2- DIAGNOSIS DEL JACIMENT ARQUEOLÒGICca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Riusec_capitol_2.pdf ·...
67
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 23 2- DIAGNOSIS DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC
Transcript of 2- DIAGNOSIS DEL JACIMENT ARQUEOLÒGICca.sabadell.cat/Oficinadelpatrimoni/d/Riusec_capitol_2.pdf ·...
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 23
2- DIAGNOSIS DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 24
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 25
2.1- RESULTATS PRELIMINARS DE LES INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES REALITZADES
En el conjunt arqueològic de Sant Pau de
Riu-sec s’hi ha dut a terme diferents
intervencions arqueològiques al llarg dels
anys, destacant les pioneres actuacions al
conjunt de l’església desenvolupades en
diferents campanyes al llarg dels anys 80
del segle XX, i les grans intervencions en
extensió dels anys 2007 i 2008 dutes a
terme als camps de l’entorn de l’església i
de la masia de Can Borrell, amb
pràcticament 26.400 metres quadrats de
superfície prospectada i excavada
parcialment en diferents sectors.
Vista aèria de Sant Pau de Riu-sec
Fotografia: J.Roig – Arrago s.l.
LES INTERVENCIONS DELS ANYS 80 I
90
El juliol de 1979 es començaren tot un
seguit de campanyes d’excavació dins de
l’edifici de l’església de Sant Pau de Riu-
sec que, tant sols amb la interrupció de
l’any 1981, es mantindrien cada estiu fins
el 1985, en què ja es va intervenir a
l’exterior del temple, concretament a les
necròpolis de ponent i de migdia. Tots
aquests treballs es van portar a terme amb
la col·laboració entre el Departament d’Art
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
el Museu d’Història de Sabadell i l’Institut
de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació
de Barcelona, sota la direcció d’Eduard
Carbonell, Albert Roig i Roger Marcet
(Carbonell, Marcet, Roig, 1980 i 1982)
(Roig, 1991, 1993 i 1994) (Roig, Roig,
1996-97).
Posteriorment, entre l’any 1993 i 1994, es
va dur a terme per part de l’Ajuntament de
Sabadell la restauració arquitectònica de
l’edifici de l’església i la museïtzació de part
de les restes arqueològiques de l’interior de
la nau (Mauri, 1996), així com la
restauració de l’exterior de les façanes de
l’edifici de la rectoria i la planta baixa per
part de l’Ajuntament de Sabadell.
El conjunt d’elements arqueològics que es
van identificar en aquestes campanyes
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 26
d’excavació de principis dels anys vuitanta,
ja van posar de manifest la importància de
les diverses estructures arquitectòniques i
arqueològiques, fruit dels successius
moments d’utilització i reedificació que ha
experimentat el conjunt al llarg del temps, i
van evidenciar una extraordinària i
complexa seqüència estratigràfica a
l’interior de l’església, així com un òptim
estat de conservació de les estructures. Tot
i així, van romandre alguns punts de
l’interior de la nau que no van ser objecte
d’excavació, quedant com a testimonis
arqueològics, especialment algunes zones
amb paviments que no van ser excavats i
estructures puntuals que van ser
conservades.
Les sis campanyes d’intervenció van
permetre identificar en el seu moment cinc
fases o estadis evolutius pel conjunt
arqueològic excavat de l’església de Sant
Pau Riu-sec (Roig, 1994) (Roig-Roig,1996-
97):
Fase I – restes constructives d’una
possible vil·la romana (segles I-III dC.).
Fase II – reestructuració i construcció
d’un edifici entre el baix imperi i
l’antiguitat tardana (entre segles IV-V i
VII-VIII).
Fase III – construcció de l’església
romànica amb sitjar interior i necròpolis
exterior (segle XI – consagració de
1054).
Fase IV – ampliació dels peus de la nau i
amortització del sitjar de l’església
(segle XIII).
Fase V – època moderna i
contemporània. Construcció de la
rectoria annexa (segle XVIII).
FASE I: Dins la nau i especialment al
sector de migdia a l’exterior del temple es
varen localitzar tot un conjunt de restes
constructives de factura romana formades
per murs, paviments, material d’obra
abundant i estrats amb material ceràmic
romà, que configuraven diverses estances
o espais, que s’associaren a una vil·la
romana rural de certa entitat, de la que
inicialment només es va poder establir un
marge cronològic ampli, centrat entre els
segles I i III-IV dC.
FASE II: Una de les grans aportacions de
les intervencions realitzades a l’interior de
l’església va ser la localització i identificació
d’un seguit d’estructures, murs i paviments
que aprofiten i readapten les estances de
la vil·la romana precedent, i que
s’identificaren a nivell d’hipòtesi com les
restes constructives d’una possible
església o capella rural de l’antiguitat
tardana (entre els segles IV-V i VII-VIII,
sense masses precisions).
D’aquesta obra, es van identificar dos
àmbits o espais diferenciats que podrien
correspondre a un espai de capçalera i a
una zona de nau, amb alguns murs
perimetrals i gran part d’un paviment
d’opus signinum. S’insinuava així, un
conjunt de planta rectangular curta, d’uns
10 metres de llargada, amb una amplada
encara no determinada que podria oscil·lar
a l’entorn dels 7 metres, amb dos àmbits
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 27
clarament diferenciats a diferent nivell de
paviment i separats per un mur. El que
seria el possible espai de la capçalera
estava format per un àmbit rectangular,
centrat per un banc d’obra corregut
semicircular, que envolta una base circular
d’obra a manera de suport o columna d’una
mesa d’altar apte per un tipus d’ara en
sigma. El banc fa una obertura de 2 metres
i té un gruix de 60 cm. i una alçada d’uns
50 cm. La base del suport circular fa 65
cm. de diàmetre i 32 cm. d’alçada.
La capçalera amb el banc corregut
Fotografia: I.Álvarez – Ajuntament de Sabadell.
Aquest possible àmbit de capçalera està
delimitat i separat de l’àmbit de la nau per
un mur seguit, que podria haver actuat a
manera de cancell, i que corresponia a un
tram de paret d’una estança de la vil·la
romana. Es va observar una diferència de
nivells entre aquests dos espais, quedant
la cota del paviment de la zona del banc 45
cm. més baixa que la de la nau, de manera
que el mur separador faria un graó d’accés.
La pavimentació de tots dos àmbits era
realitzada amb opus signinum, amb una
potència d’un metre a la nau i una
preparació de còdols i morter. Aquest
paviment es recolzava damunt d’un altre
nivell de circulació més baix corresponent a
una estança de la vil·la romana precedent.
El registre arqueològic i estratigràfic ens
mostra, doncs, la posterioritat d’aquest nou
àmbit construït respecte a les estances
d’època romana imperial, quan aquestes
encara són visibles i, per tant aprofitables
en part en la nova construcció, reutilitzant
algunes parets i refent els paviments,
creant un segon nivell més alt de circulació.
Respecte al banc d’obra semicircular,
podem establir-hi paral·lelismes amb
alguns edificis i models d’època
paleocristiana de la mediterrània oriental,
concretament de la zona de Síria, i
especialment amb el que es coneix com
l’ambó o bema siríac (Iñíguez, 1077)
(Testini, 1980); amb els exemples de
Quirk-Bizze, en el context d’una vil·la
romana (s. IV-VI), o la basílica de St Sergio
a Rosafa (s. VI), amb un bema tancat amb
cancells; a Kalb-Lauzeh (final s. V), amb un
bema central, i la basílica de Kfeir (s. V),
també amb bema central tancat amb
cancells (Testini, 1980).
En aquest sentit, tenim que aquest tipus de
banc semicircular centrat per la base de
suport circular de la mesa al mig, admet un
tipus d’ara en sigma, característic de
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 28
l’època paleocristiana. Precisament, a poc
més d’un quilòmetre en línia recta de Sant
Pau de Riu-sec es localitzà una
extraordinària ara de marbre en sigma
amortitzada a dins d’una sitja de l’església
de Sant Feliuet de Vilamilans a Sant Quirze
del Vallès. Els estudis d’aquesta peça
única la situen dins els segles IV-V (Palol,
1957-58).
No deixa de ser curiós i coincident el fet de
la proximitat entre aquests dos singulars
elements paleocristians tant rars dins el
repertori moble i els objectes litúrgics del
cristianisme primerenc, i els únics coneguts
per ara a la Tarraconense. D’aquesta
manera, esdevé una hipòtesi suggerent la
possible relació entre el banc semicircular
d’obra amb la base d’altar de Sant Pau de
Riu-sec i l’ara en sigma de Sant Feliuet de
Vilamilans.
És doncs, la primera vegada que tenim
identificat en l’arquitectura cristiana
hispànica un exemple de possible banc
d’obra per el clergat amb el qual
s’estableixen paral·lelismes amb els bemes
siríacs, i esdevé per ara un element
singular, identificat de forma parcial i
puntual, que creiem que formaria part d’un
complex més gran, tal volta condicionat per
l’estructura de la vil·la romana preexistent.
Posteriors intervencions arqueològiques en
extensió, en especial a la zona de darrera
l’absis i dins la rectoria, permetran definir i
conèixer aquesta estructura i tot el conjunt
de forma completa, així com precisar-ne la
cronologia i la funcionalitat.
FASE III: Les actuacions arqueològiques
van permetre constatar que aquests àmbits
construïts de la fase precedent estan en ús
o almenys dempeus quan a la primera
meitat del segle XI es decideix construir-hi
una església romànica al damunt. La zona
del banc d’obra i la base circular és
parcialment desmuntada en els seus murs
perimetrals i omplerta a l’interior amb un
nivell de pedres i terra damunt el paviment
de signinum, per construir-hi just al damunt
un nou absis semicircular d’estil romànic,
respectant i englobant la zona del banc
corregut.
El nou edifici romànic presenta una planta
rectangular d’una sola nau de 13 x 6
metres, orientada a llevant, amb un absis
semicircular i un campanar de torre a la
cara nord. La volta de l’absis és de quart
d’esfera, mentre que la de la nau és
apuntada, amb l’eix de l’aresta asimètric.
Aquesta diferenciació és forçada pel mur
de tramuntana, en la unió amb el cos de
l’absis, el qual possiblement podria ser el
reaprofitament d’un mur transversal més
antic. Els paraments exteriors presenten
dos acabats diferents, un rejuntat dels
carreus amb un cordó llis de calç i un
arrebossat irregular de les parets. L’aprell
constructiu és de pedra gran de riera,
trencada per una o dues cares i disposada
regularment en filades horitzontals amb
morter de calç i sorra.
Per altra banda, i estretament relacionades
amb la sagrera de l’església, s’excavaren
un total de vuit sitges, quatre localitzades
als peus de la nau dins el temple i les altres
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 29
quatre, dins una petita estança tancada
adossada al mur de ponent. Hem de
suposar que l’accés a aquest graner es feia
des de fora l’església. Dins l’espai de
necròpolis i en el sector de migdia,
s’identificaren catorze enterraments en
fossa de planta allargassada i coberta de
lloses, sis dels quals corresponien a
individus infantils, i formarien part del
cementiri parroquial almedieval esmentat
en el document de l’acta de consagració de
l’església de 1054.
FASE IV: Les excavacions van permetre
documentar una ampliació dels peus de la
nau romànica efectuada cap a la segona
meitat del segle XIII, configurant l’edifici
que coneixem avui en dia. Així mateix, es
va detectar l’amortització del conjunt de
sitges de l’interior de la nau, que van ser
reomplertes amb runa, terres i material
ceràmic, destacant algunes monedes de
Jaume I, al llarg del segle XIII.
En aquesta fase, la porta lateral d’accés a
l’església romànica ubicada al mur de
migdia és tapiada i se n’obre una de nova
al nou mur frontal de ponent, amb dos arcs
de mig punt en degradació, la qual és
l’actual accés. També s’identifica al mur de
tramuntana una porta tapiada, que ens fa
pensar en l’existència d’altres edificacions
annexes adossades al costat nord del
temple en aquestes centúries. Cal tenir en
compte, que és durant aquesta fase, entre
el segle XII i XIII, que Sant Pau de Riu-sec
esdevé comanda templera, i és molt
possible que aquestes obres de reforma hi
estiguessin relacionades.
FASE V: Es caracteritza per la construcció
de la casa rectoral durant el segle XVIII,
amb un edifici de cos quadrat adossat al
mur de tramuntana de l’església. És molt
possible que en aquest espai ja existís
alguna construcció precedent o una
primitiva rectoria d’època medieval, tal com
insinua la presència de dues antigues
portes tapiades obertes en el mur de
tramuntana, les quals comunicarien amb
un espai edificat anterior a la gran casa
rectoral del segle XVIII. Per altra banda, a
l’interior de la nau es van documentar tres
enterraments en taüt de fusta i sepultura en
fossa amb volta feta de rajols que
correspondrien als darrers rectors de la
parròquia.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 30
Vista de la capçalera amb el banc corregut i la base del possible altar en sigma
Vista de l’església de Sant Pau i de la rectoria
Fotografies: I. Álvarez – Ajuntament de Sabadell.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 31
LES INTERVENCIONS MOTIVADES PEL
DESENVOLUPAMENT DEL PLA
PARCIAL DE SANT PAU DE RIU-SEC,
ANYS 2007 I 2008
Les darreres gran intervencions
arqueològiques efectuades en el conjunt de
Sant Pau de Riu-sec s’han desenvolupat al
llarg dels anys 2007 i 2008, pràcticament
de forma continuada, i han estat motivades
per l’execució del Pla Parcial de Sant Pau
de Riu-sec que contempla la transformació
urbanística de tot aquest sector sud del
terme de Sabadell, amb la conversió en un
gran Parc Empresarial i Polígon Industrial.
La intervenció arqueològica de l’any
2007
Els treballs arqueològics a Sant Pau de
Riu-sec van començar el mes d’abril amb
la prospecció arqueològica dels diferents
sectors que formaven part de l’àrea
delimitada com a futur Parc Verd del Pla
Parcial de Sant Pau de Riu-sec, i es van
desenvolupar de forma continuada fins al
mes de desembre de 2007 amb l’excavació
en extensió de diferents sectors.
Aquesta intervenció preventiva va ser duta
a terme per part de l’empresa Arqueologia i
Patrimoni Arrago sl., amb la direcció
tècnica de l’arqueòleg Jordi Roig Buxó i de
l’arqueòleg Joan-Manuel Coll Riera. La
promoció de la intervenció va ser de la
Junta de Compensació del Pla Parcial
Urbanístic del sector Sant Pau de Riu-sec
(Vantoureix sl.), i va comptar amb la
supervisió i coordinació del Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya i del Comissionat de Patrimoni
de l’Ajuntament de Sabadell.
Amb la intervenció de l’any 2007 ja es va
confirmar l’extensió i la importància del
jaciment, amb una seqüència cronològica
que abasta des d’època romana
republicana (entre els segles II-I aC.) fins a
època moderna i contemporània (segles
XVI-XIX), passant per les etapes
altmedievals i baixmedievals (segles IX-X
al XV), amb pràcticament dos mil anys
d’evolució històrica en el mateix
emplaçament.
L’àmbit total d’actuació arqueològica
comprenia una gran superfície d’uns
26.400 metres quadrats, que
aproximadament es correspon amb l’àrea
del futur parc verd del Parc Empresarial.
Aquesta gran zona va ser delimitada i
estructurada en 6 grans sectors d’actuació,
on inicialment es va realitzar la prospecció
en extensió amb mitjans mecànics amb la
finalitat de localitzar restes arqueològiques.
