Butlletí informatiu i d’opinió Vila de CoponsGener de 2005 número 19 / Butlletí / Full municipal / Calendari 2005

19

Sumari

3 Editorial

4 ElmolídelMig

6 MemòriesdeJosepBertran

8 Diàspora

9 ErnestAltésescultor

9 Totparlantamb...AssumptaMuset

10 IVFestadelsTraginersiNegociantsdeCopons

10 Lacultura

11 Lafesta

12 IniciativaJazzCopons4tconcurs demúsicajazzdeCatalunya

12 JosepM.Adell,directordeJAM4deRàdio4

13 ElconcursdeCopons:unabonainiciativaambJazz

14 Eldirectorgenerald’arquitecturaipaisatgeaCopons

15 MúsicasimfònicaaCopons

15 ToniGuix,pinturesal’oliidibuixosaploma

15 FestaMajord’estiu2004

16 RenomsdeCopons:elcarrerÀngelGuimerà

18 Ladansaorientaloladansadelventre

19 Visitadelconsellerdemediambient Sr.Milàal’AltaAnoia

19 TrobadadegegantsicapgrossosaCopons

20 Projected’artproductiu

21 JosepGuinovart

22 Resumd’activitatsiactes

23 ElConsorciperalaPromocióTurísticadel’AltaAnoia prenunanovaempenta

24 Olordegasolina

25 FutbolClubCopons

26 Caminadesderesistència

28 L’escanyapobres

29 Serveimeteorològic

30 Elnostreracóverd

30 Romaní

30 Escorciaga

31 Elsreconeixes?

31 Telèfonsd’interès

31 Fed’errates

32 Arxiufotogràfic

But

lletí

info

rmat

iui

d’op

inió

Vila

de

Cop

ons

Edi

ta: A

junt

amen

tde

Cop

ons,

Àre

aM

unic

ipal

de

Cul

tura

Àng

elG

uim

erà,

8,0

8281

Cop

ons,

Ano

ia,T

el.9

380

900

00F

ax:9

380

900

13C

orre

u el

ectr

ònic

:cop

ons@

diba

.es

Dis

seny

i m

aque

ta:E

SPA

IGR

ÀF

IC,I

gual

ada

Dip

òsit

lega

l: B

-757

1-96

Tira

tge:

1.0

00e

xem

plar

s

Pub

licac

ióp

eriò

dica

/D

istr

ibuc

ióg

ratu

ïta

Imat

ge p

orta

da:D

iàsp

ora

Foto

:Elis

enda

Mer

cada

lSeg

ura

Equ

ip d

e re

dacc

ió: J

ordi

Ber

tran

,Pep

Col

om,A

dela

Mas

,Xav

ier

Mar

tí,S

alva

dor

Lliró

,C

arle

sM

as,A

rant

xaP

rieto

,Núr

iaP

ons,

Ram

onS

erra

,Dan

ielG

arci

aiT

oniM

arim

on.

Els

art

icle

spu

blic

ats

aC

amíR

alr

efle

ctei

xen

sola

men

tl’o

pini

óde

lsa

utor

s,n

ofo

rços

amen

tla

del’

Aju

ntam

ent.

Ajuntament de Copons

19

Any nou, Camí Ral nou. El butlletí canvia poc a poc, respectant l’estètica primera, introduint una nova imatge paral·lelament a la dinàmica d’aquests darrers anys a Copons, la millora de serveis necessaris per a la vida moderna però conservant l’encant dels racons i l’entorn de Copons. Així com l’ Escultura Diàspora trenca radicalment amb el concepte que molta gent té d’una escultura: una representació d’una imatge real, una modernitat a vegades difícil d’entendre, però que ja forma part del nostre paisatge.També assumim el contrast dels carrers tranquils que per la festa dels traginers i negociants porta milers de persones a voltar i admirar el nostre poble transportant-los per un dia al segle XVIII. Per això, tot canvi és bo si enriqueix perquè és símbol de progrés.Com sempre, sense la col·laboració desinteressada de la gent que escriu, no seria possible la continuïtat d’aquest butlletí, que no te més pretensions que informar i opinar lliurement.

Editorial

� �

Apunts d’història

Apunts d’història

Localització: el molí es troba situat a lariba esquerra de la riera Gran, als aforesdeCopons.S’hiaccedeixpelcamíde lesBasses,passatelmolíibassadelMadora,iauns200metresdelnucliurbàendirecciónord,apeudecamíialabandadreta.

Tipus de molí:fariner

Circuit hidràulic: el molí prenia l’aiguajustpersotadeldesguàsdelmolídelComú.Mitjançant una mina que discorre en partpersotadelcamídelesBasses,l’aiguaeraconduïdaalabassasituadaalapartposteriordelmolí.Delabassanomésquedalliuredevegetacióunapetitapart–laquetocal’edifici;larestahaestatcolonitzadadejoncsivegetaciód’ai-guamoll.Noéspossible,pertant,l’observa-ciódeparetsdetancadelabassa.PerlesexplicacionsdePereTomàsBasorasabemqueaquestabassaeralamésgrandelstresmolinsqueestrobenatocardelnucliurbà:ambl’aiguaqueembassavaespodiagairebéomplirduesvegadeslabassadelMadoraicalienduesbassesdelmolídeDaltperomplirlabassadelmolídelMig.

L’aiguapassa,atravésd’undesguàsdelabassasituatalaparetdelsud-oest,alsrecsdelshortsquehihapersotadelmolídelMig.Al’extremdelabassa,atocardel’edifici,estrobal’embocaduradelcupqueproporcio-navaal’aigualapressiónecessàriaperquèatravésdelacanalfesmoureelrodetsituatalcarcabàdelmolí.Perunaminasituadaalasortidadelcarcabà,l’aiguaesconduïapersotadelcamídelesBassesfinsalabassadelmolídelMadora.

Descripció de l’edifici: edifici de plantarectangular,de15,5metresd’ampladaper23,30metresdefons.Téuncosafegitdeplantarectangulara lasevapartposterior.Constadecarcabà,plantabaixa,pis,golfesicobertaaduesvessants.Alafaçanaprinci-pal,orientadaalsud-oest,hihaduesportes:lamésmeridionaldónaaccésa lasaladelesmolesil’altra,aunespaiques’haviafetservircomatrulld’oli.Albrancalesquerre

El molí del MigAnna Micaló i Aumedes, Josep M. Vila i Carabasa, Jordi Amigó i Barbeta Extret del Quadern Científic i Tècnic de Restauració Monumental, 11Editat per l’àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona

delaprimerad’aquestesporteshihagrava-desenbaixrelleuleslletresROT.Lasaladelesmolesésdeplantarectangularde4,50metresd’ampladaper7,50metresdefons.Elpavimentnoésperceptible,jaqueestrobacobertperlarunacaigudadelspissuperior,golfesicoberta,aixícomperlavegetacióquehihacrescut.Aquestasalas’il·luminaatravésd’unapetitafinestraprotegidaambreixadellangardaix,situadaalcostadretdelaportaprincipaldelmolí,icomunicaambeltrulld’olipermitjàd’unaaltraportainterior.Lacobertadelasaladelesmoleseraenlasevamajorpartdebigues i revoltons ien lapartqueocupenlesmoleseracobertaperunavoltadepedraqueavuiesl’únicaqueesconservadempeus.Elmolíencaraconservalesduesmoles,situadesatocardelaparetdelfonsdelasala.Entrelesruïnesesvalocalitzarpartdelrisclequelescobria,perójanoquedacaprestadelatremuja,del’alçadoridel’es-tellador.Éspossiblequequedinrestesdelafarinerasotadelesruïnesqueavuicobreixenlasaladelesmoles.Alcarcabàdelmolínos’hihapogutaccediri,pertant,s’ignoracompotserelseusòl,lesparetsilavolta.S’ig-noratambésiesconservenrestesdelbanc,l’alçador,l’arbre,elcollferro,elpany,lacanali l’estellador.Segonsmanifestacionsorals,semblaquehihaguédosrodets:unmovial’arbredelmolíil’altreserviaperaltrulld’oli,ieren,respectivament,defustaiferro.

Alprimerpisnos’hipotaccedirperlacai-gudadelamajorpartdelsforjatsdebigues.Hihadosbalconssituatsdamuntdecadaunadelesportesdelaplantabaixaquejanoconservenlesbaranesdeferro.Desdelapartposteriordelprimerpiss’accediaaunpetitporxosituatdamuntdelcup,atocardelabassa.Aquívanhaver-hileshabitacionsilacuina,delaqualesconservenencaralesrestesdelacampana.Totalarestahaseguit.Alcontrariquealaplantabaixa,lesparetsestavenenguixadesipintadesdeblanc.Alesgolfes,tampocs’hipotaccedir.Esconservenencaraalafaçanaprincipalduesfinestretessituadesdamuntdelsbalconsdelprimerpis,ambllindadefusta.Lateuladadel’edificieraaduesvessants,orientadesendireccióala

façanaprincipal iposterior; lavessantquepertanya la façanaprincipalésgairebéeldobledellargaquelavessantquedesguassaalapartposterior.Lesteulesvansertretesinomésromanenalseullocalgunesbiguesamblessevesllatesiunapetitapartdelafileraderajolesqueformavaelràfec.

Elsparamentsexteriorsde l’edifici sóndepedravistadepetitamidaideformarectan-gular,disposadaenfilereshoritzontalsisenserastresd’arrebossat.Elscarreusdepedraesreservenperalescantonades,elsportalsialgunafinestra;hihatambéfinestresiportalsambllindesdefusta.Al’edificiprincipals’hivaadossar,perlapartposterior,uncosdeplanta rectangular que té quatre finestresllindadesobertesanord-est; lacobertaésunasolavessant,orientadaendirecciónord-est(al’inrevésqueal’edificiprincipal),ilateuladaésdefibrociment.Alafaçanalateraldelsud-oesthiexistíunaedificaciódeplantarectangular,avuienderrocada,delaqualque-denalgunesrestesdemuranivelldeplantabaixa,quedeviatenirunaampladad’1,5miquepodriahaverestatdeplantaipis.Unaportallindadaifetadebonscarreusdepedrapermetialaconnexiód’aquestrecinteamblasaladelesmoles.

Estat general conservació:l’edificiésapuntd’acabard’enrunar-se.Elfetqueenunmomentdonatestraguéslatotalitatdelesteulesvaaccelerarforçaelprocésd’enruna-ment.Elsforjatsdelprimerpisidelesgolfesdelapartesquerradel’edifici–ladestinadaamolí-hancaigut.Lapartnodestinadaamolíconservaunamicamillorelsforjats.

Nota històrica:elsantecessorsdeJosepCarbonellCasasvanserelsquevanobte-nir,el9desetembrede1618,l’autoritzaciódelaIntendènciaGeneraldelPrincipatdeCatalunyaperdesviarlesaigüesdelarieraiemprartoteslesquepoguessinrecollirperomplir labassadelmolí,prèviasatisfacciód’uncensanualalReialPatrimoni.DurantelsegleXVII,elmolísemblaques’anomenàmolí delCarlà.No serà fins a l’any1778,quant n’era propietari Josep Carbonell iCases, que en tornem a saber res més.AleshoreselpropietarivamantenirunpletambelmolídelComú,construïtperdamuntdelmolídelMig,perl’úsqueesfeiadel’ai-gua.JosepCarbonelldenunciavaquel’aigua,desprésdefer-seserviralmolídelComú,noesdirigia“enterament”alseumolíperquèeracaptadapermoltspagesosquel’aprofitavenperregarelshorts,senseretornar-laalrec

delsmolins.El29desetembred’aquellanyde1778,s’arribàaunacordde7puntsquefeienreferènciaalescondicionsquehavienderegirlautilitzaciódel’aiguaperpartdelshortolansidelsdosmolinersienelquals’es-tabliensancionsdedeusousperaaquellsquedesviessinl’aiguadelrecprincipal.

Unsdiesabansel5desetembrede1778,ienpleprocés,JosepCarbonellCaseshaviademanatautorització,enrègimd’exclusivitat,perconstruiruntrulld’olihidràulical’edificidelmolí–elsúnicsmolinsd’oliqueexistienalapoblacióerendesang.ElfiscaldeSaMajestatalaIntendènciaGeneral,perescritde7degenerde1779,enconcedíelpermísiconcre-tàlescondicionsd’aquestanovaadjudicació,queincloïaelpagamentde300ralsd’entradaid’uncensanualde20rals.El30degenerde1779,GabrielPuigCatà,procuradordeJosep Carbonell, dirigí una nova instànciaa la Intendènciaen laqualdemanavaunarebaixadelesanteriorsquantitats.Eldocu-ment és interessant perquè especifica quementrefuncionavaelmolídefarinanopodiafuncionarelmolíd’oli.Finalment, idesprésd’unaltreescritdel17dejuliol,l’entradavaquedarestablertaen150ralsielcensanualen5rals.Apartird’aquestmomentesvaferunareformaal’edifici,quedeviaconsistirenl’ampliaciódelcosprincipalcapalnord-est,onhihalesrestesdeltrulld’oli.

Noserà fins a l’any1851que tornarematenirnotíciesdel’edifici,quann’erapropietariJosepCarbonellOlivaicotitzava150ralsdebillóal’Estatpelmolífariner.Aquestdeviaserunpropietariimportantdelavilajaqueper lespecesdeterraqueteniapagavaal’Estat15327ralsdebilló.Alavilaposseïatres cases –dues al carrer Vilanova- i unapetitafàbricadeteixits,perlaqualpagava153rals;amés,eratambépropietaridelamasiadelNocs.Curiosament,noesparladecappagamentperraódelmolíd’oli.ElfetqueelmolídelComúestiguésenrunesl’any1858suposavaperalmolíd’enCarbonelll’eliminaciód’uncompetidorenl’aiguaienlaquantitatdegraquepodiamoldre.Eldia11dejulioldel861,moríJosepCarbonellOliva,paredeJosepCarbonellSans,quedosanysméstardjafiguracomapropietarid’aquellmolíenelQuadernd’Amillaramentiquevamantenirlarestadepropietatsqueteniaelseuparel’any1851.Pelmolífarinerpagava396ralsdebilló,desprésdedescomptar178ralsalabaseimposablede534ralsdebillóquemarcavalahisendapública.Ambmotiudelainscripciódelmolíanomde

JosepCarbonellSansalRegistredelaPro-pietatd’Igualadael26desetembrede1866,esvaferunabreureferènciaal’edificiilesafrontacionsdelafincaquel’envoltava:“UnaCasaquecontieneunMolinoaceiteroyotrodeunamuelaparaharina,situadoenlaVilladeCoponscalledelaRoqueraseñaladadenúmero8lindaporladerechaaOrienteconRamonTorraporlaizquierdaoPonienteconelcaminodelosMolinos,porlaespaldaocierzoconRamonLluchyRoqueClosayporfrenteoMediodíaconlacallesecomponedebajos,unpisoydesván,midiendounasuper-ficiedecientoveintepalmos,oseaveinteytresmetrostresdecimetrosdehondoolargoporochentapalmososeanquincemetroscinco decimetros de ancho, tienen detràsycontiguoalamismalabalsadelMolinoyaladerechadelaCasa,unhuertodetresymedia,oseancatorceareasconveinteyochocentiareas”.Lavaloraciódelafincaerade17.000rals.

JosepCarbonellSansheretàdelseupare,apartdenombrosesfinques,unsdeutesimpor-tants. Hi hagué diversos intents de pagaraquestsdeutes,peròlasituaciónovapoderserremuntadai,així,JosepCarbonellSansveiécomlierenembargadeslespropietats.El18desetembrede1872essol·licitàl’ampliaciódel’embargamentaaltresfinques,entreelleselmolí,quepersisoleragarantiad’11.000rals.Enaquestprocés,lapropietatdelmolí–comtambéelmolídraperdelsNocs-passàamansdeJosepRibaiAguilera,quejan’eraelpropi-etariefectiuel29demarçde1884.

Laprimeranotíciaquetenimd’unarrendataridelmolíésdel3desetembrede1898,quanRamonMartíRodóarrendàelmolíper50anysacanvid’unllogueranualde300pes-setesdurantelsprimers10anys,ide750pesseteselsrestants40anys.L’explotacióduràpocjaque,el22defebrerde1902,l’arrendament vaserdeclaratnulpersen-tènciajudicialdel’any1899,ainstànciadeRaimundoRibaiPrat.

El7degenerde1904,unasentènciajudicialvadeclararnul·la,desprésdevintanys, lacompraefectuadaperRaimundoRibaiPrataJosepRibaiAguileraquehaviamortel6desetembrede1885,desprésdenomenarhereuuniversalel seu fillFranciscoRiba iFerrer,noupropietaridelmolí.Aquest,eldia26defebrerde1921lahipotecàengarantiade1000pessetesquelihaviaprestatelseuveíJoséVergésGuarro;lafincateniallavorsunvalorde3.000pessetes.

