L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

L’

Chec

k-­‐in  

Ètica   3    Diversos  estudis  de  l’Institut  posen  l’accent  en  la  perspectiva  ètica  del  turisme  

e-­‐MTA   7  La  recerca  en  turisme  a  la  UdG  s’ha  organitzat  en  set  línies,  que  integren  més  de  100  recercadors    

Patrimoni   8  Un  nou  mètode  permet  estimar  la  reputació  turística  dels  elements  patrimonials  

La  Vall  de  Boí  aposta  per  una  Vall  activa  L’estudi  VdB  realitzat  per  INSETUR  dissenya  cinc  escenaris  per  la  Vall    

Durant  més  d'un  any,  INSETUR  ha  portat  a  terme  un  estudi  sistemàtic  del  turisme  a   la   Vall   de   Boí,   un   espai   únic   per   la  convivència   del   Patrimoni   de   la  Humanitat,   l'únic   Parc   Nacional   de  Catalunya,   una   estació   d'esquí   i   un  balneari.  L'estudi  ha  avaluat  els  recursos  naturals   i   culturals,   la   imatge  de   la  Vall,  l'ús   de   la   xarxa,   els   agents   públics,   el  comportament   de   la   demanda   o   la  qualitat   dels   serveis.   Els   resultats   de  l'estudi  han  estat  presentats  en  diverses  sessions   de   treball   que   han   permès  consensuar   el   diagnòstic   sobre   el  turisme  de  Vall  de  Boí.  

Després   del   diagnòstic,   el   projecte   de  futur.  A  partir  de   les   condicions  actuals,  

s'han   dissenyat   sis   possibles   escenaris  que  aprofitarien  els  punts  forts  de  l'espai  turístic.   Els   escenaris   plantejats   han  estat:  

Vall  del  silenci.  Un  espai  que  posa  l'accent  en  el  relax,  la  tranquil·∙litat  i  el  repós.  Pirineus  VdB.  Connectar  la  Vall  amb  les  valls  i  muntanyes  veïnes  en  una  oferta  comuna.  Learning  Vall  de  Boí.  Fomentar  els  productes  d'aprenentatge  lúdic.  La   Vall   Viva.   Situar   la   identitat   i   la   població  en  el  centre  del  relat  turístic  de  la  Vall.  Vall   activa.   Generació   d'un   portafoli   de  productes  diversificat  i  dinàmic.  Boí   Valley.   Establir   un   espai   d'innovació   i  creativitat  en  el  turisme  d'interior.  

 

Després   de   les   sessions   de   treball,   els  agents   de   la   Vall   han   optat   per   una  estratègia   centrada   en   l'activitat.   Vall  activa   és   un   escenari   en   el   que   aquest  espai   pirinenc   aposta   per   la   creació   de  nous   productes   culturals,   naturals,  gastronòmics  o  d'aprenentatge  lúdic  que  permetin   incrementar   l'estada   mitjana,  la   despesa   dels   visitants,   la   fidelitat   i  l'aposta  per  la  internacionalització.    

En   la   darrera   sessió   de   treball,   els  responsables   del   projecte,   Dani   Blasco,  Jordi   Casassayas   i   José   A.   Donaire,   han  plantejat   les   accions   necessàries   per   a  assolir  els  objectius  plantejats.  

 

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

2  

Cada   turista   que   visita   una   ciutat   té   la  sensació   que   el   seu   itinerari   és   lliure,  gairebé   improvisat.   De   fet,   a   peu   de  carrer,   el   formigueig   de   turistes   que  pugen   i   baixen   per   les   ciutats   culturals  sembla   un   recorregut   anàrquic   i   sense  rumb   aparent   .   En   realitat,   els   turistes  unes   guies   invisibles,   que   creen   espais  de   concentració,   àrees   de   dispersió   i  punts  d’interès.  

Un   projecte   dirigit   per   la   professora  Núria  Galí,  en  el  que  hi  col·∙laboren  altres  professors   d’INSETUR   i   de   la  Universitat  de   València,     està   analitzant   la   forma  com   “consumeixen”   l’espai   els   turistes  que   transiten   pel   Barri   Vell   de   Girona.  “Aquest  estudi  és  la  continuació  del  que  vam   fer   el   2003   amb   l’observació  directa.   En   aquest   cas,   utilitzem   els   gps  perquè  són  més  fàcils  de  gestionar  i  més  precisos”,  ha  comentat  Galí.    

Una  mostra   dels   turistes   que   arriben   al  Barri   Vell   pren   un   gps   que   l’acompanya  durant   tot   el   seu   trajecte   i   que   registra  les   seves   coordenades   cada  dos   segons.  Quan  acaben  el  seu  recorregiut,  es  recull  una   sèrie   de   dades   sobre   les   seves  característiques  (socials,  demogràfiques  i  

turístiques)   i   també  sobre   la   imatge  que  tenen   de   la   ciutat.   “Cada   track   és  associat   a   cada   enquesta,   de   manera  que  podem  cartografiar  els  recorreguts  a  partir   de   diferents   paràmetres.   Podem  saber  quin  és  l’itinerari  dels  jueus,  de  les  persones   grans   o   dels   qui   viatgen   en  grup.  També  podem  saber  com  afecta  al  recorregut   altres   factors   externs,   com  per   exemple   la   pluja   o   un   acte   lúdic”,  explica  la  directora  del  projecte.  

