En quatre grans blocs corresponents a Premsa, RPdio, Televisió i Cinema, pre- sentem un resum selectiu de quadres i dades estadístiques sobre la realitat, im- plantació i incidtncia d'aquests mitjans a Catalunya en I'actualitat. Amb aquest dossier documental volem contribuir al coneixement rigorós de I'estructura i funcionament dels mitjans a Catalunya, condició indispensable per a poder plantejar hipatesis te6riques o polítiques en aquest important sector de I'activi- tat social i cultural.

Hem d'insistir que les dades que aportem aquí són forgosament dependents de la riquesa o mistria, del rigor o ambigüitat, de les fonts explorades, i per aix6 adjuntem un breu comentari sobre la seva significació per a cada mitjh. També incloem, amb vista a facilitar 1'6s d'aquest dossier, un índex dels quadres o grP- fics per mitjans'.

Barcelona, desembre 198 1

'Per a una informació més completa en aquesta materia, podra consultar-se el document .Els Mit- jans de Comunicació a Catalunya*, de M. de Moragas, J . Gifreu, A. Abril i M . Murciano, a la Biblio- teca de la facultat de Ciencies de la Informació de la Universitat Autanoma de Barcelona (Bellaterra).

18 ÍNDEX DE QUADRES I GRAFICS

1. Premsa

1.1. Estructura dels diaris de Catalunya - Les empreses editores (I). 1.2. Estructura dels diaris de Catalunya 1980 - Les empreses editores (11). 1.3. Estructura dels diaris de Catalunya 1980 - El producte. 1.4. Estructura dels diaris de Catalunya 1980 - La circulació. 1.5. Estructura dels diaris de Catalunya 1980 - Dades econ6miques. 1.6. Principals distriburdores de premsa diaria 1981. 1.7. ~ r i n c i ~ a l s distribuldores de premsa no dihria 1981. 1.8. Difusió a Catalunya per províncies de la premsa dihria editada a Catalunya

1980. 1.9. Difusió a Catalunya per províncies de la premsa setmanal editada a Ca-

talunya 1980. 1.10. Difusió a Catalunya per províncies de la premsa setmanal editada a Ma-

drid 1980. 1.11. Freqiitncia de lectura de premsa a Catalunya 1978. 1.12. Mitjana d'hores setmanals de lectura de premsa a Catalunya 1978. 1.13. Mitjana d'hores setmanals a Catalunya dedicades a lectura de premsa pels

majors de 14 anys, 1978. 1.14. Esquema i rutes de distribució a Catalunya dels diaris El Coweo Catalán i

Avui (estiu 1981).

2.1. Nombre de receptors de radio a Espanya. 2.2. FreqüZncia d'audició de la radio a Catalunya, 1978. 2.3. Mitjana d'hores setmanals dedicades a escoltar la radio a Catalunya, 1978. 2.4. Mitjana d'hores setmanals dedicades a escoltar la radio a Catalunya

(majors de 14 anys), 1978. 2.5. Perfil sociol6gic dels qui no escolten la radio a 1'Prea metropolitana de

Barcelona, 1976. 2.6. Consum radiofhic dels qui declaren escoltar la radio a I'area metropolita-

na de Barcelona, 1976. 2.7. Temps de dedicació a I'audició de la ddio, segons sexe, edat i dia d'audi-

ció, referit a la mitjana general de I'audiencia de ]'Prea metropolitana de Barcelona, 1976.

2.8. Escoltar la radio a Espanya segons els municipis, 1978. 2.9. Auditncia de Radio Barcelona en O.M. i F.M. pe;mitges hores, de dilluns

a divendres, 1980 (griific).

2.10. Auditncia de Ridio Barcelona en O.M. i F.M. per mitges hores, dissabtes, 19 1980 (grific).

2.11. Auditncia de Ridio Barcelona en O.M. i F.M. per mitges hores, diumenge, 1980 (gdfic).

2.12. Nivell d 'auditncia de dilluns a divendres, segons intervals horaris, de tres emissores de Barcelona, 1977, (grzc) .

2.13. Nivell d'auditncia els dissabtes, segons intervals horaris, de tres emissores de Barcelona, 1977, (grific).

2.14. Nivell d'auditncia en diumenge, segons intervals horaris, de tres emisso- res de Barcelona, 1977, (grific).

2.15. Rinking general d'auditncia de les emissores comecials de Barcelona en O.M. i F.M., de dilluns a divendres, 1980, (grafic).

2.16. La inversió publicitiria a la dd io a Espanya 1978-79, (grific). 2.17. Evolució de les inversions de publicitat a la radio, 1977-1979. 2.18. Models d'aparells de ridio utilitzats, 1977. 2.19. Catileg d'emissores municipals a Catalunya, 198 1. '2.20. Catileg d'emissores comercials i estatals a Catalunya, 1981. 2.2 1. Mapa de les emissores municipals a Catalunya, 198 1. 2.22. Mapa de les emissores comercials i estatals a Catalunya, 1981.

3. Televisió

3.1. AudiPncia total del primer programa de T.V.E. per dies de la setmana, 1978 (hmbit estatal), (grafic).

3.2. Audisncia total del segon programa de T.V.E. per dies de la setmana, 1978 (imbit estatal), (griific).

3.3. Auditncia del primer i segon canal per dies, 1978, (hmbit estatal). 3.4. AudiPncia del primer programa de T.V.E. per períodes horaris de dilluns a

divendres, (grafic). 3.5. Auditncia del primer programa de T.V.E. per períodes horaris els

diumenges (grhfic). 3.6. Quadre d'horaris de producció i emissió del circuit catal2 de T.V.E., 1964-80 3.7. Frequtncia de I'audisncia de la programació especial en catala, segons els

blocs, els horaris i la cadena que emet el programa, 1979. 3.8. Frequincia de I'auditncia de la programació especial en catals segons lloc

de naixement i coneixement del Catali, 1979. 3.9. Possessió d'aparells receptors de T.V.

3.10. Freqiitncia de I'auditncia de la programació especial en catal2 segons blocs, horaris i cadena que emet el programa, en relació al grup professio- nal, lloc de naixement i coneixement del catali. 1979.

20 3.11. Variacions i nous reemissors de R.T.V.E. previstos per als Mundials de ~ u t b b l de 1982.

3.12. Xama emissora de R.T.V.E.: primer i segon programa de T.V.E., 1980 (mapa).

4. C' znema

4.1. Nombre de productores que han obtingut autorització a Catalunya i a Espanya, 1973-1979.

4.2. Nombre de produccions autoritzades 1973-1979. 4.3. Llictncies d'exhibició per a productores catalanes 1973-1979. 4.4. Quota de mercat pel nombre de llictncies 1973-1979. 4.5. Espectadors i recaptació per pel.lícules de productores catalanes, 1973-1979. 4.6. Quota de mercat de Catalunya sobre Espanya, 1973-1979. 4.7. CatPleg de productores catalanes i llargsmetratges realitzats, 1978-1979. 4.8. Distribu'idores amb central a Catalunya i nombre de pel.lícules distri-

bu'ides, 1980. 4.9. Nombre de cinemes censats, 1973-1978.

4.10. Nombre de cinemes que han projectat, 1973-1978. 4.11. Percentatge de cinemes que han projectat sobre cinemes censats, 1973-78. 4.12. Pati de butaques de cinema a Catalunya, 1980.

I 4.13. Recaptació a Catalunya, 1973-1978. 4.14. Distribució de recaptacions per províncies a Catalunya, 1973-1978. 4.15. Espectadors per pel.lícules espanyoles i estrangeres, 1973- 1978. 4.16. Distribució d'especradors per províncies a Catalunya, 1973-78. 4.17. Assisttncia mitjana provincial per habitant i any, 1973-1978. 4.18. Freqütncia d'assisttncia al cinema, 1978. 4.19. Distribució provincial de les despeses mitjanes per espectador a Cata-

lunya, 1973-1978. 4.20. Despeses mitjanes provincials per habitant i any, 1973-1978. 4.21. Auditncia i recaptació d'algunes pel.lícules en catalii.

1 . LA PREMSA

Malgrat tractar-se del sector més tradicional en el camp de la comunicació de masses, la premsa de gran difusió a Catalunya no gaudeix d'atenció sistemhtica per part d'entitats públiques o privades que puguin oferir periadicament dades fiables i completes sobre I'evolució de les seves estructures bbiques. El coneixe- ment d'aquest sector amb uns mínims de rigor i d'amplitud esdevé terriblement opac per la manca d'informació, i en tot cas I'únic disponible en el mercat són alguns informes o reportatges, esporhdics, conjunturals i aproximatius. Cal afe- gir al panorama que les empreses privades -i ho són totes les editores de la premsa que pot considerar-se a Catalunya de gran difusió- es mostren general- ment avares a I'hora de proporcionar dades sobre la seva evolució real.

Es cert que hi ha disponibles ja algunes dades de base d'evident interes, tant per al publicitari com per al socidleg, I'historiador o I'economista; aquestes da- des o fonts de dades són principalment: les inscripcions de les societats propieth- ries en el Registre Mercantil (per províncies) i el en Registre d'Empreses Periodís- tiques (fins ara a Madrid, i a traspassar a la Generalitat); els butlletins mensuals de ]'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD, Madrid), amb dades periadiques de la difusió total i per províncies dels diaris i revistes controlats; i les fitxes tecni- ques incloses en la trimestral Guiit de Medios (editada a Madrid). Pera, en qual- sevol cas, aquestes dades es presenten abrutes~, disperses i10 no ajustades al marc polític i sacio-econamic de Catalunya.