Durant aquest període, els arrendataris imolinerserenPereTomàsCortadellas ielseu fillRamonTomàsRoca(paredePereTomàs Basora, Peret Carlos), que tambétenien l’explotaciódelmolídeguixdeCalMadoraielmolídeDalt.ElmolídelMigieldeDaltmoliengradepinsoperalsanimals,sobretotporcs.Eraunaexplotaciódetipusfamiliar;l’onclepaternd’enPeretCarlos,queesdeiaRoc,elsajudavaapicarlesmolesquanconvenia.Finsalsanystrentavaestarenfuncionamentelmolíd’oli;l’aiguafeiaanarel trull,queaixafava lesolives, ienacabathihaviaunapremsadebigaquefuncionavaambunpesipelsespartinsensortial’oli.

DurantlaGuerraCivil(1936-1939),almolíesvatornaramoldrefarinaperferpa.Aleshores,permoldres’aprofitavatot,finsitotdelblatdemorose’nfeiafarina.L’any1939,elvalordelafincaonhihaviaelmolíerade2750pessetesillavorserapropietatdeDolorsMartíiRodó,víduadeFranciscoRiba iFerrer imaredeRamonRibaiMartí(queeradifunt)idelpro-fessordemúsicaFrancescRibaiMartí.

Elmolívafuncionardesprésdelaguerraunatemporada,enplenaèpocadel’estraperlo.PeretCarlosrecordaque“..nosortiaelpacomd’allòeh,perquèlafarinad’aquínoespodiacompararamblafarinad’unafarinera.D’altrabandaambunabassaplenanoméspodienferunsdossacs.JoanBisbalescui-davadepassararecollirlespartsambelsrabassersquanbatienal’era”.

PereTomàsCortadellasmoríaCoponseldia7denovembrede1942.Establíhereuuni-versaldetotselsseusbénselseuprimogènitRamonTomàsRoca,casativeídeCopons.Va ser possiblement aquest fet el que vadeterminarque la famíliaTomàsdeixésdeferfuncionarelmolíunsanysméstard.

L’any1947s’iniciàunllargpletqueesper-llongàfinsal’any1966perpartdelavíduadeRamonRibaFerrer,laSra.AntòniaMariaRibaBaliu,endemandadelapropietatdelmolí i la restade la finca.Semblaque lademandafinalitzàamblavenda,perpartdeFranciscoRiba iMartí,de la fincaaques-taid’altresvint-i-cincmésaAntòniaMariaRiba, lasevacunyada,per laquantitatde600.000pessetes.Lafincaeraencarapro-pietat d’aquestadarrera l’any1988,peròteniaunahipotecaafavordeBancaJover,SA.Ambposterioritat, l’edificidelmolívapassaramansdel’actualpropietari,ManuelSugranyes,veídeBarcelona.æ

Els antecessors de Josep Carbonell Casas van ser els que van obtenir, el 9 de setembre de 1618, l’autorització de la Intendència General del Principat de Catalunya per desvi-ar les aigües de la riera i emprar totes les que poguessin recollir per omplir la bassa del molí, prèvia satisfacció d’un cens anual al Reial Patrimoni.

Restes del molí del Mig

RA

MO

NS

ER

RA

LLA

CU

NA

L’ànec de la bassa del Mig

RA

MO

NS

ER

RA

LLA

CU

NA

� �

Apunts d’història

Memòries de Josep Bertran: 1a part

Fouel27d’abrilelprimerdiad’estre-nadel’uniformedesoldatdelaRepública.SortíremdeBarcelonaen tren finsaSt.MartídeSesgueioles.Passàrempocsdiesenaquellpoble,peròaprofitanteldiumen-gevamanaraballaralaCooperativadePratsdeRei.

EmprenguéremdenouelviatgeentrenfinsaMollerussa.Aquestafoulaprimeranitquevamdormiralcarrer.

L’endemà vam fer una caminada fins aJuneda;aquíensvanregalarunfusell,car-tutxosibombesdemà.Semprecaminant,canviàvemdellocialhoraaprofitàvemperfer pràctiques de tir i llançar bombes demà. Passàrem per diferents pobles comperexempleBoldú,CastellseràiPreixens.Recordoqueenaquestúltimindretemtocàpresenciarl’afusellamentd’unhome.

ArribàremaTorredeFluviàiunpetitgrupvamserconvidatsaunfestivalqueesvacelebraraCubells.Ellocalresultàpetitperatantsconvidats.Nosaltresdonàremuncopd’ullalesartistesitotseguit,comquetení-emgana,passàremperlacuinaperveuresiquedavaquelcompermenjar.Vàremserbenatesos:séquevammenjarunbonplatde llenties acompanyat d’un bistec, pa ivi...Percert,fouunasorpresapermique,desprésdetantsanys,trobésl’homedelacuinaaquí,aGelida.

Novamtrigargairesdiesaemprendre lamarxaquemés tardensportariaal front.SotaelpobledeCubells,repartirenlacuraindividual.Quanapuntàeldia,deixàremlesnostrespertinencesenunmunt: “manta imacutu”.Nomésportàvemelfusell,cartut-xosibombes.“Endavant!”foulaconsigna.

Acausadelroncdelesbales,quecadacopanavaaugmentant, lagentcaminàvemdequatregrapes.Elmeucompanydelliteraijonosabíemsicaminardretsoagenollats.Elnostrepracticantmiràelprimerferitquetocaren, quan el van posar a la llitera, i

digué: “Deixeu-lo, aquest, i aneu per unaltre”.Pronosticàhomemort(tenialaferidaalventre)inosaltresnoenteníemelmotiujaquel’homeestavaviu.

Apropnostrecridavaiploravaunnoijove;unabala li haviadestrossatelgenoll i nopodia fer un pas. El perill fou la pluja debalesipujar-loperunaparet.Estiratenunalliteranopodíem.Vamfergransesforços,peròningúensoferílasevaajuda;tothomestavaafectatiteniapànic.Aixòpassavael22demaigde1938.Elnostrecapità,queeraelmésjovedelsoficials,vamorirferitperunaràfegademetralladora.Eramadrilenyvoluntariiteniavint-i-tresanys.L’endemà,dia23,recollíremferitunsergent;unabalalitravessàlesduescuixes.Alanit,amblalliteraiacompanyats,buscàvemferits.Recordoquevamtrobar-neunquedetantasetquehaviapassatnoteniaveu;laferida,lateniaalacama.L’homehaviafetunclot,esgarrapant,quesemblavalasevafossa.

CanviàremdellocipassàremunsdiesalacarreteraquepassapersotadelpobledeSentiu.Davant la trinxera, hi teníemunesmasies.A laprimeracasavamveurequepassejavaungatmoltmaco,peròunaràfegad’unfusellametralladorvaferqueacabésalapaella.Alcostatdel’altracasahihaviauncirererambunfruitmolttemptador.Alanitvamanarabuscarelperillpertaldepodermenjarcireres.Lasegonavegadaquevamanaravisitarelcirererfoul’últimapermi:mentrecollíemcireresensilencivamveurequeunsoldatdeFranco,quefeiaguàrdiarereunarbrede lacarretera, enceniauncigarret,ielteníemtanapropquenovaigpoderempassar-mecapméscirera.

Elnostrepracticantsaltàdenitalacarreteraicridà:“VivaFranco”.Ellpensavapassar-sea l’enemicperòfoudetingutper lanostraguàrdiai,segonsnotícies,fouafusellat.

M’agradavisitar llocsqueemrecordenlaguerra. Un dia, acompanyat per la mevasenyora, vaigpassarperdavantd’aques-

tescases,emvaigaturarivaigmiraraquellcirererilafaçanacrivelladapelstirs.Unaviseiaalcostatdelaporta,nolivaigdirres.

Vaigcaminarunamicamésamuntivaigtro-barunnoijovequeportavapanotxesdeblatdemoro.Livaigpreguntarsierad’aquellamasia(onvammataraquellgat)ielldiguéqueno.Vamparlardelaguerrailivaigdirqueenaquellllocvamferungranvall(fossaantitancs).Ell reia i deia: “Jo era unnen irecordoqueambelmeupareientretotselsveïnslatapàrem”.Elltambésabiaquealcos-tatdelsarbresforenenterratsunsaviadors.

Passatsundiesvamserfotografiatsquatreportalliteresisortirenpublicatselsnostresnomsilafotoalarevista“LaTrinchera”dela27enadivisió.Larevistaparlavade“jóve-nesvalientes”.Nosabienquementrefèiempràctiquesd’embenatgealbraç,alpeuialcapd’uncompany,senseveuresang,emvaigimaginarquisapquèiemvaigtornargrocimarejat.

“Els valents que facin un pas endavant;nosaltresfaremelquemaninsipodem.Depor,nocalparlar-ne”.Passatsunsdies,haarribat lanotíciaque lanostra27adivisióemprenialamarxacapalriuEbre.æ

A causa del ronc de les bales, que cada cop anava augmen-tant, la gent caminàvem a quatre grapes. El meu company de llitera i jo no sabíem si caminar drets o agenollats.

El gener de 1999 en el Camí Ral número 7 es publicava un article titulat “La Quinta del Biberó de Copons” realitzat per la Mònica Gudayol i el Josep M. Vilà. En aquest article es reproduïen fragments de les memòries d’en Josep Bertran i Rius sobre la Guerra Civil espa-nyola. En aquestes memòries, que va guardar la seva neboda Teresa Closa, en Josep Bertran relata amb un realisme impressionant alguns dels episodis que va viure durant la Guerra Civil.

En Josep Bertran i Rius va néixer a Copons el 1920. Va fer de forner al poble durant molts anys, seguint l’ofici del seu pare, en Joan. El forn estava davant de l’actual ajunta-ment. En Josep, juntament amb altres joves nascuts al 1920 van formar l’anomenada “quinta del biberó” ja que es van incorporar a les files republicanes l’any 1938 per anar a la guerra quan només tenien 17 anys. A Copons pertanyien a aquesta “quinta” en Benjamí Martí i Closa, en Josep Llacuna i Roca i en Josep Bertran. Després de sobreviu-re a aquesta guerra, l’any 1973 en Josep se’n va anar a fer de forner a Gelida fins al 14 d’abril del 2000, dia en què va morir.

Hem trobat interessant reproduir ara aquestes memòries de forma íntegra en record d’en Josep Bertran i de totes les persones que van viure aquesta cruenta guerra. A conti-nuació es reprodueix una primera part d’aquestes memòries tal com en Josep les va redactar:

Recordant el 22 i 23 de maig de 1938: la batalla de Balaguer més coneguda per l’atac al “merengue”, prop de Camarasa.

8 9

IV Festa dels Tra-giners i Negociants de Copons

AssumptaMusetiPonsésl’autoradelllibreTraginersinegociantsdeCopons(s.XVIII),publicatperl’EditorialPòrticd’En-ciclopèdiaCatalana,quevaserpresentateldia18desetembrealaIVFestadeTra-giners i Negociants de Copons. Doctoraen història moderna per la Universitat deBarcelona,faclassesd’històriaeconòmi-caalaFundacióUniversitàriadelBagesaManresa. Ha investigat temes relacionatsamb la manufactura preindustrial (llana iseda),elcomerç ielconsumiésautoradediversosllibres,articlesitreballsrelacio-natsambaqueststemes.FaanysquemantérelacióambCoponsiambl’AjuntamentdeCopons. L’any 1997 va publicar el llibreCatalunya i el Mercat Espanyol al segleXVIII:elstraginersielsnegociantsdeCalafiCopons.Col·laboraenlaFestadelsTra-ginersiNegociantsitambéambelprojectedelfuturmuseudelsTraginersiNegociantsdeCopons.

Què et va empènyer a estudiar els tra-giners i negociants de Copons?Bé, jo vaig topar-me per primera vegadaamb aquests negociants quan estava fentlamevatesidoctoral.Comatemad’estudihaviatriatinvestigarlesrelacionscomercialsentreCatalunyailarestad’EspanyaalsegleXVIII.Vaseraleshoresquanvaigcomençaraconsultardocumentscomercialsd’aquestaèpoca,quanemvansortir aquestshomesivaigveurebenclarquehavienestatmoltimportants.DesprésvaigguanyarelpremiDr.JoanMercaderdeRecercaijam’hivaigdedi-cardeple.Tambéhededirquehivahaverunapersonaqueemvaanimarmoltafer-ho,quevaserelprofessorErnestLluch.ElleraunapassionatdelsnegociantsdeCopons.

Quina diferència hi ha entre traginers i negociants?Elstraginersesdedicaven,talcomelseunom indica,a traginaroportarproductesd’unllocaunaltre.Feien,bàsicament,detransportistesisovinthofeienpercompted’altrespersonescomcomerciants,etc.Els negociants eren més importants. Ells

Assumpta Muset i PonsMa Gràcia Carreras Verdaguer

compravenivenien.Ésadir,feiennegocis.Obrienmercatsperalsproductescatalans,enaquestcascapal’interiordelaMonar-quia.Lasevaactivitatgeneravabeneficis,quepodienreinvertirperampliarlessevescompanyies,obrirnouscampsd’actuaciócomlabanca,etc.

Hi havia hagut molta indústria a Copons? AlsegleXVIII,no.ACoponshihavia,aixòsí,algunsartesansielseunombrevaanarcreixent al llarg d’aquesta centúria. Sem-pre,però, isegonssembla,perasatisferlademandadelesfamíliesdenegociantsinopasperavendreafora.Elscoponencscomercialitzavenmanufacturesdediferentspoblacionscatalanes:puntes,mocadors icintesdeseda,teixitsdecotó,etc.

Tambéintroduïenenelmercatcatalàalgunsproductespera la indústria local,com laroja.Larojaerauntintques’obteniadel’ar-reld’unaplantaqueesconreavaaCastellalaVella,ielscoponencsgairebémonopolit-zarenlasevaextracciócapaCatalunya.

Quan parles del “poble de les amazo-nes”, com podien sobreviure les dones aquell temps?Bé, això depèn de si parlem de l’inicid’aquestadiàspora,quanels resultatsdelasevaactivitaterenincerts,odesiparlemdel’èpocaenquèaquestsnegocisjaerenpròspers.Enunprimermoment,deviasermolt important la solidaritat de parents iamics,jaquelamajoriadedonesestavensoles. Calia, això sí, conrear els camps.ÉspossiblequealeshoresalgunmembremasculídelafamíliarestésaCoponsiques’ajudessinelsunsalsaltres.

Més tard,quanels negocis ja erenpròs-pers, aleshores crec que jo no hi deviahaverproblemesanivelleconòmic.Alcon-trari,aquestesfamíliesgaudiend’unelevatnivelldevida.

Es coneix que haguessin viatjat més enllà de les fronteres espanyoles?No.Nohi hadadesdocumentals que hoconfirmin. Tot i així, ésmolt possiblequealguns,sobretotelsques’havieninstal·lata Extremadura o a Galícia, anessin ambfreqüènciaaPortugalafernegocis.

Voldriacomentarqueelllibrem’haagradatmoltiagrair-lilasevaamablecol·laboraciópercontestarlesmevespreguntes.æ

DiàsporaDr. Anicet Altés Pineda

És el nom de la composició escultòrica situada a l’entrada de la vila de Copons, obra de l’escultor Ernest Altés i Segu-ra, que va ésser inaugurada el dia 28 de setembre de 2004.

Sorprèn molt la seva forma i volum, queestimula ràpidament la curiositat de volerexaminar els detalls d’aquesta obra, fetaíntegramentambpedraiferro.

Tractarem d’orientar-nos per tal de com-prendreelsignificatquepottenir,obéelquenosaltresvulguematribuir-li,perquèl’artquenoesfiguratiu,ésadir,l’artabstracte,noensdeixamaiindiferents,jaque,sem-predemanalanostraimplicacióambelqueestemcontemplant,ienscalferunesforçimaginatiuperquè,d’entrada,ensmolestanocomprendrequèensvolendir,perexem-ple,aquellaesculturaopinturaestranyes,quenosabemquèvolenrepresentar.

Així doncs, si decidim observar-la ambtranquil·litat,veuremqueaquestaesculturatéunaformabastantplana,d’onzemetresde llargada;quepesa30tones, iconstadeduespartsbendiferenciades:laprimeraconstituïdaperunsblocsvoluminososdepedra,deformamésomenyscúbica,tre-balladairatlladaperunesestriesparal·lelesiunessuperfíciesfines ipolides.Nosón,doncs, blocs de pedra com es trobarienalanatura,sinóquehansofertunprimertractamentperlamàdelhome.L’altrapartestà integradaperdues figures en formade“u”eixamplada i invertida,construïdesamb ferro tractat per donar-li una formadeterminada,talcomveiemenlafotografiaadjunta.Peròelqueenscridamoltl’aten-

cióésqueaquestselementsestanenllaçatsperunrobustcabled’acerenganxatacadacostatdelesfiguresdeferro,queenvoltaelsblocsdepedra,donantlasensacióqueésperpoderdesplaçar-los.