De   forma   paral·∙lela,   l’estudi   també  realitza  enquestes  als  visitants  (ara  sense  tracks)  abans  de   la  seva  visita,  durant   la  visita   i   després   de   la   visita.   Galí   explica  que  “la  imatge  d’un  lloc  té  tres  moments  clau,  que  són  les  imatges  preconcebudes  abans   de   la   visita,   la   interacció   amb   el  lloc  durant  la  visita  i  la  valoració  final  una  vegada   han   sortit   del   sistema.   Volem  saber  com  es  modifica   la   imatge  del   lloc  a  mesura  que  es  desenvolupen  aquestes  fases.  Les  enquestes  ja  s’han  començat  a  realitzar,   coincidint   amb   el   #Girona10,  l’acció  promocional  més  important  de  la  ciutat  durant  l’hivern.    

 

L’objectiu   final   és   identificar   els   factors  crítics   que   creen   i  modifiquen   la   imatge  que   tenen   els   turistes   de   les   ciutats  monumentals,  com  Girona.  

 

 

Galí   ha   explicat   que   l’estudi   serà   una  eina   molt   valuosa   per   a   la   gestió   del  màrqueting   de   les   ciutats,   perquè  ajudarà   a   identificar   els   factors   que  alteren   la   imatge   d’un   lloc.   Serà   també  un   instrument   per   a   la   gestió,   perquè  permet   comprovar   com   modifiquen   els  recorreguts   les   diverses   tipologies   de  visitants,   i   per   tant   ajudarà  a  una  millor  gestió  de  fluxos  de  les  ciutats.  

El  projecte  potser  s’ampliarà  a  una  altra  ciutat   monumental   espanyola.   Es  treballa  amb  les  opcions  d’Àvila,  Toledo,  Cuenca,  Salamanca  o  Ronda.  

Bona  part  de  l’activitat  que  s’està  portant  a  terme  en  aquest  estudi  es  pot  consultar  en  el  web  del  projecte  www.laciudadindiscreta.com  o  al  seu  perfil  de  twitter  (@lcindiscreta).  També  disposa  d’una  pàgina  Facebook  

El  rastre  invisible  dels  turistes    Un  estudi  finançat  pel  MICINN  analitza  el  comportament  dels  turistes  en  ciutats  monumentals.  Amb  l’ajut  d’un  gps,  es  captura  amb  precisió  el  recorregut  dels  turistes  culturals.  La  cartografia  dels  itineraris  permet  saber  les  àrees  de  congestió,  els  espais  invisibles  i  els  factors  que  expliquen  els  tracks  turístics.    

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

3  

 

El   turisme   ha   creat   tants   apocalíptics   com   integrats:   A   un  costat,   els   qui   veuen  en  el   turisme  una   font  d’ingressos,   una  oportunitat  de  desenvolupament  per  a  àrees  sense  recursos  i  una  via  per  a  relacionar  societats,  cultures  i  modes  de  vida.  A  un  altre  costat,  altres  posen   l’accent  en  els  efectes   indirectes  del   turisme,   la   destrucció   de   les   economies   locals,   els  processos   d’aculturació   i   de   banalització   o   la   dependència  extrema  de  les  economies  exteriors.  Avui  sabem  que  el  debat  no  és  tant  entre  turisme  o  no  turisme,  sinó  entre  les  diverses  formes  de  turistes  i  els  mecanismes  de  control.  

El   organismes   internacionals   estan   treballant   en   la   definició  d’una  pràctica  turística  que  minimitzi  els  efectes  negatius  dels  viatges   i  dels  viatgers.  El  Programa  STEP   (Turisme  Sostenible,  Eliminant   la   Pobresa),   intenta   connectar   els   Objectius   del  Mil·∙leni   amb   la   gestió  del   turisme   contemporani.   El   Codi   Ètic  del   Turisme   de   l’OMT   és   gairebé   un   codi   deontològic   que  procura  posar  en  primer   terme  els  valors  ètics,  de   la   igualtat  entre   dones   i   homes,   a   l’equlibri   ambiental   o   el   respecte  cultural.   El   programa   de   Canvi   Climàtic   i   Turisme   alinia   la  pràctica   turística   amb   els   objectius   de   Kyoto,   per   tal   de  minimitzar   l’impacte   del   turisme   en   els   processo   de   canvi  climàtic.   D’acord   amb   aquesta   lògica,   INSETUR   ha   iniciat  diversos   projectes   que   posen   l’accent   en   el   component   ètic  del  turisme.  

