7/29/2019 19 - juliol -2008

1/19

1

3a poca - nm. 19 - juliol 2008

Editorial

A voltes amb la crisi.

s evident que el mn est cada vegada ms globalitzat, ms comunicat, de maneraque el que passa en una part del mn, i ms si s una zona d'influncia econmica opoltica, tard o d'hora ens afectar. Aix s el que est passant amb la crisi que tenima sobre. Fa vuit o nou mesos, quan ens arribaven notcies dels EUA que hi havia bancsi sobretot famlies amb dificultats de poder donar resposta als seus compromisosfinancers, ens semblava que tot plegat era molt lluny. La realitat ens ha portat a la

7/29/2019 19 - juliol -2008

2/19

2

contaminaci o al mimetisme del que passava en els influents EUA i es varen donarels primers signes de crisi a bancs del Regne Unit, i s'obria el debat de si ens afectariao no a la resta de la Uni Europea. Una altra vegada, la realitat ens ha demostrat que,en economia, tot sol estar relacionat i aquella incipient crisi de les subprime (leshipoteques per sobre del seu valor real de l'habitatge), ha anat entrant en el mercat

britnic, tot i que, val a dir, no ha afectat l'economia europea en general. La UniEuropea segueix tenint unes variables econmiques que no denoten desacceleraci.Per contra, a l'Estat espanyol ja fa temps que es donaven smptomes d'alentiment delmercat immobiliari, que s'han agreujat per la tendncia a la baixa del preu del dlar ila puja dels tipus de prstec entre els bancs, a ms de l'encariment del preu delpetroli i dels aliments.Tot aquest paquet de fets ha provocat una retenci del diner en circulaci i de lainversi que afecta l'economia productiva. En el cas de l'estat espanyol i tamb aCatalunya, s'ha vist afectada de ple la construcci i, per extensi, la venda

d'habitatges, amb les conseqncies que ens podem imaginar de prdua de llocs detreball. Aquesta mateixa realitat es dna tamb a les nostres contrades de l'Empord,ja que s una zona de notable dependncia de la construcci, a ms de la previsiblereducci de turistes alemanys, francesos i anglesos, a causa de la sensaci de crisi itamb a destins ms barats. s d'esperar que, amb les mesures que ha pres el governi que haur d'anar prenent, juntament amb la recuperaci de la confiana delsciutadans i la collaboraci dels bancs, es pugui convertir l'actual desacceleraci cap

a una situaci destabilitat econmica. Esperem que entre tots sapiguem escurar

aquest mal temps econmic.

Consell de redacci

Notcies

Premi Europeu de Periodisme sobre

lAmpliaci Europea.El jove Joan Serra i Montagut, de 22anys, net de torroellencs i molt vinculata la nostra vila, ha guanyat aquest premi,per Espanya. Ha estat convocat per laComissi Europea sota el lema Ampliaels teus horitzons i dirigit a estudiants ia professionals del mn de lacomunicaci, amb edats compreses

entre els 17 i 35 anys.Larticle li ha valgutaquest guard per laseva original i

personal aproximacia lampliaci de la UEcom a entitatpacificadora iestabilitzadora. El treball es titula Elsponts de Fidan i ha estatpublicat a larevista universitria El campus delAutnoma. Narra la histria de la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/serra1.jpg','',450,540,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/serra1.jpg','',450,540,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/serra1.jpg','',450,540,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

3/19

3

ciutat de Mostar i del seu pont, StaraMosta, a Bsnia Hercegovina.

Estrena a Can Quintana del filmdocumental Costa Brava, la mirada del

viatger.Antoni Mart estren la producci, CostaBrava, la mirada del viatger, amb textosde Narcs-Jordi Arag. Una exhaustiva

recerca dimatgesli ha permsreflectir la

transformacisoferta des dels

anys vint fins alsseixanta, a partirde la mirada depersones foranesque mostraven

com era el paisatge.Lestrena coincideix amb el centenari dela publicaci a La Veu de Catalunya de

l'article de Ferran Agull titulat Per laCosta Brava, que acab per batejar-lamagistralment. La projecci fouprecedida per unes paraules dAntoniMart, de Josep Maria Ruf, regidor deCultura, dAntoni Roviras, director delMuseu, de Roger Zamorano, ponent deCultura de la Diputaci i de Narcs-JordiArag, que foren molt aplaudides pel

pblic que omplia de gom a gomlauditori.

Pla de millora del transport pblic delBaix Empord.La segona fase del pla englobarTorroella de Montgr i Pals, quequedaren exclosos de la primera fase, imunicipis de l'interior de la comarca.

Leix principal de lactuaci ser laconnexi dels autobusos amb l'estacide tren de Fla, aix com la comunicacientre els municipis d'una mateixa zona

d'influnci

a. Algunsdels

serveis elsuniran amb

l'hospitalcomarcal

de Palams, ja que la millora deltransport pblic amb els centreshospitalaris ns una de les prioritats.

La comunitat musulmana de Torroellade Montgr compra al polgon la fincaper a la nova mesquita.Ja van fer una primera paga de 200.000euros per adquirir un terreny de 1.903m2 al polgon de Torroella i traslladar-hila mesquita que servir tamb com a

centreislmic. Laresta delpreu espagar entresterminis.La comunitat ha demanat a cadamembre el sou d'un mes i construiran la

nau del centre islmic, que ser obert atothom, quan tinguin ms recursos.

