S8 El patrimoni històric: estratègies d’interpretació i de gestió creativa

3, 4 i 5 de juliol

SABADELL

La interpretació del patrimoniJosep M. Garcia, especialista en museografia i comunicació del patrimoni

Patrocinador del seminari

Interpretació del Patrimoni /Museografia i comunicació

Josep Ma García Muñoz

Els signes representen el pensamentLes idees mouen el món

Un signe sintetitza una idea, un concepte

•Com animal cultural tot ho analitzem com a missatge i generem signes continuament.

• Els signes són vehicles que transporten sentit.

•Convencionals (convencions generals o d’un grup determinat, ex. sms).

•Naturals (ignites, fòssil...)

•Gestuals

•Verbals. La llengua, la gran convenció per a la comunicació.

Petjades amb contingutQuè és la semiòtica?

Charles William Morris (1938). Fonaments de la teoria dels signes.

“És la ciència dels signes”Umberto Eco

S’ocupa de qualsevol cosa que pugui ser considerada com un signe, i un signe, es qualsevol cosa que pugui

considerar-se un substitut significant de qualsevol altre cosa. La semiòtica identifica els elements o fenòmens culturals com a elements de comunicació on té lloc un

procés de comunicació”

Mostrar és significar

La filosofia de base: la interpretació del patrimoniDecodificador i codificador de missatges

La interpretació neix en el context dels Parcs Nacionals d’Estats Units (The National Park Service) on es desenvolupa la professió dels guies intèrprets i on s’inicia la preocupació i la necessitat d’oferir serveis als visitants

La interpretació és la voluntat, l’art i l’acte d’explicar el significat i el sentit d’un patrimoni. És una manera d’explicar una història i la seva traducció a un conjunt de signes i missatges

La filosofia de base: la interpretació del patrimoniPioners de la interpretació

La informació no és interpretació. La interpretació és una revelació fonamentada en la informació que pretén provocar (curiositat, desig, coneixement…)

Freeman TILDENInterpreting Our Heritage (1957)

KENNETH HUDSONCongrés Mundial d’Interpretació del PatrimoniBarcelona 1992

El patrimoni no està format únicament de coses boniques. Mostrar allò lleig pot ser una experiència positiva per a la reflexió i el futur. L’experiència i els conceptes els podeu emportar a casa.

La interpretació pretén…Explicar al públic allò que no es veu i no es pot entendre directament.

Promou l’aprehensió i l’ús social del Patrimoni. Fa accessibles els recursos patrimonials disponibles a tota persona interessada en conèixer i comprendre.

Oferir al públic un significat i, al mateix temps, desenvolupar una sèrie de serveis per al consum cultural, educatiu i turístic.

La interpretació, un salt en la difusióEl mestissatge com a estratègia de difusió

•Objectes + vitrines•Museus clàssics•Fotografia del passat

•Conceptes + experiències•Museus didàctics, centres d’interpretació, conjunts interpretatius, territoris museu...

•Reflexió compromesa present

Difusió tradicional Interpretació

•Objectiva/descriptiva•Racional•Especialitzada•Fetitxista•Producte final•Unidireccional•Informació•Conformista

•Creativa/comparativa/metafòrica•Emocional•Adaptada a les audiències•Originals, còpies, recreacions...•Processos i producte final•Bidireccional?•Contingut+ Interpretació•Renovadora, flexible

El món corre molt ràpidEls canvis en els media, la cultura, l’oci i el turisme.

Desenvolupament de la cultura,la tecnologia,

l’oci i el turisme

Segle XXILa comunicació, la tematització, l’autenticitat i la recreació,

els departaments de difusió, l’oferta de actes i esdeveniments, els urbanitesrurals,les activitats turístiques tot està canviant, tot s’exposa.

Què és l'exposició?Una esponja, un guió, un llenguatge?

