176 AC TORRE DE SANT FRANCESC - Andratx PORT D'ANDR… · Els seus orígens es remunten a l’any...

IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

AM176Torre de Sant FrancescArquitectura militar 1738-S. XXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 7676903DD4777N0004JS

CODI. AM176NOM. Torre de Sant Francesc

ADREÇA. C/ Rodriguez Acosta, 9CODI POSTAL. 07157

S'haurà de conservar íntegrament el bé catalogat així com totes les

parts que l'integren.

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. PARCEL·LA.

COORDENADES UTM.

AUTORIA. Felipe Ramírez de AvellanoCRONOLOGIA. 1738-S. XX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Torre de defensa

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Gran torre de defensa amb alcoves adossades tranformada en un edifici residencial particular entremitgeres. Antigament es situava en primer línia del Port, però amb l'adossament d'un buc d'habitatges al costat de ponent, la torre només es visible al carrer Rodríguez Acosta. Aquesta situació en una petita parcel·la en pendent i la seva funcionalitat original condiciona la seva ubicació i alineació desenvolupant una volumetria poligonal constituida per una volum principal de planta quadrada amb dos pisos i porxada, encara que aquest darrer pis podria ser modern. La base presenta un perfil atalussat i en el conjunt apareixen dues cornisses molt gruixades que divideixen la part atalussada de la ortogonal (en blanc) i aquesta del pis superior destinat a porxo (en ocre). La part superior està rematada per una coberta a quatre aigües de teula àrab. Els acabats exteriors junt amb el sòcol d’aplacat de pedra viva cobreixen totalment l'obra original.La façana original del conjunt correspondria a la que mira a la mar i trobariem el portal d'accés original al primer pis, però és el lloc on es troba adossada la nova construcció. Per tant les façanes que es poden veure són els posteriors, on destaca la façana del costat sud, que correspon al parament original que es pot veure en la seva totalitat. En aquesta façana degut a l’ús actual s’han disposat diferents obertures a cada planta (un portal i finestra a cada una d’elles), les quals segueixen una certa composició amb un eix central que organitza els portals flanquejat per un al costat oest que estructura les finestres. La façana est presenta menys obertures, col·locades de forma desordenada , i unes escales adossades a la planta baixa que van fins l’accés situat a un nivell superior -i a un cos adossat que continua el color i pràcticament l’alçada de la torre. El volum adossat al costat nord no presenta cap element singular per protegir, no obstant la seva façana consta dins la zona de servitud de protecció al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la Llei de Costes.No s'ha pogut accedir al interior per tal de comprovar sí encara es conserven elements de la torre original. Però les fonts documentals ens indiquen que fou reformat buidant la planta baixa per crear una nova alçada, es va esbucar la volta del pis per tal de rebaixar l'alçada junt amb l'escala de caragol per permetre la construcció al terrat d'una porxada amb pilastres que sustenen la coberta a quatre aiguavessos. Obtenint així un habitatge de tres alçades, i un terrat superior. Aquestes fonts documental també ens informen que l'amplada dels paraments és d'un 6.5 m encara que al presentar una forma atalussada i situada baix el nivell del carrer l'amplada pot ser d'un 8 metres, junt amb l'existència baix la terra d'una cisterna o dispòsit d'aigua modern.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4


HISTÒRIA.

Els seus orígens es remunten a l’any 1739, any on podem documentar la finalització de les obres i la seva beneïda per part de les autoritats. Es creu que fou construïda pel gremi de pescadors d’Andratx dins les seves propietats que tenien al port just en el lloc conegut com “Les Alcoves”, i més tard donada al Ministre de Guerra. Va sofrir certes modificacions al llarg del temps fins al moment que tenim documentat per la descripció de l’Arxiduc, on menciona la seva estructura amb talús a la planta baixa finalitzada amb una cornisa semicircular dins la façana, que diferenciava la planta baixa de l’únic pis que era on dormien els torrers, cobert per volta de canó amb les parets a plom i on es situava la porta d’accés amb arc de mig punt orientat cap a Mestral. Al pis superior, separat per una altra línia d'imposta semicircular, s’ubicava una petita garita que servia, a la vegada, tant com magatzem com accés al pis inferior. Finalment, va ser subhastada el 25 d’abril de 1867 per un preu de 150 pessetes de l’època, com edifici d’un únic pis amb una construcció de carreus en estat deteriorat ocupant un espai de 64 m2.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic

AM176Torre de Sant FrancescArquitectura militar1738-S. XXProtecció. Integral

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·APARICIO PASCUAL, A. (2002). La Torre de Sant Francesc (port d'Andratx). Referències històriques (s.XVIII-XXI). Estudis Baleàrics nº 70 71 (juny 2001-gener 2002). Pag. 105 - 116. Palma. Institut d'Estudis Baleàrics. Govern de les Illes Balears.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades déstudis locals dÁndratx. Palma: Ajuntament dÁndratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.

·GONZÁLEZ DE CHAVES ALEMANY, J. (1986). Fortificaciones costeras de Mallorca. Palma: COAIB.

·HABSBURGO LORENA, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (1983). Torres y atalayas de Mallorca. Palma. Ed. Olañeta.

·OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'Ahir. Colecció Imatges d'Ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma

.PUJOL BOSCH, A.(1995/1996) Alguns indicis sobre la història de la indústriaa Andratx: 183?-1960. Estudis Baleàrics

·RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col·lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'Andratx.

·RAMON, M (coord). (2008). Estampes marineres del Port d'Andratx.

·SEGURA SALADO, J. (2003). Cuatro forltalezas del Puerto de Andratx (Mallorca). Castillos de España, nº 130 (págs. 30-37).

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

INTERVENCIONS PREFERENTS.

Retirada del cablejat i dels trams horitzontals de canals. Obres tendents a la recuperació de la composició, estructura i construcció originals, i supressió dels cossos adossats que emmascaren el volum i desvirtuen la lectura de la verticalitat de la torre, en origen exempta.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc


PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna


DOMINI PUBLIC MARÍTIMO TERRESTRE.

La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat

en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i

accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les

instal·lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d’acord

amb el què s’especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7


ConservacióConsolidacióEsbucamentEstudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.Des de l'any 2009 hi ha realitzada una demanda de protecció sobre aquest bé immoble al Consell Insular de Mallorca com a B.I.C. encara sense resoldre.

Catàleg del Patrim


PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.


OBSERVACIONS.

Els usos en la zona de servitud de protecció s’ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la

Llei de Costes, havent d’estar els usos permesos en aquesta zona, amb l’autorització de l’òrgan competent

de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret

1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10


PÀGINA 5 de 6


DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11


Catàleg del Patrim


PÀGINA 6 de 6


176 AC TORRE DE SANT FRANCESC - Andratx PORT D'ANDR… · Els seus orígens es remunten a l’any...

Documents

Transcript of 176 AC TORRE DE SANT FRANCESC - Andratx PORT D'ANDR… · Els seus orígens es remunten a l’any...