Laigua del Ter: solidaritat, complimentde la llei o espoli.Shan produt una srie desdevenimentsque reflecteixen el creixent malestaroriginat per la forma com sha gestionatla sequera.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/4.jpg','',450,303,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/4.jpg','',450,303,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/4.jpg','',450,303,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/3.jpg','',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/2.jpg','',450,570,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

4/19

4

- Els alcaldes dels 25 municipis del BaixTer, convocats per lAjuntament deTorroella de Montgr, debateren sobre lasituaci d'espoli de qu s objecte elriu, i acordaren reivindicar una soluci

definitiva a la falta de cabal del Ter, peltransvasament a Barcelona, situaci queno ha millorat amb les ltimes pluges.- Els ajuntaments del Baix Ter unaquarantena, les comunitats de regants il'Agncia Catalana de l'Aigua han acordatcrear una comunitat d'usuaris d'aiguaamb lobjectiu dautogestionar l'aqferdel Baix

Ter,sempred'acordamb l'ACA.- L'alcaldedeTorroellade Montgr, Joan Margall, va destacar:

hem estat a punt d'arribar a un puntcrtic i quedar-nos sense aigua. Ipublic un ban per convidar a assistir a lamanifestaci a Girona, en defensa delTer.- Per facilitar lassistncia, l'Ajuntamentva posar un servei gratut d'autocars a laseva disposici. En la mateixa lnea shanposicionat altres alcaldes del Baix Ter.

- Unes 2.000 persones es van manifestara Girona per denunciar l'estat en qu estroba el Ter, reclamar el retorn d'aigua alriu i posar fi al transvasament abusiu capa Barcelona.Esperem que un estudi ms aprofundit iconsensuat condueixi, dacord amb lalegislaci vigent, a una racionaldistribuci i utilitzaci dels escassos

recursos hdrics, sense que porti greusperjudicis econmics ni la mort del riuTer.

Campanya dajuda demergncia a

Myanmar.L'Ajuntament de Torroella de Montgr hadestinat 8.000 euros a la campanyad'emergncia i reconstrucci de la zonaafectada pel cicl Nagris. Segons vaacordat el Consell de Solidaritat iCooperaci, donades les poquesfacilitatsque troben

en ladistribucidels ajutsles ONGinternacionals, aquesta ajuda es far arribar a travsde Creu Roja que disposa all dunadelegaci que, al ser del propi pas i

estar all ja ubicada, podr actuar ambmajor eficcia.

La recerca ecolgica a les illes Medes i lacosta del Montgr tindr la central alMuseu de la Mediterrnia-CanQuintana.El departament d'Ecologia de laUniversitat de Barcelona i l'Ajuntament

de Torroella de Montgr van firmar elconveni per impulsar la recercaecolgica ales Medes ila costa delMontgr. Laseva centralsubicar alMuseu de

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/5.jpg','',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/6.jpg','',450,313,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/6.jpg','',450,313,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/6.jpg','',450,313,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/7.jpg','',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/6.jpg','',450,313,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/5.jpg','',450,338,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

5/19

5

la Mediterrnia. La Universitat deBarcelona fa ms de 30 anys queinvestiga a les Medes, es faranprogrames de formaci i la universitatpodr utilitzar el museu tant per divulgar

les recerques realitzades com per deixarcpia dels treballs fets.

L'Ajuntament vol fer un prquing al'Estartit i la renovaci de l'enllumenatpblic de Sobrestany.Han comenat els trmits per convertiruna finca d'equipaments situat al carrerEivissa de l'Estartit en prquing, dins un

conveni amb l'empresa Giropark, quegestiona la zona blava del municipi. I, peraltra part, l'Ajuntament ha demanat a laGeneralitat poder utilitzar l'ajut atorgatdins del Pla nic Obres i Serveis del 2007

per a lareforma dela plaa de

Sobrestanyper a larenovaci

del'enllumenatpblic daquest nucli.Respecte a la reforma de la plaa, espreveu fer-la, per es reconsiderar elprojecte perqu sigui menys costs (tun pressupost de 296.000 euros).

L'Associaci Turstica de Pals vol elmunicipi fora del Parc Natural delMontgr.L'Associaci ha demanat al Departamentde Medi Ambient de la Generalitat queexclogui Pals dels lmits del Parc Naturaldel Montgr, les Medes i el Baix Teradduint quatre raons fonamentals:

- Inclou quasi tota la platja de Pals, espaija protegit per la Llei de costes.- Condiciona el futur de la zona de RdioLiberty quan no hi ha cap argument niestudi que justifiqui que en formi part.

- Pel seu impacte econmic negatiu, jaque podria provocar la prdua decentenars de llocs de treball i eltancament dindstries i empreses.

- Per laprdua

didentitatde Palsdavant de

Torroella deMontgr, municipi competidor amb elseu propi turisme.

CCOO convoca vaga indefinida en elservei de recollida d'escombraries deTorroella de Montgr.Reclama l'equiparaci salarial dels

treballadors torroellencs de l'empresaFomento de Construcciones y Contratasamb altres poblacions, com araPalafrugell. L'Ajuntament va alertar quedemanar responsabilitats si no es

compleixen els serveis mnims ordenats

pel Departament de Treball i, en tal cas,sollicitar intervenir subsidiriament perminimitzar els efectes. La mediaci aTreball entre empresa i treballadors vaacabar sense acord. I els treballadors vanoptar, en assemblea, tirar endavant ambla vaga i deixar de fer els serveis mnimsdesprs de denunciar que alg jas'encarrega de fer la neteja i que

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/9.jpg','',450,228,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/8.jpg','',450,301,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

6/19

6

s'estava vulnerant el dret de vaga. Desde l'Ajuntament es nega que s'hagi fetcap neteja encoberta i ha publicat unban on sindica que lincompliment delsserveis mnims sest agreujant per una

colla dactes vandlics; tamb ha dictatun decret per al restabliment delsserveis mnims.