Aleshoresrecordemqueeldiadelainaugu-racióeraunafestaqueelpoblededicavaahomenatjarelstraginersdeCopons,iqueenaquellaèpoca,fados-centsanys,nohihaviaferrocarrilsnicamions,ieltransportesfeiaambcarrosmoltgrans,ireforçats,tiratsperdosotrescavallsvalents.

Relacionantlescoses,deduïmque,potser,l’autordel’esculturaensvoldirque,encaraquehagindesaparegutelscarros,elscavallsielstraginers,harestatelcomerç.Aquílamercaderiaocàrregaestàsimbolitzadapelsblocsdepedra,ilaforçaquehomoviaperlesfiguresdeferro,expressiód’unaener-gia,viva,avuisubstituïdaperlademàquinesmogudespercarburants.

Ara,l’únicquerestavigentéselfactorhumàilainiciativa,heretadadelstraginersque,ales-hores,vandonaraconèixer,atotaEspanya,elsproductesqueesfabricavenaCatalunya,quevaésserpioneradel’èpocaindustrial.

Vic, novembre de 2004

Ernest Altés, escultorXavier Martí Tello

Dintre dels actes de la Festa dels Traginers i Negociants de Copons, el dissabte dia 18 de setembre de 2004 va ser inaugurada l’exposició de l’Ernest Altés pel Sr. Jordi William Carnes, dir. gral. de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, el diputat socialista de l’Anoia el Sr. Teo Romero i l’alcalde de Copons.

Ernest Altés va exposar la seva obra del 18 de setembre al 3 d’octubre de 2004. Diverses fotografies mostraven les escultures públiques, a la vegada que proposava un recorregut per la seva obra, i també ens mostrava el camí que va a seguir fins a crear l’es-cultura ‘Diàspora’.

Traginers i negociants de Copons

Tot parlant amb ...

Assumpta Muset, autora del llibre Traginers i

negociants de Copons, signant exemplars en l’acte de presentació.

NÚ

RIA

PO

NS

TO

RR

EN

TS

Diàspora. Composició escultòrica, obra de l’escultor Ernest Altés i Segura.

NÚ

RIA

PO

NS

TO

RR

EN

TS

ELI

SE

ND

AM

ER

CA

DA

LS

EG

UR

A

10

Voldria explicar-vos la meva experi-ènciacomafigurantactiudelaFestadelsTraginersd’enguany.

Totvacomençarenlareuniópreparatòriacelebradaenlapiscinaamitjansd’agost.Allàesvademanarlacol·laboraciódetot-hom(mésomenyscomcadaedició),peròamb la novetat d’incorporar unes breusesceneshistòriquessobrelavidaquotidia-nadelscoponencsquehabitavenCoponsalsegleXVIII.Aquestaactivitatteatralemvasemblarlaidòniaperincorporar-mealbrogitdelaFesta.

Apartird’aquí,iamblacomplaençadeladirectoradelgrup(elsfaltavenefectius...),vàrem començar a perfilar el personatgemésadientacadascú.Esticmoltcontentd’haverpogutinterpretaruncomerciantmoltactiudel’època.Precisamentfentunincíssobreelpersonatge,m’hafetrumiar,imolt,el perquè del, diguem-ne “desinflament”d’iniciatives posteriors a aquell segle, jaque Copons, d’ençà fins fa ben poc, haestat un caminar enrere constant... Bé,tornemalfildelahistòria,vaigrememorarelsmeusanysjuvenilsfentteatrealCentreParroquial.Aprendre’selguió,trobar-sealvespre amb els companys a La Barracaperassajar,desprésfer-hoenelsllocsonrealmentesfarialarepresentació,buscarelvestuariidoniacadapersonatge...Vaja,totaunaexperiència!

Arriba, per fi, el dia assenyalat, la FestadelsTraginers.El fetdevestir-meamb laindumentària adequadaalpersonatgeemfareculardos-centsanysenlamevavida.Trobar-meamblarestadecompanysiambtotselsfigurants-comerciantsm’acabadesituaralsegleXVIII.

Eldias’aixecaesplèndid.Quanelsfigurantsanemaesmorzar (teòricamentabansquearribielpúblic),enstrobemunbongrapatdegentmatineraquejaesmorza...Aixòjaensfapreveureunèxitrotunddevisitants.Arribaelmomentdelaprimerarepresenta-ció.Sónlesonzedelmatí,enpunt.Estem

Elsdies18i19desetembre,esvaduratermelaIVFestadelsTraginersiNegociantsdeCopons.Desprésd’unanydedescans,s’hivolienintroduirnovetats,aproparlafestaalarealitathistòricadeCoponsidotar-lad’uncontingutculturalmoltmésalt.Elsobjectiusqueenshavíemmarcatelsvàremcomplir,tantelsactesdedissabtecomelsdediumengevantenirgranafluènciadepúblic.

Dissabtealatardaesvacomençarexplicantcontes per a la mainada. Posteriorment elprofessor d’història econòmica de la Uni-versitatdeBarcelona,FrancescValls,vaserl’encarregatdepresentarelllibreTraginersiNegociantsdeCopons,d’AssumptaMusetiPons.L’actevasermoltemotiujaquetotsdoshanestatalumnesicompanysdeldoctorErnestLluch,quevaserelqueelsvadonaraconèixerelfenomendelstraginersinego-ciants de Copons. Valls va assegurar que“Coponsnoésunpoblequalsevol,jaquetéunahistoriairrepetibleiuntarannàdiferentalarestadeviles”.Durantelsparlamentsl’As-sumptaMusetvaafirmarqueeranecessàrialapublicaciód’aquestllibrepertaldedonaraconèixerd’unaformafàciliplaneraelstragi-nersinegociantsdeCopons.

Posteriormentesvainaugurarl’escultura“Diàs-pora”,amblapresènciadeldirectorgeneraldeDesenvolupamentRural,JordiWilliamCarnes,idelpropiautordel’obra,ErnestAltés,aixícomlad’altresautoritatscomarcals.

Traginers i negociants de Copons

Tantelllibrecomlapròpiaesculturasónele-mentsderecordalscoponencsquevarenviurelatransformaciómésimportantdelanostravila.Coponsdeixàdeserunpetitpobleagrícolaperiniciarunanovaactivitateconòmicaquevaportarmoltsbeneficisalapoblació.Laculturailarecuperaciódelnostrepassatésl’einaqueseràelfuturdelanostraactivitateconòmica.Símbols com el llibre, l’escultura i d’altresquevindranenpropersanysensajudaranenaquestreptedefuturquetéCopons.

Després d’aquestes inauguracions enJaumeBarrivaactuarperatotalamainada.Méstard,alasaladeplensdel’Ajuntament,l’ErnestAltésensvadonaraconèixeraltresdelessevesobresielprocésquevaseguirpertalderealitzarDiàsporai,totseguit,l’As-sumptaMuset vasignarmolts llibresa laplantabaixadel’Ajuntament.

L’endemà,comcadaanyaprimerahora,esvarenposarenmarxaelsfocsperalsesmorzars,elmuntatgedelesparadesielsoficis.L’afluèn-ciadegentvasermoltimportant,comcadaany.Esvanservirgairebé1.000esmorzars.

Entrelesnovetats,lamésdestacadasónlestresactuacionsquevarealitzarelgrupdeteatreLaBarraca,representantCoponencsdelsegleXVIII.Peralproperanyhihauràmésnovetats,totesellesenlalíniad’acos-tar-nosmoltmésalarealitathistòricadelstraginersinegociantsdeCopons.æ

La culturaMa Gràcia Carreras Verdaguer

Laculturaésl’eixd’unióentreelconei-xementhistòric,científic,literari,artísticqueesposseeixcomafruitd’estudiod’altresexperiènciesidelconjuntdetradicionsideformadevidad’unpoble

AquestanylaFestadeTraginersiNegociantsdeCoponss’hadestacatpelsactesculturalsdeldissabte18desetembreamblapresenta-ciódelllibred’AssumptaMuset,lainauguraciódel’esculturaDiàsporad’ErnestAltésil’expo-siciódelasevaobraitrajectòriaartísticaielprocésquevaduratermeambDiàspora.

ElllibredelahistoriadoraAssumptaMusetvaserpresentatpel regidordeCultura ielSr.FrancescValls i Junyent ,professord’història econòmica de la Universitat deBarcelona.ésunrecullhistòricdeltraginersnegociantsdeCopons,unllibrefonamentatenl’estudiacuratdelahistòriadelsnegoci-antsdeCopons,defàcillectura,id’uncon-tingutmoltinteressantperalscoponencsielsquevolensabermésdelnostrepassat.LacobertarealitzadapelpintorJosepGui-novart, representant Copons l’espiral delsegleXXI.EldissenyésdeXavierMartíideRicardEspelt.Editatperl’editorialPòrticdel’EnciclopèdiaCatalana.

L’Escultura d’Ernest Altés és anomenadaDiàsporaquesegonseldiccionarisignificadispersiód’ungrupètnic,religiósoculturalforadelseullocd’origen.Diàsporaésl’ho-menatgealstraginersinegociantsdeCoponsqueviatjarenforadelnostremunicipi.Esculturadepedra i ferro,d’unsmaterialspoctractats.Lapedra,granspedresesco-llidesdelapedreraqueamuntegadessim-bolitzenuncarro.Elferro,metallmal·leable,dúctil,molttenaçquel’escultorlihadonatl’esforçdelscavalls.Unaesculturapesant,ambmoviment,iqueformapart,desd’ara,delnostreentorn,delnostrepaisatge.Lesgransdimensionsfanaturarlamiradadelsvisitants,avegadesatò-nitsperlaincomprensiódel’escultura.Calmirar-la,tocar-laigaudir-la.Enshad’agradar,nocalbuscarcapsignificatmés,uncarro,unscavalls...æ

La FestaJaume Closa Serra

El fet de vestir-me amb la indumentària adequada al personatge em fa recular dos-cents anys en la meva vida. Trobar-me amb la resta de companys i amb tots els figurants-comerciants m’acaba de situar al segle XVIII.

Dissabte a la tarda es va començar explicant contes per a la mainada i, posteriorment, el professor d’histò-ria econòmica de la Universitat de Barcelona, Francesc Valls, va ser l’ encarregat de presentar el llibre Tragi-ners i Negociants de Copons, d’Assumpta Muset i Pons.

IV Festa dels Traginers i Negociants de CoponsJordi Bertran MuntanerAlcalde

Francesc Valls i Junyent, professor d’història i economia de la UB,

Assumpta Muset autora del llibre Traginers i negociants de Copons i Xavier Martí, regidor de Cultura de

l’Ajuntament de Copons.

en un de “Los Reales Sitios – Madrid,Aranjuez o Segòvia-, o que el marit és aAndújarivaaBaezadefires,igualquetotsaquestsllocsestiguessinaquíentombarlacantonada,quanenrealitatsónamésde500quilòmetres.

Aquestahaestat lamevagrata impressiócomaparticipantactiud’aquestaIVFestadelsTraginers.æ

davantdecalReiet,unescenariidonipersubmergir-meenelpersonatgeil’obra.EsticassegutjuntambelJordi,elToniil’Oriol.Ladirectora,laDolors,ensharecordatentotmomentqueactuéssimsenseulleres....Alspocssegonsdecomençar,penso,Jaume,ilesulleres?MiroelJordidereüllitambéles porta; miro al davant i l’Oriol, també.Ambtotsaquestspensamentsemtoquenper sota la taula i els tres companys emmirenastorats:ambtotaixòdelesulleresm’heoblidatdeparlar!Crecquesónpetitsensurtsquequalsevol“actor”espottrobar...A pesar d’això, totes les representacionsque vàrem efectuar al llarg del matí vantenirungranseguiment.

Crecsinceramentqueelstresquadresqueesvarenrepresentardonarenunaideadecomvivienelsnostresavantpassats:lessevesalegries,elsseusneguits,elseupensar...i,sobretot,lasevaempen-ta.perquè,sino,atureu-vosapensarperunmomentqueparlard’unaformatant,diríem“normal”,que“enspodríemestablir

NÚ

RIA

PO

NS

TO

RR

EN

TS

XAV

IER

PIC

Ó

XAV

IER

PIC

Ó

XAV

IER

PIC

Ó

12 13

Activitats Activitats

Iniciativa Jazz Copons�t Concurs de Música Jazz de CatalunyaXavier Martí Tello

Alfinaldelesactuacionseljuratcom-postpelSr.EduarddeNegri,vicepresidentdel’AssociaciódeMúsicsdeJazziMúsicaModerna de Catalunya; Sr. Ignasi Utset,membre Club Jazz Terrassa i coordinadordelaBigBandJazzTerrassa;Sr.JoanFitó,críticmusicaldepremsaescritaeneldiariRegió7 i l’Enllaç ienprogramesderàdio;Sr.JaumeMargarit,directordelaBandaiBigBanddel’EscoladeMúsicadeCapella-des;Sr.PolSànchez,directordel’escolademúsicaAKORD’S,ielSr.JosepMaAdell,directordelprogramaJam4deRàdio4deBarcelona,desprésd’escoltarelstresfina-listes,vandecidirdonarperguanyadors:

Happy House, amb Dani Domínguez(bateria),JaumeLlombart(guitarra),AlbertCirera(saxotenor),DavidGonzález(con-trabaix).

1r premi,lliuratpelSr.PolSánchezielSr.LluísVallvé,consistentenl’enregistramentd’unCDalsestudisAkord´sd’Igualada,l’edicióidifusióde500còpiesperFresh Sound “New Talent”iactuacióal’agostde2005a“JazzalaPalla”delaGuardiaPilosa(comarcadelal’Anoia).

Free Play,ambGabrielMirabet(saxoaltitenor),EloiLópeziOltra(bateria),JosepPerez(baixelèctric)iJoséAntonioHernán-dezSánchez(guitarraeléctrica).

2n premi,lliuratpelSr.IgnasiUtset,con-sistent en una actuació a la Cava JazzTerrassa.

Novoa QuartetambEvaNovoa(piano),DaniComas(guitarra),PacoWeht(contra-baix)iRamonPrats(bateria).

3r premi, lliurat pel presidentdelCon-sellComarcaldel’Anoia,elSr.JoanVic,il’AlcaldedeCopons,elSr.JordiBertran,consistentenunaactuacióal’AteneuIgua-ladíaIgualada.

LanitvaacabarambunagranfidefestaamblaDrop- Big Band,unabandafor-madaperdivuitmúsics,dirigidaper JoanMonné.

Quinzediesdesprés, els componentsdeHappy House,JordiCireraiDavidGon-zàlez,vanserentrevistatsperJosepMariaAdellalprogramade ràdio4Jam4,onelpresentadorvaelogiarel concurscomaúnicaCatalunyaperlasevatrajectòria,con-tinuïtatirepercussióenelmóndeljazzid’onhansortitdiferentsgrupsqueesmouendinsd’aquestmón.æ

Josep M. AdellDirector de JAM 4 de Ràdio 4

Enguany m’ha tocat participar perprimeravegada,comamembredeljurat,enladifícildeliberaciópertriarelsguanya-dorsdelaquartaediciódelconcursIniciati-vaJazzCopons.Difícilperquè,comnoemcansoderepetirdesdefaunsquantsanysenelmeuprogramaderàdio,elnivelldepreparaciódelsmúsicsdejazzaCatalunyaésmoltalt, tantcomper fercomplicadalatriaenlacompeticióqueproposacadaanyl’AjuntamentdeCopons.Comestablir,doncs,elscriterisqueatorguinunesprio-ritats...?Avegadesésmésunapercepcióinexplicablequelaresoluciód’unafórmulamatemàtica:l’originalitatdelaproposta,latexturadel repertori o el treball degruppoden ser alguns dels paràmetres quedetermininunesdècimesquefandecan-tarlabalança.Perl’experiènciaviscudaenaquestamenadecompromisos,pucasse-gurarquemoltesvegadesespassapitjorjutjantqueessentjutjat.Enqualsevolcaselmésimportantésqueexisteixinaqueststipusdecertàmensique–araqueenshansorprèsaBarcelonaambeltancamentdeduessalesdeconcerts–,elsnousmúsicsde jazz tinguinalseuabastunaparadoronpresentar-seicompetirpelseutreball.Encoratgem l’Ajuntament de Copons amantenir la seva “iniciativa” i emplacemd’altresestamentspúblicsacol.laborarenl’enfortimentdelanostraculturamusicalambpropostessimilars.Elsmésde400bonsmúsicsdejazzqueviuenitreballenaCatalunyagaranteixenl’èxitielnivelldelacompetició.æ

Sinceramenthaigdereconèixerque,jafaavuiunsanys,laprimeravegadaquehemvarenparlardeCoponsidejazzvairquedargratamentsorprès.Eraunbonpresagi.M´explicaré.Calreconèixerqueenaquestsdarrersanys lesactuacionsde jazz,enelnostrepaís,hansofertunnotablereconei-xement,jaquepartíemgairebéderes.AixíalcostatdefestivalscomeldeBarcelona,Terrrassa i Lleida, n’apareixen d´altres:Tarragona,Reus,Girona,Granollers,etc.