Aquesta prospecció va significar la retirada
dels nivells vegetals superiors i la
senyalització d’estructures arqueològiques
puntuals en determinats sectors i la
delimitació d’àrees i espais amb alta
densitat de restes arqueològiques en
extensió.
En segon lloc es va procedir a l’excavació
total d’alguns sectors (Sector 1, 2 i 5) i a
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 32
l’excavació parcial d’altres sectors més
complexes i amb alta densitat de restes
(Sectors 3, 4 i 6 nord), que estan pendents
de finalització.
Vista aèria del jaciment i del conjunt d’església i rectoria Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l. Finalment totes les zones d’excavació i
totes les restes arqueològiques van ser
tapades amb geotèxtil i terres, i tant sols en
el sector 4 es va continuar l’excavació i la
delimitació de restes durant el 2008 .
Per altra banda, cal dir que van quedar
diverses zones sense prospectar perquè
durant el 2007 i el 2008 encara estaven en
ús. Aquestes es corresponen amb tot el
camí d’accés a la masia de Can Borrell i a
l’església, i tot l’espai immediat i
circumdant de l’església i la rectoria.
RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ
ARQUEOLÒGICA DE 2007
Sector 1
El Sector 1 correspon a un espai de camp
situat al sud de la masia de can Borrell,
molt a prop d’una torreta de Fecsa.
En aquest sector es va excavar una àrea
artesana dedicada a la producció d’obra
cuita i terrissaire dels segles XVII-XVIII.
Aquesta terrissaire està integrada pel forn
1, que es troba en un bon estat de
conservació i és de dimensions
considerables, amb una cambra de
combustió inferior doble de més de dos
metres de fondària i una cambra de cocció
superior també d’uns dos metres d’alçada
conservada, separades per una graella que
no s’ha conservat. L’excavació del
rebelment de la cambra de foc del forn 1 no
s’ha completat per motius de seguretat, pel
fet de trobar-se en una fondària
considerables.
Aquest forn presenta un gran retall
subterrani associat corresponent a l’àmbit
d’accés i treball. Aquest retall es troba
excavat en el terreny natural i presenta una
fondària de més de dos metres, està
encarat amb la boca de la cambra de foc,
on s’hi localitzen dos grans pilars de pedra
de reforç dels arcs de la boca del forn. El
retall subterrani s’estén cap a sota del camí
actual que estava en ús, i no va ser
excavat en aquest punt. Aquest gran
subterrani presenta subratlles, cubetes i
banquetes interiors que indiquen diferents
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 33
fases i moments d’us, i l’existència d’àmbits
i espais funcionals interiors diferenciats.
En el costat de ponent del forn hem
localitzat la bassa de decantació i/o
extracció d’argiles de l’àrea artesanal, que
està excavada al terreny natural i presenta
unes dimensions de prop dels deu metres
de llargada pels vuit d’amplada. Al costat
d’aquesta bassa s’ha excavat un retall
subterrani que funcionava com a cendrera i
estava reblert exclusivament de cendres i
carbons.
En el costat de llevant del forn s’ha excavat
una fossa amb un enterrament d’un boví i
les restes d’una altra estructura de
combustió molt malmesa (forn 2). Es tracta
d’un retall rectangular que presenta parts
de la solera i les parets amb una capa
d’argila termoalterada per la combustió.
Aquesta estructura és cronològicament
anterior al gran forn d’època moderna, i pot
atribuir-se a l’època baixmedieval. En
aquest mateix espai s’ha localitzat un
conjunt de sis forats de pal que configuren
una planta més o menys circular que
correspondria a un tipus de construcció
feta amb troncs i material vegetal, tal
vegada relacionada amb algun àmbit del
taller artesanal d’obra cuita.
Sector 2
El Sector 2 correspon a un gran espai de
camp situat al costat de ponent de la masia
de Can Borrell.
En aquest sector s’ha excavat un àmbit
construït corresponent a una antiga era
(segles XVII-XVIII) que presenta una planta
més o menys quadrada delimitada per uns
murs perimetrals fets de pedra i morter, i
que encara conserva restes d’un paviment
enrajolat, conservat molt precàriament en
alguns punts (cal suposar que gran part
d’aquest enrajolat fou recuperat i aprofitat
per alguna altra construcció a inicis del
segle XIX).
Al costat d’aquesta era es va excavar una
altra estructura construïda de tipus
subterrani que presenta una planta
rectangular delimitada per uns potents
murs perimetrals fets de pedra i morter i
amb un arrebossat de calç a la cara
interior. La seva fondària conservada és de
quasi un metre, i l’estructura s’estén cap a
sota de l’actual camí, motiu pel qual no
s’ha pogut realitzar l’excavació d’aquest
espai. Aquesta estructura estava reblerta
per diferents estrats de terra amb
presència de material arqueològic (segles
XVI-XVII).
Per sota d’aquesta construcció s’han
localitzat dos retalls subterranis fets al
terreny natural que serien més antics, i que
també s’estenen per sota del camí, i no
han pogut ser excavats en aquest punt.
Sector 3
El Sector 3 correspon a una franja
de camp estreta i llarga situada entre
l’església i la masia de Can Borrell,
delimitada a l’oest pel camí en ús i a l’est
per una franja d’horts en plena explotació.
En aquest sector 3 s’han excavat
un total de 21 sitges medievals (segles XIII-
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 34
XIV) en un bon estat de conservació i amb
unes fondàries considerables, entre 80 cm.
i 2 metres. Aquestes estaven reblertes de
terres i han proporcionat abundant i
interessant material arqueològic, del que
destaca la ceràmica medieval, amb alguns
recipients reconstruïbles, restes
faunístiques, amb alguns esquelets en
connexió, i material metàl·lic, amb algunes
monedes així com sivelles de bronze i útils
de ferro (gran part d’aquests materials
haurien de ser restaurats per aturar la seva
degradació i garantir-ne la conservació).
Excavació d’una de les sitges
Fotografia: I.Alvarez – Ajuntament de Sabadell.
D’aquest conjunt destaca una guardiola de
ceràmica vidrada sencera localitzada
fragmentada en dues parts. Aquesta peça
correspon a la segona meitat del segle XIII,
i esdevé, ara com ara, una peça única en
el repertori ceràmic medieval català.
Per altra banda, també s’ha excavat part
d’un canal baixmedeival (segles XIII-XIV)
de més de 20 metres de llargada per 2-3
metres d’amplada, situat a l’extrem sud del
sector, delimitant l’àrea de les sitges.
Aquest ha proporcionat uns rebliments de
terres i pedres abocades, amb presència
de material arqueològic, especialment
ceràmic. Aquest canal/fossat s’estén sota
l’actual camí en ús i no ha pogut ser
excavat en aquest punt.
En el costat est del sector s’han excavat
dos retalls subterranis que tenen associats
les restes d’uns murs de pedra seca i forats
de pal corresponents a edificacions
d’època medieval (segles XIII-XIV), tal
vegada àmbits de magatzem i/o habitació.
Aquestes restes arqueològiques s’estenen
cap a la zona del camí i dels horts que
estan en funcionament i que per tant no
s’han pogut excavar encara en aquests
punts.
Per altra banda, cal comentar que amb la
prospecció feta durant el mes d’octubre i
inici novembre del 2007 de les parts
restants d’aquest sector 3 (marges i zona
d’horts) van aparèixer noves restes
medievals i/o romanes (sitges, estructures
de combustió, murets de pedra seca i la
continuació del canal/fossat) que estan
pendents d’excavació.
Sector 4
El Sector 4 és un camp situat just davant
de l’església i la rectoria de Sant Pau, que
abasta una gran superfície densament
ocupada per restes arqueològiques de
diferent característica i cronologia.
En aquest sector els treballs s’han centrat
en l’excavació de la necròpolis de la
parròquia de Sant Pau de Riu-sec,
detectant-se nivells de cementiri i
sepultures intactes corresponents a l’època
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 35
medieval (segles IX-X, XI-XII i XIII), l’època
baixmedieval (segles XIV-XV) i l’època
moderna i contemporània (segles XVI-XVII
i XVIII), amb més de nou-cents anys de
seqüència i funcionament de la necròpolis.
Vista aèria del sector 4
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Així mateix, s’han identificat algunes
tombes medievals que presenten unes
estructures funeràries singulars i úniques,
amb cobertes monumentals fetes d’obra
amb còdols i morter de calç. Aquestes
haurien de correspondre a la sagrera i
necròpolis de l’església romànica de Sant
Pau de Riu-sec d’entre els segles XI i XIII,
quan aquesta es troba sota la propietat de
l’Ordre del Temple i de l’Hospital.
Per altra banda, destaca la presència
d’alguns enterraments amb rosaris i la
presència de nombroses tombes medievals
amb singulars dipòsits funeraris d’olles de
ceràmica grisa.
Durant la intervenció de 2007 s’han
excavat i documentat un total de 160
sepultures de la necròpolis de Sant Pau de
Riu-sec, entre tombes infantils i tombes
d’adults, especialment concentrades
davant l’edifici de l’església, que configuren
una zona de necròpolis d’una alta densitat
d’enterraments, amb diferents nivells o
capes de cementiri que se superposen,
esdevenint una seqüència de sepultures
d’extrema complexitat, amb un laboriós
treball de documentació, registre i
planimetria.
Imatge dels enterraments on es pot observar la superposició dels cossos inhumats. Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l. Així mateix, a l’extrem nord del Sector 4 ha
estat possible excavar disset sitges
corresponents a un assentament d’època
carolíngia (segles IX-X) desconegut fins
ara. Aquestes sitges estaven reblertes per
material ceràmic altmedieval representat
per les produccions reduïdes i oxidades
espatulades característiques del període,
amb olles, gerres i sitres de broc arquejat.
Així mateix destaca la localització d’una
moneda amb bany de plata força malmesa
que podria ser una imitació de moneda
carolíngia (caldria restaurar urgentment
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 36
aquesta peça per poder fer la seva
identificació i garantir-ne la conservació).
Pel què fa a l’extrem nord-est del Sector 4
s’han excavat diverses sitges
corresponents a la sagrera del segles XII-
XIII que tallen tombes del cementiri
altmedieval del segle XI. Aquestes sitges
han proporcionat un abundant i ric material
arqueològic, amb nombrosa ceràmica
medieval molt sencera i especialment un
bon nombre de material metàl·lic, del que
cal destacar diverses monedes medievals,
sivelles de cinturó de bronze senceres,
unes pinces de bronze senceres, eines de
ferro diverses i una daga o punyal de ferro
sencer (caldria restaurar urgentment
aquesta peça per poder fer la seva
identificació i garantir-ne la conservació)
Conjunt de sivelles recuperades
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Daga de ferro apareguda en una de les sitges
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Per altra banda, amb la intervenció de
2007 s’han detectat algunes restes de
murs de maçoneria, així com estrats
romans amb material arqueològic.
Aquestes restes encara són molt parcials i
haurien de correspondre a la vil·la romana
imperial identificada ja amb les
excavacions dels anys vuitanta del segle
XX a l’interior de l’església i al clos del
cementiri de migdia.
D’aquesta manera, durant aquesta
campanya tant sols s’ha pogut completar
l’excavació d’uns petits trams de murs de la
vil·la romana, que en alguns punts estan
afectats per les fosses de les tombes
medievals, així com també part d’alguns
estrats d’època romana amb força material
arqueològic del segle I-II dC. Tot i així, els
murs de la vil·la romana es conserven en
un bon estat i a una fondària considerable
(entre 50 i 80 cm.), amb parts en alçat amb
el seu arrebossat interior conservat.
Aquests sembla que s’estenen per tota la
zona de davant de l’església, ocupant la
part central del sector 4, i per sota de les
diferents fases de necròpolis.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 37
Vista de l’excavació de la necròpolis
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l. Així mateix, a l’extrem nord del Sector 4 ha
estat possible delimitar i excavar una petita
part d’un assentament roma republicà que
ens era totalment desconegut fins ara, amb
restes de murs de pedra seca i estrats
arqueològics amb molt material, que
pràcticament afloraven en superfície, i que
corresponien a potents nivells d’incendi
d’aquestes estances. Durant aquesta
campanya de 2007 tant sols s’han pogut
delimitar parcialment quatre àmbits o
estances i excavar-ne parcialment una
d’elles, (Àmbit A). Per altra banda, en
aquest costat nord del sector 4, també
s’han excavat algunes tombes del
cementiri medieval que tallen els estrats i
es superposen als murs romans
republicans, així com algunes sitges
corresponents a la sagrera del segles XII-
XIII.
Sector 5
Durant la intervenció de 2007 es va
finalitzar l’excavació del Sector 5 que
correspon a una franja de terreny en
pendent situada en el costat sud de la
masia de Can Borrell, delimitada a l’oest
pel camí en ús i a l’est pels terreny erms de
la terrassa fluvial del Riu-sec.
En aquest sector es va localitzar una sola
estructura corresponent a un singular forn
de planta circular i secció el·líptica amb
cambra de foc interior més petita i amb
obertura frontal de combustió. A partir del
material arqueològic localitzat al seu
interior és possible datar el seu abandó
dins el segle XIII.
Sector 6
Durant aquesta campanya es van realitzar
els treballs de prospecció arqueològica
mecànica del denominat Sector 6 i
l’excavació parcial d’algunes estructures.
Es tracta d’una gran àrea que no havia
estat possible prospectar amb anterioritat
perquè estava en funcionament com a
horts i marges divisoris.
Amb la prospecció en aquest Sector 6
s’han localitzat a l’extrem nord del sector,
molt a prop de la zona de la bassa i del
camí a l’església, diverses restes d’àmbits
amb murets de pedra seca i estructures de
combustió i sitges que enllacen i es
relacionen amb les ja excavades en el
Sector 3 del costat, i s’estenen sota l’actual
camí cap a la banda del Sector 4. És
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 38
possible que algunes d’aquestes
estructures puguin ser d’època romana.
Totes aquestes restes localitzades en
aquest punt del Sector 6 no han estat
excavades i s’han cobert provisionalment
amb geotèxtil i terres.
Així mateix, i just al final de la zona dels
horts i els marges de darrera la bassa, en
el costat nord-est del Sector 6 s’ha
localitzat prop d’una vintena de sitges que
a priori semblen correspondre a l’època
medieval i part d’un mur de pedra seca.
D’aquest conjunt tant sols han estat
excavades durant aquesta campanya sis
sitges i un pou medievals (segles XII-XIII).
Concretament les situades just darrera la
bassa, entre els marges i els canyissars.
Manquen estructures per excavar que han
estat tapades provisionalment amb
geotèxtil i terres.
Per altra banda, entre el Sector 6 i el
Sector 3 enmig de les canyes que
rodejaven la bassa i la caseta del pou, es
va localitzar una construcció de planta més
o menys quadrada que conserva dos murs
perimetrals en alçat amb més dels dos
metres d’alçada fets de pedra, rajol i
morter. Aquesta edificació presenta
diverses obertures tipus espitllera i
diversos encaixos a les dues parets
conservades, i sembla correspondre a una
obra del segle XVIII. Al seu interior s’hi
observa un singularment i gran pou de
planta el·líptica allargada fet de pedres i
rajols que correspon al pou d’una sínia que
estaria instal·lada en aquesta edificació, tal
vegada la sínia que irrigaria tota la zona
d’horta de la parròquia. Tota aquesta
estructura construïda, caseta i sínia, resta
pendent d’excavació i de documentació.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 39
LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA DE L’ANY 2008 Els treballs arqueològics a Sant Pau de
Riu-sec van començar el mes de juliol en el
denominat Sector 4, corresponent a l’espai
de davant de l’església i de la rectoria, i
s’han desenvolupat al llarg del mes
d’agost, setembre, octubre i desembre.
