TEMA 2Liberalisme i nacionalisme 1800-1871

1. L’etapa napoleònica 1799-1815

El Consolat 1799-1804• Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat l’any 1799, amb el suport de l’exèrcit, i va posar fi a l’etapa de la Revolució Francesa (1789-1799).

• El seu objectiu era posar ordre al país després de la llarga etapa revolucionària.

• 1799-1802 Etapa del Consolat, govern format per 3 membres, en el que Napoleó era el principal.

• El 1802 va ser nomenat cònsol vitalici i va concentrar tot el poder en la seva persona.

El govern de Napoleó...

• Estableix un govern personalista i autoritari.

• Governa per decret.

• Vol donar estabilitat a França i dóna més poder a la burgesia moderada. En canvi margina els radicals (absolutistes i revolucionaris).

• Estableix el liberalisme econòmic.

• Crea el Banc de França i el paper moneda.

• Deixa tornar els exiliats

• Crea els liceus o escoles de l’estat

El Consolat: reformes

• Administrativa: va centralitzar l’administració de l’estat i va consolidar l’organització de França en departaments, dirigits per un prefecte.

• Legislativa: va promulgar el Codi Civil i altres codis (1804) , unificant les lleis franceses.

• Va signar un Concordat (1801) amb l’església catòlica per normalitzar les relacions entre França i Roma.

França: divisió administrativa actual en departaments, França: divisió administrativa actual en departaments, França: divisió administrativa actual en departaments, França: divisió administrativa actual en departaments, que té el seu origen a l’etapa napoleònica. Cada que té el seu origen a l’etapa napoleònica. Cada que té el seu origen a l’etapa napoleònica. Cada que té el seu origen a l’etapa napoleònica. Cada

departament estava dirigit per un Prefectedepartament estava dirigit per un Prefectedepartament estava dirigit per un Prefectedepartament estava dirigit per un Prefecte

Codi Civil Napoleònic 1804• És un recull de totes les lleis civils

que hi havia a França abans deNapoleó.

• Confirmava l’abolició dels privilegisde l’Antic Règim i la igualtat de totsels ciutadans davant la llei.

• Napoleó les va unificar i el seu codiva ser un model per modernitzar leslleis d’altres països europeus.

• Les lleis civils són les que esrefereixen a les persones privades.Regulen el matrimoni, el divorci, lafiliació, els costums, les herències, lesadopcions, ...

• Actualment encara és vigent a França,amb les corresponents modificacions iactualitzacions.

CONCORDAT:Pacte o acord entre l’església i l’estat. ElElElEl Concordat del 1801Concordat del 1801Concordat del 1801Concordat del 1801 era unera unera unera un pactepactepactepacte o acord o acord o acord o acord

entreentreentreentre NapoleóNapoleóNapoleóNapoleó iiii Pius VII.Pius VII.Pius VII.Pius VII.L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la L’acord va establir que l’església acceptava la pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat pèrdua de les seves propietats i a canvi l’estat es comprometia a mantenires comprometia a mantenires comprometia a mantenires comprometia a mantenir----la econòmicament. la econòmicament. la econòmicament. la econòmicament.

Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la Aquest concordat va restaurar la preponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlicapreponderància de l'església catòlica com la com la com la com la

religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès. religió dominant a l'imperi francès.

L’Imperi 1804-1814• L’any 1804 es va sentir tan poderós que es va proclamar emperador dels francesos.

• El seu prestigi es va fonamentar en la seva capacitat militar, que li va permetre vèncer els monarques absoluts europeus i apoderar-se de gran part d’Europa.

• A tots els territoris conquerits imposa les idees revolucionàries franceses: abolició de l’Antic Règim, igualtat davant la llei, liberalisme econòmic...

La coronació de Napoleó. J.J. David (1806)

Les victòries de Napoleó van contribuir a

l’expansió de les idees liberal per

Europa

Derrota de Napoleó a Trafalgar 1805

• Batalla naval entre la flota francesa i espanyola contra la Gran Bretanya.

• Derrota franco-espanyola.