Paral·lelamentsorgeixenlesescolesespeci-alitzades,algunconservatorihoincloucoma especialitat i apareixen, també, locals iesdevenimentsculturalsonhompotgaudird´aquestamúsica.Ialgunsd´ells,finsitot,especialitzats.

Nopodemdir,però,detotplegatquepodemja“ferbullirl´olla”,carllunyenstrobemdelarealitatquepresentenaltrescontrades,sensecercarmoltelcasdelsveïnsnostresfrancesos.

També cal afegirque la majoriade tots aquestsesdeveniments

hantingutllocgràciesaunmuntdetreballidedicació,tenaçipersistent,enmoltesoca-sionsvoluntariogairebé,pertaldedonaraconèixeriferarribaraquestaexquisidamúsicaarreu.Esforçquesovintéspocreconegut.

Certament el jazz no és una música de“masses”,pèrogairebésempreésaccep-tadaiaplaudida,iarribaasercapaç,enocasions,d´omplirelPalaudelaMúsica,elLiceuid´altresgransescenaris.Finsitotelmésescépticlireconeixaquest“glamour”cultural que l´envolta. Així és com homtrobaenalgunsesdevenimentsculturalsla“petita”actuaciódejazz.

Peròsi totplegatescomençàaendegar,malgratmoltesmancances,persistiaunfetprourellevantiquecaliatenirencompte:quèfemamb lesnovesgeneracions?Onhand´anarelsnousmúsicsenunmercattanminsoipoccontemplat?

Indiscutiblement han existit altres intents,pèroCoponsambelseuconcurshavolgutposarelseugradesorraenaquestaman-cançaqueadoliaeljazzenelnostrepaís.

Ara, aquest darrer juliol, i en laseva jaquartaedició, IniciativaJazz Copons és un concursper a joves intèrprets dejazz plenament consolidatieficaç.Desegurnomancatdeproblemà-tiquesperlasevaorganització,pèroésuninstrumentmoltexclusiuiprouvàlid.

Cal reconéixerunaugmentprogressiuenqualitatinterpretativa.Enaquestdarreranytant els seus guanyadors, Happy House,com els segons, Free Play i els tercers,NovoaQuartet,varenresoldreuns temesmusicalsambunnivellmusicaltremenda-ment interessant. I m´atreveixo adir quealgunsintèrpretsreshand’envejarad´altresquejapodemcontemplarperacíenesce-narisdiguem“professionals”.

De la jornadade juliolm´agradaria remar-car, també, una altra grata sorpresa comésl´actuacióde“fidefesta”delaDropBigBand, dirigida pel pianista i mestre JoanMonné.

Séproulesdificultatsquehihaperorganit-zar,creariferunabigbanddejazzialhoraassolir unnivell acceptable, un fetqueenaltrescontradesésindiscutible,peròaquí…ésaquí,ésadir,feinafeixugaipocrecone-guda.

Cal, doncs, felicitar-nos tots plegatsd´aquestaIniciativadeCopons,queompleaquest forat que tenia el país envers lamúsicadejazz,prouvaloradaintrínsicament,peròencarapocreconegudaenalgunsmit-jans,quemereixperlasevacomplexitat,lasevaexigènciainterpretativa,lasevaqualitativarietatielseuvalorculturalunllocmoltmés alt del que aquí, i de moment, se liatorga.

Malgratlesdificultatsilesproblemàtiquesquecomportaunaorganitzaciód´aquesttipus,enscalnomésencoratjarifelicitarelsseusrespon-sablesperquèIniciativaJazzdeCoponsésjaunfetialhoraunamoltbonainiciativa.æ

El concurs de Copons: una bona iniciativa amb jazzIgnasi Utset i BadiellaExpresident d´Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa · Membre de Jazz Terrassa

Fi de festa amb la banda Drop- Big Band.

Happy House, grup guanyador del primer premi.

La quarta edició del Concurs d’Iniciativa Jazz Copons 2004 va tenir lloc el dia 17 de juliol a les 10 de la nit a la plaça Ramon Godó, on van actuar els finalistes Free Play, Novoa Quartet i Happy House, davant d’una plaça plena d’amants de la música de jazz, presentada per la periodista Marisa Martínez.

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

1�

El director general d’arquitectura i paisatge a CoponsPep Colom Talló

Esproduíelpassatdimecresdia28dejuliollavisitaaCoponsdelSr.JoanGanyet,directorgenerald’ArquitecturaiPaisatge.ElSr.Ganyetvaserrebutperl’alcaldeielsregidorsdeCulturaid’Urbanismeal’Ajun-tament,onmostràmoltd’interèspelprojectede lasalapolivalentdeXerardoEstevez iperl’esculturadel’ErnestAltés,aixícompelplantejamentgeneralquevolemdonaralazonadelacarreteraperconvertir-laenpartintegradadelpoble.

Activitats Activitats

Així, aprofitarem l’ocasió per explicar-li elprojecteglobaldeCoponsambelqualdeseguidaconnectàiensanimàaseguirdes-envolupant,finsitotoferint-nosl’elaboraciód’unprojectepilotencol·laboracióambelstècnicsdelseudepartamentambelsqualscomençarematreballarenbreu.

Després de signar en el llibre d’honor irebreelllibredelstraginerscomaobsequi,lavisitaescompletàambunllargtombpel

poble visitant els punts més significatius,coml’emplaçamentdel’esculturailafuturasalapolivalent,lafontdelavilaisobretotlaplaçaRamonGodó,ondesprésdecom-provarl’estatactualdelesvoltes,s’acordàlarealitzacióperpartdeladirecciógenerald’unestudiperalasevaconsolidació.

ReproduïmlasignaturadelSr.Ganyetenelllibred’honor.æ

Música simfònica a CoponsNúria Mas Riera

El passat 2 d’agost a les 10 del vespre,Copons va transformar la plaça RamonGodóenunauditori,onunes200personesvanpodergaudird’uninoblidableconcertacàrrecdel’orquestrasimfònicasegleXXI.

Brahmsvaserelcompositorqueensvaacom-panyardurantlesmésdedueshoresquevadurarelconcert,sotalabatutadeJordiMora.

Unseguitd’acordsvandonarinicialCon-cert per piano i orquestra núm. 1 en remenor,op.15,conformantuncoixíharmò-nicperfectesobreelqualelpianistaLluísRodríguez-Salvà,unajovepromesagironina,ensvasorprendreamblasevasubtilperòalavegadaapassionadainterpretaciód’unaobraplenadematisos,quevanferlesdelí-ciesdetotelpúblic.Tantsvanserelsaplau-dimentsalfinaldelaprimerapart,quevamserobsequiatsambunacurtaperòintensapeçadePiazzolaperpianosol.

LasegonapartlaconformavalaSimfonianúm.1endomenor,op.68.Durantlasevainterpre-tació,vampoderadonar-nosdelaclaudel’èxitenlesobresdeBrahms:unabarrejaentrelasonoritatielllenguatgepropisdelromanticis-me,alcostatdelautilitzaciód’esquemesmésclàssics.AquestaSimfonia,interpretadapels80 músics que conformaven l’orquestra, vaomplirelpobled’unagrandiversitatdetimbresimoltsinstrumentsvanpodergaudirdelseumomentparticularalcostatdelstuttisexplosiusqueensoferial’orquestrasencera.Unaorques-traqueenacabarlaSimfoniavarebrellargsifortsaplaudimentsiqueensvaoferiratotselspresentsunaúltimainterpretació.Aquestcopvaserladansahongaresanúm.1endomenor,deBrahms,unapeçaplenademàgiaidensitatquevadonarelpuntifinalalconcert.

Finalment,elpúblicvapoderconstatarque,talcomdeiaenelprogramademà,Brahmstébenmerescutelfetdeserconsideratlatercera“B”alemanyaalcostatdeBachiBeethoven.

Toni guixPintures a l’oli i dibuixos a ploma

Xavier Martí Tello

Toni Guixvaexposardel13al27d’agostde2004unacol·lecciódepinturesal’olii dibuixos a ploma, entre ells carrerons iraconsdeCopons.Desdel’any1996finsarahaaexposatlasevaobradeformaindividualocol·lectivaperdiversosindretsdelacomarcadel’Ano-iaideCatalunya.

Harebutpremisennombrososcertàmensdepintura,concursosdecartells,biennalsi salonsd’artsplàstiques,alnostrepaís ia forade lesnostres fronteres.Haeditatoriginalsdedibuixosalaplomadediversestemàtiques.

Festa Major d’estiu 200�

Carles Mas Riera

Anyrereanylafestamajordelnostrepoblecomençaambuncampionatdefutbolsala,untorneigmoltparticipatiuiqueserveixper-quèmoltagentdelpoblefacil’únicesportquepracticadurantl’any.

Enguany,paral·lelament,tambéesdisputàuncampionatdebàsquet3x3ontots,jugadorsipúblic,enshovàrempassard’allòmésbé.Alsvespres,comno,esdisputavaeltorneigdetennistaulaielcampionatdetrucalesinstal·lacionsdeLaBarraca.

Eldivendresdia13començavenelsactesensidelafestamajor.Ales12delmigdiaespodiasentirdesdetotelpobleelrepicdecampanes.JaalatardatothomquihovadesitjarvaparticiparenunagimcanapopularpertotselscarrersdeCopons.Ales8delvespres’inauguravaalasaladeplensdel’ajuntamentl’obradepinturesidibuixosdeToniGuix.Perrematarelprimerdiad’actes,totsvàrempodergaudird’unfantàsticballdenitacàrrecdel’orquestraMitjanit.

Eldissabtedia14ales6delatardatotalagentdelpobles’agrupavaalpoliesportiuperdonarsortidacomjaéshabitualalacercavila,onensacompanyavencomcadaanylesgrallesdelgruplaGallarda.Enfinalitzarelsméspetitsvanpodergaudird’unespectacleinfantilacàrrecdelgrupd’animacióCanCantem.

Més tard va ser l’horadel jovent, que vaxalarambelconcertdelgrupLigaQuintanaiméstardambunadiscomòbilquevadurarfinsaalteshores.

Jadiumengeidesprésdel’oficireligióstothomvagaudird’unvermuttotescoltantelconcertofertperl’orquestraHabana.Desprésdedinarid’haverfetlamigdiada,lamateixaorquestraensvaoferirunballdetarda/nit.

Hemarribatal’últimdiadefestamajor,enelqual,tambéteníemvermutdesprésdelamissacelebradaenhonoraSantRoc.Enelvermutesvanpoderballarsardanesamenit-zadesperlaCoblaCiutatdeManresa.

Amitjatardaunbongrupdegentjavoltavapelpoblepreparantel soparpopularqueesvacelebraralaplaça,comsempre.Vamjugaralbingoivàrempodercantarhavane-resambelgrupl’Espingari.Jahempassatunanovafestamajorinomésemquedadonarlesgràciesatotalagentquehacol·laboratenelmuntatged’aquestafesta.Finsl’anyqueve.

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

Festa Major d’Estiu 2004

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

1� 1�

Apunts d’història

Renoms de Copons: El carrer d’Àngel Guimerà

Natàlia Muñoz Domínguez

Per a més informació en el número 7 del Camí Ral es va publicar un escrit sobre la història del carrer Àngel Guimerà que pot enllaçar amb la fisono-mia de les cases que hi pertanyen.

Cal que insisteixi que per a redactar aquest escrit s’han tingut en compte moltes opinions de veïns del poble, però cap el cas que ens haguem equi-vocat en alguna afirmació o que aquesta sigui incompleta. Agrairíem que ens féssiu arribar els vostres coneixements per a tenir la màxima fiabilitat possible de la informació i així millorar alló recollit fins ara.

*. Cal Bartomeu

Onavuitrobemaquestspisosabans hi havia dues cases:calMingo,situadaalcarrerdePerePalomas,icalaTeresetaFilomena al carrer d’ÀngelGuimerà. Cal Mingo va sercomprada i ensorrada pelBartomeu,juntamentambcasaseva, per a construir l’edificique avui coneixem. El renomde ca la Tereseta Filomenaprové dels avantpassats delspropietaris: Filomena era labesàvia; Tereseta, l’àvia i elBartomeu era el pare de lafamíliaClosa.Altresrenomsquetambéesconei-xensón‘elspisosdelBartomeu’o‘lacasadel’ascensor’.

1. Cal Ganxo

Éselrenomdelacasa.Provéd’un antic propietari que pro-venia de cal Ganxo, masia enla confluència entre la riera il’anticcamídeCoponsaJorba.Aquestésdegutal fetqueelscotxes,desprésd’unapluja,esquedavenenganxatsencreuarlarieraielsdecalGanxotreienuncavalliunamula,iambunacordaiunganxoarrossegavenelscotxes.Anteriormentvaseranomenadaca l’Aliguer i més antigamentaquesta casa va pertànyer a lafamíliaClotet.Actualmenttambépot ser coneguda com a calMalgosa, cognom dels actualspropietaris.

3. Cal Joan Lluïsa

El nom prové del forn que hihaviahagutenaquestacasa.ElportavaenJoan,filldelaLluïsadecalQuildoidelRamon,anticfornerdelpoble,ques’estavaalmateixcalForner(fornactualdelpoble).Arapotserconegu-dacomacalFustagueres,cog-nomdelsactualspropietaris.

5. Cal Xera

Cal Xera era el renom d’unacasa del barri de la Roquera,queambeltrasllatdelafamíliaquehivivia,alnuclideCopons,esvaendurambellaelrenomdelacasa.EsdiuquecalXera,com a nom, s’origina a partirdelspropietarisa laRoquera,desd’onconvidavenelsveïnsa pujar a fer una ‘xera’ -queveniaadirunafoguera.Tambépot ser coneguda com a calBertran, cognom de l’actualfamíliapropietària.Aquesta casa anteriormenthaviaestatconegudacomcalFigueres, cognomdels avant-passatsdelafamília.

7. La Barraca

Antigament era l’hort de calFigueres. Entre uns quantscoponencs es va tirar enda-vantun localsocial,elCentreInstructiuCoponenc.Cadaund’ellsvaaportarunacosaielsde cal Figueres van aportaraquest terreny. Posteriormentacausaderesultatdelacons-trucció i en comparació ambaltreslocalssocialsdelpoble,vaserbatejadacomunabarra-ca,“LaBarraca”.

9. Cal Jover

Aquesta casa la va aixecar lafamíliaJover(lligadaalstragi-nersdelpobleialacreaciódelabancaJover).Antigamenthihaviaunacasadedospisosila vanensorrarperacrearelresultatqueavuiconeixem.

11. L’Estanc

Antigament havia estat cone-guda com a ca la Margarida,nomdelagermanadel’hereudelafamíliaClotetSolà,onjaexistialabotiga-estanc.Aquestdarrer,lavallogaralafamíliadecalTabola,actualspropietaris,peraixípoderanaraBarcelonaaposarunforn.Ambeltemps,elsllogatersselavanquedarenpropietat.Antigament hi haviadues botigues separades perunenvàiunidesperunaportainterior.Enunahihaviaelsque-viuresial’altral’estanc.

Plaça Segura

Aquí hi havia un passadís pelqual s’accedia a l’hort de calManset i a continuació duescases recentment ensorra-des: ca la Roseta Bruno, ons’accedia pel passadís i cala Cubelles. Aquestes vanser comprades pels veïnsde davant, cal Segura, percedir-les a l’Ajuntament. esdiuqueperpagarundeutedecontribució.CalaCubelleseratambéconegudacomacalReidelCocojaqueveniatrossosdecocoigualquealtresvenienpaperinesdexufles,...

15. Garatge Estanc

El renom prové dels actualspropietaris.Anteriormenthaviaestat una casa de cal Solé,i després va passar a ser elgaratge adossat a cal Bruno,onelsdecalPastorNouguar-davenlapallaperalsanyells.

17. Ca la Marieta Salvador

Antic renomde lacasa,on lamestressa es deia Marieta iel pare, Salvador. Aquesta vasercompradapercalMansetperapoderferunpatiinteriori tenir més llum per aquestcostat.PosteriormenthaestatconegudacomacalaRosarioque és el nom dels darrersllogaters,totiqueencaraqueaquestapertanyalapubilladecalMansetdelamuntanya.

Ermita de Sant Joan

Enaquestaplaçahihaviaunaermitaqueunanevadad’hivernva ensorrar. Després d’aixòva ser comprada pels de calHuertas, que la van cedir al’Ajuntamentamblaintenciódeferaquestaplaceta.

2. Cal Conillo

Anticrenomdelacasadepro-cedènciadesconeguda.

4. Ca la Ciana

Aquestacasaantigamenttenial’entradaenaquestcarrer,ienelcarrerVilanova(lasevapartdedarrera)existiaunabotigadecomestibles.Elnomprovédel’abreviaturadelapropietàriadelabotiga,Verenciana,avantpas-satdelafamíliaClotet.PeraixòtambéésconegudaactualmentcomacalClotet.