La intervenció preventiva ha estat duta a
terme per part d’Arqueologia i Patrimoni
Arrago sl., amb la direcció tècnica de
l’arqueòleg Jordi Roig Buxó, i s’ha
desenvolupat entre el 21 de juliol i el 31 de
desembre de 2008 (Expedient 470 K121 N
637).
La promoció de la intervenció ha estat de la
Junta de Compensació del Pla Parcial
Urbanístic del sector Sant Pau de Riu-sec, i
ha comptat amb la supervisió i coordinació
del Servei d’Arqueologia de la Generalitat
de Catalunya i del Comissionat de
Patrimoni de l’Ajuntament de Sabadell.
Aquest Sector 4 ja fou començat a excavar
en l’anterior campanya de 2007,
identificant-se una gran quantitat de restes
arqueològiques corresponents a diferents
jaciments i períodes històrics ocupant
aquest mateix indret.
Amb la intervenció de 2008 s’ha confirmat
l’extensió i la importància del jaciment, amb
una seqüència cronològica que abasta des
d’època romana republicana (entre segles
II-I aC.) fins a època moderna i
contemporània (segles XVI-XIX), passant
per les etapes altmedievals i baixmedievals
(segles IX-X al XV), amb pràcticament dos
mil anys d’evolució històrica en el mateix
emplaçament.
En conjunt, i pel què fa a l’àmbit ocupat pel
jaciment romà i medieval, sabem que
abasta una superfície total d’uns 8.350
metres quadrats, estenent-se pels Sectors
3, 4 i 6 nord i tot l’entorn immediat de
l’església. D’aquesta manera, sabem que
aproximadament la meitat de la vil·la
romana es troba actualment conservada
sota l’edifici de l’església i de la rectoria, i
en gran part resta pendent d’excavació.
Amb aquesta fase d’intervenció
arqueològica de 2008 s’ha dut a terme la
delimitació en extensió de la part del
jaciment romà i medieval que ocupa tant
sols la zona del Sector 4, amb la finalitat de
definir les zones construïdes d’època
romana i la zona de necròpolis medieval.
Aquest jaciment roma republicà i romà
imperial sembla que s’estructura a partir
d’un llarg mur perimetral fet en el vessant
oest del terreny, a manera de terrassa,
configurant una planta rectangular molt
allargada. D’aquest potent mur perimetral
oest en surten d’altres murs transversals
que delimiten estances i espais interiors,
amb presència de nivells i estrats
arqueològics d’abandó amb abundant
material ceràmic i material constructiu, amb
restes de paviments d’opus signinum
trencats, amb major o menor quantitat
segons els sectors, que no han estat
excavats en la present campanya
d’intervenció.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 40
Vista del sector republicà en fase d’excavació
Vista de l’excavació amb la rectoria de Sant Pau en
primer terme
Fotografies: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 41
RESULTATS ARQUEOLÒGICS DE LA
CAMPANYA DEL 2008
Els treballs arqueològics desenvolupats
durant aquesta campanya de 2008 s’han
centrat en tres àrees diferenciades del
Sector 4, concretament la Zona Nord, la
Zona Central i la Zona Sud, i han consistit
en l’excavació en profunditat i total de
quatre habitacions de la part romana
republicana (Zona Nord), i la delimitació en
extensió i l’excavació dels nivells
superficials de la Zona Sud i Est d’aquest
espai del Sector 4, amb la finalitat delimitar
l’extensió de les restes, dels nivells
arqueològics i dels murs detectats en
superfície.
En primer lloc, s’ha procedit a l’excavació i
a l’extracció dels enterraments que estaven
visibles en superfície i havien estat
parcialment excavats durant el 2007.
Aquests estaven situats en la Zona Central
del Sector 4 just al davant de l’església. En
aquest espai és on hi havia el cementiri
d’època medieval i d’època moderna, amb
diferents tombes i esquelets que estaven
en procés d’excavació. D’aquesta manera,
es va finalitzar durant el mes d’octubre
l’extracció d’aquestes sepultures i es va
procedir al cobriment amb geotèxtil
d’aquesta zona de necròplis, segons les
directrius del Servei d’Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya.
Excavació de la necròpolis
Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
Enterrament amb revestiment de pedres
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 42
Enterrament en fossa
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Enterrament en fossa antropomorfa
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Pel què fa a la Zona sud d’aquest Sector 4,
s’ha procedit a la delimitació en extensió
dels nivells arqueològics superiors per tal
de definir l’abast del jaciment i la presència
de murs i restes arqueològiques en aquest
punt, especialment la continuïtat del llarg
mur perimetral d’època romana (UE395) en
aquest punt.
En aquest espai s’ha localitzat la presència
de dos murs transversals (UE971 i UE973)
que han estat delimitats parcialment, els
quals s’endinsen cap a sota el camí antic
de davant l’església, i delimiten espais i
estances que no han estat excavades.
Així mateix, també s’han identificat
diferents nivells i estrats arqueològics fèrtils
d’època romana, amb presència de
material ceràmic, abundant material
constructiu, així com restes de paviments
d’opus signinum trencats, que ocupen els
espais interiors de les estances i àmbits
delimitats pels murs localitzats a nivell
superficial.
En aquesta zona sud, especialment a tocar
l’espai central de davant l’església on
s’emplaça la necròpolis medieval i
moderna, s’han detectat en superfície 7
enterraments més d’època altmedieval (s.
X-XI) (Ent. 164, 165, 166, 167, 168, 169 i
170). Totes aquestes tombes han estat
senyalitzades i no s’han excavat seguint
les directrius del Servei d’Arqueologia.
Per altra banda, i tal com s’acordà s’ha
finalitzat l’excavació de les quatre
habitacions de l’assentament romà
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 43
republicà (segles II-I aC.), situat a la Zona
Nord del Sector 4, i s’ha ampliat l’excavació
superficial dels seus espais perimetrals i
l’entorn immediat, especialment cap al
costat nord-est, a tocar de l’edifici de
l’antiga rectoria. En aquest sector, doncs,
s’han identificat quatre estances
delimitades per murs de pedra i argila
(Àmbits A-D), amb potents nivells
d’enderroc de les cobertes i de les parets
d’aquests àmbits, juntament amb els
estrats d’abandó inferiors amb presència
abundant de material arqueològic.
En primer lloc, s’ha procedit a l’excavació
puntual i a l’extracció dels enterraments
que s’han localitzat a l’interior d’aquestes
habitacions romanes que dificultaven i
impedien el curs de la seva excavació, i
que per tant afectaven la seva estratigrafia.
Aquestes tombes doncs, han estat
excavades i documentades amb la finalitat
de poder acabar l’excavació dels àmbits
romans.
L’excavació de l’Àmbit A s’ha finalitzat,
arribant al nivell final de circulació i d’ús de
l’estança. S’han excavat i documentat tots
els estrats d’enderroc i d’abandó amb
presència abundant de carbons, fustes
carbonitzades, panots d’argila
termoalterada i restes de material
arqueològic, especialment ceràmica i
objectes de ferro. En un lateral d’aquesta
habitació s’ha detectat la intrusió puntual
d’una rasa de vinya d’època contemporània
que tallava tots els estrats arqueològics.
Per altra banda, en aquest Àmbit A, es va
localitzar un singular element moble de
fusta carbonitzada, probablement una
arada, que durant el mes de desembre ha
estat consolidada i extreta per part dels
especialistes, a fi de poder fer la seva
restauració i tractament al laboratori. Es
tracta d’un tronc d’uns 110 cm. de llargada
amb una terminació corbada fent quasi un
angle de 90º i amb un encaix en el seu
extrem de forma afuada. En el seu entorn
immediat es localitzen altres elements de
fusta carbonitzada que hi podrien estar
associats, així com algun element de ferro.
L’àmbit A en procés d’excavació
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Durant el transcurs de l’excavació d’aquest
àmbit, també s’ha dut a terme tota la
documentació fotogràfica i planimètrica
pertinent, que ha esdevingut bastant
complexa i laboriosa, realitzant-se
nombroses plantes parcials, plantes totals,
detalls de murs i seccions diverses. Tota
aquest registre i documentació planimètrica
està en curs de processat i d’elaboració, i
es preveu incloure-la a la memòria final.
L’Àmbit B també s’ha finalitzat la seva
excavació. S’han retirat i documentat els
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 44
seus nivells superiors d’enderroc i
d’abandó, detectant-se capes de carbons i
d’argila termoalterada en tota l’estança, i
en especial arran de les parets perimetrals.
En aquesta habitació s’han excavat dos
enterraments medievals amb coberta de
lloses, que es retallaven a l’interior de
l’estança romana un cop aquesta estava
del tot colmatada. Per tal de procedir amb
la excavació dels nivells romans ha estat
necessari fer l’aixecament i la
documentació dels enterraments.
També s’ha finalitzat l’excavació i la
documentació de l’Àmbit C. Es va retirar tot
el seu nivell d’enderroc de tegulae i s’han
excavat els seus nivells d’abandó per sota
de la coberta caiguda. A la part central de
l’àmbit s’han documentat alguns retalls
circulars a manera d’encaixos. Per altra
banda, en el costat sud i est de l’estança
s’han localitzat 3 sepultures altmedievals
(segles X-XI) que tallaven els estrats
d’enderroc de l’àmbit. Ha estat necessari
dur a terme l’excavació d’aquests
enterraments per tal de tenir finalitzada
l’excavació d’aquesta habitació. Així
mateix, s’ha localitzat un altre enterrament
medieval just a tocar d’aquesta estança,
però fora del seu àmbit interior, que ha
estat identificada però no excavada.
Pel què fa a l’Àmbit D, també es va
finalitzar la seva excavació. S’han extret els
nivells superiors d’enderroc així com els
nivells d’abandó, recuperant-se abundant
material arqueològic, especialment
ceràmic. Destaca per la seva singularitat, la
rella de ferro d’una arada, diferents claus
de ferro de les cobertes, així com algunes
eines també de ferro, pendents
d’identificació i de restauració. Pel què fa al
material ceràmic s’ha recuperat gran part
de dues àmfores esclafades en el nivell de
paviment.
Per altra banda, en aquest mateix àmbit D,
s’ha identificat un mur interior que delimita
un petit espai intern, on s’ha localitzat part
d’un tauló o planxa de fusta carbonitzada.
Aquest element de fusta està en un precari
estat de conservació i s’ha extret per part
dels especialistes, amb la finalitat de
consolidar-lo i restaurar-lo al laboratori, si
això esdevé possible. Així mateix, en
aquest àmbit i per sota del nivell d’abandó
s’ha identificat un conjunt de 26 forats de
pal, que semblen correspondre a una fase
d’ús anterior amb la presència d’una
estructura aèria feta de material perible
tipus porxo o cobert.
Finalment, s’ha localitzat a l’extrem nord-
est del Sector 4, just davant l’edifici de la
rectoria i estenent-se per sota el camí i
davant l’esplanada d’entrada, uns potents
murs fets de pedra, argila i restes de
morter d’uns 120 cm. de gruix, amb un
gran tram en direcció nord-sud (UE991)
amb dues cantoneres i els seus brancals
(UE990 i UE992), que conformen un gran
àmbit rectangular o quadrangular del que
en coneixem tant sol un dels seus costats,
el tancament oest. Aquesta potent
construcció s’estén cap a sota del camí i
talla els nivells romans i algunes tombes
medievals. S’ha realitzat un sondeig al seu
interior localitzant-se material d’època
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 45
medieval. Tanmateix, manca excavar la
totalitat de l’estructura.
Així mateix, en aquest costat est de la
Zona Nord del Sector 4, i apropant-se a la
zona central de davant l’església a on hi ha
la part més densa de la necròpolis, s’han
detectat en superfície 11 enterraments
medievals més (Ent. 114, 143, 144, 152,
154, 155, 156, 157, 159, 160 i 162), alguns
amb potents cobertes de lloses de pedra.
Totes aquestes tombes han estat
senyalitzades i no s’han excavat seguint
les directrius del Servei d’Arqueologia.
Per altra banda, ha estat possible detectar
la presència d’un nivell inferior de murs i
d’estrats d’època romana republicana (s. II-
I aC.), situats en aquest sector nord-oest,
al costat de les habitacions B i C. Aquests
murs estan fets amb pedra i argila (UE931,
UE986, UE987 i UE989) , i s’estenen cap
al camí, just al davant l’edifici de la rectoria.
Aquests han estat delimitats i documentats
fotogràficament i planimètricament. Els
estrats arqueològics d’aquesta zona tant
sols s’han excavat superficialment.
Un cop finalitzats tots aquests treballs
d’excavació arqueològica i de
documentació i enregistrament fotogràfic i
planimètric de les restes d’aquesta
campanya de 2008, s’ha procedit al
cobriment indefinit amb geotèxtil i terres de
totes les estructures arqueològiques i s’ha
terraplenat tota del Sector 4.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 46
Vista del sector 4 amb els nivells d’enderroc. Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Vista de l’excavació amb el sector 4 en primer terme. Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 47
Visita de l’alcalde Sr. Manuel Bustos al Jaciment escoltant les explicacions del director de la intervenció, Sr. Jordi Roig.
Fotografia: J.Peláez – Ajuntament de Sabadell
Vista general del sector 4 on es poden observar els retalls d’alguns enterraments i de les fosses
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 48
Vista dels murs de la possible construcció d’època templera
Vista aèria del jaciment on es pot observar la construcció d’època republicana i la part datada durant l’altimperi
Fotografies: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 49
2.2- DESCRIPCIÓ, ANÀLISI I PLANIMETRIES DEL JACIMENT
ARQUEOLÒGIC A partir de les diferents intervencions
realitzades al conjunt de Sant Pau de Riu-
sec, tant a l’edifici de l’església romànica
com a tot el seu rodal, s’ha confirmat
l’extensió i la importància del jaciment, amb
una seqüència cronològica que abasta des
d’època romana republicana (entre els
segles II-I aC.) fins a època moderna i
contemporània (segles XVI-XIX), passant
per les etapes altmedievals i baixmedievals
(segles IX-X al XV), amb pràcticament dos
mil anys d’evolució històrica en el mateix
emplaçament.
D’aquesta manera, a partir de l’estudi i la
revisió de les excavacions dels anys
vuitanta i dels resultats preliminars de les
grans intervencions de 2007 i de 2008, ha
estat possible plantejar, a hores d’ara i en
l’estat actual de la recerca, una dinàmica
evolutiva del jaciment estructurada en 8
grans fases històriques.
Aquestes són les següents:
Fase 1. Època romana republicana (finals segle II – I aC.) Fase 2. Època romana imperial: La vil·la romana (segles I-III dC.) Fase 3. Època baix imperial i Antiguitat tardana (segles IV-V al VII-VIII)
Fase 4. Època altmedieval carolíngia (segles IX – X): L’assentament i la necròpolis Fase 5. Època altmedieval (segles XI al XIII): La parròquia de Sant Pau de Riu-sec 5a. La construcció de l’església romànica i la sagrera (segles XI-XII) 5b. Les reformes de l’església i les noves construccions sota domini de l’Ordre del Temple (s. XII – XIII) Fase 6. Època baixmedieval (segles XIV-XV): La parròquia i els masos Fase 7. Època moderna (segles XVI-XVIII): l’església i la construcció de la rectoria Fase 8. Època contemporània (segles XIX-XX): la desaparició de la parròquia
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 50
FASE 1. ÈPOCA ROMANA REPUBLICANA (finals segle II – I aC.)
