1rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22623/5/UNITAT 5.doc · Web viewAixí per aquesta la nostra...

UNITAT 5

LA LESIÓ DEL DRET DE CRÈDIT

1

2 Pàgina parell (títol del quadern)

Pàgina senar (títol del capítol) 3

5.1 Esquema bàsic de la unitat

1. L’incompliment de l’obligació

Incompliment definitiu

a) Imputable al deutor

Causes de l’incompliment imputable

1. Dol2. Culpa

Conseqüències de l’incompliment

1. Compliment forçós:

1.1 En forma específica1.2 Per l’equivalent pecuniari

2. Indemnització de danys i perjudicis

1.1 Dany emergent1.2 Lucre cessant

b) No imputable al deutor

El cas fortuït

1. Efectes2. Prova

La força major

1. Efectes 2. Prova

Mora o retard en el compliment

a) Mora del deutor

Concepte Requisits Mora automàtica Efectes

b) Mora del creditor


Concepte Requisits Efectes

2. Protecció del dret de crèdit

El principi de responsabilitat universal del deutor

Concurs de creditors

Mesures conservatives del patrimoni del deutor:

a) Acció subrogatòriab) Acció directac) Acció revocatòria o pauliana

3. Mitjans de garantia del dret de crèdit

Concepte

Tipus de garanties

a) Reals

Arres

1. Concepte2. Caracters3. Classes i efectes

Dret de retenció

1. Concepte2. Casos 3. Efectes

b) Personals

Clàusula penal

1. Concepte2. Caracters3. Funcions i classes

Fiança

1. Concepte2. Caracters3. Relacions entre les parts


5.2 Normativa aplicable

Codi civil:

Art. 1101: conseqüències de l’incompliment imputable

Art. 1102: responsabilitat per dol

Art. 1103: responsabilitat per culpa

Art. 1104: concepte de culpa o negligència

Art. 1105: exoneració de responsabilitat per cas fortuït i força major

Art. 1106 i 1107: indemnització per danys i perjudicis

Art. 1100 i 1108: concepte, mora automàtica, conseqüències de la mora en les obligacions pecuniàries

Art. 1911: principi de responsabilitat universal del deutor


5.3 L’incompliment

S'incompleix una obligació quan el deutor no realitza la prestació deguda que constitueix l'interés del creditor de manera exacta i puntual, o bé quan el deutor sí que realitza la prestació però ho fa defectuosament o tardanament. Per tant, podem diferenciar dos tipus d’incompliments:

a) Definitiu o absolut: el deutor incompleix i ja no és possible realitzar la prestació, siga perquè ha desaparegut, siga perquè ja no es pot satisfer l'interès del creditor.

b) Relatiu, parcial o defectuós: el deutor realitza la prestació, peró la du a terme malament o amb retard. Quan el compliment és relatiu la prestació encara es pot realitzar perquè és possible o idònia per al creditor.

Pel que fa a les causes de l’incompliment, poden ser imputables al deutor o no imputables. L’incompliment serà imputable al deutor quan es faça amb dol o culpa. D’altra banda, serà inimputable quan concórrega força major i cas fortuït.

Tant si l'incompliment és absolut com si és relatiu, el deutor que incompleix incorrent en dol, culpa o morositat, ha d’indemnitzar el creditor pels danys i perjudicis causats. L’article 1101 CC estableix que «Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats els que en el compliment de les seues obligacions incorregueren en dol, negligència o morositat, i els que siga com siga contravingueren el tenor d'aquelles». A més, el creditor podrà exigir forçosament l’execució de la prestació, així com el dret a reclamar la indemnització. Si incompleix per causes a ell no imputables, s’extingeix l'obligació i el deutor no respon per danys i perjudicis. Així ho estableix l’article 1105 CC «Fora dels casos expressament mencionats en la llei, i dels casos en què així ho declare l'obligació, ningú respondrà d'aquells successos que no hagueren pogut preveure's, o que, previstos, foren inevitables».

5.3.1 Exercicis pràctics

Exercici 1:

Joan decideix vendre la seua moto, en concret una Yamaha que tenia set anys d'antiguitat, per un import de 3.000 €. Pep acudeix a casa de Joan per a veure la moto i Joan acaba convencent-lo que la compre, ja que es tractava d'una gran oportunitat, el vehicle tenia pocs quilòmetres de rodatge i el motor es trobava en molt bon estat. A penes transcorregudes tres setmanes des que Pep va rebre la moto es disposa a anar a Pamplona per a assistir a una entrevista de treball per a la qual havia quedat com a primer candidat després de la realització de les oportunes proves prèvies. A meitat del trajecte s’adona que està eixint un fum negre pel motor i immediatament para en la vorera d'emergència i crida una grua d'assistència que deixa el vehicle en un taller de Castelló. El tècnic que el revisa diu a Pep


que la moto estava molt ben conservada per fora perquè estava acabada de pintar, però que el motor tenia greus desperfectes a causa de l'excessiu quilometratge i del desgast de les peces. Com a conseqüència de l'avaria, Pep ha de pagar 100 € pel servei de la grua i 300 € per la reparació del taller. A més, no arriba a temps a l'entrevista i no li donen el treball.

a) Davant d'aquesta situació, Pep es pregunta si pot fer alguna cosa contra el venedor de la moto.

b) En cas afirmatiu, què pot reclamar? Raoneu les respostes.