RSC.  Empreses  responsables  

La  RSC  enllaça   amb   l’ètica   i   la  moral,   amb  els   stakeholders   o  grups   d’interès   i   els   shareholders   o   propietaris   del   capital  empresarial,  amb  les  responsabilitats  de  les  empreses  i  amb  el  benefici  empresarial,  amb  el  medi  natural,  amb  el  present  i  el  futur.   Quan   parlem   de   RSC   al   sector   turístic,   hom   tendeix   a  vincular-­‐la   amb   el   turisme   sostenible,   amb   el  medi   ambient,  amb  el  turisme  i  el  desenvolupament  econòmic  i  humà,  amb  la  preservació  de  les  cultures  indígenes,  amb  el  treball  no  forçat,  amb  donatius  i  ONGs,  etc.    

Però  què  vol  dir  exactament  ser  socialment  responsable  en  els  negocis?   Quines   són   les   responsabilitats   de   les   empreses  turístiques   i   organitzacions   en   general?   Ser   socialment  responsable   implica   tenir   en   compte   l’efecte   de   l’empresa  sobre  la  societat  i  saber  gestionar  de  forma  adequada  aquesta  relació.  Es  pot  afirmar  que   les  dues   responsabilitats  bàsiques  de   les  empreses  son   l’econòmica   i   la   legal,  però  amb  això  no  garantim   necessàriament   una   responsabilitat   social  empresarial.  Així  doncs,   la  RSC  afegeix  una  consideració  ètica  front  la  societat,    més  enllà  d’aquestes  accions  bàsiques,  cap  a  tots  aquells  que  conformen  la  societat  i  cap  tots  aquells    sobre  qui   l’empresa   té   responsabilitats   i   es   veuen   afectats   per   les  decisions  empresarials.  

Un  turisme  més  ètic  El  turisme  és  una  activitat  social  i  econòmica  que  genera  efectes  positius  en  les  societats  que  acullen  els  fluxos.  Segurament  la  democratització  del  viatge  és  un  dels  grans  avenços  socials  contemporanis.    Però  el  turisme  té  també  efectes  secundaris.  Treballar  per  un  turisme  més  ètic,  més  responsable,  és  una  de  les  noves  línies  de  l’INSETUR.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

4  

Les  pràctiques  laborals  més  novedoses  i  més  implantades  en  empreses  grans  del  tipus   d’alt   rendiment   i   alta   implicació  (high   commitment   i   high   involvement),  busquen  principalment  la  implicació  del  treballador   amb   la   seva   tasca   i   amb  l’empresa,  tot  esperant  un  vincle  positiu  entre   aquesta   implicació   i   els   resultats  econòmic-­‐financers   empresarials,   tot  suposant  també  que  aquesta   implicació  i   compromís   redundarà   en   un   major  benestar   pel   treballador.   Passar   d’una  gestió   dels   recursos   humans   cap   a   una  gestió   responsable   dels   recursos  humans,   que   es   centri   també   en   les  necessitats  dels  treballadors  pot  ser  una  estratègia  que  a  més  de  ser   socialment  responsable  sigui  del  tipus  win-­‐win,  és  a  dir,   més   rendible   –positiva-­‐   per   a  ambdós,  treballadors  i  empresa.    

Des   de   l’INSETUR   s’està   treballant   enb  la   RSC   del   món   turístic,   i   especialment  en   la   Gestió   Socialment   Responsable  dels   recursos   humans,   liderada   per   la  professora   Esther   Martínez.   Entre  l’activitat   que   s’està   portant   a   terme,  podem   destacar   dues   tesis   doctorals  dels   nostres   recercadors   que   versen  sobre   la   RSC   en   recursos   humans.   Una  d’elles   ja   ha   estat   defensada   a   la  Universitat  de  Girona,  per  Dolors  Celma  i  va  obtenir  la  qualificació  màxima.    

L’altra   Tesi   Doctoral   de   Joan   Sorribes,  becari  de  doctorat  de  la  UdG  i  professor  de   la   Facultat   de   Turisme,   està   en  marxa,   i   n’esperem   resultats   molt  interessants   en   el   futur   proper:     ens  oferirà   informació   sobre   la   qualitat   de  vida   en   el   treball   al   sector   turístic   a  Catalunya;     sobre   pros   i   contres   d’una  acció   socialment   responsable   amb   els  treballadors,   i   com,   amb   l’ajut   de  l’empresari  de  les  comarques  gironines,  podem   establir   estratègies   win-­‐win  empresa-­‐treballador   mitjançant   la  gestió   responsable   dels   recursos  humans.        

Turisme  accessible  

Una  forma  de  mesurar  la  sensibilitat  de  l’oferta   turística   d’una   destinació   és   la  seva  accessibilitat.  Quan  un  establiment  o   espai   públic   està   adaptat   a   persones  amb  discapacitats   físiques  demostra  un  interés   per   donar   resposta   a   turistes  amb  problemes  de  mobilitat.    