• Espanya era aliada de França.

La Guerra del Francès: 1808-1814derrota de Napoleó a Espanya

• Napoleó va ocupar Espanya el 1808.

• Va imposar el seu germà Josep I Bonaparte com a rei.

• Va ser derrotat pels “patriotes” espanyols el 1814.

• Va ser l’inici de la fi de l’imperi Napoleònic.

Els afusellaments del 3 de maig (Goya)

La derrota de Napoleó

• Derrota a Espanya 1812

• Fracàs francès a Rússia 1813

• Coalició antifrancesa de països europeus

• Ocupació de París 1814

• Derrota de Napoleó a Waterloo 1815

La batalla de Waterloo 1815

L’etapa Napoleònica1799-1815

Consolat1799-1804

Imperi1804-1815

Estabilitat políticaLimitació llibertat d’expressió

Beneficia la burgesiaMargina els absolutistes,

els republicans i els jacobins

Expansió territorialOcupa gran part d’EuropaDerrota de Trafalgar (1805)Ocupació d’Espanya (1808)

Invasió de Rússia (1812)Derrota de Waterloo (1815)

Reforma administrativaDivisió en departaments

Codi Civil (1804)Concordat

Explotació econòmica dels territoris conqueritsPrincipis de la Revolució

2. La Restauració: Liberalisme i Nacionalisme 1815-1848

RESTAURACIÓ 1815-1848S’anomena així a l’etapa de la

història que es caracteritza pel retorn a l’absolutisme i a l’Antic Règim,

després de la Revolució Francesa i de l’etapa Napoleònica.

EL CONGRÉS DE VIENA (1815)Les potències absolutistes

(Àustria, Prússia, Rússia ) i el Regne Unit , després de derrotar Napoleó, es reuneixen a Viena i acorden tornar al sistema que tenia Europa abans de la

Revolució Francesa, és a dir, a l’absolutisme.

LA SANTA ALIANÇA (1820): Acord entre les potències

absolutistes que havien derrotat Napoleó (Àustria, Prussia,

Rússia...).Es comprometen a actuar

militarment als països on hi hagi revolucions liberals, per imposar

l’absolutisme.

Retorn a l’absolutisme

Moltes de les reformes socials i polítiques que l'ocupació francesa havia introduït a diferents Estats amb l'aplicació del Codi Civil Napoleònic, foren cancel·lades. Es restaura el poder absolut dels monarques, es restauren els privilegis de la noblesa, es restaura el poder de l'Església; es restauren aquells valors que la Revolució i l'Imperi havien trepitjat.

En lloc de voluntat general, s'imposa la llei divina natural; en lloc de la sobirania del poble, la sobirania personal de l'amo i senyor natural; en lloc d'igualtat davant la llei, jerarquia i privilegi.

El congrés de Viena 1815:retorn a l’absolutisme

Caricatura dels monarques repartint-se Europa al Congrés de Viena de 1815

1815 nou mapa, noves fronteres...

Oposició aLa Restauració

LIBERALISME NACIONALISME

Sobirania NacionalConstitució

Divisió de podersIgualtat davant la llei

Defensa dels drets dels poblesDret de cada nació a ser un estat

Reivindicació nacionalista:Quan una nació volia

constituïr-se com a estat.

ClandestinitatInsurrecció com a mitjà

Intel·lectuals i classes mitjanes

EUROPA

Primera meitat

Segle XIX

Grans imperis

que dominaven

diverses nacions

Nacions

fragmentades

en diversos estats

Imperi Austríac

Imperi Turc (Otomà)

Imperi Rus

Itàlia

Alemanya

NACIÓ:Col·lectivitat ambCaracterístiques

comuns

LLENGUA HISTÒRIA TRADICIONS

Les nacionalitats a l’Europa del segle XIX

Classifica:

3. Les revolucions liberals:1820-1830 i 1848

Revolucions burgeses A tota EuropaPrimera meitat Segle XIX

Tres onades revolucionàries:

1820 1830 1848

A la segona meitat del segle XIX la major part delsEstats europeus eren monarquies o repúbliques

liberals i parlamentàries

A partir de 1830:EUROPA DIVIDIDA

EN DOS BLOCS

LIBERAL ABSOLUTISTA

França, Regne UnitEspanya, Portugal

Àustria, PrussiaRússia

1848: la primavera dels pobles

El cicle revolucionari: visió de conjunt

1820Revolucions liberals

1830Liberals + nacionals

1848Liberals + nacionals +

populars + democràtiques

4. El sistema polític 4. El sistema polític 4. El sistema polític 4. El sistema polític

liberal. La democràcialiberal. La democràcialiberal. La democràcialiberal. La democràcia

ANTIC RÈGIMSegle XVIII

ESTAT LIBERALSegle XIX

POLÍTICA Monarquia absoluta

Súbdits

Sistema parlamentari o Constitucional. Monarquia o repúblicaCiutadans

ECONOMIA Agrícola i ramaderaTècniques tradicionals De subsistènciaRègim senyorial

Capitalista o de mercatPropietat privada

SOCIETAT Estamental

Privilegiats No privilegiats

Per naixement

De classes

Burgesia i proletariat

Per poder econòmic

DEMOGRAFIA Alta natalitat I alta mortalitat Poc creixement de la població

Transició demogràficaBaixa la mortalitatCreixement de la població

ELEMENTS DE L’ESTAT LIBERAL:

SOBIRANIA NACIONAL El poder és de la nació, formada per ciutadans amb drets i deures.

CONSTITUCIÓ Llei fonamental a partir de la qual es fan totes les altres lleis.

DIVISIÓ DE PODERS Legislatiu, executiu i judicial

SUFRAGI Dret dels ciutadans a escollir els seus representants.

IGUALTAT DAVANT LA LLEI Les mateixes lleis per tothom.

DRETS INDIVIDUALS Reunió, associació, premsa, expressió...

LLIBERTAT ECONÒMICA L’Estat no ha d’intervenir en l’economia.Economia de mercat o capitalista

Els tres poders de l’estat: la divisió de poders de Montesquiu

• Fa les lleis

• Congrés dels Diputats i Senat Legislatiu

• Fa que s’apliquin les lleis

• GovernExecutiu

• Fa que es compleixin les lleis

• Jutges i magistratsJudicial

ELECCIONS

SUFRAGICENSATARIFins finals segle XIX

SUFRAGIUNIVERSAL

MASCULÍA partir de

finals segle XIX

SUFRAGIUNIVERSALDurant el segle XX

Només homes,majors d’edat,

amb cert nivell de rendai que pagaven impostos

a l’estat

Tots els homesmajors d’edat

Tots els homes idones majors

d’edat

Partits polítics:Agrupacions de persones amb idees comuns i que presenten un programa d’actuació al Parlament

Parlament:Assemblea formada pels diputats sorgits de les eleccions. Constitueix el poder legislatiu.

Govern:Organisme format per un president i els seus ministres. Constitueix el poder executiu

El govern ha de tenir la confiança del Parlament, per tan governa el partit o coalició que obté la majoria absoluta de diputats (la meitat més un)

ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?ESTAT LIBERAL: Monarquia o República?

Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una Monarquia: el cap d’estat és un rei o una reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.reina. El càrrec és hereditari.

República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, República: el cap d’estat és un president, escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.escollit pel Parlament o pel poble.

En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap En un estat liberal o parlamentari el cap d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del d’estat (rei o president) nomena el cap del govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix govern, a proposta del Parlament, i assumeix la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit la representació del país en l’àmbit internacional.internacional.internacional.internacional.

5. La unificació d’Itàlia i Alemanya

La unificació d’Itàlia (1)

• Des de l’Edat Mitjana Itàlia només era una denominació geogràfica.

• Estava formada per diversos estats independents, amb règims absolutistes: Llombardia, Veneto, Parma, Mòdena, Lucca i Toscana (territoris controlats per l’Imperi Austríac), els Estats Pontificis (sobirania del Papa), el Regne de Piemont-Sardenya i el Regne de les Dues Sicílies.

