20 de maig de 2010

Aprovisionament de combustibles fòssils:

Són segurs els aprovisionaments de gas natural?

Joan Pons Director General d’Estratègia i Regulació

20 de maig de 2010

2

1. Criteris de seguretat de subministrament

2. Situació de les reserves

3. Aprovisionaments i xarxes a l’UE

4. Seguretat de subministrament al sistema

gasista espanyol

5. Eines per a millorar la seguretat

Índex

3

CRITERIS DE SEGURETAT DE CRITERIS DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTSUBMINISTRAMENTCRITERIS DE SEGURETAT DE CRITERIS DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTSUBMINISTRAMENT

4

Es considera que el subministrament d’una energia és segur quan

l'immensa majoria dels consumidors poden rebre cada hora de l’any tota

l’energia que necessiten a uns preus assequibles.

En el cas del gas natural, a Espanya s’ha de garantir tant la disponibilitat

en origen com el transport fins l’entrada a la xarxa interior i també la

modulació, regasificació, transport i distribució fins a les instal·lacions de

consum final. Els punts crítics son:

Mercats internacionals

Diversificació dels aprovisionaments

Capacitat d’interconnexió amb les xarxes veïnes.

Sistema gasista interior

Plantes de regasificació

Gasoductes de transport i estacions de compressió

Emmagatzemaments soterranis

Xarxes de distribució

Mercats interiors

ASPECTES PRINCIPALS DE LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT

5

S E N EG A L

GUINEA

BURKINA

NIGERIA

RUSSIAN F EDERATION

INDIA

NEPAL

ETHIOPIA

SOM ALIA

U G A N D A

NIGERIA

C A M E RO O N

CENTRALAFRICAN REPUBLIC

GABON CONGO

DEM OCRATICREPUBLIC OF

CONGO

KENYA

TANZANIA

S E N EG A L

GUINEA

BURKINA

NIGERIA

RUSSIAN F EDERATION

INDIA

NEPAL

ETHIOPIA

SOM ALIA

U G A N D A

NIGERIA

C A M E RO O N

CENTRALAFRICAN REPUBLIC

GABON CONGO

DEM OCRATICREPUBLIC OF

CONGO

KENYA

TANZANIA

NORUEGANORUEGARUSIARUSIA

ÀFRICAÀFRICA

GNLGNL

Seguretat de Subministrament

Política energètica de la UE. El paper del gas natural

6

SITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVESSITUACIÓ DE LES RESERVES

7

Reserves provades en 2009: 189,2 Tcm

Fuente: BP, Cedigaz

SITUACIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS

16,4

14,8

9,5

7,6

75,2

65,7

X 1.000 bcm

8

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1960 1968 1976 1984 1992 2000 2008

Any

Tm3

EVOLUCIÓ DE LES RESERVES MUNDIALS DE GAS

2009E

9

EVOLUCIÓ DEL CONSUM MUNDIAL DE GAS

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1965 1974 1983 1992 2001

bcm

2008 Any

10

Durada de les reservesal ritme de producció de cada any

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1965 1974 1983 1992 2001

Anys

2008 Any0

10

20

30

40

50

60

70

80

1965 1974 1983 1992 2001

Anys

2008 Any

11

APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE

12

Increment de la dependència de les importacions de gas natural:

La demanda ha crescut els darrers deu anys el 1,5% anual

La producció interior ha caigut el 1,5% anual

Cada país es preocupa d’augmentar la capacitat d’entrada al seu sistema

gasista, d’acord només amb les necessitats del seu mercat interior.

Els projectes d’aprovisionament per gasoducte avancen massa lentament.

L’opció de GNL, però, s’està desenvolupant a bon ritme a alguns països

(Espanya, UK, Itàlia, França, Portugal...)

No hi ha un projecte seriós de desenvolupament de les xarxes trans-

europees.

No existeix capacitat excedent de transport entre països que permeti l’ajut

mutu en situacions de reducció puntual, però rellevant, del

aprovisionament a qualsevol d’ells, en moments de demanda punta.

Els magatzems soterranis existents són insuficients en molts dels països, i

quan són suficients, és difícil usar-los per a atendre les necessitats dels

països veïns.

SITUACIÓ ACTUAL

13

Integració europea de gasoductes de transport: l’exemple del Medgaz

APROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UEAPROVISIONAMENTS I XARXES A LA UE

14

Per a l’integració del projecte Medgaz amb el

sistema gasista espanyol, Enagás ha construït

les següents infraestructures:

PROJECTE MEDGAZ- Connexió al sistema espanyol

ALMERÍA

GasoductoEstación de compresiónAlmacenamiento subterráneo

ALMERÍA



ALMERÍA


ALMERÍA



MEDGAZMEDGAZTram ALGERIÀTram ALGERIÀ

Tram ESPANYOL

Tram ESPANYOL

Tram Almeria – Lorca: 126 km i 42’’

Tram Lorca – Chinchilla: 170 km i 42’’

EC de Chinchilla: 48.000 kW

15

El cabdal inicial d’entrada serà de 913.000 m³(n)/h (8 bcm per any)

El transport s’iniciarà pel gasoducte Almeria-Chinchilla i es bifurcarà després vers les zones Centre-Sud i Llevant.