Concretament en aquest Sector 4 tenim, en
primer lloc, un interessant i extens
assentament d’època romana republicana
tipus vil·la (segles II-I aC.), amb diferents
habitacions i construccions fetes amb murs
de pedra i argila, amb importants nivells
d’incendi, d’enderroc i d’abandó.
Amb les darreres fases d’intervenció
arqueològica de 2007 i 2008 s’ha dut a
terme la delimitació en extensió de tot el
jaciment, amb la finalitat de definir les
zones construïdes d’època romana i la
zona de necròpolis medieval.
D’aquesta manera, ha estat possible
determinar que l’assentament roma
republicà i romà imperial s’estructura a
partir d’un llarg mur perimetral fet a la
vessant oest del terreny, a manera de
terrassa, configurant una planta rectangular
molt allargada. D’aquest potent mur
perimetral oest en surten d’altres murs
transversals que delimiten estances i
espais interiors, amb presència de nivells i
estrats arqueològics d’abandó amb
abundant material ceràmic i material
constructiu, amb restes de paviments
d’opus signinum trencats, amb major o
menor quantitat segons els sectors.
Pel què fa a l’assentament romà republicà
s’han excavat les quatre estances del seu
tancament per l’extrem nord (Àmbits A-D),
delimitades per murs de pedra i argila, així
com potents nivells d’incendi i d’enderroc
de les cobertes i de les parets d’aquests
àmbits, juntament amb els estrats d’abandó
inferiors amb presència abundant de
material arqueològic.
L’excavació de l’Àmbit A ha permès
documentar tots els estrats d’enderroc i
d’abandó amb presència abundant de
carbons, fustes carbonitzades, panots
d’argila termoalterada i restes de material
arqueològic, especialment ceràmica i
objectes de ferro, destacant les ceràmiques
de vernís negre o campanianes, amb
peces pràcticament senceres. En un
aquesta habitació, just per damunt del
nivell de circulació i d’ús de l’estança, s’han
recuperat diferents elements de fusta
carbonitzada que podrien correspondre a
estris de fusta o elements de mobiliari, com
ara una possible arada de fusta. Es tracta
d’un tronc d’uns 110 cm. de llargada amb
una terminació corbada fent quasi un angle
de 90º i amb un encaix en el seu extrem de
forma afuada. En el seu entorn immediat
es localitzen altres elements de fusta
carbonitzada que hi podrien estar
associats, així com algun element de ferro.
L’Àmbit C presentava un potent nivell
d’enderroc de la teulada feta amb tegulae.
Per sota s’han excavat els seus nivells
d’abandó i circulació, amb presència
d’alguns retalls circulars a manera
d’encaixos. Per altra banda, en el costat
sud de l’estança s’ha localitzat una
sepultura altmedieval (segles X-XI) que
tallava els estrats d’enderroc de l’àmbit.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 51
Pel què fa a l’Àmbit D, s’han extret els
nivells superiors d’enderroc amb capes de
carbons i d’argila termoalterada, sense
presència de tegulae, així com els seus
nivells d’abandó, recuperant-se abundant
material arqueològic, especialment
ceràmic. Destaca per la seva
singularitat, la rella de ferro d’una arada,
diferents claus de ferro de les cobertes, així
com algunes eines també de ferro. Pel què
fa al material ceràmic s’ha recuperat gran
part de dues àmfores esclafades en el
nivell de paviment.
Per altra banda, en aquest mateix Àmbit D,
s’ha identificat un mur interior que delimita
un petit espai intern, on s’ha localitzat part
d’un tauló o planxa de fusta carbonitzada, a
manera de porta o lleixa. Així mateix, en
aquest àmbit i per sota del nivell d’abandó
s’ha identificat un conjunt de 26 forats de
pal, que semblen correspondre a una fase
d’ús anterior amb la presència d’una
estructura aèria feta de material perible
tipus porxo o cobert.
Detall de l’arada de fusta carbonitzada
Conjunt d’elements metàl·lics recuperats
Vista de l’àmbit D amb els forats de pal
Fotografies: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 52
FASE 2. ÈPOCA ROMANA IMPERIAL: La
Vil·la romana (segles I-III dC.)
En segon lloc, i com a continuïtat de
l’assentament precedent, tenim un jaciment
d’època romana imperial (segles I-III dC.)
corresponent a una vil·la romana amb murs
fets de pedra i morter, coneguda encara
molt parcialment, configurant una gran
edificació de planta rectangular allargada.
La parcialitat de les excavacions i la
recerca i estudi de materials encara en
curs, no permeten fixar amb més precisió
per ara les seves fases i amplitud
cronològica.
En conjunt, i pel què fa al jaciment romà,
sabem que ocupa una superfície d’uns sis
mil metres quadrats, i que aproximadament
la meitat de la vil·la romana es troba
actualment conservada sota l’edifici de
l’església i de la rectoria.
Detall dels murs de l’edificació altimperial
Detall dels nivells imperials en procés d’excavació
Detall del parament d’un dels murs altimperials
Detall del parament intern d’un dels murs
altimperials
Fotografies: J.Roig – Arrago, s.l.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 53
FASE 3. ÈPOCA BAIX IMPERIAL I
ANTIGUITAT TARDANA (segles IV-V al
VII-VIII)
Per altra banda, i atribuïble al període del
baix imperi i l’antiguitat tardana, entre els
segles IV-V i VII-VIII, tenim una singular
estructura construïda localitzada durant els
anys vuitanta a l’interior de l’església que
s’ha interpretat com les restes d’una
possible edificació, esglesiola o capella
paleocristiana.
Aquesta estructura es va localitzar just a
l’espai de l’absis semicircular romànic i
segellat per aquest, i es tracta d’un banc
d’obra semicircular amb una base o pilar
central a manera de suport d’una ara
d’altar que està associada i centrada per
uns murs perimetrals readaptats de la vil·la
romana precedent.
Aquesta estructura ha estat interpretada
com un bema o banc d’altar de tipus siríac
apte per a un tipus d’ara en sigma, que
formaria part d’una esglesiola d’època
paleocristiana emplaçada a l’indret. El
coneixement parcial d’aquesta estructura i
de l’espai interior de l’església, així com el
desconeixement del seu espai exterior
immediat, fa que encara no sigui possible
confirmar l’existència d’aquest primer edifici
de l’antiguitat tardana o de l’època
paleocristiana.
Per altra banda, amb les excavacions dels
anys 2007 i 2008 ha estat possible
localitzar a l’extrem nord del Sector 3 una
sitja atribuïble a l’antiguitat tardana (segles
VI-VIII) situada a prop del marge del camí
que va a l’església, molt a prop del clos del
cementiri de migdia. Aquesta sitja i
l’estructura de l’interior de l’església són els
dos únics elements que de moment ens
constaten de forma incipient la ocupació
d’aquest període del baix imperi i
l’antiguitat tardana. No cal dir, que seria del
tot interessant l’excavació de tot l’espai
circumdant de l’edifici de l’església,
especialment la zona de l’absis, el clos del
cementiri de migdia i el subsòl de la
rectoria i el pati.
Vista del banc d’obra i de l’altar
Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 54
FASE 4. ÈPOCA ALTMEDIEVAL
CAROLINGIA (segles IX – X):
L’assentament i la necròpolis
Així mateix, s’ha localitzat també un
assentament o vilatge d’època altmedieval
dels segles IX-X format per un conjunt
d’una vintena de sitges i una necròpolis
associada situada a les seves proximitats,
amb tombes del tipus antropomorf
característiques del període, tant
d’individus infantils com adults. Aquestes
tombes sabem que són anteriors al temple
romànic del segle XI i a la seva sagrera i
cementiri, i ara com ara, en l’estat actual de
la recerca, no sabem si podrien estar
relacionades amb una primitiva església
preromànica precedent.
Detall d’un dels enterraments del segle XI
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
FASE 5. ÈPOCA ALTMEDIEVAL (segles XI al XIII): la parròquia de Sant Pau de Riu-sec 5a. L’església romànica i la sagrera (segles XI-XII)
Durant la primera meitat del segle XI e s
construeix una església romànica
directament al damunt de les restes
precedents (concretament a sobre
l’estança amb el banc d’obra i els
paviments de signinum i damunt de part
dels murs romans de la vil·la).
Aquest nou edifici romànic presenta una
planta rectangular d’una sola nau de 13 x 6
metres, orientada a llevant, amb un absis
semicircular i un campanar de torre a la
cara nord. La volta de l’absis és de quart
d’esfera, mentre que la de la nau és
apuntada, amb l’eix de l’aresta asimètric.
Els paraments exteriors presenten dos
acabats diferents, un rejuntat dels carreus
amb un cordó llis de calç i un arrebossat
irregular de les parets. L’aprell constructiu
és de pedra gran de riera, trencada per una
o dues cares i disposada regularment en
filades horitzontals amb morter de calç i
sorra.
Coneixem la data d’una consagració l’any
1054 que tal vegada caldria associar a la
construcció de l’església romànica del
segle XI, que tanmateix ja apareix en la
documentació el 1033.
L’acta de consagració constata la
presència d’una sagrera, o àrea de trenta
passes al voltant de l’església que havia
estat sacralitzada amb la institució de la
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 55
Pau i Treva (s. XI), amb la intenció de
protegir els pagesos i els béns de l’església
de la violència feudal. La sagrera de Sant
Pau de Riu-sec era doncs, un espai ocupat
per habitatges, magatzems i graners amb
sitges per emmagatzemar cereal. En el
document de 1054 l’ús de la sagrera queda
especificat i delimitat, d’una banda com a
cementiri per l’est i el sud, i d’altra banda
per l’est del cementiri amb les cases de la
sagrera:
...Termeneja la dita església de
Sant Pau per orient i altres
afrontacions amb el cementiri; i el
cementiri per orient afronta amb
una propietat de la dita església
amb camí interposat per migdia, en
part amb les cases de la sagrera
de la dita església i en part amb els
alous de la dita Església; per
occident amb pertenències de la
dita Església, i per cerç, amb l’hort
de la dita església. Té molts alous
en diversos llocs, el clergue té
cases en la Sagrera i les seves
vinyes i peces de terra per treballar
que són al voltant de l’Església....
D’aqueta manera, i estretament
relacionades amb la sagrera de l’església,
les intervencions arqueològiques han
localitzat un elevat nombre de sitges
medievals entre el segle XI, XII i XIII,
situades tant a l’interior del temple com a
l’exterior, per tot el seu costat de migdia i
ponent.
Així mateix, també coneixem gran part de
la seva necròpolis amb un elevat nombre
de tombes, prop dels dos centenars, amb
un marge cronològic ampli i una intensa i
complexa seqüència estratigràfica entre els
segles XI i XIX, corresponent als diferents
moments de funcionament del cementiri.
Destaca per la seva qualitat la necròpolis
medieval, amb presència de tombes en
fossa de planta allargassada i coberta de
lloses, i d’estructures funeràries singulars
fetes mitjançant grans fosses amb cobertes
de lloses i senyalitzacions superiors
mitjançant laudes fetes de còdols i morter,
així com la presència d’aixovars funeraris
consistents en olles de ceràmica
col·locades a l’interior de les sepultures.
Aquests tipus d’enterraments es poden
datar entre el segle XII i XIII i corresponen
a l’etapa en què l’església de Sant Pau
està en mans de l’orde templer (Fase 5b).
5b. Les reformes de l’església i les noves construccions sota domini de l’Ordre del Temple (segles XII – XIII)
Les excavacions van permetre documentar
una ampliació dels peus de la nau
romànica efectuada cap a la segona meitat
del segle XIII, configurant l’edifici que
coneixem avui en dia. Així mateix, es va
detectar l’amortització del conjunt de sitges
de l’interior de la nau, que van ser
reomplertes amb runa, terres i material
ceràmic, destacant algunes monedes de
Jaume I, al llarg del segle XIII. En aquesta
fase, la porta lateral d’accés a l’església
romànica ubicada al mur de migdia és
tapiada i se n’obre una de nova al nou mur
frontal de ponent, amb dos arcs de mig
punt en degradació, la qual és l’actual
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 56
accés. També s’identifica al mur de
tramuntana una porta tapiada, que ens fa
pensar en l’existència d’altres edificacions
annexes adossades al costat nord del
temple en aquestes centúries. Cal tenir en
compte, que és durant aquesta fase, entre
el segle XII i XIII, que Sant Pau de Riu-sec
esdevé comanda templera, concretament
l’any 1143 és lliurada a l’ordre del Temple
pel comte de Barcelona Ramon Berenguer
IV, i és molt possible que aquestes obres
de reforma hi estiguessin relacionades.
Per altra banda, durant aquesta fase també
coneixem l’existència a nivell de fonaments
d’una gran construcció de planta quadrada
amb potents murs perimetrals de més d’un
metre d’amplada, situada al costat nord de
l’edifici de la rectoria i estenent-se
parcialment sota seu.
Detall dels fonaments de la possible construcció
d’època templera
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
Aquests gran edifici només ha estat
excavat i delimitat parcialment en el seu
costat oest durant la campanya de 2008,
de manera que gran part de l’estructura
s’estén cap a zones no excavades del
camp de davant la rectoria. El material
associat als estrat interiors d’aquesta
construcció, també excavats només a nivell
superficial, ofereixen una cronologia dins el
segle XII i XIII, sense que per ara en
coneguem la seva estructura completa ni la
seva funcionalitat.
Interior de l’església amb l’ampliació corresponent al periode templari. Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 57
FASE 6. ÈPOCA BAIXMEDIEVAL (segles XIV-XV): La parròquia i els masos Durant aquest període es detecten pocs
canvis a l’edifici de l’església, i tant sols es
constata la intensa ocupació de l’espai de
necròpolis i la presència d’algunes sitges i
retalls amb murets de pedra seca al sector
sud de la sagrera.
El 13 d’octubre de 1307, després de dures
confrontacions amb el Papa i el rei de
França Felip el Formós, es produeix l’arrest
del Gran Mestre dels templers, Jacques de
Molay, i de més de 140 cavallers templers
a França; aquest serà l’inici d’un llarg
procés que culminarà amb la disolució final
de l’ordre l’any 1312 i el repartiment dels
bens patrimonials entre les diferents
corones europees on s’havien establert i
l’ordre dels Cavallers Hospitalaris. Com a
conseqüència d’aquests fets, Sant Pau de
Riu-sec va passar a pertànyer a l’ordre dels
cavallers de Sant Joan de Jerusalem
segurament en una data al voltant del
1312, moment en que es configura el
Priorat de Catalunya de l’ordre dels
Hospitalers. Tot i això, va quedar en mans
dels Cavallers Hospitalaris per un breu
període, ja que l’any 1325 passà a la
senyoria de Sabadell, i finalment l’any 1471
la quadra de Riu Sec és incorporada al
municipi de Sabadell.
És durant aquesta fase, que tenim
constància de l’existència d’alguns masos
dins el terme parroquial, entre els segles
XIV i XV. Cal suposar però que aquests
nuclis d’explotació agrícola ja existirien
amb anterioritat, configurant l’hàbitat
dispers de tipus rurals que explotaria les
terres de la parròquia.