El  projecte  ACCESSI,  dirigit  pel  professor  Lluís  Prats  és  un  esforç  per  catalogar  el  grau   d’accessibilitat   d’una   sèrie   de  serveis  públics   i  privats.   La   recerca  s’ha  portat   a   terme   en   les   localitats   de  Girona,   Lleida,   Olot,   Sant   Feliu   de  Guíxols  i  La  Seu  d’Urgell,  que  pertanyen  a   tipologies   turístiques   prou   diferents.  En   el   seu   conjunt,   l’estudi   ha   permès  identificar   2.504   elements   que  configuren  la  base  de  dades.  

 

 

 

L’estudi   permet   georeferenciar   els  resultats,   de   manera   que   és   possible  identificar   les   tipologies   de   serveis  accessibles  de  cada  localitat,  com  ara  el  mapa   dels   comerços   accessibles   de  Girona  o  els  hotels  accessibles  de  La  Seu  d’Urgell.   La   vinculació   de   la   informació  amb   Google   Maps   permet   una   fàcil  visualització  dels  resultats.    

La  base  de  dades  recollida  pot  adaptar-­‐se  per  a  ser  inclosa  dins  de  les  rutes  que  es   poden   planificar   en   el   portal   de  mobilitat  de  la  Generalitat  de  Catalunya  per   exemple,   afegint-­‐hi   als   sistemes   de  transport   habituals   (a   peu,   bicicleta,   o  cotxe,  entre  altres)  la  opció  de  mobilitat  amb  discapacitat.    

 

El   director   del   projecte,   Lluís   Prats,  conclou   que   “hem   fet   un   informe   de  cada   localitat   que,   entre   altres   temes,  referencia   els   elements   que   limiten  l’accessibilitat  i  proposa  millores,  ja  sigui  l’eliminació   de   l’obstacle   o   la   creació  d’una  ruta  alternativa”.    

Codi  ètic  

Un   grup   de   professors   i   estudiants,  dirigits   pel   professor   Lluís   Prats   s’han  integrat  en  el  projecte  ETHICOD  (Ethical  Code  in  Hotel  Management),  que  forma  del   LifeLong   Learning   Programm   de   la  Unió   Europea.     El   2012   s’ha   iniciat   el  projecte   a   la   ciutat   belga   d’Anvers   i   hi  assistiran   recercadors   dels   diversos  països   implicats   (Rumania,   Bèlgica,  Portugal,   Espanya,   Itàlia...).   El   2013   la  reunió  tindrà  lloc  a  la  ciutat  de  Girona.  

L’objectiu  de  la   iniciativa  és  realitzar  un  inventari   de   les   bones   pràctiques   en   la  gestió   dels   hotels   i   proposar   una   sèrie  de   mesures,   en   la   línia   de   la   RSC   dels  establiments   i   la   seva   adequació   a   les  demandes  socials  actuals.  

 

El  projecte  ACCESSI  dirigit  per  Lluís  Prats  permet  georeferenciar  el  grau  d’accessibilitat  dels  serveis  públics  i  privats  de  diverses  destinacions  catalanes.  S’han  recollit  2.504  registres  d’empreses  i  espais  públics.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

5  

En  quins  projectes  has  estat   treballant  recentment?  

Darrerament,   en  el   disseny  de   la  Xarxa  de   Centres   d’Acollida   Turística,   el  disseny  del  Nou  Escorxador  de  Figueres  (recuperació   d’un   espai   amb   la  localització  de  la  Nova  OIT,  i  projecte  de  Centre   de   Productes   de   la   Terra   i  aplicació  de  nous  sistemes  de  gestió    de  fluxos   turístics),   el  Disseny   del   Parc   de  les   Olors   (projecte   de   Figueres   pensat  com   un   Parc   dels   Sentits,   amb  possibilitats  d’horts  socials  i  gestió  en  la  integració   dels   disminuïts   físics   i  psíquics  i  proposta  com  a  reclam  turístic  tant   per   públic   general   com   per  microsegments),   la   revitalització   del  Carrer   Major   de   Cervera   o   el   Pla   de  catalogació  d’Apartaments  Turístics.    

La   teva   formació   ha   estat   vinculada  amb   l’economia   i   t’has   especialitzat  després   en   el   turisme.   Com   creus   que  ha   condicionat   la   teva   recerca  posterior?  

Tot   i   que   efectivament   he   tingut   una  formació   econòmica,   la   meva   visió   ha  estat   sempre   molt   transdisciplinar.   En  economia,   he   estudiat   màrqueting   o  finances.  Però   la   formació  en  el  Màster  de   Turisme   Cultural   m’ha   permès  obtenir   una   perspectiva   molt   més  àmplia  del  fet  turístic.  

Acabes   de   defensar   la   teva   Tesi  Doctoral.  Ens  podries  fer  cinc  cèntims?  

Certament,  acabo  de  doctorar-­‐me  en  el  programa   de   la   Universitat   de   Girona,  amb  una  tesi  dirigida  pels  doctors  Núria  Galí  i  Jaume  Guia.    A  la  Tesi,  he  estudiat  l’impacte  de   la  crisi  en  el  sector  turístic  d’una  localitat  de  la  Costa  Brava,  el  nucli  de  Roses.  