La Policia Nacional, els MossosdEsquadra i les policies locals fan unabatuda en una desena de casesocupades per immigrats al BaixEmpord.

La batuda es va efectuar en els municipisde Palafrugell, Palams i Torroella deMontgr, per detectar immigrats ensituaci irregular i van escorcollar unadesena d'edificis (cases abandonades,naus, antigues fbriques...) on resideixeno es refugien. Es van identificar desenesde persones i van acabar a la comissaria

dels Mossos d'Esquadra de la Bisbal untotal de 17 persones. La brigadad'estrangeria de la Policia Nacional vaincoar expedient d'expulsi contra deudels detinguts, majoritriamentmarroquins.

Sis museus pblics s'uneixen percollaborar i han constitut la Xarxa de

Museus de la Costa Brava.El Museu del Mar de Lloret de Mar, elMuseu de la Mediterrnia de Torroellade Montgr, el Museu d'Histria de SantFeliu de Guxols, el Terracota Museu dela Bisbal d'Empord, el Museu del Surode Palafrugell i el Museu de la Pesca dePalams han constitut aquesta xarxa per

aprofitar la nova situaci prevista en elnou pla de museus de la Generalitat.

Inauguraci a Can Quintana de lamostra Screen body's del fotgraf Joan

Comalat .Dins del tercer cicle Mar-Art de CanQuintana es va inaugurar l'exposiciScreen body's. Colors i cossos del

Mediterrani, queva comptar amblactuaci dunamodel que, sota ladirecci de Joan

Comalat,evolucionava

banyada per laprojecci dunafilmaci en qu la

llum i els colors modelaven el seu cosamb matisos i formes originals.Lexposici cont una quarantena de

fotografies en les quals el cos humperd la seva forma per adquirir-ne unaltra, inesperada i original.

Les festes de Sant Joan a Torroella deMontgr i lEstartit. A Torroella.Alsjardins de John Lennon sha fet, unany ms, la rebuda de la flama del

Canig. Flama que

recorda quelcom queno podem oblidar ique tenim el deuremoral de mostrar atots els que conviuenamb nosaltres:lexistncia en elpassat i lesperanaen el futur de

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/12.jpg','',292,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/11.jpg','',450,635,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

7/19

7

Catalunya. Seguidament tingu lloc lacelebraci de la revetlla de Sant Joan enla nit ms curta de lany.Cinc dies de festa a lEstartit. Realmentho han estat, des del divendres 22 al

dimarts 26, amb una muni depropostes: FIRA ESOTRICA - CANTADADHAVANERES I CREMAT - GRUPSMUSICALS - MSICA DE BALL -ESPECTACLE DE MSICA, FOC iPIROTCNIA - ACTUACI DELSCASTELLERS DE FIGUERES - CERCAVILAamb GRALLERS, GEGANTS DE L'ESTARTITi ELS CAPGROSSOS I AUDICI DE

SARDANES amb la Cobla Cadaqus.

XXVI Festa del barri de Fora Portal.Un any ms sha celebrat la Festa delbarri de Fora Portal amb una munidactes entre els quals destaquem elberenar i lespectacle infantil Vivint delcuentu, laudici de sardanes amb la

Cobla Foment del Montgr, el concert iball de nitamb

lOrquestraBlanes, el

concertamb La

GranjaMakabra i Kabula Bab,la missa i el

dinar de germanor i la cantadadhavaneres.Felicitats!

Presentaci del llibre i obertura delexposici a la Casa Galibern de laFundaci Mascort.A la Fundaci Mascort es va presentar elllibre Audcia i delicadesa. El moble deTorroella de Montgr i lEmpord (1700-

1800) de Mnica Piera Miquel i esproced a lobertura al pblic delexposici de mobles torroellencs, ambel mateix ttol del llibre ja esmentat.Una i altre amb

un evidentinters per atots els quegaudeixendaquestatemtica iespecialmentper als quesom i/o residim

a la nostra vila, pel que significa derecord i valoraci dun passat que nopodem oblidar.

Homenatge als deportats republicansespanyols a Mauthausen.Es van celebrar al camp de concentracide Mauthausen (ustria) el actes anuals

dhomenatge als deportats a aquestcamp pel rgim nazi durant la SegonaGuerra Mundial. Ho van ser ms de setmil republicans espanyols, entre ells elpare de la torroellenca Pilar Cabratosa,que hi va morir.Van assistir a aquest homenatgerepresentants de lAssociaci TriangleBlau, que dedica els seus esforos al

manteniment de la memria histricaenvers els deportats republicans alscamps nazis. De Torroella, hi anaren PilarCabratosa, la seva filla Maria Pilar Torr iel membre del consell de redaccidEmporion, Jordi Bellapart.

Personatges Torroellencs

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/14.jpg','',450,539,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/14.jpg','',450,539,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/14.jpg','',450,539,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/14.jpg','',450,539,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/13.jpg','',450,301,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

8/19

8

Els partidaris de larxiduc

Carles

Jaume Bassa

Lany 1700 va morir sense descendnciael rei dEspanya Carles II. Enmig de granspressions, havia nomenat hereu Felip V,nt del rei de Frana Llus XIV. Un altrepretendent era larxiduc Carles, fill delemperador dustria. Poc desprsesclat la guerra de Successi, que vaenfrontar Frana i Espanya amb limperi

Austrac i els seus aliats Anglaterra iHolanda.El setembre de lany 1701 el rei va jurarels privilegis de Catalunya, i a loctubreva anar a Figueres per casar-se ambMaria Llusa de Savoia, queprobablement va desembarcar a Roses.El Consell de Torroella va fer muntargurdia al Cap de la Barra, i quesarreglessin els camins que menaven aFigueres.