Per una banda tenim la masia de Can
Borrell, situada a uns cent cinquanta
metres en línia recta de l’edifici de
l’església de Sant Pau, i de la que en tenim
constància escrita ja al segle XV i de la que
se’n conserva tota la seva construcció amb
diferents refermes estructurals fetes entre
el segle XVIII i XIX (fitxa 79-D1). També
tenim la masia o Torre de Sant Pau, que és
un edifici conservat en alçat del segle XVI
(fitxa 601-D1), i un xic més allunyada de
l’església tenim la masia de Can Diviu-
Torre Gorina, amb un edifici actual d’època
contemporània datat el 1880, però que es
localitza en un indret on anteriorment es
documentà una masia citada d’ençà el
segle XV, amb diferents esments al llarg
del temps, com a Mas Bonet, Mas Lledó,
Mas Diviu, etc. (fitxa 602-D1).
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 58
FASE 7. ÈPOCA MODERNA (segles XVI-XVIII): l’església i la construcció de la rectoria
Durant el segle XVIII es construeix la casa
rectoral de Sant Pau de Riu Sec, edifici
neoclàssic de cos quadrat adossat al costat
de tramuntana de l’església, que es
finalitza el 1798, i que és l’edifici que tenim
avui en dia. És molt possible que en aquest
espai ja existís alguna construcció
precedent o una primitiva rectoria d’època
medieval, tal com insinua la presència de
dues antigues portes tapiades obertes en
el mur de tramuntana, les quals
comunicarien amb un espai edificat anterior
a la gran casa rectoral del segle XVIII.
La rectoria i el conjunt del jaciment arqueològic.
Fotografia: I. Alvarez – Ajuntament de Sabadell
Per altra banda, es fan petites reformes a
l’interior de l’església: es construeix un cor
sobre la porta d’entrada de la façana oest,
s’obre una capella lateral, es tapia la porta
de la paret nord, s’obre una porta sota el
cor que comunica l’església amb la
rectoria, es tapien algunes finestres, es
transforma la porta d’accés al campanar, i
es construeix una trona per la predicació,
es canvia el paviment per un de cairons,
s’arrebossen totes les parets, es
construeixen alguns bancs adossats als
murs, s’obren fornícules i armariets a
l’absis, es cega la finestra central de l’absis
i s’hi col·loca un retaule
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 59
FASE 8. ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
(segles XIX-XX): la desaparició de la
parròquia
Aquest conjunt medieval va tenir continuïtat
fins a finals del segle XIX amb la
consolidació de la parròquia i la quadra de
Sant Pau de Riu-sec. Tanmateix, l’any
1851 va ser suprimida com a parròquia, i
tota l’activitat litúrgica va caure en
decadència a partir de la segona meitat del
segle XIX, moment en que passà a
dependre de la parròquia de Sant Feliu de
Sabadell.
Corresponent a aquest període es van
documentar a l’interior de la nau durant les
excavacions dels anys vuitanta, tres
enterraments en taüt de fusta i tomba en
fossa amb volta feta de rajols, que
correspondrien als darrers rectors de la
parròquia, entre finals del segle XVIII i el
1851 en què desapareix com a parròquia.
A inicis del segle XX, l’església passa a
mans privades, i sembla que durant tot
aquest temps, pateix un gran
abandonament. Després de la guerra civil
(1936-1939), la rectoria és recuperada i
transformada en habitatges familiars.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 60
2.3- EL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC EN EL
CONTEXT ROMÀ I MEDIEVAL
INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT
ARQUEOLÒGIC DEL POBLAMENT
D’ÈPOCA ROMANA I D’ÈPOCA
MEDIEVAL AL VALLÈS
Avui en dia, el poblament d’època romana,
visigòtica i altmedieval a la depressió
prelitoral pot ser conegut i estudiat gràcies
a l’arqueologia i a l’excavació de grans
superfícies i de jaciments en extensió,
especialment al territori del Vallès i al terme
de Sabadell. En alguns casos, es tracta de
jaciments ja coneguts d’antic, on s’hi han
realitzat excavacions arqueològiques
pioneres ja a partir d’inicis del segle XX, i
en d’altres casos es tracta d’excavacions
més recents, realitzades els darrers vint
anys i motivades per la dinàmica dels
projectes urbanístics. Tot i així, gran part
d’aquestes intervencions i jaciments
romanen encara inèdits i pendents d’estudi
en gran part. Així mateix, tampoc
existeixen programes de recerca i d’estudi
de conjunt d’aquests jaciments i el seu
territori entre l’època romana republicana i
imperial i l’antiguitat tardana i el període
altmedieval.
Amb tot, i pel què fa al període romà inicial,
podem constatar al Vallès i a Sabadell el
pas del principal traçat de la via romana
que unia Roma amb Cadis, la coneguda
Via Augusta. Aquesta via de l'interior pot
ser datada, en el seu traçat primigeni, a
l'època republicana, tot i que es detecta
una profunda i sistemàtica remodelació de
tot el seu recorregut duta a terme per
l'emperador August, dins un context de
reestructuració territorial ampli, que s'ha
datat en el decenni 16/6 aC (Mayer-Rodà,
1997). En el seu recorregut al pas pel
Vallès, aquesta via enllaçava, segons les
fonts itineràries, tres o quatre mansiones
diferents: Semproniana i Praetorium
(identificades a la zona de l'actual
Granollers/Parets i la Roca del Vallès),
Arragone (identificada a la zona del
santuari de la Mare de Déu de la Salut de
Sabadell) i Ad Fines (identificada a l'actual
Martorell). Així, pel que fa al tram concret
que creua el territori del Vallès, aquest
sabem que vindria de Sant Celoni, per
Llinars i la Roca, passant per Parets,
Sabadell, Sant Quirze, Ca n’Ametller/Sant
Llorenç de Fontcalçada a Sant Cugat, sud
de Rubí i Castellbisbal, per anar a
travessar el riu Llobregat pel pont del
Diable a Martorell (Mayer-Rodà, 1984 i
1997) (Pallí, 1985) (Estrada, 1997). Tot i
així, es desconeix per on discorria
físicament gran part d’aquest traçat, atès
que no disposem, per ara, de cap tram
conservat o, si més no, identificat amb
certesa.
Així doncs, segons aquest itinerari ha estat
possible plantejar el pas d'aquesta via per
l'actual ciutat i terme de Sabadell,
travessant longitudinalment d’est a oest el
terme municipal i creuant just pel mig
l’actual nucli urbà. Aquesta via passaria per
la vil·la romana de la Salut, tot baixant des
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 61
de la serra de Sant Iscle, creuaria el riu
Ripoll a l'indret del pont de la Salut i
s’enfilaria per la riba dreta fins assolir el pla
on s’emplaça l’actual ciutat de Sabadell.
Les primeres restes que es van identificar a
Sabadell atribuïbles a aquest tram de la via
Augusta van ser localitzades després de
les riuades de l'any 1962, en el marge de la
riba dreta del riu Ripoll passat el pont de la
Salut, a escassos metres del portal de la
planta baixa del molí d'en Torrella. En
aquest punt l’efecte de les riuades va
deixar al descobert la seqüència
estratigràfica en secció del camí de Caldes,
on hi havia diverses capes o nivells
superposats. En el nivell més inferior,
sobre la terra verge, hi havia un gruix de
paviment de picadís, construït amb morter i
petits fragments de terrissa d'època
romana, entre ells trossos de tegulae i de
dòliums (Subirana, 1979).
Posteriorment, l’any 1999, amb la
realització d’una intervenció arqueològica
puntual la riba esquerra del riu Ripoll a
l’indret del pas de l’antic camí de Caldes,
es localitzà per sota dels nivells del camí
un gran retall antròpic amb una consistent
preparació de còdols en el seu interior.
Aquestes restes han estat proposades com
a possibles vestigis del rudus inferior d’un
malmès tram de la via romana al seu pas
pel riu Ripoll mitjançant gual (Roig, 2022).
Cal tenir en compte que aquestes restes es
troben localitzades entre el que seria el
tram de baixada de la vila romana de la
Salut i el tram de pujada al pla de Sabadell.
ELS JACIMENTS D’ÈPOCA ROMANO-
REPUBLICANA
Corresponent al període romà republicà,
entre el segle II i I aC., a Sabadell tant sols
comptem amb els importants jaciments de
la Salut i de Sant Pau de Riu-sec, aquest
darrer excavat recentment i en gran part
inèdit. Aquests dos jaciments tenen
continuïtat al llarg de l’època romana plena
o època romana imperial, durant els segles
I i III dC., moment en que queden
abandonats. Es tracta d’explotacions
agrícoles de tipus residencial i productiu,
amb una economia bàsicament cerealística
i de cultiu de la vinya per a la producció de
vi.
La vil·la romana de la Salut és un jaciment
conegut ja des de principis del segle XX
gràcies a les primeres excavacions de
1912-1916 i 1931-1949, ha estat
darrerament, i després de molts anys
d’oblit, objecte de diverses intervencions
arqueològiques entre 2002 i 2006.
Aquestes han aportat noves dades
estratigràfiques i informacions científiques
que permeten completar el coneixement
del jaciment després de noranta anys
(Roig, 2007).
En aquest línia, disposem de força
bibliografia sobre el jaciment romà, amb
alguns estudis dels historiadors locals ja
des de finals del segle XIX en què es donà
a conèixer el jaciment. Serà especialment a
partir de la dècada dels anys cinquanta del
segle XX, després de les excavacions de
Joan Vila Cinca (1912–1916) i Vicenç
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 62
Renom (1931–1949), que es generen
estudis més especialitzats i interpretacions
històriques del conjunt. Aquestes
interpretacions estaran enfocades en la
identificació i associació de les restes
romanes de la Salut amb la Arragonem
mansio de la Via Augusta. Ja a la dècada
dels anys 1970-1980 tenim un seguit de
treballs especialitzats centrats en l’estudi
concret de determinats materials
arqueològics del jaciment com ara les
ceràmiques sigil·lades hispàniques i les
àmfores (Vila, 1914 i 1927) (Mas, 1944 i
1949) (Renom-Mas, 1950) (Renom, 1961)
(Roca, 1978) (Subirana, 1979) (Mayer-
Rodà, 1984) (Roig, 2002 i 2007).
Imatge presa durant les intervencions a principis del segle passat. Fotografia: J. Vilatobà – Arxiu Històric de Sabadell Així doncs, les diverses excavacions
arqueològiques fetes a l'entorn del santuari
de la Mare de Déu de la Salut, han
testimoniat l'existència d'un important
jaciment d'època romana, identificat com
una vil·la de tipus rural. Tanmateix, tot i que
el coneixement que tenim d’aquesta vil·la
és força complet, gran part del jaciment
roman encara per excavar.
Aquesta vil·la sabem que va ser fundada en
època republicana cap a la primera meitat
del segle I aC sobre un indeterminat
assentament ibèric precedent, i sembla que
va perdurar fins a les darreries del segle II
dC o inicis del segle III dC. D'aquesta
destaca una considerable pars rustica,
dedicada a la producció i comercialització
de vi laietà, amb una àmplia àrea de
magatzem amb una seixantena de dòlies,
un gran forn de producció d’àmfores
tarraconenses del tipus Laietana 1 i tres
forns més de ceràmica comuna i sigil·lada
hispànica.
Detall de la darrera campanya d’excavació a La Salut Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l. Així mateix, també destaquen les restes de
la pars urbana o residencial, de la que
podem identificar una àrea de banys amb
presència d’una gran piscina central o
natatio i dues piscines més petites de quasi
dos metres de fondària, connectades per
una canal principal de desguàs de més de
15 metres de llargada. Per altra banda,
destaca una estança pavimentada amb un
mosaic de tessel·les blanques i negres
amb la figura de Neptú acompanyat d’una
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 63
sirena o tritonessa, i amb un sòcol
d’aplacats de marbre a les parets. Tota
aquesta obra forma un conjunt
constructivament unitari bastit en un mateix
moment, entre finals del segle I aC. i
principis del I dC., després de preparar
l’indret i efectuar diversos anivellaments de
terres.
Detall de la figura de Neptú en el moment de la seva excavació. Fotografia: V.Renom – Arxiu Històric de Sabadell.
Figura de Neptú amb tritonessa
Fotografia: V. Renom – Arxiu Històric de Sabadell.
Així mateix, cal tenir en consideració la
troballa, durant les diferents intervencions
arqueològiques, de restes de suspensura,
pilae, tubuli i tegula mamata, escampades
per tota l’àrea del jaciment i en especial a
les proximitats de l’hostatgeria. Tots
aquests elements estan estretament
relacionats amb els paviments
sobreelevats i el sistema de calefacció
subterrània (hypocaustum) de les termes, i
ens permeten confirmar realment
l’existència d’uns banys a la vil·la de la
Salut.
Aquest centre productor i residencial de la
vil·la romana de la Salut és possible
relacionar-lo amb el pas de la Via Augusta
per aquest indret i, fins i tot, atribuir-lo a
una de les parades del seu recorregut, la
Mansio Arragone, que apareix esmentada
en els itineraria del vasos apol·linars de
Vicarello (Itàlia) que es poden datar cap al
canvi d'era, així com en d’altres fonts
itineràries romanes.
Així, un cop analitzades totes les dades i les
informacions existents al respecte, creiem
que aquesta associació entre l’assentament
romà de la Salut i l’Arragone mansio de la
Via Augusta, està suficientment
contrastada. D’una banda, per la mateixa
evidència i entitat de les restes romanes i,
ja de forma del tot concloent, per
l’existència de la nombrosa documentació
escrita altmedieval i la toponímia. D’aquesta
manera, és del tot significativa la
perdurabilitat i la fossilització del topònim
antic Arraona en el mateix indret concret del
seu emplaçament geogràfic.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 64
Així ha estat possible rastrejar en els
documents d’època altmedieval les
diferents cites al terme d’Arraona (949,
termino Arraone i 961, termine de Arrahona)
i a les dues entitats de poder feudal, el
castell d’Arraona (1049, castrum de
Arrahona) i la parròquia d’Arraona (1007,
parroquia de Rahona i 1024 la parroechia
S. Felici de Arrahona), i identificar-los amb
els seus corresponents emplaçaments
físics, els quals es troben rodejant el punt
central de la vil·la romana de la Salut.
Pel què fa a la vil·la romana de Sant Pau
de Riu-sec, situada a l’extrem sud del
terme, els darrers treballs arqueològics
desenvolupats entre els anys 2007 i 2008
han posat al descobert un important i
extens jaciment amb una gran quantitat de
restes arqueològiques corresponents a
diferents períodes històrics. La seqüència
cronològica abasta des d’època romana
republicana (segle II-I aC.) fins a època
moderna i contemporània (segles XVI-XIX),
passant per les etapes altmedievals i
baixmedievals (segles IX-X al XV), amb
pràcticament dos mil anys d’evolució
històrica en el mateix emplaçament. No
ens estenem més en aquest capítol, ja que
donem hem donat informació detallada en
els capítols anteriors.
ELS JACIMENT D’ÈPOCA ROMANO-
IMPERIAL
Pel que fa al període alt imperial romà,
entre els segles I i III dC, ja disposem de
més jaciments al terme de Sabadell i al
territori del Vallès i la depressió prelitoral
en general. Per una banda, tenim que els
dos importants jaciments republicans
precedents de la Salut i de Sant Pau de
Riu-sec continuen vigents i en
funcionament, amb certes transformacions
i remodelacions de les seves estructures.