6. Cal Forner

Aquestacasatéelnomdel’oficidel’amo,peròvateniranterior-mentaltresnomscomcalaNuri,nom de la dona de l’anteriorfornerdelacasa,ocalRamonLluïsa, nom de forner també.Encara més enllà s’hi ubicavaunabarberia iuna fonda,ambelnomdecalCroel.

8. Ajuntament

Anysenrereallís’hi trobavauncentreanomenatl’Amistat,onlagentestrobavaperanaraballar.DesprésdelaRepúblicavapas-saraser laFalange,uncentrerecreatiuonalpisdedalthihaviaun cinema. Per aquella època,durantlaFestaMajor,esfeiaelballalaBarracaialaFalanges’hitrobavaelbar.Durantuntemps,al primer pis, hi va haver unafàbricadeteixits.

10. Cal Xap

Antigament hi vivia el carter ila sevadonaque venia sardi-nes.Aquestadona, tot tocantla trompeta, passava cridant:‘Sardines a cal Xap’. Actual-ment se la coneix també percalRos,delafamíliadecalRosdeSantPeredeCopons,quedestacavenperlaparticularitatdeserrossosdecabell.

12. Cal Maure

El nom prové del pare delsactualspropietaris.Peròante-riormenthaviaestatdelSr.MagíSolédelaplaçadelaBomba,elqualselavavendre,perpassaraserconegudacomacalBar-berdeSevilla, jaquehihaviaelbarbertreballantalsbaixos.També es coneix l’existènciad’unfusteroboterubicatalabotigadelsbaixos,ambelnomdecalVíctor.

16. Escola

Haviaestatdesempre l’Ajun-tamentdelpobleienelpisdedalthihavial’escoladelsnenscommoltshanconegut.Enelsbaixos encara es recorda lapresódelpoble, justonhihalafinestradelafontquehihaal costat. A través d’aquestaobertura,abandonadalafunciódepresó,s’hiabocavaelcarbóperalesestufesdelesescoles(l’escoladelesneneseraalcar-rerVilanovaonesconeixiacomacalJoverPobre).

18. Cal Javier

Nomd’unavantpassatdelsactu-alspropietaris,quehaviaestatSecretaridelpoble.Aquest,enmarxaraviureaPiera,lavanllo-gardurantuntempsalsdecalVentura,nompelqualtambéhaestatconeguda.MoltantigamenthaviaestatanomenadacalTorretPascual.

20. Cal Pere Torra

En aquesta casa es trobavenurdidors,telersiteixidors.PereTorreseraelnomd’unavant-passatde la famíliaMercadal,actuals propietaris que tambédonen nom a la casa. Tambéha estat coneguda com a calFerrer perquè l’home de lamestressahaviaestatundelsferrersdelpoble.

22. Cal Peret Manda

El nom prové de l’anteriorpropietari,PereVila.Comquevacoincidirambunaèpocaenquèesposavadecognom,elnomde lamare(Calamanda),vaapassaraserPeretManda.Antigament també en deiencalRoc,jaquel’amoproveniad’una casa així anomenada.A la vegada, la mestressa decal Roc, que provenia d’unafamíliadecarnissersdePiera,livadonarelsobrenomdecalaLluïsaCarnisser.

24. Cal Segura

Antigament, on hi ha aquestacasa,hihaviahaguttrescasesanomenades:calOleguer,calGruetesicalCisteller.Aques-tes van ser ensorrades i lafamília Segura va construir lacasaqueconeixemavui.

26. Cal Pastor Nou

Esdiuquelafamíliaquehivaveniraviureerenpastors,icomalpoblejaexistiaunpastorqueeradecalPams,llavorsvaserbatejadacomacalPastorNou.Antigament,esdiuquehihaviahagutunasaladeballiuncafèque tenia sortida pel carreródelForn.

28. Pisos del Romeu

Aquí hi havia una casa enmoltmalestatdecalVentura.Aquests,comjahemcomentat,vivien llogats a cal Javier, onvan estar-se una temporada.Després la família Romeu lavacomprarivaserensorradaperaconstruir-hielspisosqueconeixem.

30. Cal Huertas

Renomquehaperdurattantquenoestégairecertesadel’origen.Totiaixòescomentaunahistòriaenquèunpropietari,avantpassatdecalJavier,espassejavasobreun ruc pels horts, tot guarnit imoltposatielsveïnsdelpobleli deien: “Mira-te’l, sembla elgeneralHuertas”.

17

15

11

9

7

5

3

1

*

2

4

6

8

10

1216

1820

2224

2628

30

18 19

Activitats Activitats

La dansa oriental o dansa del ventreRosa Mata Francès

Una mica d’història

Ladansaorientalésunadelesdansesmésantiguesdelmón,quecombinaelementsdediferentspaïsosdel’OrientMitjàidelNordde l’Àfrica, encara que els seus orígensprecisossónincerts.

Alspaïsosàrabsaquestadansaesconeixcoma“RaksSharki”quesignificaliteralment“dansaoriental”.Elnomdedansadelventreescomen-çaautilitzaralsegleXIXentreelseuropeusquevanviatjaral’Àfricail’Àsiaiesvansorprendrepelsmovimentsdelventre,delacinturaidelsmalucsdelesdansesquevanveure.

Enmoltspoblesiculturesdel’antiguitatespen-savaquelafertilitathumanaestavadirectamentrelacionadaamblaTerra.Alesdonesse’lsatri-buïenpodersmàgicspelfetdetenirelsfills,iesfeiendansesiritualsenhonoraaquestspodersmàgicsialesdeessesdelaTerra(cerimòniesrelacionadesamblafertilitat, lasexualitati lamaternitat).Enaquestesdansespredominavenelsmovimentsdelapelvisidelventreise’ntrobenreferènciesalesantiguescivilitzacionsd’Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma, aixícomaSíria,Turquia,Xipreial’Índia.

DurantelsegleIVelCristianismeil’Islamvanpassaradominarl’OrientMitjài,tot iquevanadoptariadaptaralasevamaneraalgunesfestesirituspagans,vandestruirelsritusdecultealesdeesses.

Apartird’aquestaèpocaifinsalsegleXIXlamajoriadeballarinesdedansaorientalobéanavenambgrupsdenòmadesqueoferienespectaclesalcarrerobéerenesclaves.

Lesesclavesquevivienalsharemsdelssul-tansdestacavenperlasevabellesaiaalgu-nesse’lsfeiaestudiarmúsica,cantidansa.Aquestesesclaves,quanestavensoles,esdistreien ballant. Ballaven descalces i deformaimprovisada,imentreunaballavalesaltresl’acompanyaventocant instruments,cantant,cridantipicantdemans.

DurantelsegleXIXaEgipteexistiendostipusdeballarinesdedansaoriental:la“ghawa-zee”(gitanes)queballavenal’airelliure,alcarreroalcampnormalmentperaudiènciesdeclassesocialbaixa;iles“awalim”queerenmésrespectadesiabandadeballartambécantavenirecitavenpoemes.Aquestessolienactuarenfestesdecasesriques.

AlsegleXXesvacomençaraballarladansadelventreensalesdefestes,clubs,restau-rants,hotels,etc.Ladansaesvaadaptaraescenarisgrans,esvancrearcoreografies,esvanincloureelementsdedansaclàssicaiesvacomençaraballarambtalonsiambelsvestitscaracterísticsdeduespeces(faldillaisosteni-dor)brodatsambpedreria,metall,serrells,etc.Tambédurantaquestaèpocaesvanproduirunmuntdepel·lícules,sobretotamericanes,ambientadesal’anticEgipteonerahabitualquehihaguessinescenesdedansaoriental.Aixòvapopularitzarmoltaquestadansa.

Ladansaorientaléspartdelaculturadelspaïsosàrabsiestàpresentenquasiqualsevolcelebració.Aquestadansas’hadesenvolupatelsúltimsanysaEgipte,elLíbaniTurquiaaixícomtambéaAlemanya,França,elsBrasilielsEUAacausasobretotdelaimmigracióàrab.

Pràcticamenttoteslesdonesàrabsitambéalgunshomesballendansesqueespodenincloure dins del “Raks Sharki” (dansaoriental)encaraquehihamoltesvarietatsregionals. Moltes nenes aprenen a ballarenfestesienreunionsfamiliars,peròsónpoques lesqueambel tempss’animenaserprofessionalsperquèlaballarinanoestàbenvistaalasocietattradicionalmusulmanaiestanespecialmentmalvisteslesballarinesdedansaorientalestrangeres.

Els beneficis de la dansa oriental

Ladansaorientals’hafetforçapopularelsúltimsanyspelsseusbeneficistantanivellfísiccomemocional.

En la dansa oriental s’aprenen a moureperseparatdiferentspartsdelcos,perex:malucs,ventre,espatllesicap;ofinsitotdiferenciarelmovimententreelsabdominalssuperiorsielsinferiors.Sóncaracterísticselsmovimentssinuososilesrotacionsaixícomtambéelshimiqueéselmovimentrít-micimoltràpiddelsmalucsidelventredemaneraquesemblaquevibrin.Totaixòdónaflexibilitatalcosireforçalamusculatura.

Lasensualitatisinuositatd’aquestadansatambéfaques’endolceixinelsnostresmovimentshabi-tualsimilloralafigurailaformafísica.

Ambladansaorientaltambéespotencialafeminitatis’alliberencomplexos.Enlapràc-ticaés importantdesconnectar ideixar-se

anar tot escoltant la música. Per aconse-guir-hopotajudar“disfressar-se”unamica,odeltot,ambmocadorsdemonedes,faldilles,pantalonsbombatxos,etc.Lamillor formadeballarladansaorientalésfer-hodeformaimprovisadaiambelspeusdescalços.

Elsmovimentssinuososirítmicsd’aquestadansaajudenaregularelsnostressistemesdigestiu, circulatori i reproductor i tambémillorenlesrelacionssexualsperlaflexibili-tatques’adquireixipeljocamorósquepotdonarunasessiód’aquestadansa.

Un taller amb la Devorah

El 25 de setembre d’enguany va venir laDevorahKorekaferuntallerdedansadelventreaCopons.

LaDevorahésunaballarinaamericanaquetéunaescoladedansaorientalaBarcelonaiquehaballatpertotelmón,principalmentaEuropa ialsEstatsUnits.Tambéha fetdocumentalsperatelevisiósobreladansaoriental iactualmenttéunacompanyiadedansapròpiaques’anomenaSarabi.

Altallervam“disfrutar”.PrimerlaDevorahensvaferunasessiód’estiramentsirelaxacióenquèalgunes”flotaven”.Vamseguirambtotunrepertoridemovimentsrítmicsdecintura,pelvis,pit,etc.DespréshivamafegiralgunspassosialfinallaDevorahensvaensenyarunacoreografiasenzillaiensvaferunapetitademostració.Lamajoriavamsortirdeltallerrebentades,peròsentint-noscomautèntiquesdives.

Dansa oriental a Copons

DesprésdeltalleramblaDevorahvasortirlaideadepoderferdansadelventreaCoponsregularment i jaque laDevorahnopotvenirnienspotenviarningú,m’heanimataprovard’ensenyar-voselquejopuguiaprendred’ellaidelapràcticad’aquestadansa.Aixíenshemcomençatatrobarelsdimartsde7a8,30hdelvesprealaBarracaperballarunaestona,rela-xar-nosipassar-nos-hobé.Potvenirquivulgui.

Visita de l’Honorable Conseller de Medi Ambient Sr. Milà a l’Alta AnoiaPep Colom Talló

Esvaproduirelpassatdimartsdia28desetembrealatardalavisitaal’AltaAnoiadelconsellerdeMediAmbient,Sr.SalvadorMilàiSolsona,ambmotiudel’entregadelscertificats de qualitat ambiental a diversosallotjamentsruralsdel’AltaAnoia.

CaldestacarlapresènciadelsdiputatsSr.Teo Romero i Sra. Teresa Estruch, i delpresident del Consell Comarcal Sr. JoanVich així com de diversos alcaldes, queseguiren lavisitadesdelprimermoment,fetqueformàunaimportantcomitivaenelsdesplaçamentsilesvisites.

LavisitavacomençarperCopons,onvaserrebutal’Ajuntamentperl’alcaldeiregidors.Desprésdesignarenelllibred’honorideserobsequiatambelllibredelsTraginersiNegociantsdeCoponsiungravatobradel’ErnestAltés,elconselleresvaaveniraferunpetittombfinsalafontdelaVila,mentreliexplicàvemlesdiferentsiniciativesdelpoble.Vamvisitardetornadaelpetitmuseud’einesdefusteriadecalTomàsil’allotjamentruraldecalManset,undelsguardonatsdeldia.Tambévaserunpuntimportantdelrecorre-gutlavisitaal’esculturaDiàspora,enhonoralstraginersinegociants.

Després es visità l’allotjament rural calBartomeudePratsdeRei(tambéguardo-nat), i labased’undels futursmolinsdelparceòlicdeRubió,ambunpostaenmarxaprevistaperal2005idelqualjafadiesespodenveuremolinsaixecats.

Elrecorregutdelacomitivateniapuntfinalamb un sopar al castell de Rubió on espoguerentastarelscigronsdel’AltaAnoia.En acabat i després dels parlaments delesautoritats,es féuentregaperpartdelconselleralspropietarisdelsallotjamentselcertificatobtingut.Elconsellervadestacarquelamajoriadepersonesquerecollienelcertificaterendones,demostraciódelseupaperenlarecuperaciódelterritori.Felici-tatsatotesitots.

De les 30 cases amb certificació aCatalunya,11sónal’AltaAnoia,icalCaru-lladel’Astorlaprimerad’obtenir-lo.

Els10allotjamentsde l’AltaAnoiaqueelpassatdia28desetembrerebienelcertifi-catdequalitatambientalsón(entreparènte-sielnomdelapersonaresponsable):

calManset(DolorsFarrés),calFania(TeresaTorra),calMasvilella(MargaridaVilella),calRos(MercèCentellas),calSanto(TeresaMaria Rosich), cal Vila (Teresa Vila), calBartomeu(NeusSolanas),elmolíd’Enfesta(MariaMorros),laFarraja(MiquelNadal),ilarectoriadeClariana(TeresaAlcoberro).æ

El diumenge dia 3 d’octubre es varealitzaraCoponsla1ªtrobadadegegantsicapgrossos.

Vaserlacoordinadoradegegantsicapgros-sosdel’Anoialaqueesvaposarencontacteambnosaltrespersivolíemorganitzaraquestacte,ideseguidaensvamengrescar.

Eldiavacomençarambunbonesmorzarper poder agafar forces per carregar elsgegantsicapgrossositraginar-lospertotel poble. Mentres la gent esmorzava, alpoliesportiuespodiagaudirdelaplantadadelsgegantsicapgrossos.

Capallàamigmatílesgrallesesvanposarenmarxaiambellestoteslescolles,quevarencircular per tot el poble ambmoltaalegria. El punt central va ser a la plaçaRamon Godó, on tots els geganters ensvan fer gaudir d’uns magnífics balls. Elscapgrossostambévanballarsenseparar.

Jafinalitzadalacercavilaenelseupuntd’inici,esvaferentregad’unsrecordatorisatoteslescollesquevanparticiparenl’acte.

AgraïmlasevaparticipacióalescollesdelsgegantsdelaLlacuna,elsgegantsdeVilanovad’Espoia, els gegants de Capellades, elsgegantsdelRavaldeBarcelona,elsgegantsdeSt.PeredelesPuel·les,elscapgrossosdelaPobladeClaramunt,elscapgrossosdeCapelladesicomnoambunamencióespecialalacolladeCoponsquevaferpossiblequeelsnostresgegantsicapgrossoslluïssincommaipelsnostrescarrers.

També agrair la presència del vocal del’agrupació gegantera de Catalunya, Sr.JosepEstanyol,itambéalpresidentdelaCoordinadoradegegantsicapgrossosdel’Anoia,Sr.RamonRoca.

AquestdiaesvaferpúblicqueCoponstin-driadosnousgegantsalpoble,dosgegantstraginers,lainaguraciódelsqualsseràeldis-sabteabansdelaproperaFiradeTraginersiNegociantsdeCopons.Ushiesperem.æ

Trobada de gegants i capgrossos a CoponsCarles Mas Riera

XAV

IER

MA

RTÍ

TE

LLO

AR

XIU

AJU

NTA

ME

NT El conseller de Medi Ambient

Sr. Salvador Milà i Solsona i l’alcalde de Copons Sr. Jordi Bertran a la sortida de l’Ajuntament.