Tot semblava anar de primera. Per Felipva nomenar virrei de Catalunya unpersonatge desptic, que va ignorar imenystenir els costums del pas i vaprovocar rebuig. Molts catalans esmalfiaven: els Borbons no semblaven

acceptar els drets dels seus sbdits, i era

clar que larxiduc Carles tindria un altretarann.El 1705 comena la revolta dels catalans.El mar de 1706 entren tropes francesesa lEmpord per anar contra Barcelona,

per sn rebutjats prop de Girona.Acampen a Verges i a Torroella. Compassava cada vegada que hi havia unaocupaci militar francesa o espanyola,tant li fa, els pobres habitants de lanostra vila es veien obligats a donarsostre i menjar als soldats, a les dones ifills que anessin amb ells, i al bestiar delexrcit. Pagar i callar. I patir.

Torroella ja shavia decantat perlarxiduc Carles, a qui el consell anomenael rei nostre senyor, mentre qualifica detropes enemigues els soldats espanyols ifrancesos. La Universitat (governmunicipal) adopta una posici clara, comtamb els sacerdots, els religiososagustins i alguns senyors benestants.

A larticle del mes passat vaig citaralguns torroellencsde bona posici,com Antoni Mart,que va comprartots els bns de lacasa Llobregat, i elseu fill Francesc

Mart, casat ambMaria Miquel i deMir, pubillapropietria de latorre Mirona (desprs torre Martina).La filla de Francesc Mart i de MariaMiquel i de Mir es va casar amb MariPags, el qual era partidari molt fervorsde larxiduc Carles i molt conegut

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/arxiduc_carles_2.jpg','',338,498,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/arxiduc_carles_2.jpg','',338,498,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

9/19

9

daquest. Es creu que si larxiduc hagusguanyat la guerra i resultat reidEspanya, Mari Pags shauriaconvertit en un personatge polticamentmolt important. Lamentablement per a

ell, no va ser aix.Un altre gran partidari torroellenc deCarles va ser el gendre de Mari Pags,Josep Lpez i Ferrer, que novament permatrimoni va esdevenir propietari de latorre Martina i de la casa Llobregat.Josep Lpez era tan addicte a larxiduccom el seu sogre i, a causa de les sevesidees, que ara qualificarem de

catalanistes, es va canviar el nom perdir-se Lopes.Amb el cognom de Lopes, quatregeneracions de torroellencs varenmantenir la propietat de la casaLlobregat. Es tractava dun casalmajestus, un dels edificis msrellevants de Torroella, amb un magnfic

pati dotat darcades solemnes i unsbellssims finestrals gtics al primer pis.Va ser enderrocat per construir elCinema Montgr.Durant tota la guerra, les anades ivingudes de gran nombre de soldatsdun i altre exrcit varen causar gransperjudicis i desordres a la vila. Finalment,amb motiu duna gran ofensiva francesa,

bona part de les tropes varen serallotjades a lEmpord i varen ocuparTorroella durant gaireb tot un any.Quan es preparava una gran batalla propdel Ter, va morir lemperador dustria iaviat, lany 1714, va acabar la guerra.Torroella com tot Catalunya va pagarcar el seu enfrontament al rei. La nostravila va ser castigada a pagar una

contribuci desproporcionada per alsseus recursos i va haver de vendre elMirador a la famlia Carles (1716), ihipotecar la torre Ponsa.

Exrcits

Joan Surroca i Sens

Evitem caure en el parany de pensar-nosque els exrcits sn lencarnaci del malen una societat angelical. Els exrcits snla viva expressi de lestat social general:

pura decadncia. Posem un exemple: eldel BBVA, un banc potent que tparticipacions accionarials (en algunscasos arriba al 50%) a indstries militarscom Ibrica del Espacio, Hisdesat, Indra,Inmize i CESCE. Algunes daquestesindstries aeronutiques i de lespai ambaplicacions militars exporten part dels

seus productes a pasos com Rssia, onels drets humans no sn pas respectats.He parlat amb fora gent indignada perla poca aplicaci de la molt proclamadaLlei de dependncia. Diuen que no hi hadiners. No s cert. Amb el cost de tresmssils Tomahawck es poden edificar

dues escoles infantils. Un tanc Abrams

7/29/2019 19 - juliol -2008

10/19

10

equival a cinc centres culturals. No s uncaprici massa car comprar avionsEurofighter que valen 25.000.000 ? UnF-22 (sense armament) t un cost de110.000.000 . Lavi invisible B-2 s el

ms car: 1.900.000.000 . Una fragata F-100: 600.000.000 . Un portaavions ambpropulsi nuclear: 3.200.000.000 (noms amb el cost dun daquestsportaavions es podrien construir 667escoles!). Qualsevol daquests estris tun elevat manteniment i necessita depersonal altament especialitzat... Si noparem els peus als capricis militars, ens

trobarem que no hi haur diners per agaire res: els hospitals es privatitzaran,les escoles deixaran de ser pbliques i jaen parlarem, de com aniran les pensions,daqu uns anys.Per poder gaudir dels nostres avantatgessocials necessitem fer negocis bruts,sense miraments. Un 43% de les

exportacions darmes espanyoles van apasos empobrits i alguns daquestspasos estan en conflicte armat. Israel sun bon client espanyol i ja sabem com

gastaaquest

armament(bombardeig sobre els

assentaments civils

palestins,sobre el

Lban lany 2006 i sobre una centralnuclear a Sria el 2007). Espanya venarmes a pasos considerats com dels mspobres del mn: Burkina Faso, Angola,Kenya i Mauritnia. Espanya ven armes a