Per altra banda, detectem l’aparició de
nous jaciments, del tipus vil·la romana
residencial i productiva, com ara els casos
de Can Feu, Castellarnau i Can Bonvilar,
tots ells excavats parcialment al terme de
Sabadell. A la resta del Vallès destaca la
vil·la romana de Can Tarrés a la Garriga,
amb una important zona de banys
excavada.
La vil·la romana de Can Feu es troba
emplaçada en un paratge arqueològic més
extens i complex, situat al límit del terme
de Sabadell amb Sant Quirze del Vallès, i
conegut com a Bòbila Madurell-Serrat de
Can Feu-Can Gambús, on es detecta
l’existència de jaciments arqueològics des
de l’època neolítica fins a l’època medieval.
Les primeres referències sobre el jaciment
romà de Can Feu són de principis del segle
XX, amb la troballa puntual de ceràmiques
romanes. A partir d’aquest moment s’han
anat desenvolupat diverses actuacions
arqueològiques al jaciment, destacant la
gran excavació feta en extensió entre els
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 65
anys 1987 i 1988 (Martínez-Folch-Casas,
1988).
El precedent immediat d’aquesta vil·la
romana el tenim en un assentament
d’època ibèrica del segle III aC. representat
per un nombrós grup de sitges de grans
capacitats, que ens indica una producció
agrària elevada amb un important cultiu de
cereal. Pel què fa a la vil·la romana, que
abasta una superfície de 520 m2, sembla
que va ser fundada cap al darrer terç del
segle I aC, i va perdurar al llarg del segle I i
II dC. En coneixem força bé la seva part
rústica i productiva amb uns sectors
destinats a tasques industrials, bàsicament
a la producció de vi i de ceràmica,
especialment àmfores.
Detall del cunniculus de Ca’n Gambús
Fotografia: J.Roig – Arrago, s.l.
A grans trets, s’han observat dues fases
cronològiques i constructives diferenciades:
la primera va del any 10/15 aC fins al 50
dC, moment en que la vil·la estava formada
per un edifici de planta rectangular, un
magatzem de dolia, un àmbit subterrani i
dos forns. La segona fase, que aniria des
dels anys 50 al segle II dC, ve marcada per
una transformació de les dependències de
l’edifici principal. Es construeixen més
estances, un gran dipòsit o cup destinat a
la decantació del vi, es desplaça el
magatzem de dolia, s’inutilitza l’àmbit
subterrani i es construeixen dos forns més
de producció de ceràmica.
Aquestes estructures de caràcter industrial
i de transformació agrària ens parlen d’una
economia basada en la producció de vi
durant el segle I (magatzem de dolia i cup
de vi), que es transportava en àmfores
vinàries produïdes en el mateix indret, com
indiquen el forns de ceràmica documentats
i les nombroses restes d’àmfora tipus
Pasqual i Dressel 2/4 localitzades en els
testers. A partir dels anys 50 dC. s’observa
com la producció d’àmfora vinària perd
pes, tot i que l’activitat terrissera continua,
amb un ritme molt més reduït, i ara
orientada a l’elaboració de ceràmiques de
cuina d’us domèstic (gerres, plats, bols,
olles) i material de construcció (tegulae i
maons).
Pel què fa a la vil·la romana de
Castellarnau, les primeres notícies
d’aquest jaciment situat a l’oest del terme,
es remunten a l’any 1935 amb la troballa a
la zona de restes que abasten des de
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 66
l’Edat del Bronze fins a l’època romana,
com ara un paviment romà, una sitja i
pedres de molí. Malauradament, part
d’aquest jaciment fou malmès entre els
anys 70 i 80 del segle XX. Així, l’any 1997
amb motiu de l’ampliació de la urbanització
de Castellarnau es porta a terme
l’excavació de diverses estructures de la
part productiva de la vil·la romana
(Artigues-Rigo, 2002).
En un primer moment, que es correspon al
segle I aC, es localitzen tant sols dues
sitges puntuals. Són més nombroses les
restes atribuïbles als segles I-II i III dC, en
que es documenten diversos àmbits
construïts i semiexcavats al terreny, pous,
sitges, encaixos de dolia i altres retalls
relacionats amb maquinaries agrícoles i un
forn. Elements tots ells indicatius d’una
àrea de treball de la vil·la romana.
Tanmateix, gran part d’aquest jaciment,
especialment la part residencial de la vil·la,
és encara desconegut.
ELS JACIMENTS D’ÈPOCA ROMANO-
BAIXIMPERIAL
En aquest període, immers ja en plena crisi
del món romà i dins l’etapa de les invasions
germàniques, observem com les vil·les
precedents de la Salut, Sant Pau de Riu-
sec i Can Feu, ja han estat abandonades al
llarg de les centúries anteriors, entre els
segles II i III dC, sense presentar cap tipus
de continuïtat d’ús immediat.
Per altra banda, detectem però, l’aparició
d’unes vil·les de nova creació amb unes
cronologies dels segles IV-V, emplaçades
en indrets diferents i de dimensions més
reduïdes, que tanmateix no coneixem en
profunditat. Es tracta dels jaciments del
Poble Sec i del Pla d’Antena/Sant Nicolau
d’Arraona al terme de Sabadell, i les vil·les
de Can Solà del Racó a Matadepera, Can
Palau a Sentmenat i Plaça Major de
Castellar del Vallès. D’aquesta manera,
també podem observar, de forma molt
incipient però, una certa continuïtat de
poblament en els indrets de Castellarnau i
de Sant Pau de Riu-sec, amb
remodelacions i transformacions puntuals
de les seves estructures.
En el cas de Sant Pau de Riu-sec, s’ha
identificat, a nivell d’hipòtesis, una possible
església o capella paleocristiana en un
moment imprecís del segles IV-V dC, que
readapta una estança construïda de la vil·la
romana (Roig-Roig, 1996-97). Es tracta
d’una àmbit de planta rectangular situat
curiosament a l’interior de l’església
romànica de Sant Pau, que presenta un
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 67
banc corregut de forma semicircular, amb
evidents similituds i paral·lelisme amb els
bancs presbiterials o bema siríac, i amb
una base o pilar central a manera de suport
de la mesa d’altar. Tanmateix, aquesta
proposta resta pendent de confirmació
arqueològica definitiva.
Per altra banda, tenim la vil·la del baix
imperi del Pla d’Antena/Sant Nicolau
d’Arraona amb les restes d’una possible
església paleocristiana, que és coneguda
molt parcialment. Es troba situada dalt del
pla de l’actual capella de Sant Nicolau,
arran del marge esquerra del riu Ripoll.
Coneixem l’existència de restes de parets
fetes de pedra i morter, paviments d’opus
signinum i sitges romanes, aparegudes a
l’interior i al voltant de la capella durant les
excavacions dels anys 50 i 70 del segle
XX. A partir dels materials recuperats,
ceràmica i restes d’àmfores, s’ha plantejat
una datació dins el baix imperi, entre els
segles IV i V, no descartant, però, una
cronologia anterior.
Per altra banda, damunt les restes
romanes, i segurament aprofitant algunes
estructures, es documenta part d'una
necròpolis de l’antiguitat tardana associada
a alguns murs que podrien correspondre a
un edifici paleocristià amb funcions
funeràries, entorn als segles V-VII dC. Tot
el conjunt mostra símptomes de continuïtat
al llarg del període visigòtic, amb la
presència d'enterraments d'aquesta època
entorn a l'edifici de l'església, consistents
en fosses emmarcades per grans còdols i
cobertes amb lloses i tombes de tegulae. El
total de tombes localitzades en les
diferents excavacions supera la vintena
(Roig, 1999).
Les restes de la vil·la del baix imperi del
Poble Sec es troben emplaçades a ponent
de la ciutat de Sabadell, ja dins el terme de
Sant Quirze del Vallès, a tocar de
l’autopista. Es tracta de la pars rústica
d’una vil·la romana coneguda parcialment,
amb restes d’una premsa de vi o d’oli, i
amb un magatzem de 31 dolia associat.
Així mateix, es documenta un forn de
producció de ceràmiques grolleres de cuina
(olles i cassoles) i de comunes oxidades
(gerrets i gerres). A les rodalies es van
documentar dos enterraments fets en
tomba de tegulae. Les ceràmiques fines, la
vaixella de taula i el material de vidre
proporcionen una datació pel funcionament
del conjunt de la part productiva de la vila
durant el segle IV, amb un abandó cap a la
primera meitat del segle V. No es
documenten estructures posteriors ni
continuïtat de poblament, així com tampoc
la zona residencial (Barrasetas-Carbonell-
Martínez, 1993).
Pel què fa a la vil·la romana de
Castellarnau, també coneixem algunes
restes corresponents a l’etapa del baix
imperi, entre el segle IV i V dC. Es tracta
de diverses estructures atribuïbles a la
seva part rústica, vinculades a una activitat
industrial i productiva destinada,
bàsicament, a la elaboració de material
constructiu ceràmic. Per una banda, es va
localitzar part d’una habitació rebaixada,
consistent en un gran retall rectangular
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 68
excavat al terreny natural que presentava
una rasa central a l’interior, amb un
basament de pedra, a manera de suport, i
cinc forats de pal en un dels costats. S’ha
relacionat amb algun tipus de maquinària
de tipus agrícola o artesanal. Així mateix,
també es documenten algunes sitges, un
pou i restes parcials d’algun fonament, així
com un enterrament aïllat fet en tègules.
Amb tot, destaca la localització d’un sector
productiu amb dos forns circulars
comunicats per un passadís, destinats a la
cocció de material constructiu, bàsicament
teules i potser també grans gerres tipus
dolia. Aquesta àrea està localitzada a
l’extrem sud del jaciment, allunyada de la
part residencial i les zones d’habitació, que
no s’han localitzat.
Aquests dos forns disposaven d’una gran
rampa d’accés d’uns vuit metres de
llargada i presentaven una estructura
integrada per tres parts, amb una boca de
càrrega i alimentació, on es faria el foc, una
cambra de combustió inferior, i una cambra
de cocció superior, que no conservava el
seu alçat, però si part dels elements de
suspensió i suport de la graella, consistents
en dos arcs fets de maons. El primer forn
era de majors dimensions, amb un
diàmetre d’uns 3’40 metres, i el segon forn
era més petit amb un diàmetre d’uns 2’70
metres. És possible que aquests forns
corresponguin a dos moments de
funcionament diferents i successius, de
manera que quan el primer forn queda
inutilitzat se’n obre un altre a continuació.
Tanmateix, també existeix la possibilitat
que haguessin funcionat alhora (Artigues-
Rigo, 2002).
ELS JACIMENTS DE L’ÈPOCA
TARDANA O ÈPOCA VISIGÒTICA
Durant aquest període de domini visigot de
la Tarraconense romana s’observa un
canvi radical dels assentaments i l’aparició
d’un nou patró de poblament. Aquesta
transformació dels llocs d’habitació i el
canvi d’explotació del territori durant
l’antiguitat tardana, entre els segles VI i
VIII, és del tot evident en el cas del Vallès i,
per extensió, al terme de Sabadell. Aquest
període, és avui en dia un camp d’estudi
nou i inèdit, que gràcies a les darreres
excavacions i recerques en curs s’està
començant a clarificar. D’aquesta manera,
es detecta i es confirma ja, l’abandó
definitiu de les vil·les romanes baix
imperials com a llocs de producció i de
residència i com a models d’explotació
agrícola, i es constata, així, l’aparició dels
primers poblats pagesos (Roig, 2008).
Al terme de Sabadell, tenim l’important
jaciment d’època visigòtica i poblat agrícola
de Can Gambús 1, datat als segles VI-VIII
dC, que esdevé, ara com ara, un dels
vilatges de l’antiguitat tardana més complet
que tenim a Catalunya. Aquest jaciment,
excavat en la seva totalitat, es troba situat
al límit sudoest del terme, just a tocar de
l’autopista i la localitat de Sant Quirze del
Vallès. Presenta una extensió considerable
de quasi dues ha., i es caracteritza per un
poblat de cabanes i construccions fetes de
material perible, fusta i tàpia. Presenta un
total de 293 estructures arqueològiques, de
les que destaquen deu grans retalls
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 69
subterranis tipus cabana amb restes de
llars de foc i forns de pa domèstics, una
àrea de premsat amb dos dipòsit pel vi i els
encaixos de les gerres, un total de 233
sitges per l’emmagatzematge de cereal, i la
necròpolis associada amb 35 tombes en
fossa i coberta de lloses. El material
arqueològic localitzat en aquest jaciment és
molt abundant, amb ceràmica de cuina i
d’emmagatzematge (olles, cassoles,
gerres), vaixella de vidre (plats, bols i
copes) i material de ferro i bronze, amb
eines de tipus agrícola, ganivets i cullerots
de cuina i esquellots pel bestiar. Així com
també elements d’ornament personal, com
ara anells, braçalets i sivelles (Roig, Coll,
2007) (Roig, 2008).
Per altra banda, al terme de Sabadell,
tenim també restes parcials d’altres
assentaments i poblats de l’antiguitat
tardana amb aquestes mateixes
característiques a la zona de la Salut, a
Torre Romeu/Can Roqueta i al Pla
d’antena de Sant Nicolau, amb presència
de sitges per a l’emmagatzematge de
cereal i estructures de producció agrícola,
com ara dipòsits per al vi.
ELS JACIMENTS D’ÈPOCA
ALTMEDIEVAL I DE L’ORDRE DEL
TEMPLE
Pel què fa al període de invasió i domini
islàmic dels territoris de l’actual Catalunya,
ocorregut durant la primera meitat del segle
VIII, poques coses sabem i podem dir
sobre el poblament al territori de Sabadell.
Els jaciments són pràcticament inexistents i
les dades arqueològiques són tant
escasses que no ens permeten fer-nos una
idea coherent dels assentaments i dels
llocs d’habitació d’aquest període.
Per altra banda, i pel que fa al període
immediatament posterior de domini
carolingi de la Catalunya Vella, i en concret
del territori de Barcelona i del Vallès, les
restes arqueològiques i els jaciments ja són
un xic més nombrosos. Al terme de
Sabadell constatem l’aparició de petits
assentaments pagesos amb agrupacions
de sitges, encara poc definits però, i que es
troben situats a les parts altes de les
carenes rodejats de camps de cultiu, i que
es desenvoluparan al llarg dels segles IX i
X. Es tracta concretament dels jaciments
de Can Gambús 1, amb prop d’una
dotzena de sitges, Sant Pau de Riu-sec
amb divuit sitges i un conjunt de tombes
antropomorfes, Can Roqueta II amb un
total de vint-i-nou sitges i l’assentament de
Torrebonica, aquest darrer ja al terme de
Terrassa (Roig, 2008).
Aquests assentaments presenten indicis
d’activitats agrícoles i ramaderes, així com
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 70
també metal·lúrgiques i artesanals,
destinades a un autoconsum. En aquests
poblats es localitza un tipus de ceràmica
eminentment funcional, de cuina i d’ús
domèstic, de pastes negres i taronges amb
acabats espatulats, amb presència
exclusiva d’olles, gerres i sitres. També es
documenten eines i estris de ferro, així com
molins manuals rotatoris.