Exercici 2:

Establiu si l'incompliment del deutor és o no imputable, distingint si hi ha dol, culpa, cas fortuït o força major, i assenyaleu quines serien les conseqüències de l'incompliment en cada cas:

a) Contracte per a la festa d'aniversari de la meua filla una empresa de diversió infantil de pallassos per al dia 2 de gener de 2009. Per descuit, apunten erròniament l’adreça de ma casa i no aconsegueixen trobar-la.

b) Els pallassos decideixen no acudir a la cita perquè els ha sorgit una altra festa que els reportarà més guanys.

c) Els treballadors no acudeixen a la cita perquè la nit anterior havien tingut el sopar de Nadal i les ostres que havien consumit els havien provocat una greu intoxicació que els va tindre ingressats diversos dies.

Exercici 3:

Maria té una botiga de comestibles on ven, entre altres coses, torró i altres dolços nadalencs. L’octubre de 2009 fa un encàrrec al seu proveïdor habitual de quatre caixes de torró de xocolate, dues d'ametla, una d'avellana i una de fruites. Va abonar 500 € per la comanda però tenia la intenció de traure un bon benefici amb el preu de venda al públic. El proveïdor s’obliga a entregar la mercaderia el 15 de novembre, però quan arriba el termini pactat oblida fer la repartició en la botiga de Maria i finalment la comanda es lliura el dia 2 de gener.

a) Digueu si hi ha incompliment de l’obligació. En cas afirmatiu, especifiqueu quina classe d’incompliment hi ha i per què.

b) Imagineu-vos que l’entrega no es fa el dia 15 de novembre perquè una banda de lladres assalta el camió de repartiment i roba la mercaderia. Podria Maria exigir l’entrega del torró?

c) I si la banda de lladres haguera assaltat el camió el dia 30 de novembre, podria Maria exigir responsabilitat al proveïdor?

d) Si l'entrega s'haguera fet el dia 1 de desembre sense haver reclamat Maria el proveïdor, quin tipus d'incompliment es donaria en aquest cas i per què?


Exercici 4:

Carolina està a punt de casar-se i vol que el vestit de nóvia el confeccione Manola Splug. La famosa modista accepta l'encàrrec i fixa com a termini d'entrega i pagament el 13 de juliol del 2009. La boda estava prevista per al 30 de juliol. No obstant això, una setmana després de començar a cosir el vestit, Manola s'espatla la mà amb la porta d'entrada del seu negoci amb tan mala sort que es trenca el dit del mig i ha d’estar enguixada fins al 30 d'agost com a mínim.

a) Determineu la classe d'obligació de Manola per raó del seu objecte.b) Podria Carolina exigir a Manola la realització del vestit?c) Imagineu ara que Manola decideix no contar a Carolina el seu accident

i encarrega al seu ajudant la confecció del vestit. El dia fixat per a l’entrega, Manola reclama a Carolina el pagament del vestit, però aquesta es nega perquè s'havia assabentat del que havia ocorregut. Podria Carolina rebutjar l'oferiment o estaria incorrent en incompliment del contracte?

d) Imagineu ara que no haguera ocorregut l’accident de Manola, però que una setmana després d’aceptar l’encàrrec s’haguera negat a fer el vestit a Carolina sense donar cap explicació. Podria Carolina obligar a Manola d’alguna manera a fer el vestit?

5.4 Protecció del dret de crèdit i mesures de garantia

5.4.1 Responsabilitat universal del deutor

L'article 1911 consagra el principi de responsabilitat patrimonial universal del deutor que és el principi bàsic del dret d'obligacions. Segons aquest principi, del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs. Això significa que el patrimoni del deutor sempre quedarà afectat al compliment de l'obligació, ja que constitueix la garantia genèrica del dret de crèdit quan el deutor no compleix de manera espontània.