L’exposició és un mitjà de la matèria i l'espai. Un mitjà que es desplega i implica col·locardins d'un recorregut, allò que es vulgui mostrar o demostrar. Implica una presència simultània d’allò ensenyat amb els visitants- espectadors-receptors

És un mitjà compost d'altres mitjans que es barreja, superposa, juxtaposa amb aquells que es componen de proporcions diferents per a intentar sempre “fabricar un sentit”

Espai de sociabilitat, una cerimònia cultural, un ritual…

És un mitjà de tres dimensions que n'afegeix una quarta, el temps

És un guió que es passeja

Per què fer una exposició? Exposar/exposar-seMostrar/mostrar-seExhibir/ exhibir-se•Per a dinamitzar un aspecte de la cultura•Per a recuperar un espai en desús•Per a presentar un territori•Per a donar a conèixer problemes•Per a recrear la memòria d´un fet històric•Per a fer campanya política•Per a presentar un treball o proposta•Per a mostrar obres artístiques•Per a posar a la venda un producte•Per a promocionar un artista•Per a donar sortida a uns fons•Per assolir prestigi•Per a somiar, seduir...

L’exposició com a instrument per a l’ús social del patrimoni no és l’obra d’un artista

Exposició Artista/instal·lació

Presenta representa

Comunicaeduca

¿Comunica?transcendeix

Voluntat estètica

Voluntat social Iniciativa personal

Explicar una historia. Fabricar un sentit. Estructura base per a la comunicació

durant l´experiència patrimonial (exposició, recurs o conjunt)

Fase 1. Immersió

Fase 2. Exploració

Fase 3. Síntesi

PRESENTACIÓFAMILIARITATORIENTACIÓ

IMPACTE

NUSDESENVOLUPAMENT

ÈMFASIPROTAGONISME

REFLEXIÖCRITICA

RECORDATORISINTESI

•Estètiques•Evocadores•Crítiques•Didàctiques•Entreteniment•Interactives•Reactives•Objetuals•Sistemàtiques•Temàtiques•Institucionals•Comercials

L’exposició com qualsevol producte culturals’identifica per etiquetes

•Permanents•Temporals•Itinerants•Portàtils•Mòbils

FÍSICAMENTCONCEPTUALMENT

Fora d'aquest marc també hi ha exposicions

Existeixen les receptes pels projectes d’interpretació del patrimoni? Obre la nevera i mira

Arrós verd

1. Se pican finos, en abundancia y a partes iguales cebolla y jamón que tenga grasa.

2. Se pone al fuego con un poco de aceite, se deja dorar.

3. Se lavan bien las espinacas, se escurren y se cortan muy finas.

4. Se hierven en agua abundante

5. Se incorporan al jamón y a la cebolla dorados.

6. Se añade a lo anterior un poco de caldo y se sazona con sal y pimienta.

7. Se deja reducir un poco.

8. Se echa el arroz y se continúa la cocción añadiendo poco a poco cucharones de caldo.

9. Se retira del fuego cuando el arroz está en su punto.

Bruno MunariCualquier libro de cocina es un libro de metodología proyectual

Desenvolupament d’un projecte museogràfic El procediment d’Stoa

Avantprojecte (Idea temàtica base, ocupació de l’espai,

apunts museogràfics, circulacions)

Projecte bàsic (Organització general del producte,

estructura de guió, estat de la col·lecció i/o recursos, establiment acotat de plantade planta, determinació de sistemes museográfics,

proposta de disseny interior, enfoc gràfic, circulacions, estimació pressupostaria)

Projecte executiu Pla director (cas de equipament o conjunt)

Guió executiuPlanimetries constructives

Projecte d’il·luminacióProjecte d’enginyeria audiovisual

Medicions i pressupost de producció

Projecte d’interpretaciói planificació territorial

Determinació d’una accióde posada en valor.

Contacte amb Stoai necessitat de difusió o expositiva.