pasos en situaci delicada com Filipines,Indonsia o Sri Lanka. Espanya venarmes a pasos on els drets humans sntrepitjats com Indonsia, Kenya,Singapur o Tailndia. Espanya ven armes

a pasos enfrontats com lndia i elPakistan.El Ministeri de Defensa espanyol acabade presentar un pla amb 185 objectiusper esmenar les carncies delsexrcits. Alguns dels gran programesmilitars en curs hipotequen lerari pblicfins a lany 2025. Els militars volen avionsno tripulats, satllits potents, etc. No

ens deixem entabanar quan ens volenvendre que els exrcits sn tils per a lesmissions de pau. Mentida pura i dura. Laidea de les tasques humanitries s unpretext per legitimar el que svergonys. Noms cal veure el resultatde la desastrosa intervenci a Iraq. Desde linici de la invasi, lany 2003, sumen

ja ms de 600.000 els iraquians morts acausa duna guerra provocada per lacobdcia del petroli. Res ms. Comjustifiquem aquestes morts, els ferits idanys collaterals? s que ja no tenimconscincia?Que es morin 60.000 persones cada dia acausa de la fam i que tamb diriamentel mn es gasti 3.000 milions de dlars

en armes intils (en el millor dels casos)sense que hi hagi gaires protestes, s unsenyal evident que hem perdut el queens distingia dels animals irracionals.

Jubilacions

Montserrat Blai i Alabau

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/b2.jpg','',450,360,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

11/19

11

Aquest final de curs de lIES Montgr haarribat amb dues jubilacions: la de laMerc Bays i la den Jaume Hugas,desprs dhaver-se dedicat durantquaranta anys a ensenyar i a educar.

La Merc, de Sant Jordi, va estar moltsanys exercint de mestra a lescola deVerges. En Jaume va estar molts anys alescola de Bellcaire, el poble on viu.Tots dos, amb laplicaci de la reforma iamb els nous estudis dESO, varen passara treballar a linstitut, ara fa 10 i 11 anysrespectivament, i s aqu on he tingut lasort de poder compartir la feina amb

ells.Cadasc en la seva especialitat: la Mercdes de les matemtiques, en Jaume desde la llengua catalana, han tingut moltclar que el seu ofici era, a msdensenyar, el dacompanyar i ajudar acrixer i avanar uns nois i noies en

plena

efervescnciaadolescent quenecessiten

tenir, en elsseus mestres iprofessors, unsbons referents iells ho hansigut.

La Merc i enJaume han

estimat la seva feina, han estimat elsseus alumnes i han estimat el seu centre.Han fet molts anys de tutors i han estatuns bons tutors. Preocupats percadascun dels seus alumnes, han confiaten ells; interessats pel bonfuncionament del centre, shan implicat

en les tasques de coordinaci; obstinatsa construir un mn una mica millor, handonat sentit al seu ofici i han ajudat atrobar-lo als que hem estat companysseus; sempre amb el convenciment que

per educar cal anar junts a aconseguiraquells objectius que ens hem proposatperqu creiem que sn possibles.A la Merc i a en Jaume no els hanespantat elsreptes quecada dia ensofereix aquestofici

densenyar ieducar, tot alcontrari, elshan afrontatamb dignitatdia a dia,sense queixar-se i amb un

somriure sempre a punt per oferir acompanys i alumnes.Amb aquestes ratlles els vull agrair elsanys treballats al nostre institutensenyant i educant tants nois i noiesdel nostre municipi i dels municipisvens, i a la vegada aprenent dells. Bensegur que tamb portaran tot el que hanaprs a cadascun dels mbits on es

mouran. Grcies i que pugueu gaudirmolt anys de la jubilaci.

Les figueres

Merc Pags

Lany 1941 la meva famlia i jo vam

estrenar una casa a Ull. Se lhavien fet

7/29/2019 19 - juliol -2008

12/19

12

els meus pares amb molts treballs. Lacasa on vivem, darrendament, cadatemporada havia de patir lesinundacions daquells anys quan esdesbordava el Ter. Les inundacions ens

perjudicaven molt. Un any, ho recordovagament, van haver de treurens decasa amb una barca, vam haver de sortirpel balc. Va ser impressionant! Desprsde tantes dificultats, els meus pares vandecidir deixar aquella casa, que no eranostra, i fer-sen una a lera que tenem,en un lloc en qu no arribaven mai elsaiguats. Els que jo recordo eren

dramtics: camps, horts i carreteres, aixcom totes les cases de la part baixa delpoble, inundats per laigua del Ter anyrere any, fins que es van construir elsembassaments i, ms tard, les motestota vora del riu. Aquest va ser el

principal motiu pel qual el 1941 la meva

famlia i jo estrenssim casa.

El meu pare va plantar dues figueres enun pati que hi tenem, molt gran, una alcostat de la casa i laltra al costat delpou. La meva preferida era la del costatde la casa. Les figueres eren molt petites,

no devien fer ms de 30 cm de contorn,com un pal amb una petita capadaformada per quatre branques molt benrepartides. A lestiu van fer una bonaquantitat de fulles i uns quantsbranquillons, que els donaven un certaire de vivor, denergia, de ganes decrixer. Les dues figueres sarrelaren b,sense dificultats ni contratemps. Van

passar els anys, els seus i els meus.