5.4.1.1 ANÀLISI DE JURISPRUDÈNCIA

Audiència Provincial de Barcelona, Secció 12a, Sentència de 7 oct. 2009, rec. 733/20081

Ponent: Martín Vila, Pascual.NÚM. de sentència: 645/2009NÚM. de recurs: 733/2008Jurisdicció: CIVIL

VISTOS, en grau d'apel·lació, davant la secció dotzena d'aquesta Audiència Provincial les interlocutòries de divorci núm. 152/2007, seguides pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Arenys de Mar, a instància de la Sra. Macarena representada per la procuradora Sra. Muñoz Vences i dirigida pel lletrat Sr. Sánchez Malagón, contra el senyor Juan Ramón, representat per la procuradora Sra. Recha Calduch i dirigit per la lletrada Sra. Cambrer Sancho; els quals pengen davant d'aquesta superioritat en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part actora contra la sentència dictada el dia 14 de desembre del 2007 per la jutge del Jutjat indicat, i amb la intervenció del Ministeri Fiscal.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER. La part dispositiva de la sentència apel·lada és del tenor literal següent: «DECISIÓ: Estime parcialment la demanda presentada pel procurador dels tribunals, senyora LAURA ESPARRICH ROVIRA, en nom i representació de la senyora Macarena (consta en el certificat del Registre Civil com a Beatriz) contra el senyor Juan Ramón i acorde: la dissolució per divorci del matrimoni contret entre la senyora Macarena (consta en el certificat del Registre Civil com a Beatriz) i el senyor Juan Ramón el 5 d'agost de 1984 amb els altres efectes inherents a l'anterior pronunciament i la dissolució del règim econòmic matrimonial. S'atribueix la guarda i custòdia de la filla menor MINERVA a la mare, Sra. Beatriz, i el règim serà de pàtria potestat compartida entre els dos progenitors. Es fixa en concepte de pensió d’aliments en favor de la filla menor i amb càrrec al senyor Juan Ramón la suma de 120,20 euros que haurà d'abonar mensualment en el compte que a aquest efecte designe l'esposa, els dies 1 a 5 de cada mes, quantitat que serà revaloritzada anualment de conformitat amb l’IPC que fixe l'INE o organisme que el substitueix. Es fixa el següent règim de visites en favor del senyor Juan Ramón respecte de la seua filla: mentre el pare romanga a la presó, podrà contactar telefònicament dos dies a la setmana amb la seua filla i la mare haurà de facilitar un número de telèfon. Queda en suspens el règim de visites fins que el pare reprenga els permisos d'eixida del centre penitenciari, atès que farà coincidir les comunicacions amb la menor amb els permisos d'eixida. Aquests permisos seran inicialment sense pernocta, i el SATAV acordarà un seguiment en fase d'execució de sentència quan el pare compte amb règim obert a aquest efecte de mantenir un contacte adequat i progressiu del pare amb la menor en 1 www.laleydigital.es, Ref., LA LEY 229259/2009

http://www.laleydigital.es/


atenció al temps transcorregut en què no ha existit comunicació entre pare i filla. Es deixa sense efecte l'obligació establida en sentència de separació amb càrrec al Sr. Juan Ramón d'abonar la pensió compensatòria a la seua esposa. Tot això sense efectuar condemna en costes a cap de les parts.»

SEGON. Contra l'anterior sentència, la part actora va interposar recurs d'apel·lació per mitjà d’escrit motivat i es va traslladar la contrària que es va oposar; les actuacions s’eleven a aquesta Audiència Provincial.

TERCER. Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 11 de febrer del 2009.

QUART. En aquest procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, excepte el termini per a dictar sentència.

VIST. Ha sigut ponent el senyor PASCUAL MARTÍN VILA.

FONAMENTS DE DRET

S'accepten els fonaments jurídics de la resolució objecte de recurs, i

PRIMER. La Sra. jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Arenys de Mar va dictar sentència amb data 14 de desembre del 2007 en què (per mitjà de la qual i que ací interessa als efectes del present recurs d'apel·lació), es va establir a càrrec del pare i en favor de la filla menor del matrimoni una pensió d'aliments per import de 120,20 € mensuals; i, a més, es va deixar sense efecte l'obligació establida en la sentència de separació amb càrrec al Sr. Juan Ramón d'abonar la pensió compensatòria a la seua esposa. Contra el contingut d’aquesta resolució es va alçar la mare, la senyora Beatriz , la qual va sol·licitar un increment de la pensió d'aliments establida en la sentència a la suma de 300 € mensuals, actualitzable d'acord amb les variacions que experimente l’IPC; sol·licitava, a més, que es condemne el Sr. Juan Ramón a satisfer una pensió compensatòria de 280 € mensuals, quantitat que s’haurà d’actualitzar segons les variacions que experimente l'IPC. El senyor Juan Ramón es va oposar al recurs, i a més, va impugnar la sentència pel que fa a la pensió d'aliments, i en aquest sentit sol·licitava que es revocara la resolució objecte de recurs i s'acordara en aquesta alçada la suspensió de l'obligació de prestar aliments a favor de la seua filla menor fins a l'obtenció de la seua llibertat, de conformitat amb allò que havia sol·licitat en el seu escrit de contestació a la demanda. La representant del Ministeri Fiscal es va oposar al recurs de la mare al·legant que no seria adequat a la capacitat econòmica del pare fixar una quantitat superior en concepte de pensió alimentària a l'establida en la sentència.