20 21

Activitats Activitats

Projecte d’art productiuJulio C. Morales

JulioC.Morales,filld’unfusterd’ori-genproletariid’unadonadecampd’origenindígena.Vanéixerivaaprendreaferlesprimerespassessotaelsbancsdelafus-teriaeneltallerqueteniaelseupare,isotalataulaonlasevamarefeiaelpa.Tantelseuparecomlasevamareliensenyavenlesdiferentscosesdelavida.Elseupareerad’unamentalitatmésindustrial;lasevamareestavamésarreladaalanaturalesa,alcultiudeplantesicriançad’animals.Lasituació econòmicad’aquella època no livapermetretenirbonsestudis,peraixòesvadedicaratreballardesdemoltjove,endiferentsoficisquelavidamateixalianavaexigint, com enllustrar sabates, vendrediaris,vendreloteria,netejarterrenys,ferd’ajudantdepaleta,fuster,pescador,reco-llirfruita,pintarcases...

El1978vaentrarenunaescolapúblicadesecundària.Enaquellaèpocahihaviamoltsmovimentsestudiantilsencontradeladicta-duradeSomoza,imoltsdelsjovespreniendecisionsd’entrarenelsmovimentsdelluitaarmada.Ambtansols12anysesvainte-grarenaquestsmoviments,is’adonàdelesdiferentscausesperquèelsjovesestavenlluitant.Alcapd’unanys’estavadonantjaeltriomfdelarevoluciópopularSandinista,enquèvaparticiparendiversesorganitza-cions juvenils,associacionsculturalsambla finalitat de promoure l’esport, la salut,l’educaciófinsquevaarribarlacaigudadetotsaquestsprojectesperlapostguerra,elbloqueigdelsEstatsUnitsielsatacsdelacontrarevolució.

Sense donar-se per vençuts, un grup dejovesquehavienestudiatiparticipattambéen diferents organitzacions i movimentsplantegen la necessitat de reprendre icontinuar ambels projectesque s’havienaturat,icreenl’AssociaciódePromotorsdelaCultura(APC).Vasermoltdifícilpoderferrealitattotaquestsomni,jaquelacasaonelsvanubicareraunacasaambproble-mesdepropietat(confiscada)iaquestfetbloquejavaelbondesenvolupamentdelesactivitatsdelsartistes.Totiqueesvaacon-seguir capacitar molts joves d’escassosrecursosenpintura,dansa,literatura...noesvaaconseguirarribaralsobjectiuspro-posatsjaqueelsexpropietarisdelacasaconstantmentl’estavenreclamantiaixòfeiaesfessinenrerealgunesorganitzacionsquecol·laboravenambelprojecte.

Araestemtreballantpelnostrecompte jaquenotenimunlocaliestemintentantre-agrupar els artistes: artesans, escriptors,poetes, cantautors, músics... per podercontinuarambelprojecte.Actualmenttotaaquestaactivitatesfaenunacasadello-guer,ambesforçpersonal,almateixtempsques’impulsaunprojectedecapacitacióartística que hem batejat amb el nom deTallers d’Art Productiu (amb l’ajuda deTambalid’Igualada)iqueestàdirigitajovesd’escassos recursos. L’objectiu d’aques-tes capacitacions és l’aprofitament de lanaturalesamortaimaterialderesiduspertransformar-losenobresd’artdesprés.Totiquejas’hancapacitatalgunsjovesdecomu-nitatspobres,enstrobemambelproblemaquenodisposemd’unmercatpervendreelstreballsrealitzats,totiqueaRivass’haobertunabotigaperquèelsartistesdisposind’unespaionexposarelsseusarticles,peròaixònoéssuficientpermotivarelsartesansjaquetépocasortidaenelmercatinternperalabaixasituacióeconòmicadelapoblació.Aixòprovocaquemoltsjovesesdesmotiviniesperdinenaltresactivitatscoml’alcohol,ladroga,negocisil·lícitsialtres.

Ara Julio Morales té 40 anys, es troba aIgualada i sempre amb el pensament dedonarsuportiajudarelsseuscompatriotesartistes.Desitjaimpulsaridonaraconèixerl’artesania,laculturailagastronomianica-ragüencamitjançantactivitatsobertesatotselsciutadansdeCatalunya,comlaqueesvaduratermeaCopons,laqualvatenirungrannombred’assistents.Desprésd’unademostració de folklore nicaragüenc, hivahaverunadegustaciódeproductesfetsambblatdemoro,iunaexposicióivendad’articlesd’artesaniatípicadelpaís.

Totselsdinersques’obtenende laventad’artesania s’inverteixen novament en lacomprad’einesperalsartesansqueformenpartdelprojecte.æ

JosepGuinovartensvarebreal’EspaiGui-novartd’Agramunt,onexplicàquel’edificionestemantigamenteraelmercatcobertdelpobleiquedesde1993éslaseudelaFundacióGuinovart,onportalessevesobresquesovintvacanviantipassenaserpatrimonidelaFundació.Al’exterior,alaplaçadelmercatactual,hiharepresentadeslesarcadesdelcarrersambunesestructu-resdeferro.

Josep GuinovartMa. Gràcia Carreras i VerdaguerXavier Martí i Tello

LapersonaquevaajudaraferlafundacióéslamateixaquevaferlaFundacióMiróilaFundacióTàpies.LaFundacióesnodreixdelgranpatrimoniartísticquehaanatrealit-zantdurantmoltsanysidelaidead’agrupar-hoenellloconvapassarlainfantesadurantlapostguerra,lesvacancesd’estiu.

EntempsdelaGuerraCivilalsanys1937i1938,marxadeBarcelonaivaaAgramuntd’onéslasevamare,peròelbombardeigalpoblefaques’instal·linambl’avi,lamare,germans, tiets icosinsenunacabanaenplena natura. I és allí on entre el blat, lapalla, els rostolls, les eines del camp, téelsrecordsd’infantesaqueevocaalsseusquadresialmateixEspaiGuinovart.

Lesterres,elscolors,elspaisatgesde laSegarraidel’Urgell inspirenl’artistaambels col·lages que decoren les parets, lagranera,laportaladaromànicadel’esglé-sia d’Agramunt, la cabana, les eines delcamp,elquadredelesestacions,lescons-truccionsde toves formenpartde l’EspaiGuinovart.

LaportadadelllibredelsTraginersiNego-ciantsdeCoponsnoestàpensadaperquèarribi a tothom. Comenta que va ser unencàrrecqueselivaferdesdel’AjuntamentdeCopons ia través, també,de lanostraconeixençaanterior.Esvadocumentarllegintelllibreilamaquetadel’AssumptaMuset,iencaraaralidónavoltesalcapqued’unpoblepetitalsegleXVIIIhaguéstingutgenttansingularqueviatgéspertotarreu.

NÚ

RIA

PO

NS

TO

RR

EN

TS

Ma.

GR

ÀC

IAC

AR

RE

RA

SV

ER

DA

GU

ER

Activitats realitzades per impulsar i donar a conèixer l’artesania, la cultura i la gastronomia Nicaragüenca.

Enscomenta:“Quetotsurtamesurad’allòquehasdefer,s’hadepensar...Unencàr-recsempreésunrepte”.

Enparlardeldissenydelaportada,sieraunmitjàcomunicatiuperarribaratothom,explicaqueellnohipensaperquèagradiatothom:undibuix,unaobraesfaperquèsurtdedinsiagradaonoagrada,nopreténresmés.Comtoteslesarts,lapintura,l’escul-tura,lamúsica,elteatre,nointententenirunsignificat;l’objectiufinaléslainspiracióde l’artista i l’acceptacióde l’espectador.Potagradarmés,menysogens.L’artistamanifestaambelseuartlasevainspiració,quelisurtdedins,igualqueunacomposiciómusicalpotagradarsenseserindispensablesermúsicoentendredemúsica.

JosepGuinovart,de77anysiambunatra-jectòriaartísticamundialmentreconeguda,comapintoriescultor,téobresalmuseuscontemporanis de Madrid, Turin i NovaYork. És una persona senzilla, molt intel-ligent. Hem parlat una llarga i agradableestona,moltpreocupatpelmónculturalipolític.EnsfasentirmoltorgullososquehagidissenyatlaportadadelllibredeTraginersi negociats de Copons, que des d’ara jaformapartdelfonsculturaldelaFundacióEspaiGuinovart.

Portada del llibre, Traginers i negociants de Copons.

Original de Josep Guinovart.

23

Resum d’activitats i actes

2 AkordTour2004:ActuaciódelsgrupsFumd’EstampaiStrombers, alaplaçaRamonGodó,dinslaSetmanadelaJoventut3 Gimcanaesportivalúdica,soparidiscomòbil4 Xerrada:“LadefensadelmedinaturalalsPaïsosCatalans”,alaBarraca Finalitzal’exposició:Copons,elmeupoble11 2ª.SortidaalFòrum12 “Úsiabúsdelsmedicaments”,xerradaacàrrecdeFarmacèuticsMundialaBarraca17 4ªediciód’IniciativaJazzCopons,alaplaçaRamonGodó19 Bibliobús24 Representacióobradeteatre“Fatalitats”,pelgrupteatrelaBarraca

2 RevisióVisual Concertdel’OrquestraSimfònicaSegleXXI,alaplaçaRamonGodó8 Actuaciódelsguanyadorsdel3rconcursIniciativaJazzCopons2003 AssTrioalJazzalaPalladelaGuàrdiaPilosa9-16ActesdeFestaMajord’Estiu13 InauguracióexposiciópinturesidibuixosdeToniGuixalasalad’exposicionsdel’Ajuntament29 Finalitzal’exposiciódeToniGuix

5 3ªiúltimasortidaalFòrum12 Finalitzatemporadapiscinamunicipal15 Inicicursescolar18 ContacontesperAnnaGarcia PresentacióllibreAssumptaMuset InauguracióesculturaDiàsporail’exposiciód’ErnestAltés AnimacióinfantilacàrrecdeJaumeBarri19 IVFestaTraginersiNegociantsdeCopons Inauguraciócol·lecciód’einesdefusterdeJosepTomàs20 Bibliobús25 TallerdedansadelventreacàrrecdeDevorahKorekal’Ajuntament25 FCCopons2–Montbui226 HereuiPubilla,OriolBertraniMarVilomara,alaFirad’Igualada28 VisitadelconsellerdeMediAmbientiHabitatgedelaGeneralitatdeCatalunya,SalvadorMilà

2 IgualadaB1–FCCopons43 ITrobadadegegantsicapgrossos5 XerradaprevenciódepressióacàrrecdeRamonBuscallàCoromines9 FCCopons4–Rebrot311 ElsalumnesdelCEIPCoponsvanaCaldersaveurelaverema16 CapelladesB1–FCCopons118 Bibliobús23 FCCopons2–VistaAlegre128 Comiatrestaurantcal’Arnau29 ElsalumnesdelCEIPCopons,juntamentamblesaltresescolesdelaZER, celebrenlacastanyadaaSantMartídeSesgueioles30 VilanovaB5–FCCopons030 Elsalumnesdel’escoladeCoponsrepresentenl’obra“l’OcellMeravellós” deJoaquimCarbóalaBarraca ActuaciódelmagSardauc¿? Col·locacióplafódeCopons

6 TallerdeHennaperSihamZoubaalaBarraca FCCopons0–LaPobla49 DansadelventreperRosaMataalaBarraca13 TrobadanicaragüencaaCopons13 Piràmides1–FCCopons216 Dansadelventre,perRosaMataalaBarraca20 FCCopns2–Tous020 1rFreeride–byBestandProbike27 Ateneu1–FCCopons1 Bibliobús

Estiu, tardor i hivern / 2004

FOTO

: RA

MO

N S

ERRA

LLA

CU

NA

juliol

agost

setembre

octubre

novembre

Alta Anoia

El Consorci per a la Promoció Turística de l’Alta Anoia pren una nova empentaMontserrat Coberó FarrésDirectora del Consorci per a la Promoció Turística de l’Alta Anoia

Per a l’any 2005 s’obren un seguit denovesperspectivesperalConsorciperalaPromocióTurísticade l’AltaAnoia, tantrespectealespossibilitatsdecaptaciódenousvisitantscomalamilloradelaqualitatdelsnostresserveisturísticsidelsatractiusdelsnostresmunicipis.

El passat 21 d’octubre, seguint el quedeterminenelsEstatutsqueregulenelfun-cionamentdelConsorci,esvarealitzarunanovaAssembleaGeneral,enelmarcdelaqualesvanfereleccionsperarenovarlapresidència.L’eleccióvarecaure,peruna-nimitat,enelSr.JordiBertran,alcaldedeCopons,quevanomenarvicepresidentenrepresentaciódelsectorpúblicelSr.AntonideSolà,alcaldedePujaltivicepresidentaenrepresentaciódelsectorprivat laSra.RosaCentellas,presidentadel’AssociaciódeProductors iElaboradorsdeCigronetde l’Alta Anoia. El nou equip es plantejadinamitzarelfuncionamentdelConsorciidonar-liunanovaembranzidaquepermetimillorarelposicionamentdel’AltaAnoiaenelmercatturístic.

Per al nou any s’estan preparant nousprojectesquepermetindinamitzarelsec-torturísticdel’AltaAnoia.Enprimerlloc,durant aquests darrers mesos ha estatpossible aconseguir una bona part delfinançamentnecessariperainiciar,dinsl’any2005,laconstrucciódelCentredeServeisAltaAnoiagràciesa lesaporta-cionsdelPlaÚnicd’Obres iServeisdeCatalunya, dependent de la GeneralitatdeCatalunyaial’importantaportaciódeXarxa Barcelona Municipis de QualitatdependentdelaDiputaciódeBarcelona.En aquests moments s’està treballantintensament per aconseguir la part definançament que encara manca per acompletartotelprojecte.

Situatenunemplaçamentestratègic,alcen-tredel’AltaAnoiaialcostatd’unaimportantviadecomunicació(C-1412),al’alçadadelsPratsdeRei,aquestCentredeServeisseràunespaions’oferiranunamultiplicitatde

serveisalsvisitantsdel’AltaAnoiaialhoraalsnousemprenedorsdel’incipientsectorturísticdelsnostresmunicipis.

Serveis als turistes de l’Alta Anoia:•Oficinad’InformacióTurística•Centred’Interpretaciódel’AltaAnoia: Exposició Audiovisual•Agrobotiga•CentreBTT(lloguerdebicicletes)•Espaid’exposicionstemporals

Serveis al sector turístic de l’Alta Anoia:•Saladeformaciómultidisciplinar•Bibliotecaespecialitzada•Gabinetd’assessoramentperanous projectes•Tallermultiartesania

L’any2005elsectorturísticdel’AltaAnoiaesplantejaelgranreptedelamilloradelaqualitat,tantdel’ofertadeserveisturísticscomdel’ordenacióivaloritzaciódelsnos-tresrecursosturístics.

Lamillorade laqualitatdelsserveis javarebreunaimportantembranzidal’any2004ambl’obtenciódelDistintiudeGarantiadeQualitatMediambientalperal70%delsnos-tresallotjamentsrurals.Aquestainiciativaescontinuaràreforçantdurantl’any2005ambla incorporació de nous establiments i laposadaen funcionamentd’unacampanyadepromocióespecífica.Tambés’incidiràdeformadecisivaenlamilloradelaqualitatdelapromociódelterritoriidelsmecanismesdecomercialitzaciódel’ofertadeserveis.

Respectealamilloradelsatractiusdelterrito-ri,elPladeDinamitzaciódelsPuntsd’InterèsTurísticmilloraràl’entorndediversosmonu-mentsid’altresindretsd’interès(fonts,espaisnaturals,camins...)peraposaral’abastdelsnostres turistes una àmplia oferta d’espaisa descobrir i incentivar que puguin tornarrepetidamentperagaudirdenovesofertes.Formantpartd’aquestPladeDinamització,esposaràenfuncionamentelprojecte“Pas-sejadesperl’AltaAnoia”consistentd’arranjar

diversoscaminsonelsnostresvisitantspuguinfer un recorregut d’1-2 hores passejanttranquil.lamentperespaisd’especialinterèsnatural,paisatgísticopatrimonial.

Elsreptesperal’any2005sónnombrosos,peròseràpossibleassolir-losgràciesa laintensacol.laboraciódelsajuntaments,delsnousemprenedorsturísticsi,moltespeci-alment,delconjuntdelsciutadansdel’AltaAnoia,quesemprehandonatsuportalspro-jectesdedinamitzaciódelnostreterritori.

Per al nou any s’estan preparant nous projectes que permetin dinamitzar el sector turístic de l’Alta Anoia

2� 2�

Esports

Olor de gasolinaSalvador Lliró Pascual

Desdefaunsdosanysquehasorgitunanovaafeccióalnostrepobleques’anomenaautocross.TothovainiciarelJoanRiera,quanesvaprepararuncotxeambbarresqueeraunFordEscortXR3.Quanjateniaelcotxeapunttambém’hivaigapuntarjomateixijateníem2cotxes.ElmeucotxeésunSeatIbizaSXI.

Va sorgir l’oportunitat de participar en uncampionatsocialaSantaColomadeQueralt.Jonoteniagaireclardeparticipar-hi,peròelJoanvadirquehihavíemd’anartotsdos.