Les soques de les figueres es van anarengruixint, es van fer ms fortes, lesbranques ja donaven bons fruits, i tenienun fullatge esps i abundant: eren unsarbres bonics i tenien una certaelegncia. Les figueres ja eren prou

capaces daguantar el meu pes, i ms itot. Jo ja hi podia pujar per abastar elsuculent fruit en el seu temps de llavor.Aix s que em vaig acostumar a pujar ala figuera del costat de la casa cada diadesprs de dinar, per assaborir lespostres que moferia generosamentaquest arbre. Masseia en una de lesseves branques i experimentava un gran

plaer enfilada en un lloc que ara emsembla tan incmode. Qu puc dir? Mhisentia tan b, que vaig agafar el costumde pujar a la figuera encara que no hihagus fruits. Era el meu rac preferit,all em semblava estar en un llocreservat on poder fer confidncies...Quantes coses de la meva joventut, fins itot de la meva adolescncia, recordo

7/29/2019 19 - juliol -2008

13/19

13

haver pujat a compartir amb la figuerafins a una edat que em fa vergonya deconfessar! Durant aquests anys vaigpoder-li explicar moltes histries,algunes que em feien feli i daltres que

mentristien. Parlava a la figuera de lesmeves illusions, dels meus petitsfracassos... i tenia la impressi quemescoltava, que em comprenia, quemera fidel, pacient, acollidora,silenciosa. No tenia cap amiga que hohagus estat ms.Ara la figuera ja t 65 anys, jo ja en famolts que no hi pujo, per quan la veig,

la miro amb simpatia. Com jo, sha fetvella, t les

branquesmolt

gruixudes ila socaplena de

monyons,

algunsdalguna patacada que ha rebut, daltresli han sortit amb els anys. La seva soca stan gran que ni dues persones podenabraar-la; fa uns tres metres depermetre i t unes arrels impressionantsclavades a terra de manera que seriamolt difcil arrancar-la; s duna potnciaenvejable. Les seves branques tenen un

gruix de metre seixanta, i la seva aladas de mal calcular segurament que ambprou feines en trobarem una altra quese li pogus comparar en tot el nostreEmpord. Per tant jo com la mevafamlia continuem menjant lesbonssimes figues que, a pesar dels anys,puntualment la figuera ens ofereix quans el temps.

Segurament que, tot i la seva vellesa ique ja se li han mort algunes branques,la figuera em sobreviur una colladanys, i no s que jo ja em vulgui morir,per aquests arbres tenen una vida molt

llarga. Jo la miro amb gust, com ho fariadavant un bonic quadre, escoltant unabona msica o admirant un paisatge. s,per a mi, una obra dart de laNaturalesa!

Homenatges a la vellesa

Vicen Fiol

A Ull, diumenge dia 25 de maig, vamcelebrar el XVI Homenatge a la Vellesa.De fa anys i panys que, en molts poblesde les nostres contrades, senorganitzen; als orgens molts es feienamb el patrocini de la Caixa. El fet sque abans i ara, amb formes diferents i

programes diversos, es fan moltshomentages a la vellesa.No he llegit mai una valoraci daquestshomenatges, mai una crtica objectiva idesapassionada. Es fan i sha acabat. Noser jo qui vulgui canviar les coses. Pers que gosar apuntar algunsinterrogants.-A vegades em pregunto si elshomenatges a la vellesa no sn untranquillitzant de conscincia. Durantlany no homenatgem la gent granamb un tracte quotidi afectus itendre, ens descuidem que existeixen, iun cop lany, vinga, una gran festassa enla qual sn els protagonistes i desprs defet lhomenatge, tornen a anar de rac

en les cases o ens els geritrics.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num19/figuera1.jpg','',450,338,1,0);

7/29/2019 19 - juliol -2008

14/19

14

-Les formes de convivncia han canviatmolt. Abans convivien diversesgeneracions en una mateixa casa. Aixavui s impensable. Per... i aquestaseria la pregunta: el collectiu de gent

gran ocupa un lloc, el seu lloc, en laconvivncia familiar? La trista realitat nos que els fem un solemne homenatgeun cop lany i desprs tornen a lamonotonia dels asils, geritrics, o siestan en condicions al seu pis?-Ledat mitjana de la vida ha pujat

moltsssim. Durem molt, potser massa.Paral-lelament sha allargat tamb laqualitat de vida?. Goso plantejar, en tomolt baix, aquesta qesti: en la novasocietat que hem de construir, no caldriarenunciar a tant consum, a tantbenestar, i trobar noves formes deconvivncia, nous espais, per a un encaix

en aquesta nova societat de joves i vells?

O potser ja ens est b aix i no cal tocarres. Deixem-ho estar, que encara hoespatllarem ms. Per tot i aix,insisteixo: no haurem de viure mssbriament i aix ens deixaria temps per

a humanitzar ms la vida i possibilitariaque els collectius de joves i vellstrobessin noves formes de convivnciaque la farien ms enriquidora?Em permeto acabar amb aquella frasetan repetida i que voldrem que no fosun tpic: ms que anys a la vida, nocaldria afegir vida als anys?

Mauthausen

Jordi Bellapart

Lestiu de 1938, poc desprs de lannexidustria al Tercer Reich, en el termemunicipal dun petit i bonic pobletaustrac, de nom Mauthausen, al costat

del Danubi, shi va comenar a construirel camp de concentraci que portaria elnom daquest poble i que esdevindria undels camps dextermini ms terribles,per prpia voluntat de la SS.A Mauthausen es van comenar adeportar antifeixistes alemanys iaustracs, per a partir de 1940ingressaren polonesos, sovitics,francesos, iugoslaus, italians, txecs, grecsi ms de set mil republicans espanyols.Tamb hi foren deportats membres deles brigades internacionals,homosexuals, gitanos i sobretot jueus.La ra per ser portat a Mauthausen eratreballar. Els seleccionats com a tils peral treball treballaven com a esclaus a la

pedrera que hi havia al costat del camp.