A més, hi ha alguns camps de recerca sobre la premsa que són prhctica- ment verges a Catalunya, com poden ser els de I'audisncia i dels efectes o incidtncia. Per exemple, sobre I'auditncia de la premsa de masses a Cata- lunya, no coneixem cap investigació que depassi interessos o hmbits par- cials (en aquest sentit, existeixen recerques de camp sobre la penetració d'algunes publicacions en l'hrea metropolitana de Barcelona, per ]'Estudi General de Mitjans; sobre la demanda cultural dels catalans, del Ministeri de Cultura, 1978; etc.). I tampoc no sabem que s'hagin realitzat estudis referents, per exemple, al comportament de la premsa en els processos electorals, freqüents i decisius en la histaria recent de Catalunya, o la seva incidencia en les transformacions polítiques, socials i culturals, hagudes en aquests darrers anys.

Una altra cosa és la premsa local i comarcal: en aquesta parcel.la perio- dística cal recordar que han abundat relativament els estudis fets i dispo- nibles, tal com, d'altra banda, es demostra amb els dos treballs que recull aquest mateix número ~ 'ANALISI.

Pera, lagicament, no és a aquesta mena de premsa a la que ens refe- ríem, sinó a la premsa de difusió general i bhsicament, diaris (amb una di- fusió global dihria a Catalunya entorn dels 600.000 exemplars) i setmana-

22 ris (amb difusió global a Catalunya entorn de 1.370.000 exemplars set- mansls, entre els editats a Catalunya mateix i els procedents de Madrid).

Sobre aquesta ccgranu premsa a Catalunya, hem hagut d'acudir forsosament a les mateixes empreses periodístiques per tal d'obtenir algunes dades d'interes, no disponibles per altres fonts. La recollida de dades a través d'aquest procedi- ment ha estat laboriós i no sempre satisfactori, per bé que cal agrair a moltes em- preses les facilitats prestades. És per aquestes raons que convé relativitzar els quadres que aportem en aquest apartat de premsa, conscients de la fragilitat dels resultats obtinguts a través dels procediments de recerca utilitzats, a manca d'al- tres més eficasos.

En resum, hem centrat I'esforg en situar per a la Catalunya del 1980 les estruc- tures bbiques que defineixen la identitat de la premsa de difusió general, espe- cialment els diaris (entre els quals també incloem, per les seves característiques de diari, Hoja del Lunes de Barcelona, i algunes publicacions no estrictament dikies, per6 amb tres o més edicions a la setmana); aquestes dades es refereixen, sobretot, a les empreses editores de premsa diPria, així com a I'estructura de di- fusió per províncies de la premsa diaria editada a Catalunya (que constitueix en- torn del 90 per cent de tota la diPria que es consumeix a Catalunya) i de la set- manal, editada a Catalunya o a Madrid.

Som conscients que queden llacunes importants i nombroses a cobrir (estruc- tura de les empreses editores de premsa setmanal, difusió dels diaris de fora de Catalunya, audiencia de ccgranu premsa per comarques, per edats, per estrats so- cials, per espectre polític, etc.), per6 és evident que una pretensi6 de tal magni- tud depassa les possibilitats d'aquest recull de dades i referencies sobre la premsa de Catalunya.

1.1 ESTRUCTURA DELS DIARIS DE CATALUNYA. LES EMPRESES EDITORES (3Y12180) (1)

AVUI Premsa Catalana S.A. Barcelona DIARI0 DE Barcelonesa de Publicacions. S.A. BARCELONA Barcelona DIARI0 E S P q O L MCSE. Tarragona DIARIO DE LERIDA Publicacions Católicas 1lerdensesS.A.

Sabadell DIARIO DE SABADELL Vallesana de Publicacions, S.A. Sabadell DIARIO DE TARRASSA Julián Sans, ed. DICEN ERSA. Barcelona EL CORRE0 CATALAN Foment de la Premsa, S.A. Barcelona ELMUNDO DEPORTNO El Mundo Deportivo, S.A. Barcelona EL NOTICIERO Ed. Mencheta UNIVERSAL EL PERIODICO Ed. Primera Plana ( Grup Z ). Barcelona GAZETA DE MANRESA Antonio Lozano, ed. HOJA DEL LUNES Associació Premsa Barcelona LA MARANA MCSE. Lleida LA VANGUARDIA TISA. Barcelona LOS SITIOS MCSE. Girona PUNT,DIARI Edicions Comarcals, S.A. Girona REGI0 7 Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa SPORT EDECASA. Barcelona

Diaris

A. Subirl Claus ( Suspz.s )

Josep Baralcona

Empresa i població

R. Rodríguez Zorrilla Julián Sans Carlos de Godó X. R. Masó CarlÓs de Godó J.M. Porciols Sangenis

A. Asensio Pizarro

Director o president Consell Administratiu

Junta Directiva

Capital Social

Carlos de Godó

D. Maria Canyella Pep Camprovi Aurelio Alarcón

Font: Elaboració prbpia amb dades de l'OJD, de la Guia de Medios o de les respectives empreses.

1.2. ESTRUCTURA DELS DIARIS DE CATALUNYA, 1980. LES EMPRESES EDITORES (31/12/80) ( 11)

AVUI 120 DIARIO DE BARCELONA 150 DIARI0 ESPAPOL 65 DIARI0 DE LERIDA 36 DIARI0 DE SABADELL 3 1 DIARI0 DE TERRASSA 15 DICEN 60 ELCORREOCATALAN 160 EL MUNDO DEPORTIVO 62 EL NOTICIERO UNIVERSAL 350 EL PERIODICO 111 GAZETA DE MANRESA 12 HOJA DEL LUNES 5 8 LA MARANA 7 8 LA VANGUAR.DIA L118 LOS SITIOS - 50 PUNT-DIARI 32 REGI0 7 16 SPORT 22

Jordi Maluquer J.M. Blanco J M . Marcelo Salvador Gen6 R. Rodríguez Zonilla Javier Puij A. H. Filloy L1. Gomis J. J. Castillo J. Dominechs A. Franco A. Lozano Josep Aliaga J o d A. Rosell H. Saenz Guerrero Gonzalo Ganido Josep Pujadas Jordi Comellas Alfred Rueda

Diaris

Font: Elaboració pr6pia amb dades de l'OJD, de la ;Guia de Medios i de las respectives empreses.

Nombre periodistes en plantilla

Nombre treballadors

Director

1.3. ESTRUCTURA DEL DIARIS DE CATALUNYA, 1980. EL PRODUCTE ( 31/12/80)

AVUI C DIARIO DE BARCELONA E DIARI0 ESPAÑOL E DIARI0 DE LERIDA E DIARIO DE SABADELL E DIARIO DE TERRASSA E DICEN E

Diaris

EL MUNDO DEPORTIVO E

EL NOTICIERO UNIVERSAL E EL PERIODICO E GAZETA DE MANRESA E HOJA DEL LUNES E LA MARANA E LA VANGUARDIA ' E

Llengua

LOS SITIOS PUNT,DIARI REGI0 7 SPORT

FotocomposiciÓ Fotocomposició

Format

Lino t ípia Fotocomposició Fotocomposició Fotocomposició

FotocomposiciÓ

Nombre de p&ines

Fotocomposició

FotocomposiciÓ Fotocomposició Linotípia Linotípia Linotípia Lino tipia i FotocomposiciÓ Linotípia Miquines IBM Fotocomposició Fotocomposició

Sistema de composició

Offset Offset

Sistema d'impressió

Roto plana Offset Offset Tipografia i ai buit Tipografia i al buit Tipografia i ai buit Offset Offset Tipografia Tipografia Tipografia Tipografia i al buit Tipografia Offset Offset Offset

* C=Catal& ; E =Espanyol. Font: Elaboració prbpia

I4 QI

1.4. ESTRUCTURA DEL DIARIS DE CATALUNYA, 1980. LA CIRCULACIO ( 31/12/80)

AVUI Ed.Mencheta,S.A. Oct.79/Set.80 DIARI0 DE prb pia BARCELONA DIARIO ESPAPOL Prbpia DIARIO DE LERIDA prbpia DIARI0 DE prbpia Maig 79/Marc 80 SABADELL DIARIO DE TERRASSA DICEN

Diaris

prbpia

CAPSA Maig 79/Marc 80

DIFUSIO

EL CORRE0 CATAL~N prbpia ~ b r . 7 9 / ~ a r ~ 80 EL MUNDO prbpia Oct.79/Set.80 DEPORTIVO EL NOTICIERO prbpia Maig 79/Marc 80 UNIVERSAL EL PERIODICO prbpia Oct.79/Set.80 GAZETA DE prbpia MANRESA HOJA DEL LUNES prbpia Abr.80/Marq 8 1 LA MARANA prbpia Abr.791Marc 80 LA VANGUARDIA prbpia Abr.79lMarq 80 LOS SITIOS propia Maig 79/Marc 80 PUNT,DIARI propia REGI0 7 prbpia SPORT Ed.Mencheta,S.A. Set.80/Marc 81

Distribuidora

Font: Elaboració prbpia amb dades de 1'OJD i de les respectives empreses.

Període control OJD

Nombre suscriptors

Difusió total

Difusió a Catalunya (%)

1.5. ESTRUCTURA DEL DIARIS DE CATALUNYA, 1980. DADES ECONOMIQUES ( 31/12/80)

Preu venda Tarifa publicitiria* %mig de Balanp** exemplar(pts). d'una pag. normal (pts) publicitat exercici

Avui 25 Diario de 25 Barcelona Diario Español 25

Diario de Lérida 25 Diario de Sabadell 25 Diario de Terrassa 30 Dicen 2 5

El Correo Catalin 25 El No ticiero 25 Universal El Mundo 25 Deportivo EI Periódico 25 Gazeta de Manresa 25 Hoja del Lunes 30 La Mañana 25 La Vanguardia 25

Los Sitios 20 Punt Diari 25

Regió 7 25

Sport 25

DBficit Deficit

Superavit (11.000.000) Superivit Superivit Superivit DBficit (509.000) DBficit DBficit

DBficit (2.000.000) Superivit Superivit Superavit Superavi t Superivit (1979) Superivit DBficit (10.000.000) Su peravi t (mínim) Superivit

*Entenem per pagina normal una interior d'un dia feiner, com pot ser el dijous **Respon a la informació proporcionada per cada empresa.