SEGON. Recorre la mare per mitjà d’aquest recurs d'apel·lació contra l'import de la pensió alimentària que va ser establida en la sentència de primera instància a càrrec del pare i a favor de la filla menor d'edat, Minerva, que conviu amb la mare en un habitatge llogat pel qual es paga la suma de 281,31 € mensuals (foli 121). El pare, el senyor Juan Ramón, es troba complint condemna en el Centre Penitenciari de Ponent (foli 142), i com es reflecteix en l'informe del centre penitenciari, en el moment actual hauria complit més de les 2/4 parts de la condemna. Com es dedueix també de l'informe laboral del centre penitenciari, el senyor Juan Ramón ha treballat en la impremta del dit


centre, i, en l'actualitat, ho fa com a ajudant de torero, i percep uns ingressos que oscil·len entre 134,05 €, el mes de juny del 2007, i 514,39 € el mes de novembre del 2006. Així mateix, es posa de manifest en el dit informe que durant els mesos d'abril a juny del 2007 no ha cobrat cap nòmina; no obstant això, com el mencionat informe és de juliol del 2007, i figura en ell una nòmina del mes de juny immediatament anterior, és possible inferir que el senyor Juan Ramón continua o pot continuar treballant en el moment actual. La filla menor té les despeses pròpies d'una xiqueta de dotze anys d'edat.

En el tema que ens ocupa, és doctrina constant d'aquesta Sala que la contribució als aliments dels fills pel progenitor amb el qual no conviuen i no els té a càrrec seu directament (després de la separació o el divorci) ve configurada com una obligació d'orde públic, que ha de ser fixada atenent als criteris de necessitat de qui els hauria de rebre i de proporcionalitat de qui ha de prestar-los, distribuint-se l'obligació de forma proporcional entre els que en un mateix grau estan cridats a suportar l'obligació natural de caràcter primari i especial protecció, durant la minoria d'edat i després de la majoria d'edat, fins que no aconsegueixen suficiència econòmica i continuen vivint en el nucli familiar (STS de 24 d'abril del 2000). I per a la fixació d'eixa contribució alimentària s’haurà de tenir en compte tant el principi de proporcionalitat entre els obligats a prestar-la (els dos progenitors), entre els quals s’ha de distribuir l'obligació "en proporció als seus recursos econòmics i possibilitats" amb arreglament d'allò que s'ha preceptuat en l'article 264.1 del Codi de família, com el principi de proporcionalitat entre les possibilitats de l'alimentant o alimentants i les necessitats de l'alimentista, d'acord amb el que disposa l'article 267.1 del mateix cos legal, en virtut del qual "la quantia dels aliments ha de determinar-se en proporció a les necessitats de l'alimentista i als mitjans econòmics i possibilitats de la persona obligada a la prestació dels mateixos".

La privació de llibertat del pare no constitueix causa que determine per si mateixa la supressió de la prestació alimentària en favor dels fills del matrimoni, donat el caràcter ineludible de l'obligació de prestar aliments als menors d'edat, sense perjudici que durant el temps de privació de llibertat, de no se satisfacen aquestes prestacions davant de la seua falta d'ingressos, puga reclamar-se el deute sobre el patrimoni de l'obligat, en virtut de la responsabilitat patrimonial universal de l'article 1911 CC, no solament extensible sobre els béns presents, sinó també sobre els futurs (sentències d'aquesta sala de 27 d'octubre del 2004 i 28 de juliol del 2005); considerant també la sentència d'aquesta sala de 28 de juny del 2007 que no pot acordar-se que el pare deixe d'assumir les seues obligacions amb els seus fills a pesar que es trobe en un centre penitenciari, perquè en aquest centre pot dur a terme tasques remunerades amb les quals subvenir a les necessitats alimentàries dels menors.

Per tot això, i sense deixar de reconèixer que la quantitat fixada com a pensió alimentària constitueix un mínim de subsistència, fins que no varien les actuals circumstàncies del pare, la pensió d'aliments establida en la sentència recorreguda és ajustada i ponderada als paràmetres establits en els mencionats articles 264.1 i 267.1 del Codi de família; per tant, aquest motiu del recurs de la mare ha de decaure.