7/29/2019 19 - juliol -2008

15/19

15

La majoria ho feren fins a la mort. Elsque dentrada o com a conseqnciadaquell treball inhum eren consideratsno tils, sels eliminava sensecontemplacions, amb un tret al cap,

estimbant-los per lescala de baixada a la

pedrera (lescala de la mort), o a lescmeres de gas. A vegades no feia faltaeliminar-los, morien malats, de gana, defred o denyorana.Els set mil republicans espanyolsdeportats a Mauthausen havien lluitat ala Guerra Civil espanyola i havien trobat

refugi en territori francs. Desprs delocupaci de Frana lany 1940, forenarrestats per les tropes alemanyes ideportats al camp de concentraci deMauthausen. Val a dir que molts dellsestaven lluitant com a soldats voluntarisamb lexrcit francs.Lassociaci Triangle Blau, amb seu aFigueres, dedica els seus esforos apreservar i difondre la memria histricadels republicans que perderen la vida aMauthausen. Amb motiu del 63aniversari de lalliberament del camp perles tropes nord-americanes, el 6 de maigde 1945, aquesta associaci vaorganitzar un viatge de visita al camp ide participaci als actes dhomenatge a

tots els deportats.

El pare de la torroellenca Pilar Cabratosava morir a Mauthausen, concretament aGusen, un dels camps auxiliars al costatdaquest. La seva filla M. Pilar Torr i jo

mateix vam assistir a aquests emotiusactes als quals vrem portar una cartadadhesi de lalcalde Joan Margall. Aaquest acte, hi van assistir unes vint milpersones de ms de trenta pasos.Al trepitjar aquest lloc i al veure encaracom alguns supervivents, ja molt grans,reten homenatge als seus companysassassinats i reviuen els terribles records

de la seva estada al camp, el cor setencongeix i s difcil aguantar lallgrima que vol rebrollar dels teus ulls.Acabes per sobrepassar aquellaevidncia perqu et sembla impossibleque lhome pugui arribar a tanta maldat.Per la realitat s all. Unes 200.000persones de tots els pasos dEuropa

varen ser deportades a Mauthausen itractades de la pitjor manera que un serhum pugui imaginar. 81.534 hiperderen la vida: homes, dones i nens.Homenatjar-los s mantenir viu el recordde tants patiments i evitar que puguiressorgir la barbrie humana imposadapel nazisme o pels rebrollsdintolerncia, insolidaritat i terror que

imposen rgims i governs, disfressatsamb altres caretes per que encara avuimaltracten, omplen presons i assassinen.

Les filles del Nil

Ricard Juli

7/29/2019 19 - juliol -2008

16/19

16

Membre de les societats catalanesdArqueologia i EgiptologiaEls recorreguts per la histria snsempre, al marge de la informaci que

transmeten, gratificants, ja que ensdonen l'oportunitat de distreureincrementant coneixements per acomprendre el cam pel qual ha transitatl'evoluci de la humanitat.Avui, poca en la qual sembla que lasocietat que ens envolta (si b no tota)va apropant-se als drets del ssershumans sense diferenciacions de sexe,

crec que hi ha un captol moral decompliment inexorable que es potresumir molt breument: la igualtat entrehome i dona.En aquest sentit val la pena donar unaullada a alguna de les societatspretrites en les quals, per raonsdiverses, aquests drets estaven ben

delimitats.s veritat, per, que s un temacomplicat ja que en el transcurs delssegles la pressi social, dins la qualpodrem incloure actituds religioses,sovint repressives i conceptes units alexpressi de la fora fsica, varen anardelimitant el "territori" de la dona almanteniment de la llar i la maternitat.

Aix, donar plaer sexual al mascle, parirfills, tenir cura de lalimentaci il'habitacle familiar i, si cap, treballar enlabors camperoles que no feien altracosa que agreujar la seva situaci, hanestat les constants que encara en elpresent continuen marcant lestatusfemen.

Cal, doncs, conixer fins on la histria il'arqueologia han proporcionatinformaci, un pas, una naci amb unteixit social estructurat en funci d'unentorn favorable: Egipte = Kemet (la

terra negra).Les dones de l'Egipte faranic, res ms

adient, penso, que anomenar-les LESFILLES DEL NIL, tant en la seva vessant

aristocrtica (reines, princeses, nobles),com les d'identitat desconeguda persser membres del poble del "dia a dia ",varen gaudir d'uns drets que avui moltesdones de l'actual societat estan lluny defruir.Si ens fixem en el primer estament,malgrat que no tots els egiptlegs hicoincideixen, noms cinc dones varenarribar a ocupar el tro d'Egipte com a reio fara, aquesta diferncia de titulacive donada perqu fins a la dinastia XVIIIno es va fer d'us com el nom de fara,que significava: LA GRAN CASA, abanssanomenava rei.