Font: Elaboració prbpiq amb dades de la G u h d e Medios i de les respectives empreses.

28 1.6. PRINCIPALS DISTRIBU~DORES DE PREMSA DIARIA A CATALUNYA. 1981

TISA (*) La Vanguardia ? 75 1.000 1.300 177.940 (El Mundo Deportivo, Dicen)

Empresa

Ed. (s*) El Noticiero 33 20 1.200 1.800 45.056 Mencheta Universal, Sport 42.298

Ed. Primera EI Periódico 16 38 1.011 1.705 69.110 Plana, S.A. (Grup Z)

Diaris distr.

Foment de El Correo Catalán 12 25 1.300 1.000 36.483 la Premsa Avui 34.335 S.A.

Distribució Total: 405.221

(*) Si coancideixen horaris amb La Vanguardia, també distribueix els diaris es- portius del mateix grup, El Mundo Deportivo i Dicen.

(**)A més, Ed. Mencheta distribueix la majoria dels diaris procedents d'altres indrets d e I'Estat, com El Pais, ABC, Egin, etc.

Font: Elaborakió prbpia amb dades facilitades per les empreses.

1.7 PRINCIPALS DISTRIBUIDORES DE PREMSA NO DIARIA A CATALUNYA, 1981

Nombre rutes A Barna.

Distribarna Fascicles i revistes 150 Barnai prov. 2.000 (filial de de tota mena 1 Midea)

Coedis Revistes del grup i 50 >> >, 2.200

(Grup 2) i d 'altres SGEL Diaris i rev. estrangers 250

i rev. de tota mena (+45 diaris) Catalunya 3.850

vendaDifusi6 total A Cat.

Nombre punts

Font: Elaboració prbpia amb dades facilitades per les empreses.

A Barna. A Cat.

Area de dis. pr6pia

Nombre total de títols

Empresa Nombre punts venda

Tipus de premsa distribu'ida

1.8. DIFUSIO A CATALUNYA, PER PROVÍNCIES, DE PREMSA DIARIA EDITADA A CATALUNYA, 1980

Avui od.79/sep.80 36.028 34.335 95,30 27.111 75,25 Dia& de Barcelona 6.000 6.000 6.000 Diwio de Létida 3.000 3.000 Dirnio de Sabadell maig 79lmar.80 5.805 5.805 100 5.805 100 Diarb de Terrassa 5.000 5.000 Diorio Espcdid 7.000 7.000 Dicen maig 79lmar.80 49.998 45.053 90,29 36.490 73,13 El Corre0 Cotalin abr.79/mar.80 37.936 36.843 97,12 27.120 71,49 Dominical abr.79/mar.80 58.657 56.968 41.943 El Mundo Deportivo oct.79lsep.80 50.193 46.745 93,13 38.036 75,78 El Noticiem maig 79lmar.80 45.442 45.056 99,15 41.366 91.03

Universal El Petiáiico oct.79/sep.80 71.594 69.110 96,53 59.938 83,72 E? P. fiminicol 140.000 140.000 &eta de Manresa 3.000 3.000 3.000 Hoja de Lunes abr.8Olmar.81 123.799 122.801 99,21 100.991 81,59 La Mariana abr.791mar. 80 7.863 7.745 98,50 31 0,40 La Vanguardia abr.79lmar.80 188.555 177.940 94,37 153.333 81,32 Dominical 267.536 252473 217.560 Los Sitios maig 79lrnar.80 6.825 6.744 98,82 70 1,02 Punt Diari 4.000 4.000 Regió 7 5.500 5.500 5.500 Sport sep.80lmar. 81 43.174 42.298 97,97 36.573 84,71

*Sense comptar Hoja del Lune ni les edicions dominicals dels diaris, que n'editen Font : Elaboració pli,pia en base a dades de 1 ' 0 i estirnacions aproxirmtives per als diaris no controlats

Difusió mitjana per provincies ~~~~~l~~~ I Girona I Lleida I Tarragona

exemplars % 1 exemplars % I exem~iars % 1 exerra~icm %

DIARIS Últim període Control OJD

Difusió mitjana Total

Difusi6 mitjana a Catalunya exemplars

1.9 DIFUSIÓ A CATALUNYA, PER PROV~NCIES, DE LA PXEMSA SETMANAL EDITADA A CATALUNYA, 1980

Conigo 10.000 7.000 6.000 El Juews mar.8Olfeb.81 68.267 19.954 29,23 16.630 24,36 El P ~ U S ago.79ljui.80 52.049 16.770 32,22 13.876 26,66 Gaceta iiustrada mai.79labr.80 40.803 11.180 27,40 9.234 22,63 Gmbo gen8Oldec.80 92302 33.099 3536 27.801 30,12 Gu h del &io (B) 30.000 30.000 Interviu mar.80/feb.81 494.789 118.403 23,93 92.031 18.60 Ledums nov.791oct.80 520.786 176.182 33,83 135.665 26,05 Nueuo Fotogrmnas I 45.000 19.305 42,90 17.158 38,13 LIB sep.791ago.80 243.364 62.009 25,48 47.456 19,50 L'Hora 5.000 5.000 4.500 h n to mardOImar.81 824.415 159.195 1931 120.942 14,67 Party 2 50.000 12.740 9.750 Sal y Pimienta mar.8Olago.80 176.611 38.183 21,62 30.801 17,44 !hball 5.000 5.000 4.500

1. Baixa a 1'OJDa 1 'agost de l'any 1979 ; considerem urilids encom elspercentatgesper Catalunya iprovincies. 2. iXstribuciÓperpmuincies segonspercentotges de Lib, setmanan. similar.

SETMANARIS

Font: Habo~ació prbpia en bsrse a dades de I'QID i estitnaO:o~ls apmxhmtiws per als setmanaris no controlats.

~ i fus ió mitjana per províncies Girona

. exemplars %

ht im perbde control OJD

Difusió mitjana a Catalunya exemplars - %

Difusió mitjana ~ o t a l

Lleida exemplars %

Barcelona exemplars ..s

Tariagona exemplars %

1.10 DIFUSIO A CATALUNYA, PER PROVINCIES, DE LA PREMSA SETMANAL EDITADA A MADRID, 1980

Actuaiidcsd Econdmica

B l m o y Negm Cambio 16 Chiss IXez Minutos El Caso ;Hola! La Calle Sábado Grafico Semana Super Tele Tele Programa T-P Tele-Rodi0

may.79labr.80 39.547 ene. 80ldic.80 139.213 jd.78ljun.79 71.124 may.79/abr.80 408.999 mar.791feb.80 151.932 may.791abr80 411.790 jui.78labr.80 43.590 may.79labr.80 38.394 may.79labr.80 357.129 dic79lmay.79 177.912 feb.79len.80 840.449 nov.80/oct 80 29.229

SETMANARIS

Font : Elaboració pmpia en base a dades de 160JD

Últim perfode Control OJD

Difusió mitjana Total

Difusio mitjana per provincies Difusió mitjana, a Catalunya exemplars %

Barcelona

exemplars .

Tarreona exemplars %

Girona . exemplars %

Lleida exemplars %

Catalunya I Espanya

Cada dia 26,2 Alguns dies a la setmana 13,6 Un dia a la setmana 10,3 PrLticarnent mai 3 2 No llegeix 46,7

Font: Demanda Cultural en España, M. de Cultura 1978, p. 88

1.12 MITJANA D'HORES SETMANALS DE LECTURA DE PREMSA A CATALUNYA 1978 .

Població authctona 3 ,o Origen urbl 3,4; Origen rural 22

Població no authctona 2,3 Origen urbl 2,9 Origen rural 2,1

Font: Demanda Cultural en España, M. de Cultura 1978, p. 536.

1.13 MITJANA D'HORES SETMANALS A CATALUNYA DEDICA- DES A LECTURA DE PREMSA PER MAJORS DE 1 4 ANYS, 1978

Catalunya 4,9 Espanya 5 ,1

Homes 5,4 Dones 4,6

Font: Demanda Cultural en España, M. de Cultura 1978, p. 275.

RDA

/

1.14 Esquema i rutes de distribució a Catalunya dels diaris El Correo Catalán i Avui (estiu 1981).

Els coneixements estadístics i documentals sobre la radio a Catalunya estan, bkicament, determinats per la influtncia que en aquest sector té la densitat de població de I'Area Metropolitana de Barcelona, amb un total aproximat de 3.000.000 d'habitants. Si veiem els plinols d'emissores de Catalunya que publi- quem en aquest dossier, veurem que fins i tot pel que fa referencia a les emisso- res de caricter municipal, I'atracció de 1'Prea metropolitana és decisiva, deixant, en canvi, una amplísima franja de comarques desproveYdes d'assistencia o in- fluencia radiofdnica.

La majoria de recerques radiofdniques es centren en aquesta qüestió, i ho fan determinades, evidentment, pels interessos comercials implícits en les possibili- tats publicidries que ofereix aquella concentració de població.

Aixi, doncs, la majoria de dades al respecte són relatives a les demandes d'in- versió publicidria, o a les demandes de reconeixement del mercat. Les dades són, doncs, de poc valor pel que fa referencia a qüestions mes amplies, com ara les relatives a les polítiques de comunicació o a la planificació cultural.

