust està completament decorada amb baix relleus amb temàtiques de les guerra amb els dacis i el funerals de Trajà.

Descripció formal

• 2500 figures (l’emperador més de 60 vegades).

• Composició amb un realisme popular.

• Hi ha seqüència temporal (150 episodis se succeeixen sense solució de continuïtat, enllaçant una escena rere l’altra).

• Així moviment i dinamisme presents en tota l’obra, que varien d’intensitat segons l’episodi.

• Certa il·lusió espacial, però no una perspectiva correcta.

Descripció formal

• La utilització de diferents tipus de relleu aporta llums i ombres que dóna vivacitat, i la figura de l’emperador apareix més grossa en perspectiva jerarquitzada.

• L’altura de la franja del relleu va augmentant a mesura que s’allunya del terra (des de 0’89 a 1’25 m).

• Per l’estil narratiu se la denominada l“epopeia en pedra” i, actualment, “film en marbre”.

• Es pensa que la columna era policromada, encara que avui en dia no es conservi cap resta. • És el relleu més llarg que s’esculpí en l’antiguitat.

Descripció formal

Pel detallisme i una narració molt acurada, la gran delicadesa en el treball de les figures i les enginyoses solucions estilístiques és una obra mestra de l’art escultòric: representacions d’edificis, d’armes dels legionaris, eines de treball… El Danubi con un vell.

Descripció formal

Rostres expressius i realistes (l’emperador més de 60 vegades, sempre amb perspectiva jerarquitzada).

Parlant a les tropes abans de la segona guerra dàcia.

Descripció formal

Detallisme. Expressió dels sentiments.

Descripció formal

La sensació de profunditat s’aconsegueix donant grandàries diferents a les figures, i també pel joc de llums i ombres.

Descripció formal

Inici del relleu amb el pas de l’exèrcit pel Danubi protegits per Neptú.

Descripció formal

Estendards de les legions.

Sacrifici de Trajà abans de la batalla.

Trajà parlant als soldats.

Pont.

Descripció formal

Animals pel sacrifici.

Carro amb ballesta.Pretorians marxant.

Descripció formal

El treball de les legions (construccions de calçades, edificis, forts...).

Descripció formal

Legionaris davant d’un fort, treballant... Dones dàcies torturant captius romans.

Escena de batalla.

Descripció formal

Els dacis.Descripció formal

Decèbal repartint verí als seus.Suïcidi del rei dels dacis.

Descripció formal

Descripció formal

Descripció formal

La mort de Decèbal, el rei dels dacis. Còpia del Museu d’Història de Bucarest.

Descripció formal

Descripció formal

En definitiva, és una valuosa informació sobre l’exèrcit romà (armament, vestimenta, tècniques de guerra) i tècniques constructives, ja que els soldats apareixen fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com hem vist.

També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la vegetació, els habitatges... I sobre els enemics (dacis).

Motlles de guix que reprodueixen els relleus (Victòria and Albert Museum, Londres).

Descripció formal

La columna de Trajà no té precedents directes, encara que la narració en relleus ja ha estat utilitzada en altres moments, per exemple en els frisos d’alguns temples o altars tant grecs com romans. Les columnes amb relleus també les utilitzaren els egipcis.

Model i influències

Descripció formal

Però, encara que a Roma ja existia la columna com a monument commemoratiu, aquesta columna va ser innovadora en l’aspecte que mai s’havia disposat damunt un fust una banda que dicorr en sentit helicoïdal fins al capitell (una mena de cinta escultòrica que s’enrosca en el fust de la columna).

La columna trajana serà precedent d’altres columnes com ara la d’Antoni Pius i la de Marc Aureli (romana), i la Columna de Vendôme (neoclàssica del segle XIX).

Columna de Marc Aureli (180-192), Roma Columna de Vêndome (1806), París

Model i influències

Columna de Marc Aureli (180-192), Roma.

Model i influències

Columna de Vêndome (1806), París. Aixecada per Napoleó per commemorar la batalla d’Austerlitz.

Model i influències

Església de San Carles Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach (1716-1737).

Model i influències

• http://www.slideshare.net/juanadolfogoldin/columna-de-trajano-presentation• http://www.slideshare.net/guest015446/05-columna-trajana• http://www.slideshare.net/idelalmamia/columna-de-traj-2474877• http://www.slideshare.net/mcarmearanda/columna-de-traj• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-i• http://www.slideshare.net/baldufa8/roma-arquitectura-ii• http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm• http://www.stoa.org/trajan/•Tema visual escultura romana per M Assumpció Granero Cueves.• Fitxa de text realitzada per l’alumna Cristina Alejos de 2n batxillerat A (curs 2009-10).

Bibliografia

Columnade

TrajàHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)Alumna: Virginia Pinel

Professora: M Assumpció Granero Cueves