TERCER. En el seu segon motiu del recurs, l'apel·lant ha sol·licitat la revocació del pronunciament de la sentència del primer grau relatiu a la pensió compensatòria, on es deixa sense efecte l'obligació de l'espòs d'abonar la suma


establida en la sentència de separació per aquest concepte. Com posa en relleu l'esposa, la quantitat sol·licitada, ara de 280 € mensuals, vindria a representar la quantitat actualitzada de la suma pactada pels ara exconsorts en el conveni regulador, aprovat judicialment per sentència de separació amb data 3 de març del 2000. De la simple lectura del conveni regulador esmentat es dedueix que la situació dels dos contendents en el moment actual ha variat. Ja hem fet referència en l'anterior fonament jurídic que l'exespòs es troba complint condemna en un centre penitenciari. Pel que fa a l'exconsort, consta en el foli 31, una resolució del Departament de Treball i Indústria en què es reflecteix una prestació econòmica a favor seu per import de 396,66 € mensuals; sense que resulten acreditades altres percepcions per conceptes diferents. D'altra banda, i encara que per la seua edat podria encara trobar algun treball, la seua salut és molt precària (folis 126 i 127) i es veu obligada a sol·licitar ajudes públiques per a poder subsistir; no obstant això, encara que la situació de la senyora Beatriz no ha millorat en aquests anys, és necessari admetre que la de l'obligat al pagament, el senyor Juan Ramón, ha patit un evident empitjorament que justificaria el cessament de la prestació, atès que aquesta circumstància constitueix un dels pressupostos continguts en l'article 86.1 del CF perquè es produïsca l'extinció del dret. Així les coses, en el cas jutjat, l'estat actual de reclusió de l'exespòs amb la penúria econòmica que això ha comportat és causa suficient per a pronunciar l'extinció de la pensió compensatòria constituïda per voluntat dels cònjuges en seu del conveni regulador, tal com s'ha verificat en la sentència de primer grau, ja que no és possible obviar que el dret a la pensió compensatòria no implica que tinga un caràcter vitalici, perquè aquest tipus de pensions es troba subjecte a les causes modificatives i extintives regulades en els articles 84.3 i 86.1 del CF de Catalunya. Allò que s'ha exposat ens ha de conduir a la desestimació íntegra d’aquest motiu del recurs de la senyora Beatriz, de manera que s’ha de confirmar també en aquest aspecte la sentència del primer grau.

QUART. En la súplica de l'escrit d'oposició i impugnació de la sentència formulat pel senyor Juan Ramón se sol·licitava: 1) La confirmació de la sentència de primera instància quant a deixar sense efecte la seua obligació d'abonar a la seua exconsort una pensió compensatòria; 2) Que s'estime la seua impugnació i es revoque la sentència recaiguda en la instància, de manera que s’acorde la suspensió de l'obligació de prestar aliments a favor de la filla menor fins a l'obtenció de la seua llibertat, tal com ja havia sol·licitat en el seu escrit de contestació a la demanda.

L'obligació natural i legal de tot progenitor de prestar aliments als fills menors, i també als majors d'edat en els casos a què es referix l'art. 76.2 del CF en relació amb el 259 del mateix cos legal, és obvi que el seu compliment no es pot deixar a l'arbitri de l'obligat a prestar-los. Hem de remetre'ns ara als raonaments consignats en el fonament 2n d’aquesta resolució; i és que, a pesar de la carència absoluta d'ingressos al·legada pel pare, dels informes del Centre Penitenciari de Ponent es dedueix que obté o pot obtenir amb el seu treball algun petit ingrés cada mes; per tant, sense necessitar més raonaments, el seu motiu d'impugnació ha de decaure.

CINQUÈ. A pesar de la desestimació íntegra del recurs de la senyora Beatriz i de la impugnació que ha verificat el senyor Juan Ramón, segons allò que s'ha preceptuat en els articles 398.1 i 394.1 de la LEC, atesos els seriosos dubtes que la solució del cas ha suscitat, no hauran de ser imposades a ningú dels contendents les costes processals d’aquesta alçada.


VISTOS els preceptes mencionats i la resta d’aplicació general i pertinent,

DECIDIM

Que desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora dels tribunals senyora Muños Vences en nom i representació de la senyora Macarena, així com la impugnació duta a terme per la procuradora dels tribunals senyora Reche Calduch en nom i representació del senyor Juan Ramón, i hem de confirmar i confirmem integrament la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Arenys de Mar, amb data 14 de desembre del 2007. No es verifica un pronunciament especial a cap dels litigants en matèria de costes processals de l'alçada.

I atès que aquesta resolució és ferma, es tornen les interlocutòries originals al jutjat de la seua procedència, amb testimoni d’aquesta per al seu compliment.

Així per aquesta la nostra sentència, de la qual s'unirà certificació al rotllo, ho pronunciem, manem i firmem.

PUBLICACIÓ

En aquest dia, i una vegada firmada per tots els magistrats que l'han dictat, es dóna a la sentència anterior la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONE FE.

5.4.2 Mesures conservatives del patrimoni del deutor: exercicis pràctics

Exercici 1:

Pau deu a Cristina 3.000 € provinents d'un crèdit vençut i exigible amb data 2 de novembre del 2006. Per a evitar el compliment, Pau simula donar a Elena, el 9 de novembre, un vehicle de la marca Renault que era l’únic bé que aquell tenia en propietat. Després del corresponent judici, la sentència dictada acorda embargar els béns de Pau per a complir la seua obligació de pagament, però succeeix que Pau és insolvent perquè no té, el 10 de gener del 2007, béns al seu nom, de manera que Cristina no té cap més recurs perquè se li reintegre el crèdit.

a) Què podría fer Cristina? Raoneu la resposta. b) Contra qui s’hauria de dirigir, en el seu cas, Cristina? c) A qui correspondria demostrar que la donació feta és fraudulenta?d) Si Cristina deixa transcórrer el temps i opta per exercir l'acció

corresponent el dia 12 de novembre del 2010, què ocorreria?