Aquesta limitació la podem veure, per exemple, en les mateixes categories amb les quals aquells estudis segmenten I'audiencia. Aixi, per exemple, ens tro- bem que existeix una despreocupació pel comportament radiofdnic de la pobla- ció infantil, que no comenqa a interessar fins que no ha complert els 15 anys, o el desinteres que pot observar-se en el reconeixement del comportament radiofdnic de la tercera edat, que es classifica, per una mateix sedas sota la categoria de amajors de 60 anys*.

Un segon sector d'interts de I'estudi sobre la ddio, ve determinat per la ne- cessitat de coneixements sobre les institucions emissores. Aquesta necessitat pot at2nyer diversos ambits. D'una part, el coneixement dels grups de control de I'emissora, consells d'administració, en el cas de les emissores comercials; con- trol polític i estructura de la participació o burocratització en el cas de les emisso- res municipals o dependents de l'administració, i estructura del control de les emissores lliures i formes de funcionament dels col.lectius que les regenten.

Un altre capítol d'aquesta mateixa recerca i que és el que aquí hem pogut abordar, és el que fa referzncia a les qüestions més elementals, a una primera i senzilla enumeració de les emissores, tasca que no és precisament facil, donada la continua i recent aparició d'emissores municipals.

En qualsevol cas cal advertir que les institucions, emissores de radio, estan molt lluny d'apareixer com una realitat consolidada; ben al contrari, hem d'afir- mar que la dinamica d'aparició d'emissores esta en relació amb la mateixa dini- mica social, que ha descobert recentment que la radio es mitja que li pot perme- tre, amb el menor cost i la mhima eficacia, d'establir els propis processos de co- municació institucional. En relació amb el coneixement institucional, encara cal advertir que la fitxa d'identitat que ofereixen les emissores, i que correspondria

amb les seves caracteristiques ttcniques oficials, esta molt lluny de ser fiable. En 35

aquest sentit cal advertir que la potencia que correspon oficialment a les emisso- res, i que elles mateixes declaren utilitzar per I'emissió de la seva programació, esti molt lluny de ser real. La gran majoria d'emissores emeten amb més pottn- cia que la que els correspon. Un reconeixement exacte de 1'Prea d'influtncia i de la cobertura real de les emissores obligaria a un estudi de camp que, a més de costós, tindria I'inconvenient de ser escadusser i poc fiable al cap d'un temps d'haver realitzat I'estudi i la comprovació.

Una tercera iirea dels estudis sobre la riidio és la que fa refertncia a la seva in- fraestructura ttcnica. En aquest sentit no podem oferir dades excessivament con- cretes pel que fa refertncia a Catalunya, i hem de confiar en dades generals rela- tives al conjunt de I'estat espanyol, generalitzables, perh, a Catalunya.

D'acord amb la resposta de tots els estats del món, en resposta a les demandes estadístiques de la Unesco, també coneixem les quantitats relatives d'aparells de riidio per 1.000 habitants que es xifra en 261 a I'any 1975. I cal afirmar que aquestes quantitats encara que per sota de la mitjana dels palsos més desenvolu- pats dlEuropa, presenta ja un index que ens separa clarament dels pafios en vies de desenvolupament.

Els estudis d'origen i d'inspiració comercial ens comencen a donar algunes da- des de valor en relació amb els models d'aparells de riidio que es disposen a I'drea metropolitana de Barcelona; aquestes dades, riidio cassette, radio al cotxe, transistors, etc., ens permeteran de dur a terme unes primeres hiphtesis sobre els usos d'aquest mitjii.

De les dades obtingudes i que aquí publiquem selectivament podem extreure algunes caracteristiques biisiques de 1'6s de la ridio a Catalunya.

En primer lloc cal destacar el fet que la riidio ha experimentat un notable crei- xement, pel que fa a la seva auditncia i a la seva implantació, en el transcurs dels anys 1977 a 1980. Al contrari del que ha succei't amb la premsa escrita, es pot afirmar que el canvi polític ha determinat un notable augment en I'auditncia i influtncia radiofhniques. Així ho demostra el fet que la inversió publicitiiria ha- gi pujat des de 1978 a 1979 en un 48%, calculant-se en 8.000.000.000 de pesse- tes la inversió publicitkia en el sector radiofhnic en el conjunt de I'estat espanyol.

En qualsevol cas, cal afirmar que la importdncia de I'auditncia radiofhnica és, encara, sensiblement inferior a la de la Televisió, i que aquella se situa, justa- ment, en els moments buits de I'auditncia i I'emissió televisiva, amb la qual co- sa es determina una auditncia que podriem qualificar d'encadenada.

Els estudis d'auditncia també ens demostren que la riidio és un mitjii d'espe- cia1 influtncia i acceptació entre les classes populars -qualificades pels estudis de marketing com a clase baixa- amb un index del 10 Oh que declara no escol- tar la ddio, mentre que entre la classe alta aquest índex s'eleva fins al 18 %.

Hem d'advertir, finalment, que en el moment d'escriure aquest dossier la rii- dio a Catalunya es troba en un moment d'iimplia transformació i expansió.

Nombre de receptors ' 2.717 4.550 6.475 7.042 9.250 (en. milers)

Nombre de receptors . 90 144 144 2 14 261 (per mil habitants)

Font: Statistical Year Book, UNESCO, Paris, 1970 i 1977.

Catalunya Espanya

Tots els dies 40,O 39,7 Diversos dies a la setmana 12,8 11,5 1 dia a la setmana 6,9 4 ,6 Prhcticament mai 28,6 28,6 No escolta 11,6 15,6

Font: Demanda Cultural en España, Ministeri0 de Cultura, 1978.

2.3 MITJeNA D'HORES SETMANALS DEDICADES A ESCOLTAR LA RADIO A CATALUNYA, 1978

Població auihctona 7,9 Origen Urbi 8,4 Origen rural 7,l

Població no authctona 73 Origen urbi 6,4 Origen rural 7,5

Mitjana població espanyola 7,2

Font: Demanda Cultural en España, Mitzisterio d e Cultura, 1978.

2.4 MITJANA D'HORES SETMANALS DEDICADES A ESCOLTAR 37 LA RADIO ENTRE LES PERSONES QUE RECONEIXEN UTILITZAR AQUEST MITJA (majors de 1 4 anys), 1978

Total Estat espanyol Catalunya

133 12,7

Font: Demanda Cultural en España, Ministerio de Cultura, 1978.

2.5 PERFIL SOCIOLOGIC DELS QUI NO ESCOLTEN LA RADIO A L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, 1976

Total

Sexe Home Dona

Edat 15/18 191 24 25/34 35/44 45/54 55/64

Estat Solter Casat

Classe Alta Social Mitjana alta

Mitjana baixa Baixa

De cada 100 persones no escolten

mai la ridio

Font: Estudi ECO per a RBdio Barcelona, Cadena Ser, abril 1976, p. 7 .

38 2.6. CONSUM RADIOFONIC DELS QUI DECLAREN ESCOLTAR LA R ~ I O , A L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, 1976

% Declaren escoltar la ridio 88,3 Declaren no escoltar la ridio 11,7

La varen escoltar ahir

Dies entre setmana 55 Dissabte 39 Diumenge 33

Perfil sociolbgic dels que declaren escoltar la ridio, referit als dies entre setmana.

Varen escoltar ahir la r6dio

Edat Entre setmana Dissabte Diumenge 15/18 42,l 30,O 12,5 19/24 57,l 52,4 40,O 25/34 47,5 34,O 31,6 35/44 59,2 40,O 31,6 45/54 54,l 39,4 36,8 55/65 65,5 43,4 36 ,O

Clase Social Alta 30,O 33,3 20,O Mitjana alta 56,8 37,9 26,5

Mitjana baixa 56,7 36,5 37,2 Baixa 50,O 50,O 39,3

Font: Estudio ECO para RCidio Barcelona, Cadena Ser. A bri1 1976, p.12.

2.7 TEMPS DE DEDICACIO A L~ESCOLTA DE LA R ~ I O , SEGONS 39 SEXE, EDAT I DIA DE ESCOLTA, REFERIT A LA MITJANA GENERAL DE L'AUDI&NCIA A Lb&EA METROPOLITANA DE BARCELONA, 1976

--

Dissabtes Diumenges Entre setmana

Total 2,8 2,7 3 2

Sexe Home 2,4 2,7 2,5 Dona 3,1 2,7 3,6

Edat 15/18 1,7 0,5 2,4 19/24 3,6 2,3 2,7 25/34 2,6 2,6 35/44

2,6 2 3 3,4 3,3

45/54 2,8 2,7 3,2 55/65 2,7 2,7 3 ,1

Font: Estudio ECO, para Ridio Barcelona, Cadena SER. A bri1 1976.

2.8 ESCOLTAR LA RADIO A ESPANYA SEGONS ELS MUNICIPIS. 1978.

fins a 2.000 a 10.000 a 50.000 mes de 2.000 10.000 50.000 500.000 500.000

Tots els dies 34,l 34,8 36,6 42,3 47,3 Diversos dies 10,l 11,6 11,l 11,9 11,9 a la setmana 1 dia a la 4 2 3,4 4,8 4,3 6 ,o setmana Pricticament 27,9 22,8 28,8 29,9 27,6 mai No escolta 23,8 22,4 18,6 4 ,6 7,2

Font: Demanda Cultural en España, Ministeri0 de Cultura, 1978, p.232

40 2.9 AUDIENCIA DE RADIO BARCELONA EN O.M. I F.M. PER MITGES HORES. (De dilluns a divendres)

. -. BASE: 419.000 escoltes d'un dia a ~'krea Metropoiitana FM

00000 00000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00000 00 -.0.-.0.-. -.-.qcl? -%o%? qoqo-. ?-.-L?? -.?q?q ?qn=.o -mcc.mm O - - - - N C I O * ~ V ) ~ - ' O - ~ r n m m ~ l = O - - - ~ m m - t o - - - - - - - - - A - - - - - - - - - N N N N N N N N N , , , , , . . . . , , , , , , . . . , , , , , , , . . , . , . , , , . . , 00000 00000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 00000 00 0-?0.'?0. 1910.0. 910.10. -I'=.?=."? 0.10.0.0. 0.0.0.9C1 q O q l - . I-. - - m a m m z z = = ~ ~ = m x f ~ ~ z z ~r8-zh has;;;; N N ~ ~ O o - N N N N

Font: EC0 1980.