A vegades, en aquests assentaments es
documenta la presència de necròpolis de
tombes antropomorfes i l’aparició ja de
petites esglésies preromàniques de tipus
funerari al segle X, que en algun cas, i ja
posteriorment, esdevindran parròquies
entrat el segle XI. Al terme de Sabadell,
tenim el cas de l’església preromànica de
Sant Iscle de la Salut i de l’església de
Sant Nicolau d’Arraona (abans Sant Feliu),
que conserven en alçat gran part dels
edificis preromànics, amb una petita nau
única i absis rectangular, i murs fets de
pedra i morter amb opus spicatum. Així
mateix, i dins d’aquest grup de temples
altmedievals tenim les esglésies de Sant
Pau de Riu-sec, Sant Julià d’Altura i Sant
Vicenç de Jonqueres. En molts casos, amb
presència abundant de tombes
antropomorfes dels segles IX-X, tant
d’individus infantils com adults.
Tot aquest procés d’organització del
poblament i del territori d’època altmedieval
al Vallès, queda doncs consolidat amb la
instal·lació de castells i la xarxa
d’esglésies, que ja definiran termes
castrals i parroquials propis, constituint així
els exponents clars dels estaments laic i
eclesiàstic que caracteritzen ja el inici del
feudalisme. En el cas del terme de
Sabadell, tenim el castell d’Arraona i la
parròquia de Sant Feliu d’Arraona, com a
model d’aquests poders feudals, ambdós
situats a la terrassa esquerra del riu Ripoll
a llevant del terme, i amb importants
jaciments en el seu subsòl encara
pendents d’excavació. Així mateix, Sant
Pau de Riu-sec esdevé un model de
parròquia rural altmedieval amb un terme
adscrit i amb el control d’un determinat
nombre de masos que exploten les seves
terres i en generen unes rendes.
És doncs, en aquest context de feudalitat,
que sorgirà la vila de Sabadell al llarg del
segle XI, com a vila de mercat instigada
pels poders locals, i generada a l’entorn de
la sagrera de Sant Salvador, just al centre
del nucli històric de la ciutat de Sabadell.
Per altra banda, i pel què fa al període
medieval ple fins a la baixa edat mitjana,
entre els segles XII-XIII i XIV-XV, sabem
que Sant Pau de Riusec va passar al
domini de l’Ordre del Temple l’any 1143,
en una cessió feta per Ramon Berenguer
IV. Després de quasi cent setanta anys de
domini, en extingir-se l’ordre en el llarg
procés d’enfrontament amb la Corona
francesa, entre els anys 1307 i 1309, la
jurisdicció passa als cavallers Hospitalaris
de Sant Joan de Jerusalem probablement
en una data al voltant del 1312, encara que
aquests ja havien abandonat la possessió i
el domini el 1325, en que passà a
dependre de la senyoria de Sabadell. L’any
1471, en un dels privilegis concedits a la
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 71
vila de Sabadell per Joan II, es va
confirmar aquesta incorporació de la
quadra de Riusec
A Catalunya la primera data que coneixem
de la presència i la introducció de l’Ordre
del Temple és la donació del castell de
Granyena feta per Ramon Berenguer III,
comte de Barcelona, el 1132. A partir
d’aquest moment, els templers
començaran a formar les primeres
comunitats que serien la base de les
futures comandes. Les cases principals
són: Masdéu, Miravet, Montsó, Gardeny,
Barberà, Barcelona (que és la mateixa que
la casa del Vallès), Orta i Aiguaviva.
L’Ordre del Temple donarà recolzament en
la lluita contra els infidels de la Península
Ibérica, encara que no serà fins al 1143,
després del testament del rei d’Aragó
Alfons “el Bataller” a favor dels ordres
militars, quan l’Ordre s’instal·la
definitivament a la Corona d’Aragó i dona
el seu suport efectiu en la conquesta del
territori. Així doncs, els templers es
dedicaran a la guerra i defensa de les
fortaleses de la frontera andalusina, però
paral·lelament, es dedicaran també a la
captació i a l’explotació de bens necessaris
per aconseguir els recursos que els
permetin continuar amb la seva tasca
principal, mantenir lliures i segurs els llocs
sants de Síria i Palestina perquè el
pelegrins puguin arribar-hi amb garanties.
D’aquesta manera prolifera la instal·lació
de cases i convents templers arreu del
territori català. Per altra banda, és
interessant la existència de la butlla Ea de
Luci III de l’any 1183, que faculta al templer
a tenir cementiris propis en els quals poder
enterrar els monjos de l’ordre i els seus
benefactors.
Actualment sabem que un dels primers
convents que el Temple instal·len a
Catalunya, entorn a l’any 1140, és la casa
de Palau-Solità, situada al Vallès
Occidental, formada per les antigues
parròquies de Santa Maria de Palau-Solità,
a la dreta de la riera de Caldes, i Sant
Genís de Plegamans, a l’esquerra. Era una
casa - granja fortificada des de la qual
s’administraven totes les possessions des
de el Pirineu, passant per Osona, fins al
Penedès.
D’aquesta manera, s’ha considerat que la
comanda de Palau del Vallès i la Casa del
Temple de Barcelona són una mateixa
comanda a efectes pràctics. Tanmateix, no
tenim obres monogràfiques ni estudis en
profunditat ni de conjunt sobre aquesta
comanda, així com tampoc de la resta de
cases, explotacions, propietats i convents
del territori.
Amb tot, tenim constància documental que
l’Ordre del Temple comença a rebre
donacions en terres al Vallès ja des de el
primer moment de la seva instal·lació al
territori català. La primera donació al Vallès
de la que en tenim coneixement és d’un
mas a Santa Perpetua de la Mogoda l’any
1135. A partir d’aquí, i especialment entre
els anys setanta i vuitanta del segle XII van
acumular un important nombre de
propietats, dins i fora del Vallès, que
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 72
sembla que seran administrades des de la
casa de Palau-Solità.
Cap a l’any 1282 la comanda del Vallès es
desplaça a Barcelona, i Palau de
Barcelona i Palau del Vallès seran la
mateixa casa, i les propietat del Vallès
seran administrades pel mateix preceptor,
que ara s’anomena “comanador de
Barcelona”. Tanmateix, les activitats a cada
lloc seguien essent diferents, més
enfocades a activitats mercantils a la ciutat
i de tipus agropecuari al camp.
La comanda de Palau va adquirir una gran
importància i prestigi, i aquest fet es fa
manifest amb el tracte que rep a l’any 1237
per part de Jaume I, que li atorga la carta
de protecció individual que només es va
concedir a quatre altres comandes de la
Corona d’Aragó (Gardeny, Saragossa,
Osca i València). També disposarà per
concessió reial del dret d’encunyació de
moneda, un cens anual pels “Alfunditi di
mari” (alfòndecs del mar), renda sobre el
roldor (producte molt empleat en la
indústria de la pell), i una part de la renda
de la lleuda i el quintar reial.
A la comanda barcelonina també destaca
l’activitat de banquers i financers que
negocien juntament amb els jueus, i
ambdues comunitats tindran un paper
decisiu en la prosperitat del país en aquest
moment. La casa de Palau es convertirà en
el banc més important de la ciutat de
Barcelona. Per altra banda, també
destaquen les activitats portuàries, els
mercaders que negocien amb Orient,
encara que hem perdut molta informació
sobre aquests aspectes, sens dubta el port
de Barcelona era un dels més importants
del Mediterrani. L’ordre també tenia
obradors i taules als mercats on podia
comercialitzar el seus productes
procedents de les explotacions agrícoles,
per exemple els mercats de Granollers i de
Sabadell.
La ubicació de la casa de Palau-Solità és la
característica d’una explotació agrícola.
L’antic edifici està situat a l’esquerra de la
riera de Caldes, en el terme de Santa
Maria de Palau-Solità, en el mas de Santa
Magdalena, on encara podem veure les
poques restes que ens queden de l’antic
edifici templer, la capella i la tanca de
pedra que encerclava el recinte. La capella
es una construcció molt senzilla de planta
rectangular i capçalera plana orientada a
l’est amb volta de canó (8.70 x 5 m).
Sembla que tenia altres construccions
adossades que avui s’han perdut, de
manera que el coneixement d’aquesta
comanda és molt parcial. L’obra de
l’església pot ser datada cap a mitjan del
segle XII, dels anys en els quals es va
establir la comanda.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 73
2.4- SINGULARITATS DEL JACIMENT DE SANT PAU DE
RIU-SEC
Les dades arqueològiques obtingudes fins
al present confirmen que Sant Pau Riu-sec
és un jaciment amb una seqüència
històrica i evolutiva àmplia, amb una
superposició en el mateix jaciment de varis
assentaments i diferents fases històriques,
amb una continuïtat de poblament,
pràcticament interrompuda, amb més de
2000 anys d’història fins pràcticament els
nostres dies.
Així mateix, és un jaciment que presenta
una continuïtat física amb la reestructuració
i readaptació de determinades estructures i
construccions al llarg dels segles, entre
l’època romana republicana (segles II-I aC)
i l’època medieval, moderna i
contemporània.
La transcendència científica del jaciment és
una valor afegit a la projecció i promoció de
Sant Pau de Riu-sec com a element
d’interès cultural i turístic. Són diversos els
aspectes que caldria destacar, uns de
caràcter intrínsec i d’altres exògens. Els
principals aspectes que permeten destacar
la rellevància d’aquest jaciment són:
• La unicitat del tipus de jaciment.
• La cronologia inicial relativament
antiga: inicis del procés de
romanització (època romana
republicana).
• La continuïtat directa i la connexió
física entre l’assentament romà
republicà i el romà imperial, amb
dues fases cronològiques
successives.
• La presència d’una comanda
templera amb la possibilitat que
s’hagin conservat estructures o
elements mobles corresponents al
període en que va esdevenir
establiment templari.
• La seqüència històrica i evolutiva
del jaciment amb més de 2000
anys d’ocupació i evolució històrica
en un mateix emplaçament.
• La localització en un punt
estratègic del procés d’ocupació i
romanització de la península
Ibèrica.
• La preservació de bona part de la
planta general del jaciment.
• Segellament de grans parts del
jaciment per potents nivells
d’incendi, rics en materials
arqueològics i elements poc
freqüents com la fusta
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 74
carbonitzada, que proporcionen
valuoses dades i un registre
arqueològic i estratigràfic intacte
molt útil pel coneixement de
l’assentament.
• La relativa bona conservació
d’algunes parts estructurals que
conserven un alçat suficient per
plantejar-ne la reconstrucció de la
volumetria arquitectònica, apta per
mostrar i ser explicada.
• La recuperació d’alguns béns
mobles i de les restes de elements
en fusta carbonitzada, útils de ferro
i vaixella de ceràmica excepcionals
per la seva singularitat i el seu
estat de conservació.
• La existència d’un element
patrimonial rellevant com és la
mateixa església de Sant Pau de
Riu-sec d’estil romànic, amb
diferents fases arquitectòniques i
elements estructurals singulars.
• La presència a escassos metres
d’una masia d’origen medieval,
Can Borrell, estretament
relacionada amb la parròquia de
Sant Pau de Riu-sec.
• Possibilitat de la reintegració,
patrimonialització i difusió
públiques de les estructures
intervingudes arqueològicament
degut a la preservació i relativa
bona conservació dels murs.
• Possibilitat de convertir-se en un
espai de formació universitària atès
la proximitat de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
• Esdevé un espai d’investigació
privilegiat degut a l’existència
d’institucions que promouen la
investigació patrimonial del període
romà, destacant l’Institut Català
d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 75
2.5- PARAL·LELS CONEGUTS
Pocs són els paral·lels que tenim per
aquest tipus de jaciment on s’aglutinen
tantes fases històriques i on se superposen
diferents assentaments successius, des de
l’època romana republicana, passant per
l’època altmedieval, fins a l’època moderna
i contemporània, amb més de 2000 anys
de seqüència històrica acumulada en un
mateix emplaçament.
Alguns exemples propers amb un tipus
d’ocupació semblant, per bé que no tant
ben coneguts, els podem trobar als
jaciments de la Salut i de Sant Nicolau
d’Arraona de Sabadell, on també es
detecten fases d’època romana
republicana i imperial, antiguitat tardana,
època medieval i època moderna i
contemporània de forma successiva, amb
la instal·lació d’una església altmedieval
posterior que esdevindrà parròquia.
Per altra banda, al territori de Catalunya i
concretament a la depressió prelitoral i al
Vallès, disposem d’un bon nombre de
jaciments d’època romana republicana i
d’època romana imperial que no presenten
cap mena de continuïtat ni d’assentament
posterior. Tanmateix, gran part d’aquests
jaciments no han estat excavats en llur
totalitat, de manera que el seu
coneixement és força parcial, i sovint tant
sols disposem de les parts rustiques i les
zones productives, desconeixent totalment
la seva estructuració, organització i parts
residencials i d’habitació. Alguns dels
principals i més propers paral·lels coneguts
són la vil·la de Can Feu (Sabadell), Can
Tarrés (la Garriga), la vil·la de Torre
Llauder (Mataró), la vil·la de Sant Amanç
de Rajadell (Bages), les vil·les de la Llosa
(Cambrils) i Cal·lípolis a Tarrgona, les
vil·les dels Tolegassos (Viladamat), la Font
del Vilar (Avinyonet de Puigventós) i
Vilauba (Camós) a Girona.
Menys coneguts són els assentaments
pagesos i vilatges d’època altmedieval
primerenca o d’època carolíngia, entre els
segles IX-X, que disposem avui en dia a
Catalunya. Les darreres excavacions al
territori i els estudis especialitzats han
començat a caracteritzar aquests tipus
d’assentaments amb sitges i estructures de
materials peribles. Alguns exemples
semblants a l’assentament altmedieval de
Sant Pau de Riu-sec, els trobem en els
vilatges de Castellar Vell (Castellar del
Vallès), Can Roqueta II (Sabadell), Can
Sant Joan (Sant Cugat del Vallès) i
Torrebonica (Terrassa) tots ells al Vallès.
Així mateix, també disposem d’un bon
nombre d’esglésies altmedievals d’estil
romànic escampades pel territori del
Vallès, que han estat objecte d’excavació
extensiva i en llur totalitat, i que
constitueixen la xarxa de parròquies i
d’organització del territori durant els segles
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 76
XI al XIII, i que presenten evidents
similituds amb Sant Pau de Riu-sec.
Tanmateix, gran part d’aquestes esglésies
no presenten precedents d’època romana
en el seu subsòl, ni tampoc tenen un origen
en una primitiva esglesiola paleocristiana,
sinó que són creacions ex novo en indrets
sense ocupacions precedents, i que tenen
el seu moment de gestació entre els segles
IX-X, formant part de la primerenca
organització del territori de la Catalunya
Vella en època carolíngia.
Amb tot, aquests exemples arqueològics
d’esglésies presenten evidents
paral·lelismes amb l’església de Sant Pau
de Riu-sec. Destaquem per la seva
singularitat i grau de coneixement, els
conjunts de Sant Menna de Sentmenat
(Vallès Occ.), en aquest cas amb una
església funerària paleocristiana precedent,
Sant Julià d’Altura (Sabadell), Sant Esteve
de Cstellar Vell (Castellar del Vallès), Sant
Maria l’Antiga (Santa Perpètua de
Mogoda), i Santa Margarida de Martorell
(Vallès Occ.), en aquest cas també amb
una església funerària paleocristiana
precedent, per citar només alguns
exemples.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 77
2.6- DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LES INFRAESTRUCTURES
EXISTENTS I LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES A SANT
PAU DE RIU-SEC, SECTORS PENDENTS D’INTERVENCIÓ
I L’ENCAIX DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC
L’àrea del futur parc arqueològic de Sant
Pau de Riu-sec s’inscriu en un pla parcial
urbanístic de Sant Pau de Riu-sec que
significa la transformació de 1.564.857 m2
de superfície per a diverses activitats
econòmiques industrials, terciàries i de
serveis.