• El Piemont i la Llombardia van iniciar la revolució industrial cap al 1830.

• Es van difondre per Itàlia les idees del liberalisme, a partir de les onades revolucionàries de 1820, 1830 i 1848.

• Simultàniament s’inicia un moviment nacionalista de caire cultural, el “Risorgimento” , que reivindica el prestigi cultural de la llengua italiana.

La unificació d’Itàlia (2)

• A partir de 1849, el regne de Piemont inicia un procés de modernització política (liberalisme) i econòmica (capitalisme). Els seus impulsors van ser el rei Victor Manuel I i el seu primer ministre Cavour.

• El Piemont inicia el procés d’unificació d’Itàlia amb la incorporació de la Llombardia i els ducats del nord d’Itàlia (1859).

• Al sud, Garibaldi ocupa el regne de les Dues Sicílies (1860).

• Més tard s’incorporen els Estats Pontificis i la resta de territoris (1871)

• Finalment, tota Itàlia s’unifica i accepta Victor Manuel I com a rei.

Situa al mapa:

La unificació d’Alemanya

• Territori d’Alemanya dividit en diversos territoris des de l’Edat Mitjana.

• Després del Congrés de Viena (1815) estava formada per 38 petits estats, units en la Confederació Germànica. Els més importants eren Prússia i Àustria.

• Amb les revolucions de 1830 i 1848 es manifesten sentiments nacionalistes i unificadors en aquests territoris.

• El 1834 es funda el Zollverein, impulsat per Prússia. Era una unió duanera i mercantil, sorgida per les noves necessitats que provocava la revolució industrial. Recels d'Àustria.

• El procés d’unificació va ser encapçalat per Prússia, que es va convertir en la primera potència econòmica d’Europa.

• El líder de la unificació va ser Otto Von Bismark, primer ministre de Prússia.

• 1866 Guerra entre Prússia i Àustria per l’hegemonia. Triomf de Prússia. Àustria queda exclosa del futur nou estat alemany.

• Guerra entre Prússia i França. Derrota de França (1871).• Es forma l’Imperi Alemany (Segon Reich) amb Guillem I com a

emperador.

Ordena cronològicament:

Classifica:

Unificació d’Itàlia i alemanya (1871)

Itàlia Alemanya

Piemont Prussia

Victor Manuel IICavour (Nord)Garibaldi (sud)

Segon ReichGuillem I

Otto Von Bismark

Europa 1880

6. Neoclassicisme, romanticisme, 6. Neoclassicisme, romanticisme, 6. Neoclassicisme, romanticisme, 6. Neoclassicisme, romanticisme,

realismerealismerealismerealisme

HISTÒRIA DEL’ART

PREHISTÒRIA3 milions fins

3000 a.C.

EDAT ANTIGA3000 a.C. Fins

476 d.C.

EDAT MITJANASegles V al XV

EDATMODERNASegles XVI, XVII i XVIII

EDATCONTEMPORÀNIA

Segles XIX i XX

Art RupestreArt Egipci, Art Clàssic

(Grècia i Roma)

Art Preromànic,Romànic, Gòtic,Islàmic, Bizantí

Renaixement, Barroc,Rococó

Neoclàssic, Romanticisme,

Realisme,Avantguardes

(Impressionisme,Cubisme,

Modernisme,...

ARTSAPLICADES

PINTURA

ESCULTURA

ARQUITECTURA

ART

NOUS ESTILSARTÍSTICSSEGLE XIX

NEOCLASSICISME1770-1820 aprox.

ROMANTICISME1820-1848 aprox.

REALISME1840-1880 aprox.

GOYA (1746-1828)

Neoclassicisme ( 1770-1820 aprox. )

Es un estil artístic inspirat en l‘art clàssic (grecoromà) Característiques: actitud racional i freda i imitació dels models grecs i romans.Coincideix amb el regnat de Lluís XVI i amb la Revolució Francesa, però sobretot és l'estil artístic de l'època de Napoleó ( 1804-1814 ).