BASE: 394.000 escoltes del dissabte a I'krea Metropolitana FM

20%

I5

10

5

O q x q q q sqsqz, q s q g q s q s q g q q q x q sqqqz. q q q x q E.? ' 0 1 0 1 " " = = = = z " " " P P I "= 'O'Ot 2 9 9 0 ' 0 ' %%;;;;R R R R ; S O - - , , , , , , , , , , , , , , , , . , . , . . , , . , , , , . . 8 4 g g X Z.X%,gq 8.qZ.qZ. 4 X q $ ? Z.4Z.q8 s . ~ G S ~ Z . ZZ. - " m m h 00-0-= Z N " _ ^ _ Z z 2 I " z z C_tr-zOI h%$;;; z z : R O - - -

BASE: 532.000 escoltes del diumenge a I'Area Metropolitana OM

42 2. i i AUDIENCIA DE RADIO BARCELONA EN O.M. I F.M. PER MITGES HORES. (Diumenges)

BASE: 309.000 escoltes del diumenge a ~'krea Metropolitana FM

20;

15

10

5

n 0 0 0 5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 0 o 5 3 0 0 0 0 . 3 0 0 0 3 ? 9 ? 9 ? 9?9?0. 1 9 1 9 1 9"'.-.1-. ?-."'.o.? =.?=.?e 9 % - 0 0 7 . 0 . = z = = r r 2 " L 0 " " " e c C 0 O C m . C . S O - - - N C . - * = - C

- e - - - - - - - - N N N N N N N N ? . , , . . . . . . , . . . . , . , . , . . , . . . . . , . , . . , , . . , . 0 0 0 5 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 C 0 3 0 0 0 0 0 ~ 0 0 0 0 , ? 0 . c . 0 . ? ? ? O . ? 0.10.-.0. C ? O . 1 0 . 1 0 .~0.0 .9 0.0.1o.q O . C . 0 . q ' -7% OCOC OC^ rr-21 f r r - 2 rrt-2~ E C = - - w ~ r o ~ . 0 -

N N N * N N N ? .

Fwir: ECO 1980.

2. i 2 NIVELL D'AUDIENCIA DE DILLUNS A DIVENDRES, SEGONS INTERVALS HORARIS, DE TRES EMISSORES DE BARCELONA, 1977. (Milers de persones)

1 Font: Instifuro ECO, Estudis d'audi¿neia per ls Cadena SER,sefembre 1977. P&. 13.

2.13 NIVELL D'AUDIENCIA ELS DISSABTES, SEGONS INTERVALS HORARIS, DE TRES EMISSORES DE BARCELONA, 1977. (Milers de persones)

R BARCELONA R ESP-A R NACIONAL 150

125

100

75

50

25

o 7 - 9 9 - 1 1 11- 13 13 - 15 15 - 17 17 - 19 19 - 21 21 - 2 3 2 3 - 1 - 1 - 7

Fonf: Imfifufo ECO, Estudim de audiencia para la Cadena SER. setembre 1977. Pe. 14.

2.14 NIVELL D'AUDIENCIA EN DIUMENGE, SEGONS INTERVALS HORARIS, DE TRES EMISSORES DE BARCELONA, 1977. (Milers de persones)

EMISSORES ESCOLTADES

R. BARCELONA R. ESPARA R. NACIONAL

150

Font: Instituto ECO, Es& d'audihcia per la Cadena SER, setembre 1977. Pag. I5

2. i s RANKING GENERAL D'AUDIENCIA DE LES EMISSORES COMERCIALS DE BARCELONA EN O.M. I F.M., 1980. (Dilluns a divendres)

MILEF

250

EMISSORES

Font: ECO 1980.

2.16 LA INVERSIÓ P U B L I C I ~ ~ R I A A LA -10. G R ~ I C COMPARATIU (1978-1979)

Milions de ptes. ........ c.:.:.:.:.:.:. x.:.:.:.:.:.: 1979

1978

GEN. FEB. MARC ABR. MAIG JUNY JUL. AG. SET. OCT. NOV. DES.

2.17 EVOLUCIO DE LES IN)TRSIONS DE PUBLICITAT A LA -10 (1977-79). (En milions de pessetes.)

Font: "La publicidad en Radio", 1979. J. Walter Thompson SA. , Espanya

48 2.18 MODELS D'APARELLS DE R ~ I O UTILITZATS, 1977

Model d'amrell %

R a i o taula 12,9 Ridio portatil 72,7 Ridio amb cassette 22,9 Ridio sense cassette 50,5 Incorporada a l'equip musical 4,8 R a i o cotxe 10,6 (Ridio cotxe per l'audiiincia masculina 21,1% )

-

Font: Instituto ECO, Estudio de audiencia para la Cadena SER, setembre 1977. e p.19.

2.19 RELACIO D'EMISSORES MUNICIPALS A CATALUNYA (setembre de 1981)

(Barcelona)

RMio

Alt Penedes Radio Gelida Director: Lluís Morera

Bages Radio Callús Director: Joan Manuel Hermosilla RMio Navarcles Director: Valent í Oliveras Calvo Radio Sallent Director : Alfred Peinado R g i o Ayinyó Director: Eugeni Vila Salvans Radio Sant pedor Director: Toni Plana

Baix Llobregat Radio Esparreguera Director: Xavier SitjP Ridio GavP Director :José Antonio Tro ya Radio Martorell Director: Frederic NicL Ridio Molins d e Rei Director: Jaume Gras Ridio El Prat de Llobregat Director: Enric Rodríguez Radio Sant Boi de Llobregat Director: José Luís D íaz Ridio Sant Feliu d e Llobregat Director: Toni Esteve

Freqiiencia

2.19 (continuació) 49

Barcelonbs Radio Ciutat de Badalona Director: Silvestre Ramón

El Garraf Radio Cubelles Director: Víctor Alari Radio Sant Pere d e Ribes Director: Ramón Farré

El Maresme Radio Arenys d e Mar Director: Antoni Esteve Radio Pineda Radio Canet de Mar Director: Joan Mainat Radio Malgrat d e Mar Director: Maria Regí Radio Vilassar Director: Anna Petit

Vallés Radio Caldes de Montbui Occidental Director: Salvador Codina

Radio Castellar .del Vaiies Director: Daniel Sanahuja Radio Matadepera Director: Joan Soley i Pons Radio Rubí Director: Angel Lacalle

Vallbs Oriental Radio Cardedeu Director: Joan Grifu Radio Granollers Director : Llu is Diumaro Rtidio Moliet Director: Joaquim Elcacho R5dio Parets del Valles Director: Joan Vila Radio Sant Celoni

Comarques

(Girona)

Ripoll6s RHdio Camprodon Director: Josep Sol6 RHdio Ripoll Director: Albert Pons

La Selva Rkdio Angles Director: Josep M. Feliu

L

Radio

(Tarragona)

Freqüencia

Baix Penedb Radio El Vendrell 103,2 Director: Pilar Lopez

El Montsia RHdio Amposta 92,5 Director: Rosa M. Arrufat

- -

Font: Servei d e Premsa, Diputació de Barcelona Barcelona, 1981.

2.20 RELACIO D~EMISSORES DE RADIO COMERCIALS I ESTATALS A CATALUNYA, SETEMBRE 1981.

EAJ 1 Barcelona Tibidabo Radio Barcelona (Caspe, 6)

Radio Juventud Barcelona de Barcelona (Via Augusta, 17)

EAJ 39 Barcelona Radio Miramar (Pz. Catalunya, 9)

Radio Nacional de Barcelona Palau de Espaiia (Centro (P. Gracia, 1 ) Plegamans Emisor del Noroeste

Radio Nacional de Barcelona Espaiia (20. pro- (P. Gracia, 1 ) Tibidabo grama)

Radio Nacional de Barcelona Tibidabo España (3 programa) (P. Gracia, 1 )

Radio Peninsular Barcelona Tibidabo (P. Gracia, 1 )

R5dio 4 Barcelona Tibidabo (P. Gracia, 1)

EAJ 1 5 Barcelona Radio Espaiia de (Rambles, 126) Barcelona

Radio Joventut Igualada (B) d61gualada (Garcia Llosas, 2)

EAJ 5 1 Manresa (B) Radio Manresa (Gral. Mola, 3 )

Nom de I'emisora

S.E.R.

R.C.E.

E.R.E.S.A.

R.N.E.

Localitat

R.N.E.

R.N.E.

R.N.E.

R.N.E.

R.E.P.A. (RCC)

R.C.E.

Centre emissi6 .