Existencia de treball previ planificacióOrganisme públici determinació d’objetiu

Els recursos per a la museografia i la posada en valorUn pou sense fons

•Senyalització interpretativa (Conjunts arqueològics, monuments, itineraris naturals...)Pda’s E-rutes, Canal Movil, Animació i recreacions (living history) •Vitrines, texts...•Escenografies, il.luminació, gobos, projeccions...•Reconstruccions, models (objectes, processos, rep.animals, personatges...), maquetes, enginys...•Projeccions, audiovisuals, audiovisuals de recorregut, vídeos, diaporames...•Interactius mecànics (flicks)•Tallers i maletes didàctiques•Interactius, reconstruccions 3D•Materials de seguiment•Dominis virtuals WEB•Teatrets virtuals •Visites guiades•Visites autoguiades•Publicacions de difusió•...

Per a fer un projecte museogràfic s’han de valorar alguns aspectes de comportament

•Girar a la dreta. En un àrea sense estructurar es tendeix a girar cap a la dreta.

•Seguir la paret dreta. Una vegada escollit segueixen la dreta oblidant una mica els objectes exposats.

•Aturar-se al primer element exposat. Si aquest és a la dreta, la primera àrea esquerra queda en segon pla.

•Allò que és exposat a l’últim lloc sempre tindrà menys atenció.

•Preferència per les sortides visibles. Sembla que la gent té por a entrar en zones on la sortida no és clara.

•Preferència per la ruta més curta. Allò exposat a la ruta més curta rep més atenció.

•Llegir tipologia diari, Titular, sinopsi, desenvolupament noticia.

•Els colors vius atrauen visualment, encara que no agradin.

•Comportament megafílic. Les coses grans són estimulants, es reacciona abans.

•Comportament fotofílic. La major part de la gent reacciona positivament sobre àrees on hi ha més il·luminació.

•Cansament expositiu. Límit de trenta-quaranta minuts.

Què es pot fer a banda dels inconvenients arquitectònics?

•Fer girar a l’esquerra després d’entrar, creant una obertura a l’esquerra atractiva, gran i lluminosa o amb una barrera.

•Utilitzar la llum i el color per aprofitar les tendències de cromafília i fotofília.

•Col·locar objectes marca. Com elements de connexió i atracció.

•Utilitzar titulars i tipografia en dimensions bones i adients. Ràpida transmissiód’informació bàsica.

•Utilitzar diagonals i corbes. Les diagonals i les corbes són visualment actives, es poden fer servir per a resseguir un recorregut.

•Adequar espais transicionals. Canvis al color del sostre, als esquemes de color, al nivell d’il·luminació en l’amplada dels passadissos, ja que promouen i generen curiositat sobre el següent espai i evoquen respostes emocionals.

• La llum feble estimula la tranquil·litat pot servir per facilitar transicions d’un espai a un altre.

A l’hora de planificar una exposició, tambéhem de tenir cura de...

La seguretat del visitant•Les preses de llum i baranes

•Les àrees fosques

•Portes i passadissos estrets

•Àrees extenses de vidre (efecte rebot)

•Escales i desnivells (catifes, terres desiguals...)

•Superfícies lliscants

•Possibles zones perilloses

•Estructures poc fermes i objectes a l’abast

•Seguretat estructural, límits de pes i càrrega

•Senyalització adequada

•Cantonades perilloses

L’EQUIP DE PRODUCCIÓ

•Direcció facultativa•Coordinació general (comissariat i concepte)•Asessors, experts/documentalistes•Equip de producció de continguts•Equip de gestió de la producció•Guionistes museografia i suports tecnológics•Equip disseny museogràfic (espai/gràfica)•Equip enginyeria audiovisual•Equip de producció audiovial/interactiva•Iluminador•Fotògraf/il·lustrador...•Equip escenografia•Equip de muntatge i producció•Restaurador•Neteja

PLANNIG DE PRODUCCIÓ