GAVIOTABILBAO

MUSELREGANOSA

BARCELONA

LARRAU

SERRABLO

SAGUNTO

CASTOR

CARTAGENAHUELVA

ALMERÍAMARISMAS

POSEIDÓN

NoroesteCentro-SurPaís VascoValle del EbroLevanteCataluña

GAVIOTABILBAO

MUSELREGANOSA

BARCELONA

LARRAU

SERRABLO

SAGUNTO

CASTOR

CARTAGENAHUELVA

ALMERÍAMARISMAS

POSEIDÓN



MEDGAZMEDGAZ

Infraestructuras en operación y aprobadas en Planificación Obligatoria 2005-2011 (año horizonte)

GAVIOTABILBAO

MUSELREGANOSA

BARCELONA

LARRAU

SERRABLO

SAGUNTO

CASTOR

CARTAGENAHUELVA

ALMERÍAMARISMAS

POSEIDÓN


GAVIOTABILBAO

MUSELREGANOSA

BARCELONA

LARRAU

SERRABLO

SAGUNTO

CASTOR

CARTAGENAHUELVA

ALMERÍAMARISMAS

POSEIDÓN



MEDGAZMEDGAZ

Infraestructuras en operación y aprobadas en Planificación Obligatoria 2005-2011 (año horizonte)

Per a la seva correcta integració són necessaris, a més a més, els gasoductes:

Tivissa-Paterna

Tivissa-Castelnou

Zarza de Tajo-Villar de Arnedo

MEDGAZ: Integració amb la xarxa espanyola

16

Medgaz s’hauria de connectar amb la resta d’Europa, per la qual cosa és necessari desenvolupar altres connexions internacionals.

ALMERÍA


ALMERÍA



ALMERÍA


ALMERÍA



EUROPA

FRANCIA

ESPAÑA

ARGELIA

MEDGAZ- Integració amb les xarxes europees

17

SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SISTEMA GASISTA ESPANYOLSISTEMA GASISTA ESPANYOLSEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT AL SISTEMA GASISTA ESPANYOLSISTEMA GASISTA ESPANYOL

18

Punts forts Capacitat d’entrada amb criteri n-1. Capacitat suficient de transport i de distribució. Accés al sistema transparent i no discriminatori.

Quota elevada d’entrades de gas com a GNL.

Elevada capacitat d'interconnexió amb Portugal

Punts febles. Dependència gairebé total de les importacions Escassa capacitat de magatzematge soterrani.

Capacitat encara més escassa d’extracció de gas dels magatzems.

Insuficient capacitat d'interconnexió amb França

Seguretat de subministrament al sistema gasista espanyol

19

Capacitat d’entrada amb criteri n-1. Garantia de capacitat suficient davant problemes a les entrades

però, també, d’increments no previstos de la demanda.

Capacitat suficient de transport, de distribució i d’interconnexió amb Portugal.

Tots els operadors podran fer servir tota la capacitat que necessitin.

Tots els consumidors podran tenir tot el gas que demandin.

El Mercat Ibèric es podrà desenvolupar ràpidament.

Accés al sistema transparent i no discriminatori. Tots els operadors tenen les mateixes oportunitats. Els preus d'accés a les infraestructures són iguals per a tots.

Possibilitat de introduir un mercat secundari líquid i eficaç.

Seguretat de subministrament: Punts fortsCaracterístiques del sistema

20

Detall de l’any 2009

Les importacions de GNL estaran al voltant del 70%.

La elevada capacitat d’entrada de GNL permetrà tenir un “hub” molt més líquid i competitiu.

Evolució 2002-2008

Seguretat de subministrament: Punts fortsQuota elevada de GNL

28%

42%

72%

58%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

GN GNL

Unidad : GWh GWh % GWh %

Argelia GN 100.457 102.243

Argelia GNL 30.645 50.178

Golfo Pérsico GNL 68.307 17% 53.149 13%

Nigeria GNL 83.994 20% 96.871 24%

Egipto GNL 53.252 13% 46.960 11%

Noruega GN 23.765 6% 25.277 6%

Francia GN 806 0,2% 1.029 0,3%

TOTAL 409.798 100% 409.947 100%

109 -

Importación99,7%

Nacional0,3%

Nacional0,4%

Importació99,6%

GN; 26,0%

GNL; 74,0%

21

Dependència gairebé total de les importacions Només es pot neutralitzar amb la diversificació dels orígens i amb la

disponibilitat d’abundant capacitat d’interconnexió internacional.

Capacitat de magatzematge soterrani i d’extracció. Capacitat de les instal·lacions

País EESS (bcm) Extracció (Mm3/dia) Injecció (Mm3/dia)Alemanya 19,6 325 180Itàlia 14,3 253 133França 12,0 265 140Regne Unit 4,2 84 45Espanya 2,4 15 10

Insuficient capacitat d'interconnexió amb França. El projecte d’interconnexió per La Jonquera aportaria la capacitat

necessària, sempre que a França arribés fins a Bèlgica per a estar connectats amb el mercat del Regne Unit.