Hem   vist   que   la   crisi   no   ha   afectat  l’impuls   del   viatge,   de   manera   que  Roses   ha   mantingut   el   seu   atractiu.   El  que   sí   han   canviat   són   determinats  hàbits   de   consum.   A   banda   dels  

resultats,  destacaria  la  metodologia  de  treball.   Les   dades   són   disperses   i   de  vegades   incomplertes,   i   hem  hagut  de  fer  una  tasca  gairebé  de  rellotger  per  a  encaixar  fonts  tan  diferents.  

La   Tesi   havia   estat   premiada   en   la  convocatòria  de  la  Yvette  Barbaza,  oi?  

Sí.   Estic   molt   agraït   al   Patronat   Costa  Brava  Girona   perquè   va   seleccionar   la  meva   proposta   en   els   Premis   Yvette  Barbaza   dedicats   a   la   recerca.   Estic  content  perquè  la  tesi  ha  pres  la  forma  d’un   llibre  que  recull  els   resultats  més  rellevants   i   que   es   pot   consultar   a  l’issuu  de  costabravapirineu.  

Tens   un   doble   perfil   recercador   i  consultor.  On  fixaries  les  fronteres?  

Cada  vegada  són  més  difoses.  Tinc  clar  que   la   recerca   té   una   fi   que   és   el  coneixement   ja   sigui   teòric   o   aplicat.  Però  en   la  pràctica,  els  uns   i   els  altres  ajuden   a   millorar   el   coneixement  d’aquest   sector.     Jo   em   sento   molt  còmode  en  aquest  doble  rol.  

Des  del  teu  punt  de  vista,  cap  a  on  va  la  recerca  turística  futura?  

El   turisme   camina   cap   una   major  especialització   de  mercats   que   exigeix  una   major   professionalització.   Aposto  per   un   major   reconeixement   del  turisme  en  el   teixit   social  del  país   i  en  el  propi  model  de  país.  Crec  que  tenim  iniciatives   d’èxit,   creativitat   i   molt  talent   capaç   d’adaptar-­‐se   als   nous  temps.  

Pel  que  fa  a  la  recerca,  hem  fet  un  salt  qualitatiu   i   quantitatiu   en   els   darrers  anys.   Sabem  més   coses   i   innovem   en  obtenció  de  dades   i  en  nous  mètodes.  La   clau   estarà   en   el   diàleg   entre   les  empreses,   les   institucions   i  els  centres  de  recerca  com  INSETUR.  

Marc  Grijlavo  és  un  economista  de  formació,  que  ha  cursat    el  Màster  de  Turisme  Cultural  de  la  Universitat  de  Girona.  

És  una  persona  molt  polifacètica  i  hiperactiva.  Professor  de  cicles  formatius,  forma  part  de  l’Institut  Superior  d’Estudis  Turístics  i  és  consultor  especialitzat  en  l’àmbit  turístic.  

Recentment,  ha  defensat  una  Tesi  Doctoral  en  la  que  demostra  que  la  crisi  ha  tingut  efecte  feble  en  el  sector  turístic  de  Roses.  El  treball  havia  rebut  anteriorment  la  distinció  Yvette  Barbaza  del  Patronat  Costa  Brava  Girona.  

Barcelonès  d’origen  i  empordanès  d’adopció,  ha  excel·∙lit  en  alguns  dels  hàbits  locals  com  la  botifarra,  i  hom  diu  que  sala  a  la  intimitat.  En  els  darrers  anys,  ha  afegit  una  nova  activitat  a  la  seva  carrera  i  s’està  doctorant  en  l’intercanvi  de  bolquers.  

“Hem  constatat  que  la  crisi  no  afecta  la  predisposició  al  viatge,  però  sí  als  hàbits  de  consum.”    

Marc  Grijalvo  

 

 

L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

 El   Campus   Euromediterrani   de   Turisme   i  Aigua   (e-­‐MTA)   Està  integrat  per   la  UdG,   la  UIB,  el  CSIC   i   l’ICRA.  És  un  projecte  de  col·∙laboració   i   d’especialització,   que   s’organitza   entorn   dos  àmbits  que  són  el  turisme  i  l’aigua.  L’objectiu  és  crear  un  espai  d’innovació,   creativitat,   recerca   i   transferència   que   potenciï  les  empreses   i   institucions  d’aquests  dos  àmbits   temàtics.  Els  principis  de  l’e-­‐MTA    es  poden  consultar  a  www.e-­‐mta.eu  

 

Catalunya   i   les   Illes   Balears   són   les   principals   comunitats   de  l’Estat   en   recepció   turistes   internacionals.   Conjuntament,  allotgen  més  d’un  milió  de  places  turístiques,  és  a  dir,  un  terç  del   total   de   l’Estat.   Les   principals   cadenes   hoteleres   i  empreses   turístiques   d’aquestes   dues   comunitats   tenen   una  forta   presència   internacional,   i   se   situen   en   els   primers   llocs  dels  rànquings  internacionals.        