Exercici 2:

Lluís presta 12.000 € al seu cosí Pere perquè es compre un cotxe i pacten que ha de tornar-li la suma esmentada 6 mesos després. Una vegada transcorregut el termini, Pere no compleix la seua obligació i Lluís decideix exigir el pagament dels 12.000 € i dels interessos generats pel retard. Després de la reclamació, i davant de la insuficiència de béns en el patrimoni de Pere, Lluís només aconsegueix cobrar 8.000 € procedents de l'embargament i posterior venda del cotxe (tingueu en compte que els vehicles es deprecien molt ràpidament) i 1.000 € més que tenia Pere en el seu compte bancari. Posteriorment, Lluís descobreix que Pere tenia un dret de crèdit davant de Manuel per la quantitat de 4.000 € que no havia fet efectiu davant del temor que aquest sol·licitara també el seu embargament.

a) Quina acció podria exercir Lluís?b) Una vegada exercida l'acció corresponent, un altre creditor de Pere li

exigeix el pagament d'un crèdit que tenia amb ell per import de 3.000 €. Podria aquest segon creditor cobrar?

5.4.3 Garanties del dret de crèdit: exercicis pràctics

Hi ha vegades que no n’hi ha prou amb el patrimoni del deutor per a garantir el pagament del deute. Per això, i per a evitar una possible insolvència del deutor, el creditor podrà exigir altres garanties que, de manera preventiva, asseguren i reforcen l'efectivitat del dret de crèdit.

Exercici 1:

L'1 de desembre del 2007 Maria fa una reserva en l'Hotel Neptú per a les vacances de Setmana Santa que incloïa dues nits en l'hotel (19 i 20 de març 2008) i un bo per a entrar en l’spa de l'Hotel durant la seua estada. El preu de la reserva ascendia a 500 € però Maria va pagar per endavant 100 € en concepte de senyal, i les parts havien pactat la possibilitat que tenia qualsevol d'elles de desistir del contracte a causa de l'antelació amb què s'havia fet la reserva. El 16 de març del 2008 Maria troba una oferta d'última hora molt més econòmica en un altre hotel de la zona i decideix telefonar al primer hotel per a demanar la devolució del senyal que va entregar. Digueu:

a) Està l'hotel obligat a la devolució dels 100 €?b) I si haguera sigut l'hotel el que decideix no allotjar Maria perquè li

interessava reservar l'habitació a altres clients amb els quals guanyarien més diners, ja que pretenien allotjar-se en règim de tot inclòs tant en l'hotel com en el seu spa? Creieu que haurien de tornar els 100 € a Maria?

c) Imaginem ara que, quan Maria abona el senyal, es pacta expressament la impossibilitat de desistir del contracte i s'estableix que aquest senyal tindrà el caràcter de pena davant d'un incompliment. Si després decideix no acudir a l'hotel perquè n’ha trobat un altre de més barat, què podrà reclamar-li l'hotel?


Exercici 2:

Vicenta acudeix a l'agència de viatges del seu barri amb la intenció de subscriure un contracte de viatge combinat a Egipte en règim de tot inclòs. A causa dels problemes econòmics que travessava, que eren coneguts per tots en el seu barri, el cap de l'agència, davant del temor que no pagara la reserva, l'import de la qual ascendia a 1.100 €, li demana que li garantisca d'alguna manera l'abonament de la factura. Davant d'aquesta situació inesperada, Vicenta decideix presentar com a garant del pagament el seu amic Joan, conegut en el barri per tenir una economia elevada i sanejada. L'agència accepta encantada. Digueu:

a) Davant de quina mesura de garantia ens trobem? Qui quedaria obligat davant de l'agència?

b) Per a evitar-se problemes, l'agència decideix reclamar l'import de la reserva directament a Joan, ja que pensa que així cobrarà abans, però davant de la seua sorpresa, Joan es nega a pagar. Podria fer-ho? Per què? Quina hauria sigut la via perquè Joan no s'haguera pogut negar al pagament?

c) Imagineu ara que Joan paga el deute de Pere, què podria fer posteriorment? Contra qui i què podria reclamar?

Exercici 3:

Torneu a llegir la llei del contracte d’aparcament de vehicles exposada en la primera unitat i determineu quina garantia atorga el legislador al titular de l’aparcament davant de l’impagament del preu establit pel contracte.