Seguretat de subministrament: Punts febles

22

EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTDE SUBMINISTRAMENTEINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTDE SUBMINISTRAMENT

23

Diversificació dels aprovisionaments Per orígens. Por forma d’arribada.

Desenvolupament efectiu de les xarxes trans-europees. Acords genèrics de contractes de aprovisionament i de sistemes

de trànsit per països tercers. Promoció de noves connexions des de nous orígens i entre els

mateixos països de la UE, en particular entre França i Espanya. Marc adequat de regulació y finançament.

Desenvolupament de magatzems soterranis. Maximitzar la capacitat global de la UE en general i d’Espanya en

particular. Facilitar l'ús per part de països veïns.

Implantació d’acords d’ajut mutu. Major capacitat d’interconnexió entre països veïns. Us del GNL.

Desenvolupament del Mercat Únic Europeu de gas.

EINES PER A MILLORAR LA SEGURETAT

Aprovisionament de combustibles fòssils:Són segurs els aprovisionaments de gas natural?

Joan Pons. Director General d’Estratègia i Regulació 20 de maig de 2010

25

REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENTContexte

• El Reglament de Seguretat de Subministrament derogarà la actual Directiva (2004/67/EC) que es considera insuficient en un contexte Europeu caracterizat per:

creixent dependència de las importacions de gas, augment dels riscs deguts al trànsit per tercers països, l’ increment de fluxes de gas dins de la pròpia UE

Europa necessita un instrument més sòlid per dirigir de manera efectiva les crisi de subministrament de gas

• La crisi Rusa-Ucrainiana de gener de 2009 va accelerar el procés de revisió: aquesta crisi va posar en evidència la necessitat de definir els rols dels diferentes agentes de la indústria del gas, estats membre i de les institucions europees.

• Inspira, com a linia conductora del nou Reglament, la idea de que la seguretat de subministrament, millora amb el bon foncionament del mercat interior de l’energia.

26

REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT:Doble dimensió

1. Implementar medidas de prevención efectivas basadas en “estándares”:

Infraestructura estandar. Fórmula (N-1): en cas d’indisponibilitat de la major entrada al sistema gasista, la capacitat de les infraestructures gasistes restants haurà d’ésser suficient per atendre la demanda màxima1.

Subministrament estàndar: s’haurà de garantir el subministrament de gas als clients protegits en cas de temperatures extremes així com durant un periode d’entre 45 ó 60 dies en cas d’indisponibilitat de l’ entrada2 major.

Els danys resultants d’una crisi de subministrament de gas poden arrivar a ésser molt més alts que els costos de prevenir-la.

2. Desenvelopament de plans de emergència a nivell nacional i regional amb l’objectiu de definir mecanismes de resposta davant situaciones d’ emergència.

1) S’ha inclòs recentment la possibilitat d’ “adoptar mesures de demanda” previament, es a dir, que la demanda a atendre en cas d’indisponibilitat de la major entrada podría estar minorada mitjançant la gestió de clients interrumpibles.

2) Entre les mesures necessàries per assegurar el subministrament estandar s’inclou la capacitat i volumen demmagatzamatge adicional i contractes de subministrament.

27

NOUS PUNTS A DESTACAR DEL NOU REGLAMENT DE SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT

1. Formula N-1; indicador comú a tots els EEMM sobre la capacitat del sistema gasista.

• Homogeneització de la manera de quantificar la capacitat.

• Integració mitjançant un indicador únic de las peculiaritats dels sistemes gasistes de cada EEMM

2. Subministrament adicional per fer front a la fallida de la major entrada de gas amb reservaes en AASS i/o contractes suplementaris

3. Armonització de les actuacions en cas d’emergència i coordinació

• Establiment per part dels EEMM de plans d’acció preventiuos i plans d’ emergència a verificar per la Comissió Europea

4. Impuls a la cooperació regional:

• Desenvelopament de plans de emergència regionals

• Creació de fluxes reversibles en las conexions internacionals

5. Increment del rol del Gas Coordination Group:

• Més implicació de les Autoritats Competents

• Evaluació de la presa de mesures davant de situacions de crisi

28

REGLAMENTO SEGURIDAD DE SUMINISTRO:Principales puntos en debate

• Entre els principals punts en discussió s’hi troben:

Definició de Clients Protegits: Es valora la posibilitat de incloure en aquesta definició exclusivament als clients domèstics, hospitals, i adicionalment petites i mitjianes industrias, així com, a elecció de l’estat membre, la possibilitat de incloure també els cicles combinats necessaris per garantir el correcte foncionament del sector elèctric per tal que una crisi de gas no afectés també aquest sector.

Responsabilitats i presa de decisions per a la implementació de la Infraestructura estàndar.

Creació de fluxes reversibles a les Conexiones Internacionals.

Subministrament estàndar: nombre de díes que s’han de garantir.

Definició del rol iresponsabilitats de les diferents institucions i agents implicats.

20 de maig de 2010

Documents

Transcript of 20 de maig de 2010