Merneit, Nitocris, Escemiofris(Sobekneferure), Hatshepsut i Tausert,corresponents a les dinasties I, VI, XII,XVIII i XIX, sn exemple que, encara queno freqentment, una dona podia

accedir al punt zenital de la pirmide

7/29/2019 19 - juliol -2008

17/19

17

social. Intencionadament, no est inclosaen aquest grup Clepatra, ja que com adescendent d'Alexandre el Magne el seuorigen era macednic.Curiosament, la dona de sang real o

pertanyent a la noblesa devia tenir mslimitades les possibilitats de triar marit,ja que del seu matrimoni depeniafreqentment la continutat de la famliareial. Aquest fet era molt menysimpositiu per a les del poble, perqutriar parella, divorciar-se, rebre llegats,establir demandes, fer testament i en elcaptol de professions triar la d'sser

metge, eren oportunitats al seu abastconsiderades normals en l'Egipte dara fa5.000 anys.Aquests sn alguns dels factors quevaren diferenciar les dones egpcies deles d'altres civilitzacions posteriors comla grega, la romana i la medieval, en lesquals l'ham i l'esquer de la idealitzaci

les va reduir a un espai de smbol que lesva anar ofegant progressivament. Unavegada ms, doncs, el llegat de l'anticEgipte, al marge de la sevamonumentalitat arquitectnica, dnaproves dhaver estat un exempled'avenos socials absolutament vigentsen el temps que ens ha tocat viure.

Obres consultades:Historia del Egipto faranico JosepPadrCrnica de los faraones Peter A.Clayton

A l'aguait del nostrepatrimoni

No farem res? Lescut dels Pons de lany1584, al mol vell, ja s bot de les

heures. Fotos de gener, mar i de maigdaquest any 2008.

Crida a la collaboraci

Racons que cal millorar. Feu-nos arribar

les vostres fotografies!

Els joves escriuen

Any Rodoreda:

Com est la meva nena preciosa? Comhas dormit aquesta nit? Per la caretaboniqueta que poses... molt b. Com va

anar ahir a la tarda amb la mainadera?Segur que aquella mainadera de malamort no et va ensenyar cap paraula deles que li vaig dir, a veure comprovem-ho, pa-p, ma-m... pa-llu-fo? Aix thaensenyat? Avui mateix, quan vingui farque la despatxin... I ara per qu et posesa llagrimar? Vinga, per la nena msboniqueta del mn no la far

dues narracions inspirades en

lestil de Merc Rodoreda

La mainadera

Mart Ruf i Sals

7/29/2019 19 - juliol -2008

18/19

18

despatxar... Mira que bo, et dic aix i japares de plorar, no et confonguis, quesc jo la teva maroneta no ella. Dacord,doncs men vaig a preparar-te la llet peresmorzar.

(6 minuts desprs)Aqu tens la lleteta, no te la beguis que sino et far mal la panxona, vinga, seguimpracticant, pa-p, ma-m... no, pallufono, pa-p, ma-m... pallufo no, pa-p,Ma-m... pallufo? I torna-hi amb aquestaparaula a veure si haurem de prendremesures amb la mainadera que etcuida... no, no et posis a plorar una altra

vegada, no passa res, per aquest cop hodeixarem passar. Vols que texpliqui dequ parlvem ahir jo i les senyoresmentre menjvem dolos vainilleta ixocolateta? Doncs tho explicar,parlvem dels nostres maridets queestan de vacances a Granada. La senyoraTeresa no parava de dir que el seu marit,

per mi, el senyor... ms lleig del poble,era el millor; finsque nosaltres lihem parat el carrodient-li el quetothom sabiamenys ella, que elseu maridet li vafer el salt amb la

senyora Conrat. Iha marxat a casanegant-ho tot. Tu no lhas de fer mai elsalt, o el que s el mateix posar lesbanyes a la nineta dels ulls rodons comcastanyes?. Ui, em sembla que ja haarribat la teva mainadereta perquacabo de sentir el timbre de la porteta,vaig a obrir i a dir-li que tensenyi pa-p i

ma-m i no aquesta paraula tan lletjotade pa-llu-fo.

Damon

Berta Pags i Massot

Bon dia, destjadia una ampolleta daiguaamb gas ped empodtar. s possible...?Necessito molts dnims ped ferlentdevista de tdeball que mespedaavui... s. Vull tdeballarde cangud. Ja sque s una mica estdany, ped s que

nhe tingut cada una, de feina, quequedadiapadat. Midi, fa un any ben bojo tdeballava de guia al museu daqu alcostat i ensenyava als tudistes tots elsquadres, escultudes, vdeos i dacons delmuseu. A mi, la feina magdadava molt,pedqu tot aix de la pintudamimpressiona. Ped al cap dun mesdestar al museu, el meu cap em va dir

que havia debut queixes dels visitants,que deien que no mentenien compadlava. Jo em vaig sodpdendde molt,pedqu jo els explicava amb moltacladedat, ped vaig decidir esfodad-mhi ms pedqu no es queixessin. Pedal cap de quinze dies em van fer fodasense motiu. Dudant lpoca que vaigestar a latud vaig conixer una noietaaddisada i dielleda que es deia Laia. Vamanar a viude junts a un pis sense jaddque donava a un edifici molt alt. Al capdun temps vaig tdobar la feina devenedor denciclopdies a domicili. Emva dudar tdes mesos, pedqu encadaque jo ho expliqus molt b, ning encompdava mai cap. Fa cosa de quatde

mesos, vaig comenar a treballar com a

7/29/2019 19 - juliol -2008

19/19

19

caixer de supedmedcat, el Lidl, sap quins? Doncs all vaig dudar gaideb tdesmesos. Jo ja mhavia acostumat a aquellambient caddegat i a estar ddet dudanttot el dia i, s, com ja deu haver

endevinat, em va venir a veude el cap delsuped dient-me que als clients elscostava entendde el pdeu a causa de lameva maneda de padlar. En totes lesmeves feines, ped, sempde he sigutdivertitpedqu la gent diu quan em sentpadlar. O sigui, que la feina amb els nenspetits mha danar b ped foda. Veu,vost tamb diu!

FET i FUMUT...!

Cinema i EspectaclesEstrenes del mes de juliol

La pellcula del mes: Cosas queperdimos en el fuego