5.4.3.1 ANÀLISI DE JURISPRUDÈNCIA

Audiència Provincial de Saragossa (Secció 5a).Sentència núm. 115/2007 de 23 febrer2

Jurisdicció: CivilRecurs d'apel·lació núm. 697/2006 Ponent: Xavier Seoane Prat

En nom de S.M. el Rei,VISTOS per aquesta Secció Cinquena de l'Audiència Provincial de SARAGOSSA, en grau d'apel·lació, les interlocutòries de JUDICI VERBAL 991/2006, procedents del Jutjat de Primera Instància número 15 de SARAGOSSA, als quals ha correspost el rotllo d’apel·lació número 697/2006, en què apareix com a part apel·lant la Sra. Cristina no personada en aquesta instància; i com a part apel·lada WORD CLUB SA representat pel procurador JOSÉ ANTONIO GARCIA MEDRANO i assistit pel lletrat JUAN JOSÉ ESPINAL RICOTTI; n’és magistrat ponent JAVIER SEOANE PRADO.

2 www.westlaw.es, Ref., JUR\2007\142487

http://www.westlaw.es/


ANTECEDENTS DE FETPRIMERS'accepten els de la sentència apel·lada amb data 23 de novembre del 2006, la decisió dels quals és del tenor literal: "DECISIÓ. Que amb substancial estimació de la demanda interposada per WORD CLUB SA contra Cristina, he de condemnar i condemne el demandat a:

a) Tornar el producte, en concret el DVD La vida de David Gale, o si no, a pagar 60 euros en concepte de preu d'adquisició.b) Pagar la quantitat de 190 euros en concepte de recàrrec per no-devolució.c) Pagar els interessos legals des de la demanda.d) Pagar les costes processals causades.

SEGONUna vegada notificada la sentència a les parts, la representació processal de Cristina va interposar recurs d'apel·lació, i es va traslladar a la part contrària, que es va oposar al recurs; les actuacions es van remetre a aquesta secció cinquena de l'Audiència, després d’haver emplaçat les parts.

TERCERUna vegada rebudes les interlocutòries i la cinta de vídeo, i una vegada personades les parts, es va formar el corresponent rotllo d'apel·lació amb el número ja indicat.

QUARTEn la tramitació d'aquestes interlocutòries s'han observat les prescripcions legals.

FONAMENTS DE DRET

S'accepten els de la resolució objecte de recurs fins que no s'oposen als d’aquesta resolució i:

PRIMERLa senyora Cristina recorre contra la sentència de primer grau que va estimar en part la demanda que WORD CLUB SA va formular contra ella i la va condemnar a la devolució de la cinta de vídeo que va llogar en l’establiment esmentat, o a pagar el seu import de 60 €, així com 190 € en concepte del recàrrec per demora pactat amb imposició de les costes processals.La demandada va quedar en rebel·lia en primera instància a pesar d'haver sigut citada a judici i en fonament del seu recurs no discuteix els fets constitutius de la pretensió deduïda en la demanda, sinó que incorpora fets nous d'impossible valoració en virtut de l'art. 456 LEC que estableix el principi de l'apel·lació limitada.


SEGONTambé en fonament del seu recurs fa una cita general de la normativa de protecció de consumidors i usuaris, especialment pel que fa al seu dret d'informació, però no justifica en què la resolució de primer grau la va poder haver infringit.I aquesta sala no troba motius per a apreciar la seua infracció. L'actora adjunta a la demanda el document justificatiu de l'entrega de la pel·lícula reclamada firmat per la demandada, i en el seu anvers pot llegir-se una remissió al dors del document relativa a les condicions aplicables al contracte; en la dita part es conté, sense possibilitat de dubte, la clàusula penal el compliment de la qual s'exigeix i que és del tenor següent:

«CONDICIONS: Aquest rebut obliga el client a la devolució de les pel·lícules que llogue en el termini de 24 hores. En cas de no complir-lo, el client estarà obligat a pagar 1 € per cada un dels dies que sobrepasse la data estipulada per a l'entrega.

Totes les pel·lícules són propietat de STIFOS. En cas que no siguen tornades pel client, STIFOS podrà exigir judicialment no sols la devolució o, subsidiàriament, el seu equivalent econòmic, el valor del qual serà fixat per STIFOS en el seu moment, sinó també l'import a què ascendisca la clàusula penal estipulada en el paràgraf anterior amb la data d'interposició de la corresponent demanda (ex art. 1153 CC)».

Així les coses, ha d'entendre's complit el requisit d'informació que exigeix l'article 5 LCCG, en l'apartat tercer del qual s'expressa que «Quan el contracte no haja de formalitzar-se per escrit i el predisponent entregue un resguard justificatiu de la contraprestació rebuda, bastarà que aquest anuncie les condicions generals en un lloc visible dins del lloc en què es formalitza el negoci, que les inserisca en la documentació del contracte que acompanya la seua subscripció; o que en qualsevol altra forma garantisca a l'adherent una possibilitat efectiva de conèixer la seua existència i contingut en el moment de la seua subscripció».