Ríidio Club Manresa (SER)

Grup o Cadena radiofbnica

, Freauencia OM. (&)

Pot2ncia F.M. (Mhz)

O.M. (Kw)

F.M. (Kw)

2.20 (continuació) I 1

RBdio Penedes Vilanova i La Geltrú (B) S.E.R. 1.584 96,3 2 2 (Rb. Calvo Sotelo, 25)

RBdio Terrassa Terrasa (B) RBdio Club 1.485 95,s 2 1 (s. Pedro, 38) Terrassa (SER)

RMio Sabadell Sabadell (B) Caixa dlEstalvis 882 90,9 2 1 (Convento, 22/24) Sabadell

R a i o Vic Vic (B) Privada 90.3 1

Nom de l'emisora

( ~ . k n t o n i o , 4) RBdio Mataró Mataró (B) RBdio 103,9 2

(Cooperativa, 2) Mataró, S.A. RBdio Nacional de Vilaplana (T) La Musara R.N.E. 91,5 1

España (2. programa) Riidio Nacional de Vilaplana (T) La Musara R.N.E. 94,5 1

España (3. programa) Roquetes (T) Montecaro R.N.E. 99,6 1

RBdio Tarragona Tarragona R.C.E. 1.503 88,8 5 0,25 La Veu del (Hnos. Landa, 21) Mediterrani

RBdio Popular Reus (T) C.O.P.E. 1.137 89,7 2 1 Reus (Arrabal S. Pedro, 3 )

EAJ 11 Reus (T) S.E.R. 1.026 97 , l 5 1 Riidio Reus (Arrabal S. Ana, 54) RMio Costa Dorada Ulldecona (T) R.C.E. 96,O 1

(Av. Grlmo.,lO5) RBdio Tortosa Tortosa (T) R.C.E. 1.395 87,9 2 1

(R. Argentina, 26) RBdio Móra d6Ebre Móra d'Ebre (T) Privada 87,6 1

(Bonaire, 15) EAJ 38 Girona REBSA (RCC) 1.485 88,2 2 2

Riidio Girona (Forsa, 8)

Localitat

IKhz) (Mtg)

Centre emissió

(Kw) (Kw)

Grup o Cadena radiofbnica

Potencia O.M. F.M.

Freqiiencia OM. F.M.

2.20 (continuació)

La Veu de Girona Girona (Jaime I, 30)

Ridio Popular Figueres (G ) Figueres (S.Lazaro, 21)

Ridio Olot Olot ( G )

R.C.E. 1.413 94,8 2 1

C.O.P.E. 1.134 89,4 2 1

Privada 88.5 1 (P. coinen, 2)

RAio Nacional de Al~icat (L) Al~ ica t R.N.E. 89.2 1

Posncia

. Espaiia (20. programack)

Ridio Nacional de Alpicat (L) Alpicat R.N.E. 97,8 1 Espaiia (3. programaci6) Ridio Popular Lleida C.O.P.E. '1.224 96,O 2 2 Lleida (Academial

Grup o Cadena radiof6nica

Freqüencia OM. (Kw)

RBdio Lleida ~ i e i d a R.E.B.S.A. 1.584 92,4 2 1 (Vilia Antonia, 5)

La Veu de Lleida- Tárrega (L) (RCC) R.C.E. 1.314 87,9 2 1

(Av. Cataluny a,27) Radio Liberty Pals (G) Pals Estatut Interna- ona curta 500/1000

cional Espanya-

Centre emissió Nom de I'emisora O.M. (Khz)

F M . (Kw)

- - USA

Localitat F.M. (Mhz)

Font: Elaboració propia. Informació de la Direcció General d e Mitjans de Comunicació, Generalitat d e Catalunya. Seruei de Premsa, Diputació d e Barcelona.

&ix Ebre

Monlolb Amposta !F

2.2 1 Mapa de les emissores de radio municipals a Catalunya (desembre 1981).

La recerca sobre televisió, les fonts estadístiques i documentals de que dispo- sem sobre aquest mitja, en relació amb la seva implantació a Catalunya, tenen un clar paral.lelisme amb el que ja hem descrit en parlar de la Adio. Aix6 és aixi especialment pel que fa al coneixement de I'audiencia.

No podem deixar de destacar el fet que la televisió és avui per avui el mitja de comunicació que absorbeix la més gran quantitat d'inversió publicitiiria (21.000.000.000 de pessetes a I'any 1979 amb un creixement respecte I'any 1978 del 40 %). El que caracteritza la televisió i la diferencia de la radio, pel que fa al nivell d'audiencia, és que les dades sobre aquest fet es refereixen, general- ment, a I'iimbit estatal i que, a més, la T.V. és I'únic mitja que cobreix la practi- ca totalitat de la població i la geografia catalana.

Es cert que els estudis sobre I'audiencia de la televisió, sobre tot els que ha en- carregat o dirigit la prbpia RTVE, i que són la majoria, no tenen en compte la realitat política i geogr81ca de Catalunya, perd també és cert que els estudis de que disposem demostren que en mattria de televisió s'ha anat aconseguint una maxima homogene'itat de I'audiincia, fins al punt que podem comprovar que cada dia existeix una distancia menor entre els costums televisius de les zones ru- rals i els costums comunicatius de les zones de miixirna concentració urbana. Existeixen en efecte, algunes diferencies, per6 aquestes diferencies, que són me- nors, no poden encara ser recollides per una recerca com la que ara es pot fer a Catalunya, necessariament introduct6ria i de fonamentació.

En qualsevol cas, hem de destacar la importincia que s'obsema en les estadís- tiques respecte a la preeminincia del primer canal, preeminsncia que no pot atribuir-se, únicament, a I'actual manca de cobertura del segon canal, sinó, més aviat, a costums culturals i comunicatius. Aquesta preemintncia haur3 de posar- se en relació amb els criteris generals de la programació del primer canal, sempre més <evasiu>, aixi com amb la circumstPncia tecnica que el número de receptors que disposen de comandament a distancia és, encara, molt redu'it. Aixb dificulta o redueix el marge de possibilitat de la selecció alternativa entre els actuals pri- mer i segon canals.

Les dades que aquí oferim donen peu a reforrar la idea que el possible i futur tercer canal de la cccomunitat aut6noma catalana, topar2 amb la dificultat d'aconseguir una co ertura d'audiencia superior a la que actualment assoleix la '7. segona cadena. Cre~em especialment necessari de remarcar el fet de que I'audiencia de la primera cadena és molt important, fins i tot en aquelles hores que es consideren buides. Cal revisar el costum estes entre els intel.lectuals i pro- fessionals, de menystenir la programació en catali a les hores buides de progra- mació espanyola, sobretot tenint en compte que hi ha un 10 O h de la població catalana que té contacte diari amb aquesta programació. A efectes d'influencia comunicativa, caldria dir que suprimir aquesta programació equivaldria, en ter-

56 mes de quantitat de receptors, a suprimir de cop, tota la premsa de Catalunya, que entra en contacte, només, amb un 9 Oh del total de la població catalana.

En els documents que presentem s'inclouen diverses informacions sobre I'es- tructura tecnica de I'actual xarxa que Televisió Espanyola té instal.lada a Cata- lunya. Cal valorar el carkter centralitzat que té I'actual xarxa de TV a nivell esta- tal -se I'ha comparat amb la de la RENFE- per6 també caldr; valorar el fet que I'actual xarxa de televisió cobreix ( l ? Cadena) i cobrir; (2? Cadena) tot el territori de Catalunya, condició que difícilment podran assolir les propostes ac- tuals de televisió privada, que es concentraran, evidentment, a I'Area Metropo- litana de Barcelona, o el mateix tercer Canal de Televisió autonamica, que haurii de recórrer una llarga inversió fins aconseguir aquells mateixos nivells de cober- tura. Cal advertir, també, que les dades aqui publicades hauran de ser revisades, una vegada completada la reforma i ampliació que s'estP duent a terme amb motiu de la celebració dels campionats Mundials de Fútbol de 1982, la sessió inaugural dels quals es celebrar; a Barcelona. Una vegada celebrats els campio- nats es podrP donar com a consolidada la xarxa corresponent.

Les dades que aqui podem aportar permeten una extrapolació cap al reconei- xement de la importPncia que ha anat assolint la televisió a la Catalunya actual, per6 són, en canvi, insuficients, per a una posterior diferenciació dels usos socials de la televisió.

Hi ha, evidentment, tot un conjunt de coneixements sobre la televisió a Cata- lunya que resten fora de la competencia de les dades i documents estadístics que aqui presentem, entre els quals caldria destacar els problemes d'ordre jurídic o polític derivats de 1'Estatut de RTVE, 1'Estatut d'Autonomia i la Constitució. Per la informació de totes aquestes qüestions ens remetem a altres seccions d'aquesta mateixa revista.

3.1 AUDIENCIA TOTAL PRIMER PROGRAMA TVE

PER DIES DE LA SETMANA. 1978 (kmbit estatal)

TOTAL Di. Dim. Dime. Dij. Div. Di-Div. Dis. Diu.

3.2 AUDIENCIA TOTAL SEGON PROGRAMA TVE

PER DIES DE LA SETMANA. 1978 (kmbit estatal)

o TOTAL Di. Dim. Dime. Dij. Div. Di-Div. Dis. Diu.

Font: Informe R TVE 19 78.

58 3.3 AUDIENCIES DEL 1 er. I 2n. CANAL PER DIES, 1978 ( h b i t estatal)

Total Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

la, Cadena 2a. Cadena

81'8 1,7 79'0 1 ,o 81.7 0'6 79'4 2'9 82'7 1'3 83'8 0'5 82'6 2'4 83'6 3'5

--

Font: Informe RTVE, 1978.

3.4 AUDIENCIA PRIMER PROGRAMA TVE PER PERÍODES HORARIS. (De dilluns a divendres)

Milions

13

3 .s AUDIENCIA PRIMER PROGRAMA TVE PER PERÍODES 59

HORARIS. (Diumenges) Milions

15 7

14 - 13 - 12 - 11 - 10 - 9 - 8 - 7 - 6 - 5 - 4 - 3 - 2 - 1 - o - 7

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 10,30 12.30 14.30 16.30 18.30 20.30 22.30

11.30 13,30 15.30 17,30 19,30 21,30 23.30

Font: Informe RTVE 1978.