Edificis:

Església de la Madeleine( França ) de Vignon

Porta de Brandenburg ( Berlin ) de Langhans

Museu del Prado (Madrid) de Villanueva

Puerta de Alcalà (Madrid) de Sabatini

Panteó o església de Santa Geneviève ( París ) de Soufflot

NEOCLASSICISME

ARQUITECTURAESCULTURA

PINTURA

Recupera elementsde l’art clàssic: columna i

cúpulaCrea grans espais Circulars

GrandiositatSenzillesa de línies

Vol destacar el poder delsmonarques

Retorn al passat clàssicInterès per la figura humana

Temàtica mitològicaFredor formal

Composició simpleFigures posades de manera

Lògica i ordenadaTemes: antiguitat i temes polítics

Església de la Madeleine (França) de Vignon

Porta de Brandenburg (Berlin) de Langhans

Museu del Prado (Madrid) de Villanueva

Puerta de Alcalà (Madrid) de Sabatini

Panteó de Santa Geneviève (París)de Soufflot

Canova: màxim representantEros i Psyque: obra més important

David: màxim representatObres destacades:

El Jurament dels HoracisLa morts de Marat

La coronació de Napoleó

La Madeleine Vignon (París)

Museu del Prado (Madrid)

Panteó Saint Geneviève (París)

Porta de Brandenburg (Berlín)

Puerta de Alcalà (Madrid)

Eros i Psyque (Canova)

El jurament dels Horacis (David)

La mort de Marat (David)

La consagració de Napoleó (David)

ROMANTICISME (1820-1848 aprox.)

Moviment artístic i cultural.És també una actitud davant la vida.Coincideix amb el període de les revolucions burgeses i els nacionalismes.Va tenir influències en la literatura (Lord Byron), la música (Beethoven, Chopin, Schubert, Wagner)

Característiques:Exaltació de la subjectivitat i els sentimentsDefensa de la llibertat de l’individu i de les nacions

ROMANTICISME: pintura

Sensació de moviment,exaltació del color,

predomini del color sobre el dibuix,pinzellada solta.

Temes polítics i paisatges

Artistes destacats:Delacroix, Gericault i Friedrich

La llibertat guiant el poble (Delacroix)

El rai de la medusa (Gericault)

Un passejant sobre un mar de boira

(Friedrich)

REALISME (1840-1880 APROX.)Moviment cultural que es manifesta sobretot en la literatura i en la

pintura.

Els artistes volen plasmar la realitat més propera i quotidiana.

La industrialització a Europa ha provocat l'aparició d'un proletariat

nombrós que pateix les conseqüències del capitalisme liberal: llargues

jornades laborals, condicions pèssimes de treball, habitatges indignes...

Els artistes realistes prenen partit per aquestes classes més humils i

són artistes compromesos amb els problemes polítics i socials.

Característiques:

Captació directa de la realitat, sense cap tipus d’idealització.

Temes: el treball i els treballadors, la vida a l’aire lliure, la ciutat, els

paisatges, la mort...

Artistes destacats: Millet, Courbet, Daumier, Fortuny

Les espigolaires (Millet)

La vicaria (Marià Fortuny)

Vagó de tercera (Daumier)

L’enterrament d’Ormans (Courbet)

GOYA (1746-1828):Estil personal, no es pot classificar.Un dels artistes més destacats de la història de l’art.Trajectòria dividida en 4 etapes:Fins 1792: temes costumistes (cartrons per a tapissos)1793-1808: temes realistes (la família de Carles IV).1808-1819: temes condicionats per la guerra del Francès (els afusellaments del 3 de maig).1820-1828: marginat de la vida social. Visió extremadament crítica de la condició humana (pintures negres)

Característiques de la seva obra:

Predomini del color sobre el dibuix

Pinzellada solta i textura gruixuda

Gran expressivitat

Visió crítica de la realitat

La cometa (cartró per a tapissos)

La família de Carles IV

Afusellaments del 3 de maig

Saturn devorant el seu fill

(pintures negres)