Lacosavaanaramésidurantl’any2003esvanfervuitprovesaduesmànigues.LescursestenienllocenuncircuitubicataldelPontdelaBarquera,alpolígonindustrialdeSantaColomadeQueraltcadatresoquatresetmanesaproximadament.L’anypassattotsdosvamtenirproblemesmecànics iaccidents,comunabolcadaalamateixacorbadelcircuitienlamateixacursa,peròelmeucotxeenvasortirmésbenparatqueeldelJoan.Elseuvaquedarbastantmalmès.

ElfinaldelatemporadaesvaacabarambunsoparperatotselsparticipantsaSantaColomamateix.

AquestanyelJoanm’hadeixatsolalcampio-natjaqueell,sentmillorimésràpidalvolant,estàparticipantalcampionatdeCatalunyail’OpenSunoco.HacanviatdecotxeiaracondueixunFordFiestaXR2ijosegueixoambelSeatIbizacorrentaSantaColoma.

Un altre cotxe coponenc s’ha apuntat aparticipar a Santa Coloma. Es tracta delSiscoSalisi i el JosepAymerich, ambunSeat127,queparticipenalesdueshoresderesistència.

Aquestanyelcircuits’hacanviatdellociaraestàubicatalpobledeRauric,alcostatmateix de Santa Coloma. Es tracta d’uncircuitmésràpid imésample idurant totaquestanyhaestatmoltmésbencuidatperl’organitzaciójaqueesfaunmantenimentcadaduescursesaproximadament.Acadacursa hi ha un elevat nombre de cotxesinscrits.

Lescursesesdivideixenentrescategoriesdepenentdelacilindradadelscotxes:menysde1200cc3,ques’anomenacategoriapeti-ta;lacategoriamitjanaésfinsa1600cc3;ilacategoriagranésperaaquellscotxesdemésde1600cc3.La categoria amb més participació és lamitjana,queésaquellaenquèparticipojo.Normalmenthihaentre15i20cotxeinscritsiaquestsesdivideixenenduesmànigues.

Entotalentrelestrescategorieshipartici-penentre50i60cotxespercursa.Sinotenscapproblemailamecànicaaguantainopateixescapaccident,potstornar-hialapròximacursasinoettocaarreglarelcotxeinosempretenstempsmaterialpertenir-loapuntitornaracórrerlapròximacursa.

Resultats de l’any 200�:

18/04/04nohiparticipo02/05/046aposició30/05/046aposició13/05/043aposició05/09/047aposició26/09/046aposició10/10/04nohiparticipo31/10/044aposició

Sialgús’animaaparticipar-hiqueesprepariuncotxeiquecorridinsdelcircuit,quenohofacicirculantperlescarreteresjaqueposaenperilllasevavidailadelsaltresconductors.

Perfinalitzar,deixoperescritelreglamentdelCampionatSocialdeSantaColomadeQueraltorganitzatperASAC!

Reglament tècnic:

1r.Primers’estableixenunscronos.2n.L’ordredesortidadelaprimeramànegaseràsegonseltempsrealitzatalcrono.3r.L’ordredelasegonamànegadependràdelaclassificaciódelaprimera.

L’organitzacióesreservaeldretanoadme-treunparticipantsil’estatdelvehiclenoésl’adequatpelssegüentsmotius:

1r.Instal·laciódebarresobiguetesexternes.2n.Presènciad’elementspunxantsoagressius.3r.Portarqualsevolpeçaoobjecteal’inte-riordelvehiclequepuguimoure’sosortirprojectadadurantlacursa.4t.Aspectedelvehicleenmalescondicions.

Puntuacions:

Lespuntuacionsconstarandeduesmàne-guesi,pertant,cadamànegaseràpuntua-ble.Lespuntuacionsseranlessegüents:

1rclassificat:10punts2nclassificat:8punts3rclassificat:6punts4tclassificat:4punts5èclassificat:2punts

La restadepilotsobtindran1punthaginacabatonolacursa.

Futbol Club CoponsCarles Mas Riera

Esports

S’iniciaunanovatemporada,la2004/05,queprometserforçacompetitivajaquehihamoltsequipsdelacategoriaques’hanreforçat.

PelquefaalFutbolClubCoponsnohihamassacanvis.Elscomponentsdelaplantillasónelssegüents:

Porter JordiRiera

DefensesJosepCasasPereFarrésJordiCasasMarcRieraXavierLorenteLlibiàBotinesJosepColom

MigcampistasFrancescSerraAlbertGabarróJoanCorcellesMiquelCarreroCarlesMas

DavantersDavidPérezRogerRosichEduardRicardCorcellesTxemaPuig

Lapretemporadavasercurtacomésnormalenelnostreequipinomésesvanjugartrespartitsdepreparació:unambelVallbona,que acabà amb derrota coponenca i dosambunnouequipdelacategoria,elPira-mides,undelsqualsacabàenempatil’altreambvictòriadelFutbolClubCopons.

25/09/04 FC Copons 2 • Montbui 2La temporada començà a casa rebentundelsequipsqueacabavadeperdre lacategoria.Elpartit fou forçaentretingut, idesprés d’alternances en el marcador elpartitacabàambunempata2gols.

02/10/04 Igualada B 1 • FC Copons 4Magníficpartiteljugatpelscoponencsquedemostrarenbenaviatlasevasuperioritatialdescansjas’arribàambunclarresultatd’1a3.Enlasegonameitat,elsjugadorsvisitantses limitarenacontrolarelsatacsigualadins,ienunaràpidacontraarrodoni-renelmarcador.

09/10/04 FC Copons 4 • Rebrot 3Festival de gols al Rieral. Tot i l’ajustatmarcador,elpartitvaser forçaplàcidpelCoponsquesemprevadominarelmarcadorambunaclaradiferènciadedosgols.NovaserfinsalsúltimsminutsqueelRebrotvapodermaquillarelresultat.

16/10/04 Capellades B 1 • FC Copons 1Totvacomençarmoltbéperalscoponencs,queals5minutsjahavienfetelseugol.Larestadepartit,però,vaserunataccons-tantdels locals,quesibéesmereixienelgol, aquest no va arribar fins alminut88departit.

23/10/04FC Copons 2 • Vista Alegre 1Treballada victòria coponenca contra unequipqueexhibeixungrannivelldejoc, iquesegurqueacabaenunadelesprimeresposicionsdelataula.ElCopons,però,ambunjocmoltordenatisentmoltefectiudavantdeporterias’enduguéelstrespunts.

30/10/04 Vilanova B 5 • FC Copons 0Primera derrota de la temporada, en unpartitenquèelsjugadorsdelCopons,enelsprimersminuts,noencertarenlaporterialocalihoacabarenpagantambunacontun-dentderrota.

06/11/04 FC Copons 0 • La Pobla 4EllíderdelacategoriavisitàelRieraidemos-tràperquèocupaaquestaposiciópassantpersobred’unCoponsqueencapmomentdemostràquepoguésplantarcara.

13/11/04 Piràmides 1 • FC Copons 2ElCoponsesretrobaamblavictòriacon-tra un equip que ocupa l’última posicióde la taula.Elpartitésforçaensopit ielscoponencsguanyengràciesalavetereniail’experiènciaenlacategoria

20/11/04 FC Copons 2 • Tous 0Elpartitnoésgairevistós ieldecideixendues accions personals dels jugadorslocals. Ja cap al final del partit i amb elresultatdecidit,elTousvaestirarlesseveslíniesivagaudird’algunaoportunitat.

27/11/04Ateneu 1 • FC Copons 1ElCoponsdominaelsprimersminuts,perònoconcretàcapocasióifoul’equiplocalelques’avançàenelmarcadorabansdeldes-cans.ElCoponsempatànoméscomençarlasegonameitat.Apartird’aquíeldominifouclardel’Ateneu,peròsensegaudirdeclaresocasions.

SA

LVA

DO

RL

LIR

ÓP

AS

CU

AL

SA

LVA

DO

RL

LIR

ÓP

AS

CU

AL

2� 2�

Caminades de resistènciaRamonSerraLlacuna

15 i 16 de maig Marxa Gràcia - Montserrat

Muntanya

Aquesta passada temporada ha estat unany molt bo per a la Secció de Camina-desdeResistènciadelClubExcursionistaUecanoia.Totiquela7ªCopaCatalanadeCaminadesdeResistència haconstat demésprovesqueel2003,ipertantdemésquilòmetres,demésdesnivellacumulatidemésduresaquemai,s’hanaconseguitunsmagníficsresultats.Alaclassificaciófinalperentitats,elnostreClub ha quedat en tercera posició amb1.932punts i, en la individual,cincsocishanquedatprimers,ipertantcampionsdeCatalunya2004:MontseBerenguerSafont,F.XavierGonzàlezBerzosa,AntoniMiguelGómez,JaumeRibaViñalsiRamonSerraLlacuna,elsqualshanhagutdeprendreparten les 14 caminades, tres més que l’anypassat,ambuntotalde981quilòmetres.Aixòvoldirestarenmoltbonaformafísicaduranttotalatemporadaicentrar-seúnica-menta laCopa,sensequasidisposardetempsperrealitzaraltresactivitats.Tambécal tenirsortdeno lesionar-se, jaqueenhaver-hitantesmarxes,finsitottresdemésde75kmdinsd’unmateixmes,ésfàcil,ipermoltqueesvagiaunmassatgistaiquenoesfacigensd’activitatdedillunsadiven-dres,nohihatempsperrecuperar-se.Totseguitusfaigcinccentimsdecadaunadeles14proves.

21 de març / �a Marxa Castells de la Segarra / Centre Excursionista de la Segarra i Centre Excursionis-ta Guissonenc / �1 Km

Elbonferdel’organitzaciófaqueaquestaprova,anyrereany,guanyiadeptesiesvagiconsolidantdinselcalendaridelaCopa.Aquestanyl’itineraris’iniciavaalesPallar-guesi,ambunrecorregutbàsicamentplaiperfectamentmarcatambcintes,vatrans-córrerper lesprincipalspoblacionsde lacomarca:GuissonaiCervera,ipercastellsplensd’històriaillegendescomlesSitges,Florejacs,laCardosail’Aranyó.Lacalorquevanpatirelsparticipantsvaferqueelsavituallamentsd’aiguaperpartdel’or-ganitzaciófossinimprescindibles.Totiaixòcaldestacarl’altpercentatged’arribats,un90%.Aixòdemostraelbonnivelliformafísicadelsparticipantsal’inicidetemporada.

2� d’abril / 2a Marxa Riudoms-la Mola-Riudoms / Centre Est. Riudomencs Arnau Palomar (SE) / �2,� Km

Enguanyeralaprimeravegadaqueentravaaquesta marxa dins de la Copa i no vanestalviarenesforçosperquèlatravessafosagradableperatotselsparticipants,cosaquevanaconseguir.Elrecorregutteniaungranatractiupaisat-gísticihistòric,comeraelpaspelcastelld’Escornalbou,pelcastellenruïnesde laMoladeColldejouoperl’ermitadelaMaredeDéudelaRoca.Elsolfetd’entrardinslaCopavaferquela participació gairebé es quatripliquésrespectel’anyanterior,ambmésd’un92%d’arribats.Aixòtornaademostrarl’altíssimnivelldelsparticipantsenaquestesproves.

8 i 9 de maig / 1�a Marxa Romà-nica de Resistència / Centre Excur-sionista Navàs / 80 Km

ConsolidadamarxaambsortidaiarribadaaNavàsonesrecorren80quilòmetresqueunei-xenelmàximd’ermitesromàniquesdelazona,quefandelamarxaunatractiuespecial.Tot iquesemblavaqueel tempsnoseriagairebo,elsparticipantsvanpodergaudirfinalmentd’unajornadaplàcida,ambtempe-raturesfredesenunanitesteladaibrillant.Elscaminsestavenenfangatsiplensdetollsd’aigua,enbonapartperlesplugesdelasetmana.Gairebé200participantsvanpodercomple-tarl’itinerariiaconseguirelpeculiarpremi,consistentenunafiguraenminiaturad’algu-naermitadelaMarxa,queenguanyvaserl’ermitadeSantMiqueldeFenogedellieldiplomaambeltempsempratpercadamar-xaire,senseoblidarl’immillorableserveidemassatgesquel’InstitutFerlodeManresaofereixanyrereany.

1� i 1� de maig / 1�a Marxa Grà-cia-Montserrat / Unió Excursionista Catalunya Gràcia / �� Km

Veteranaprovaques’haconsolidatdinselcalendaridecaminadesdeCatalunya,peròenguanyéselprimercopquepuntuaperaunacompetició,coméslaCopaCatalanadeCaminadesdeResistència.A la sortida hi va haver la presència depersonalitatscomelpresidentde laUEC

deGràcia,Sr.JosepPujolar;elConsellerd’EsportsdelDistricte,Sr.JosepVinyals,ielRegidordelDistrictedeGràcia,Sr.RicardMartínez.Molthademillorardecaraalaproperaedi-ció,jaqueéslapitjororganitzadadetotalaCopa,ambmoltmalasenyalització,jaquehihatramsambacumulaciódemarquesdediversestravessesonescreaconfusió;d’al-tres,encanvi,sensemarques; incorrectaubicaciódelsavituallaments...

23 de maig / 29a Travessa del Montseny / Taula de Joves Comtal / �� km

Enguany,sotaunamenaçadorcelennuvolat,itravessantbancsdeboira,esvadisputarlajaclàssicaTravessa,dequèelsorganit-zadorsensvanbrindarla29aedició.Encaraquedura,lamarxafoucòmoda,perquèpotsfer-laenunmàximde14hores.Esvaveuredesbordadaencertsmomentsperlavelo-citatdelsparticipants.L’itinerari,desenvolupatperprimercopcomaactivitatal1916pelCentreExcursionistaBarcelonès, imés tardamb lleugerscan-vis,al1927pelCentreExcursionistaRafelCasanovas,vaésserrecuperatperlaTauladeJovesComtal,al’octubrede1972,fentlaprimeraedició.Aquesta, ensportadesd’Aiguafreda finsaGualbadeDalt,totfent46quilòmetres,assolintelscimsdelTagamanent,Matagalls,lesAgudesielTuródel’Home.

� de juny / 8a Reus-Prades-Reus / Associació Excursionista Catalunya de Reus / �� km

Sortida des de les piscines municipals delpoble,jaquelaplaçaMercadal,llocdesortidadelesanteriorsedicions,haviaquedatpetitaambl’augmentsignificatiudeparticipantsenlatravessa,queanyrereanyhanfetquelaprovasiguiunreferentdinselmarcdelescamina-des,tantanivellorganitzatiucomlogístic.Lesclarianesatrencd’albajafeienentre-veurequelacalorseriaunadelesprotago-nistesdelajornada.L’organitzacióvaproveirdemagníficsavituallaments,tantsòlidscomlíquids,querefeienelmésdefallit.L’organització va obsequiar el participantambunasamarretaiunamedallacomme-morativadelaprova,amésd’untiquetperpoderutilitzarlesinstal·lacionsdelespisci-nasmunicipals.

19 i 20 de juny / �a Marxa 2� hores del Cap de Creus / Unió Excursionis-ta Llançanenca / 80 km

Lainclusiód’aquestaprovaalcalendaridelaCopahaviageneratcertaexpectació,jaqueeradesconegudaperlamajoriademar-xadors,peròinteressantperl’espectacularitinerariproposat.LasortidavaésserdisposadaeldissabtealcostatdelpavellómunicipaldeLlançà,onesvanreuniruns135participants,entreellsalgunsfrancesos,peralesdotzedelmatíiniciar l’aventura.Prèviament, elSr.MarcSerradell i el Sr. Alex Caldas, membresde l’organització, amb un curt parlamentvanpresentarlatravessaivandonarunesexplicacionsreferentsal’itinerari.Comaanècdota,al’edicióanteriorsolsvantenirunaparticipacióde35persones,delesqualsvanacabarsis.Enguanyvanparticiparcentmarxadorsmés.Elmillortempsdelatravessaestavaenquinzehoresiescaig,ienaquestaelmésràpidvaarribarendotzehoresideuminuts.

3 i � de juliol / 1�a Travessa Núria-Queralt / Associació de Munta-nyencs Berguedans / 92 km

Aquesta prova, que des de fa set edici-ons forma part de la Copa Catalana deCaminades de Resistència, és l’etapareina d’aquesta, per alguns, la més duradel’estat.Elsseus92kmderecorregutiels8.100metresdedesnivellacumulatsónunatractiuperalsquevulguinposarelseufísicaprova.Lasortida,al’ermitadeSantGilaNúria,vaaplegaruns300participants.L’actevaanaracàrrecdeldirectordelaprova,elSr.LluísSoler,idelpresidentdelComitèCatalàdeMarxes,elSr.AmadeuInglés.Tot ique,enprincipi, laboira ielsnúvolsfeienpreveureelpitjor,finalmenteltempsvaserbenèvolivalluirelsol.Laincidènciaremarcablevaserl’evacuació,perpartd’unhelicòpterdelcosdebombers,d’unapar-ticipantquevapatirunatacd’asmaalpasdelsLladres.