3.6 QUADRES D'HORARIS DE PRODUCCIO I EMISSIO DEL CIRCUIT CATALA DE TVE ( 1 964-1 980)

1964 (octubre) 1967 (marc) 1973 (abril) 1974 (octubre) 1976 (gener) 1976 (novembre) 1977 (octubre) 1978 (octubre) 1979 (abril) 1979 (juliol 1979 (octubre) 1980 (gener) 1980 (julio) 1980 (octubre)

Hores prod. Setmanal

Font: Breu historia dels ptvgrames e n Catala a RTVE, RTVE, Barcelona, desembre 1980.

Hores Emissi6 Setmanal

Hores Prod. Mes

Hores Emissid Mes

0, O

3.7 F R E Q ~ N C I A DE L'AUDIENCIA DE LA PROGRAMACI~ ESPECIAL EN CATALA SEGONS ELS BLOCS HORARIS I LA CADENA ( l a o 2a) QUE EMET EL PROGRAMA,1979

Tots els dies 28'0 9'6 2'3 2 6 3 vegades setmana 15'9 17'2 7'0 1 vegada setmana 10'4 9'6 7'0 Menor freqüencia

I 8,7 12,0 9,o Pricticarnent mai 36'8 51'1 74'3 NIS, N/C 0'2 0'5 0'4

Font: Estudio sobre la programación del circuito CatalanmBalear , Instituto ECO para el servicio de estudios de contenido de RTVE, Madrid, febrer 1979.

3.8 FREQ~ENCIA DE L'AUDIENCIA DE LA PROGRAMACIO ESPECIAL EN CATALA, SEGONS LLOC DE NAIXEMENT I CONEIXEMENT DEL CATALA, 1979

Tots o gairebé tots 36,8 47,O 13,l 25,l 9,5 24,6 43,5 38,3 els dies

1 6 2 vegades setmana 31,O 30,4 25,7 32,5 23,O 35,O 30,6 40,O Menor frequincia 10 ,O 8,8 14,5 11 ,O 14,l 10,6 9,4 Mai o gairebé mai 21,6 13,2 45,8 30,6 51,4 29,2 16,O 18,3

3,3

NIS, N/C 0,6 0,5 0,9 0,8 2 2 0,7 0,5

Font: Estudio sobre la programación del circuito catalano-balear, Instituto ECO para el servicio de estudios del contenido de RTVE, Madrid, febrer de 1979.

D e 1 3 a 1 4 h l r programa

D e 1 7 a 1 8 h l r programa

D e 2 3 a 2 4 h 2n programa

Total .

Coneixement del catal6 Lloc de naixement N/C Catal. L'entenen

i el parlen No ' -

l'entenen L entenen

perd no el parlen

Balear. Resta

3.9 POSSESSIO -. D'APARELLS DE TELEVISIO (&bit de Catalunya i Balears, exclosa Eivissa)

Tenen aparell de televisió No tenen aparell de televisió

Model de Televisió de qui! disposen

Color 33;2 22;l 10;2 1111

Font: Estudio sobre la programación del circuito catalano-balear. Instituto ECO para el seruicio de estudios de contenido de RTVE, Madrid, febrer de 1979.

3.10 FREQUENCIA DE L'AUDIENCIA DE LA PROGRAMACIO EN CATALA, SEGONS ~ L O C S , HORARIS I LA CADENA (la. 6 2a.) QUE EMETEN EL PROGRAMA, EN RELACI0,AMB EL GRUP PROFESSIONAL, LLOC DE NAIXEMENT I CONEIXEMENT DEL CATALA

C

Nascut a Catalunya Nascut a Balears

:P

i [ No entenen catala Entenen no parlen Entenen i parlen NIS N/C

u o

NIS NIC

Menor freqiiencia

1 vegada a la

setmana

Tots o gairebe tots

els dies

Practica- ment mai

2 6 3 ve- gades a la setmana

3.10 continuació

[Nascut a Cataiunya Nascut aBalears

-2 Resta 2 a

No entenen cat. Entene no parlen Entenen i parlen N/S N/C

Tots o gairebe tots

elsdies

Font: Estudio sobre la programación del circuito catalano-balear, Instituto ECO para el seruicio de estudios del contenido d e RTVE, Madrid, febrer de 1979.

h

:2 No entenen cat. 0,s 8,4 4,6 14,6 68,9 2,7 F Entenen no parlen 6 ,7 13,3 10,2 12,5 57,O 0,3 2

11,5 19,2 10,2 11,6 47,2 0,3 ?

u o 10,O 26,7 5 ,o 58,3 1.5 L 00

Menor freqüdncia

2 6 3 ve- . gades a la

setmana

1 vegada a la

setmana

PrPctica- ment mai

NIS NIC

64 3.11 VARIACIONS I NOUS REEMISSORS DE RTVE PREVISTOS PER ALS MUNDIALS DE FUTBOL DE 1982

Província I Municipi ( Pot. laCad. I Pot.2a.Cad. ( OB

Barcelona Aiguafreda Cabrils-Mataró Garraf Gironella Guardiola de Berga Igualada Oris S. EulPlia Riup.

Girona Arbúcies Cadaqués Calonge La Molina Mare de Deu del M. Olot Palafrugell Port Bou Ribes de Fresser Ripoll I Ripoll I1 Massanet de C.

Lleida Esterri heu Guardiola de Tre. Mangraners Pobla de Segur Tremp

Tarragona Falset 100 W Flix 20 W Ribarroja de E. 5W 20W Sant Carles R i ~ i t a 1 w 2 0 w Ulldecona V,llls Vendrell

(1) Ja s'emet la primera cadena per UHF i amb equip propietat de RTVE, pero es passa6 a emetre aquest programa per UHF.

Font; Ingeniero Jefe de VI zona RTVE, 13 febrer 1981.

66 4. EL CINEMA

Almenys fins al 1981, la Generalitat de Catalunya no disposava encara dels mecanismes administratius per a I'obtenció, catalogació i sistematització de les empreses i activitats relatives al sector del cinema, bé que ja s'havien produ'it acords per al traspiis d'aquests serveis i funcions a la Generalitat. Tota la docu- mentació de base, doncs (registre d'empreses, llicencies de rodatge i d'exhibició, fons de la protecció de la cinematografia, control de taquilla, etc.), continuava centralitzada al ministeri de Cultura de Madrid, el qual, segons que es pot com- provar en les irregulars publicacions de dades que ha fet en els últims anys, no ha tingut en compte el marc de les autonomies, sinó tan sols i en el millor dels casos el marc de les províncies de ]'Estat. En conseqüencia, només en els casos que les dades sobre el sector es refereixen a ~províncies~ són susceptibles d'utilit- zació per al nostre objecte, sumant les dades de les quatre províncies catalanes.

En definitiva, la informació estadística, que de fet ha subministrat fins ara el ministeri sobre cinematografia, no es refereix mai a Catalunya com a unitat, i només de forma indirecta algunes dades poden ser aprofitades o reelaborades. Existeix, doncs, una hmplia llacuna d'informació de base sobre el sector cinema- togrhfic a Catalunya en aquests anys recents, llacuna que fa difícil la labor de re- flexió, d'anhlisi i valoració pertinents de I'evolució seguida.

Malgrat aixb, cal recontixer tot seguit que el sector cinematogrific catali ha estat en general molt conscient d'aquesta situacuó i ha procurat pal.liar d'algu- na manera I'absencia d'informació oficial, rapida i fiable, amb esfor~os col.lec- tius d'aproximació a la prbpia realitat. Des de la perspectiva de finals del 1981, es pot ficilment aventurar que els esfor~os i les realitzacions més notables s'han centrat en dos moments: els estudis de I'imbit de cinema del Congrés de Cultu- ra Catalana (1975-77) i les Converses de Cinema a Catalunya (febrer de 1981); han estat dos processos col.lectius de recerca i de reflexió del sector cinematogri- fic catal; sobre si mateix, que han generat en cada moment importants materials (ponencies i conclusions) per al coneixement de la cinematografia a Catalunya, bé que més des d'un punt de vista professional, cultural i polític, que no pas es- tadístic. Del conjunt d'aquests materials i generat per les Converses, sobresurt un estudi econbmic del sector, elaborat sota la direcció de Carles José Solsona pels serveis d'estudis de la Banca Mas Sard4 i a iniciativa de ]'Institut de Cinema Catali (que citem sempre amb les inicials de les dues kntitats, és a dir, BMS- ICC); aquest estudi econbmic, que compren I'anilisi per separat del subsector de producció i d'exhibició cinematogrifiques a Catalunya, utilitza les dades brutes publicades pel ministeri, i d'aquí també algunes de les seves ambigüitats indefugibles.

Les dades disponibles, sempre relatives a anys immediatament anteriors al 1980, s'han ordenat per blocs corresponents a producció, distribució, distribució i exhibició, i auditncia.

68 El conjunt dels quadres que seleccionem aquí, ofereixen sens dubte un ampli material per a situar I'evolució seguida en aquest Pmbit de la comunicació massi- va a Catalunya en els darrers anys de la dicada dels 70. Malgrat la crisi general que afecta el sector i la crisi específka del cinema catal2 -en el doble sentit del cinema fet a Catalunya i del cinema fet i /o exhibit en catal;--, s'observa una tí- mida represa en els darrers anys de l'activitat cinematogriifica a Catalunya, bé que els subsectors de producció i també d'exhibició es troben immersos en una profunda crisi, deguda en part a la progressiva davallada dels índex d'audiincia general i les conseqüents reduccions de recaptació, de sales de cinema i pati de butaques, i en part per l'accentuació del procés de concentració cap als nuclis ur- bans i als centres comercials de les ciutats.