La   UdG   ha   organitzat   la   recerca   en   turisme   dels   diferents  grups  de  recerca,  càtedres  i  instituts  en  set  línies  temàtiques.    

Línia  1.  Eficiència  en  la  gestió  dels  centres  patrimonials  Línia  2.  TIC  i  turisme  Línia  3.  Turisme  i  aigua  Línia  4.  Anàlisi  de  la  imatge  dels  espais  turístics  Línia  5.  Turisme  litoral  Línia  6.  Creativitat,  diversitat  cultural  i  turisme  Línia  7.  Productes  i  innovació  turística    Aquestes   línies   permeten   coordinar   la   recerca   dels   diferents  grups  de   recerca  que   integren   la  UdG   i  potenciar   l’estudi  del  turisme,   des   de   diverses   perspectives.   L’objectiu   és   crear   un  ecosistema  innovador,  en  el  que  la  Universitat,  les  empreses  i  les   institucions   col·∙laboren   per   a   reforçar   el   coneixement,   la  innovació  i  la  recerca  sobre  el  turisme.  

L’ecosistema   innovador   de   turisme   té   també   l’objectiu   de  crear   una   xarxa   de   relacions   amb   altres   espais   similars,  reforçar   la   internacionalització   de   la   recerca   i   millorar   la  transferència  de  resultats  des  de  la  Universitat  a  les  empreses  del   sector.   L’EIT   treballa   per   a   crear   una   Plataforma  Tecnològica  de  Turisme  (PTT),  que  dissenyi   l’estratègia  global  en  recerca  i  transferència  d’aquest  sector.  

 

La  Universitat  de  Girona  ha  fet  una  aposta  pel  turisme.  El  projecte  UdG2020  ja  recull  el  turisme  com  un  dels  àmbits  estratègics  de  la  Universitat.  Amb  el  Campus  d’Excel·∙lència  en  Turisme  i  Aigua  (e-­‐MTA),  la  UdG  i  la  UIB  reforcen  aquest  pol.  

El  Campus  e-­‐MTA  de  la  UdG  ha  identificat  set  línies  estratègiques,  que  organitzen  la  recerca  i  els  estudis  de  transferència  en  turisme,  en  àmbits  tan  diversos  com  l’aigua,  les  tic  o  el  patrimoni.    

e-­‐MTA,  7  línies  de  turisme  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

7  

Responsabilitat   social   corporativa,   l’economia   en   temps   de  crisi,  el  patrimoni,  les  xarxes  d’empreses,  la  llei  de  Costes...  El  catàleg  de  tesis  doctorals  defensades  en  els  darrers  dos  anys  a  la  Universitat  de  Girona  sobre  turisme  demostra   la  plasticitat  d’aquest   àmbit   temàtic   i   la   seva   diversitat.   La  UdG  ha   acollit  deu  sessions  de  defensa  de  tesis  doctorals,  el  que  demostra  el  dinamisme  de  la  recerca  turística  en  aquesta  Universitat.  

Economia,  empresa  i  territori  

Hi  ha  gairebé  tants  àmbits  temàtics  com  tesis  doctorals.  En  tot  cas,   hi   predominen   les   tesis   dedicades   a   l’economia   i   les  empreses   turístiques,   això   sí,   des   de   perspectives   molt  diverses.  Dolors  Celma  ha  analitzat   les  estratègies  de  RSC  de  les   empreses   turístiques,   en   una   Tesi   dirigida   per   la   Dra.  Esther  Martínez.  Joan  Solé  ha  estudiat  les  xarxes  de  relacions  al   Camí   dels   Bons   Homes,   seguint   una   metodologia   que   ha  consolidat  el  seu  director,  el  Dr.  Jaume  Guia.  Marc  Grijalvo  ha  quantificat   l’impacte   de   la   crisi   al   sector   turístic   de   Roses   i  Ernest  Ruiz  ha  entrat  en  el  complex  món  de  les  finances  locals  turístiques.  Carlos  Amaya,  un   recercador  mexicà,  ha  estudiat  les   diverses   variables   que   afecten   la   lleialtat   del   consumidor  turístic.    

També  hi  ha  un  gruix  de  tesis  dedicades  als  espais  turístics  o  al  patrimoni.  Per  exemple,  Mariano  Castellanos  ens  ofereix  una  lectura   sobre   el   patrimoni   cultural   mexicà.   La   doctora   Sílvia  

10  tesis  doctorals  en  turisme    En  dos  anys,  s’han  defensat  a  la  Universitat  de  Girona  10  tesis  relacionades  amb  el  turisme.    