Planejament vigent per aquest àmbit i amb
vinculació amb el projecte de Parc
Arqueològic:
Text refós del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell, (MPG-8-TR)
aprovat definitivament el 31 de juliol de
2000, vigent a partir de la publicació de
l’acord d’aprovació al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya el 2 d’octubre de
2000.
Text refós de la modificació puntual de la
Modificació puntual del Pla general a
l’àmbit de Sant Pau de Riu-sec (MPG-33)
aprovat definitivament en data 30 de
desembre de 2005 (conformitat donada per
la CTUB en data 28.07.06).
Text refós del Pla parcial urbanístic del
sector de Sant Pau de Riu-sec (PP-6)
aprovat definitivament en data 28 de
setembre de 2006 (conformitat donada per
la CTUB en data 20.11.06)
Text refós de la Modificació puntual del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell
al sistema d’equipaments comunitaris
(MPG-72), aprovada definitivament en data
7 de novembre de 2008 (text refós DOGC
10.06.2009).
Text refós del Pla especial d'intervenció en
el paisatge urbà (PE-51TR) aprovat
definitivament per la CUB en data 22 de
febrer de 2007 (DOGC 03.05.07).
Pla especial de protecció del patrimoni de
Sabadell (PEPPS) (PE-47), aprovat
definitivament per la CTUB en data 24 de
gener de 2008. (DOGC 17.09.2008)
Text refós del Projecte de reparcel·lació en
la modalitat de compensació bàsica del
Polígon definit pel Pla parcial urbanístic de
Sant Pau de Riu Sec.
El Pla Parcial urbanístic de Sant Pau de
Riu-sec preveu i s’estan executant les
següents intervencions a nivell de
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 78
comunicació i ordenació de l’espai públic
resultant:
Vials de comunicació intermunicipal:
rotonda de comunicació de la sortida sud
de Sabadell – Cerdanyola – Universitat
Autònoma de Barcelona – Aeroport –
Barcelona – Terrassa / Manresa, i sortida
directa a la C-58 per afavorir la mobilitat en
el Parc Empresarial i d’accés a Badia del
Vallès
Vials de comunicació interna del Parc
Empresarial.
Creació d’una xarxa de carrils-bici i per a
vianants que permetrà la comunicació des
del nucli urbà de Sabadell – Estació Adif
Sabadell Sud, Badia del Vallès i Universitat
Autònoma de Barcelona, fins al Parc Urbà
de Sant Pau de Riu-sec.
El Pla de Mobilitat generada preveu
l’ampliació de les línies d’autobús urbà fins
el Parc Empresarial.
Planificació de la construcció d’un nou
baixador de la línia de FGC Sabadell- Sant
Cugat –Barcelona.
Ordenació i condicionament del Parc
Fluvial del Riu-sec
El parc públic de Sant Pau de Riu-sec
situat entre les esglésies de Sant Pau de
Riu-sec i la masia de can Borrell de Riu-
sec.
El Parc Urbà de Sant Pau de Riu-sec té
una superfície total de 30.480 m2 de sòl
amb la qualificació urbanística de c-0.
Aquest estarà delimitat per un conjunt de
vials interns, limitant a l’oest amb una zona
verda de separació visual i acústica amb
l’àmbit de la C-58, a l’est en una illa
qualificada de terciari (hoteler –
restauració), a nord amb un vial de
comunicació des de la rotonda de
distribució de la c-58, i a sud amb una
rotonda interna de distribució. A més de
l’obvi accés en vehicle motoritzat privat, es
garanteix l’accés per a vianants i ciclistes a
través de la xarxa de carrils-bici (veure
plànol 18. Tractament Espais Lliures –
Ordenació).
El projecte de Parc Urbà de Sant Pau de
Riu-sec preveu la seva urbanització a
través del reperfilat dels desnivells a través
de talussos suaus que reprodueixen en
part la topografia original del terreny,
creació d’una xarxa interna de camins,
plantació d’arbustos i arbres i establiment
de sistema de rec i recollida d’aigües. Es
preveu una urbanització tova amb un
marcat caràcter natural, amb l’objectiu de
convertir l’àmbit en un espai de lleure.
A l’àmbit més proper del Parc Arqueològic
es preveu la supressió del trèvol viari que
permet la incorporació des de Sabadell i
Cerdanyola a la C-58 direcció Terrassa –
Manresa. Aquest fet permetrà el
desmuntatge dels talussos sobreposats i el
seu condicionament paisatgístic.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 79
La documentació de les estructures
arqueològiques en les fases anteriors
d’intervencions arqueològiques porten a
delimitar l’espai de Parc Arqueològic i a
assenyalar les intervencions que s’han de
dur a terme en aquest àmbit.
Accés al Parc Arqueològic
L’accés a l’àmbit de Parc Urbà i Parc
Arqueològic es podrà produir en vehicle
privat, autocars, transport públic, a peu i en
bicicleta. La seva proximitat amb la C-58
permet un accés ràpid a l’àmbit des de les
principals poblacions de l’àrea
metropolitana de Barcelona. La
comunicació amb els nuclis urbans propers
(Badia del Vallès, Sabadell, Barberà) està
assegurat a través dels vials de
comunicació interns que permeten l’accés
des de les poblacions veïnes, i
especialment des de la universitat
Autònoma de Barcelona i Sabadell. Des del
nucli urbà de Sabadell també s’hi podrà
accedir a través de les línies d’autobusos
urbans (TUS).
Zones d’Aparcaments de vehicles
privats i col·lectius
Per a facilitar la visita al Parc Urbà es
preveu la construcció d’una zona
d’aparcament propera al Parc per a donar
servei a aquest.
Font: Sabadell Parc Empresarial
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 80
2.7- EDIFICIS PÚBLICS DE L’ÀMBIT DEL PARC URBÀ I DEL
JACIMENT ARQUEOLÒGIC – PARC ARQUEOLÒGIC.
Tal com s’exposa en el capítol sobre la
difusió patrimonial, es preveu la presència
d’uns edificis d’ús públic relacionats amb el
centre de visitants i l’activitat formativa. A
l’àmbit de Parc Urbà hi ha situats tres
edificis de caràcter públic
CAN BORRELL DE RIU-SEC:
La masia de Ca’n Borrell de Riu-sec es
situa dins d’un tancat amb una àrea de
gairebé 1600m2. L’edifici central (amb valor
patrimonial) presenta una forma rectangular
amb una llargada de 21, 5 m i una amplada
de 9, 5 m.
La superfície de l’edifici és la següent:
• Soterrani: 50 m2
• Planta Baixa: Cos 1: 156 m2 + Cos
2: 82 m2 + Cos 3: 146 m2
• Planta Pis: Cos 1: 156 m2 + Cos 2:
130 m2
Masia de Ca’n Borrell de Riu-sec
Fotografia: J.Alvarez – Ajuntament de Sabadell.
Els estudis patrimonials duts a terme (per
encàrrec de la Junta de Compensació del
Pla Parcial de Sant Pau de Riu-sec, dirigits
per Daniel Gutiérrez Espartero, executats
per Diagnosis Cultural Consulting, i amb el
seguiment de l’Oficina de Patrimoni de
l’Ajuntament de Sabadell) han permès
establir les fases d’evolució d’aquest edifici
en quatre grans horitzons cronològics des
del segle XVI-XVII fins a l’actualitat, amb
nombroses reformes tant exteriors com
interiors que han desvirtuat en gran mesura
la fisonomia original de l’edifici.
Fases (GUTIERREZ, 2009) (veure plànols
10, 22, 23 i 24 de la memòria de l’estudi
patrimonial):
• Primera Fase: corresponen al
conjunt de murs obrats en tàpia
que formarien l’estructura del cos
1. Aquests paraments es troben
tant a la planta baixa com en la
primera del cos 1. El sistema de
construcció d’aquests murs podrien
establir una datació entorn dels
segles XVI-XVII atès que no hi ha
material arqueològic associat.
Aquests murs formarien un edifici
de forma rectangular format per
tres crugies.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 81
• Segona Fase: Es substitueixen
parcialment els murs de tàpia per
murs obrats en pedra i maó. No es
detecta modificacions importants
en relació a la distribució interna
dels edificis. La presència d’una
pedra esculpida amb la data 1669 i
les datacions relatives establertes a
partir dels materials constructius
utilitzats podrien donar indicis de la
seva datació entre els segles XVII i
XVIII.
• Tercera Fase: Es duen a terme una
sèrie d’importants modificacions
que es realitzen en la distribució
interna, així com en l’ampliació
amb un nou cos. S’observen
modificacions importants a la
façana principal i la construcció així
mateix d’una sèrie de coberts amb
funció ramadera. Aquesta fase es
situa al llarg del segle XIX. En
línies generals s’observa com el
conjunt deixa de tenir un caràcter
residencial a agrari, passant a tenir
uns usos principals relacionats amb
la ramaderia i l’agricultura.
• Quarta Fase. No s’edifiquen nous
cossos respecte a la reforma del
segle XIX, a nivell general
s’observa com el conjunt va
perdent les seves funcions
agràries, fins que al 1960 es
realitzen una sèrie de reformes
interiors del cos 1 subdividint-ho en
6 habitatges diferents (estades).
Aquest procés també es podrà
observar a la rectoria de Sant Pau
de Riu-sec. Finalment al llarg dels
anys 80 l’edifici cau en desús i
s’inicia el seu procés de
degradació.
RECTORIA DE SANT PAU DE RIU-SEC:
L’edifici de la rectoria no ha tingut un estudi
patrimonial aprofondit, fent que les dades
que es disposen actualment siguin parcials.
Això fa que s’hagi de fer aquest estudi
abans de qualsevol rehabilitació interior de
l’edifici.
Tot i que molt possiblement hi havia una
rectoria anterior, l’edifici actual, o com a
mínim la reforma que li va conferir la imatge
actual, data de 1798, fruit d’unes obres
empreses per part del prior fra Jaume
Alemany i Tarragó. L’evolució de l’edifici i
les seves característiques originals les
desconeixem. L’estructuració actual dels
espais interiors de la primera i segona
planta són fruit de reformes empreses a
mitjans s.XX per tal de convertir l’edifici en
habitatges (estades).
Entre els anys 1994 i 1996 es varen dur a
terme un seguit d’obres de rehabilitació de
l’edifici. Bàsicament aquestes varen
consistir en la rehabilitació de les façanes i
coberta, i el reforç del forjat del primer pis
per tal d’habilitar la planta baixa de la
rectoria com a taller de restauració de
paper. Aquesta última activitat va funcionar
fins a inicis de la present dècada, utilitzant-
se abans que s’iniciessin les obres del Pla
Parcial Urbanístic com a magatzem.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 82
Per tal de facilitar la intervenció
arqueològica preventiva en aquest punt es
va signar el 25 de juny de 2008 un conveni
entre l’Ajuntament de Sabadell, la Junta de
Compensació del Pla Parcial de Sant Pau
de Riu-sec i l’empresa d’arqueologia Arrago
S.L., pel qual l’Ajuntament cedia l’ús de la
planta baixa de la rectoria com a magatzem
i espai de treball lligat amb la intervenció
arqueològica preventiva.
Es preveu la realització d’un estudi
d’arqueologia de l’arquitectura i de
paraments, aplicant la pertinent
metodologia d’aquesta disciplina, així com
un anàlisi exhaustiu de l’evolució històrica
de l’edifici de la rectoria i de l’edifici de
l’església i el campanar, que foren
rehabilitats sense fer-se un estudi acurat de
la seva estructura i paraments, i de les
seves reformes i ampliacions.
Totes aquestes construccions, amb els
seus paraments i estructures integrants,
esdevenen d’especial interès pel fet
d’incorporar trams de parets de
construccions anteriors, tant d’època
romana com altmedieval, especialment tota
la planta baixa de la rectoria i tot el seu mur
de migdia, que es compartit amb la nau
romànica, així com en el punt d’unió amb el
campanar.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 83
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 84
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 85
ESGLÉSIA DE SANT PAU DE RIU-SEC:
La primera fase d’investigació arqueològica
amb metodologia estratigràfica i amb un
registre rigorós es va dur a terme el 1979.
Aquesta primera intervenció va permetre
documentar diverses fases en la
pavimentació de l’església, així com la
localització de la fonamentació dels murs
identificats com a corresponents a un
nartex o magatzem i el mur de tancament
de l’església romànica. Així mateix es va
localitzar un conjunt de sitges a l’interior i
restes del paviment d’Opus Signinum de la
vil·la romana o primera església
paleocristiana.
Fins el 1985 es varen realitzar successives
campanyes d’excavació a l’interior de
l’església de Sant Pau de Riu-Sec i al seu
entorn més immediat ( mur sud ). Aquestes
intervencions varen permetre la
identificació d’una estructura semicircular
obrada en opus signinum a l’àmbit de
l’àbsis, a mode de banc corregut, i una
base circular situada en el seu centre.
La última fase d’intervenció arqueològica es
va realitzar el 1994, coincidint amb l’inici de
les actuacions de rehabilitació de l’església
i la rectoria. La intervenció es va centrar de
nou a l’interior de l’església per tal de
reinterpretar les estructures ja identificades
amb anterioritat. Així mateix es va procedir
a continuar la intervenció a l’interior del clos
situat al sud de l’església, tot i que no es
van exhaurir els estrats arqueològics.
PLA DIRECTOR DEL JACIMENT DE SANT PAU DE RIU-SEC, SABADELL 86
2.8- ELS SECTORS PENDENTS DE PROSPECCIÓ
I D’EXCAVACIÓ
De la zona arqueològica que ocupa la
superfície delimitada com a futur espai verd
del parc empresarial, resta pendent la
prospecció i l’excavació de determinades
zones i espais d’expectativa arqueològica.
D’aquesta manera, manca la prospecció de
la mitja circumferència de l’actual vial
d’incorporació a l’autopista AP7/B-30 just al
davant de l’edifici de l’església. Manca
també la prospecció de tot el tram de l’antic
camí que uneix l’església i la rectoria amb
la masia de Can Borrell, així com la
prospecció de tot l’entorn immediat
d’aquestes dues edificacions, és a dir,
l’espai circumdant de la masia i tot l’espai
que rodeja l’edifici l’església i la rectoria,
especialment tot el seu costat nord i de
llevant, just a darrera de l’absis romànic
Per altra banda, indicar que resta pendent
d’excavació arqueològica la meitat sud i la
meitat nord del Sector 3, amb presència de
sitges, estructures de combustió i restes de
murs de pedra seca. També resta pendent
d’excavació la part nord del Sector 6 amb
presència de sitges medievals.
Així mateix, resta pendent l’excavació de
tota la part central i sud del Sector 4 i part
de la zona nord, on s’hi localitza
l’assentament romà republicà, la vil·la
romana imperial i la necròpolis i la sagrera
medieval de l’església, amb presència
d’estructures construïdes, murs, sitges i,
especialment, tombes.
Així mateix, també resta pendent
d’excavació tot el subsòl de l’interior de
l’edifici de la rectoria i el pati, així com els
nivells inferiors del clos de migdia del
cementiri de l’església, parcialment excavat
durant les intervencions de 1979-1985.