4.1 NOMBRE DE PRODUCTORES QUE HAN OBTINGUT AUTORITZACIÓ, 1973179

Any Cat alanes Total Espanya Catalunya/Espanya

1973 10 79 12,66 1974 13 80 16,25 1975 17 76 22,37 1976 16 78 20,51 1977 15 86 17,44 1978 19 102 18,63 1979 10 7 7 12,99

Font: BMS - ICC.

4.2 NOMBRE DE PRODUCCIONS AUTORITZADES, 19 73/79

Any Cat alanes Total Espanya Catalunya/Espanya

1973 14 117 11,97 1974 25 115 21,74 1975 25 105 23,81 1976 18 107 16,82 1977 18 10 2 17,65

, 1978 26 107 24,30 1979 12 89 13,48

Font: BMS - ICC.

4.3 LLICENCIES D'EXHIBICIO PER A PRODUCTORES CATALANES 1973179

(*) Estimació

Font: BMS - ICC

Any

4.4 QUOTA DE MERCAT PEL NOMBRE DE LLICENCIES 1973179 --

Productores

(*) Estimació

Font: BMS - ICC.

Any

Títols . En Solitari I En Coprod. I TOTAL

Índex de iiic¿?ncies

Lliahcies a Catalunya

TOTAL Cataluny alEspanya

4.6 QUOTA DE MERCAT 1973179 ( Catalunya/Espanya)

70 4.5. ESPECTADORS I RECAPTACIO PER PEL.I~CULES DE PRODUCTORES CATALANS 197311979

-

1973 45 233 11.750.117 352.642.967 1974 44 229 9.792.463 351.816.680 1975 5 5 249 12.093.949 600.524.088 1976 5 O 238 9.403.462 484.229.785 1977 59 256" 8.231.435 591.377.428 1978 67 270* 9.530.223 936.545.452 1979 66 277* 8.220.994 903.230.890

(*) Estimoció

Font: BMS - ICC

Any

Any Pellicules Espectadors

Nombre de productores

Recaptació

Recaptació Nombre de pellicules

Font : BMS - ICC.

Espectadors

4.7 PRODUCTORES CATALANES I LLARGMETRATGES REALITZATS 1978/1979

Any 1978 Productora Pel.lícules

Any 1979

Blau Films Catalonia Films Estalac Films Figaro Films

Films dlAra

Films 7 IFI Producción S.A.

JET Films

PC Balcazar SA PC Teide

Pro filmes

Prozesa

Tobi El Último pecado de la burguesía El fascista, la beata y . . . El asesino de Pedralbes Bilbao Caniche El diputado El periscopio Plomo y sangre El terrorista La basura esta en el ático Emmanuelle y Carol Las que empiezan a 10s 15 años Los violadores del amanecer Siete muertos por prescripción facultat iva Ines de Villalonga, 1870 Companys: proces a Catalunya Serenata a la luz de la luna Cuando Conchita se escapa Las rutas del Sur Companys: proces a Catalunya Cuarenta &os sin sexo L'orgia

Alfredo Matas, P.C. El crimen de Cuenca Blau Films Miedo a salir de noche Domingo Pedret, SA La verdad sobre el caso Savolta Estalac Films Jugando a pap& IFI Producción SA ¿Podrías con cinco chicas a la vez

Un millón por tu historia Llorca Films SA Cariño mio, ¿que me has hecho?

En que lio me han metido Las verdes vacaciones de una familia

Morgana Films La muchacha de las bragas de oro Prozesa La muchacha de las bragas de oro

Perros callejeros I1 Salut i forqa al canut Tres hermanas La triple muerte del tercer persona&

Font: Elaboració propia en base a dades de Cineinforme n. 8, abril 1979 i n. 32 /33, abril/maig 1980, i Cineguia 1980/81.

72 4.8 DISTRIBU'~ORES AMB CENTRAL A CATALUNYA, 1980

Empresa Temporada Nombre de pel.lfcules distribui'des

Barcino Films SA Catalonia Films SA CB Films SA Efepe Films SA Filmax SA IFISA Imago Internat. SA Pro cines Prozesa Tibidabo Films Distr. Universal Films Esp. SA Warner Española SA

Any Barcelona Ghna iieida lsrralpna W u n y a Espanya Oatalunya/ &panya

Font : Cineguia, 1980/1981.

4.9 NOMBRE DE CINEMES CENSATS 1973/1978

1973 673 158 205 292 1.328 8.545 15,54 1974 678 159 208 293 1.338 8.613 15,53 1975 684 159 209 294 1.346 8.669 15,53 1976 692 160 210 296 1.358 8.770 15,48 1977 498 114 149 228 989 5.684 17,40 1978 500 117 150 230 997 5.796 17,20

Font: BMS - ICC.

4.10 NOMBRE DE CINEMES QUE HAN PROJECTAT 1973/1978 73

Any Barcelona Girona Lleida lhmgma Catalunya Ekpanya Catalunya/ Espanya

Font: BMS - ICC

4.11 PERCENTATGE DE CINEMES QUE HAN PROJECTAT SO - BRE CINEMES CENSATS, 1973/1978

Any Barcelona Girona Lleida 'brragma Catalunya Espanya

Font: BMS - ICC

4.12 PATI DE BUTAQUES DE CINEMA A CATALUNYA, 1980

1980 1966174 1980 Capital Resta pm. Total prov. Total prov.

Barcelona 107.802 285,767 431.076 393.569 Girona 8.871 81.263 83.538 90.134 Lleida 5.070 18.661 87.150 23.731 Tarragona 8.227 50.034 97.165 58.261

Total Catalunya 698,929 565.695

Font: Ministeri d 'Informacio i Turisme i Mediaplanning.

74 4.13 RECAPTACIO A CATALUNYA 1973/1978 (en milers de pessetes)

Kecaptació Percentatges s/el total espanyol Any Pellicules Pellicules Total

espanyoles estrangeres

Font: BMS - ICC

4.14 DISTRIBUCIO DE R~CAPTACIO PER PROVÍNCIES A CATALUNYA, 1973/1978 (en milions de pessetes)

Font: BMS - ICC

Any

4.15 ESPECTADORS PER PEL.L~CULES ESPANYOLES I ESTRANGERES A CATALUNYA, 1973/1978

Pellicules nacionals I Pellicules estrangeres I Tot al

B I G I L I T I B I G I L J T I B I G I L I T

Font: BMS - ICC

~elj icules estrangeres

Total Any Catalunya/Espanya P.esp.1 P. e t . 1 Total

Pellicules espanyoles

4.16 DISTRIBUCIO D~ESPECTADORS PER PROV~NCIES A 75 CATALUNYA, 1973/1978 (en milions de persones)

Font: B M S - ICC

Any

4.1 7 ASSISTENCIA MITJANA PROVINCIAL PER HABITANT I ANY, 1973/1978

Pell icules nacionals I Pel.lícules estrangeres 1 Total

B I G I L I T I B 1 G I L I T I B ( G I L I T

Font: BMS - ICC

4.18 FREQUENCIA D'ASSISTENCIA AL CINEMA, 1978

Catalunya 1 Espanya Totals I " Totals 1 %

Catalunya Any

14 anys i més 4.412.000 100,O 27.295.000 100,O + 3 cops/mes 759.000 17,2 3.996.000 14,6 + 3 copslmes 918.000 20,8 5.235.000 19,2 .+ 1 coplmes 533.000 12,l 3.418.000 12,5 Prlcticament mai 456.000 10,3 1.882.000 6,9 No hi assisteix 1.746.000 39,6 12.764.000 46,8

Espanya Lleida

Font: Ministeri de Cultum, DCE, 1978.

Tarragona Barcelona Girona

76 4.19 DISTRIBUCIO PROVINCIAL DE LES DESPESES MITJANES PER ESPECTADOR A CATALUNYA, 197311978

Pel J icules nacionals PelJ icules estrangeres Total Any B G L T B G L T B

1973 36.00 2901 25.57 25.02 40.55 29.63 26.09 2533 38.98 2944 2594 25-24 1974 42.74 34.91 30.79 29J9 47.91 36J9 3088 30.68 46.52 3583 3085 30.22

1975 56.05 44.54 39.60 38.40 6114 44.42 39.67 3852 59.77 44.46 39.79 38.48

1976 6433 47-45 45.78 43.46 67.35 47.62 4386 4299 66.50 47.57 4452 4301

1977 83.53 65.47 57.91 5645 87.22 6432 5687 5518 86.20 6495 57.03 55.65

1978 100.77 80.32 71p2 6937 109.64 82.28 73.57 7382 107,74 8182 7291 12-61

Font: BMS - ICC

4.20 DESPESES MITJANES PROVINCIALS PER HABITANT I PER ANY, 19731 1978

Any Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Espany a

Font: BMS - ICC

4.21 AUDIENCIA I RECAPTACIO D~ALGUNES PEL.L~CULES EN 77 CATALA *

Pel.1 icula Any d'estrena Nombre Recaptació d'espectadors (en ptes.)

La Nova Canqó 1975 101.452 7.282.171 La ciutat cremada 1976 1.415.771 121.881.867 L'obscura histbria de la

cosina Montse 1977 335.355 32.454.702 L'orgia 1978 631.842 79.826.057 Companys, procés a

Catalunya 1978 336.949 52.383.103 Salut i forqa al canut 1979 263.032 39.438.881

*Es tracta de les dades d 'explotació durant el pertode d 'estrena d 'aquestes pel.1 í- cules arreu de 1'Estat. Les dades procedeixen del servei PIC del Ministeri de Cul- tura, facilitades el mes d 'octubre del 1981, data en q u i aquest servei només dis- posava d e dades completes sobre les pel.licules produi'des a Catalunya i en catala, que ressenyem aquí.