Aulet  ha  presentat  la  seva  tesi  doctoral  sobre  el  patrimoni  religiós,   essent   la   primera   tesi   doctoral   dedicat   a   aquest  àmbit   de   l’Estat   espanyol.   Josep  M.   Aguirre   ha   analitzat  les  diverses  normatives  que  afecten  els  espais  litorals  i  els  seus  efectes  Juli  Vandulciel,  per  la  seva  banda,  ha  estudiat  els   diversos   processos   territorials   que   han   tingut   lloc   a  l’Empordà.  Finalment,  Jan  Specht,  en  una  tesi  dirigida  per  Jaume  Guia  ha  demostrat  la  importància  de  l’arquitectura  contemporània  pel  turisme.    

Hi  ha  en  curs  d’altres  tesis  doctorals,  que  veuran  la  llum  en  breu,   com   l’efecte   de   les   fronteres   en   el   turisme   (Daniel  Blasco),  el  comportament  dels  consumidors  (Judit  Díaz),  la  imatge  turística  de  la  Vall  de  Camprodon  (Ester  Noguer),  la  governança   a   la   ciutat   de   Berlin   (Xavier   Palomares),  l’anàlisi   textual   de   les   guies   (Arianda   Gassiot),   la   relació  entre  low  cost  i  turisme  (Berta  Ferrer),  branding  i  empresa  familiar   (Pilar   Presas),   o   l’RSC   en   empreses   turístiques  (Joan  Sorribes).    

Doctorat  en  turisme  

La  UIB  i  la  UdG  han  presentat  una  projecte  de  doctorat  en  turisme   interuniversitari,   amb   la   intenció   de   vincular   el  campus   e-­‐mta   i   els   estudis   superiors,   amb   una   clara  vocació  internacionalitzadora.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

8  

El  valor  turístic  dels  equipaments  culturals  

Quin  és  el  valor  turístic  d’un  element  del  patrimoni?.   Què   té   major   reputació,   la  Catedral  de  Tarragona  o  el  Fòrum?.  Com  podem   mesurar   el   valor   turistic   d’un  element  del  patrimoni?.  

Un   estudi   d’INSETUR,   dirigit   per   Dolors  Vidal,  Lluís  Prats   i  José  A.  Donaire,   sota  la   direcció   tècnica   de   Sílvia   Aulet,   ha  creat  un  mètode  d’avaluació  basat  en  un  registre   sistemàtic   de   diversos   indica-­‐dors.  

La  reputació  turística  

“Vam   determinar   que   la   reputació   d’un  element   es   podia   definir   a   partir   de  quatre  fonts”,  comenta  Sílvia  Aulet.  “En  primer  lloc,  hem  analitzat  diversos  ítems  de   les   guies   sobre   Europa,   Espanya   i  Catalunya,   com  ara,  presència,   longitud,  imatges,   valoració...”   .   Les   altres   tres  fonts   que   han   analitzat   han   estat   els  catàlegs   dels   operadors   (culturals   i   no),  la   presència   dels   elements   als   webs  turístics   (de   Turespaña   als   consells  comarcals)   i   la   reputació   digital   a   les  diferents   xarxes   socials   (com   twitter,  flickr  o  tripadvisor).  

“En   el   seu   conjunt,   hem   treballat   amb  una   base   de   dades   de   més   2.500  elements   de   patrimoni   del   conjunt   de  Catalunya   i   hem   analitzat   més   de   40  ítems   per   a   cada   registre,   és   a   dir,  més  de  100.000  dades”,  explica  Aulet.  

   

Valors  sintètics  

Per   a   cadascun   dels   quatre   àmbits  estudiats  (guies,  webs,  catàlegs   i  xarxes)  s’han   creat   uns   indicadors   sintètics,   a  partir  d’una  reducció  logarítmica.  A  més,  s’ha   obtingut   un   índex   final   que   es   pot  considerar   com   un   indicador   del   valor  turístic   de   cada   element.   “No   sempre  

concideix   el   valor   cultural,   històric   o  simbòlic   d’un   espai   amb   la   reputació  turística”,   comenta  Aulet.   “Hi   ha   alguns  espais   que   tenen   un   valor   turístic   molt  inferior   al   que   aparentment   podrien  aspirar,   mentre   que   altres   elements  gaudeixen   d’una   reputació   que   no   es  correspon  amb  el  valor  patrimonial”.  

L’estudi   detalla   els   resultats   per   a   cada  ítem   estudiat   i   la   seva   representació  cartogràfica.   “Hem   fet   un   esforç   molt  important   per   a   ubicar   geogràficament  els   elements,   perquè   pensem   que   la  lectura   espacial   dóna   moltes   claus  interpretatives”,  explica  Aulet.    

Estratègies  de  futur  

L’estudi   també   crea   sistemes   de  relacions  entre  els  elements,  a  partir  de  criteris   de   clusterització.   Els   resultats  poden   ser   útils   per   a   la   presa   de  decisions   en   la   gestió   cultural,   tant   per  detectar   els   punts   febles   de   cada  element   com   per   tenir   una   visió  conjunta  de   les   fortaleses   i  debilitats  de  l’oferta  patrimonial  del  país.    