� i � de setembre / 1�a Montserrat-Reus / Secció Excursionista CF Red-dis / 100 km

L’edició d’enguany va ser especialmentdura,donadeslesmalescondicionsclimàti-ques,quevanprovocarseriososproblemesalsparticipants.Tothomtemia les tananunciades tempes-tesperaaquestcapdesetmana,peròpocdesprésdelasortidajaesvapercebreunasensacióestranyaperalamajoria.Elcosnoresponiaigualdebéquealtresvegades.Feiaunacalortremendaihihaviaungraud’humitatal’ambientimpressionant.El primer d’arribar a Reus va trigar 12horesi45minuts,mésdetreshoresméstardquel’ediciódel’anypassat.Endefi-nitiva, va haver-hi al voltant del 50% de

baixes, fet que es valora com una dadacontundent respecte a la duresa de lescondicionsenlesqueenguanyesvades-envoluparlaprova.

18 i 19 de setembre / 2�a Mata-galls-Montserrat / Club Excursio-nista de Gràcia / 83,� km

Labenignaclimatologia vaesdevenir unaajuda per iniciar ràpidament els primersquilòmetres.Peròaquestasingularprova.peramoltagentés laprimeraCaminadade Resistència, fet que suposa nombro-sosabandonamentsapartird’Aiguafreda,algunsambcontundentssímptomesd’es-gotamentmuscular,productedenohaverregulatbélesforces.Sobta també els muntatges d’assistènciaparticularqueorganitzenalgunsgrupsdeparticipants.JaaAiguafreda,esvanveureforçataulespreparadesperavituallarparti-cularmentalgunsparticipants.La nit va ésser menys calorosa del ques’haviaanunciat,peròd’unabellesaindes-criptiblepelceltanestelatdequèvampodergaudir,peròaixònovaamagarlesruïnosesrestesdelsincendisdel2003enladavalladaaSantLlorençSavall.

2� i 2� de setembre / 13a Rasos de Peguera-Manresa / Centre Excursionista Comarca de Bages / �9 km

Alasortida, l’organitzacióvaanunciaralsparticipantsquel’ediciódel2005,coincidintambelcentenaride l’entitat, tindrianove-tatsal’itinerari.ÉspossiblequeesrealitziRasos-Montserrat,demaneraexcepcionalipertaldecelebraraquestaniversari.A diferència de l’edició anterior, enguanyvampodergaudird’unaclimatologiaideal,fetquevafermoltràpidselsprimersquilò-metresdedavalladadelsRasos.Aixòvaprovocaralgunaccidentoaltredediferents magnituds. A destacar el d’enXavierCapdevila,socidelnostreClub,quetot ihaver fet totes lesprovesanteriors, ianar en primera posició a la classificacióindividual,esvahaverderetirarper lesióalPidelesTresBranques,ipertantdelaCopa.Desd’aquesteslínies,lidesitgemunaràpidarecuperació.

2 i 3 d’octubre / 3a Marxa Trenka-kames / Grup Muntanyenc la Lira Vendrellenca / 9� km

Enguanylaparticipacióvaminvarunamicaperladuresail’exigentcalendariaquèestansotmesoselsparticipantsquesegueixenlaCopa:entressetmanes,mésde250kmi14.400metresdedesnivellacumulat.Elsparticipantsvangaudirdelamarxaenunajornadabona,debontempsinitagra-dable.Aquestanyjanovanpatirelfortventdelescarenescomlapassadaedició,iaixòvaserd’agrair.

Totiqueelsdesnivellsasuperarnosóncon-siderablescomparantambaltresproves,elscaminsaccidentats,plensdepedres,feienminvar les forces dels participants. Tot iaixò,elmoltbonferdel’organització,quepresentavaunsavituallamentsexcel·lentsicuidavaelmarxaireentotdetall,vaajudaral’èxitdelaprova.

23 d’octubre / 11a La Marxassa / Agrupació Científico-Excursionista Mataró / �3 km

El temps va ser benèvol i res va tenir aveureamblespluges iel fangde l’edicióanterior.Elmarcatgedelaprovaera,coméshabi-tual,aprofitantlasenyalitzaciódelGR-5deSantMartídelMontsenyaSantMartídelCorredor,ondesprésespreniaelsendermediterrani GR-92 fins al Santuari delCorredor.L’últimtram,marcatambfletxesdel’orga-nització,vapatiralguna incidènciaoaltraperquèalgun“graciós”vatreureicanviarelssenyals.Peròlagranlabordel’organització,amblacol·laboraciód’algunparticipant,vaferquequedéstotenunameraanècdota.Elsavituallamentsqueoferial’organitzacióalsparticipantserenabundants.Novafal-tarelfamósavituallamentdeSantMartídelMontnegre,onelparticipantpodiaassaborirunvariataperitiu.

� de novembre / 10a Marxa del Garraf / Unió Muntanyenca Eram-prunyà / �� km

Denouenstrobàvemambunainteressantlluitaperassolirelprimerllocalaclassifi-caciód’entitats,ijavantresanysseguits,quelaMarxadelGarrafs’erigeixcomajutgedefinitiud’aquestaclassificació.Finalment,elnostreClubesvaproclamartercer classificat, i va recuperar plaça alpòdium.Comasegons,elscampionsdeles dues últimes edicions, el Club Excur-sionistaEsparreguera, icomacampions,elCentreExcursionistaParets,queamblaseva persistència i sacrifici ha demostratésserundignecampió.Desprésd’unsbreusparlamentsdelpresi-dentdelaUnióMuntanyencaEramprunyà,elSr. JosepM.Comas;delpresidentdelComitèCatalàdeMarxesde laFEEC,elSr.AmadeuInglés,ielvicepresidentprimeridirectortècnicdelaFEEC,Sr.RafaVadillo,l’emociócontingudaesvadesbordarenunaaltrasingularcelebració,ambcàntics,crits,imostresd’eufòria,d’unamaneraespecta-cularquecontagiavaelsentimentd’alegriaatotselspresents.Costa creure comunadisciplina, apriorimolt individualista, s’ha convertit en unesport d’equip, de club, d’entitat, i s’hagenerat un sentiment d’unió impensable,sòlid i fraternal,quemodestamentcreiemque és un exemple no només en el mónexcursionista, sinó en el món de l’esportamateur.

28

Espai Jove

Servei meteorològic

Xavier Martí Tello

Desdelmesdejuliolalmesdenovembrede2004haplogutuntotalde185,1litresm2.Desdelmesdejuliolalmesdenovembrede2004eldiaméscalorósvasereldia26dejuliolambunatemperaturade38graus.Desdelmesdejuliolalmesdenovembrede2004latemperaturamínimavasereldia16denovembreamb-4,5graus.

Temperatures juliol agost setembre octubre novembre

Màxima (dia26) 38º (dia2) 36º (dia5)31º (dia5)28º (dia6)20º

Mínima (dia12) 8º (dia21) 10º (dia28) 7º (dia30) 3º (dia16) -4º

Mitjana mensual 17,3º 17,7º 14,9º 10,7º 4,5º

Precipitacions juliol agost setembre octubre novembre

Màxima(dia6) 40l. (dia30)37,8l. (dia2)4,7l. (dia27)9,5l. (dia1)2,1l.

Total mensual 91l. 77,8l. 12,5l. 21,8l. 2,6l.

Hi havia una vegada una nena que es deia Dahiana que vivia amb la seva mare en un poble enfilat a la punta d’una muntanya.

Cada dia, abans que el sol sortís, la mare de la Dahiana es lle-vava, es vestia i li feia un petó a la seva filla mentre ella dormia.

Caminava muntanya avall fins arribar a la fàbrica de mitjons on treballava.

L’amo de la fàbrica era el senyor Ricardo, més conegut com l’Es-canyapobres. Era un home que només pensava a guanyar diners

i fer-se cada dia més ric, fent treballar sense parar la mare de la Dahiana i totes les seves companyes.

La Dahiana era una nena molt alegre i espavilada que anava cada dia tota sola a l’escola i es feia el dinar perquè la seva mare no era a casa i

no l’hi podia fer.La Dahiana, però, estava preocupada perquè veia la seva mare molt

trista, mai tenia ganes de riure i de jugar amb ella.Un matí, després que la mare li fes el petó abans de marxar a la feina, la

Dahiana, que ja feia estona que donava voltes sobre el llit, va decidir seguir-la fins a la fàbrica. Es va amagar darrere una pila de mitjons des d’on veia

la seva mare treballar sense parar i a peu dret, plegant mitjons i aguantant els crits insuportables del senyor Ricardo. La pobra dona havia de fer tanta

feina que no tenia ni temps ni gana per a menjar.La Dahiana, mentre tornava cap a casa, va entendre per què la seva mare estava

tan trista i va pensar que hauria de fer alguna cosa per ajudar-la.Un dia que la Dahiana anava cap a l’escola va sentir algú que cridava: Ajudeu-me! Que

algú m’ajudi! La nena s’hi va acostar i va veure que era l’Escanyapobres que havia caigut dins d’un forat, d’on no podia sortir sol, quan estava a punt de caçar un porc senglar.

La Dahiana no sabia si salvar-lo ja que era un senyor molt dolent i no s’ho mereixia. Va decidir que aniria a buscar ajuda amb una condició: li va fer prometre al senyor

Ricardo que a partir d’aquell moment hauria de tractar millor i no fer treballar tant la seva mare i les altres treballadores de la fàbrica de mitjons.

La nena, corrent com una llebre, va anar a buscar la seva mare que estava treballant sense parar, a peu dret i plegant mitjons, i li va explicar que el senyor Escanyapobres

havia caigut dins d’un forat mentre caçava. Les treballadores de la fàbrica van decidir salvar el seu amo i van fer una corda molt llarga lligant una pila de mitjons que van tirar

dins el forat perquè el senyor Escanyapobres pogués sortir.Molt agraït i complint la promesa que havia fet a la Dahiana, va demanar perdó per tots els crits i

insults que havia fet a les treballadores i els va dir que a partir d’aquell dia guanyarien més diners i treballarien menys hores per tal que poguessin passar més estona gaudint del seus fills.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

L’es

can

yapob

res

Sònia Aguilera, Jordi Closa, Anna Segura i Teresa Múnera

(Aquest va ser el conte inventat que es va fer en el taller de contes a la Barraca)

Temperatures ,

Precipitacions ,

30 31

El nostre racó verd

Plantes silvestres de la nostra comarcaGlòria Fustero Vidal

Desprésdelagranacceptaciódel’ex-posiciódeplantessilvestresiremeie-resquevàrempresentar lapassadaprimavera,algunscol·laboradors,ambmoltd’interèsvantenirlaidead’obriruna secció destinada a les plantessilvestresdelanostracomarca.Inici-em-laambduesplantes:unademoltconegudapertothom,coméselroma-ní,il’altra,l’escorciaga,quepotsernoéstanconegudaperòviualsnostresvoltantsiambabundància.

Desitjoqueusagradi.

Aquestaplantalavaigconèixerprecisamentl’anyquevamveniraCopons.AlamuntanyaquequedaaladretadelacarreteradeJorbaaCopons,sortiaunaplantaalbenmigdelespedresambunesflorsdecolorblavósfoscqueemfeienbadarcadavegadaquepassava.Elprimerquevaigintentarésasse-car-laperconservaraquellcolortanbonic,peròunavegadasecaquedauncolormoltfoscilesfullesencaraverdesqueienmoltfàcilment,ésadir,quesolamentpodemgau-dirdelseucolordesdefinaldedesembreaprimerdemarç.

DescripcióLaplantafadevintaseixantacentímetresd’alçada, té branques rectes i llenyoses,menyslapartquefloreixqueésmésflexible.Lesfullessónpetitesiunamicaenpunta.Elsmesosquenoestàfloridapassabastantdesapercebudaencaraquelesfullessiguinverdes.Lesflorssónd’unblaulilósfortenformadecoronadefrare.

VirtutsÉspurgant,antiàcida,pot tenirunaacciósimilaralacafeïna.

El nostre amic Peret Manda, que ens vadeixar l’anypassat, li teniamoltaestimaaaquestaplanta.

Nota: Part d’aquestes notes són estre-tes de llibres ja editats.

Romaní(Rosmarinus officinalis l.)

Deixantaldarrereelcalorósestiuitotinici-antlatardor,s’apreciacomesclatenlespri-meresflorsd’aquestaplantatanmeravellosaidetantsusosivirtuts.

DescripcióPrimertotl’anyestàverdaimajestuosaambla seva olor tan característica. És de lesplantesqueméstempsestàflorida,desdefinaldel’estiufinsbenentradalaprimavera.Diuladita:“Deflorsderomaníinoiespercasar,totl’anyn’hiha”.Lasevaflorésdelafamíliadeleslabiacees,petita,decolorsquevandesdelblancfinsadiferentsblauslilosos.Lesfullessónd’uncolorverdfoscalasevacara,iblanquinosesenelseurevers;entrelesfullesneixenlesflorsagrupadesenrametspetits.Eltronc,unavegadaadulta,és llenyós i corbat.Neix i viu en terrenyscalcarisjuntamentambarbrescoml’alzina.Contépetitesquantitatsdeglucòcids,resi-nes,càmfora.

VirtutsLes virtuts del romaní com diu una ditapodrienescriureunllibresencer.Podríemdescriurequeésestimulant, lleugeramentdiürètic,antiespasmòdic...

Usos Lesllagues(ferides)lespodemrentarambinfusiódesumidadesfloridesenunapro-porciód’unlitred’aiguaperunçadeplanta.Rentardoscopsaldiaidesprésescobreixlaferidaambunagasaestèriliunabena.Peraúsexternpodemferalcoholderomaníambdeugramsd’essènciaderomaníperlitred’alcoholdenoranta-cincgraus;obéagafarunpotdevidrepledelaplantaenflor,afegintposteriormentl’alcoholideixantnoudiesalsol,cadadiacalmoure-lasuaument.Serveixperfriccionar lespartsadoloridespelcansament.

Escorciaga(Globularia alypum l.)

Els reconeixes?Dibuixos d’Emili Salgado

1 2 3 4 5

6 7 8 9 101. Josep Lluís Diaz 2. Ramon Sena 3. José Aguilar 4. Adela Mas 5. Sònia Aguilera 6. Ceferino Lliró 7. Jordí Marcè 8. Anna Segura 9. Elena Gudayol 10. M. Rosa Gusi

Fe d’errates

Enl’anteriornúmerodeCamíRal,enl’articlequevaigescriuresobreel25AniversaridelaCavalcadadeReis,figuravaelnomdePaquitoBlasco,quanenrealitathaviadedirFrancesc(oPaquito)RomeoBlasco.Demanodisculpespúblicament a la sevamarequeemvaferadonardelmeuerror.

JaumeClosaSerra

AjuntamentdeCopons 938090000 copons@diba.EsConsultoriMèdic 938090150AssistentaSocial 938090150ÀreaSanitariaRural 938053818AssociacióDefensaForestal 938090000Bombers(emergències) 112AmbulànciesiEmergènciesMèdiques 061Mossosd’Esquadra(emergènciestrànsit) 088Mossosd’Esquadra(Igualada) 938759840ProteccióCivilIgualada 938031234RepsolButano 938031517RepsolGasAvaries 901121212Fecsa 900770077TelefònicaAvaries 1002Antenacol·lectiva 616522313OficinaCorreus 938090033OficinaConsorciTurismeAltaAnoia 938680366Escola 938090142Bàsculapública 938090000BibliobúsMontserrat 616988352 b.Montserrat@diba.EsCol·lecciód’einestradicionalsdefusteria 938090093 655813952TotCirc 938090081 info@totcirc.Com 686837225 646294572CalManset(Allotjamentrural) 938090097 calmanset@altaanoia.InfoElRefugideCalSaül 938090127BarlaBarraca 938090086QueviuresMas 938090002FlecaLliró 938090075BrodatsSalaFarré,SCP 938090027EscorxadorClosaiFills 938090036ConstruccionsSuccesorsdeClosaSerra,SCP 938090802FusteriaJosepTomàs 938090093 655813952

Telèfons d’interès

JOR

DIR

OD

ELL

AR

FU

STE

RO

JOR

DIR

OD

ELL

AR

FU

STE

RO

1.Anys40.CalPoldodurantunafestadeCorpus.

2.Any1939.LaIsabelilaTriniClosaacalMansetdelaMuntanya.

3.Any1914.ElSr.LeopoldoFerrerEstanyilasevafillaTeresa.VaserpionerenportartelersmecànicsaCatalunya.

4.Any1937-1938.Nensdel’escoladeCopons.

1 2

3

4

Arxiu fotogràfic

Butlletí informatiu i d’opinió Vila de CoponsGener de 2005 número 19 / Butlletí / Full municipal / Calendari 2005

CE

DID

AP

ER

TE

RE

SA

CLO

TET

CE

DID

AP

ER

DO

LOR

SF

AR

RÉ

S

CE

DID

AP

ER

TE

RE

SA

CLO

TET

CE

DID

AP

ER

PE

RE

SE

GU

RA

19