TERCERNo obstant això, aquesta sala estima que la falta de limitació temporal en el període d'aplicació de la sanció per retard en la devolució del vídeo, ha de ser tinguda com abusiva, quan, com en aquest cas, la pena a què dóna lloc excedeix de molt el valor de reposició de la cinta retinguda, per la qual cosa, d’acord amb l'art. 10 bis de la llei 26/1994, és procedent moderar la sanció a la suma de 90 €.

QUARTLes costes de primera instància es regixen per l'art. 394 LEC, i les d'aquesta alçada es regeixen per l'art. 398 LEC.VISTOS els articles esmentats i la resta de general i pertinent aplicació:

DECIDIM


Que estimem en part el recurs d'apel·lació formulat contra la sentència amb data 23-11-2005 dictada pel jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 15 en les interlocutòries núm. 991/2005, i la revoquem en el sentit de rebaixar la indemnització que escau per retard en la devolució del DVD a la suma de 90 €, i a no fer imposició de les costes de primera instànciaNo fem imposició de les costes d'aquesta alçada.Remetem les actuacions al Jutjat de procedència, juntanment amb testimoni de la present per a la seua execució i compliment.Així, per aquesta sentència, de la qual s'unirà testimoni al rotllo, ho pronunciem, manem i firmem.

__________________

Preguntes:

a) Quina garantia estableix el contracte d’arrendament de pel·lícules? b) En què consisteix aquesta garantia?

5.5 AutoavaluacióTrieu la resposta que considereu apropiada en cada cas:

1. El deutor morós:

a) Respon fins i tot del cas fortuït i de la força major.b) Sempre ha de ser interpel·lat pel creditor per a respondre.c) Respon solament del cas fortuït però no de la força major.d) Cap és correcta.

2. Digueu quina de les afirmacions següents és verdadera:

a) El deutor solament respon davant del creditor quan l’incompliment té com a causa la força major.

b) Normalment, quan l’incompliment és dolós, la indemnització per danys i perjudicis serà major que quan l’incompliment és culpós.

c) Sempre es presumeix la mala fe, però la culpabilitat ha de provar-se.d) L’incompliment negligent es dóna quan el deutor té intenció

deliberada d’incomplir l’obligació.

3. Perquè hi haja mora és necessari:

a) Que l’obligació siga positiva.b) Que l’obligació siga exigible. c) Que hi haja culpa del deutor.d) Totes són correctes.


4. Digueu quina de les afirmacions següents és falsa:

a) La responsabilitat universal del deutor és una garantia genèrica del dret de crèdit del creditor.

b) Les garanties reals concedeixen al creditor un poder jurídic sobre coses concretes i determinades.

c) Com a regla general, el creditor pot retenir els béns del deutor quan aquest incompleix.

d) La clàusula penal consisteix en una prestació, generalment pecuniària, que l'obligat es compromet a satisfer al creditor o a un tercer en el cas que incomplisca la seua obligació.

5. Quan les arres són de desistiment:

a) Les parts no estan facultades per a poder resoldre el compromís, ja que queden obligades fèrriament i han de complir-lo.

b) Si desisteix el que les rep no ha de tornar res a l'altra part perquè per això es pacta la possibilitat de desistir

c) Si desisteix el que dóna les arres, les perd. d) Cap és correcta.

6. El benefici d’excussió és:

a) El benefici que té el deutor de no pagar el deute.b) S’aplica quan la fiança és solidària.c) És la posibilitat que té el fiador de negar-se a pagar el deute si el

creditor no ha reclamat en primer lloc al deutor principal. d) Totes són correctes.

7. En el nostre dret, dels deutes:

a) Només n’han de respondre els deutors.b) N’han de respondre tant els deutors com els fiadors.c) N’han de respondre tant els deutors com els fiadors com, si és el

cas, els successors del deutor.d) N’han de respondre sempre els representants legals.

8. Les causes de l'incompliment imputable al deutor són:

a) La mora i el cas fortuït.b) La mora i la força major.c) El cas fortuït, la força major i el dol.d) La mora, el dol i la culpa.

9. La clàusula penal:

a) És una garantia personal que naix per acord de les parts. b) Consisteix en una prestació, generalment pecuniària, que l'obligat es

compromet a satisfer al creditor o a un tercer, en el cas que incomplisca la seua obligació.

c) És una obligació accesòria que assegura el compliment de l'obligació principal.

d) Totes són correctes.


10. El dret de retenció:

a) Dóna dret al creditor per a utilitzar la cosa.b) És una garantia que té el creditor com a regla general en qualsevol

cas. c) És una garantia real. d) Cap és correcta.

1rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22623/5/UNITAT 5.doc · Web viewAixí per aquesta la nostra...

Documents

Transcript of 1rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22623/5/UNITAT 5.doc · Web viewAixí per aquesta la nostra...