 

Un  estudi  avalua  la  reputació  turística  dels  elements  patrimonials  de  Catalunya  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

9  

 El   projecte   Catalonia   Sacra   és   un   projecte   promogut   pel  SICPAS   (Secretariat   Interdiocesà   de   Custòdia   i   Promoció   de  l’Art   Sacre   de   Catalunya),   cofinançat   per   la   Conferència  Episcopal  Tarraconense   i   la  Generalitat  de  Catalunya  a   través  de  la  Direcció  General  de  Turisme.  Catalonia  Sacra  va  néixer  fa  quatre  anys  i  ara  comença  una  nova  etapa:  després  de  la  fase  d’estudi   i   articulació,   comença   la   fase   de   posada   en  funcionament  i  gestió.  

INSETUR   ha   coordinat   la   primera   fase   del   projecte   sota   la  direcció  de  la  Dra.  Dolors  Vidal,  de  la  Universitat  de  Girona,  el  Dr.  Marc   Sureda,   del   Museu   Episcopal   de   Vic,   i   el   Sr.   Dani  Font,  del  Bisbat  de  Vic.  En  aquesta  segona  fase  de  posada  en  funcionament  l’entitat  gestora  del  projecte  serà  L’Albergueria,  Centre  de  Difusió  Cultural  del  Bisbat  de  Vic,  sota  la  direcció  del  Sr.  Dani  Font.  

La  objectiu  del  projecte  Catalonia  Sacra  és  posar  a  l’abast  dels  visitants   uns   itineraris   ordenats   que   permetin,   a   partir   de   la  visita   de   llocs   emblemàtics   de   la   geografia   cristiana   de  Catalunya,  obtenir  un  coneixement  de  la  història,  de  l’art  i  de  la  vida  religiosa,  explicats  per   l’Església  mateixa,   i  que  puguin  fer   visible   en   l’àmbit   turístic   l’Església  de  Catalunya.   Per   això  es   proposa   l’estructuració   d’una   sèrie   d’itineraris   en   tres  àmbits:   Nuclear:   les   catedrals   de   Catalunya;   Radial:   itineraris  diocesans  a  partir  de  les  catedrals  ;  Global:  itinerari  en  l’àmbit  català.  

 

Catalonia  Sacra  

El  patrimoni  religiós  cristià,  d’una  importància  fonamental  des   de   la   perspectiva   de   la   identitat   i   dels   fonaments  culturals  del  nostre  país,  ha  perdut  pes  de   forma   relativa  en  el  context  de  l’oferta  global  turística.  Encara  que  alguns  dels   productes   oferts   puguin   tenir   una   relació   amb   el  patrimoni  religiós  —com  la  Ruta  del  Cister,  no  n’hi  ha  cap  que   incorpori   continguts   emanats   des   de   l’Església  catalana  mateixa  ni  que  hagi  estat  dissenyat  per  instàncies  vinculades  a  ella.  

El   projecte   Catalonia   Sacra   es   planteja   donar   resposta   a  aquesta   problemàtica   en   l’àmbit   català   i   amb   una  perspectiva   integradora   del   territori   en   diferents   àmbits,  que  permeti  posar  en  relleu  els  béns  patrimonials  vinculats  a   l’Església   a   través   de   discursos   emanats   des   d’ella  mateixa   i   aprofitant   els   esforços   empresos   des   d’altres  instàncies  implicades.    

Els   béns   patrimonials   de   l’Església   estan   distribuïts   de  manera   abundant   arreu   del   territori   de   les   diòcesis   de  Catalunya,   tot   i   que   cal   estructurar-­‐los   de  manera   que   al  mateix  temps  que  es  comuniquen  els  béns  sigui  més  fàcil  percebre’n   la   tipologia,   el   tipus   de   comunitat   a   què   fan  referència,  l’adaptació  a  determinades  característiques  del  territori  i  del  paisatge,  etc.,  bo  i  recolzant-­‐se  en  altres  béns  similars  o  adequats  per  destacar  els  principis  que  es  volen  comunicar.  

La  recerca  universitària  també  s’ha  transformat  per  la  irrupció  de  la  lògica  2.0:  treball  col·∙laboratiu,  informació  en  xarxa,  transparència  i  open  data  són  algunes  de  les  paraules  clau  d’aquest  nou  escenari      

INSETUR  ha  fet  una  aposta  per  les  xarxes  socials  i  manté  la  seva  activitat  a  Twitter,  Facebook  i  delicious,  així  com  al  seu  propi  blog.  Mentrestant,  treballa  en  projectes  d’open  data  i  universitat  oberta.    

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Febrer  2013  

10  

 

 

 

 

 

 

 

 

check-­‐in  és  una  publicació  sobre  l’actualitat  de  l’Institut  Superior  d’Estudis  Turístics  de  la  UdG,  INSETUR  

           

INSETUR  Institut  Superior  d’Estudis  Turístics  

www.udg.edu/insetur  www.insetur.cat  

www.facebook.com/insetur  www.issuu.com/insetur